Post on 30-Mar-2016
description
ANGEL ALONSO President de l’Associació
Esportiva Run2Live BCN
Quan fa tres anys un grup de corredors populars vam decidir formar l’Associació Esportiva Run2Live BCN, ho vam fer principalment per córrer en grup i compartir experiències. Amb l'ajuda d'un grup d'entrenadors professionals i amb molt
entusiasme, vam constituir una associació esportiva sense ànim de
lucre, convençuts que organitzar-se era important per assegurar
una continuïtat.
Animar-se mútuament davant els reptes, gaudir junts dels èxits,
recolzar-se en els fracassos o consolar-se davant les adversitats
són actes que es succeeixen contínuament en el nostre grup. Els
podem veure en entrenaments, competicions, sortides i
celebracions.
I després de tres anys estem orgullosos del nostre grup i dels seus
membres, de tots. Estem tant orgullosos que hem decidit deixar
constància, registrar-ho, transmetre-ho.
Volem compartir la nostra experiència!
A les teves mans tens el primer número de la nostra revista. Un
altre camí que iniciem amb il·lusió. En ella trobaràs la nostra
essència: companyerisme, tenacitat i entusiasme.
Ho sents? T’arriba?
Impressió: Gayban Grafic
Fotos entrenadors: Josep Querol
Maquetació i disseny: Sergio Pacho
Idea i continguts: Sergi Elvira
Agraïments especials a: Miguel López
Seguim un programa d’entrenaments prèviament dissenyat pels nostres entrenadors, on cada
dia és diferent.
Que oferim als nostres socis?
-Quatre entrenaments setmanals a les ordres d’entrenadors especialitzats.
-Una planificació mensual d’entrenaments standard
-Participar i gaudir de les activitats esportives, recreatives i culturals organitzades per l’entitat.
On és el punt de trobada?
Plaça de l'entrada del Poliesportiu Marítim de la Fundació Claror.
Passeig Marítim de la Barceloneta, 33. Barcelona.
On i quan?
Existeixen quatre grups d’entrenament:
� Els dimarts a les 14:30 h.
� Els dimecres a les 19:30 h.
� Els dijous a les 19:00 h.
� Els dissabtes a les 10:00 h.
Una maratón es una prueba atlética de
resistencia con categoría olímpica que
consiste en correr una distancia de 42.195
metros. Su origen se encuentra en la gesta
del soldado griego Filípides, quien en el
año 490 a. C. murió de fatiga tras haber
corrido unos 40 km desde Maratón hasta
Atenas para anunciar la victoria sobre el
ejército persa. En honor a la hazaña de
Filípides se creó una competición con el
nombre de "maratón", que fue incluida en
los juegos de 1896 de Atenas inaugurados
por el Barón Pierre de Coubertin.
En estos primeros Juegos Olímpicos el gran
héroe fue el ganador de la prueba de
maratón, un pastor griego llamado Spiridon
Louis, que fue seleccionado casi por
obligación por un oficial del ejército griego.
Antes de la salida permaneció dos días en
oración y ayuno. Al final de la carrera entró
en solitario por la meta para delirio de sus
compatriotas, salvando así el honor
helénico, dado que fue el único triunfo
griego en una prueba de atletismo en estos
juegos. Esta victoria lo convirtió en una
persona rica; incluso un carnicero se
ofreció a darle carne de por vida y un
zapatero a calzarle. Murió sin faltarle nada.
Los 42.195 m por los que hoy día
conocemos el Maratón datan del año 1908,
cuando se celebraron los Juegos Olímpicos
de Londres y la reina estableció, sin
quererlo, esta distancia como la distancia
oficial de la carrera de resistencia por
antonomasia. Esta distancia es la que
separa la ciudad inglesa de Windsor del
estadio White City, en Londres. Los últimos
metros fueron añadidos para que la final
tuviera lugar frente al palco presidencial
del estadio.
Inicialmente todos los maratones eran
masculinos. Las carreras femeninas
comenzaron en la década de 1970 y hoy
casi todas incluyen una modalidad para
mujeres. El maratón femenino fue
introducido en el calendario olímpico por
primera vez en los Juegos de Los Ángeles
'84.
Marató de Barcelona 2009
Run2Live ha participat des de els
seus inicis a les darreres edicions
del Marató de Barcelona amb
una mitjana d’uns 15 corredors
cada any. Alguns dels quals han
realitzat aquesta gran prova per
primera vegada. Altres
companys, ja tenen una llarga
experiencia corrent maratons.
Ens caracteritzem pel nostre
treball en equip i la
solidaritat amb la resta de
companys.
