Post on 27-Sep-2015
description
PROJECTE DE PSICOMOTRICITAT
Escola Bressol Gespa Curs 2009-2010 Curs 2010-2011
1. INTRODUCCI A l Escola Bressol Gespa sempre hem donat a la Psicomotricitat i al moviment lliure dels ms
petits molta importncia. El fet de poder jugar amb un jard com el nostre dona als infants moltes
possibilitats de moviment i dexpressi corporal, per creiem que era necessari mirar amb altres
ulls la resta despais amb els que linfant fa la seva vida quotidiana a lescola.
Amb aquest neguit vam desenvolupar una primera part del nostre Projecte de Psicomotricitat amb un Projecte dintervenci que ens va servir per saber en quina situaci estvem i quines millores es podrien portar a terme per tal dafavorir el moviment dels infants per una banda, per
altre banda el poder gaudir duna sessi de psicomotricitat ritualitzada tipus del Bernat Acouturier i
adaptada als nostres infants, al nostre espai i als nostres recursos materials. Aquesta primera part
del Projecte es a portar a terme durant el curs 2008-2009 amb el Projecte dintervenci, al curs
2009-2010 amb la compra de material especfic per a psicomotricitat, i durant aquest curs 2010-
2011 volem assolir aquest Projecte i els objectius plantejats amb la posada en prctica de les
sessions de Psicomotricitat que acabarem amb un avaluaci.
EL JOC.
Des de el punt de vista psicomotricista no podem entendre linfant sense joc. s el joc el
principi del plaer, el motor de levoluci dels infants, lafectivitat i lemoci i que en una
sessi de Psicomotricitat sempre estar present en totes les seves vessants.
-Jocs de prdua i retrobament. Quan el nen es mou es perd, quan ladult lagafa es perd, per quan repeteix lacci comprova que no passa res i es troba a si mateix. Aquests tipus
de joc els desenvolupa linfant fins que fa lany i sn compensatoris, dien al nen Tu no
thas perdut La T del mirall de Minicot afirma que el nen ha de veures en un altre abans
de poder veures a si mateix.
-Jocs de falda. Es tracta de jocs que utilitzem molt sovint a lescola bressol i que juguen a produir un desequilibri amb un ritual que sempre s el mateix i per tant assegura.
-Anticipaci. El nen sap que al final de la canoneta el deixarem caure enrrera. -Repetici. Quan li fem un parell de vegades assegura. -Entorn materna. El fet de que aquests tipus de joc es fa a la falda de la mestra permet un contacte personal que reassegura.
-Jocs de persecuci. Comencen quan el nen comena a caminar, quan ja pot manipular el seu entorn a travs de la carrera i ja es pot separar fsicament de ladult. Linfant
necessita separar-se per crixer amb un marc de seguretat. Al 0-3 aquests jocs son molt
importants perqu ajuden als infants a superar la separaci de la mare.
-Jocs de devoraci. Son tipus de joc que tenen que veure amb la part afectiva. Se juga al desig de possessi del nen envers a la persona que estima i amb la part ancestral de que
els animals es menjaven a les persones. Cada cultura t els seus (el drac, el llop...)
Sempre hi ha un de devorat i un que escapa i parla de prdua i retrobament i coincideixen
en el temps amb les primeres mossegades entre companys.
-Jocs de construir/destruir. Jugar a fer forats, a fer fileres, torres de peces i tirar-les ajuden a linfant a treballar la permanncia dels lmits corporals i al 0-3 es donen a les
classes i al pati o jard.
PROJECTE D'INTERVENCI
Meritxell Bruguera Mar Prez
-
NDEX CURS 2009-2010 PRIMERA FASE
1. Introducci Justificaci
2. Context
3. Intervenci
Bases teriques que el fonamenten
Grans objectius del Projecte
Continguts generals que desenvolupen els infants
Metodologia
Exemples de sessions
Observaci
4. Difusi
5. Fonts d'informaci.
1. Introducci Justificaci Som mestres d'Educaci Infantil de lEscola Bressol Gespa, que compartim les mateixes ganes de
seguir lluitant per la importncia del Cicle 0-3 anys. Portem treballant juntes en aquesta escola
gaireb sis anys i al llarg daquest temps hem pogut gaudir de lobservaci de nens i nenes que
mica en mica descobreixen el seu propi cos i el mn que els envolta i el joc com activitat natural.
