Post on 16-Mar-2016
description
1
Num.1
2
I. PASSEIG DE GRÀCIA
II. ARTS DECORATIVES
III. LITERATURA
IV. NATURALESA PER CRISTINA BERLANGA
V. MÚSICA
VI. ARQUITECTURA
VII. PINTURA
VIII. VIDA PER IRIS NIEVES
IX. RULETA DE LA VIDA PER NEREA SAN JOSÉ
X. ESCULTURA
XI. VESTIMENTA
XII. PETJADES PER ANDREA BENJUMEA
XIII. ESPORTS
XIV. ACTIVITATS CULTURALS VARIES
XV. ETERNITAT PER RAQUEL LOZANO
XVI. CONCURS LITERARI
XVII. ARTICLES D’OPINIÓ
3
Es troba a l‟Eixample. És un passeig
modernista,ja que el seus fanals i el seu
terra són modernistes. El terra va estar
dissenyat per Antoni Gaudí, més conegut
com Gaudí, va estar posat al 1950
desprès de 23 anys de la seva mort.
Al començament aquest passeig era de
sorra i tenia cases petites tot això va
canviar al segle XIX XX. Gràcies al
modernisme tot aquest passeig es va
començar a reconstruir. Tots els edificis
fets els comprarien els burgesos.
Abans de construir, Ildelfons Cerdà va
crear el pla d‟urbanisme 1856 pla que
incloïa la creació de passatges entre les
illes (un bloc de pisos),ocupació de
l‟interior de l‟illa, els carrers de la mateixa
amplada que es creuaran
perpendicularment.
Les cases farien forma de „„U‟‟ o de „‟L‟‟
però això no es va complir ja que
propietaris volien més pisos per guanyar
més diners. La característica principal del
pla d‟urbanisme d‟Ildelfons Cerdà era la
gran lluminositat dels edificis i gran
quantitat d‟espais verds, encara que
desprès on es va mantenir del tot.
En aquest passeig es troben quatre
cases importants: dos acabades per
Gaudí, una per la família Milà
anomenada casa Milà o Pedrera i l‟altre
per la família Batlló anomenada casa
Batlló. Desprès està la casa Amatller feta
per Josep Puig i Cadafalch, i la última, la
lleó i morera feta per Lluís Domènech i
Montaner .
Cristina Berlanga i Andrea Benjumea
4
En el Modernisme es van estendre tot tipus d‟arts ( literatura, musica, arquitectura...).
Totes elles seguien les línies de la natura; és a dir utilitzaven les línies corbes que van
influir en totes les arts que veurem a continuació (darreres pàgines). Qualsevol objecte
artístic era construït amb nous materials: vidre, ceràmica, ferro forjat, fusta...
En l‟arquitectura tots els edificis construïts tenien un significat.
ARTS DECORATIVES :
Ceràmica: Utilitzada molt a Catalunya per al recobriment dels edificis. En el Modernisme
s‟utilitzaven tres tipus de ceràmica: la “baldosa”, la modelada i el trencadís (més utilitzat
per Gaudí).
Metall: Va tindre una gran presència als edificis modernistes, sobretot a les reixes, portes i
baranes dels edificis. El més utilitzat era el ferro forjat.
Mobles: Tenien diverses formes (però mai rectes) i eren ergonòmics. Estaven fets de
diversos materials. Eren molt importants, ja que en el Modernisme els mobles significaven
la teva riquesa (depenent de la qualitat del material i del preu), i també pels premis
atorgats per l‟ajuntament.
Vidre: Adquirien molts colors i formes, sobretot es destaquen els cercles, estels i serps.
On eren més utilitzats era a les vidrieres de les esglésies
.
Andrea Benjumea
5
L‟època modernista va ser de gran esplendor
per a la literatura, ja que va haver una gran
varietat de gèneres sobre els quals escriure i
una gran qualitat dels temes escrits.
S‟escrivia novel·la, compte, assaig, teatre,
llegenda, lírica i èpica, destacant de totes
aquestes la lírica. Els temes típics per
escriure són episodis de la vida i historia
nacional.
També van intervenir a la millora de la
literatura les diferents revistes de l‟època que
van contribuir a donar a conèixer la literatura
en general, però sobretot la literatura ja que
dedicaven grans seccions (com veurem
pròximament) a la literatura, a més a mes les
revistes modernistes, juntament amb les
escriptor de l‟època van unir els seus
esforços per tal de
normalitzar una llengua que no tenia normes
a l‟hora d‟escriure.
