Post on 27-May-2020
EDUCACIÓ FÍSICA
QUADERN D’ACTIVITATS
1er BATXILLERAT
NOM I COGNOMS __________________________GRUP_______
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 2
PRESENTACIÓ DE L’ASSIGNATURA
En cada assignatura hi ha uns CONTINGUTS obligatori s marcats per la llei. En EDUCACIÓ FÍSICA, aquests continguts es div ideixen en 5 grans blocs, encara que el 5 é és comú a totes les àrees (elements transversals d e l’assignatura). Així doncs, els específics són els següents:
1
CONDICIÓ FÍSICA I SALUT
2
JOCS I ESPORTS
3
ACTIVITATS ADAPTADES AL MEDI
4
EXPRESSIÓ CORPORAL I COMUNICACIÓ
Per a tractar aquestos blocs en aquest curs s’impar tiran els continguts següents:
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre UD. Condició física i Salut UD. Danses tradicionals UD. A botar UD. Programa autònom
UD. Rugbi UD Patinatge UD. Volei
UD. Esports adaptats UD. Ara em toca a mi
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 3
L’AVALUACIÓ
La nota de cada trimestre estarà dividida en 3 apar tats:
Com s’avaluarà? % de la nota *
1. Aspectes conceptuals (teòrics)
Treballs Fitxes Proves teòriques Quadern
30-35
2. Aspectes procedimentals
(pràctics)
Llistat de control diari Proves pràctiques 45-50
3. Aspectes actitudinals: - Higiene - Comportament - Esforç - Puntualitat
Revisió de dutxa i agençament Control de la implicació, interès i actitud durant les sessions
20
*Els percentatges variaran en funció de la unitat d idàctica
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 4
NORMES DE L’ASSIGNATURA
Per al bon funcionament de les classes d’EDUCACIÓ F ÍSICA és necessari
que es respecten una sèrie de normes:
1. L’assistència és obligatòria . 3 faltes d’assistència injustificades = es
perd dret a l’avaluació contínua (caldrà fer una prova). Cal justificar la no
assistència al professor implicat (a banda del tutor).
2. Puntualitat a l’entrada i eixida de classe.
3. Equipament adequat. Cal portar roba esportiva i sabatilles (vegeu
apartat sobre equipament). 3 dies sense equipament = es perd dret a
l’avaluació contínua (caldrà fer una prova). A més, aquell que no porte la
roba haurà de fer la fitxa de la sessió on haurà d’explicar per escrit totes
les activitats de la sessió i les explicacions del professor.
4. La dutxa és obligatòria , per tant cal portar roba per a canviar-se.
Portar rellotges, anells, arracades, cadenes...
Portar les ungles massa llargues.
Portar el pèl llarg i solt, dificulta la visió i és incòmode per a l’exercici.
Portar ulleres sense subjectar d’alguna manera (gomes elàstiques).
Refredar-te al acabar la classe. Cal abrigar-se bé després de la sessió. E V
I T
EU
Menjar just abans de realitzar l’activitat esportiva.
5. No porteu objectes de valor als vestidors.
6. L’ús de telèfons mòbils i altres aparells electrònics no està permès.
7. No es pot menjar ni beure al gimnàs (tampoc xiclets).
8. No s’admetran treballs o fitxes entregades fora de termini .
9. No es pot tocar el material esportiu sense permís del professor.
10. Cal respectar les instal·lacions, material, companys, professor i normes
de convivència.
El fet de no respectar aquestes normes tindrà una s èrie de conseqüències segons la gravetat i la reiteració:
� Faltes lleus: afectaran la nota de l’assignatura � Faltes lleus reiterades i greus: amonestació per es crit
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 5
EQUIPAMENT
Les sessions d’EF es basaran sobretot en la realització d’activitats motrius, on
l’alumne es mourà per tal de practicar les diferents activitats. Per tal de moure’s
amb la major comoditat haureu de dur roba esportiva còmoda.
Hem de saber diferenciar entre el que és roba per a fer esport i activitat
física , i la roba d’ sport . La roba per a fer esport i activitat física és l’adient per
a les classes d’EF, mentre que la roba d’sport és aquella que té l’estètica de la
roba esportiva però no les condicions per a fer esports i activitat física de forma
còmoda i saludable. Per exemple, pantalons baixos de cintura, o que no tenen
l’elasticitat adequada, esportives sense cap amortiguació, samarretes massa
escotades impedint la comoditat al moure’s, teixits que no transpiren, roba molt
estreta que impedeix el moviment, etc.
L’EQUIPAMENT BÀSIC per a TOTES les sessions d’EF és:
� Samarreta de cotó de mànega curta o llarga (el cotó absorbeix bé la suor
i no produeix irritacions ni al·lèrgies) i una jaqueta esportiva a les
èpoques de més fred.
� Pantaló curt o de xandall, malles…
� Esportives lligades correctament, per tal d’evitar lesions als turmells.
� Mitjons de cotó.
� Quadern d’apunts i bolígraf.
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 6
ÍNDEX
1. SALUT I ACTIVITAT FÍSICA
Pàg. 6
2. ESCALFAMENT
Pàg. 8
3. CONDICIÓ FÍSICA
Pag. 11
4. PROGRAMA D’ACTIVITAT FÍSICA I SALUT
Pag.26
5. ALIMENTACIÓ I ACTIVITAT FÍSICA
Pag.34
1. SALUT I ACTIVITAT FÍSICA
Segons l’Organització Mundial de la Salut (O.M.S.) la salut es pot definir com l’estat complet de benestar físic, mental i social i no la simple absència de malaltia.
� Llegeix atentament la descripció que es realitza de les 3 persones o casos que es presenten a continuació:
� Amparo és una jove estudiant de 1r de batxillerat, que a causa d’un accident que va sofrir de xicoteta ha de dur una cadira de rodes per a poder desplaçar-se. És una persona sociable i alegre, bona estudiant i filatelista. A més li encanta nadar i realitzar activitats físiques en l’aigua.