Fa temps que compartim formaci i han hagut cursos i jornades com les Jornades de
Psicomotricitat i Escola que organitza la UAB que ens han fet reflexionar i deixar-nos cada cop
amb ms ganes de fer, de saber i dentendre processos que fan els nens i nenes, i com
acompanyem des de lescola.
Amb aquestes conviccions vam fer aquest Postgrau de Psicomotricitat buscant respostes,
maneres de fer, metodologies i actituds que ens ajudessin a acompanyar als infants en el seu
desenvolupament psicomotor amb la nostra tasca diria.
La nostra manera dentendre la Psicomotricitat al 0-3
En el 0-3 la Psicomotricitat no la entenem com un moment puntual o noms com una sessi
dactivitats psicomotrius, sin com una activitat on el nen i nena es comunica a travs del seu cos,
en qualsevol moment de la seva vida quotidiana, moments que tamb ajuden als infants a crixer.
Entenem aix que per linfant el seu cos es un vehicle de relaci i dexpressi.
En aquestes primeres edats el desenvolupament psicomotor s molt evident i per tant cal oferir
possibilitats de joc, de moviment i dactivitats per tal de cobrir aquestes necessitats dacci,
afavorint el desenvolupament harmnic de cada infant.
A qui va dirigit el Projecte dintervenci
El nostre Projecte d'intervenci va dirigit a tot el claustre i a les famlies per tal de compartir amb
elles les experincies dels infants i la importncia del joc psicomotor en aquestes edats. Creiem
que s molt important el com documentar aquest projecte per fer visibles els processos del nens i
nenes i transmetre-ho a les famlies.
Volem que aquest Projecte sigui el punt de partida duna propera revisi del PCC de la nostre
escola, compartint les nostres inquietuds i maneres de fer amb la resta de companyes i la direcci
de centre.
Volem que amb les propostes que fem des de aquest projecte es vegi reflectit el nostre tarann i la
nostra manera dentendre la Psicomotricitat que es tamb la de la resta de lequip de lEscola
Bressol Gespa.
2. Context L'Escola Bressol Gespa va ser creada per la Universitat Autnoma l'any 1974, sense nim de lucre
i a fi d'oferir un servei al personal docent, no docent i alumnes, amb fills d'edats compreses entre
els 2 mesos i els 6 anys.
Actualment segueix realitzant aquest servei acollint a infants d'edats compreses entre els quatre
mesos i els tres anys i essent 70 el nombre total de places que s'ofereixen.
En el curs 1999/2000 es va constituir una Fundaci Privada per tal de finalitzar amb el procs de
legalitzaci i reconeixement oficial de l'Escola Bressol Gespa.
Aquesta Fundaci, t com a finalitat promoure la prestaci d'un servei educatiu a la primera
infncia, s la titular del centre que segueix estant en els mateixos terrenys i als immobles que ja
destinava la UAB a aquesta finalitat.
L'Escola Bressol Gespa esta ubicada a Bellaterra, al campus de la UAB. Pertany al nucli urb de
Cerdanyola. Est situada en una esplanada, dalt d'un tur, a prop de la Facultat de Medecina,
davant de Cincies de la Comunicaci i a tocar del Dispensari de la Universitat.
El recinte de l'escola t una rea aproximada de 11.000m quadrats, un edifici d'una sola planta
estreta i llarga (620 metres quadrats) la major part de la qual s espai exterior. Hi ha una gran
zona de gespa, i a continuaci una pineda i una part extensa amb gronxadors i sorrals.
Lloc que ocupa la Psicomotricitat a lescola bressol Gespa Fa temps que, des de tot lequip hi ha un inters important envers la Psicomotricitat i el
desenvolupament psicomotor dels nens i nenes, aix a fet que part dels personal de lescola ens
posssim a rebre cursos de formaci que ens han ajudat a replantejar-nos com ho fem a lescola,
en el nostre Projecte Curricular de Centre no quedava reflectit el tractament que actualment en
fem de la Psicomotricitat.
El nostre PCC ha quedat obsolet i juntament amb altres documents descola els estem revisant i
actualitzant.