Va haver molt bons escriptors però
destaquen:
-Joan Maragall i Gorina (poeta).
-Santiago Rusiñol i Prats
(pintor,dramaturg)
-Ignasi Iglesias i Pujades (dramaturg i
poeta)
-Victor Català (Caterina Albert, novel·la,
poesia,teatre)
Victor Català pseudònim de Caterina
Albert, va ser una escriptora catalana de
novel·la,poesia i teatre que signava amb
el nom de Victor Català per por a les
critiques.
Tot plegat us introduïm una petita biografia:
Joan Maragall i Gorina (1860-1911) escriptor català molt famós
per la seva obra poètica, en especial pel seu poema la Fageda
d‟en Jordà. Va néixer a Barcelona el 10 d‟Octubre de 1860 i va
morir al mateix lloc el 20 de Desembre de 1911. Va ser un poeta i
escriptor català i un dels pares de la poesia modernista catalana.
Va guanyar la flor natural dels jocs florals de 1881 a Badalona.
6
A continuació us deixem amb tan preciós poema:
Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall i Gorina (1860-1911)
Nerea San José
7
NATURALESA
8
El Modernisme musical, com
l'arquitectònic i l‟artístic en general es va
desenvolupar bàsicament entre els anys
1890 i 1920. Els seus orígens són també
comuns i es situen a Anglaterra, entre els
Igual que en els altres arts, el Modernisme
es manifesta en la música per la llibertat
que aporta a la creació artística, buscant
l'autenticitat per sobre de la bellesa. Això
fa que els músics que segueixen aquesta
tendència s'interessin extraordinàriament
per la música popular i folklòrica - Albéniz,
Granados Nicolau i Morera en especial -
. A Catalunya en particular, també trobem
un altre factor distintiu que és el sentiment
nacionalista de les composicions: Millet
amb "El cant de la Senyera" (la bandera
nacional catalana).
També cal fer esment a un dels factors
característics, el que es va qualificar com
wagnerisme - influència de l'obra de
Wagner - que és evident en l'obra
d'alguns dels compositors i que va ser
molt viva a Catalunya durant el primer
quart del segle XX, fins al punt que
Barcelona era una de les ciutats més
"wagnerianes" del món.
El Modernisme musical, malgrat tot, no té
un component d'escola i els músics es
classifiquen més com modernistes per
l'època en que van desenvolupar la seva
activitat. També va ser molt activa la
presència de músics en les reunions que
els modernistes feien als Quatre gats.
Aquesta falta d‟una escola declaradament
modernista, fa que els criteris per incloure
o no a alguns compositors dins el
modernisme siguin de vegades
divergents.
Alguns músics modernistes:
Isaac Albéniz i Pascual
Enric Granados i Campiña
Antoni Laporta i Astort
Lluís Millet i Pagès
Enric Morera i Viura
Josep Ribas i Gabriel
anys 1850-1880.
Raquel Lozano
9
L‟ arquitectura del modernisme va tenir
una gran importància, ja que els seus
arquitectes van remodelar cases que ja
existien abans d‟aquest moviment. Els
arquitectes modernistes treballaven per
als burgesos; tots ells volien la casa més
impressionant i que deixés sense
paraules. Totes les cases contenien
aspectes naturals en els quals eren
utilitzats els materials següents: el ferro, la
pedra, el marbre, la ceràmica i el maó.
Antoni Gaudí, sobretot, era l‟arquitecte
que més utilitzava els materials reciclats
també era un dels grans representants
d‟aquest nou moviment.
En l‟època del modernisme tots els
arquitectes decoraven les seves obres
tant per la façana com per el seu interior.
Tots els arquitectes modernistes
construïen edificis al Passeig de Gràcia ja
que era on els burgesos es podien lluir
ells mateixos i també podien lluir les
seves vivendes.
Els arquitectes principals són:
Antoni Gaudí i Cornet (1852-1927),
Lluís Domènech i Montaner (1849-1932)
i Josep Puig i Cadafalch (1867-1956).
En aquest article parlarem sobre la vida i obres de Antoni Gaudí i
Cornet:
Nascut a Reus el 25 de juny de 1852. Fou un arquitecte espanyol i
màxim representant del modernisme català.
