Post on 10-Apr-2015
CONCERT “ELS RITMES D’ANADA I TORNADA”
El compositor Esteve Molero, el percussionista Roger Soler i la cobla La Principal de Llobregat us presenten el concert per a cobla i percussió
llatina “Els ritmes d’anada i tornada”. Un viatge musical d’una hora de
durada que resumeix dècades i dècades d’història musical. Una història
concreta i fascinant, però poc coneguda: la d’”Els ritmes d’anada i
tornada”. Aquest concert es va estrenar en el 29è Festival Internacional de
Música Pau Casals 2009 del Vendrell, amb gran èxit de públic i crítica. El
programa Nydia del Canal 33 en va fer un seguiment televisiu
link: http://www.tv3.cat/videos/1495509/Latin-cobla-amb-Esteve-Molero
UNA HISTÒRIA MUSICAL
A finals del segle XVIII, arran de l’obertura del mercat americà, molts
catalans van emigrar a les aleshores anomenades Índies Americanes en
busca de fer fortuna. D’aquí que, quan tornaren (a ells o als seus
descendents) se’ls digués popularment “indianos” o “americanos”. Aquests
aventurers retornats del Nou Món vingueren amb les butxaques plenes i
sovint feren ostentació de la seva riquesa: construïren cases senyorials,
invertiren en infraestructures, etc. En les festes que organitzaven, on
exhibien els exotismes portats d’Amèrica, s’hi interpretaven també les
músiques de moda, com el danzón, l’habanera o el bolero.
Però la majoria d’ells no eren conscients que aquells ritmes, melodies i
cançons que importaren d’Amèrica eren ritmes originalment europeus i, en
bona part, catalans. I és que, en els seus viatges cap a Amèrica, els indianos
s’havien emportat amb ells cançons, melodies i instruments tradicionals
catalans, com les contradanses o les sardanes curtes.
Tot aquest equipatge harmònic i melòdic es va barrejar amb els ritmes
afrocaribenys, tant dels indígenes, com dels esclaus portats de l’Àfrica.
El danzón, considerat el ball nacional de Cuba, va aparèixer a finals del
segle XIX com a evolució de les contradanses europees.
La semblança rímtica de les
melodies d’un danzón cubà i un
xotis català són sorprenents, i no
deixa de ser curiós que un dels
compositors cubans que més va
influir en el desenvolupament del
danzón era d’origen català:
Antonio Romeu.
El bolero mallorquí, de ritme
ternari i acompanyat amb el toc de
castanyoles, poc té a veure,
aparentment, amb el bolero cubà.
Almenys en la seva estructura
rítmica i melòdica, però en canvi,
ambdós comparteixen nom, una
cadència lenta i una temàtica
amorosa.
El bolero cubà té molt a veure amb l’havanera, evolució de cançons de
bressol criolles i de gran presència en terres catalanes.
Són només dos exemples que mostren l’estreta relació entre la música
popular catalana i la música popular caribenya, especialment cubana, tot i
que també mexicana i d’altres països americans.
“Els ritmes d’anada i tornada” és, doncs, un recorregut per aquest univers
sonor que combina melodies catalanes amb ritmes llatins. Un recorregut
que comença amb els ritmes tradicionals catalans, arranjats pels grans
mestres del terreny de la cobla, com Joaquim Serra; i acaba amb la peça
Echu Mingua d’Esteve Molero (beneficiària del memorial Joaquim Serra
2008), per a cobla i solista de percussió llatina, el virtuós Roger Soler.
Entremig, peces arranjades expressament per a l’ocasió per demostrar
l’evolució dels ritmes, com el Xotis a Clara, que es converteix primer en un
danzón i posteriorment en un txa-txa-txà; i composicions originals de
compositors catalans que han escrit per a cobla i percussions, com Marcel
Casellas i Jorge Sarraute entre d’altres. També peces de catalans que van
triomfar en el terreny de la música lleugera, com Xavier Cugat. La selecció
del repertori ha anat a cura del compositor Esteve Molero, que és també el
director del concert i el seu presentador.
ELS INTÈRPRETS
El director, compositor i arranjador Esteve Molero és especialista en
música moderna i rítmica. S’ha format a Barcelona i al Conservatori
Codarts de Rotterdam (Països Baixos). Lidera projectes propis, com La
Companyia Catalana de Latin Jazz, la Transpenedès Jazz Orquestra i La
Fera Ferotge (nous arranjaments de les cançons d’Ovidi Montllor). Escriu
regularment per a la Rotterdam Symphonic Jazz Orchestra i la Barcelona
Jazz Orquestra, a més de col·laborar puntualment amb la Brassband
Rijnmond, la Big Band Jazz Maresme, Enjazzats Big Band i Magogo
Kamer Orkest. Ha escrit també música original per a documentals i
curtmetratges, com: Entre el dictador i jo, De wereld als verzameling i
Aaldering. Les seves darrers peces d’encàrrec han estat per al International
Community Arts Festival 2008, el Rotterdam Jazz International 2008 i el
Memorial Joaquim Serra 2008.