En aquest moment la Psicomotricitat est englobada dins de les activitats descola com altres
rees de coneixement, i les encarregades de dur-les a terme som les mestres en cada grup
dedat. Cada mestra fa diferents propostes dacord amb les necessitats, interessos i edat de cada
grup dinfant.
3. Intervenci
Bases teriques que el fonamenten La prctica psicomotriu de Bernat Aucouturier i Andr Lapierre, que deixa espai per lactivitat
espontnia dels infants, afavorint la creativitat, permeten la lliure expressi, donant significaci
afectiva al cos i al moviment i potenciant el desenvolupament lliure de la comunicaci, s un del
pilars terics amb el que volem fonamentar el nostre projecte dintervenci. Tanmateix i com que el
nostre projecte va destinat als nens i nenes de 0 a 3 anys creiem molt interessants les aportacions
de Pikler-Lkzy.
Per una banda, la prctica psicomotriu parteix duna forma concreta dentendre linfant en la seva
globalitat, mitjanant les seves manifestacions davant el mn que lenvolta, en relaci amb s
mateix, amb les persones del seu entorn i amb els objectes. Observant als nens i nenes s
possible disposar de gran informaci, comprendrels i acompanyar-los en el seu pensament i
evoluci. I per una altre banda lestructuraci de les sessions de la practica psicomotriu de B.
Aucouturier amb els rituals dentrada i de sortida ajuden a linfant a estructurar-se i situar-se en el
temps, que en aquestes edats com altres activitats quotidianes permeten als nens i nenes a
anticipar situacions i per tant sentir-se segurs.
Considerem que lorganitzaci dels espais i materials com ho plantegen en la prctica Aucouturier
sn molt apropiats per aquesta etapa de 0-3 ( materials tous com coixins, matalassos, robes....i
materials durs com rampes, bancs ...)
Els Continguts es treballen a partir del joc que sorgeix a partir dels materials proposats. Ladult
atn i ajuda a evolucionar el joc dels infants.
Escoltar els infants petits i entendrels quan encara no parlen amb paraules. Saber-hi respondre
en la mesura adequada, donant prioritat a lacolliment de les iniciatives de linfant abans que la
satisfacci del plaer de ladult en la relaci mtua... Creure en les seves capacitats de crixer i
adquirir autnomament les postures i els moviments essencials per a la vida. Valorar lautonomia
no com ladquisici dun aprenentatge preco sin com la capacitat dassumir la responsabilitat del
propis actes iniciats per linfant sense la intervenci directe dels adults, activitat orientada al plaer i
a les ganes de fer coses amb qu es desenvolupa un infant que creix sa en un mn que lacull
Volem que aquests principis de Lokzy quedin reflectits en el nostre projecte i en com
acompanyarem als ms petits.
Grans objectius del projecte. El que pretenem El que volem aconseguir amb el nostre projecte es que la Psicomotricitat tingui un lloc important
en la nostra escola mitjanant:
La creaci duns espais pensats per fer sessions de psicomotricitat tal com es planteja a la
prctica psicomotriu del B. Aucouturier. Tenint en compte el material que fa servir aquesta
metodologia.
Aconseguir que els espais de la vida quotidiana com a laula i el jard, permetin possibilitats
de moviments adaptats a cada grup dedat de manera que la psicomotricitat ha de presidir
els diferents moments: les rutines, el joc, les activitats daula i de pati.
Programar unes sessions adaptades a cada grup dedat i donar una periodicitat i un temps
per que puguin gaudir tots els nens i nenes de lescola.
Implicar i engrescar a tot lequip.
Documentar tot el procs fent-lo arribar a les famlies.
Amb els infants els nostres grans objectius seran:
Conixer el seu propi cos i les seves possibilitats dacci.
Observar i explorar el seu entorn
Adquirir progressivament una autonomia en les seves activitats habituals.
Continguts generals que desenvolupen el infants. No hi ha un bloc especfic de continguts per a la psicomotricitat a leducaci infantil; no obstant
aix aquesta s que est implcita dins totes les rees o mbits dexperincies que es treballen
globalment a laula. Els continguts que hem proposat parteixen de la globalitat real del nen o nena
i sn:
Coneixement del cos
Motricitat: Equilibri i control de moviments
Relaci i afectivitat: control de les prpies emocions, crear llaos afectius i capacitat de
comunicaci
El simbolisme: imitaci de rols
Metodologia: Espai, temps, materials, recursos personals Lorganitzaci de lambient fsic s un element clau per afavorir la psicomotricitat, i un ambient
afectiu de seguretat i confiana, condici indispensable perqu aquest desenvolupament pugui
produir-se.
