Post on 21-Dec-2015
description
OR
GA
NIT
ZA
CIÓ
DE
LA
SE
SS
IÓ
1.C
ON
CE
PT
ES
BÀ
SIC
S2.
DE
SIG
UA
LTA
TS
DE
GÈ
NE
RE
A
L’A
CT
UA
LIT
AT
3.Q
UÈ
ÉS
LA
CO
ED
UC
AC
IÓI
RE
CU
RS
OS
PE
R T
RE
BA
LLA
R-L
A
�S
EX
E:
conj
unt d
e di
ferè
ncie
s fís
ique
s, b
iolò
giqu
es i
anat
òmiq
ues
que
divi
deix
en e
ls in
divi
dus
d’un
a es
pèci
e en
mas
cles
i fe
mel
les.
�G
ÈN
ER
E:
cons
truc
ció
soci
al i
cultu
ral b
asad
a en
les
dife
rènc
ies
biol
ògiq
ues
entr
e el
s se
xes
que
assi
gna
dife
rent
s ca
ract
erís
tique
s em
ocio
nals
, int
el·le
ctua
ls i
com
port
amen
tals
a d
ones
i ho
mes
, var
iabl
es
sego
ns la
soc
ieta
t i l’
èpoc
a hi
stòr
ica.
CO
NC
EP
TE
S B
ÀS
ICS
�Le
s do
nes
pare
ixen
, els
hom
es n
o�
Les
nene
s só
n am
able
s i p
rude
nts,
els
ne
ns s
ón fo
rts
i aud
aços
�Le
s do
nes
guan
yen
men
ys d
iner
s qu
e el
s ho
mes
�Le
s do
nes
pode
n al
leta
r a
les
seve
s cr
iatu
res
CO
NC
EP
TE
S B
ÀS
ICS
�Le
s do
nes
s’en
carr
egue
n de
la c
ura
de le
s pe
rson
es�
Els
hom
es s
ón e
ls q
ue p
rene
n de
cisi
ons
�La
veu
del
s ne
ns, c
anvi
a am
b el
cre
ixem
ent,
la d
e le
s ne
nes
no�
Hi h
a m
enys
don
es p
resi
dent
es d
el g
over
n qu
e ho
mes
.
CO
NC
EP
TE
S B
ÀS
ICS
�Q
uèés
est
ereo
tip d
e gè
nere
?
ES
TE
RE
OT
IP D
E G
ÈN
ER
E:
conj
unt d
e cl
ixés
, con
cepc
ions
, opi
nion
s o
imat
ges
gene
ralm
ent s
impl
iste
s qu
e un
iform
en le
s pe
rson
es i
adju
diqu
en c
arac
terí
stiq
ues
i co
mpo
rtam
ents
det
erm
inat
s a
les
done
s i a
ls
hom
es.
CO
NC
EP
TE
S B
ÀS
ICS
Est
ereo
tip
mas
culí
�A
rque
tip d
e vi
rilita
t per
exe
rcir
el p
oder
�Jo
ve�
Arr
isca
t�
Dur
�V
alen
t�
Con
tund
ent
�F
erm
�In
depe
nden
t�
Afr
onta
rep
tes
�R
eprim
eix
empa
tia i
rela
cion
s af
ectiv
es
Est
ereo
tip
de
fem
ení
�D
epen
ents
�S
ubm
ises
�S
ubje
ctes
pas
sius
�T
ranq
uile
s�
Bel
les,
gua
pes,
jove
s,
estu
pend
es
CO
NC
EP
TE
S B
ÀS
ICS
�Q
uèés
rol
de
gène
re?
RO
L D
E G
ÈN
ER
E:
com
port
amen
t que
en
una
soci
etat
con
cret
a, s
’esp
era
d’un
a pe
rson
a pe
r ra
óde
l seu
sex
e.
CO
NC
EP
TE
S B
ÀS
ICS
�E
l sis
tem
a se
xe/g
èner
e co
nstr
ueix
un
sist
ema
de r
elac
ions
de
pode
r i s
ubor
dina
ció
on le
s do
nes
són
les
disc
rimin
ades
�E
n el
s ro
ls d
e gè
nere
, el g
enèr
ic m
ascu
lího
en
glob
a to
t, és
l’un
iver
sal(
and
roce
ntr
ism
e)
�L’
assi
gnac
ióde
rol
s di
fere
ncia
ts h
a ge
nera
t es
pais
seg
rega
ts p
er a
hom
es i
done
si u
na
divi
sió
sexu
al d
el tr
ebal
l
Co
m a
qu
esta
div
isió
del
tre
bal
l i d
e ro
ls d
ifer
enci
ats
estr
uct
ura
le
s d
esig
ual
tats
avu
i dia
?