Fem pinya!
Marató de Barcelona 2010
Marató de Barcelona 2011
Dins el nostre grup hi ha
corredors amb diferents
objectius: els qui pensen en
participar, gaudir i acabar amb un
somriure i els qui any rere any
busquen superar les seves
pròpies marques.
Kerstin Seibert
Després de la primera mitja marató a
l’octubre em vaig ficar al cap que volia fer
la marató sencera al març. Tot i que per
raons d’agenda no podia entrenar amb el
grup tant com m’hagués agradat, per
mantenir la motivació alta durant tot el
llaaaarg període d’entrenament m’ajudava
molt estar en contacte amb el club a través
del fòrum. Hi vaig trobar també altres
companys amb el mateix objectiu que jo:
acabar la nostra primera marató.
El dia de la cursa vam començar tots
plegats i vam córrer junts la primera
meitat. Tot i l’esforç encara ens quedaven
forces per riure i passar-ho bé! A la segona
meitat quan les forces s’afluixaven
m’ajudava molt que dues companyes del
club em fessin de llebres.
Sembla que córrer es un esport solitari
però aquesta experiència m’ha demostrat
que si practiquem aquesta activitat amb
amics i/o companys o en el meu cas dins
un club com Run2Live es converteix en un
esport solidari on el treball en equip es
converteix en una condició molt valuosa i
bonica.
Ens agrada ser els primers!
Ja veig la meta! Em sento campió!
Sempre arribo tard a les curses i últimament no
surto a cap de les fotos de grup del Club, però avui
si, la cosa va bé. No fa massa fred. Estic, més que
nerviós, amb moltes ganes de començar. No tinc
por de no acabar, he fet els “deures”.
Km 0. Comença la Marató i nosaltres, Eladio, Luis,
Andrés, Kerstin i jo, pràcticament som els últims!
No hi ha pressa, tenim 42 km per endavant. Mica en
mica anem agafant el ritme que volem, 6 min/km, i
anem avançant corredors.
Km 12. El Xavi se’ns uneix, ja ens acompanya la
primera de les “llebres”. Més endavant es van
incorporant altres companys del Club a mida que
passen els quilòmetres. Hi ha un moment que som
una bona colla. Vaig molt còmode, fins i tot amb la
sensació d’anar molt lent, amb ganes d’anar més
ràpid.
Km 21. Arriba la meitat de la cursa, diuen que més
aviat és aquí on comença. Estic molt bé, molt bones
sensacions. El nostre grup en aquest punt és molt
gran. Veig que la Kerstin es va avançant amb la seva
“llebre” tot xerrant sense adonar-se. Al Pont de
Calatrava apreto, faig un petit esprint, i les agafo
per que no marxin. El pulsòmetre comença a sonar,
he passat de 185 ppm. Ja em recuperaré anant al
ritme d’abans altre cop.
Km 25. Arribem a la Diagonal i s’incorpora la Sofia.
El grup s’estira. Segueixo molt alt de pulsacions,
baixo el ritme però no baixen les pulsacions. Deixo a
l’Andrés amb la Sofia i apreto una mica per poder-
me parar a l’avituallament i recuperar-me.
Km 30. Comença el pitjor tram i fa 8 km que vaig
per sobre de 185 ppm. Aquí està el Sergi com vam
quedar. No he aconseguit recuperar-me, no he
tingut temps. Toca patir!
Km 32. Avituallament particular per part de la
Eliana, a veure si em va bé i recupero forces.
Gràcies Eliana.
Km 34. No tinc forces i començo a veure impossible
arribar a meta corrent. No puc estar una hora més
així, impossible. Hauré de caminar, però no vull,
diuen que si pares no pots tornar a córrer. Li dic a
l’Andrés que continuï, no vol deixar-me però l’acabo
convencent. Paro, la Marató s’ha acabat per a mi,
hauré d’arribar a meta caminant...
–Vinga torna a córrer, no paris! Ja t’has recuperat
una mica - diu el Sergi. –Poc a poc- diu el Xavi.
Intento córrer... Puc! Segueixo les instruccions que
em donen els companys com un autòmat, incapaç
de raonar. Comença la pujada cap a l’Arc de Triomf,
allà m’espera l’avituallament del km 35.
Quina gentada! Això sembla el Tourmalet. De cop i
volta sento algú del públic: -Amunt que ja no et
queda res!- em diu. Somric, la gent aplaudeix, això
acaba d’empentar-me cap al Passeig de Sant Joan.
Quina sensació...Ens trobem amb la Fàtima i la seva
filla, disfressades de cheerleaders amb els
pompons. Després del duríssim tram de pujada,
m’arrenquen un somriure que jo creia ja impossible.
