Post on 11-Mar-2016
description
01 ACTIVAR LA MITGERAFAD racons p
blics. MITGERA DELS JARDIN
S DE JOSEP GODAY
01 abril 2013 | gavina.corbetta@gmail.com | 627 229 842 pg.1
01 abril 2013 | gavina.corbetta@gmail.com | 627 229 842 pg.2
02 FRANGES EN TRNSIT. La Molina, Alp
Taller dArquitectura i Pr
ojectes X. ARQUITECTURES P
ER LA V. OLMPICA
02 tardor 2012-13 | gavina.corbetta@gmail.com | 627 229 842 pg.3
El trnsit -o transici-, com el pas dun estat a un altre, s potser en aquest projecte ms pertinent que mai.
En primer lloc perqu la Molina olmpica s so-bretot una proposta de paisatge, sobre el pai-satge i des del paisatge, i des daquest punt de vista el que un ha de mirar s un estat de coses que no sallarga mai ms de noranta dies. El paisatge, ms que cap altre marc projectual, transita duna estaci a una altra inexorable-ment.I no noms aix. La Molina, com a part duna unitat paisatgstica de muntanya, t a ms les transicions prpies dels fons de vall cap als cims, dels vessants cap als torrents i, ms abruptament, de les solanes a les obagues.
En segon lloc perqu els que ens ocupa projec-tualment s una situaci transitria paradig-mtica. I s que un escenari per als Jocs Olm-pics dhivern necessriament ha doferir la possibilitat dun trnsit a una nova situaci.
A ms no cal oblidar que amb jocs o sense, les estacions desqu tamb haurien de com-plir aquesta condici de trnsit, enlloc de que els cicles funcionin des de lactivitat / no-activitat.
Pel que fa a les franges, cal parlar de com la vertebraci espaial dels territoris de muntan-ya consolida els fons de vall, generalment por-cions territorials allargassades i estretes, com els perfectes conductors de tot tipus de fluxes simultanis. I s aquesta simultanetat la que, al seu torn, genera tot tipus de fran-ges, enteses com a lnies ms o menys amples que sidentifiquen per una certa homogenetat de continguts al llarg de la seva traa longi-tudinal.
Des daquesta ptica la lectura del nucli de La Molina comena amb la intenci de posar en valor aquesta condici tant present al barri de lestaci de ferrocarril, barri que justament ocupa el fons de la vall del Ribera dAlp, i que per tant, s el punt natural darribada a la Molina, especialment des dAlp i la plana cerdana, de la que depn paisatgstica i admi-nistrativament.Una atenci que curiosament no li ha estat mai concedida al barri degut a que la prctica in-tensiva de lesqu al municipi, localitzada a la vessant obaga, malgrat la seva estacionali-tat, ha aclaparat tot el discurs urbanstic i territorial de tota una vall.
A lhora de re-programar el barri de lestaci sidentifiquen en primer lloc els diferents tipus de connectors del fons de la vall per tal destablir el programa de les franges re-sultants. Un cop sha definit el programa s quan sorgeixen les propostes dactuaci, que consistirn en gestionar el trnsit de la si-tuaci actual a la futura, segons els criteris establerts per les estratgies generals.
ESCENARI OLMPIC
Lestructura de mobilitat rodada es reformula completament respecte a la situaci actual. En primer lloc per donar resposta a la demanda daccs dels futurs jocs olmpics, i en segon lloc, per tal de canviar el model de mobilitat existent, prevalentment rodada.
Donat que existeix una proposta de transport collectiu fora completa -amb la combinaci del tren i el telecabina projectat ms el nou telecabina del Pla de les Forques que forma part de lestratgia general daquesta propos-ta-, amb accs a totes les rees de competici, es resol el nus viari de la futura autopista amb la integraci dun edifici condensador, que doni cabuda a ms del 50% de les places
daparcament requerides.Un segon edifici condensador es sita a laltre extrem de la plaa cvica, en contacte amb lestaci de tren.
En canvi, per donar cabuda al programa associat a lestaci de tren que preveu la candidatura sopta per una estructura temporal que cobreixi tota la plataforma i que a ms tingui un nivell intermig.
Pel que fa a lespai pblic sintenta que la Ribera i la plaa cvica siguin un element urb unitari de mltiples carcters i es completa amb la re-densificaci -permanent- de la faana de lestaci, per a la qual cosa saprofita el desnivell existent per a encaixar-hi peces de terciari entre les edificacions que ja hi ha.
A banda i banda de leix cvic es siten les dues franges habitacionals.
ESCENARI POST-OLMPIC
Es gestiona la transici a travs destructures temporals, per una banda, com son lestructura de coberta de lestaci, ledifici de menjadors olimpics o les unitats habitacionals adossades de la franja dobaga, o a travs del canvi de programa dalguns edificis o part daquests, com s el cas del condensador del nus viari.
La franja habitacional de solana passa a deixar espais per a la implantaci de noves activitats productives o associades al sector de la inno-vaci i la investigaci.
02 tardor 2012-13 | gavina.corbetta@gmail.com | 627 229 842 pg.4
La Seu dUrgell
Manresa, BARCELONA
Bag
Vilafranca de Conflent
Font-romeu
LlviaLa Tor de Querol
Ribes de Freser
AlpBellver
La Molina
Puigcerd
Vic,BARCELONA
TOULOUSE
PERPIGNAN
Segre
Segre
Ribera dAlp
CLOSA CERDANA
NUCLI URBANITZAT
PRAT DE PASTURA
ANTICS CONREUS ABANCALATS
RECUPERACI SECTOR PRIMARI
-PERTENENA AL LLOC
-TERRITORI AUTO ABASTIT
-POBLACI FIXA
REFORMULACI SECTOR TERCIARI
- FOMENT DUN TURISME NO ESTACIONAL
- CONSUM NO BANALITZAT DEL TERRITORI
REINVENCI DEL SECTOR SECUNDARI
- APROFITAR LA VALL DE LA MOLINA PER DIVERSIFICAR ACTIVITATS
- COMBINAR MOBILITAT I HABITABILITAT
cota de neu
La Molina
Ribera dAlp
Segre
Ribera dAlp
La Molina
Alp
Queixans
Masella
Alp
Queixans
Masella
Alp
Queixans
Masella La Molina Collada de Toses
Tosa dAlp
GR 11
N 152
Dolmen del Paborde
Ermita de lOvella
La Torrassa
BOSCOS DE CONFERES (PI ROIG)
BOSCOS DE CONFERES (PI ROIG)
ANTICS CONREUS ABANCALATS
PRATS DE PASTURA
CLOSA CERDANA
CARRETERES
PRATS DE PASTURA
PAS ANTIGA VIA ROMANA
FERROCARRIL
MIRADORS PANORMICS NATURALS
CARRETERES PINTORESQUES (N-152)
PATRIMONI ARQUEOLGIC
SENDERS DE TRAVESSA
TELECABINES PROJECTATS
TELECADIRES / PISTES DESQU
1TAP F QT2012/2013 LA MOLINA Gavina Corbetta Gllego
GRUP I
ATLES TERRITORIALLA CERDANYA
SUPORT
LA VALL DEL RIBERA DALP
MATRIU
TRACES
ELS PAISATGES CULTURALS
La cultura agrria del paisatge natural
_recuperaci del sector primari
valor identitari i de per- tinena valor de lauto abas- teixement
_reinvenci del sector secundari
aprofitarelsrecursos de la vall del Ribera dAlpperdiversifi- car activitats
generarpoblacifixa
_reformulaci del sector terciari
foment dun turisme no estacional lligat al mn rural
prevenci del consum banalitzat del territori
El traat rectilini del Ribera dAlp riu porta a lidentificacidefrangesambcaractersti-quespaisatgstiquesdiferenciades.
carena de la Tosa dAlp
vessant dobaga
prats de pastura i boscos
boscosdeconferes(piroigi
bedolls cotes baixes)
bosc de ribera (pollancres)
solana de prats de pastura
plana de prats de pastura
El trnsit -o transici-, com el pas dun estat a un altre, s potser en aquestprojectemspertinentquemai.