� Roberto té 30 anys i és oficinista en una xicoteta empresa local. Es considera una persona en forma, juga al futbol els caps de setmana en una lliga comarcal d’aficionats i entrena una vegada per setmana. En la major part dels partits s’ho passa molt bé. Totes les temporades té diverses lesions i ara ha d’operar-se per segona vegada del genoll.
� Rosario és una jubilada de 68 anys que es troba molt contenta i realitzada en la seua vida per què té una pensió digna i pot dedicar-se a les seues tres principals aficions: a) els seus nets; b) cuidar el seu jardí, i c) l’associació veïnal a què pertany des de fa 25 anys. No realitza cap esport i mai li ha agradat.
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 7
a) Puntua de l’1 al 5 la salut de les tres persones:
� Amparo
� Roberto
� Rosario
b) Per què li has assignat aquestes puntuacions?
� Creus que les activitats físiques que realitzes habitualment són saludables? Per què?
� Busca informació i analitza les frases que es presenten a continuació i digues si són vertaderes o falses i per què.
A) Les activitats físiques aeròbiques eviten l’infart de cor.
B) L’ús de roba de plàstic durant l’exercici augmenta la reducció de greix.
C) L’exercici localitzat en zones del cos i amb moltes repeticions redueix el greix d’aquestes zones.
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 8
2. L’ESCALFAMENT ESPECÍFIC
1.1.- CONCEPTE D’ESCALFAMENT
És el conjunt d’activitats o exercicis que es realitzen amb l’objectiu de preparar
l’organisme per a posteriors esforços més intensos sense sofrir cap lesió i obtenir un millor
rendiment.
1.2.- FASES DE L’ESCALFAMENT ESPECÍFIC
Les fases que ha de tenir tot tipus d’escalfament han de ser les següents:
1. Activació
cardiorrespiratòria
Realitzant les activitats que l’esportista fa
habitualment (córrer, nadar,...) amb una intensitat
baixa. Ha de durar almenys 5 minuts
2. Mobilitat articular Cal mobilitzar totes les articulacions del cos
3. Estiraments
De baix cap a dalt (igual que en la mobilitat articular),
estirem els principals grups musculars incidint en els
que posteriorment anem a utilitzar amb major
intensitat
4. Exercicis generals
Són exercicis de major intensitat, encara que sense
superar les 180 ppm. Han de ser generals i sol·licitar
la majoria dels grups musculars. Són exercicis de
coordinació, bots, canvis de ritme i direcció, etc.
Ex: carrera lateral
5. Exercicis específics
Són exercicis d’una intensitat elevada i posen en joc la
musculatura més implicada en l’activitat a fer després;
normalment s’utilitzen gestos tècnics propis de la
disciplina esportiva (ex: llançaments a cistella en
bàsquet). Aquests exercicis comencen fent-se a una
velocitat baixa i poc a poc augmenten la intensitat fins
a finalitzar l’escalfament fent-los a una intensitat
semblant a la de la competició o entrenament
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 9
1.3.- PAUTES PER A L’ELABORACIÓ DE L’ESCALFAMENT ES PECÍFIC
• DURACIÓ: Un escalfament massa curt fa que la temperatura corporal puge poc,
mentre que un escalfament massa llarg pot originar una fatiga general perjudicial.
Un escalfament general correcte per a nosaltres i amb les nostres condicions durarà
al voltant de 10 minuts. Moment en el qual enllaçarem mitjançant els exercicis
específics amb la resta de la sessió. Així, l’escalfament general més l’escalfament
específic durarà al voltant de 16 a 18 minuts.
• INTENSITAT: L’escalfament ha de ser suau i progressiu . No ha de ser tan
intens que provoque fatiga, perquè sinó perjudicarà l’exercici posterior amb un
cansament excessiu. La intensitat idònia en l’escalfament és la que ens manté amb
una freqüència cardíaca entre 120 i 130 ppm.
• ADAPTACIÓ: Aquesta part específica de l’escalfament s’adaptarà a l’activitat
física, a la qual va dirigit l’escalfament, utilitzant exercicis semblants a la tècnica de
l’esport.
• REPETICIONS: Hem d’evitar les repeticions excessives en un mateix exercici
perquè en cas contrari podríem esgotar els músculs que actuen en el mateix.
• PAUSES: En un escalfament no farem mai pauses totals entre exercicis, perquè
baixaria la freqüència cardíaca i amb això l’aportació de sang als músculs, baixant
per tant la seua temperatura. Si hem de fer alguna pausa, aquesta serà activa,
caminant o realitzant suaus moviments articulars que mantinguen el nostre
organisme en activitat. Així, a la fi de l’escalfament, no hem de deixar que passe molt
de temps abans de començar l’exercici
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 10
ELABORACIÓ D’UN ESCALFAMENT ESPECÍFIC
Tenint en compte les pautes d’elaboració i les fase s descriu un escalfament específic per a una activitat física en concret. Ca l explicar cadascun dels exercicis. Pots ajudar-te de dibuixos.
ALUMNE/A____________________________ ACTIVITAT O ESPORT________
1ª FASE:
2ª FASE:
3ª FASE:
4ª FASE:
5º FASE: ____________________________________
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 11
3. CONDICIÓ FÍSICA
Per a practicar qualsevol tipus d’activitat física o esportiva necessitem unes
habilitats o destreses bàsiques a més d’un suport físic que ens permeten realitzar amb
major eficiència l’activitat. No serviria de res tindre una bona punteria amb un baló de
handbol, si no tenim la força necessària per a llançar des de la distància que delimita el
reglament.
Aquest suport físic ve donat pel que anomenem condició física, que és “la
capacitat per a realitzar una activitat física amb efectivitat, retardant l’aparició de
fatiga i evitant lesions”.
Les capacitats físiques bàsiques que determinen el grau de CONDICIÓ FÍSICA
són 4: la resistència, la força, la flexibilitat i la velo citat. D’aquestes quatre, les
capacitats físiques més relacionades amb la SALUT són: la resistència, la força i la
flexibilitat.