Comença el tram més bonic de la cursa. Els carrers
són més estrets i alguns passejants comencen a no
respectar la cursa creuant-se despreocupats. El meu
“guardaespatlles”, en Sergi, s’avança, els avisa, els
aparta, impedeix que molestin mentre passo.
M’ajuda a no interrompre el ritme que tant m’ha
costat recuperar.
L’altre amic que m’acompanya, el Xavi, és un oasi
de serenor entre tota aquesta bogeria, porta amb
mi des del km 12 i sembla com si acabés de
començar, un crack! Em sento molt ben recolzat
amb aquests companys, tot un luxe!
Arribem al carrer Sepúlveda. Porto estona avançant
corredors caminant, alguns amb evidents signes
d’haver-se lesionat. Em trobo una sorpresa més:
l’Aguila. M’acompanya fins al final i força al públic a
animar-me. Faig l’últim tram com si fos en un núvol
gràcies a ella.
Aixeco els braços amb força. Ja està, ja ho he aconseguit ! Gràcies a tots, que sóu molts, els que m’heu ajudat, gràcies. Gràcies Run2Live!
Nuria Fernández Domínguez Lugar de Nacimiento: Lucerna, Suiza SERGI ELVIRA Deporte: Atletismo (mediofondista) Vicepresident de l’Associació Club actual: Nike Running CD Esportiva Run2live BCN Bio “Personal” ¿Dónde vives? En Pozuelo de Alarcón, en la residencia Blume. ¿Una comida favorita? La paella Valenciana. ¿Película más reciente que te gustó? “La pequeña Miss Sunshine” ¿Deportista que admiras? Michael Jordan “era la leche” ¿Mar o montaña? Me gustan las dos opciones aunque últimamente un poco más la montaña. ¿Qué harías si tuvieras mucho poder? Lucharía contra el hambre en el tercer mundo 1-En tus inicios ¿imaginabas obtener tantos títulos? Siempre de joven sueñas en las Olimpiadas, los campeonatos… Realmente “hay que soñar para poder llegar” 2-¿Cómo valoras tus últimos 2 años? Ha habido un antes y un después. Después de ser madre, mis valores y mi manera de afrontar mi vida ha cambiado notablemente. Ahora le doy mucha importancia a mi familia y eso hace que me sienta más centrada y organizada. Disfruto más del deporte, no me siento tan “obsesionada” 3-¿En que piensas cuando te estas preparando para una competición importante? Intento estar a parte de físicamente bien también emocionalmente. Día a día me autoconvenzo a mi misma de que puedo hacerlo ya que voy bien preparada. “No hay nada que me frene”. Mantengo la ilusión y mi confianza constantemente.
Entrevista:
4-¿Qué se siente cuando subes a un podium? ¡Lo he hecho! ¡He alcanzado mi sueño, mi meta! 5-¿Qué se te pasa por la cabeza en ese momento de éxito? En toda mi familia, en mi entrenador y en toda la gente que me ha ayudado “Si no estuvieran ellos, no sería yo” 6-¿Qué objetivos tienes a la vista en este momento? Después de participar en el Meeting de Nike en Oregon este pasado 4 de Junio, me presento a los Campeonatos del Mundo en Corea del Sur (Daegu) del 27 de Agosto al 04 de Setiembre. 7-¿Vas a hacer vacaciones? Después del gran esfuerzo, ¡CLARO! Para desconectar, descansar, estar con mi familia… Aún no se donde iré. Quizás a la playa. 8-¿Qué opinas del éxito del running? El running es un deporte que esta en auge y seguirá estándolo. Es el futuro del atletismo. El salir a correr tiene un sinfín de aspectos positivos: conoces gente, combates el estrés, te hace llevar una vida mas sana… 9-¿Mensaje para el corredor popular? -¡Sueña y corre! Siente tu espacio vital, sigue ¡Libérate!
