LA RESTAURACIÓ I LES REVOLUCIONS LIBERALS

Les potències europees vencedores (Anglaterra, Àustria, Rússia i Prússia) es reuneixen en

el CONGRÉS DE VIENA (18154-1815) sota la direcció del Príncep de Metternich, canceller

de l’imperi austríac per a RESTAURAR, recuperar, la situació anterior a la Revolució

Francesa i acabar amb els principis de SOBIRANIA NACIONAL I CONSTITUCIONALISME.

PRINCIPIS GENERALS :

1. LEGITIMITAT HISTÒRICA, restauració dels legítims reis i sobirans de cada regne,

2. ABSOLUTISME, els regnes són propietat dels sobirans legítims ( independentment de la

llengua, costums, tradicions culturals, etc.) i han de ser governats per la GRÀCIA DE

DÉU= ORÍGEN DE LA LEGITIMITAT

3. EQUILIBRI DE PODERS, entre les diferents nacions que configuren el continent europeu

= reordenació de les fronteres segons els interessos dels vencedors i ssne tenir en

compte les aspiracions nacionals dels pobles.

4. Dret d’Intervenció, dissenya un sistema de seguretat col·lectiva per a intervindre quan un

monarca ha estat deposat il·legítimament.

� Santa Aliança (Rússia, Àustria i Prússia)

� Quàdruple Aliança (Gran Bretanya, Rússia, Àustria i Prússia)

5. Nou MAPA EUROPEU

a) Rússia, recupera part de Polònia, reté Finlàndia i Bessaràbia (presa als Turcs).

b) Àustria, renúncia als Països Baixos, i ocupa Il·líria napoleònica i el regne de

Llombardia-Venècia, controla els ducats de Parma, Mòdena i Toscana, en la Itàlia

Central.

c) Prússia, obtingué part de Saxònia i Renània, limitarà amb França.

d) Gran Bretanya, illes Heligoland (Mar del Nord), Malta, illes Jòniques, prop de

Grècia.

e) França, retorna a les fronteres de 1792

L’EUROPA DELS CONGRESSOS• Conferències estatals per arbitrar solucions a conflictes que alteren l’equilibri

territorial europeu

• Intervenció militar en els països amenaçats per una revolució liberal (SANTAALIANÇA= França, Rússia, Àustria)

1. CONGRÉS D’AQUISGRÀ (1818): retirada de les tropes de França i incorporaciód’aquesta a la Santa Aliança de les potències absolutistes.

2. CONGRÉS DE TROPPAU (1820): Petició d`Àustria per a intervenir en el movimentrevolucionari de Nàpols contra els Borbons.

3. CONGRÉS DE LEYBACH (1821).

4. CONGRÉS DE VERONA (1822): Intervenció de l’exèrcit francès en Espanya contra elgovern del TRIENNI LIBERAL, per a restaurar a Ferran VII (1823) com a monarcaabsolut.

EUROPA 1815. Font: Història. 2n Batxillerat. Editorial ECIR

Robert Stewart, Vescomte de Castlereagh

Frederic Guillem III de Prússia Lluís XVIII de França

Charles Maurice de Talleyrand, Príncep de Talleyrand i Perigord,

Alexandre I de Rússia

CONGRÉS DE VERONA (1822)

ROMANTICISME

Theodore Gericault.Paisatge amb aqüeducte.1818. The MetropolitanMuseum of Art. New York. USA.

Joseph Mallord William Turner. Pluja, vapor i velocitat, National Gallery, London, abans de 1844

FRIEDRICH, Caspar David. The Wanderer above the Mists. 1817-18. Kunsthalle, Hamburg

FRIEDRICH, Caspar David. El mar de glaç. 1824. Kunsthalle, Hamburg

CONSTABLE, John. Salisbury Cathedral from the Bishop's Grounds. c. 1825. Metropolitan Museum of Art, New York

� Revolució de 1820 : GRÈCIA

� Sotmesa a l’Imperi Otomà, com la resta dels Balcans (des del s. XVI)

� Insurrecció independentista liberal = LORD BYRON

� Congrés d’Epidaure (1822)= Independència

� Suport Francès, Angles i Rus= afeblir els Turcs i lliure circulació pel Bòsfor

� Revolució de 1830: BÈLGICA

� Independència dels Països Baixos : dinastia Saxònia- Coburg (creat pel Congrés de Viena).