ESPAI Les sessions que pretenem portar a terme es farien a la sala que volem condicionar.
Es tracta dun espai rectangular de 10.4 metres quadrats amb finestres que deixen entrar la llum
natural .s una zona de pas que tot just est a lentrada de lescola i est separada del passads
principal amb una petita tanca de fusta amb porta.
1. Caracterstiques fsiques de la sala
L'espai, que normalment fem servir per lacollida matinal i fer sessions de Psicomotricitat s un
distribudor d'entrada i sortida de 10.4 metres quadrats i durant el dia el fem servir com espai
d'acollida matinal.
Es tracta duna sala rectangular amb finestres que donen molta claror a lestncia i una tanca
de fusta amb una porta.
Linconvenient daquest espai s que s fa servir diriament per lacollida dels tots els infants
de lescola , per la qual cosa en el moment de fer propostes de psicomotricitat hem de
transformar-lo.
TEMPS Considerem molt important que tothom pugui gaudir de la sala, per aquest motiu des del claustre
hem de decidir la temporalitzaci de les sessions en aquest espai. Tamb hem de preveure en
quins moments podem preparar la sala i el temps que necessitem per condicionar lespai i la
presentaci del material per a la sessi.
La duraci de les sessions dependran del grup dinfants i dels seus interessos i necessitats i
sempre hem de tenir present que son infants molt petits i que hem se ser flexibles per la qual cosa
respectarem els temps personals de cada infant i alhora el temps de finalitzar la sessi amb una
ritualitzaci que de mica en mica els ajudar a anticipar-se. Lhorari de les sessions hauria de ser
a mig mat quan ja han arribat tots els nens de lescola i la durada d'un hora aproximadament.
Grup de 0 a 1 any
En el cas dels nadons durant els primers trimestres i per tal de respectar el seu ritme de descans, de menjar...les sessions es faran a la seva aula, i cap al tercer trimestre ja
podrien anar a la sala que volem condicionar.
Grup de 1 a 2 anys A lescola tenim tres grups de mitjans i proposarem una sessi setmanal per cada grup
amb possibilitat de fer alguna sessi conjunta.
Grup de 2 a 3 anys Tenim dos grups de nens i nenes grans, i tamb proposarem una sessi setmanal a la
sala, a ms a ms farem propostes en els espais exteriors.
MATERIAL A lescola disposem de pocs mduls de psicomotricitat, tenim una piscina de pilotes que en moltes
propostes haurem de desmuntar per guanyar espai, tenim matalassos i altres materials tous com
coixins repartits per les aules, tobogans, pilotes, tnels. Un dels nostres objectius es aconseguir
per part de lescola una inversi en material de psicomotricitat. Per altre banda ens agradaria que
les famlies participessin portant materials que puguem fer servir: capses de cartr grosses, robes,
coixins de sof, matalassos de bressols...
RECURSOS PERSONALS Necessitem que dues mestres puguin organitzar prviament la sala i els materials per les diferents
sessions. Un cop preparada la sala sacompanyen als infants i durant la sessi proposem que hi
hagi un mnim de dues mestres, per poder intervenir i fer observacions. Lobservaci i recollida de
dades i enregistraments en vdeo,fotografies les farem servir per una posterior documentaci.
SESSIONS DE PSICOMOTRICITAT PER DUR A TERM E A LA SALA QUE VOLEM ACONDICIONAR
Exemples de sessions:
1. Sessi de joc amb papers Grup dedat: 1 a 2 anys
Materials : Papers de diferents textures
Disposici del material: De forma atractiva disposem els papers per la sala , penjant rotllos
de paper higinic, deixant papers dembalar de diferents colors pel terra, penjant papers de
cellofana de colors.
Fases de la sessi:
Ritual dentrada: el nens arriben a la sala i per fora de la tanca poden veure la disposici dels
materials i es treuen les sabates i donem com consigna jugar sense fer-se mal.