Palmarés de Nuria Fernández 10º puesto en primera ronda, 1.500m, Juegos Olímpicos de Sídney 2000 Recordwoman milla al Aire Libre 4:21:13 2008 Oro 1500 m. Campeonatos Europeos Barcelona 2010 Plata 1500 m. Europeo en Pista Cubierta París 2011 Bronce por equipos de los Campeonatos Europeos de Cross en Dublin 2009 y Albufeira 2010 Record de España absoluto en pista cubierta en febrero de 2009, con un tiempo de 4:01.77. Campeona de España Campo a Través 2011
JESUS VICENTE PACHO
-Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (especialitat Rendiment). -Entrenador Nacional d’Atletisme 2007-2011 -Entrenador del grup Nike Start2Run -Entrenador Personal d’Atletisme i Entrenador Personal d’empleats Nike El Prat Llobregat. -Entrenador de l’Associació Esportiva RUN2LIVE BCN desde el 2008 MILLORS MARQUES: 1000 M: 2’34” 10.000 M: 33’50” MITJA MARATO: 1h 17’ 03” “TODO LO QUE NECESITAS SABER SOBRE TI MISMO, LO PUEDES
APRENDER CORRIENDO”
RAUL CAMPENY FABREGAT
-Títol Universitari Oficial de Mestre Especialitat d’Educació Física. -Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per l’INEFC. -Mestre especialista d’Educació Física a Primària desde 1997. -Professor d’Educació Física a Secundària des del 2008. -Entrenador del grup Nike Start2Run, “speaker” i llebre per la “Cursa de Bombers” les temporades 2006-2007 i 2007-2008. -Preparador físic de la Selecció Espanyola Júnior de Waterpolo al CAR de Sant Cugat per l’Europeu 2006. -Col•laborador amb el “Team Auxiliary OW” (aigües obertes) als Mundials de Natació BCN 03. -Triatleta en actiu (distància olímpica i half) del C.E.Mediterrani i Cap de Secció del mateix club. -Tècnic de Fisicoculturisme i Musculació per l’escola FEAD. -Entrenador de l'Associació Esportiva RUN2LIVE BCN.
Mª LUISA MUÑOZ GONZALEZ
-20 vegades internacional amb Espanya en les categories de Marató i Mitja Marató. -Ha participat als campionats del món de Goteborg, Atenes i Sevilla. -També ha participat a les Copes del món de San Sebastià (5ª), Atenes (5ª) i Sevilla de Marató. -Ha participat igualment als Campionats d’ Europa de Helsinki i Budapest i als Jocs Olímpics de Sidney. -També ha participat a les Maratons Internacionals de Boston (10ª), Tokio (8ª), Sevilla (1ª), Amsterdam (3ª), Roterdam (4ª), València (1ª), Los Angeles i Roma. -En Mitja Marató ha participat als Campionats del món de Newcastle, Bruseles, Cosiche, Veracruz, Bristol i Mallorca. -Campiona d’ Espanya de Marató al 94, 95 i 2000. -Records d’ Espanya de Marató i Mitja Marató als anys 93 i 94. -Guanyadora de la San Silvestre Vallecana l'any 92. -Com a millors registres, la Luisa pot lluir les següents marques: 5.000 M: 15'57" 10.000 M: 32'15" MITJA MARATO: 1h 12' 01" MARATO: 2h 28' 57"
¿Cómo empezó todo? Despues de dejar la alta competicion en el 2004, me he dedicado a entrenar a corredores populares estableciendome finalmente en el club Run2Live bcn en el cual llevo 3 años. ¿Qué nos enseñas sobre este deporte? Como entrenadora os daré unos consejos para aquellas personas que quieran empezar a correr. Lo recomendable es empezar de menos a más. Recomendable es salir de 2 a 3 dias por semana, alternando el caminar, y el correr. Se puede empezar con 10’ corriendo, 10’ caminando y así ir incrementando poco a poco el tiempo corriendo.Un dia lo podeis dedicar al trabajo muscular en gimnasio. En cualquier centro deportivo os asesoraran con ejercicios para coger consistencia en vuestro cuerpo que luego agradecereis durante la carrera. Intentar salir a correr en grupo, motiva mucho mas que salir solo. Os recomiendo buscar personas del mundo del running que os planifiquen el entreno y os resuelvan las dudas que podais tener. ¿Qué nos hace falta? La equipacion es sencilla: ropa tecnica, comoda y transpirable según la epoca y unas zapatillas adecuadas a vuestro físico. Os aconsejo sobre el calzado que vayais a tiendas especializadas de running, os aconsejaran la zapatilla adecuada para cada corredor. Una buena elección del calzado repercutira en vuestro cuerpo y os evitara lesiones. Si os vais a dedicar al running frecuentemente, os aconsejo que visiteis a un podologo especialista. Os puede corregir vuestra pisada y evitar problemas fisicos futuros. ¡Mas vale prevenir que curar! ¿Qué hay que comer? Sobre la dieta, debeis comer sano y equilibrado. Os ayudara a no tener malas digestiones y os sentireis estables y ligeros. Evitar los alimentos y bebidas que tengan gas, os sentireis mejor a la hora de salir a correr. Sobre la hidratacion, es muy