� Diferències religioses, lingüístiques i culturals= enfrontament amb els Holandesos.

� Revolució de 1848 = LA PRIMAVERA DELS POBLES= Imperi Austríac

� Imperi en mans d’una minoria austríaca i germànica.

� Instauració d’una Constitució i Assemblea Nacional, abdicació de Francesc I.

� Moviments nacionalistes a Praga, Hongria, Polònia, Itàlia (Llombard- Vènet)

� Insurrecció reprimida i reformes del sistema imperial= Sistema liberal moderat

� Monarquia Dual (Compromís de 1866)= Imperi Austro- Hongarès (1867-1920)

REVOLUCIÓ 1820

a) Societats Secretes (Francmaçons, Carbonaris italians, Decembristes russos)

1. Formades per estudiants, comerciants, intel·lectuals i professionals liberals

2. Hereues de la Il·lustració i la Revolució Francesa i partidàries de la revolució contral’absolutisme.

3. Grups minoritaris en la clandestinitat que organitzen aldarulls i “pronunciaments”

4. Fracassaran per ser una minoria mal organitzada i guiats per un idealisme romàntic: lescondicions socials dels països no estaven suficientment madures.

5. Estratègia, les Societats Secretes s’estenen per les ciutats i confiaven que el pobles’incorporaria a l’alçament una vegada haguera començat.

b) Context

� Cartes Atorgades

� Pronunciament del general Riego (Cadis, 1820)= Trienni Liberal espanyol (1820-23),

extensió de l’onada revolucionària a Portugal, Nàpols i el Piemont= curt període liberal

� Triomf del sistema de “Congressos”: Intervenció de la Santa Aliança en Itàlia i Espanya =

“Cent mil fills de sant Lluís “ (1823) = Restauració de Ferran VII (1823-33)= liberals detinguts

executats o exiliats

c) Repercussions

• Insurrecció de Nàpols (Nola) = els Carbonaris obliguen al rei a jurar una

Constitució semblant a l’espanyola

• Les colònies americanes culminen la independència (1821-26)

• Independència de Grècia del domini turc (1821-29): LORD BYRON.

• Moviment decembrista rus = inspirat en el model espanyol. Fracassa

REVOLUCIÓ DE 1830

a) Derrocament de Carles X, rei de França.

b) Jornades de juliol de 1830= lògies republicanes, estudiants, guàrdies nacionals retirats

i obreres= barricades populars famolenques=

� Pujada dels preus= males collites

� Caiguda de sous

� Atur

c) Context

a) Elit liberal moderada que monopolitza l’acció política i margina la mitjana i petita

burgesia, així com les classes populars = sufragi censatari i limitació de llibertats

bàsiques= prohibició de les associacions obreres

b) Victòria del liberalisme moderat en Europa occidental (= constitució francesa de

1791).

c) Consolidació del domini de la burgesia propietària aliada amb l’aristocràcia que

renuncia als seus privilegis estamentals.

d) Repercussions

• Constitucions

• Instauració d’una Monarquia constitucional amb Lluís Felip d’Orleans, “el rei

burgés”, l’ORLEANISME es recolza en la burgesia dels negocis (industrialització),

l’aristocràcia liberal i els intel·lectuals = governs d’ELITS

• Extensió de la revolució = independència de Bèlgica, intent revolucionari polonès

sufocat per l’exèrcit rus.

• Revolta Suïssa = règims liberals en els cantons.

• Alemanya= extensió de la revolució als estats del centre i sud (= Constitucions

liberals) = forta repressió.

• Itàlia = moviments liberals i nacionalistes sotmesos per Metternich

• Reforma electoral anglesa (1832)= possibilita el vot a la burgesia mitjana.

Font: Pàgina del Ministeri d’Educació (CNICE)

REVOLUCIÓ DE 1848

� Significació

� Liquida definitivament el sistema de la Restauració.

� Insuficiència de les reformes de 1830.

� Malestar sobre el desenvolupament del capitalisme = condicions classe obrera.