EnprimerllocperqulaMolinaolmpicassobretotunapropostadepaisatge, sobre el paisatge i des del paisatge, i des daquest punt de vista el que un ha de mirar s un estat de coses que no sallarga mai msdenorantadies.Elpaisatge,msquecapaltremarcprojectual,transitadunaestaciaunaaltrainexorablement.Inonomsaix.LaMolina,comapartdunaunitatpaisatgsticademuntanya, t a ms les transicions prpies dels fons de vall cap als cims, dels vessants cap als torrents i, ms abruptament, de les solanes alesobagues.
En segon lloc perqu els que ens ocupa projectualment s una situaci transitriaparadigmtica.IsqueunescenariperalsJocsOlmpicsdhivern necessriament ha doferir la possibilitat dun trnsit a una novasituaci.
Amsnocaloblidarqueambjocsosense,lesestacionsdesqutam-b haurien de complir aquesta condici de trnsit, enlloc de que els ciclesfuncionindesdelactivitat/no-activitat.
Pel que fa a les franges, cal parlar de com la vertebraci espaial dels territoris de muntanya consolida els fons de vall, generalment porcions territorials allargassades i estretes, com els perfectes conductors de tot tipusdefluxessimultanis.Isaquestasimultanetatlaque,alseutorn,generatottipusdefranges,entesescomalniesmsomenysamplesquesidentifiquenperunacertahomogenetatdecontingutsalllargdelasevatraalongitudinal.
Des daquesta ptica la lectura del nucli de La Molina comena amb la intenci de posar en valor aquesta condici tant present al barri de lestaci de ferrocarril, barri que justament ocupa el fons de la vall del Ribera dAlp, i que per tant, s el punt natural darribada a la Molina, especialmentdesdAlpilaplanacerdana,delaquedepnpaisatgsti-caiadministrativament.Una atenci que curiosament no li ha estat mai concedida al barri degutaquelaprcticaintensivadelesqualmunicipi,localitzadaalavessant obaga, malgrat la seva estacionalitat, ha aclaparat tot el dis-cursurbansticiterritorialdetotaunavall.
FRANGES EN TRNSIT
02 tardor 2012-13 | gavina.corbetta@gmail.com | 627 229 842 pg.5
La Molina - estaci
Font Moreu
Spermolina
Ermita de lOvella
Pla de les Forques
ffcc
NOVA CENTRALITAT
esqu de fons
bobsleigh
esqu alp
reserva silvicultura_accessible_poca pendent
pastures
pastures
_frontissa_node_condensador_activador
estructurar el sistema despais pblics
paisatge no banalitzat
disseny del paisatge
arquitectures identitries
lleure alterna-tiu a lesqu
comer de pro-ductes locals
agricultura ecolgica
generaci de massa social crtica
auto-abasteixement
foment dhabitatge de residncia habitual
La Molina com a barri dAlp
reducci de la mobilitat en automvil
LNIES DACTUACI
NOU TELECABINA PLA DE LES FORQUESuna nova lnia de telecabina per unir la vall de lareal de La Mollina _el metro de La Molina
INCENTIVAR LA SILVIPASCICULTURAexplotaci forestal i ramadera per a un possible desenvolupa-ment industrial associat _segell La Molina
CONSTRUCCI SOSTENI-BLE DE LA NOVA VILLA OLMPICAconstrucci a partir de ma-tries primeres amb el segell La Molina, com la fusta i la llana dovella per impulsar les noves activitats agrries
DIVERSIFICACI DUSOS I ACTIVITATS
NOVA
CENT
RALIT
AT DE
L BAR
RI
DE LE
STACI
NOVES RELACIONS ALTER-
NATIVES AMB EL PAISATGE
2TAP F QT2012/2013 LA MOLINA Gavina Corbetta Gllego
GRUP I
SECCI ESTRATGICA I NODELAREAL DE LA MOLINA
FRANGES EN TRNSIT
EL BARRI DE LESTACI
FRAN
JA H
ABIT
ACIO
NAL
SUB-
FRAN
JA D
E RI
BERA
FRA
NJA
CV
ICA
FR
AN
JA H
AB
ITA
CIO
NA
L /
PR
OD
UC
TIV
A
1 RECUPERACI DE LA TRAA DEL RIBERA DALP
2 EIX CVIC, COMERCIAL I DINTERCANVI DE MOBILITATS
3 ADEQUACI DEL NUS VIARI PREVIST I CONFIGURACI DUN NOU ESPAI DACCS REPRESENTATIU
4 REDENSIFICACI DEL BARRI - VILA OLMPICA
5 CREACI DUN POLGON DUSOS MIXTES PER A LIMPULS DE NOVA ACTIVITAT IN- DUSTRIAL I TECNOLGICA
De punta a punta del ras-tre que deixin el JOCS OLMPICS DHIVERN es traa una secci de la vall del Ribera dAlp que t per centre el barri de lestaci, al fons de vall, i que inclou OBAGA I SOLANA, PIS-TES I PASTURES, BOBS-LEIGH I RIBERES, VIES I FORESTS, HOTELS I REFUGIS, i que podria acollir noves activitats pro-ductives.
PAISATGES PRODUCTIUS POTENCIALS INDSTRIES DERIVADES DEL PAISATGE
A lhora de re-programar el barri de lestaci sidentifiquen en primer lloc els dife-rents tipus de connectors del fons de la vall per tal destablir el programa de les franges resultants. Un cop sha definit el programa s quan sorgeixen les propostes dactuaci, que consistirn en gestionar el trnsit de la situaci actual a la futura, segons els criteris establerts per les estratgies generals.
CONNECTORS AMBIENTALS
CONNECTORS LOCALS
CONNECTORS TERRITORIALS
bosc conferes ribera dalp carretera alp-la molina
ffcc barcelona-la tour de carol
nova autopista barcelona-alp
carcter DOMSTIC
carcter DOMSTIC
carcter COMUNITARI
carcter PBLICCONDENSADORREPRESENTATIU
carcter LOGSTIC
rol RESIDENCIAL rol ESTRUCTU-RADOR DESPAI PBLIC
rol VERTEBRA-DOR DE TERCIARI
rol INTERCANVIA-DOR
rol PRODUCTIU
FRANJA HABITA-CIONAL I
SUB-FRANJA DE RIBERA
FRANJA CVICA FRANJA HABITA-CIONAL II / PRO-DUCTIVA
actuaci
4actuaci
1actuacions
2 3actuaci
5residnciacohabitaciaterrassaments
parc linial plaa-corredorcondensador
condensador cohabitacico-workingcondensador
02 tardor 2012-13 | gavina.corbetta@gmail.com | 627 229 842 pg.63TAP F QT2012/2013 LA MOLINA Gavina Corbetta GllegoGRUP I
FRANGES EN TRNSITGESTI DEL TRNSITESCENARI ACTUAL
ESCENARI OLMPIC
Lestructura de mobilitat rodada es reformula completament respecte a la situaci actual. En primer lloc per donar resposta a la demanda daccs dels futurs jocs olmpics, i en segon lloc, per tal de canviar el model de mobilitat existent, prevalentment rodada.
