Post on 16-Mar-2016
description
Psiquiàtric de la Santa
Creu de Nou Barris
Noms: Andrea Yus, Feriel Aouni,
Mansur N’diaye, Paola Caruso.
Curs: 4t B
IES Barcelona Congrés
Índex Construcció
La història de l’edifici
Evolució del terreny
Biografia del Dr. Pi i Molist
Com era la vida dels pacients
Notícies del Hospital de la Santa Creu
Preguntes
L’Església de Sant Rafael
L’Estat Actual
Hospital Mental de la Santa Creu
ra ja ningú ja no se'n recorda de tot plegat, el manicomi només queda
l'edifici central que és ara mateix la Seu del Districte de Nou Barris, el pati
interior totalment restaurat, i un parell de pavellons que utilitzen com
biblioteca del barri, seu de la Guàrdia Urbana del districte, etc..
Història de l’Hospital
’arquitecte de l’Hospital
Mental de la Santa Creu
va ser Josep Oriol i
Bernadet, va néixer a l'Alfar
(Girona) el 1811 i va morir al
balneari de Les Escaldes
(Andorra) l'any 1860 afectat
per una malaltia que havia
contret deu anys abans a causa
de les emanacions de les llacunes romanes. Fou enterrat al cementiri de
Villeneuf de Fleuri i el 1863 les seves restes es van traslladar a Espanya. Tenia
un estil neoclàssic.
Es va inaugurar l'any 1889 per ordre de l'Hospital de Sant Pau amb capacitat per
més de 700 malalts. Va ser dirigit pel Dr. Pi i Molist, un dels pioners en el
tractament de les malalties mentals a Espanya.
Pi i Molist entenia l'hospital com una institució d'avantguarda, un espai on els
malalts, aïllats del medi, rebrien bones impressions de l'ambient que els
afavoriria la seva recuperació. Per això calia situar l'hospital en un lloc ben
ventilat, proveït d'aigua i ben lluny dels nuclis urbans però alhora ben
comunicat. En aquell moment es va optar per l'actual Nou Barris, una zona
agrícola entre Horta i Sant Andreu dins la parròquia de Santa Eulàlia de
Vilapicina.
A
L
Evolució del terreny
l 1969, l’Hospital ven els terrenys edificables. El 30 de setembre de 1987,
després d'un segle d'existència, el Mental va tancar les seves portes. Avui
només en resten tres pavellons ocupats per la Seu del Districte i la
Biblioteca de Nou Barris.
Doctor Pi i Molist
etge espanyol, nascut a Barcelona el 1824,
i mort a la mateixa ciutat el 1892. Pi i
Molist es va dedicar a la psiquiatria i
especialment a l'assistència nosocomial. Entre els seus
treballs clínics destaca el titulat Apunts sobre la
monomania (1864)
El Projecte de la Santa Creu, està basat en fonaments
doctrinals de tipus general i posa de manifest el seu
sòlid coneixement de la matèria. Al 1889 va ser nomenat primer director del seu
manicomi.
En el terreny científic-literari seva obra més important, publicada el 1886, va ser
meravelles del Quixot, llibre on va intentar demostrar que la malaltia d'Alonso
Quijano estava d'acord amb els principis de la medicina mental admesos en el
segle XIX i en estreta relació amb els conceptes sobre la monomania.
E
M
Com era la vida dels pacients
n aquest establiment no es descuidava el treball manual dels ingressats,
que practicaven en tallers de papereria, fusta i corda. Hi havia un teler on
els malalts confeccionaven gases per a l’hospital i un forn on fabricaven el
pa, així com una horta per al conreu de verdures.
La dieta també variava. El que pagaven també era ben diferent:
1ª classe 250 pesetes (1.50€)
2ª classe 175 pesetes (1.05€)
3ª classe 100 pesetes (0.60€)
Tenia capacitat per a 700 malalts, que es distribuïen segons sexe, categoria
social i malaltia. No hi havien habitacions individuals.
