Richard Serra

Debora Garcia

Richard Serra va nèixer el 1939 a San Francisco, on va viure fins ja entrada la

seva vida adulta. Allà, acostumava a anar als ports amb el seu pare, on amb nomès 4 anys va veure la botadura d’un

petroler. El gran tamany del vaixell, el seu enorme pes, la inestabilitat i l’acció de la gravetat va crear gran expectació al públic, i no va deixar apart a Serra, que va ser una de les génesis de la seva obra, ja que molts dels seus

elements fundamentals es troben en aquell petroler.

Dels 18 als 22 anys va estudiar Literatura Anglesa a California, i mentres, va haver

de treballar en fàbriques d’acer de la costa Oest per mantenir-se. Fet que

tambè va marcar la seva futura obra, ja que la manipulació del material i els grans tamanys van ser una de les

característiques de les seves creacions posteriors.

Diferents beques per arreu d’Europa el fan adonar-se’n de que volia ser escultor i va començar amb les seves obres.

Comença a treballar amb materials no tradicionals com la fibra de vidre, el cautxu i el plom.

Tirava plom contra el terra o les parets del seu estudi i s’anaven moldeant les seves formes de manera aleatoria creant una obra escultórica abstrace, on el procés creatiu era molt important. Aixi donava pas d’entrada al Process Art i el minimalisme, estils que va utilitzar els proxims anys de la seva obra.

A la dècada dels 70 aproximadament, comença la seva utilització sistemàtica de l’acer, que permet una major monumentalitat en les seves escultures, tant interiors com exteriors.

Les seves escultures augmenten de tamany, i Serra s’adonà de que a les seves obres influeixen irremediablement a l’espai en el que s’ubiquen. L’espectador comença a jugar un paper actiu, ja que no pot compendre la totalitat de la obra sino rodejar-la.

A la seva ultima época, Serra comença a curvar les grans planxes, abandonant el fred racionalisme geometric per apropar-se una mica més al Barroc, estil pel que se sent profundament atret. El millor exemple d’aquest últim periode creatiu son les obres instal·lades al Museu Guggenheim de Bilbao, sota el nom de La Materia del Temps.

Mateix material (Acer)

Estructura simple

Grans dimensions

COMPARACIÓ VISUAL

Eduardo Chillida

Josep Plandiura

COMPARACIÓ CONCEPTUAL

George Segal Jacques Lipchitz

COMPARACIÓ AMB OBJECTES D'ÚS QUOTIDIÀ

Algunes de les seves obres recorden i fan referència a planxes de ferro o àcer.

La majoria d'escultures crean camins, deixen correr l'aire, recordant a laberints.