Donat que existeix una proposta de transport collectiu fora com-pleta -amb la combinaci del tren i el telecabina projectat ms el nou telecabina del Pla de les Forques que forma part de lestratgia ge-neral daquesta proposta-, amb accs a totes les rees de competi-ci, es resol el nus viari de la futura autopista amb la integraci dun edifici condensador, que doni cabuda a ms del 50% de les places daparcament requerides.Un segon edifici condensador es sita a laltre extrem de la plaa cvica, en contacte amb lestaci de tren.
En canvi, per donar cabuda al programa associat a lestaci de tren que preveu la candidatura sopta per una estructura temporal que cobreixi tota la plataforma i que a ms tingui un nivell intermig.
Pel que fa a lespai pblic sintenta que la Ribera i la plaa cvica si-guin un element urb unitari de mltiples carcters i es completa amb la re-densificaci -permanent- de la faana de lestaci, per a la qual cosa saprofita el desnivell existent per a encaixar-hi peces de terciari entre les edificacions que ja hi ha.
A banda i banda de leix cvic es siten les dues franges habitacio-nals.
ESCENARI POST-OLMPIC
Es gestiona la transici a travs destructures temporals, per una banda, com son lestructura de coberta de lestaci, ledifici de men-jadors olimpics o les unitats habitacionals adossades de la franja dobaga, o a travs del canvi de programa dalguns edificis o part daquests, com s el cas del condensador del nus viari.
La franja habitacional de solana passa a deixar espais per a la im-plantaci de noves activitats productives o associades al sector de la innovaci i la investigaci.
VISTA DE LA SUPERPOSICI DE LES FRANGES
DOTACIONS DE TRANSPORT APARCAMENTS TERCIARI / PRODUCTIU SERVEIS V.O. / EQUIPAMENTS
02 tardor 2012-13 | gavina.corbetta@gmail.com | 627 229 842 pg.74TAP F QT2012/2013 LA MOLINA Gavina Corbetta Gllego
GRUP I
FRANGES EN TRNSITPLANTA GENERAL
bedoll
pollancre
tiller
pi roig
TIPUS HABITACIONAL I
ESCENARI OLMPIC
ESCENARI POST-OLMPIC
02 tardor 2012-13 | gavina.corbetta@gmail.com | 627 229 842 pg.85TAP F QT2012/2013 LA MOLINA Gavina Corbetta Gllego
GRUP I
FRANGES EN TRNSIT
SECCI TRANSVERSAL NORD
SECCI TRANSVERSAL SUD
LA FRANJA CVICA
CONDENSADOR NORD
Es resol el nus viari de la futura autopista amb la integraci dun edifici condensador -que es preveu que sigui un hotel posteriorment-, que aglutini el centre de benvinguda ms 4 plantes semisote-rrades daparcament permanent i 4 daparcament temporal durant els jocs. Ledifici t accs des de la mateixa plaa cvica a travs duna placa que sote-rra la sortida de lautopista i amaga els accessos a laparcament i un petit punt darribada dautobusos. A lltima planta es troba la sortida del telecabina del Pla de les Forques.
CONDENSADOR SUD
Un segon edifici condensador es sita a laltre ex-trem de la plaa cvica, en contacte amb lestaci de tren. Aquest allotja dues plantes soterrades daparcament, un hotel de 8 plantes -que es plan-teja que sigui permanent- i la sortida del telecabina de Spermolina a la coberta.Ledifici t un accs inferior des de la plaa cvica i un altre superior des de la cota de lestaci.
LA PLAA-CORREDOR CVICA
Es reomplen els buits de la faana existent ocupant les parcelles vacants amb edificis de terciari que semisoterrats aprofitant el tals de 4 plantes exis-tent.
DOTACIONS DE TRANSPORT APARCAMENTS TERCIARI / PRODUCTIU SERVEIS V.O. / EQUIPAMENTS
03 Camp de futbol municipal a Corbera d
e Llobregat
Taller dArquitectura i Pr
ojectes IX. NORMALITAT RAD
ICAL
TAP A TARDOR 2011lliurament 2onGAVINA CORBETTA tap IX jordi costa toni trib REALITAT RADICAL camp de futbol a corbera 2
ESTRATGIA. ELS MALS DEL LLOC, LES OPORTUNITATS DE PROJECTE
Mesures estabilitzadores del masss. Les principals actuacions mnimes que recomanen sn: Construcci de drenatges daiges superficials en capalera dels talussos Estabilitzar la zona superior del tals Est on hi ha els grans blocs de sostre de la unitat D, mitjanant sanejament o b bulonat. Tamb shauria de fer un sanejament en el tals del cam (zona de ferradura), corresponent a les unitats B i C. Protecci de les caigudes de blocs: Es cas de que hagi suficient espai es pot fer terraplenat ben compactat a peu del tals amb berma contra tals suficientment espaiosa per a que serveixi de zona de recull de caiguda de blocs. Es ficaria una mesura estabilitzadora del terrapl mitjanant coberta vegetal, escollera, gabions,... En cas de no ficar escollera, laltura mxima del terrapl ser de 7 m (per a tals 1H:1V) si ha de tenir una altura superior, es far una berma. En aquestes condicions es pot deixar la part mitjana i alta del tals en les condicions actuals (fet els sanejaments ans descrits) i assumir la caiguda de blocs mitjanant la protecci que suposa la berma del terraple-nat. Una ltre possibilitat s fer un sistema de dunes que serveixin de protecci per la part posterior.Si lespai s redut i lestructura a construir sajusta al tals existent (per exemple unagraderia que quedi tocant al tals) la perillositat s elevada. En aquest cas shauria depreveure una obra tipus mur o pantalla sobre la graderia o installaci i assegurar la part superior mitjanant bulons o ancoratges situats convenientment. Ficar malla metllica.
(ESTUDI GEOLGIC-GEOTCNIC DESTABILITAT DELS TALUSSOSA LA PEDRERA DE GUIX DE CORBERA DE LLOBREGAT)
Donat que en qualsevol cas les tasques destabilitzaci resultaran necessries la primera estratgia que se macut s la de treure partit dels mecanismes de refor i protecci i veure si amb aquests es pot articular de la manera ms senzilla i unitria el projecte del nou camp de futbol de Corbera.
No deixar, a ms, de ser un recurs que potenci la personalitat daques lloc, tant arti cial que de manera natural no s capa de sobreviure.
Lestratgia principal, doncs, ser la dorganitzar el projecte en base a dues traces:
TRAA SUPERIOR | aigua | drenatge | recorreguts pblics
TRAA INFERIOR | roca | contraps | recorreguts privats
Daquesta manera saconsegueix resoldre, a ms, lalliberaci de la faana de la boca de lam teatre rocs, per una banda, i lalliberaci dels fronts de massa rocosa que caracteritzen el lloc.