Les seves primeres obres es van fer entre el 1875 i el 1877. Les va
realitzar quan encara era un estudiant, va utilitzar la geometria
superior i la preponderància de les consideracions mecàniques al
càlcul. Gaudí va tenir tres etapes: La etapa orientalista, la neogòtica
i la naturalista. Els seus últims anys els va dedicar a la Sagrada
Família,inspirada principalment en la natura; amb formes de
hiperboloide, paraboloide i conoïdal. Per donar-nos la benvinguda,
Gaudí va voler representar un bosc format per 52 palmeres.
10
Les seves principals obres són:
El Capricho (1883-1885), Casa Vicens (1883-1888),Sagrada Família (1883-1926),Palau
Güell (1886-1890),Col·legi de les Teresianes(1888-1889),Palau episcopal d’ Astorga (1889-
1915),Casa Botins (1891-1894),Cellers Güell (1895-1897),Casa Calvet (1898-1900),Parc
Güell (1900-1914),Casa Batlló (1904-1906),Jardins de Can Artigues (1905- 1906),Casa Milà
(1906-1910).
Cristina Berlanga
11
Els pintors de l‟època van donar la
benvinguda al Modernisme de la mateixa
manera que arquitectes i escultors. El
modernisme significa llibertat, la
possibilitat de desenvolupar qualsevol
forma, color o idea i la pintura no va ser
cap excepció.
El modernisme pictòric català presenta
una gran varietat i riqueses de temes.
Alguns pintors com Rusiñol, Ramon
Casas, Mir, Utrillo i altres son considerats
de vegades els representants del
Modernisme.
Retrats i paisatges són els motius més
freqüents dintre de la pintura Modernista.
Això és evident en l‟obra dels germans
Masriera, Utrillo, Joaquim Mir i altres. De
fet es un dels pocs elements comuns en
un estil que agrupa una gran quantitat
d‟artistes normalment auto definits com
Modernistes, però que manifesten una
gran llibertat creativa i no estan massa
preocupats per la seva fidelitat a les
normes molt laxes del moviment, el que
no es difícil si pensem que en aquest, la
norma es precisament l‟absència de
normes.
FOTOS DE LES OBRES DELS ARTISTES
JOSEP PINÓS I COMES
12
JOAN BRULL I VINYOLES
SANTIAGO RUSIÑOL I PRATS
Iris Nieves
13
LA VIDA
14
RULETA DE LA VIDA
15
L‟escultura abans del Modernisme, a
Catalunya ja era un art ben consolidat i
és a partir del segle XIX quan nombrosos
artistes desenvolupen el seu art amb
notable perfecció tècnica i a vegades
amb genialitat.
El Modernisme va representar un brillant
alliberament de les formes. En contrast
amb la norma anterior (l‟academicisme)
el Modernisme representava llibertat, la
possibilitat de desenvolupar qualsevol
forma, qualsevol color, qualsevol idea
L'escultura no va ser una excepció en
aquest plantejament. L'expressió de les
figures en l'escultura modernista ens
mostra la vida en tota la seva varietat
davant del fred de l‟academicisme.
L‟escultura en el modernisme es va
expandir per cases, hospitals,esglésies,
places teatres... que es va representar en
dues orientacions principals : primera, fer
un art decoratiu formant part dels edificis,
i la segona, una expressió de personalitat
independent.
Un dels tallers més importants i més
coneguts en aquella època, era el taller
dels germans Vallmitjana (un germà
anomenat Agapit i altre Venanci).
Aquests germans van ser l‟origen de
l‟escola d‟escultura Modernista.
Els artistes més importants en aquella
època van ser :Josep Llimona, Eusebi
Arnau, Domènech i Montaner, Pau
Gargallo, Carreres, Claragó,Salvador
Gurri i Damià Campeny.
SABIES QUE?....
Josep Llimona i Bruguera (1864-1934) nascut a Barcelona, és un
dels escultors més gran i representants del modernisme català. Va ser
format als tallers dels germans Vallmitjana. Es caracteritzat per un estil
idealista, naturalista i pel gust de lo pintoresc. La seva carrera es
caracteritza per cinc períodes: aprenentatge, modernisme, transició,
plena maduresa i serenitat.