El percussionista Roger Soler és un virtuós dels ritmes llatins i flamencs,
deixeble de Miguel Angá Díaz, amb qui va formar part del grup
Angafusión. A més, ha actuat en formacions liderades per Chano
Domínguez, Pepe Motos, Ginesa Ortega i Franca Masu. Ha participat en
els festivals de jazz més importants de l’Estat espanyol, on ha compartit
escenari amb Horacio “El Negro” Hernández, Magic Malik, Babá Sissoko i
Jerry González, entre d’altres. La seva composició Rumba pa’Angá dóna
títol al darrer disc de La Companyia Catalana de Latin Jazz, de la qual n’és
membre fundador.
La Principal del Llobregat és una de les formacions més prestigioses de
l’escena coblística actual. Els seus components, tots ells de reconeguda
solvència, conformen una agrupació ben equilibrada i sòlida, on
sobresurten les parts solistes del tenora Pere Benítez i el tible Jordi Vilaró.
D’ençà de la seva fundació el 1929, La Principal del Llobregat ha actuat als
escenaris catalans més importants, com el Palau de la Música Catalana
(cicle Cobla, Cor i Dansa), el Gran Teatre del Liceu, el Festival Grec de
Barcelona i el del Castell de Peralada, entre d’altres, a més d’actuar en
moltes capitals espanyoles i europees i haver viatjat a Nova York,
l’Argentina i Tuníssia.
Ha actuat sota la batuta d’Antoni Ros-Marbà, Salvador Brotons, Alfred
Cañamero, Jordi León i Joan-Lluís Moraleda; i en projectes amb Manel
Camp, Cor Lieder Càmera, l’Orfeó Català, els esbarts Sant Martí i Dansaire
de Rubí i el Grup Mediterrània.
Creu de St.Jordi Generalitat de Catalunnya
www.lallobregat.cat
EL REPERTORI
INVOCACIÓ DELS VENTS SORTINT DE TROIA
(autor: Jorge Sarraute, basat en un tema grec)
els ritmes de l’antiga mediterrània
NO TASTEU EL LOTUS
(autor: Jorge Sarraute, basat en un tema àrab)
els ritmes africans polirítmics
LA DANZA DEL MOLINERO (farruca)
(autor: Manuel de Falla; arr. E. Molero)
la influència flamenca en la música llatina
XOTIS, DANZÓN I TXA-TXA
(autor: Esteve Molero)
el xotis català que es converteix en danzón cubà
BOLERO VALENCIÀ
(popular; arr. Jesús Ventura)
el bolero original, valencià i mallorquí
LA MARIPOSA (americana)
(autor: Josep Serra)
primeres influències llatines en la música noucentista
BÉSAME MUCHO (bolero)
(autor: Consuelo Velázquez; arr. Oriol i David Puertas)
neix el bolero cubà
LA GUERRA DE CUBA (sardana)
(autor: Agustí Cervera)
la guerra colonial trenca també el contacte musical
GLOSSA DEL BALL DE GITANES DEL PENEDÈS
(popular; arr. Joaquim Serra)
els autors catalans glossen la música popular
VILAFRANCA DE SUITE
(autor: Esteve Molero, basat en temes populars del Penedès)
versió llatina de la música popular catalana
ECHU MINGUA
(autor: Esteve Molero)
final de viatge: nova música per a cobla amb percussions llatines
QÜESTIONS TÈCNIQUES I PRESSUPOST
La cobla La Principal de Llobregat està formada per onze instrumentistes: 1
flabiol i tamborí, 2 tibles, 2 tenores, 2 trompetes, 1 trombó, 2 fiscorns i 1
contrabaix.
En el concert “Els ritmes d’anada i tornada” la formació s’amplia amb el
multiinstrumentista de percussió Roger Soler (4 congues, 2 esquellots de
peu, 2 ó 3 plats, cajón i altres instruments de percussió menor) i el director,
arranjador i responsable artístic Esteve Molero, que actua també com a
presentador.
El concert és acústic (no cal amplificació per als instruments), però cal un
micròfon per al presentador-director. En cas que el concert tingués lloc a
l’aire lliure o en una sala de grans dimensions, caldria decidir-ne
l’amplificació els instruments (llogant el material i contractant un enginyer
de so, gestió que podria fer la cobla i despesa que s’hauria de sumar al del
cost del concert).
Els cost del concert “Els ritmes d’anada i tornada” és de 3.200 € (tres-mil
dos-cents euros), i únicament es cobrarà un plus per els desplaçaments
superiors a 100 km. de Barcelona. La persona de contacte és Pere
Montserrat, de La Principal de Llobregat:
629 41 73 77
representacio@lallogregat.cat
Per a qualsevol aclariment, no dubteu en contactar-lo.
Ressenya, publicada al setmanari 3 de vuit:
Reportatge tv3: http://www.tv3.cat/videos/1495509/Latin-cobla-amb-Esteve-Molero