• Per què creus que la velocitat és la capacitat física que menys s’ha relacionat amb
la salut?
• Creus que és fàcil tindre un bona condició física? Raona la resposta
• Quins esportistes creus que tenen major condició física (molt bona resistència,
flexibilitat, força i velocitat)?
A més d’aquestes capacitats físiques, també tenim les capacitat físiques
resultants o compostes, que resulten de la combinació d’algunes de les capacitats físiques
bàsiques. Les més importants són:
- Agilitat : és la capacitat que ens permet canviar la posició del nostre cos en l’espai de
manera ràpida i harmoniosa. Resulta de la combinació de velocitat, força, flexibilitat i
d’una qualitat perceptiu-motriu com és la coordinació. Alguns exemples d’agilitat el
constitueixen els moviments dels esportistes de lluita i porters de diferents esports.
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 12
- Potència : és la capacitat que ens permet véncer una resistència o mobilitzar un pes en
el menor temps possible. La potència sorgeix de la combinació de la força i la velocitat.
Alguns exemples que requereixen de potència són els llançaments i bots d’atletisme.
2.1.LA RESISTÈNCIA
La resistència és “la capacitat física i psíquica de suportar la fatig a en esforços
relativament prolongats o intensos i/o la capacitat de recuperació ràpida
després dels esforços ”.
RESISTÈNCIA = RESISTÈNCIA AL CANSAMENT + RÀPIDA REC UPERACIÓ
3.1.2.- TIPUS DE RESISTÈNCIA SEGONS LA FONT D’ENERG IA UTILITZADA
a) RESISTÈNCIA AERÒBICA: és la capacitat que ens permet suportar esforços de
llarga duració i de baixa o mitjana intensitat amb suficient aportació d’oxigen.
b) RESISTÈNCIA ANAERÒBICA: és la capacitat que ens permet realitzar durant el
major temps possible esforços molt intensos sense aportació suficient d’oxigen.
En aquestos esforços es produeix un elevat dèficit d’oxigen, per la qual cosa la
seua duració serà curta (fins aproximadament 3 minuts). Ex: una prova atlètica de
400 m.
3.1.4.- SISTEMES D’ENTRENAMENT DE LA RESISTÈNCIA
Podem dividir els sistemes d’entrenament en continus i fraccionats.
a) SISTEMES CONTINUS: Són aquells que es realitzen durant un ampli període de
temps de forma continuada. No hi ha pauses en el desenvolupament dels sistemes
i, per tant, la intensitat de treball serà mitjana o baixa.
b) SISTEMES FRACCIONATS : A fi de poder augmentar la intensitat de l’esforç, es
fracciona en parts de major intensitat i menor duració, intercalant pauses de
recuperació entre elles.
a) SISTEMES CONTINUS
• Carrera continua uniforme : És el sistema d’entrenament més bàsic per al
desenvolupament de la resistència aeròbica. Es tracta de córrer de forma
ininterrompuda distàncies llargues. La velocitat de carrera ha de ser mitjana-baixa,
mantenint la freqüència cardíaca (FC) constant, aproximadament entre les 140-160
ppm. Durant la carrera continua ha d’haver-hi un equilibri entre l’aportació i el consum
d’oxigen, Per tant, no s’ha de produir cap dèficit d’oxigen (només al començar
l’esforç).
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 13
• Carrera continua variable (Fartlek) : És una carrera continua però amb canvis de
ritme i d’intensitat, cosa que possibilita un esforç variable. La freqüència cardíaca
oscil·larà entre les 140-180 ppm. La seua finalitat és millorar tant la resistència
aeròbica com l’anaeròbica.
� Dissenya un fartleck utilitzant una pista poliespor tiva.
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 14
• Entrenament total : Consisteix en combinar diferents recursos que possibiliten el
desenvolupament de la resistència tant aeròbica com anaeròbica. Un entrenament
total, com el seu nom indica, pot incloure carrera a diferents intensitats, pujar alguna
rampa, botar, exercicis amb companys, etc., sempre de forma ininterrompuda. La
intensitat serà molt variada, aprofitant els trams de baixa intensitat per a la
recuperació.
� Aprofitant el parc que tens al costat de l’institut dissenya un entrenament total
que es puga dur a terme en aquesta instal·lació.
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 15
b) SISTEMES FRACCIONATS
• Interval training: les característiques d’aquest sistema són:
o La intensitat (60-90%, i segons això variarà la pausa)
o El volum: com més VOLUM, menor INTENSTITAT i temps de pausa.
o La pausa ha de permetre iniciar el següent interval a la mateixa intensitat.
Generalment la pausa és de tipus actiu. Per tant, les recuperacions no són
completes i això produeix una acumulació d’àcid làctic. Aquest sistema permet
millorar la resistència aeròbica i la anaeròbica.
• De repeticions: com en el sistema intervàlic, cal tindre en compte la INTENSITAT,
el VOLUM i la recuperació entre els exercicis. Però, en aquest sistema la intensitat és
major (quasi màxima) i la pausa de recuperació és quasi completa. S’utilitza per a
treballs de desenvolupament de velocitat, F màxima i F explossiva. .
• Entrenament en circuit:
És un sistema d’entrenament que permet treballar la resistència aeròbica,
anaeròbica, la força i la coordinació. En l’àmbit de la salut és la forma de treball més
recomanable perquè ens permet treballar tot el cos sense oblidar-nos de cap part.
Es pot fer de dues maneres: Fixant el temps que durarà l’exercici i fer el major
número de repeticions en eixe temps; o fixant el número de repeticions a realitzar
en cada exercici.
