Post on 24-Feb-2020
Presentació FUNDACIÓ JAUME BOFILL
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?queden a la porta?
Diferents tipus de famílies, diferents tipus de participacióABRIL 2014
1. El projecte «Famílies amb veu»• Un projecte de recerca per conèixer i analitzar la qualitat, quantitat i
potencial de l’aportació que fan les famílies al sistema educatiu i enfortir el seu lideratgeenfortir el seu lideratge.
• Sorgeix de la constatació de la manca de reconeixement que reben les mares i els pares d’alumnes de Catalunya com a part interessada i agent social legítim en el sistema educatiusocial legítim en el sistema educatiu.Impulsat per la Fundació Jaume Bofill juntament amb les principals federacions de mares i pares d’alumnes:
Amb la col∙laboració de:
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
1 projecte, 4 recerques:E t 1 200 AMPA• Enquesta a 1.200 AMPA.
• Enquesta a 1.500 equips directius.• 50 entrevistes a agents clau.g• Prospectiva del paper de les famílies als Consells escolars.• Enquesta a 1.500 famílies amb fills escolaritzats de 0 a 16 anys.
1 procés participatiu:• 150 persones (representants AMPA, equips directius, tècnics educació, famílies en moviments educatius alternatius.
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
2 Com participen les famílies a l’escola?2. Com participen les famílies a l escola?IndividualIndividual
Associatiu
Institucional/formalst tuc o a / o a
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
Mares i pares estan interessats en l’escolarització dels seus fills:Mares i pares estan interessats en l escolarització dels seus fills: el 74 % supervisen sovint o sempre als seus fills amb els deures
Gràfic 1. Freqüència amb la que mares i pares ajuden o supervisen els deures del fill/a segons cicle educatiu que cursa el fill/a. Catalunya, curs
2012‐2013
3 7
2,9 0,6
8,1 88,4
Ci l i jà i à i (3 )
Cicle inicial Primària (1r‐2n)
El seguiment dels
7,6
3,7
14,3
8,4
18,3
14,9
59,8
73,0
Cicle superior Primària (5è‐6e)
Cicle mitjà Primària (3r‐4t) deures disminueix a mesura que els fills passen de curs,
tot i que és en
25,9
15,7
30,3
22,9
17,4
23,3
26,4
38,1
2n cicle ESO (3r‐4t)
1r cicle ESO (1r‐2n)tot i que és en
aquests cursos on tenen més deures.
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Mai o gairebé mai Poques vegades Sovint Sempre
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB
Font: Elaboraciópròpia a partir de l'enquesta "Famílies amb veu" a pares i mares (FJB).
Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
El 89% de les mares i/o pares s'han reunit amb el tutor o tutora d l fill i l 9 % h i i l ió d’i i i ddel fill/a i el 95% han assistit a la reunió d’inici de curs
Gràfic 2 Nombre de reunions privades queels pares han tingut amb el/laGràfic 2. Nombre de reunions privades que els pares han tingut amb el/la mestre i qui hi assisteix habitualment (en cas d'haver‐hi anat).
Catalunya, curs 2012‐2013 La majoria dels pares que no han assistit a la
10,9%4,6%
Pare 6,8%
Altres 0,8%
reunió amb el tutor/a indiquen que és perquè encara no els havien
convocat
39,2%
Cap
Una
Dues o tres
Mare 46,1%
Mare i
convocat.
45,3%Quatre o méspare 46,3% Als instituts públics
augmenta l’assistència del pare: en el 14,1% de
Font: Elaboraciópròpia a partir de l'enquesta "Famílies amb veu" a pares o mares (FJB).
p ,les reunions amb el
tutor/a hi va el pare sol.