E
Notícies Del Psiquiàtric de la Santa Creu
El País, concretament el del 1/2/1988, relatava així aquests fets.
a fiscalía de Barcelona ha iniciado una investigación sobre la muerte de 34
enfermos mentales, que fueron trasladados por el cierre del instituto
mental La Santa Creu de Barcelona, en septiembre de 1986, a otros centros
psiquiátricos. Los fallecimientos se han producido desde esa fecha a septiembre
de 1987. Los hechos han sido puestos en conocimiento de la fiscalía por la
Asociación de Familias de Enfermos Mentales del Instituto La Santa Creu al
considerar que el número de
muertes es superior al
normal.
La nit del 12 de Novembre del
1986 el pacient intern Manuel
Ramos, del Hospital de la
Santa Creu va intentar
suïcidar-se debut al
traslladament i la separació
de la unió entre ell i Rosa
Martínez. Ho va intentar amb
un cinturó cordat al mànec de
la seva finestra, però un
metge va arribar-hi a temps
per aturar-lo. El traslladament
tractava de traslladar a uns
dos-cents malalts a altres
centres (100 al Frenopàtic, 70
a Sant Boi, 15 a Martorell, 10
a Santa Coloma i 3 a Lleida)
L
Preguntes
Com era la vida allà?
Era un lloc tranquil, aïllat de la ciutat. On hi havía tot tipus de persones, les
que estaven internades per sempre i les que podien sortir al carrer.
Com tractaven als pacients? Treballaven o no?
Hi havia diferents tractes, als de classe més alta els tractaven amb més
carisma en canvi als de classe baixa no. Sí, tots treballaven en diferents
activitats.
Feien alguna activitat?
Sí, hi havia diferents activitats, per exemple: L’agricultura al hort, treballs
de manualitats i dibuix, feien obres de teatre, practicaven l’esport, també
feien algunes excursions, tallers de terapèutics.
Que feien al hospital quan els pacients morien?
Els enterraven en cementiris, encara que al llarg del temps es van trobar
restes d’ossos humans ( es creu que podrien ser ossos de nens abortats).
Com estaven distribuïdes les habitacions?
Segons la classe social del pacient (1ª,2ª i 3ª classe). L’hospital estava
dividit en dues parts, la dels homes i la de les dones.
Quin va ser el motiu per el qual van destruir la meitat de l’hospital?
L’hospital va ser traslladat el 25 de Març del 1986 per l’hospital de Sant
Pau, els motius d’aquest traslladament van ser: La inestabilitat econòmica
del centre i les noves tendències psiquiàtriques. Posteriorment es va
procedir a l’enderrocament de bona part de l’edifici.
Experiències de persones:
1ª persona: Jo vaig tenir l'oportunitat de passejar-me pels corredors del
manicomi, per les seves cel·les i pel pati on hi havia la glorieta de les dutxes. Ja
no hi havia interns, però era igual d'esfereïdor. Les habitacions estaven
abandonades, amb els objectes dels malalts col·locats encara en els armaris. I en
el patí es conservaven les argolles on eren lligats els interns.
2ª persona: Resulta esfereïdor comprovar com han estat tractats
els malalts mentals i els discapacitats fins fa, pràcticament, quatre
dies. I més encara quan se sap del cert que en aquestes institucions hi
va anar a parar gent que ni tan sols estava malalta, ja que era una
manera cruel de treure-se'ls de sobre, i retirar-los de la circulació,
per motius econòmics.
’església de Sant Rafael es va construir dins l’Institut mental de la Santa
Creu per donar servei als malalts i al personal del centre. S’hi van
celebrar eucaristies durant gairebé cent anys, fins que l’any 1986 va
tancar les portes, juntament amb el sanatori.
L
L’estat actual
l 1926, el vell edifici va ser adquirit per l'Ajuntament de Barcelona, que va
iniciar la seva reconstrucció. Ara, el conjunt inclou la seu de la Biblioteca
de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans, l'Escola Massana i dues
biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona.
El 3 de juny de 1931 va ser declarat Monument Històric Artístic d'Interès
Nacional.
E