TAP A TARDOR 2011lliurament 2onGAVINA CORBETTA tap IX jordi costa toni trib REALITAT RADICAL camp de futbol a corbera 1
EL LLOC. REALITAT, PLANS I PERCEPCI
Corbera de Llobregat destaca pel seu elevadissim ndex de dispersi. Amb tan sols 14.000 habitants, el municipi compta amb 30 urbanitzacions que es comuniquen a travs dels 170 km de vials pblics dels que sha de fer crrec. Per tant s un municipi altament motoritzat en quant a mobilitat.Per altra banda tamb s un municipi que compta amb un paisatge atractiu, de topo-gra a abrupta, ms encara si el que ens trobem s una antiga pedrera de guix. La que ens ocupa es troba al sud-oest del nucli urb, i tal com mostra el planeja-ment vigent es troba situada a linterior duna rea reservada a parc urb i, per tant, una rea pblica que tamb hauria de ser una nova referncia urbana.Daqu podem extreure alguns conceptes clau a lhora dabordar el projecte per al nou camp de futbol de Corbera: mobilitat, e cincia, impacte paisatgstic, connectivi-tat.
TAP A TARDOR 2011lliurament 2onGAVINA CORBETTA tap IX jordi costa toni trib REALITAT RADICAL camp de futbol a corbera 1
EL LLOC. REALITAT, PLANS I PERCEPCI
Corbera de Llobregat destaca pel seu elevadissim ndex de dispersi. Amb tan sols 14.000 habitants, el municipi compta amb 30 urbanitzacions que es comuniquen a travs dels 170 km de vials pblics dels que sha de fer crrec. Per tant s un municipi altament motoritzat en quant a mobilitat.Per altra banda tamb s un municipi que compta amb un paisatge atractiu, de topo-gra a abrupta, ms encara si el que ens trobem s una antiga pedrera de guix. La que ens ocupa es troba al sud-oest del nucli urb, i tal com mostra el planeja-ment vigent es troba situada a linterior duna rea reservada a parc urb i, per tant, una rea pblica que tamb hauria de ser una nova referncia urbana.Daqu podem extreure alguns conceptes clau a lhora dabordar el projecte per al nou camp de futbol de Corbera: mobilitat, e cincia, impacte paisatgstic, connectivi-tat.
03 tardor 2011-12 | gavina.corbetta@gmail.com | 627 229 842 pg.9
El taller parteix dunes dades reals i acota-des. Es tracta de formalitzar el projecte ar-quitectnic dun camp de futbol dun petit mu-nicipi com Corbera de Llobregat atenent a tots els aspectes que hi intervenen: integraci ur-bana, funcionalitat, relaci forma-contingut, coherncia interna entre el projecte i la seva resoluci estructural i constructiva i fa es-pecial mfasi en que els condicionants reals siguin el motor de lidea de projecte.
En aquest sentit la proposta detecta un valus recurs projectual en les necessitats prvies del lloc: una antiga pedrera abandonada els talussos de la qual cal estabilitzar prviament a qualsevol altra intervenci arquitectnica.
Aix, donat que en qualsevol cas les tasques destabilitzaci resultaran necessries, la primera estratgia que es planteja s la de treure partit dels mecanismes de refor i pro-tecci i veure si amb aquests sarticula de la manera ms senzilla i unitria possible el pro-jecte del nou camp de futbol de Corbera.
No deixar, a ms, de ser un recurs que poten-ci la personalitat daques lloc, tant arti-ficial que de manera natural no s capa de sobreviure.
SITUACI
MESURES DESTABILITZACI DE TALUSSOS
Construcci de drenatges daiges su-perficials en capalera dels talussos Estabilitzar la zona superior del ta-ls Est Protecci de les caigudes de blocs: es pot fer terraplenat ben compactat a peu del tals amb mesura estabilitzado-ra del terrapl mitjanant coberta ve-getal, escollera, gabions... i assumir la caiguda de blocs
(ESTUDI GEOLGIC-GEOTCNIC DESTABILITAT DELS TALUSSOSA LA PEDRERA DE GUIX DE CORBERA DE LLOBREGAT)
ESTRATGIATRAA SUPERIOR
|aigua|drenatge|recorreguts pblicsTRAA INFERIOR
|roca|contraps|recorreguts privats
03 tardor 2011-12 | gavina.corbetta@gmail.com | 627 229 842 pg.10TAP A TARDOR 2011lliurament finalGAVINA CORBETTA tap IX jordi costa toni trib NORMALITAT RADICAL camp de futbol a corbera 1
EMPLAAMENT
1/7500 5 15 30
estudi dassoleig EQUINOCCIEs comprova que la marquesina projecti una ombra damunt les grades durant les hores de ms calor del dia. Es comprova lequinocci enlloc del solstici destiu per assegurar la pro-tecci enfront duna direcci menys vertical de la radiaci solar.
estudi dassoleig SOLSTICI DESTIUEs comprova lefecte de les ombres projectades damunt del camp. s al voltant del solstici destiu que aquestes ombres es manifesten ms clarament en horaris de joc. I es com-prova de tarda perqu s quan sestiren les ombres sobre lrea.
TAP
A
TA
RD
OR
201
1lli
uram
ent f
inal
GA
VIN
A C
OR
BE
TTA
ta
p IX
jo
rdi c
ost
a t
on
i tri
b
N
OR
MAL
ITAT
RAD
ICAL
cam
p de
futb
ol a
corb
era
2G
AV
INA
CO
RB
ET
TA
tap
IX
jord
i co
sta
to
ni t
rib
fu
tbol
a
futb
ol a
ALAT NORD-EST
1/3000 5 1510
ALAT SUD-OEST
1/3000 5 1510
TAP
A
TA
RD
OR
201
1lli
uram
ent f
inal
GA
VIN
A C
OR
BE
TTA
ta
p IX
jo
rdi c
ost
a t
on
i tri
b
N
OR
MAL
ITAT
RAD
ICAL
cam
p de
futb
ol a
corb
era
3
SECCI TRANSVERSAL 1
ST3
ST2
ST1
1/3000 5 1510
1/3000 5 1510
1/3000 5 1510
03 tardor 2011-12 | gavina.corbetta@gmail.com | 627 229 842 pg.11
TAP A TARDOR 2011lliurament finalGAVINA CORBETTA tap IX jordi costa toni trib NORMALITAT RADICAL camp de futbol a corbera 4
255.0257.0
255.0254.0
259.0260.0
258.0256.0
259.0254.0
255.62555
2552 .62727 .0
255.0255.0
30
circulaci desportistes
circulaci despectadors i passejants
258.0
planta general 1/200
a. accsa1. recepci 30.36m2a2. local social 21.50m2a3. magatzem esportiu 59.10m2a4. bar 91.86m2a5. magatzem bar 17.21m2a5. serveis pblics 38.12m2
TOTAL 258.15 m2
b. vestidorsb1. vestidor collectiu (x2) 56.70 m2 b2. vestidor de grups (x4 39.03 m2b3. vestidor rbitres (x2) 18.40 m2b4. infermeria 19.73 m2b5. sala mquines 42.90 m2
TOTAL 368.95 m2
1/2000 2 105
PROGRAMA. superfcies
03 tardor 2011-12 | gavina.corbetta@gmail.com | 627 229 842 pg.12
TAP A TARDOR 2011lliurament finalGAVINA CORBETTA tap IX jordi costa toni trib NORMALITAT RADICAL camp de futbol a corbera 5
A
B
C
D
E
F
PROPOSTA ESTRUCTURAL . coberta grades
1/2000 2 105
PROPOSTA ESTRUCTURAL . coberta grades
1/2000 2 105
Com que el projecte funcional es resol amb tres edi cis autnoms, es corre el risc de resoldre estructuralment cadascn dells amb e ccia per perdent la unitat necessria de projecte degut als requeriments particulars de cada cas. La proposta, en aquest cas, intenta de nir un sistema estructural com. I es caracteritza per la secci del prtic segons lesquema segent:
PROPOSTA ESTRUCTURAL. memria
A. coberta invertida amb gravesDexterior a interior: capa de graves, allament trmic amb plaques rgides de poliestir i lmina impermeabilitzant sobre forjat inclinat -2%. La recollida de les aiges pluvials es realitzar mitjanant una bonera protegida front lentrada de graves i es con-duir per un tub a linterior de lnima de les pantalles de formig.