Fase dexperimentaci : durant aquesta fase els nens i nenes lliurement i de manera espontnia,
poden anar a experimentar amb els diferents papers i propostes. Aquesta fase s la que dura ms
temps quan els infants estan en plena acci, mentre nosaltres estem atentes a les diferents
accions dels infants i donem seguretat tant fsica com emocional: amb la mirada, la postura, la
veu. Procurem documentar el que est passant.
Fase de distanciament: en aquesta fase lobjectiu s el distanciament de lactivitat motriu i la
implicaci emocional que all comporta. s lindicador de que estem arribant al final de la sessi.
Podem proposar un distanciament mitjanant una msica suau que ens ajudi a relaxar-nos o
explicant un conte.
Ritual de sortida: sortim de la sala i ens posem sabates aquest moments el podem aprofitar per
posar paraules a les accions que hem vist i preguntar als nens i nenes com sho han passat.
2. Sessi de joc amb capses de cartr Grup dedat: 2 a 3 anys
Materials : Capses de cartr de diferents mides
Disposici del material: Omplim la sala plena de capses de cartr que prviament haurem
demanat a les famlies. Intentarem tenir de totes les mides, i les ms grosses les posarem
obertes com a caus o tnels.
Fases de la sessi:
Ritual dentrada: el nens arriben a la sala i per fora de la tanca poden veure la disposici dels
materials i es treuen les sabates i donem com consigna jugar sense fer-se mal.
Fase dexperimentaci : durant aquesta fase els nens i nenes lliurement i de manera espontnia
procurarem que no es facin mal amb les piles de capses. Possibles accions dels infants com:
poden amagar-se; ficant-se dins de les capses; fer piles; arrossegar-les; entrar i sortir; fer trens i
cases...
Nosaltres hem destar atentes a les diferents accions dels infants donant seguretat tant fsica com
emocional amb: la mirada, la postura, la veu...procurem que si ha sorgit un joc interessant en un
petit grup fer que els altres nens i nenes del grup i participin, afavorint la participaci del joc
grupal. Sempre que tinguem els recursos humans registrarem el que est passant, per enriquir la
base de documentaci de lescola.
Fase de distanciaci: Aquesta proposta com daltres en aquestes edats provoca molta explosi
motriu i els nens i nenes estan molt actius. Per tal de proposar un distanciament posarem una
msica suau que ens ajudi a relaxar-nos i deixar lacci i un cop tranquils podem explicar un
conte.
Ritual de sortida: sortim de la sala i ens posem sabates aquest moments el podem aprofitar per
posar paraules a les accions que hem vist i preguntar als nens i nenes com sho han passat.
3. Sessi de joc amb farina Grup dedat: nadons. Cap al segon trimestre.
Materials : Farina , paper dembalar, safates i contenidors.
Disposici del material: Sobre paper dembalar dun color vists posem muntanyes de
farina. Algunes safates o banyeres dexperimentaci amb contenidors de diferents mides
per omplir i buidar.
Fases de la sessi:
Ritual dentrada: el nens arriben a la sala i per fora de la tanca poden veure la disposici dels
materials. Podem fer la sessi amb els nadons amb body si s hivern, o noms amb el bolquer si
fa bon temps, de manera que puguin sentir en el cos la textura de la farina. Una vegada han
arribat es treuen les sabates i donem com consigna jugar sense fer-se mal.
Fase dexperimentaci : durant aquesta fase els nens i nenes lliurement i de manera espontnia
poden anar experimentant amb el contacte de la farina amb tot el cos, aquesta fase s la que dura
ms temps i els infants estan en plena acci, mentre nosaltres estem atentes a les diferents
accions dels infants i donem seguretat tant fsica com emocional amb: la mirada, la postura, la veu
documentant el que est passant. En un inici de la sessi esperem que els infants experimentin
amb el cos i podem anar posant paraules a les seves accions. Quan el joc est ms avanat
podem introduir els...)
recipients que tenim preparats per que puguin fer un joc ms manipulatiu ( omplir i buidar,
transvasar
Fase de distanciament: en aquestes edats tan primerenques els nadons no arriben a una
representaci
Considerem que una manera dacabar amb aquest joc dexperimentaci ser verbalitzant les parts
del cos que han quedat enfarinades mentre els netegem i anem vestint.
