RAMON LLULL

Ramon Llull (1232-1316) era fill de colons catalans benestants instal·lats a Mallorca amb Jaume I.

Als trenta anys va abandonar la vida de cortesà, la poesia trobadoresca, la dona i els fills, per consagrar-se a la difusió del seu sistema de pensament, que ell anomena Art.

Aquest sistema de pensament, rebut per il·luminació, estava destinat a la conversió racional dels infidels al cristianisme.

També tenia connotacions polítiques perquè buscava l’aprovació de l’Església i necessitava el suport de les monarquies occidentals i de les ciutats mercantils (Gènova o Pisa).

Llibre de contemplació en

Déu

El Llibre de contemplació en Déu (1273-1274), la seva primera obra, de dimensions enormes.

•Redactat anteriorment al seu sistema filosòfic•Redactat originàriament en

àrab• Fou traduït posteriorment al

català i al llatí

MiramarEl primer èxit de Llull va ser la fundació d’una escola de missioners franciscans a Miramar el 1276, finançada pel rei de Mallorca.

La voluntat d’introduir l’Art a la universitat va dur Ramon de Montpeller a París (1287-1289).

Hi va comprovar que la seva proposta xocava contra els hàbits mentals dels professionals de l’escolàstica.

Com a conseqüència d’això, va simplificar i adaptar l’Art, que va passar per diverses etapes.

Des de diferents punts d’Itàlia, de la Corona d’Aragó i del nord d’Àfrica, amb la inclusió d’un viatge a Xipre, Llull va continuar la seva tasca intel·lectual i apostòlica, que el 1311 va rebre l’aprovació del concili ecumènic de Vienne.

Malgrat això, va acabar retirant-se a Tunis, desenganyat dels prínceps i dels savis cristians, i enderiat en les darreres de les seves dues-centes seixanta-cinc obres. Llull va morir octogenari a Mallorca.

Alguns llibres aproximen el lector a l’Art mitjançant exemples organitzats en forma de novel·la:

• El Llibre d’Evast e Blaquerna (amb el “Llibre d’amic e amat”) (1283)

• Fèlix o Llibre de meravelles (amb el “Llibre de les bèsties”) (1287-1289).

D’altres recorren als procediments de la lírica:

• Desconhort (1295) • Cant de Ramon (1300)

Paremiologia:

• Proverbis de Ramon (1296)• Llibre de mil proverbis

(1302)

Llull va explotar propagandísti-cament el seu jo literari creant el seu propi personatge:

un Ramon penitent, pobre, vell i menyspreat, que és presentat com el paradigma de l’home que ho ha donat tot per la fe, boig (‘fantàstic’) als ulls dels conformistes i dels descreguts, savi als ulls de Déu.

Algunes obres de Llull presenten, a banda de la catalana, versions occitanes, italianes, franceses i castellanes; la majoria tenen text llatí, sovint amb molts manuscrits.

http://youtu.be/67ivQ8QFI-Ahttp://youtu.be/vCOumLh0KUA