importante beber agua, antes, durante, y despues del ejercicio. Las bebidas isotonicas tambien os ayudan a recuperar las sales minerales que se pierden durante el ejercicio. En verano es necesario hidratarse mucho mas sobretodo si preparais una carrera. ¿Has dicho masajes? Si. De vez en cuando es necesario que os hagais algun masaje para liberar el cansancio que va acumulando vuestro cuerpo. El fisioterapeuta os ayudará en caso de contracturas o posibles lesiones. No dudeis en acudir a un buen especialista en caso de molestias. ¡Sagrado! Una recomendación para todos los corredores que empiecen a correr y a participar en competiciones regularmente: Hacerse una prueba de esfuerzo completo en un centro especializado en el deporte. Es importante cuidar nuestra salud y para no tener ninguna sorpresa que evite la práctica del deporte que mas os gusta y disfrutais. ¿Como entrenan los corredores del club Run2Live? Nuestra Associació Esportiva es un grupo muy numeroso, aproximadamente 86 corredores repartidos en tres grupos, basico, medio y alto. Cada grupo tiene su entrenador. Chus, para el básico; Raúl, el alto; y yo me encargo del grupo medio. ¿Como preparan la maratón de Barcelona? La planificacion del maratón es de 14 semanas, con pautas de trabajo muy variadas. Sesiones de volumen de kilometros, sesiones de condicion fisica con tecnica de carrera, trabajo de ritmos controlados con series cortas y largas, sesiones de fuerza corriendo en pendiente y ejercicios de velocidad y flexibilidad. Todo este trabajo se va realizando muy progresivamente durante la planificacion previa. Durante nuestro planning, se planifican 2 medio maratones, para ir viendo el estado de forma en que se encuentran, y así ir acostumbrandose a ritmos de carrera. Para afrontar el trabajo en condiciones óptimas, los corredores se dan masajes regularmente, baños de agua fria y caliente y tambien va bien la sauna. El entrenamiento para realizar el maratón es muy importante, pero igual de importante es la recuperacion, para poder seguir entrenando como siempre sin lesiones. ¿Hay una alimentación específica? La dieta: Nuestros futuros maratonianos comen sano y equilibrado, van incrementando los hidratos de carbono y aumentan la ingesta de líquidos y bebidas isotonicas a medida que se aproxima el gran dia. ¿Cuál es el objetivo? Llegar a la meta, hacer un buen registro o mejorar tu marca personal, y para todos, acabar la maratón en las mejores condiciones posibles. Sobre la recuperación: Conviene descansar una semana sin correr. Y luego empezar con otras actividades como por ejemplo la natación. El contacto con el agua ayuda a que nuestro cuerpo vuelva a estar recuperado de una manera relajada. Los masajes para “descargar” tambien son muy importantes. Quiero hacer mi primera maratón. ¿Qué debo tener en cuenta? Para todos aquellos corredores que quieran embarcarse en esta aventura: antes debeis de hacer distancias más cortas, empezar con 10 kilometros y algun medio maratón. Es imprescindible asimilar las distancias mas cortas antes de proponeros el gran reto del maratón. Si quereis alcanzar objetivos, entrenar en grupo con entrenadores cualificados y sentir este deporte como algo genial, no dudeis ni un segundo en contactar con Run2Live BCN. Os espero.
La biografia del Domingo és interminable
pero el més destacat és la millor marca al
Marató de Barcelona (1983) amb 2h 17’46”
i el títol de campió del Món a Belgica al
1984 corrent els 100Km en 6h 15’15”
La nostra botiga porta 28 anys al servei
dels amants de l’atletisme.
“Con motivo del lanzamiento de vuestra
revista, os felicitamos y deseamos muchos
éxitos.
Y como siempre, estamos Rosa y yo a
vuestra disposición para lo que deseeis.”
Domingo Catalán
Tinc la sensació que en
salut i esport està tot
escrit, tenim un allau
d’informació: revistes i
llibres especialitzats de
professionals i webs
d’atletisme… Es fa difícil
aportar alguna novetat
però crec que val la pena
esmentar algunes de les
curiositats sobre nutrició
en concret sobre la
vitamina D.
Es tracta d’una vitamina
liposoluble, que participa
al metabolisme fosfocalcic
(ossi), que sintetitzem
gràcies a l’exposició solar i
també aprofitem dels
aliments. (1)Des de fa
anys s’administra sola o
conjuntament amb el
calci en els pacients
afectats d’osteoporosi.
Podríem pensar que als
països mediterranis tenim
molt de sol i anem servits,
doncs no és el cas, el
nostre país és un dels que
presenta un percentatge
més alt de persones amb
nivells baixos.