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
El 75,8% dels pares i mares van a les activitats lúdiques o culturals obertes a les famílies i formen part de la comunitat educativa• El 83,8% dels centres educatius organitzen festes o activitats lúdiques obertes a les famílies i en aquests casos el 66 3% de famílies diu que hi va sempre i el 14% bastant
Gràfic 3. Assistència a festes o activitats lúdiques obertes a les famílies segonsetapaeducativaque cursa el fill/a i naturalesa del
famílies, i en aquests casos el 66,3% de famílies diu que hi va sempre i el 14% bastant sovint
100
famílies segons etapa educativa que cursa el fill/a i naturalesa del centre. Catalunya, curs 2012‐2013
Només el 44,1%
89,6 89,6 82,784,8 88,6 87,540
60
80
%
dels instituts públics s’hi fan
activitats lúdiques o culturals obertes,
53,5 61,4
0
20
1 i l I f til 2 i l I f til P i à i ESO
o culturals obertes a les famílies, la meitat que a la primària pública,1r cicle Infantil 2n cicle Infantil Primària ESO
Pública Privada
Nota: Només inclou aquells que indiquen que assisteixen sempre o molt sovinten aquells casos en què al centre s'organitzin aquestes activitats
primària pública, amb el 88%.
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB
s organitzin aquestes activitats. Font: Elaboraciópròpia a partir de l'enquesta "Famílies amb veu" a pares i mares (FJB).
Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
El 69% dels centres educatius organitzen xerrades tallers oEl 69% dels centres educatius organitzen xerrades, tallers o formació per a pares, el que normalment es coneix com Escola de pares• D’aquests centres, el 37,8% dels pares i mares indiquen que hi assisteixen sempre o bastant sovint.p
• La participació en xerrades no disminueix a la Secundària obligatòria com passa en l’assistència en activitat lúdiques o culturals.passa en l assistència en activitat lúdiques o culturals.
• Quan les xerrades sovint es focalitzen en l’etapa adolescent i els pares mostren un major interès (33,6% a la pública i 38% a la privada), més que l'assistència a activitats lúdiques.
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
Les AMPA gaudeixen de bona salut: tenen el 84 4% deLes AMPA gaudeixen de bona salut: tenen el 84,4% de famílies associades i el 27% hi participa de manera activa
Gràfic 4. Centres amb AMPA, famílies associades i que hi participen activament (en percentatges). Catalunya, curs 2012‐2013
El 7,4% té actualment un
8090
100
8090
100
100actualment un
càrrec a la junta de l’AMPA i un 12,8% l’ha tingut amb
92,740506070
884,484,4
4050607080
60
80
ganterioritat però
no ara.
0102030
010203040
27,0
0
20
40
0Centres amb AMPA
Font: Elaboraciópròpia a partir de l'enquesta "Famílies amb veu" a pares i mares (FJB).
0Famílies associades
0Famílies participen activament a l'AMPA
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
Només el 15,6% de les famílies no són sòcies de l’AMPAEl ti ó l ü t• Els motius són els següents:
• El poc interès per les activitats que duu a terme l’AMPA (el 40% dels que no són socis)són socis).
• Consideren que no cal l’AMPA perquè l’escola ja s’encarrega de tot (el 35%).• Per motius econòmics: no poden pagar la quota (28% dels que no en són
socis)socis). • En els centres públics aquest és el segon motiu, amb el 36,3% dels que
no en són socis.El 37 5% de les famílies amb menys de 600 € mensuals no estan• El 37,5% de les famílies amb menys de 600 € mensuals no estan associades a l’AMPA.
• El 21,7% de famílies amb ingressos mensuals de la llar entre 600 i 1.200 €tampoc hi estan associadestampoc hi estan associades.
• No se senten representades per l’AMPA (el 22%).
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
Prop del 50% dels centres que s'organitzen en comissions de p q gtreball • En aquests, el 17,8% de les famílies hi té algun membre que en forma part.
Gràfic 5. Són membres d'alguna de les comissions de treball que hi ha
aquests, e ,8% de es a es té a gu e b e que e o a pa t
30
al centre segons etapa educativa que cursa el fill/a i naturalesa del centre. Catalunya, curs 2012‐2013
15
20
25
%
En els centres públics d’Infantil i Primària és on hi ha més pares i
17,2
25,622,3
6,3
13,310,4
17,611,15
10ha més pares i
mares col∙laborant en comissions de
treball.0
1r cicle Infantil 2n cicle Infantil Primària ESO
Pública PrivadaNota: Només s'inclouen aquells casos en quèhan indicat queal centre sí quehi ha comissions de treball
treball.