DE
SIG
UA
LT
AT
S D
E G
ÈN
ER
E
ÀM
BIT
ED
UC
AT
IU�
2/3
part
s de
la p
obla
ció
anal
fabe
ta é
s do
na�
Mag
iste
ri és
una
pro
fess
iófe
min
itzad
a (9
6%
prof
esso
res
infa
ntil
són
done
s)�
Maj
or n
ivel
l d’e
stud
is p
erò
men
or c
ateg
oria
pr
ofes
sion
al�
Les
posi
cion
s de
pod
er d
e le
s un
iver
sita
ts
són
ocup
ades
maj
orità
riam
ent p
er h
omes
DE
SIG
UA
LT
AT
S D
E G
ÈN
ER
E
ÀM
BIT
LA
BO
RA
L�
Maj
or
atu
r
�S
egre
gac
ióh
ori
tzo
nta
l i v
erti
cal
�P
reca
riet
at la
bo
ral,
men
or
sala
ri
�D
ob
le jo
rnad
a�
Ass
etja
men
t se
xual
, est
ereo
tip
s i s
exis
me
�S
ub
rep
rese
nta
ció
en ll
ocs
de
dir
ecci
ói
dec
isió
DE
SIG
UA
LT
AT
S D
E G
ÈN
ER
E
ÀM
BIT
DE
SA
LUT
�P
itjor
s in
dica
dors
�
Des
igua
ltats
en
l’ass
istè
ncia
a ig
ual
diag
nòst
ic�
Les
inve
stig
acio
ns in
corp
oren
un
gran
bia
ix
mas
culí
�A
bús
dels
psi
cofà
rmac
s (9
5% s
ón r
ecep
tats
a
les
done
s)
DE
SIG
UA
LT
AT
S D
E G
ÈN
ER
E
ALT
RE
S À
MB
ITS
�F
emin
itzac
ióde
la p
obre
sa
�V
iolè
ncia
de
gène
re
�S
obre
càrr
ega
en la
cur
a de
per
sone
s de
pend
ents
CO
ED
UC
AC
IÓ
�E
duca
r co
njun
tam
ent a
nen
es i
nens
afir
man
t qu
e hi
ha
dife
rent
s m
irade
s i v
isio
ns d
el m
ón,
dife
rent
s ex
periè
ncie
s i a
port
acio
ns fe
tes
per
a do
nes
i per
a h
omes
que
con
form
en la
re
alita
t col
·lect
iva,
sen
se le
s qu
als
no e
s po
t in
terp
reta
r ni
con
èixe
r el
món
�E
duca
r en
la ig
ualta
t des
de
la d
iferè
ncia
CO
ED
UC
AC
IÓ
�S
uper
ar le
s re
laci
ons
de p
oder
que
sup
edite
n un
sex
e a
inco
rpor
ar e
n ig
ualta
t de
cond
icio
ns le
s re
alita
ts i
la h
istò
ria d
e le
s do
nes
i del
s ho
mes
per
pod
er a
ctua
r en
ig
ualta
t, i r
econ
èixe
r al
hora
les
dife
rènc
ies
pròp
ies
de c
ada
gène
re
CO
ED
UC
AC
IÓ
�R
ecur
sos
pràc
tics
per
treb
alla
r la
coe
duca
ció:
JOG
UIN
ES
CO
NT
ES
CA
NÇ
ON
SP
EL·
LÍC
ULE
SP
UB
LIC
ITA
T
JOG
UIN
ES
�E
l joc
és
una
activ
itat b
àsic
aen
la v
ida
de le
s no
stre
s fil
les
i fill
s, ja
que
a tr
avés
del
joc
veue
n, to
quen
exp
erim
ente
n, s
ente
n,
imag
inen
, des
envo
lupe
n le
s se
ves
capa
cita
ts
pers
onal
s. E
l joc
és
mol
t im
port
ant e
n el
de
senv
olup
amen
t de
nene
s i n
ens.