B. faana ventiladaSistema tipus omegazeta de plaques de mor-ter armades sobre per ls dacer galvanitzat xats a mur de blocs de formig. Dexterior a interior: plaques de de faana -en la part superior de la faana i per sobre de la fus-teria es collocarn plaques perforades per a la sortida dels extractors de ventilaci-, travessers dacer galvanitzat, impermeabi-litzaci, muntants dacer galvanitzat, mur de blocs de formig, allament trmic amb planxes exibles de cellulosa embegut en la subestructura del trasdossat tipus pladur amb plaques hidrfugues, i revestiment cermic tipus gresite amb peces de 5x5 de color clar.
C. paviment continu impermea-ble i antilliscantFormaci del 2% de pendent mitjanant for-mig cellular i paviment continu de morter i polmers tipus pavithor de Pavindus.
D. forjat sanitari amb cmara registrable i galeria daccs i de pas dinstallacionsUna galeria per al pas dinstallacions permet per no haver de collocar fals sostre en les zones comuns, on es valoren les textures dels
materials estructurals.
E. ventilaci foradaLes boques dels extractors es xarn al fals sostre que tamb ocultar les lluminries dels vestidors. Laire dextracci sexpulsar per faana.
F. terra radiant
En contraposici amb la traa dels murs de gabions que de neix el projecte des des del punt de vista de lentorn, lestructura de ledi cat es caracteritza per la presncia de les costelles de formig. Per destacar encara ms aquesta presncia saccentua el gruix de les pantalles mitjanant un mur alleugerit amb plaques de poliestir entre dues fulles de 15 cm aconseguint aix lefecte dun mur de 45 cm de gruix.Aix per una banda. Per una altra hi havia la urgncia de resoldre limpacte de les torres denllumenat del camp. Aix que la decisi dincorporar aquest enllumenat a la mateixa estructura dels diferents edi cis -coberta grades i vestidors- passa per ser una necessitat projectual, especialment a la banda on es situen les grades, que es vol cobrir amb una estructura pesada a mode de plataforma panormica de lam teatre mineral.
PROPOSTA CONSTRUCTIVA . VESTUARIS 1/25
El que en resulta s una estructura de formig armat de pantalles i suports metllics -que sern tamb bculs per als projectors del camp- i lloses massisses. Tot i que tamb sestudia i sassaja la possibilitat de recrrer a plaques alveolars degut a la convenincia del pretesat per als 8m de llum entre costelles. Es recolzarien sobre les costelles prviament al formigonat dels caps de biga de les mateixes. El dubte seria si mitjanant connectors es podrien recolzar en bigues embegudes.
Com a bculs, els suports metllics situats tamb cada 8m i de 15 metres dalada, haurien dallotjar noms un parell de projectors de 400W segons el segent esquema:
03 tardor 2011-12 | gavina.corbetta@gmail.com | 627 229 842 pg.13
TAP
A
TA
RD
OR
201
1DR
ENAT
GES
GA
VIN
A C
OR
BE
TTA
ta
p IX
jo
rdi c
ost
a t
on
i tri
b
R
EALI
TAT
RA
DIC
AL
cam
p de
futb
ol a
corb
era
1
vessant hidrogr c (lespessejat indica pendent i direcci de mxim pendent)
lnia de carena (trobada entre espessejats dife-rents)
lnia de vall
tub de dren en franja din ltraci
tub de dren enterrat
dipsit dacumulaci daiges descorrentia (50m3)
pou de registre del traat dels tubs de dren
canal dobra amb repl de graves per a recollida descorrenties super cial rea esportiva
traat de canals dobra o prefabricats per a recolli-da descorrenties super cials rees esportivescollectors de canals dobra i prefabricats rea esportiva
dipsit dacumulaci daiges descorrentia camp de joc (2x10m3)
rees din ltraci
PLANTA DE DRENATGES 1/1000
SECCI LONGITUDINAL GENERAL 1/300
paviment de rajola de formig | canals dobra amb repl de graves | mur de gabions
canals prefabricades de formig | sistema i components | formaci de pendents (eslgaonada)
1
2
3
4
5
1
1
1
1
1
1
1
12
2
2
2
3
3
3
45
5
5
TAP
A
TA
RD
OR
201
1DR
ENAT
GES
GA
VIN
A C
OR
BE
TTA
ta
p IX
jo
rdi c
ost
a t
on
i tri
b
R
EALI
TAT
RA
DIC
AL
cam
p de
futb
ol a
corb
era
1
vessant hidrogr c (lespessejat indica pendent i direcci de mxim pendent)
lnia de carena (trobada entre espessejats dife-rents)
lnia de vall
tub de dren en franja din ltraci
tub de dren enterrat
dipsit dacumulaci daiges descorrentia (50m3)
pou de registre del traat dels tubs de dren
canal dobra amb repl de graves per a recollida descorrenties super cial rea esportiva
traat de canals dobra o prefabricats per a recolli-da descorrenties super cials rees esportivescollectors de canals dobra i prefabricats rea esportiva
dipsit dacumulaci daiges descorrentia camp de joc (2x10m3)
rees din ltraci
PLANTA DE DRENATGES 1/1000
SECCI LONGITUDINAL GENERAL 1/300
paviment de rajola de formig | canals dobra amb repl de graves | mur de gabions
canals prefabricades de formig | sistema i components | formaci de pendents (eslgaonada)
1
2
3
4
5
1
1
1
1
1
1
1
12
2
2
2
3
3
3
45
5
5
TAP
A
TA
RD
OR
201
1DR
ENAT
GES
GA
VIN
A C
OR
BE
TTA
ta
p IX
jo
rdi c
ost
a t
on
i tri
b
R
EALI
TAT
RA
DIC
AL
cam
p de
futb
ol a
corb
era
1
vessant hidrogr c (lespessejat indica pendent i direcci de mxim pendent)
lnia de carena (trobada entre espessejats dife-rents)
lnia de vall
tub de dren en franja din ltraci
tub de dren enterrat
dipsit dacumulaci daiges descorrentia (50m3)
pou de registre del traat dels tubs de dren
canal dobra amb repl de graves per a recollida descorrenties super cial rea esportiva
traat de canals dobra o prefabricats per a recolli-da descorrenties super cials rees esportivescollectors de canals dobra i prefabricats rea esportiva