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB
Nota: Només s inclouen aquells casos en què han indicat que al centre sí que hi ha comissions de treball. Font: Elaboraciópròpia a partir de l'enquesta "Famílies amb veu" a pares i mares (FJB).
Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
Quatre nivells de participació
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
Quatre perfils de mares i pares en funció de la seva participacióa l'escola: • informats (20,5%), presents (el 50,5%), col·laboradors (el 21,6%) i representants(7,4%).
Gràfic 6. Tipologia de participació (tipus de pares i mares segons la participació que tenen al centre).
Catalunya curs 2012 2013
20 5%
7,4%
Catalunya, curs 2012‐2013
29%
20,5%
21,6%
Informats
Presents
50,5%
Col∙laboradors
Representants,
Nota: S'han exclòs els casos amb una participació nul∙la: només 10 casos.F El b ió ò i i d l' "F íli b " i (FJB)
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB
Font: Elaboraciópròpia a partir de l'enquesta "Famílies amb veu" a pares i mares (FJB).
Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
Els pares i les mares que participen de manera activa a l’escola també exerceixen una participació política i social altatambé exerceixen una participació política i social alta• El 30,9% dels pares i mares representants i el 27,3% dels col·laboradors són actius també en els àmbits polític i social fora de l’escolaactius també en els àmbits polític i social fora de l escola.
Taula 1 Participació política i social i en l'àmbit educatiu de mares i pares segons tipologia de
Participació Firma de peticióAssistència a manifestació
Participa activament enmoviment
Taula 1. Participació política i social i en l àmbit educatiu de mares i pares segons tipologia de participació (en percentatges). Catalunya, 2012‐2013
p
política i social1Firma de petició àmbit educatiu
manifestació àmbit educatiu
en moviment educatiu
Informats 17,4 5,9 13,4 3,3Presents 19,0 8,8 16,1 3,4, , , ,Col∙laboradors 27,3 13,4 16,1 9,3Representants 30,9 14,7 17,3 23,9
Global 21,3 9,5 15,5 6,11: Inclou participar activament un o més dels següents ítems: partit polític, sindicat, associació o cooperativa empresarial, parròquia o organització religiosa, ONG.
Font: Elaboració pròpia a partir de l'enquesta "Famílies amb veu" a pares o mares (FJB).
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
Els pares són autoexigents respecte al seu grau d’implicació: el 46% dels que participen de forma passiva estan poc o gens satisfets amb la seva implicació a l'escola
0 0100%
Gràfic 7. Grau de satisfacció dels pares amb el seu nivell de participació a l'escola segons tipologia de participació. Catalunya, curs 2012‐2013
38,1
25,220,9
9,38,0 5,9 1,3 0,0
80%
100%
51 755,9
51,4
38,1
60%Gens satisfet/a
Poc satisfet/a
21 9
39,3
43,8
51,7
20%
40% Bastant satisfet/a
Molt satisfet/a
10,017,2 21,9
0%Informats Presents Col∙laboradors Representants
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB
Font: Elaboraciópròpia a partir de l'enquesta "Famílies amb veu" a pares i mares (FJB).
Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
3 Condicionants de la participació3. Condicionants de la participació
3 1 Condicionants interns: famílies amb unes motxilles amb pesos molt3.1. Condicionants interns: famílies amb unes motxilles amb pesos moltdiferents
3 2 Condicionants des de la perspectiva del sistema educatiu: qui mana a3.2. Condicionants des de la perspectiva del sistema educatiu: qui mana a l’escola?
