PROGRAMACIÓ I BIBLIOTECA PÚBLICA - 2010

Bib

liote

ca d

e T

eià

Bib

liote

ca J

ordi

Rub

ió i

Bal

ague

rS

ant B

oi d

e Ll

obre

gat

IGNASI BONET

ETSAVSANT CUGAT DEL VALLÈS

JUNY 2010

1. Evolució del concepte de “biblioteca”

2. Relació arquitecte – client

3. La veu del promotor: el programa funcional

4. Programa funcional

5. Directrius Tècniques

6. Espais de la biblioteca

Evolució del concepte de “biblioteca”

1

El context de la societat del coneixement ha modificat substancialment el rol i la forma en què la biblioteca pública ha d’actuar front a la comunitat.

Si tradicionalment la biblioteca ha estat el lloc on els ciutadans accedeixen a la informació i la cultura , en la societat del coneixement la biblioteca ha d’aspirar a ser un pol dinamitzador potenciador de la creativitat local, per a generar nou coneixment, a partir de la informació que conté.

Biblioteca contenidor, monumental…

Biblioteca Pública de Seattle

Mediateca de Sendai

Suport físic / analògic

+Suport digital /

virtual

Activitat d’estudi

+

Activitat de lleure

Espai contenidor+

Espai de relació

Percepció estàtica+

Percepció dinàmica

Formalitat+

Informalitat

Monumentalitat+

Proximitat

“Els primers anys de la professió descobrim sorpresos que alguns dels arquitectes més admirats han construït edificis que són durament criticats pels clients”

“… no hi ha dubte que el procés d’edificació d’equipaments necessita l’aportació de tots, i que l’intercanvi d’informacions, en el moment adequat, ha de fer que encerts i errors siguin responsabilitat de tots.”

“L’imprescindible contacte entre client (o tècnic gestor) i arquitecte…” (Orteu / Piferrer)

ARQUITECTE

CONSTRUCTOR

CLIENT

2

Relació arquitecte – client

• Context comunicatiu• Llenguatge• “Background” cultural• Coincidència d’interessos ?• …

Sovint tensions més importants durant el procés de projecte i obra es deuen a mancances en el procés comunicatiu.

En el procés comunicatiu hi intervenen els diferents agents (emissor, receptor...), el context (lloc, moment, entorn intitucional / organitzacional...) i el llenguatge.

Conclusions“El bon client és el que té una confiança total en el professional i, alhora, és el més exigent " (Fermin Vazquez)

Si es dóna la primera circumstància, el client està legitimat per a portar la segona a l'extrem. Si això es produeix, el resultat del projecte sol ser el millor esperable .

La visió del promotor i la de l’arquitecte són complementàries (no necessàriament oposades!). L’un completa la visió de l’altre.

Cal una única imatge de l’objectiu comú, una única imatge de l’edifici que volem.

La Gerència de Serveis de

Biblioteques (GSB), de Diputació de

Barcelona, com a promotor

d’equipaments bibliotecaris.

La programació.

3

La veu del promotor: el programa funcional

COM?... ha de ser la nova biblioteca?

Qüestions prèvies al projecte:

• Espais: característiques ambientals ?• Quin equipament informàtic...?• Quin tipus de mobiliari ?• Quants metres de prestatgeria ?• Quant personal tindrà ?• Quina inversió inicial respresenta ?• I quins costos de manteniment ?• Quin horari d’obertura tindrà ?• ...

PROGRAMA FUNCIONAL

(+ Directrius Tècniques)

• A la província de Barcelona les biblioteques són un servei municipal• La GSB no gestiona biblioteques• La GSB facilita el treball en xarxa de les biblioteques• La GSB gestiona els serveis bibliotecaris per als ajuntaments i les biblioteques(gestió de la col.lecció, serveis en línia, dinamització, formació, suport i assessorament…)• La Xarxa de Biblioteques: 185 biblioteques i 9 bibliobusos

MUNICIPI

BIBLIOTECA

GSB

Gerència de Serveis de Biblioteques (GSB)

• Assessorament als ajuntaments en planificació i programació . Assessoramentals programadors.• Seguiment dels projectes, obres i equipament de les noves biblioteques. Assessorament als arquitectes redactors• Avaluació posterior del funcionament dels equipaments

PLANIFICACIÓ

OBRA

PROGRAMACIÓ

PROJECTE

AVALUACIÓ

EQUIPAMENT

SECCIÓ DE PLANIFICACIÓ, AVAULACIÓ I QUALITAT

SECCIÓ DE PROGRAMACIÓ TERRITORIAL I EQUIPAMENTS

Gerència de Serveis de Biblioteques (GSB)

• Assessorar als ajuntaments en els processos de projecte i obra dels nousedificis bibliotecaris, així com en l’adequació a les noves necessitats dels edificisexistents. 100 Projectes i/o obres en marxa. 82 municipis implicats. (Dades maig 2009)• Potenciar I + D en els espais i serveis de les biblitoeques.

• Generar document de Directrius Tècniques per a la redacció de projectes de biblioteques.