És
una
bona
form
a de
div
ertir
-se,
rel
acio
nar-
se i
apre
ndre
des
envo
lupa
nt a
ctitu
ds i
habi
litat
sne
cess
àrie
s pe
r a
la v
ida
JOG
UIN
ES
�Q
ue u
n ne
n ju
gui a
mb
una
case
ta d
e ni
nes
o un
a ne
na a
mb
un c
amió
, no
dete
rmin
a ca
p ro
l fut
ur d
e co
mpo
rtam
ent
�N
enes
i ne
ns h
an d
e ju
gar
junt
s, h
an d
e co
mpa
rtir
els
seus
jocs
i jo
guin
es. L
es
pers
ones
adu
ltes
hem
d’o
ferir
jogu
ines
va
riade
s pe
r es
timul
ar d
ifere
nts
aspe
ctes
de
la s
eva
pers
onal
itat
JOG
UIN
ES
�Le
s di
ferè
ncie
s en
el d
esen
volu
pam
ent d
e ne
nes
i nen
s te
nen
la s
eva
base
, ent
re
d’al
tres
, en
la p
etita
par
ticip
ació
de n
enes
i ne
ns e
n jo
cs c
onsi
dera
ts in
apro
piat
s pe
l seu
gè
nere
�N
o es
trac
ta q
ue e
ls n
ens
hagi
n de
juga
r am
b ni
nes
i les
nen
es a
mb
cotx
es, s
inó
supe
rar
la
dual
itat t
radi
cion
al “
això
és
de n
ens”
i “ai
xò
és d
e ne
nes”
i per
met
re q
ue a
mbd
ós s
exes
ga
udei
xin,
indi
stin
tam
ent,
de to
tes
les
jogu
ines
JOG
UIN
ES
�M
itjan
çant
el j
oc, e
s po
den
evita
r co
nduc
tes
disc
rimin
atòr
ies
en e
l fut
ur, é
s a
dir,
un
trac
te
desi
gual
tat e
ntre
don
es i
hom
es
#
CO
NT
ES
�E
l con
te, t
rans
mès
ora
lmen
t o d
e fo
rma
impr
esa,
és
un r
ecur
s àm
plia
men
t util
itzat
a
l’aul
a i/o
esp
ais
educ
atiu
s.
�La
func
ióde
l con
te é
s la
del
gau
dir
d’hi
stòr
ies,
del
s pe
rson
atge
s, d
e la
màg
ia,
dels
fets
inte
mpo
rals
, etc
PE
RÒ
NO
ÉS
LA
S
EV
A Ú
NIC
A F
UN
CIÓ
CO
NT
ES
�S
ocia
litze
n, in
culq
uen
idee
s, c
reen
ces
i va
lors
soc
ials
�Le
gitim
en in
stitu
cion
s o
inst
ànci
es s
ocia
ls,
func
ions
i ro
ls�
Ofe
reix
en m
odel
s d’
actu
ació
�O
fere
ixen
mod
els
d’id
entif
icac
ióde
s de
l pun
t de
vis
ta e
moc
iona
l
CO
NT
ES
�E
nsen
yen
com
sol
ucio
nar
conf
licte
s�
Ofe
reix
en u
n m
ón m
àgic
que
el n
en i
la n
ena
viue
n, i
en e
l qua
l pod
en d
esca
rreg
ar
l’agr
essi
vita
t, l’a
nsie
tat,
i les
por
s re
als,
�O
fere
ixen
una
font
d’im
agin
ació
i cre
ació
. A
part
ir d’
ells
, l’a
lum
nat c
rea
les
seve
s pr
òpie
s hi
stòr
ies
i im
agin
a el
seu
mod
el id
eal
CO
NT
ES
�E
ls c
onte
s de
fade
s o
cont
es d
e tr
adic
iópo
pula
r m
ostr
en u
n al
t con
tingu
t sex
ista
.
