Post on 20-Jun-2015
description
1950-201060 anys de vida
Una història vull contar
que a Juneda va passar
ara seixanta anys en fa
quan mig segle començà.
Eren temps plens de penúries
sense tele, ni diners
les nits molt llargues
no hi havia res més.
Com que la gent era més feliç
era una manera de divertís,
en nasqueren cinquanta i més
quina colla, ja ho vèieu.
A la vila de Juneda
de fam no se'n va passar
però l'economia
consistia en estalviar.
Al corral quatre gallines
amb els ous, sopes bullides,
un pollastre per Nadal
i alguns conills com cal.
Bescanviant fils i betes
amb la pell aconseguien,
i una bona cassola al foc
que es cuinava poc a poc.
De rentar, no es rentava gaire,
tots fèiem la mateixa olor
de fum de les estufes
però jugàvem amb molta acció.
Els carrers plens de fang
però no n’hi havia per tant
tot el dia a l'aire lliure jugant
quan no estàvem estudiant.
Escoles, monges, rivalitat
era una bona tonteria,
després quan ens vam fer grans
poca importància tenia.
Cada diumenge a missa
era quasi una obligació.
A la tarda cine, dues pel·lícules
i a continuació un ball que feia tremolor.
Els balls numerats i l'últim de regal
ens anàvem alternant
tot giravoltant i ballant
acabant mig marejats amb el vals.
Per Quaresma de ball no n'hi havia,
carrer La Font amunt i avall.
En algun lloc fosc si es podia
algun petó s'escapolia.
A l'estiu hi havia la piscina
torns diferents per nens i nenes es complia
en banyador, els menuts
quin escàndol banyar-se junts.
Al Parc Alegria quan començava la calor
Ball a dojo i cine a continuació,
fins a la Festa Major
gaudint-la amb molta il·lusió.
Ens vam anar fent grans
al poble alguns ens vam quedar,
altres van marxar
però de nous en varen arribar.
La vila ha anat canviant,
ja no hi ha fang ni guàrdia civil,
la democràcia ha substituït
la dictadura de tants anys.
També l'economia no és igual,
de pagesos pocs n'hi ha,
la majoria a treballar a fora vila van
ni les gallines fan coc,coc als corrals.
Tampoc ball ni cine als diumenges hi ha
a fora vila has d'anar
a l'estiu al Parc Alegria es pot ballar
només hi ha gent gran.
Y ara tots alcem les copes
desitjant-nos de tot cor
pels presents i els no vinguts
salut, joia i amor.
Per fi m’acomiado
i tranquils us vull deixar
confiant que un altre dia
tots junts ens puguem trobar.