� Causes

� Extensió dels Principis democràtics

• Demandes dels ciutadans: sufragi universal, defensa llibertats individuals.

• Reformes socials que atenuen les desigualtats socials

• Republicanisme front a les monarquies constitucionals (liberalisme doctrinari)

� Crisi Econòmica

� Crisi agrària = males collites de creïlles (1845-46), cereals (1846).

� Crisi financera = fallida expansió del ferrocarril (abús del crèdit i especulació)

� Crisi industrial = mineria i siderúrgia (fallida ferrocarril)

� Crisi Social

• Reducció dels beneficis de la burgesia

• Reducció dels sous i rendes dels obrers i camperols= atur, fam, misèria =aldarulls socials

� Origen

• Primera revolta popular = París, febrer de 1848=

1. restricció de llibertats per Lluís Felip d’Orleans (dret de reunió, premsa)

2. Assalt del Palau Reial i fugida del rei= proclamació de la República.

3. Govern provisional = republicans, socialistes i radicals = Programa reformes socials i

polítiques (sufragi universal masculí, supressió esclavitud, abolició pena de mort,

intervenció de l’estat en la vida econòmica per a garantir el treball dels aturats (Tallers

Nacionals)

4. Republicans moderats guanyen les eleccions

• Segona revolta popular= juny de 1848

1. Tancament dels Tallers Nacionals i liquidació reformes socials

2. Enfrontament burgesia-proletariat

3. Instauració govern fort front a la pressió popular (solidaritat de classe burgesa)

4. Pas al govern de Napoleó III= Segon Imperi (1851)

� Extensió

a) Europa Oriental = abolició del feudalisme (excepte Rússia)

� Àustria =monarquia constitucional i abolició servitud

� Viena,

� Praga

� Hongria

b) Europa Occidental= ideals democràtics = sobirania popular, sufragi universal masculí

• Parlament de Frankfurt= projecte d’unificació

• Revolta de Roma i Milà

Font: VV.AA. Atlas histórico universal, Edelvives, 2001

LA UNIFICACIÓ ITALIANA I ALEMANYA

FORMACIÓ DELS ESTATS-NACIÓ EUROPEUS

Inici entre els segles XVII i XVIII (estat modern, reforma protestant)

Revolució Industrial = articulació del MERCAT NACIONAL

• Liquidació de les duanes interiors

• Sistema unificat de Pesos i Mesures

• Codi de Comerç

• Sistema financer amb un Banc Central

Revolució Liberal estimula la creació d’una NACIÓ (opció francesa i opció alemanya)

Diversitat de “situacions “ nacionals europees

a) Nacions amb formació política i nacional alhora= Portugal, Dinamarca.

b) El sistema liberal crea estats amb diverses nacionalitats politico-culturals (Gran

Bretanya, Espanya, França) = processos d’uniformització

c) Nacions que formen part de diferents estats (Itàlia, Alemanya, Polònia, Balcans)

d) Estats Multinacionals (Imperi Austríac, Imperi Otomà, Imperi Rus)

UNIFICACIÓ D’ITÀLIA

1. Territori dividit entre diversos estats: Piamont-Sardenya, Toscana, Parma, Modena,

Àustria, Estats Pontificis, Dues Sicílies.

2. IL RISORGIMENTO, onada nacionalista de mitjan segle XIX=

1. Sectors radicals de la burgesia italiana= SOCIETATS SECRETES

2. Corrent Cultural de tendència moderada = sectors intel.lectuals de la burgesia=

reflecteixen en les seues obres l’interés pel passat: historiadors (Balbo, Cantú),

escriptors (Leopardi), músics (Verdi, Rossini)

3. Revolució 1848= principals corrents nacionalistes

a. GIUSSEPPE MAZZINI (JOVE ITÀLIA) = creació d’una República democràtica, unida i

centralista .

b. Nacionalisme catòlic= unificació al voltant del Papa= Conferència d’estats italians

c. D’AZEGLIO, BALBO= unitat italiana al voltant dels SAVOIA.

d. Fracàs de la revolució augmenta el sentiment d’unitat i anti-austríac.