Andrea Benjumea
16
La vestimenta burgesa era molt cara ja que normalment les
dones es vestien amb roba procedent de Paris.
Les dones burgeses vestien amb vestits llargs els quals
tenien mànigues llargues i amb coll alt també portaven
sabates amb taló . Les dones burgeses tenien la pell molt
blanca ja que no treballaven, les dones treballadores eren
més morenes. Les dones burgeses sempre portaven
paraigües per a que no els donés el sol. El modernisme
també va buscar la llibertat del moviment per a les dones; es
van eliminar el “corsé” o cotilla i es van esterilitzar les línies.
La dissenyadora de moda femenina més coneguda va ser
Maria Molsit.
Els homes, en canvi, portaven un barret de copa, un frag,
una camisa blanca amb una armilla, una pantalons llarg de
vestir i sabates.
Iris Nieves
17
PETJADES
18
There are a lot of sports that we don‟t know
on Modernism, How that there are a lot of
sports of other countries? It arrived to Spain
by bourgeois people. Many new sports were
practised in Catalonia in the 19th
Century
Many sports that we now know have been
made in Modernism Decade.
Football: it was created on England cities
in 1848. The first football match was played
on 30 of November in 1872. It arrived to
Spain in 1914.
Tennis: It was an expensive sport,
which it only played the bourgeois
people.
Hiking: It was created in 1876. It‟s for
It was made 4 centres on Catalonia they
were:”Excursionista Pàtria”, “Excursionista i
Esportiu Gironí”, “Excursionista de
Sabadell” and ”Excursionista: Els Blaus.”
Golf: in Catalonia it was created in 1912.
Basketball: It was created on 1891 by
James A. Naismith (an Ef teacher). It has its
first rule in 1891. After it was created, the
competition of NCAA and NBA appeared.
Hockey skid: It was played in England. In
England in 1913 it was created the National
Hockey Association too. And in 1926 it was
celebrated the first European championship.
doing a tour with other people.
JAMES A. NAISMITH
Cristina Berlanga
19
SETMANARI:
-Dijous 7 de juliol: concert de música
popular i folklòrica, tocat per Granados i
Millet, (la música típica modernista és
diferencia de la clàssica perquè és música
tocada amb molta llibertat,) a les 22:30 al
Palau de la música.
-Divendres 8 de juliol: recital de poesies
de Joan Maragall a les 21:45 als quatre
gats, en cas d‟obtenir molta assistència es
farà una altra sessió a les 23:15 però amb
poemes d‟Ignasi Iglesias i Pujades.
-Dissabte 9 de juliol: tertúlies a les 12:30
sobre política i nous edificis a Barcelona i
l‟àrea metropolitana i a les 18:30 sobre la
construcció de l‟Eixample al Cafè de
l‟Òpera, totes les tertúlies tindran la
presència d‟un expert en el tema del qual
es parla .
-Dilluns 11 de juliol: exposició de cotxes
d‟època als baixos del palau Güell a partir
de les 13:00, com sempre en aquest tipus
d‟exposicions l‟entrada és lliure i totalment
gratuïta excepte des de les 17:45 fins a
les 20:00 per què en aquestes hores
estarà el senyor Gaudí visitant la seva
pròpia obra. Només el podran veure els
interessats.
-Dimarts 12 de juliol: exposició de roba
de l‟època a la casa Vicens a partir les
10:45.
-Dimecres 13 de juliol: pràctica d‟esports
al canòdrom de Cornellà a les 17:15, la
gent que a més a més d‟anar a apostar
vulgui participar haurà d‟estar una hora i
mitja abans per tal de poder preparar els
seus llebrers.
-Diumenge 10 de juliol: arribada del
senyor Güell després d‟un llarg viatge
per Europa a Passeig de Gràcia sobre
les 11:45 (tot el trajecte estarà vigilat
per les forces policials de Barcelona,
en aquest cas, per la Guàrdia Urbana,
la qual cosa garantirà la seguretat del
senyor Güell i de tota la seva família) .
Nerea San José
20
ETERNITAT
21
Hi aquí tenim una petita mostra dels poemes que ens heu enviat d’artistes
modernistes.
UN TEMPLE ANTIC Hi ha un temple antic on altre
temps los monjos
resaren llurs cantars;
on potents i vassalls conhort
trobaren,
o remordent esglai.