dipsit dacumulaci daiges descorrentia camp de joc (2x10m3)
rees din ltraci
PLANTA DE DRENATGES 1/1000
SECCI LONGITUDINAL GENERAL 1/300
paviment de rajola de formig | canals dobra amb repl de graves | mur de gabions
canals prefabricades de formig | sistema i components | formaci de pendents (eslgaonada)
1
2
3
4
5
1
1
1
1
1
1
1
12
2
2
2
3
3
3
45
5
5
TAP
A
TA
RD
OR
201
1DR
ENAT
GES
GA
VIN
A C
OR
BE
TTA
ta
p IX
jo
rdi c
ost
a t
on
i tri
b
R
EALI
TAT
RA
DIC
AL
cam
p de
futb
ol a
corb
era
1
vessant hidrogr c (lespessejat indica pendent i direcci de mxim pendent)
lnia de carena (trobada entre espessejats dife-rents)
lnia de vall
tub de dren en franja din ltraci
tub de dren enterrat
dipsit dacumulaci daiges descorrentia (50m3)
pou de registre del traat dels tubs de dren
canal dobra amb repl de graves per a recollida descorrenties super cial rea esportiva
traat de canals dobra o prefabricats per a recolli-da descorrenties super cials rees esportivescollectors de canals dobra i prefabricats rea esportiva
dipsit dacumulaci daiges descorrentia camp de joc (2x10m3)
rees din ltraci
PLANTA DE DRENATGES 1/1000
SECCI LONGITUDINAL GENERAL 1/300
paviment de rajola de formig | canals dobra amb repl de graves | mur de gabions
canals prefabricades de formig | sistema i components | formaci de pendents (eslgaonada)
1
2
3
4
5
1
1
1
1
1
1
1
12
2
2
2
3
3
3
45
5
5
SECCI LONGITUDINAL DE DRENATGES SUPERFICIALS e. 1/600
03 tardor 2011-12 | gavina.corbetta@gmail.com | 627 229 842 pg.14
04 PARK&FLOW. Transportation hub al Can
al de Saint-Denis
Taller dArquitectura i Pr
ojectes VIII. CONSTRUR AM
B LAIGUA
PRIMAVERA 2011TAP B proposta i emplaament 1/1000GAVINA CORBETTA tap VIII joan curs i llus bravoCONSTRUR AMB LAIGUA transportation hub 1
parkn ow[ car-boat transport hub]Park and ride [park & ride, parknride, P+R] (or incentive parking) facilities are car parks with connections to public transport.
Signi ca literalmente estacionar y montar, en ingls. Son estacionamientos de disuasin o intercambio para automviles situados en la periferia de las ciudades y cuyo n es alentar a los conductores a aparcar su vehculo privado y acceder al centro de las ciudades mediante el trasbordo en trans-porte pblico.
Parknride -> parkn y..., parkn ow
A transport hub (also transport interchange) is a place where passengers and cargo are exchanged between vehicles or between transport modes. Public transport hubs include train stations, rapid transit stations, bus stops, tram stop, airports and ferry slips.
Porte de Clignancourt
Bd Ornano
RER
Capitainerie
GrueMaison
Roue Libre
Feu
Feu
Accueilet ponton
attenteclusage
Accueilet attenteclusage
Passerelle Mornay
Port de Plaisance de Paris-Arsenal
Boul
evar
dde
laBa
still
e
Boul
evar
d
Bour
don
RueMornay
Rue
de
l'Ars
enal
Rue Jules Csar
Rue
de
Bercy
RueLacue
Q. de la Rape
Pont
Morland
Bd Henr
i IV
R. de Lyon
OpraBastille
Voie
Mazas
Bass
in
de
l'A
rsen
al
SEINE
Quai de la Rape
M
M
cluse n9 de l'Arsenal
Ponton d'attenteBorne d'appel
de l' cluse
Pont de la Briche
Qua
i
R. de la Briche
Rue Paul luard
deSe
ine
La Seine
Canal St-Denis
Le Croult
cluse n7 de la Briche (Poste de commande / V.H.F. 20)
SAINT-DENIS
Canal St - Denis
Canal
de
l'O
urcq
Gare
Gare circulairede la Villette
Parcde la
Villette
Parcde la
Villette
cluse n1 du Pt de Flandre
Pont Levantde Crime
Pontonbase de location
Service des Canaux
CinmaMK2
R serv bateauxPassagers
Bureau dela Navigation
cluses n1 et 2de la Villette
Feu
Passerelle de
la Moselle
Passerelle
Place de la Bataille
deStalingrad
Rotonde dela Villette
Aven
ue
de
Fland
re
Aven
ue
Jean
Jaur
s
Av. Secrtan
R. de la Moselle
R. Euryale
Dehaynin
R. de Crime
Rue Riquet
Qua
i
de
la
Seine
Quai
d
e
l
a
Loi
re
Bassin
de
la
Villett
e
Bassin
de
la Vill
ette
BassinLouis Blanc
Jaurs
Stalingrad
Riquet
Laumire
Vo te dela Bastille
Place de la Bastille
Itinra
ire cyc
lable
Port de lArsenal
Gare Circulaire
Bassin dela Villette
Dbouchen Seine
Dbouchen Seine (la Briche)
Bassinde la Villette
M
M
M
M
M
M
Circulaire
P
de
P
Carre
ra 4
Carrera 4
Carrera 4
Carrera 4
Carrera 4
Carrera 4
Carrera 4
Canal Saint-Denis
T
P
B d . P e r i p h e r i q u e
B d . M a c D o n a l d
Rue mille Bollaert
Rue
Clau
de B
erna
rd
nord
PERIPHERIQUEvehicles_1.300.000/dia(89%cotxes:7%camions:4%motos)
la intersecci entre dos fluxes
XARXA DE CANALS130 km daiges navegables
la xarxa de canals de Paris
EL PASSAT INDUSTRIAL
UN FUTUR PER A LA CIUTAT XARXA DE CANALS, PUNTS ESTRATGICS I IN-SERCI DE LA PROPOSTA
PROPOSTA DEMPLAAMENT I DOTACIONS
XARXA DE CANALS, PUNTS ESTRATGICS I INSERCI DE LA PROPOSTA
PRIMAVERA 2011TAP B proposta i emplaament 1/1000GAVINA CORBETTA tap VIII joan curs i llus bravoCONSTRUR AMB LAIGUA transportation hub 1
parkn ow[ car-boat transport hub]Park and ride [park & ride, parknride, P+R] (or incentive parking) facilities are car parks with connections to public transport.
Signi ca literalmente estacionar y montar, en ingls. Son estacionamientos de disuasin o intercambio para automviles situados en la periferia de las ciudades y cuyo n es alentar a los conductores a aparcar su vehculo privado y acceder al centro de las ciudades mediante el trasbordo en trans-porte pblico.
Parknride -> parkn y..., parkn ow
A transport hub (also transport interchange) is a place where passengers and cargo are exchanged between vehicles or between transport modes. Public transport hubs include train stations, rapid transit stations, bus stops, tram stop, airports and ferry slips.