A més a més, sembla que
l’ús de fotoprotectors ha
disminuït l’ incidència de
càncer de pell però
afavoreix l’hipovitaminosi
D.
En els darrers anys s’han
publicat diversos articles
a revistes científiques que
han creat molta polèmica,
s’han fet estudis en
esportistes, dones obeses,
i malalts de diferents
grups. Els resultats han
estat molt espectaculars.
En un dels estudis
disminuïa la mortalitat
per totes les causes
(cardiovascular, càncer…),
en altres es veia com les
dones amb hipovitaminosi
D patien més obesitat. En
canvi, els esportistes
adolescents que prenien
suplements de vitamina D
incrementaven la seva
força muscular, velocitat i
resistència.
Crec que aquests resultats
són molt interessants
perquè aporten beneficis
extres per al nostre
organisme a part de
reduir les fractures òssies
a la gent gran. Això es
degut a que la vitamina D
contribueix a millorar la
densitat mineral òssia i
augmenta la força
muscular prevenint les
caigudes.
Pels que s’enlluernin amb
els resultats, recordar que
es tracta d’una vitamina
liposoluble, per tant,
s’acumula als teixits i si la
prenem en excés podríem
patir una toxicitat
potencialment greu.
Així doncs uns minuts
diaris al sol i una dieta
amb aliments rics de
manera natural o
enriquits (en trobarem
molts una gran varietat a
qualsevol supermercat)
serà suficient per
mantenir uns nivells
adequats en persones
sanes. Per aquells que
prenen suplements de
manera habitual i
continuada, s’aconsella
realitzar una analítica de
sang per controlar els
nivells correctes.
La metgessa corredora
Una marató es composa de 42 quilòmetres i 195 metres. Això vol dir per a un atleta mitjà al voltant de 30 000 passos, el mateix número de rotacions de la columna vertebral i 4.000 moviments respiratoris. Ara comprenem fàcilment que a nivell mecànic, el cos ha d'estar en perfectes condicions de treball per suportar aquesta càrrega física. Un espasme muscular al començament de l'esdeveniment pot causar l'abandonament desprès de 20 km i tenir conseqüències a llarg termini. El cos és una màquina increïble que pot adaptar-se i trobar solucions per compensar la disminució de la mobilitat d'una articulació. Ho pot fer modificant lleugerament el seu moviment I evitant causar dolor. No obstant, aquestes compensacions canvien l'equilibri mecànic. Això provoca que alguns músculs es relaxin mentre que altres hagin de compensar el moviment treballant més. Aquest mecanisme de compensació és efectiu a la vida quotidiana. Però si s’empeny la màquina als seus límits, com en el cas d'una marató, aquesta compensació serà ràpidament neutralitzada i no podrà continuar exercint les seves funcions. Osteopatia: l'efecte papallona. Un dels conceptes principals de l'osteopatia és el principi de globalitat. El cos humà funciona com una unitat funcional. Una lesió en una part del cos tindrà repercussions en altres parts i causarà dolor lluny de la lesió primària. Algunes d’aquestes repercussions s'expliquen i tenen una lògica mecànica. La biomecànica és el camí que
recerca l’osteopata per trobar la causa real del dolor. Un exemple de mecanisme de la lesió: “la síndrome de la ròtula”. Un esquinç del lligament lateral extern del turmell es produeix per un moviment forçat de la supinació del peu. Aquest moviment es combina amb la rotació externa de la tíbia sota el fèmur. Aquesta rotació externa desplaça la ròtula cap a fora. Podríem seguir i pujar la cadena al maluc, la columna vertebral... però ens concentrarem al genoll. Si l'esquinç és mal tractat, farà que en alguns casos, la compressió externa de la ròtula, provoqui una inflamació del cartílag rotulià i dels tendons del quadriceps. Això pot passar, per exemple, durant una carrera de muntanya on el quàdriceps son hiper-sol.licitats tant a les pujades com a les baixades. Per tant, l’osteopata es farà càrrec d'aquest genoll, però també s’ocuparà del turmell.
El paper de l'osteopatia en el cas de dany muscular. L'osteopatia pot jugar dos papers: Una funció preventiva: El seu objectiu és mantenir una bona mobilitat de les articulacions per evitar la instal.lació de la compensació per tensions muscular que pot conduir a lesions. En cas de lesions, és el fisioterapeuta qui actua per millorar la cicatrització i ajudar a tornar a fer esport. Dos o tres mesos després de la lesió, si segueix sent una molèstia “un dolor que no se'n va”, llavors això pot indicar que existeix un bloqueig articular causat per aquestes lesions i és millor completar el tractament de fisioteràpia amb una sessió d’osteopatia. Però per evitar problemes el millor és seguir els consells dels nostres entrenadors: Escalfar-se bé abans de la pràctica esportiva, hidratar-se sobretot abans de realitzar una prova de fons i realitzar estiraments adequats seguint les indicacions dels nostres entrenadors. No cal oblidar que abans de res hem de buscar el plaer en la pràctica del nostre esport.