El circuit ha de tenir de 6 a 12 exercicis o estacions, i es realitzarà de 2 a 3
vegades, descansant entre cada volta uns dos minuts. Entre cada exercici també
es descansarà un temps menor al utilitzat per a fer l’exercici. A l’hora de
confeccionar-lo es tindrà en compte no posar exercicis d’alta intensitat junts, i
s’organitzaran de tal forma que no es treballen els mateixos grups musculars en dos
exercicis seguits
• Lúdic : es poden practicar diferents jocs i esports per a desenvolupar la resistència
aeròbica i anaeròbica. Aquest sistema d’entrenament augmenta considerablement la
motivació cap al treball de resistència.
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 16
2.2. LA FORÇA
Definim la força com la capacitat d’un múscul o de tot el cos en el seu conjunt
per a exercir tensió contra una resistència .
Segons tinga lloc aquesta tensió ens trobarem amb dos tipus de força ben
diferenciats:
a) FORÇA ESTÀTICA: aquella en què exercim tensió contra una resistència
sense que hi haja desplaçament.
b) FORÇA DINÀMICA: aquella en què al desplaçar o vèncer la resistència el
múscul s’allarga o acurta. Aquesta força dinàmica, al mateix temps, pot ser:
• Força màxima: La capacitat de mobilitzar una càrrega màxima (halterofília).
• Força resistència: La capacitat d’aplicar una força no màxima durant un espai
de temps prolongat (esports com el rem, escalada, ciclisme etc.). Aquest és el tipus
de força que hem de desenvolupar dins de l’àmbit de salut.
• Força explosiva: Denominada també força-velocitat o potència, és la
capacitat de mobilitzar una càrrega no màxima en el menor temps possible
(llançaments, bots, esprints, etc)
2.2.1 CLASSES DE CONTRACCIÓ MUSCULAR
Davant d’un esforç determinat el múscul reacciona contraent-se de diferents
maneres:
• Contracció isomètrica: on no hi ha variació en la longitud del ventre muscular.
Té lloc quan fem força contra una resistència inamovible.
• Contracció anisomètrica: on hi ha variació en la longitud del ventre muscular.
Dins d’aquest tipus de contracció es distingeix:
o Contracció anisomètrica concèntrica: on es venç la resistència i hi ha un
acurtament del ventre muscular.
o Contracció anisomètrica excèntrica: on la resistència no es pot superar i
hi ha un allargament del ventre muscular.
� Indica diferents activitat quotidianes on hi haja un contracció anisomètrica
excèntrica i la musculatura implicada.
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 17
2.2.2. EFECTES POSITIUS DE L’ENTRENAMENT DE FORÇA
- Augmenta el grossor (hipertròfia) de les fibres musculars, el que produeix un
augment del volum muscular i la força del múscul.
- Augmenta el nombre de capilars sanguinis i de mioglobina del múscul, cosa que
afavoreix el transport d’oxigen i la capacitat de treball del múscul.
- Augmenten els dipòsits d’energia del múscul
- Augmenta el to muscular, que ajuda a mantindre una postura corporal correcta.
- Pèrdua de greix.
2.2.3. RISCS DE L’ENTRENAMENT DE FORÇA
Si l’entrenament de força es realitza incorrectament pot tindre efectes negatius, com
per exemple:
o Lesions en les articulacions
o Incidència negativa sobre lel creixement ossi si s’apliquen càrregues excessives
en edats de creixement
o Deformacions en la columna vertebral si es realitzen els exercicis en postures
incorrectes o amb excés de pes.
o També pot afectar la flexibilitat si les contraccions es realitzen sense utilitzar el
màxim recorregut articular.
� Seria convenient (a la teua edat) realitzar un treball de força màxima amb
peses per a augmentar el volum muscular? Per què?
2.2.4. CONSIDERACIONS QUE CAL TINDRE EN COMPTE EN E L TREBALL DE
FORÇA
- No realitzeu exercicis de força amb l’esquena encorbada, ja que pot danyar la
columna vertebral.
- Al alçar pes hem d’arrimar-nos el màxim possible al centre de gravetat del cos.
- Si hem d’alçar algun pes de terra, cal flexionar els genolls.
- Abans de començar amb un entrenament progressiu de força, és necessari enfortir
els músculs dorsals i abdominals.
- No augmentareu bruscament les càrregues. Cal fer-ho de manera progressiva.
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 18
- Cal treballar de forma simètrica els dos costats del cos, per a evitar
descompensacions.
2.2.5. METODOLOGIA DE L’ENTRENAMENT DE FORÇA
- En primer lloc cal realitzar una avaluació inicial del nivell de força per a planificar
l’entrenament.
- Inicialment cal buscar un desenvolupament multilateral de tots els músculs per a
després incidir més en aquells que són més necessaris per a l’especialitat esportiva.
- Cal modificar les càrregues i sistemes d’entrenament per a evitar la monotonia i
l’estancament.
- L’entrenament ha de tindre una continuïtat, ja que si els músculs no són exercitats,
es perdrà ràpidament la força aconseguida.
- És important que després d’un entrenament de força realitzem un extens treball de
flexibilitat per a recuperar l’elasticitat muscular.
- Segons el nostre objectiu hem d’organitzar correctament el treball:
o Si volem guanyar força màxima, cal treballar amb grans càrregues i poques
repeticions. La pausa entre sèrie d’exercicis ha de ser entre 2 i 5 minuts.
o Si volem augmentar la força-velocitat (potència) caldrà fer exercicis amb
càrregues mitjanes i una velocitat màxima.
o Si el nostre objectiu és millorar la força-resistència, realitzarem exercicis amb
càrregues xicotetes i moltes repeticions.
2.2.6. SISTEMES D’ENTRENAMENT DE LA FORÇA
a) AUTOCÀRREGUES
Consisteix a realitzar exercicis senzills amb el pes del propi cos. Poden realitzar-se
sense cap tipus de material o ajudant-se de materials que permeten localitzar millor
l’esforç (espatllera, barres fixes, escales horitzontals, etc). Utilitza exercicis de
gimnàstica general com per exemple flexions de braços, abdominals, flexions de
braços invertides, bots, etc. Farem entre 10 i 30 exercicis repetint-los un mínim de
10-15 vegades segons l’exercici i les nostres possibilitats, i millorarem la força
resistència .