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
3.1. Condicionants interns3.1. Condicionants internsEstudis: la formació és un grau per a la participació a l’escola
Taula 1. Mares i pares que assisteixen a activitats diverses del centre o participen en comissions o AMPA
Assistència a festes
Assistència a xerrades Membre de Participació
Vot en les eleccions al
Taula 1. Mares i pares que assisteixen a activitats diverses del centre o participen en comissions o AMPA segons nivell d'estudis màxim que tenen els pares (en percentatges). Catalunya, curs 2012‐2013
i activitats
lúdiques1o escola de
pares1comissió
de treball2Associats a l'AMPA
activa a l'AMPA
consell escolar
Total 81,2 37,8 17,8 82,4 27,0 33,9Nivell estudis màxim paresPrimaris 72,8 29,7 9,7 80,6 23,2 26,6Secundaris 78,8 39,3 15,6 80,5 24,2 30,7Universitaris 84 8 36 9 21 7 85 6 30 1 37 9Universitaris 84,8 36,9 21,7 85,6 30,1 37,9
1. Només inclou aquells que indiquen que es realitzen aquestes activitats al centre i que hi assisteixen bastant sovint o sempre.2. Només en aquells casos en què hi ha comissions de treball en el centre (el 51% de la mostra). Font: Elaboració pròpia a partir de l'enquesta "Famílies amb veu" a pares i mares (FJB).
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
3.1. Condicionants internsIngressos: desigualtats econòmiques i barreres participatives
Taula 2. Mares i pares que assisteixen a activitats diverses del centre o participen en comissions o AMPA segons ingressos mensuals de la llar (en percentatges). Catalunya, curs 2012‐2013
Assistència a festes
i activitats
lúdiques1
Assistència a xerradeso escola de
pares1
Membre de comissió
de treball2Associats a l'AMPA
Participació activa a l'AMPA
Vot en les eleccions al consell escolarlúdiques pares de treball a l'AMPA l'AMPA escolar
Total 81,2 37,8 17,8 82,4 27,0 33,9Ingressos mensuals llarFins a 1 200€ 77 2 34 6 11 6 75 4 17 2 27 1Fins a 1.200€ 77,2 34,6 11,6 75,4 17,2 27,1De 1.201€ a 2.000€ 82,1 40,8 15,3 82,7 28,6 36,6De 2.001€ a 3.000€ 81,6 35,0 21,7 87,5 29,4 36,1Més de 3.000€ 83,6 34,5 19,8 86,8 34,0 35,7, , , , , ,
1. Només inclou aquells que indiquen que es realitzen aquestes activitats al centre i que hi assisteixen bastant sovint o sempre.2. Només en aquells casos en què hi ha comissions de treball en el centre (el 51% de la mostra). Font: Elaboració pròpia a partir de l'enquesta "Famílies amb veu" a pares i mares (FJB).
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
3.1. Condicionants internsMonoparentals: la dificultat de la conciliació
Taula 3. Mares i pares que assisteixen a activitats diverses del centre o participen en comissions o AMPA segons estructura de la llar (en percentatges) Catalunya curs 2012 2013
Assistència a festes
i activitats
Assistència a xerradeso escola de
Membre de comissió Associats
Participació activa a
Vot en les eleccions al consell
segons estructura de la llar (en percentatges). Catalunya, curs 2012‐2013
i activitats
lúdiques1o escola de
pares1comissió
de treball2Associats a l'AMPA
activa a l'AMPA
consell escolar
Total 81,2 37,8 17,8 82,4 27,0 33,9Estructura llarEstructura llar
Biparental/reconstituïda3 81,7 38,6 19,0 83,6 27,2 34,0Monoparental 76,5 29,7 9,3 75,2 24,2 31,4
1. Només inclou aquells que indiquen que es realitzen aquestes activitats al centre i que hi assisteixen bastant sovint o sempre.1. Només inclou aquells que indiquen que es realitzen aquestes activitats al centre i que hi assisteixen bastant sovint o sempre.2. Només en aquells casos en què hi ha comissions de treball en el centre (el 51% de la mostra). 3. El 98,6% dels casos són biparentals, és a dir, mare i pare biològics en la mateixa llar.Font: Elaboració pròpia a partir de l'enquesta "Famílies amb veu" a pares i mares (FJB).