Olivier Martin
Fisioterapeuta i Osteopata
Corredor al Run2Live bcn
Equipo “liebres”: Miguel, Carlos, Patxi i Josep Maria. Angel i Cristina de apoyo 100km 8800m de desnivel acumulado y 23h41’ dándole que te pego… Nos despertamos muy pronto, nos pasó a recoger un compañero. Al llegar, los últimos preparativos: rellenar agua, la vaselina, la crema antifricción en los pies y… el pastel bomba de chocolate, fotitos, control de material… Que nervios, ¡que esto empiece ya! La primera etapa: Empezamos corriendo a ritmo tranquilo enseguida simpatizamos con los demás equipos Miguel “La cabra”, Carlos “El sufridor”, yo mismo “La Roca” y JMa “el cabeza de grupo”. Llegamos al primer control. Fichamos y seguimos subiendo. Cambiamos de líder. La segunda etapa empezaba a dejar ver el desnivel que esperábamos, caminos más estrechos, alguna que otra trialera y sobre todo subida y más subida. Llegamos a la cima sin demasiados problemas. Alcanzamos el segundo control. Nos da ánimos saber que estamos en la posición 13. Lo más rápidamente posible comemos algo y salimos disparados. Seguimos bajando y bajando. Los tobillos sufren y Carlos cada vez va perdiendo más y más velocidad. No se encontraba bien. Empezamos a oir un tambor, cada vez más y más fuerte. Al llegar al pueblo vemos a un niño que nos daba la bienvenida y nos indica el camino correcto. Empezamos a bajar por las escaleras al lado del niño y la gente nos aplaude, ¡que emoción! Llegamos al tercer control, tocados pero ni mucho menos hundidos. Nos esperaba nuestro equipo de apoyo. Después de una media hora Carlos parecía sentirse mejor, los demás estábamos también recuperados, nos despedimos y… ¡a por la cuarta etapa! Empezamos andando, Carlos no parecía recuperarse del todo… y entonces empezó el calor. No pintaba bien. Los kilómetros se hacían lentos, largos, pesados y para Carlos, una agonía. Ese último kilómetro fue muy duro. Por fin, vimos el control, y sin sonrisa, llegamos al final de la cuarta etapa.
Era el momento de decidir, continuar o abandonar. Empezamos por comer algo, tomar un caldo, bebidas isotónicas y estiramientos. Al final, Carlos decidió abandonar, Una vez tomada la decisión, “La Cabeza”, “La Cabra” y “La Roca”. Dejamos atrás al equipo de apoyo con Carlos y salimos pitando. La quinta etapa nos pareció muy rápida. Llegamos sin demasiados contratiempos. En el control vimos a algún otro equipo. Era ya el kilómetro 63, pero aún así nos sentíamos con fuerzas y ganas para afrontar la 6ª etapa. Teníamos claro que el perfil daba miedo. Justo en el momento de llegar al principio de EL MURO en el Km 68 (400m de desnivel positivo durante 2km). Fue el momento en el que la noche nos cubrió con su manto. Correr por la noche por una trialera mojada, con la única luz de tu frontal te hace sentir que el mundo deja de existir, Quizá la tan temida noche es para algunos un mal augurio pero no para mí. Y por fin… terminamos la subida, yujuuu!!! Llamada con el walky a Angel “-Hola, Angel llegamos en 10 min”. Una bajadita…y al control número siete. Miguelito parece estar un poco bajo de fuerzas así que le doy una de mis botellitas de energía. La séptima etapa consiste en una bajada total hasta el pueblo de Mura. Y entonces…LA LLUVIA. La perspectiva era desalentadora. Los caminos eran casi ríos, estábamos calados de arriba abajo y no podíamos seguir así. Necesitamos cambiarnos de ropa si queremos seguir. Una señora me ofrece su móvil que tiene cobertura. Puedo llamar a Angel. “El cabeza” tiene el objetivo puesto en seguir y se desespera. “La cabra” sabe que no saldremos sin cambiarnos antes de ropa. Está tranquilo. Yo ya me he quitado la ropa y me he cubierto con una manta térmica para mantener el calor. Nos ponemos a comer pasta. Entonces llega uno de los grupos que nos habíamos encontrado por el camino. No saben si seguir o no con la lluvia. ¡Quiero seguir! ¡Vamos a terminar esta carrera!!! ¡POR FIN! En la sala