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 19
b) SISTEMA DE SOBRECÀRREGUES
• Sistema d’entrenament per mitjà d’aparells senzills i xicotetes càrregues: Es tracta
d’utilitzar altres càrregues externes del propi cos. Aquestes càrregues poden ser:
materials lleugers i aparells senzills com balons medicinals, bancs suecs, matalassos,
etc. Al ser lleugers els pesos d’aquests objectes poden realitzar-se igualment moltes
repeticions per cada exercici i millorar la força resistència .
• Treball amb gran pesos (halterofilia, culturisme, etc.).
• Sistema d’entrenament per parelles: És un bon sistema d’entrenament per a
treballar la força general dels grans grups musculars (cames, tronc, tren superior). Es
tracta d’utilitzar un company (d’igual o semblant pes) per a treballar la força de
diferents formes: com a oposició (espentar-se en sentit oposat), com a resistència (un
company frena el moviment quan l’altre camina), com a sobrecàrrega (transportar a
un company).
c) MULTISALTS
És un sistema d’entrenament que consisteix en la reiteració de bots combinats de
manera variada o repetitiva. Podem variar els bots mitjançant l’altura, la longitud, el
nombre de recolzaments entre bots, en escales, botant obstacles...
d) MULTILLANÇAMENTS
És un sistema que consisteix en la repetició de llançaments per a millorar la
potència del tren superior i del tronc fonamentalment, encara que també es poden
utilitzar per al membre inferior. Generalment s’utilitzen objectes lleugers, essent els
balons medicinals de diferents pesos el mitjà ideal per al treball de llançaments.
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 20
e)ENTRENAMENT EN CIRCUIT (ja explicat en l’apartat de resistència)
� Recorda el circuit realitzat a classe per a treballar la força amb autocàrregues i
proposa un circuit alternatiu amb sobrecàrregues per a treballar la mateixa
musculatura.
� Després de realitzar aquest circuit segurament tindràs cruiximents en algun lloc
del teu cos. Però, saps realment què causa aquests dolors i com es poden
evitar?
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 21
2.3.-LA FLEXIBILITAT
2.3.1.- CONCEPTE DE FLEXIBILITAT
La flexibilitat es pot definir com “la capacitat que ens permet realitzar els
moviments en la seua màxima amplitud, ja siga d’una part específica del cos o
de tot ell”.
2.3.2.- MÈTODES D’ENTRENAMENT DE LA FLEXIBILITAT
a) Mètode estàtic sostingut : hem d’arribar al límit de la mobilitat articular de forma
suau i progressiva, mantenint la posició durant 15-20 segons sense realitzar rebots.
b) Mètode de Bob Anderson : en primer lloc es realitza un estirament suau mantenint
la posició sense dolor durant 20-30 segons. I a continuació es realitza un estirament
evolucionat durant 15-20 segons intentant abastar major rang de moviment.
c) Mètode passiu : es caracteritza perquè l’executant abasta les posicions desitjades
amb l’ajuda d’un company o d’aparells.
d) Metòde de Solvebörn : es realitza una contracció isomètrica del grup muscular que
es vol estirar durant 10-30 segons. Després es relaxa totalment el múscul durant 2-3
segons i es busca a continuació el màxim estirament del múscul.
2.3.3.- CONSIDERACIONS A TENIR EN COMPTE EN EL TREB ALL DE
FLEXIBILITAT
� El treball de flexibilitat ha d’anar precedit d’un bon escalfament per a evitar lesions.
� Per a treballar la flexibilitat s’ha d’estar relaxat i concentrat en el grup muscular
que estirem.
� Es respectarà el moviment natural de cada articulació mantenint una postura
correcta.
� Hem de controlar el moviment per a evitar lesions per estiraments excessius.
� Els exercicis de flexibilitat s’han de realitzar de forma suau i durant un temps
prolongat (15-30 segons). Un estirament brusc pot produir lesions com estirades
musculars o trencaments de fibres.
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 22
� Busca informació sobre per què no s’han de realitzar rebots durant el treball de
flexibilitat.
2.4. LA VELOCITAT
2.4.1.- CONCEPTE I TIPUS DE VELOCITAT
Podem definir la velocitat com la capacitat de realitzar un moviment o recórrer
una distància en el menor temps possible .
Hi ha tres tipus de velocitat:
• Velocitat de reacció: podem definir-la com la capacitat que ens permet respondre
o actuar davant d’un estímul en el menor temps possible (Exemples: eixida d’un
esprintador, porter de futbol, eixida en una carrera de natació, etc.).
• Velocitat gestual: podem definir-la com la capacitat que permet realitzar un gest
amb la màxima velocitat possible (Exemple: moviments ràpids d’un jugador de
tennis taula amb la pala, atacs d’un lluitador d’esgrima, etc.).
• Velocitat de desplaçament: podem definir-la com la capacitat que ens permet
recórrer un espai determinat en el menor temps possible (Exemple: cursa de 100 m.
llisos en atletisme, cursa de 50 m. en natació, etc.).
En la majoria de casos, un esportista no en té prou amb disposar d’un únic tipus de
velocitat i necessita dominar-ne almenys dos.
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 23
2.4.2. RECOMANACIONS PER A L’ENTRENAMENT DE LA VELO CITAT
- És imprescindible un bon escalfament previ per a afavorir l’activació del sistema
nerviós.
- La duració de cada activitat ha de ser curta perquè siguen realitzats a la màxima
intensitat.
- Les pauses entre exercicis han d’assegurar la recuperació completa del sistema
energètic i nerviós.
2.4.3. MÈTODES D’ENTRENAMENT DE LA VELOCITAT
• Velocitat de reacció
o Eixides des de diferents posicions
o Jocs i esports on l’anticipació al contrari i la velocitat de decisió siga
decisiva
o Eixides davant diferents estímuls.