Porte de Clignancourt
Bd Ornano
RER
Capitainerie
GrueMaison
Roue Libre
Feu
Feu
Accueilet ponton
attenteclusage
Accueilet attenteclusage
Passerelle Mornay
Port de Plaisance de Paris-Arsenal
Boul
evar
dde
laBa
still
e
Boul
evar
d
Bour
don
RueMornay
Rue
de
l'Ars
enal
Rue Jules Csar
Rue
de
Bercy
RueLacue
Q. de la Rape
Pont
Morland
Bd Henr
i IV
R. de Lyon
OpraBastille
Voie
Mazas
Bass
in
de
l'A
rsen
al
SEINE
Quai de la Rape
M
M
cluse n9 de l'Arsenal
Ponton d'attenteBorne d'appel
de l' cluse
Pont de la Briche
Qua
i
R. de la Briche
Rue Paul luard
deSe
ine
La Seine
Canal St-Denis
Le Croult
cluse n7 de la Briche (Poste de commande / V.H.F. 20)
SAINT-DENIS
Canal St - Denis
Canal
de
l'O
urcq
Gare
Gare circulairede la Villette
Parcde la
Villette
Parcde la
Villette
cluse n1 du Pt de Flandre
Pont Levantde Crime
Pontonbase de location
Service des Canaux
CinmaMK2
R serv bateauxPassagers
Bureau dela Navigation
cluses n1 et 2de la Villette
Feu
Passerelle de
la Moselle
Passerelle
Place de la Bataille
deStalingrad
Rotonde dela Villette
Aven
ue
de
Fland
re
Aven
ue
Jean
Jaur
s
Av. Secrtan
R. de la Moselle
R. Euryale
Dehaynin
R. de Crime
Rue Riquet
Qua
i
de
la
Seine
Quai
d
e
l
a
Loi
re
Bassin
de
la
Villett
e
Bassin
de
la Vill
ette
BassinLouis Blanc
Jaurs
Stalingrad
Riquet
Laumire
Vo te dela Bastille
Place de la Bastille
Itinra
ire cyc
lable
Port de lArsenal
Gare Circulaire
Bassin dela Villette
Dbouchen Seine
Dbouchen Seine (la Briche)
Bassinde la Villette
M
M
M
M
M
M
Circulaire
P
de
P
Carre
ra 4
Carrera 4
Carrera 4
Carrera 4
Carrera 4
Carrera 4
Carrera 4
Canal Saint-Denis
T
P
B d . P e r i p h e r i q u e
B d . M a c D o n a l d
Rue mille Bollaert
Rue
Clau
de B
erna
rd
nord
PERIPHERIQUEvehicles_1.300.000/dia(89%cotxes:7%camions:4%motos)
la intersecci entre dos fluxes
XARXA DE CANALS130 km daiges navegables
la xarxa de canals de Paris
EL PASSAT INDUSTRIAL
UN FUTUR PER A LA CIUTAT XARXA DE CANALS, PUNTS ESTRATGICS I IN-SERCI DE LA PROPOSTA
PROPOSTA DEMPLAAMENT I DOTACIONS
PRIMAVERA 2011TAP B GAVINA CORBETTA tap VIII joan curs i llus bravoCONSTRUR AMB LAIGUA transportation hub 1
parkn ow[ car-boat transport hub]Park and ride [park & ride, parknride, P+R] (or incentive parking) facilities are car parks with connections to public transport.
Signi ca literalmente estacionar y montar, en ingls. Son estacionamientos de disuasin o intercambio para automviles situados en la periferia de las ciudades y cuyo n es alentar a los conductores a aparcar su vehculo privado y acceder al centro de las ciudades mediante el trasbordo en trans-porte pblico.
Parknride -> parkn y..., parkn ow
A transport hub (also transport interchange) is a place where passengers and cargo are exchanged between vehicles or between transport modes. Public transport hubs include train stations, rapid transit stations, bus stops, tram stop, airports and ferry slips.
PERIPHERIQUEvehicles_1.300.000/dia(89%cotxes:7%camions:4%motos)
la intersecci entre dos fluxes
XARXA DE CANALS130 km daiges navegables
Canal Saint-Denis
T
P
B d . P e r i p h e r i q u e
B d . M a c D o n a l d
Rue mille Bollaert
Rue
Clau
de B
erna
rd
Porte de Clignancourt
Bd Ornano
RER
Capitainerie
GrueMaison
Roue Libre
Feu
Feu
Accueilet ponton
attenteclusage
Accueilet attenteclusage
Passerelle Mornay
Port de Plaisance de Paris-Arsenal
Boul
evar
dde
laBa
still
e
Boul
evar
d
Bour
don
RueMornay
Rue
de
l'Ars
enal
Rue Jules Csar
Rue
de
Bercy
RueLacue
Q. de la Rape
Pont
Morland
Bd Henr
i IV
R. de Lyon
OpraBastille
Voie
Mazas
Bass
in
de
l'A
rsen
al
SEINE
Quai de la Rape
M
M
cluse n9 de l'Arsenal
Ponton d'attenteBorne d'appel
de l' cluse
Pont de la Briche
Qua
i
R. de la Briche
Rue Paul luard
deSe
ine
La Seine
Canal St-Denis
Le Croult
cluse n7 de la Briche (Poste de commande / V.H.F. 20)
SAINT-DENIS
Canal St - Denis
Canal
de
l'O
urcq
Gare
Gare circulairede la Villette
Parcde la
Villette
Parcde la
Villette
cluse n1 du Pt de Flandre
Pont Levantde Crime
Pontonbase de location
Service des Canaux
CinmaMK2
R serv bateauxPassagers
Bureau dela Navigation
cluses n1 et 2de la Villette
Feu
Passerelle de
la Moselle
Passerelle
Place de la Bataille
deStalingrad
Rotonde dela Villette
Aven
ue
de
Fland
re
Aven
ue
Jean
Jaur
s
Av. Secrtan
R. de la Moselle
R. Euryale
Dehaynin
R. de Crime
Rue Riquet
Qua
i
de
la
Seine
Quai
d
e
l
a
Loi
re
Bassin
de
la
Villett
e
Bassin
de
la Vill
ette
BassinLouis Blanc
Jaurs
Stalingrad
Riquet
Laumire
Vo te dela Bastille
Place de la Bastille
Itinra
ire cyc
lable
Port de lArsenal
Gare Circulaire
Bassin dela Villette
Dbouchen Seine
Dbouchen Seine (la Briche)
Bassinde la Villette
M
M
M
M
M
M
Circulaire
P
de
P
emplaament 1/500
LA XARXA DE CANALS. punts estratgics i inserci de la proposta
04 tardor 2009-10 | gavina.corbetta@gmail.com | 627 229 842 pg.15
El taller pretn el desenvolupament dun equi-pament pblic a travs de laigua com a element generador. Edifici i programa, en acabat, haurn de resoldre la indeterminaci urbana dun solar situat en una rea en desenvolupament de la pe-rifria de Paris i proposar nous escenaris de futur. La proposta sorgeix de la lectura de les pos-sibilitats que ofereix la intersecci entre el Boulevard Periphrique i el Canal Saint-Denis en clau de mobilitat metropolitana, duna re-inter-pretaci del paper de la xarxa de canals de la ciutat dins lesquema del transport i la mobili-tat urbana, i del plantejament dun equipament, els usos del qual integrin les necessitats tant de lescala metropolitana com de la local.