Sos nobles murs han combatut
set segles
amb pluges, vents i llamps;
jamai vençut, a cada nova lluita
més bell se n'és tornat.
Avui pareix cobert al peu de
boira,
mes alça triomfant
arcs a dins d'arcs, historiades
faixes,
cloquer enfinestrat.
Que bé colora l'alba son aspecte,
ensems joiós i gran!
Com s'avenen ses pedres
envellides
i els arbres verdejants!
L'obra de l'home al camp
belleses dóna,
i en pren ella del camp,
i maridats art i natura engendren
vida i amor i pau.
Riu d'oblidança, l'esperit neteja
de pensaments amargs;
plers somniat per un instant li
porta
l'alè de l'Ideal.
DE BON MATÍ A penes he obert los ulls
ja he sentit galls i pollastres:
un doll de co-co-ro-cocs
que ha arribat fins a ma cambra.
Abocada al finestral
hi he vist baixar lo recapte.
L'aviram, al ser-hi a tret,
s'hi ha tirat d'una volada.
Bon Jesús, ¡quin batusseig!
¡Quin bé de Déu de picades
repartides als menuts
que valents los planten cara!
22
LA NIT DE REIS
Dins d'un piset xic i pobre
que hi ha a peu pla d'un terrat,
treballa una pobra dona,
treballa sense parar.
Si algun cop minven ses forces,
no desmaia, no, que sap
que al mirar a sa filleta,
les tornarà a recobrar.
Diuen tots quants la coneixen
que hermosa ha estat sens igual:
avui d'aquella hermosura
sols per record li han quedat,
unes trenes ondejades,
negres, sedoses, brillants,
que, a l'estendre's damunt d'ella
a besar ses plantes van.
La nit de Reis n'és vinguda,
i sembla que amb més afany,
treballa la pobra mare,
tot mirant-se el seu infant.
-Mareta, li diu la nina,
fiqueu-me al llit, que és prou
tard,
i tinc por vindran los Reis
i encara no hi hauré anat.
-Qui sap si vindran, filleta!
lo nostre pis, és tan alt!
-Prou, com que baixen del cel,
ja els hi ve bé de passar!
i a fe mare que els espero
amb gran desig aquest any.
Vull que em portin una nina
com aquella que hi ha a baix!
-Les nines, són per les nenes
que ja res falta els hi fa;
tu fill meu, que estas descalça
los hi tens que demanar
que et portin sabates noves.
-Ai, mare, no em feu plorar!
ja n'estic aconhortada
de caminar a peu descalç,
de portar robeta vella,
de morir-me treballant;
però que em dugan la nina
que jo sempre he demanat!
Des de l'any que van portar-la
a la nena que està a baix,
jo hi he pensat cada dia,
jo de nit l'he somniat.
Ai, mare, i que n'és d'hermosa!
i que bonica que va!
Té una careta tan fina,
que sembla de setí blanc,
té una boqueta petita,
que fins dentetes hi ha!
Obre els ulls quan està dreta,
i, per dormir, els té tancats,
té uns cabellets com de seda
i els té rossos i rissats,
porta lo vestit amb róssec
i amb serrells i farbalans,
i fins mitges i polaques,
i fins sombrero, i fins guants!
Jo en vull una com aquella,
que tot l'any l'he demanat!
puix si demà quan me llevi,
la nina no haig de trobar,
com que de nit la somnio,
la toco i la duc a braç,
pregaré a Déu que al dormir-me
mai me torne a despertar!
Un gran crit llancí la mare,
del fons del cor arrencat,
i agafant a sa filleta
i estrenyent-la amb fort abraç:
-Vés-te'n al llit, amor meva
li digué amb febrós afany,
vés, mes a Déu no demanis
que no et vulla despertar,
que la nina que tu esperes,
com la desitges tindràs.
Quan tot just lo dia apunta,
ja la nena s'ha llevat;
plora i riu i salta i brinca,
i el que li passa no sap.
Li han portada aquella nina
que ella tant ha demanat:
li han portada i té la cara
que sembla de setí blanc,
té una boqueta petita
que fins dentetes hi ha!
Res li manca, res li manca
de quant ella ha demanat;
sols li falten a la mare,
les trenes negres, brillants,
que fins a terra arribaven,
que hermosejaven son cap,
que entre mig de sa pobresa
les havia tant guardat!