• Velocitat gestual
Intentarem crear condicions que ens permeten realitzar el gest a major
velocitat per a després traslladar-ho a la situació real. Per exemple;
o Alleugeriment: menys càrrega externa (nadar a favor de corrent)
o Acceleració externa del gest (córrer costera avall)
o Efecte accelerador post-acció, que té lloc per una activació del sistema
neuromuscular. Exemple: llance un baló de 5 kg i després un de 3
• Velocitat de desplaçament
Per a treballar aquest tipus de velocitat hem de utilitzar distàncies curtes a
intensitats màximes. Es poden fer exercicis de tècnica, acceleracions,
regressions, jocs de persecució, mètode de repeticions...
� En una parada d’un penal per part del porter, quin tipus de velocitat
predomina? Per què?
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 24
Per a poder elaborar un programa d’entrenament hem d’avaluar anteriorment la
nostra condició física. Amb aquesta avaluació obtindrem dades que ens permetran
orientar el programa, tenint clar d’on hem de partir i quins objectius volem
aconseguir.
CAPACITAT
FÍSICA
EXERCICI AVALUACIÓ
INICIAL
Data:________
AVALUACIÓ
FINAL
Data:________
Carrera
continua
Test de cooper
Course-
Navette
Resistència
Test de 2000m
Abdominals
30”
Abdominals
màxims
Flexió braços
Força
Flexions
invertides
VALORACIÓ DE LA CONDICIÓ FÍSICA
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 25
Flexió cames
amb
sobrecàrrega
“Sentadilles”
Màxim 100
Llançament de baló medicinal
Bot horitzontal
Bots a la corda
(Amb rebot o
sense rebot)
Flexibilitat
Prova del banc
(isquiotibials)
Velocitat Carrera 30 m
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 26
3.PROGRAMA D’ACTIVITAT FÍSICA I SALUT
PER QUÈ UN PROGRAMA D’ACTIVITAT FÍSICA I SALUT?
Heu arribat a 1r de batxillerat i ja heu de ser capaços de planificar la vostra
activitat física. A més, aquest programa vos servirà per a millorar la condició
física i la salut.
EN QUÈ CONSISTEIX EL PROGRAMA D’ACTIVITAT FÍSICA I SALUT?
La tasca consisteix a realitzar un programa d’entrenament durant tres setmanes
per a millorar la condició física. L’elaboració i posada en pràctica del programa
caldrà fer-lo per parelles. Per a fer el programa cal seguir les següents
consideracions:
1. En primer lloc caldrà agrupar-se i establir conjuntament els objectius que
pretenem aconseguir amb aquest programa d’entrenament. (Veure
annex 1). Amb aquest programa s’ha de millorar la resistència aeròbica,
la força-resistència i la flexibilitat. Els objectius han de ser realistes i
concrets, com per exemple:
- Objectius de resistència : per a plantejar aquests objectius es podeu
basar en la prova d’avaluació inicial. Exemple: “ser capaços de córrer
ininterrompudament durant 17 minuts dins la zona d’activitat
saludable”.
- Objectius de força-resistència : per a plantejar aquests objectius
caldrà tindre en compte que heu de millorar la força d’abdominals,
extensors de braç (tríceps), extensors de genoll (quàdriceps), flexors
de genoll (isquiotibials) i extensors de turmell (bessons). Un exemple
d’objectiu podria “ ser capaços de realitzar abdominals
ininterrompudament durant 2 minuts”.
2. En totes les sessions del programa caldrà treballar totes les capacitats
físiques més relacionades amb la salut: resistència aeròbica, força i
flexibilitat.
- En la part de la sessió dedicada a la millora de la resistència es poden
utilitzar qualsevol dels mètodes que hem vist a classe (carrera contínua,
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 27
carrera variable, entrenament total, bot a la corda, aeròbic) segons les
possibilitats i l’objectiu marcat.
- En la part de la sessió dedicada a la millora de la força es poden
realitzar activitats més específiques de cada grup muscular (abdominals,
flexions, “sentadilles” i altres exercicis que hem vist en els circuits de
força realitzats a classe ) (veure annex 2), o activitats més generals com
jocs d’empènyer, agafar, salts, llançaments... Però heu de recordar que
en cada exercici heu d’indicar el grup o grups musculars implicats.
- El treball de flexibilitat es durà a terme durant la tornada a la calma, on
es dedicaran al voltant de 5 minuts a estirar aquells músculs que més
s’han treballat durant la sessió. Els mètodes que podeu utilitzar són el
d’Anderson o el de Solveborn i també heu d’indicar el grup muscular
estirat. (veure annex 3)
3. La parella haurà de preparar un treball sobre el programa que constarà
de:
• Els objectius que vos heu plantejat i els mètodes que aneu a utilitzar per
a avaluar aquests objectius (per exemple, per a avaluar la força dels
extensors de braços anem a fer un test de flexions).
• Després heu d’escriure la progressió que aneu a seguir en les sessions
per a aconseguir l’objectiu plantejat. Per a plantejar aquesta progressió
us heu de basar fonamentalment en aquests principis de l’entrenament:
o Principi de la continuïtat : és necessari repetir els diversos
estímuls (exercicis físics) amb prou freqüència i alternar-los amb
el descans perquè el cos s’adapte a l’esforç i millore la nostra
condició física
o Principi de la progressió : cal anar augmentant les càrregues de
forma gradual (augmentar l’esforç ve per l’increment de volum o
intensitat) per a estimular suficientment l’organisme i es
produesquen millores. Aquesta progressió es pot fer:
� Augmentant el nombre d’entrenaments: de dos a tres
sessions.
� Augmentant el volum de treball (més temps per a millorar
la resistència, més exercicis, repeticions i sèries per a
millorar la força)
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 28
� Augmentant la intensitat amb exercicis i activitats que
requeresquen major esforç.
� Disminuint els temps de descans.
o Principi de recuperació: el descans és imprescindible perquè el
organisme es recupere de la fatiga produïda per l’activitat física.