�C
al d
oncs
apr
endr
e a
esco
llir
cont
es i
apre
ndre
a d
etec
tar
i a e
limin
ar e
l bia
ix
sexi
sta
i els
ele
men
ts v
iole
nts
dels
con
tes
que
expl
ique
m
CO
NT
ES
EL
LE
SE
sper
en, c
usen
, net
egen
, pl
oren
Pod
er fe
men
í: m
àgia
at
orga
da p
er a
lgú
o al
guna
cos
a (f
ada)
Mal
ícia
: gel
osia
, lle
tjor
Bon
ique
s, d
olce
s,
delic
ades
, pob
res,
in
gènu
es, n
egad
es
inte
l·lec
tual
men
t, in
tuïti
vam
ent,
volu
bles
EL
LS
Sem
pre
lluite
n, s
alve
n,
resc
aten
, via
tgen
…P
oder
mas
culí:
rad
ica
en
la s
eva
savi
esa
(mag
)M
alíc
ia: p
oder
, ava
ríci
aV
alen
ts, c
ovar
ds, a
stut
s,
agre
ssiu
s, e
ficàç
os
FIN
AL
S P
ER
FE
CT
ES
CO
NT
ES
�L’
este
reot
ip m
és u
tilitz
at i
peril
lós
en la
id
entit
at d
e gè
nere
és
el P
RIN
CE
P B
LAU
(Ken
t per
la B
arbi
e).
“Am
b u
n p
etó
pro
voquem
la m
eta
morf
osi del lle
ig i
fastigós g
ripau e
n e
l vale
nt
i pro
tecto
r prí
ncep. N
om
és
hem
d’e
stim
ar-
lo, entr
egar-
nos
com
ple
tam
ent…
l’am
or
ho p
ot to
t”
CA
NÇ
ON
S
�Le
s ca
nçon
s ta
mbé
eduq
uen
i tra
nsm
eten
va
lors
.�
La m
ajor
ia d
e ca
nçon
s d’
actu
alita
t par
len
de
l’am
or.
�S
ón u
na b
ona
eina
per
treb
alla
r el
s M
ITE
S
DE
L’A
MO
R R
OM
ÀN
TIC
CA
NÇ
ON
S
�L’
AM
OR
RO
MÀ
NT
IC: i
deol
ogia
de
l’am
or
que
impe
ra a
la n
ostr
a cu
ltura
�G
ust p
er le
s de
sgrà
cies
�P
els
amor
s im
poss
ible
s (R
omeu
i Ju
lieta
)�
Hip
erid
ealit
zaci
óde
l’am
or i
de la
per
sona
es
timad
a�
L’am
or fe
liçno
téhi
stòr
ia�
Nom
és tr
iom
fa l’
amor
am
enaç
at i
cond
emna
t
CA
NÇ
ON
S
TR
AN
SM
ET
EN
ELS
MIT
ES
DE
L’A
MO
R
RO
MÀ
NT
IC
Els
mite
s de
l’am
or r
omàn
tic s
ón c
reen
ces
soci
alm
ent c
ompa
rtid
es s
obre
la s
upos
ada
“nat
ura
lesa
de
l’am
or”
i com
a m
ites
que
són
sole
n se
r fi
ctic
is, a
bsu
rds,
en
gan
yoso
s, ir
raci
on
als
i im
po
ssib
les
de
com
plir
AP
AR
EL
LA
ME
NT
�La
par
ella
és
lo n
atur
al, t
roba
r pa
rella
és
l’obj
ectiu
de
la v
ida.
Con
tra
la s
olta
t
GE
LO
SIA
�P
ensa
r qu
e la
gel
osia
és
un
sign
e d’
amor
. Ju
stifi
ca
com
port
amen
ts,
egoi
stes
, inj
usto
s,
repr
essi
us,
cont
rola
dors
i de
veg
ades
vio
lent
s
OM
NIP
OT
ÈN
CIA
�C
reur
e qu
e l’a
mor
ho
pot t
ot i
el fe
t d’e
stim
ar
és s
ufic
ient
per
sol
ucio
nar
els
prob
lem
es
PE
L·L
ÍCU
LE
S
�Le
s pe
l·líc
ules
com
a e
lem
ents
soc
ialit
zado
rsi t
rans
mis
sors
de
valo
rs p
erm
eten
treb
alla
r di
vers
es te
màt
ique
s:
Est
ereo
tips
de g
èner
eV
iolè
ncia
de
gène
reC
onci
liaci
óla
bora
l, fa
mili
ar i
pers
onal
RE
CU
RS
OS
�w
ww
.mol
insd
erei
.cat
/igua
ltat
�w
ww
.obs
erva
torid
eles
done
s.or
g�
ww
w.x
tec.
cat/i
nnov
acio
/coe
duca
cio