23
TEMPORAL
Trista l'auba se desperta.
Damunt la costa deserta
llança l'àguila son crit;
i, pel vent espellissades,
passen negres nuvolades
com a robes esqueixades
del vel immens de la nit.
La mar creixent s'avalota,
la negror que l'encapota
claps de sol fan llambrajar;
i corrent a la ribera,
entre espessa polseguera
encrespen la caballera
los blancs cavalls de la mar.
Ronca la cova rodona,
fingint a cada cop d'ona
bramuls de monstre furiós;
i xucla l'aigua i la llança:
si el sol a ferir-la alcança,
per entre l'escuma dansa
un iris meravellós.
Allà on la mar més s'arbora
dins l'escuma bullidora,
els monstruosos esculls
cobrar la vida pareixen...
i guaiten i desapareixen,
com a molars qui es deleixen
entre les ones reülls.
La fantàstica muntanya
més alta sembla i estranya
amb lo front mig encobert.
La roca immòbil, aspriva,
per que guaiti pensativa
com aguaita el temps que arriba
la gran Esfinx del desert.
Allà baix, dins la calanca,
jau damunt l'arena blanca
el llaüt del pescador.
Vola planyent la gavina;
i àgil l'àguila marina
revolta el cap que s'empina,
formidable Adamastor.
O tu, que amb art fatigosa
cerques la forma grandiosa
de lo sublim enyorat,
vina a veure una vegada
nostra ribera escarpada,
obra de Déu que, inspirada,
va esculpint la Tempestat.
I aquesta és l'hora, oh poeta!
Quan la ventada desfeta
vola damunt del Senyor,
dins la nuvolada obscura
la ribera es transfigura!
També la santa natura
té son moment de Tabor!
EL POEMA QUE OBTINGUI MÉS VOTS GUANYARÀ UN PREMI DE 1.000 €. POTS PARTICIPAR ENVIANT UN SMS AMB: GUANYA (el títol del poema) AL 2432. O TRUCA AL TELÈFON 933 654 367 I DIGUI‟NS QUIN POEMA VOLS QUE GUANYI.
24
Nerea San José: Com a col·laboradora de la revista m‟agradaria utilitzar aquest espai per
felicitar a totes les meves companyes per la feina feta, ja que aquest ha sigut un somni
realitzat perquè totes sabem el que costa portar a la fi la publicació d‟una revista.
De la mateixa manera que fer una tornada cap a una època que no hem estudiat aquest
any i visitar tots els llocs que hem pogut veure amb totes les excursions m‟ha semblat una
experiència molt bonica, encara que, pel contingut que volíem posar a la revista no ens han
servit de molt.
Andrea Benjumea: Com a escriptora de “a 4 vents” m‟agradaria donar-li les gràcies a totes
les meves companyes i felicitar-les pel treball realitzat. D‟altra banda agrair totes les
excursions que hem fet, que mica en mica ens han ensenyat a introduir-nos en una època
que no és la nostra, i ens ha ensenyat milers de coses que encara no sabia. Dono les
gràcies. Espero que la publicació tingui molt d‟èxit i així poder continuar amb la següent
edició.
Raquel Lozano: Com a col·laboradora de la revista m‟ha agradat molt fer aquest treball amb
les meves companyes ja que a estat innovador i molt interessant, volia agrair a tothom que
a fet possible que aquesta revista sigui publicada. Ens hem esforçat molt per aconseguir el
resultat realitzat.
Cristina Berlanga: Com a redactora d‟aquesta revista, m‟ha semblat una forma de tornar fa
només cent anys i veure tot canviat (però no tot ho ha està). Aquesta revista m‟ha fet
pensar sobre la vida antigament i sobre llocs on ara passegem. Dono les gràcies al meu
equip per realitzar aquesta revista que espero que continuí molt de temps.
Iris Nieves: Com a col·labora d‟aquesta nova revista Modernista, felicito a les meves
companyes per tot el treball realitzat durant aquests dies de treball. He viscut una
experiència nova que mai abans m‟havia despertat curiositat. M‟ha agradat mol t publicar
una revista, ja que desitjo que hi tingui èxit i així poder continuar amb el següent número.
Encara que les sortides no ens han servit de molt, m‟ha agradat treballar amb aquesta
missió i amb les meves companyes
25
A 4 VENTS