Els períodes de recuperació varien segons la qualitat física
treballada:
o La velocitat i la força explossiva es recuperen en 48 hores.
o La resistència aeròbica i la força-resistència necessiten
entre 24 i 48 hores.
o La resistència anaeròbica precisa entre 48 i 72 hores.
o La flexibilitat és la qualitat física que es recupera més
ràpidament, al cap de 7-10 hores.
o Principi d’individualització: els exercicis físics s’hauran
d’adaptar al nivell de condició física de cadascú.
• Després heu d’escriure les 6 sessions. En cada sessió haureu d’escriure
(veure annex 4):
- Objectiu, número i data de la sessió
- Material necessari
- Escalfament
- Part principal dedicada a la millora de les tres qualitats abans
esmentades, que tindrà una durada de 35 minuts. Cal variar els exercicis
utilitzats en les diverses sessions.
- Comentaris sobre la sessió: si heu canviat alguna cosa respecte del
planificat, que vos ha anat bé i que no...
- L’última sessió ha de dedicar-se a realitzar l’avaluació del programa (heu
de fer els tests per a saber si heu aconseguit els objectius perseguits)
• Al final del programa s’haurà de fer un comentari individual sobre el
treball realitzat, si s’han aconseguit els objectius inicials, quines
modificacions podries fer, si has millorat les teues qualitats físiques i la
teua opinió personal sobre l’experiència.
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 29
ANNEX 1: ACTA DE CONSTITUCIÓ DE GRUP PER A LA REALI TZACIÓ DEL PROGRAMA D’ACTIVITAT FÍSICA I SALUT
Nom.......................................................................................................................
Nom.......................................................................................................................
• Objectius plantejats sobre la millora de la resistència
• Objectius plantejats sobre la millora de la força
• Objectius plantejats sobre la millora de la flexibilitat
Signatura Signatura
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 30
ANNEX 2: EXEMPLES D’EXERCICIS PER A MILLORAR LA FORÇA-RESISTÈNCIA
Extensors de genoll
(quàdriceps)
Abdominals
Flexors de genoll
(isquiotibials)
Extensors de turmell
(bessons)
Extensors de braç
(tríceps)
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 31
ANNEX 3: EXEMPLES D’EXERCICIS PER A MILLORAR LA FLEXIBILITAT
Extensors de genoll
(quàdriceps)
Abdominals
Flexors de genoll
(isquiotibials)
Extensors de turmell (bessons)
Extensors de braç (tríceps)
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 32
ANNEX 4: MODEL DE FITXA EXEMPLIFICADA
Nom: Sessió : 1
Objectius :
Millorar la resistència aeròbica
Millorar la força (abdominals, flexions de braços i sentadilles)
Millorar la flexibilitat (tríceps, isquiotibials i quàdriceps)
Data:
Material : banc suec i matalasset Representació gràfica
Temps Explicació de l’activitat Puls/min
7’ Escalfament : A
Part principal
8’
6’
6’
Força:
Abdominals: 4 sèries de 15 rep. (70%) Repòs=1’
Flexions de braços: 3 sèries de 12 rep (60%) Repòs=1’
Sentadilles: 3 sèries de 20 repeticions (50%) Repòs=1’
14’
Resistència:
Carrera contínua: 2 sèries de 6’ Repòs=2’
2’
2’
2’
Tornada a la calma
Flexibilitat:
Isquiotibials: 2x30’’ cada cama. Figura 1
Tríceps: x30 cada braç. Figura 2
Quàdriceps: 2x30 cada cama. Figura 3
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 33
ANNEX 5: MODEL DE FITXA DEL PROGRAMA D’ACTIVITAT FÍ SICA I SALUT
Nom: Sessió :
Objectius :
Data:
Material : Representació gràfica
Temps Explicació de l’activitat Puls/min
Escalfament :
Part principal
Força:
Resistència:
Tornada a la calma
Flexibilitat:
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 34
4. ALIMENTACIÓ I ACTIVITAT FÍSICA
L'alimentació és fonamental per a poder cobrir els requeriments nutritius. En
depenen en bona part el creixement i el desenvolupament de l'organisme
durant l'adolescència, així com l'estat de salut. A més, els hàbits alimentaris
que es consoliden durant aquesta etapa perduraran la resta de la vida.
Hi ha unes necessitats determinades de nutrients per a cada etapa de la vida.
Durant l'adolescència aquestes necessitats es troben incrementades respecte
les persones adultes. Es pot afirmar que és l'etapa on cal més energia i hi ha
una demanda més gran de nutrients.
L'aportació adequada de nutrients en l'adolescent és un factor decisiu per a
aconseguir un estat de salut i un ritme de creixement i el desenvolupaments
òptims. En quest sentit, és important aportar la proporció adequada de
macronutrients perquè la dieta siga equilibrada. Així, caldrà aportar
Hidrats de
carboni o glúcids
Es calcula que la seva aportació d'energia ha de suposar del 50% al 55% del total de kilocalories diàries procedents del aliments. En els adolescents esportistes aquest percentatge pot arribar al 60%. Són més aconsellables els hidrats de carboni de digestió més llarga, com els aliments rics en midó, que arriben a la sang de manera progressiva: pa, arròs, patates, pasta...
(Cada gram d’hidrats de carboni aporta 4 kcal) Proteïnes
Es calcula que en una alimentació saludable, les proteïnes han d'aportar entre 12% i el 15% de les kilocalories totals.
(Cada gram de proteïnes aporta 4 kcal)
Greixos o lípids
S'aconsella que els greixos del 30% al 35% de l'aportació energètica diària.
(Cada gram de greixos aporta 9 kcal)
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 35
A banda d’aportar la proporció convenient de macronutrients, també és molt
important fer una distribució calòrica adequada en les diferents ingestes diàries,
com es mostrarà a continuació.