Ser “BON CLIENT”: tenir clar el MODEL DE BIBLIOTECA que volem

Unitat d’Arquitectura BibliotecàriaPLANIFICACIÓ

OBRA

PROGRAMACIÓ

PROJECTE

AVALUACIÓ

EQUIPAMENT

Mapa de necessitats del territoriPla Municipal de Biblioteques

• Quins espais caldran?

• Quina relació entre espais ?

• Quines dimensions tindran els espais?

• Espais: quines característiques ambientals?

• Quin equipament informàtic...?

• Quin tipus de mobiliari ?

• Quants metres de prestatgeria ?

• Quant personal tindrà ?

• Quina inversió inicial respresenta ?

• I quins costos de manteniment ?

• Quin horari d’obertura tindrà ?

• A qui s’adreça la biblioteca?

• Quins són els seu objectius bàsics?

• Quins serveis ha d’oferir?

• Quins valors ha de transmetre?

• Quina imatge vol donar la biblioteca?

• Quines situacions s’hi han de produir?

• Quin tipus de llibres hi trobarà l’usuari?

• Quines activitats s’hi generaran?

• On ha d’anar ubicada?

• Quina superfície total ha de tenir?

• Quina inversió inicial respresenta ?

Model de biblioteca:

• Concepte• Missió• Funcions• Serveis

Estandards:

• Serveis bàsics• Espais• Equipament (mobiliari, informatica...)• Personal• Horaris d’obretura• Costos

Pla Municipal de Biblioteques

Model de biblioteca (GSB)

Mapa de Lectura Pública de Catalunya (2008). Estàndards.

PROGRAMA FUNCIONAL

http://www20.gencat.cat/docs/Biblioteques/Tematic/Documents/Arxiu/mapa.pdf

Estàndards: fons documental

Estàndards: espais (1/2)

Estàndards: espais (2/2)

Programa Funcional

1. Contextualització local• Ciutadania, economia i territori• Situació bibliotecària

2. Funcions bàsiques de la biblioteca pública3. Serveis4. Col.lecció

• Dimensionat i tractament del fons• Composició i distribució del fons

5. Organització de les àrees de servei• Descripció de les zones d’activitat• Quadre resum de superfícies• Organigrama funcional• Elements bàsics de mobiliari i equipament

6. Personal7. Hores de servei setmanals8. Valoració econòmica

• Despeses d’inversió inicial• Despeses anuals de gestió i manteniment

4

PROGRAMA FUNCIONAL :

• Funcions bàsiques de la biblioteca pública• Serveis que ofereix• La col.lecció• Organització de les àrees• Personal• Horari• Costos• Annexes

DIRECTIRUS TÈCNIQUES:

• Criteris bàsics per al projecte• Espais i organigrama funcional• Materials i sistemes constructius• Comfort ambiental• Instal.lacions• Mobiliari i distribució de mobiliari• Imatge gràfica i senyalització• Equipament• Altres aspectes (el pati, el bar, l’auditori...)• Annexes

Gestor

Arquitecte

redactor

12%18%1.12 m

0.86 m

0.60 m

0.24 m

21%

18%

12%

13%

2%9%

% Llibres prestats entre 5 i 10 cops

% Llibres prestats més de 10 cops

Alçada delsprestatges

1.90 m

1.64 m

1.38 m

7%

14%

26%

14%

15%

18%

Percentage de préstec

ASPECTES POSITIUS

• Quadre detallat fons documental

• Quadre detallat superfícies• Organigrama funcional

• Descripció d’àrees i serveis

ASPECTES A MILLORAR

•Concepció d’espais com a “agregació de recintes”

• Manca de directrius tècniques

• Document molt orientat a la gestió i poc al projecte

• Edifici plurifuncional ?

Programa Funcional

DIRECTRIUS TÈCNIQUES

0.600.60 0.601.10-1.20 0.60 0.601.10-1.20

1.50

“Les prescripcions contenen ”límits” als projectes, però lluny de ser esterilitzadors, el treball realitzat com a projectistes d’equipaments públics ens ensenya que els millors resultats s’obtenen quan creixen els condicionants .”

“Unes prescirpcions clares i concises permeten als arquitectes centrar el seu treball en els aspectes diferenciadors de cada projecte”

“… la singularitat tipològica de la biblioteca obliga a cercar un model propi [de recomanacions]. Les activitats que s’hi desenvolupen permeten nombroses configuracions espaials allunyades de les tipologies “d’agregació de recintes ” .”

“La pèrdua de protagonisme dels recintes trasllada el control dimensional al terreny del mobiliari .” (Orteu / Piferrer)

Directrius Tècniques

5

DIRECTRIUS TÈCNIQUESDirectrius Tècniques

6

Espais de la biblioteca Sales de lectura

Espais de la biblioteca Zona de revistes

Espais de la biblioteca Espais de lectura informal

Espais de la biblioteca Zona infantil

Espais de la biblioteca Zona infantil

Espais de la biblioteca Zona infantil

Espais de la biblioteca Zona de treball intern

Espais de la biblioteca Espai de suport. Espai de formació

IGNASI BONET PEITXbonetpin@diba.cat

www.diba.cat/bibliotequeshttp://es.linkedin.com/in/ignasibonet

http://www.slideshare.net/Naninan

ETSAVSANT CUGAT DEL VALLÈS

JUNY 2010