entran como una exhalación nuestro equipazo de apoyo, Nos cambiamos lo más rápido posible. La octava etapa de esta carrera fue realmente muy dura. A los 80 kilómetros que llevábamos ya en los pies y a la lluvia se sumaban los rumores de que las marcas de esta etapa estaban mal puestas. Nos perdimos nada más empezar pero seguimos. De repente, nos encontramos un tipo, que nos señala el camino correcto con su coche, es como un faro en mitad de la noche. Y seguimos subiendo y bajando. Por fin encontramos el pueblo. El control estaba al final de una super cuesta y unas 30 escaleras. A pesar de todo, somos el equipo número 15 que ha llegado hasta aquí. ¡No podemos perder tiempo! A eso de las 7 de la mañana nos quitamos los frontales y seguimos andando, trotando, aguantando. ¿Donde está el final? ¿No es aquí? ¿Pero esto no se termina nunca? Y entonces, vemos Monistrol de Montserrat. ¡Corre! Y oímos los gritos de nuestro equipo de apoyo ¡-CHICOS!!! ¡-Por aquí! ¡Ánimo! Vamos subiendo las últimas escaleras y vemos… ¡LA META! ¡Increíble! Falta una pequeña subida y estaremos allí. Venga, ¡a correr! Ni idea de donde sale toda esta energía y felicidad… ¿quizás es la emoción de haber terminado esta increíble epopeya? ¡CRUZAMOS LA META!!! Estamos tan emocionados que tiramos los palos y ¡BEEP¡, Final del recorrido¡ Abrazamos a los amigos o familiares que a esas horas de la mañana aún nos esperaban, y sobre todo a nuestro magnífico equipo de apoyo. Si alguien me hubiera dicho que iba a terminar una prueba de 100km de montaña hace unos años, no le habría creído. Pero ya veis, lo hicimos, simplemente hay que poner un pie detrás del otro y conseguir no parar hasta haber llegado al final, que no es poco. Después supimos, que unos 9 equipos se habían perdido y que otros tantos habían estado retenidos por culpa de la lluvia, pero eso ya no era tan importante. Habíamos alcanzado el éxito.
David del Rio (Patxi) Corredor del Run2live
No només ens dediquem a les curses urbanes. També participem a les de
competicions com poden ser la Triatló o llargues traveses.
L’any pasat el nostre club va gaudir d’una experiència diferent competint amb dos equips al
Raid del Poliesportiu Marítim. Hi havíen proves d’orientació, rem amb piragua, escalada
punteria, atletisme, agilitat i llençament de pes.
Ja estem pensant en l’any vinent.
Black Team-Run2Live: Angel, Fàtima, Anna i Sergi
A l’alta Muntanya deixem el llistó molt alt. Cada any marxem d
sencer i realitzem un entrenament a les rodalies de Vallter 2000
Aquest ha estat el quart any consecutiu que repetim aquesta activitat alternativa que tant ens
agrada.
Run2Live BCN arriba als 3000 metres sense dificultats!
No només ens dediquem a les curses urbanes. També participem a les de Muntanya i altres
competicions com poden ser la Triatló o llargues traveses.
L’any pasat el nostre club va gaudir d’una experiència diferent competint amb dos equips al
Raid del Poliesportiu Marítim. Hi havíen proves d’orientació, rem amb piragua, escalada
punteria, atletisme, agilitat i llençament de pes.
Ja estem pensant en l’any vinent. Ho farem amb més participants i amb millors resultats!
Run2Live: Angel, Fàtima, Anna i Sergi
A l’alta Muntanya deixem el llistó molt alt. Cada any marxem de la ciutat un cap de setmana
sencer i realitzem un entrenament a les rodalies de Vallter 2000
uart any consecutiu que repetim aquesta activitat alternativa que tant ens
Run2Live BCN arriba als 3000 metres sense dificultats!
Muntanya i altres
L’any pasat el nostre club va gaudir d’una experiència diferent competint amb dos equips al
Raid del Poliesportiu Marítim. Hi havíen proves d’orientació, rem amb piragua, escalada,
Ho farem amb més participants i amb millors resultats!
e la ciutat un cap de setmana
uart any consecutiu que repetim aquesta activitat alternativa que tant ens
Visita el nostre web per a més informació www.run2livebcn.cat
I si ens vols conèixer personalment...