Ritual de sortida: sortim de la sala i tornem al nostre espai posant-li paraules durant el projecte.
Observaci Els parmetres que normalment fem servir quan observem la prctica psicomotriu ens
serveixen per comprendre lexpressivitat motriu del nen/a, la seva forma de ser i destar en
lespai, en el temps, amb els objectes, amb s mateix i amb els altres nens i nenes.
Observem per comprendre i aix poder situar millor la nostra intervenci.
PAUTES DOBSERVACI
NADONS Per els grup nadons pel que fa en la relaci amb el propi cos la mestra anir anotant quin
s el to muscular dels infants, com es mouen i si gaudeixen amb els moviments ( els que fa
ell mateix o els que li fa ladult). Amb aquesta informaci es podr valorar levoluci de
cada infant.
Pel que fa a la relaci amb lespai tindrem present si els agrada moures per tota la sala, i
si ho fan amb seguretat.
Respecte a la relaci amb els altres i els adults ens fixarem en si reclama latenci de
ladult i com i amb els altres si els imita o comparteixen joc.
I per ltim en la relaci amb els objectes ens fixarem en com juga linfant amb el
material.
MITJANS
OBSERVACI NENS/ES 1-2 anys
RELACI AMB EL PROPI COS - Hipotnic TO MUSCULAR - Hipertnic
COORDINACI I DESPLAAMENT PER LESPAI: - Molt Es mou - Poc - Gateja - Camina - Corre Com es mou
- Salta PLAER EN LACCI: Gaudeix dels moviments RELACI AMB LESPAI
- Molt Investiga lespai - Poc Gaudeix quan va a la sala RELACI AMB ELS ADULTS Reclama contnuament la relaci s autnom RELACI AMB ELS ALTRES Amb el joc Amb el cos Amb la paraula RELACI AMB ELS OBJECTES Respecta el material Destrueix Construeix Samaga Puja i baixa Els arrossega
GRANS
OBSERVACI NENS/ES 2-3 anys
RELACI AMB EL PROPI COS - Hipotnic TO MUSCULAR - Hipertnic
COORDINACI I DESPLAAMENT PER LESPAI: - Molt Es mou - Poc - Gateja - Camina - Corre Com es mou
- Salta PLAER EN LACCI: Gaudeix dels moviments RELACI AMB LESPAI
- Molt Investiga lespai - Poc Gaudeix quan va a la sala RELACI AMB ELS ADULTS Reclama contnuament la relaci s autnom RELACI AMB ELS ALTRES Amb el joc Amb el cos Amb la paraula RELACI AMB ELS OBJECTES Respecta el material Destrueix Construeix Samaga Puja i baixa Els arrossega RELACI AMB EL TEMPS Capacitat per adaptar-se als canvis marcats
TIPUS DE JOC QUE FAN Simblic Pre-simblic
6. Difusi Tot aquest treball sanir documentant recollint les observacions de cada sessi i de cada
grup fent un arxiu que en ajudar en les properes sessions, compartint-lo amb la resta de
lequip, enriquint-lo entre tots.
Procurarem documentar els processos dels infants amb fotos i vdeos que ens serviran per fer
una avaluaci.
Per donar a conixer totes aquestes vivncies amb els nens a les famlies, podem
confeccionar uns plafons amb les fotos de les sessions i acompanyades de petites
informacions i explicacions.
ADEQACI DESPAIS DE LESCOLA PER AFAVORIR EL JOC MOTRIU DELS INFANTS
A l'exterior:
- La nostra escola disposa d'un espai exterior amb gespa, una pineda, sorrals que es
podrien aprofitar molt ms. Algunes propostes que podrem introduir son:
- cam de troncs per poder pujar i baixar, fer equilibris, salts....
- un pont de mico amb cordes entre els arbres per poder enfilar-se, fer equilibris,
passar per sota....
- fer petits desnivells com muntanyetes perqu els ms petits puguin pujar i baixar.
- Amb neumtics recollits en deixalleries o tallers mecnics, fer camins, gronxadors i
deixar-ne alguns per fer joc lliure com fer-los rodolar.