ETAPES DE L’UNIFICACIÓ ITALIANA

1. Creació del Regne unit d’Itàlia (1859.1861).

• Victor Emanuele II de Savoia nomena primer ministre al comte Cavour

• Tractat de Plombières (1858) = aliança franco-piemontesa contra Àustria

• Agitacions revolucionaries a Parma, Mòdena i Romanya = incorporació al Piemont

• Reconeixement de Napoleó III a les annexions de Parma, Mòdena i Romanya.

• Creació del Parlament de l’Alta Itàlia (1860)

2. Incorporació del Vènet (1866)

� Guerra Austro-Prussiana (1866)= Piemont aliat de Prússia

� Victòria prussiana = cessió austríaca del Vènet a Itàlia.

3. Annexió de Roma (1870) i la qüestió romana.

1. Suport de Napoleó III al Papa de Roma (des de 1848)

2. Derrota francesa de Sedan (Guerra Franco-Prussiana, 1870)= retirada

francesa de Roma

3. Incorporació dels ESTATS PONTIFICIS a Itàlia = plebiscit

4. Roma capital d’Itàlia.

5. Pius IX no reconeix el regne d’Itàlia = es declara presoner del Vaticà=

6. LA QÜESTIÓ ROMANA (1870-1929)= Pactes del Laterà = Pius XI- Mussolini

Font VV.AA. Historia del mundo contemporáneo, Santillana, 2008

Comte de Cavour Victor Emmanuele II, rei d’Itàlia

Giuseppe Garibaldi

Giuseppe Mazzini

UNIFICACIÓ D’ALEMANYA

ETAPES DE L’UNIFICACIÓ ALEMANYA

0 Àustria i Prússia rivalitzen pel lideratge de la CONFEDERACIÓ GERMÀNICA = 38

estats de llengua i cultura alemanya que “volen unificar-se”

a) Romanticisme i idealisme filosòfic

b) Fracàs del Parlament de Frankfurt (1848) = divergències en el sistema

constitucional del “futur estat) : tendència progressista i tendència conservadora

(Prússia).

c) Triomfa la tendència conservadora (Bismarck- Prússia) =

a) Obstaculitzar l’entrada d’Àustria en el Zollverein.

b) Crear un exèrcit de prestigi i fortament nacionalista. i

c) Aïllar a Àustria

1. Unió Duanera ZOLLVEREIN = mercat de lliure circulació comercial de 26 milions de

persones = prepara la unió política fomentant els contactes comercials i la

interdependència econòmica.

2. Crisi dels ducats danesos (Schleswig i Holstein), 1864.

• Dinamarca administra els comtats des de 1852.

• Mort de Frederic VII de Dinamarca = els comtats no reconeixen el nou rei.

• Àustria i Prússia en auxili dels comtats= declaració de guerra contra Dinamarca.

• Victòria sobre Dinamarca = Tractat de Gastein (1865): Àustria administra Holstein,

Prússia Schleswig.

3. Guerra austro-prussiana (1866)

• Conflictes en l’administració dels comtats= pacte franco-prussià i Piemont

• Victòria prussiana de Sadowa = Àustria renuncia als comtats i accepta la creació de

la Confederació Alemanya del Nord (1867)

• Prússia (Bismarck) signa tractats comercials amb els estats del sud d’Alemanya

(Baviera, Wurtemberg, Baden, Palatinat)

• Tensions amb Napoleó III = considera que les accions de Bismarck duen a

l'hegemonia prussiana en el continent europeu

4. Guerra Franco-Prussiana (1870)

• Trencament de l’aliança= candidatura de Leopold de Hohenzollern a la corona

espanyola (febrer, 1870)= rebuig de Napoleó III

• Victòria prussiana de Sedan i Metz= capitulació de París i abdicació de Napoleó III.

5. Fundació del II Reich

• Proclamació en Versalles de l’imperi Alemany= incorporació dels estats del sud.

• Imperi federal sota la presidència del rei de Prússia.

• Dualitat religiosa: luteranisme al nord i catolicisme al sud.

• Caràcter inconclús de la UNIFICACIÓ = no integra els alemany d’Àustria.

• No es consolida la Gran Alemanya.

Etapes de la Unificació Italiana. Font: Història. 2n Batxillerat. Editorial ECIR

Otto von BismarckKaiser Guillem I de Prússia