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
3.1. Condicionants internsOrigen dels pares: dificultats afegides per les famílies d’origen estranger• Les famílies d’origen estranger concentren molts dels factors que
desincentiven la participació: ingressos baixos baix nivell d’estudis idesincentiven la participació: ingressos baixos, baix nivell d estudis i monoparentalitat.
Assistència a Assistència a Vot en les
Taula 4. Mares i pares que assisteixen a activitats diverses del centre o participen en comissions o AMPA segons l'origen dels pares (en percentatges). Catalunya, curs 2012‐2013
festesi activitats
lúdiques1
xerradeso escola de
pares1
Membre de comissió
de treball2Associades a l'AMPA
Participació activa a l'AMPA
Vot en les eleccions al consell escolar
Total 81,2 37,8 17,8 82,4 27,0 33,9Origen paresAutòcton 82,6 37,8 19,2 84,7 28,1 36,2Estranger 72,1 31,9 9,7 70,1 16,8 15,8
1. Només inclou aquells que indiquen que es realitzen aquestes activitats al centre i que hi assisteixen bastant sovint o sempre.2. Només en aquells casos en què hi ha comissions de treball en el centre (el 51% de la mostra).
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB
Font: Elaboració pròpia a partir de l'enquesta "Famílies amb veu" a pares i mares (FJB).
Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
Origen dels pares: el que marca és l’arrelament més que el xoc cultural
Gràfic8 Probabilitat de què elspares tinguinuna participació activa
• Establir llaços amb la comunitat és el factor clau per a superar les barreres de participació
0 350
0,400
a
Gràfic 8. Probabilitat de què els pares tinguin una participació activa a l'escola segons origen dels pares i anys que porta el fill/a a la
mateixa escola. Catalunya, curs 2012‐2013
0 200
0,250
0,300
0,350
at de tenir un
pació activa A igualtat de condicions A igualtat de condicions
socioeconòmiques, la probabilitat de
0,050
0,100
0,150
0,200
Prob
abilita
particip participació de les
famílies d’origen estranger s’igualaria a les f íli ò l 6
0,000
0,050
0 1 2 3 4 5 6 7
Anys que porta a la mateixa escola
famílies autòctones als 6 anys de què el fill/a estigui a la mateixa
escolaAutòcton Estranger
Nota: Resultats a partir d'una regressió logística.Var. dep.: tenir una alta participació (tipologia participació alta o institucional). Var. indep. ajustades a la mitjana: naturalesa del centre, etapa educativa que cursa el fill/a, estructura de la llar, nivell d'estudis màxims dels pares, situació laboral dels pares, ingressos mensuals de la llar. Inclou interacció
i d l i l i l
escola.
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB
entre origen dels pares i any a la mateixa escola.Font: Elaboraciópròpia a partir de l'enquesta "Famílies amb veu" a pares o mares (FJB).
Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
3.2. Condicionants des de la perspectiva del sistema educatiu La majoria de famílies que encara no han assistit a la reunió de tutoria al mes de
març (que són el 10,9% del total de famílies) no ho han fet perquè no havien estat convocadesestat convocades.
Les llars d'infants (0-3 anys) privades, amb una lògica més aviat de “guarderia” l ili ió f ili é l i d ti i ió f l óper a la conciliació familiar, és on els espais de participació formal són menys
presents: només el 74% de les famílies s’ha reunit amb els mestres, 14 punts per sota de la mateixa etapa de la pública.
El 16% de les famílies que no han assistit a la reunió d’inici de curs és perquè no els va arribar la informació.
En els instituts públics de secundària tots els indicadors de participació baixen: 17,6% de les famílies d'institut no han assistit a la reunió de tutoria. Les
«culpes» estan repartides: al costat del 12% de pares que no hi han assistit perquè pensen que no cal anar a la tutoria si no hi ha problemes, trobem uns tutors que no convoquen els pares si no és estrictament necessari (el 72%)
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB
tutors que no convoquen els pares si no és estrictament necessari (el 72%).
Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
3 2 Condicionants des de la perspectiva del sistema educatiu3.2. Condicionants des de la perspectiva del sistema educatiu Desconeixement del Consell Escolar de centre:
Gràfic 9. Al centre hi ha Consell Escolar? segons tipus del centre (en percentatges). Catalunya, curs 2012‐2013
PúblicPrivat
no concertat
14 2
Concertat
4,613,2
43,5
18,54,1
14,2
82,2 38,081,7
Sí No No ho sap
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB
p
Font: Elaboraciópròpia a partir de l'enquesta "Famílies amb veu" a pares i mares (FJB).
Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
4 R t i t4. Reptes i propostesRepte 1: que tots els pares i mares mantinguin un acompanyament eficaç en l'escolaritat dels fills sobretot a l'ESOl escolaritat dels fills, sobretot a l ESO.
Proposta: engegar campanyes per informar i apoderar als pares sobre què vol dir fer l'acompanyament educatiu i la importància que té.
Repte 2: aconseguir que el 100% de les famílies mantinguin comunicació amb l’escola.
P l l AMPA l di i d l d iProposta: cal que, tant les AMPA com les direccions dels centres educatius, posin en pràctica les estratègies necessàries per incorporar les poques famílies actualment "absentistes”.
Repte 3: que totes les escoles obrin les seves portes per a la participació individual i col·lectiva de les famílies.
f ó fProposta: impulsar la formació de mestres, professors i directors d'escola en l'àmbit de les relacions família-escola i s'ensenyin estratègies per aconseguir una major participació de les famílies a l'escola.
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
4 R t i t4. Reptes i propostesRepte 4: ampliar les oportunitats de participació de pares i mares a la Secundària obligatòriaobligatòria.
Proposta: que l'equip directiu i l'AMPA ampliïn el ventall d'opcions per participar les famílies a la Secundària, sobretot als instituts.
Repte 5: promoure una participació multinivell: fer créixer la participació activa de les famílies amb propostes que encaixin amb les capacitats i disponibilitats de tots i cada un dels pares i marescada un dels pares i mares.
Proposta: que des de l'equip directiu i des de l'AMPA s'impulsin estratègies per demanar la col·laboració activa de les famílies.
Repte 6: reconèixer i recolzar la feina que fan les AMPA, tant per la seva tasca de cobertura de serveis bàsics per a les famílies, com per la inversió per la qualitat ed cati a q e fan pels centreseducativa que fan pels centres.
Proposta: que l'administració reconegui públicament i posi en valor la tasca que fan les AMPA i obri de nou les subvencions.
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
4. Reptes i propostesRepte 7: donar a conèixer els Consells Escolars a les famílies, mostrar-ne les funcions i la importància real en la gestió del centre.
P tPropostes: • Que la direcció convoqui un consell escolar que funcioni realment com a espai
de treball participatiu entre comissions mixtes.Q l did d l d l f íli l ll l• Que les candidatures dels representants de les famílies al consell escolar es donin a conèixer prèviament.
• Tant l’ordre del dia del proper consell, amb la documentació associada, com els d ’h d dif d b t l ió t l f íli d l tacords presos s’han de difondre amb antelació entre les famílies del centre per
facilitar un debat obert i recollir propostes.• Establir canals de comunicació fluids i accessibles i espais de debat i d’aportació
d’idees i s ggeriments q e arribin efecti ament als representants de famíliesd’idees i suggeriments que arribin efectivament als representants de famílies.
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB
Com participen mares i pares a l’escola? Diversitat familiar i d’implicació en educacióDiversitat familiar i d’implicació en educació+ informació
Consells escolars i participació de les famílies a l’escola. Una lectura marcada per la LOMCE+ informació
Més que un gra de sorra. Les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) de Catal n a(AMPA) de Catalunya+ informació
@familiesambveu www.familiesambveu.cat @FundacioBofill
www.familiesambveu.cat
@familiesambveu
Quins pares entren a l’escola i quins es queden a la porta?Presentació FJB Q p q q pDiferents tipus de famílies, diferents tipus de participació
Presentació FJB