A les aules:
- treure algunes taules i cadires, per deixar ms espai i permetre el moviments dels
nens i nenes.
Aula de 1-2 anys amb les taules al mig i una taula
amb una cadira per a la mestra.
L'aula amb les taules i les cadires apartades.
- introduir elements com poden ser les capses de cartr de diferents mides per jugar
a amagar-se, enfilar-se, arrossegar-les, ficar-se dins.....
- posar alguns mduls de psicomotricitat fent petits circuits.
- posar hamaques penjades per poder gaudir del balanceig.
Als dormitoris:
- Al'escola disposem de dos dormitoris amb matalassos a terra, que cada divendres
queden desmuntats.
Aquest espai es pot aprofitar tant per portar a terme propostes de joc motriu com
per activitats de llum i foscor.
- Laltre dormitori s una sala rectangular amb una tarima de fusta que es pot
aprofitar per fer diferents propostes (pujar i baixar, fer una rampa per lliscar...). Es
podrien aprofitar els dilluns que els tenim desmuntats per fer alguna sessi.
SEGONA FASE CURS 2010-2011
ADEQACI DE LA SALA DE PSICOMOTRICITAT Durant aquest temps les sessions shan estat fent a la sala que havem proposat en el nostre
Projecte dintervenci.
Com es tracta de la mateixa sala que fem servir per acollir als infants al mati, no podem deixar
racons muntats sin que shan de preparar el mateix dia i tamb treure els elements de joc que
normalment estan en aquest espai.
La sala es transforma per oferir diferents propostes de joc.
Proposta de joc amb papers
Joc amb capses de cartr
MATERIAL.
Lescola va fer una inversi important amb material especfic per desenvolupar sessions de
psicomotricitat. Es van comprar mduls de psicomotricitat petits i alguns matalassos tots
adaptats a les edats dels infants.
Aquest material no est normalment a labast dels infants en lhorari dacollida del mat per tal
de que no es faci malb amb les sabates.
Donat que lespai s una zona de pas o entrada de les famlies hem hagut de fer una cortina
que fa de separaci entre la sala i el passads i que ens ajuda a que els infants que estan fent
la sessi no es distreguin amb les persones que entren o surten.
Daltres materials hem de ressaltar la collaboraci de les famlies que van portar capses de
cartr de diferents mides i que ens van permetre desenvolupar varies sessions de psico i
alhora muntar racons a les classes.
Tamb volem agrair el fet que hi ha famlies que ens porten materials com robes, papers...que
ens podem fer servir.
LES SESSIONS DE PSICOMOTRICITAT Desprs del perode dadaptaci cap al novembre es van comenar a fer sessions a la sala. A
partir del segon trimestre shan comenat a fer setmanal o quinzenalment amb una graella que
ens ajuda a organitzar tant la temporalitzaci de les sessions com les propostes psicomotrius i els
recursos humans.
Aquestes sessions shan anat documentant tant amb fotografies com amb les graelles
dobservaci que han domplir les mestres en acabar, i que ens han ajudat a posar-les en com en
el Claustre de mestres per tal de millorar la prctica i arribar a una mateixa manera de fer.
Per donar a conixer a les famlies de com estem portant a terme la prctica psicomotriu a la
nostra escola, en comptes de confeccionar uns plafons com havem pensat en un primer moment
en el nostre projecte dintervenci, hem cregut convenient ambientar la sala amb les fotos dels
infants en mida DINA4 plastificades i a la seva alada, i les fotos que documenten les fases de les
sessions estan tamb a labast dels infants per tamb a labast de les famlies amb un petit escrit
explicatiu.
Fonts dinformaci Vila,B i Cardo,C Material sensorial (0-3 anys) Editorial Gra, 2005.
Bonastre, M i Fust,S Psicomotricidad y vida cotidiana (0-3) Editorial Gra, 2007.
Arnaiz, V. "Una avaluaci en la prctica psicomotriu" Revista Guix d'Infantil N 15. Setembre-Octubre 2003
Franc Batlle, N. "La intervencin psicomotriz en educacin"
Revista Iberoamericana de Psicomotricidad y Tcnicas corporales. Febrero de 2001.
Arnaiz, V. "Una avaluaci en la prctica psicomotriu". Guix d'Infantil n 15. Setembre-Octubre de 2003.