Amb les activitats encomanades a continuació, es pretén que arribeu a ser
capaços de calcular la quantitat calòrica que necessiteu i la que ingeriu
diàriament. Així podreu valorar si la ingesta i la despesa estan en equilibri. Si
ingeriu moltes més kilocalories de les que aneu a c onsumir podeu ser
víctimes d’un sobrepés que pot produïr-vos probleme s de salut, però si
ingeriu menys kilocalories de les que necessiteu, e l vostre
desenvolupament es vorà afectat negativament, i a l a llarga podreu tenir
carències importants. Així que heu de saber trobar el vostre equilibri
alimentari quantitativament. Però per altra banda, també heu de considerar
l’aspecte qualitatiu, és a dir, que la ingesta calòrica estiga repartida
proporcionalment als diferents nutrients que podem trobar als nostres aliments.
No hem d’ingerir les kilocalories només prenent hidrats, o només greixos, sinò
que aquestes calories les hem d’ingerir respectant la varietat i qualitat
nutricional i els percentatges establerts.
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 36
ELS GRUPS D’ALIMENTS QUE PODEM TROBAR, SON ELS SEGÜ ENTS:
Ara bé, hem de saber de què estan formats cadascun dels grups d’aliments i
per tant, quines funcions tindran quan els ingerim:
GRUPS ALIMENTS NUTRIENT APORTAT FUNCIÓ GRUP I LLet i derivats
Proteïnes animals Vitamines Lípids
Plàstica
GRUP II Carn, ous i peix
Proteïnes animals Vitamines Lípids
Plàstica
GRUP III Creïlles, llegums i fruits secs
Proteïnes vegetas Vitamines Hidrats de carboni
Energètica Plàstica Reguladora
GRUP IV Verdures i hortalisses
Vitamines Reguladora
GRUP V Fruïtes
Vitamines Hidrats de carboni
Reguladora
GRUP VI Pa, pasta, cereals, sucre i dolços
Hidrats de carboni
Energètica
GRUP VII Greixos, oli i mantega
Lípids Energètica
Les funcions principals dels aliments son les tres esmentades al quadre
d’abans:
- formadora: fonamental per a la construcció de les estructures
(músculs, ossos, pell, cartílags, tendons...)
- reguladora : fan possible les reaccions químiques de les cèl·lules per
a que tot funciones correctament.
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 37
- energètica : és necessària per a poder dur a terme totes les activitats
quotidianes.
INGESTA I DESPESA CALÒRICA
És important aconseguir un equilibri entre l'aportació energètica dels aliments i
les despeses corporals d'energia, només així s'aconsegueix mantenir el pes
dins d'un marge saludable.
Les necessitats energètiques de l’ésser humà es mesuren a través de la
quilocaloria (kcal). Aquestes necessitats energètiques es defineixen com la
quantitat d’energia necessària per a mantenir la salut, el creixement i un nivell
apropiat d’activitat física i depenen de:
• L’edat
• Sexe
• Altura
• Activitat física desenvolupada
A continuació pots calcular l’energia que utilitzes diàriament amb l’ajuda de la
taula següent:
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 38
ACTIVITAT KCAL/MIN KCAL/HORA
Dormir 1,2 72
Repòs al llit 1,3 78
Assegut quiet 1,3 78
Assegut menjant 1,5 90
Assegut escrivint 2,6 156
Conversant 1,8 108
Neteja personal 2 120
Fent el llit 3,4 204
Vestint-se 3,4 204
Rentant-se 2,6 156
Dutxant-se 3,4 204
Estant dret 2,6 156
Fregant 4,9 294
Caminant 5 300
Pujant escales 14 840
Baixant escales 7 420
Esports d’equip 7,4 450
Ciclisme 5 300
Patinant 8,3 500
Tennis 8,3 500
Natació 7,4 450
Corrent 10,7 750
Aeròbic 10,7 750
EDUCACIÓ FÍSICA 1er BATXILLERAT
IES SANT VICENT FERRER 39
A continuació podràs saber quantes kcal gastes aproximadament al llarg d’un
dia. Per a fer-ho has d’emplenar el següent quadre amb l’ajuda de la graella
anterior on s’indiquen les kcal gastades segons l’activitat realitzada.
Hora Activitat realitzada
Temps Energia gastada
Despesa total
8-10
10-12
12-14
14-16
16-18
18-20
20-22
22-24
24-8
DESPESA CALÒRICA TOTAL DIÀRIA
EDUCACIÓ FÍSICA 1r BATXILLERAT
40
Ara has de calcular les calories que ingereixes durant un dia emplenant el diari
dietètic següent amb l’ajuda de les taules d’aliments.
Aliment Grams Kcal
per
100 g
Kcal per
aliment
ingerit
Kcal aportades per
hidrats de carboni
Kcal
aportades
per greixos
Kcal
aportades
per
proteïnes
Desdejuni
Esmorzar
Dinar
EDUCACIÓ FÍSICA 1r BATXILLERAT
41
Berenar
Sopar
CONCLUSIONS
KCAL INGERIDES – KCAL GASTADES =
% KCAL APORTADES PER HIDRATS DE CARBONI=
% KCAL APORTADES PER GREIXOS=
% KCAL APORTADES PER PROTEÏNES=
EDUCACIÓ FÍSICA 1r BATXILLERAT
42
• PER TANT LA MEUA DIETA ÉS ___________ I ____________
• HE D’AUGMENTAR LA INGESTA DE ___________________
• HE DE DISMINUIR EL CONSUM DE ____________________
*NOTA: SI REALITZARES EL DIARI DIETÈTIC D’UNA SETMANA
COMPLETA, PODRIES COMPROVAR AMB MÉS EXACTITUD SI LA TEUA
DIETA ÉS SUFICIENT O TENS ALGUNA CARÈNCIA NUTRITIVA.
� En un estudi realitzat amb adolescents espanyols de 12 a 19 anys, el
44% desitjava disminuir de pes i el 26% es considerava obès, quan
només el 5% presentava sobrepès. A què creus es deu aquest fet?
Raona la resposta.