ESQUEMA ENCAIX METROPOLIT
PRIMAVERA 2011TAP B GAVINA CORBETTA tap VIII joan curs i llus bravoCONSTRUR AMB LAIGUA transportation hub 1
parkn ow[ car-boat transport hub]Park and ride [park & ride, parknride, P+R] (or incentive parking) facilities are car parks with connections to public transport.
Signi ca literalmente estacionar y montar, en ingls. Son estacionamientos de disuasin o intercambio para automviles situados en la periferia de las ciudades y cuyo n es alentar a los conductores a aparcar su vehculo privado y acceder al centro de las ciudades mediante el trasbordo en trans-porte pblico.
Parknride -> parkn y..., parkn ow
A transport hub (also transport interchange) is a place where passengers and cargo are exchanged between vehicles or between transport modes. Public transport hubs include train stations, rapid transit stations, bus stops, tram stop, airports and ferry slips.
PERIPHERIQUEvehicles_1.300.000/dia(89%cotxes:7%camions:4%motos)
la intersecci entre dos fluxes
XARXA DE CANALS130 km daiges navegables
Canal Saint-Denis
T
P
B d . P e r i p h e r i q u e
B d . M a c D o n a l d
Rue mille Bollaert
Rue
Clau
de B
erna
rd
Porte de Clignancourt
Bd Ornano
RER
Capitainerie
GrueMaison
Roue Libre
Feu
Feu
Accueilet ponton
attenteclusage
Accueilet attenteclusage
Passerelle Mornay
Port de Plaisance de Paris-Arsenal
Boul
evar
dde
laBa
still
e
Boul
evar
d
Bour
don
RueMornay
Rue
de
l'Ars
enal
Rue Jules Csar
Rue
de
Bercy
RueLacue
Q. de la Rape
Pont
Morland
Bd Henr
i IV
R. de Lyon
OpraBastille
Voie
Mazas
Bass
in
de
l'A
rsen
al
SEINE
Quai de la Rape
M
M
cluse n9 de l'Arsenal
Ponton d'attenteBorne d'appel
de l' cluse
Pont de la Briche
Qua
i
R. de la Briche
Rue Paul luard
deSe
ine
La Seine
Canal St-Denis
Le Croult
cluse n7 de la Briche (Poste de commande / V.H.F. 20)
SAINT-DENIS
Canal St - Denis
Canal
de
l'O
urcq
Gare
Gare circulairede la Villette
Parcde la
Villette
Parcde la
Villette
cluse n1 du Pt de Flandre
Pont Levantde Crime
Pontonbase de location
Service des Canaux
CinmaMK2
R serv bateauxPassagers
Bureau dela Navigation
cluses n1 et 2de la Villette
Feu
Passerelle de
la Moselle
Passerelle
Place de la Bataille
deStalingrad
Rotonde dela Villette
Aven
ue
de
Fland
re
Aven
ue
Jean
Jaur
s
Av. Secrtan
R. de la Moselle
R. Euryale
Dehaynin
R. de Crime
Rue Riquet
Qua
i
de
la
Seine
Quai
d
e
l
a
Loi
re
Bassin
de
la
Villett
e
Bassin
de
la Vill
ette
BassinLouis Blanc
Jaurs
Stalingrad
Riquet
Laumire
Vo te dela Bastille
Place de la Bastille
Itinra
ire cyc
lable
Port de lArsenal
Gare Circulaire
Bassin dela Villette
Dbouchen Seine
Dbouchen Seine (la Briche)
Bassinde la Villette
M
M
M
M
M
M
Circulaire
P
de
P
emplaament 1/500
LA XARXA DE CANALS. punts estratgics i inserci de la proposta
04 tardor 2009-10 | gavina.corbetta@gmail.com | 627 229 842 pg.16PRIMAVERA 2011TAP B emplaament 1/500GAVINA CORBETTA tap VIII joan curs i llus bravoCONSTRUR AMB LAIGUA transportation hub 1
nord
parknfl ow[car-boat transport hub]Park and ride [park & ride, parknride, P+R] (or in-centive parking) facilities are car parks with connec-tions to public transport.Signica literalmente estacionar y montar, en ingls. Son estacionamientos de disuasin o intercambio para automviles situados en la periferia de las ciudades y cuyo n es alentar a los conductores a aparcar su veh-culo privado y acceder al centro de las ciudades me-diante el trasbordo en transporte pblico.Parknride -> parkny..., parknow
A transport hub (also transport interchange) is a place where passengers and cargo are exchanged between vehi-cles or between transport modes. Public transport hubs include train stations, rapid transit stations, bus stops, tram stop, airports and ferry slips.
Boulevard Priphrique
Stadedes Fillettes
Navette Charles-de-GaulleExpress
Marx Dormoy
Gare olevangile
Corentin Cariou
Victor Hugo
Pont de Stains
Place du Front Populaire
Navette fluviale ICADE/EMGP
Crime
CharlesHermite
bd Ney bd MacDonaldPorte de
la Chapelle
PortedAubervilliers
Porte dela Villette
Claude Bernard
Magasins gnraux
SAINT-DENIS AUBERVILLIERS
PARIS
Tramway Saint-DenispinayVilletaneuse
Direction de lurbanisme.
vehicles_1.300.000/dia(89%cotxes:7%camions:4%motos)
aparcament semisoterrat
embarca
dor
estaci bateau-bus
planta cota 46.50 1/300
planta cota 59.10 1/300
planta cota 52.80 1/300
planta cota 41.00 1/300
PRIMAVERA 2011TAP B GAVINA CORBETTA tap VIII joan curs i llus bravoCONSTRUR AMB LAIGUA transportation hub 2nord
ESTRUCTURA. esquema 1/750
ESTRUCTURA MIXTA ACER-FORMIG
- Pilars i bigues dacer laminat- Forjats de lloses alleugerides de formig pretesat prefa-bricades- Bigues pratt a partir de per ls dacer laminat en prtics de grans llums
ESTRUCTURA DE FORMIG
- Pilars i bigues de formig armat- Forjats de llosa nervada de formig- Murs de contenci perimetrals de formig armat
04 tardor 2009-10 | gavina.corbetta@gmail.com | 627 229 842 pg.17
PRIMAVERA 2011TAP B GAVINA CORBETTA tap VIII joan curs i llus bravoCONSTRUR AMB LAIGUA transportation hub 3
b1 b2 b3 b4 a1 a2 a3 a3 a6a5a4
c1
a6
c1
c2
c3
c4
c5
FAANA. secci constructiva 1/20
a. estructura
a1. capa regularitzaci de mortera2. allament acstic per a soroll de impactea3. llosa alleugerida de formig pretesata4. biga IPE-330a4. biga pratta6. revestiment de protecci davant el foc
b. coberta
b1. capa de drenatge amb gravesb2. impermeabilitzaci amb capa de proteccib3. allament trmicb4. barrera de vapor
c. faana
c1. panell de policarbonat tipus thermoclickc2. corretges de xaci c3. bastidor malla de faanac4. malla de protecci solarc5. fusteria tipus acorde de la faana-galeria
FAANA. secci-esquema estratgia climtica 1/500
alat est 1/300
alat nord 1/300
alat sud 1/300
alat oest 1/300
secci A 1/300
secci B 1/300
B
A
04 tardor 2009-10 | gavina.corbetta@gmail.com | 627 229 842 pg.18