Post on 21-Jun-2015
J. Llimona, Sant Jordi, 1907
IES BELLVITGESant Jordi 2008
Sant Jordi de Stanylya, Lvov, Ucraïna
A. Mantegna
1467
Icona russa del segle XV
Raphael
1504
1505-1506
Llibre d’Hores de Caterina d’Aragó, 1460
Llibre d’Hores , 1430-1435
G. Moreau
1889-90
V. Carpaccio
1504-1507
E. Burne-Jones, 1868
V. Carpaccio, 1504-1507
P. Uccello, 1460
P.P. Rubens 1606-1607
R. Van der Weyden, 1432
Sodoma, ~1518
Tintoretto 1555-58
Icona búlgara
Temps ha vivia, a la vila de Montblanc,
el Drac més poderós dels dracs. podia moure’s pel cel, per la terra i per l’aigua. El
terror que el Drac imposava era terrible. Cada dia devorava un parell de bens. Quan li
donaren bous i cavalls tampoc en tingué prou. Fins que calgué sortejar persones per a la fam de la Bèstia. El Rei va posar la seva
família en el sorteig, i de l’olla va sortir el
nom de la princesa. Bella entre les belles, Vestida de blanc, la Princesa va anar
al sacrifici.
Aleshores va sorgir un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un destrer blanc per tal de deslliurar-la. Era bell com
el sol, foraster i es deia Jordi. Envestí amb tanta fúria el Drac que el va deixar
estabornit. Amb el cordó de la cintura de la Princesa lligà el Drac i amb un cop de
llança el rematà. En morir es féu fonedís i en el lloc va néixer un roser de roses roges
com la sang. El cavaller en collí la més formosa i l’oferí a la Princesa. Muntat a
cavall i entre crits de joia, fou aclamat pels montblanquins els quals el proclamaren
patró de la vila.
Recreació de
poemes.
Alumnes de 1r B
Pere Quart (1899-1986)
Corrandes d’exili
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
També el féu la nostra pena.
......
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Corrandes d’exili
Sergi Rubio
Joan Maragall (1860-1911)
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
...
La vaca cega
Laura García
Ana Velasco
La vaca cega
La vaca cega
Marta Navarro
La vaca cega
Oriol Carreras
La vaca cega
Sara Contreras
Cançó popular catalana
Lo mariner
A la voreta del mar
n’hi ha una donzella
que en brodava un mocador,
la flor més bella.
Com ne fou a mig brodar
li manca seda.
Gira els ulls envers la mar:
veu una vela;
veu venir un galió
tot vora terra;
ne veu venir un mariner
que una nau mena.
....
Lo mariner (A la vora de la mar)
Cristina Hernández
Salvador Espriu (1913-1985)
Assaig de càntic en el temple
...
Car sóc molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Karla Martín
Assaig de càntic en el temple
Miquel Martí i Pol (1929-2003)
L’Elionor
L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: “Sí, senyor” i “bones tardes”.
L’Elionor
Blanca Catalán
L’Elionor
Lorena Castro
Brida
Maria Mercè Marçal (1952-1998)
A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d’on
-i ningú no ho sabria-
amb els llavis oscats
de molta vida,
traginer de cançons
en cavall sense brida.
...
Brida
Jenifer Gámez
Elegies de la represa, VI
Rosa Leveroni
(1910-1985)
...
No em preguntis, amor, per què t’estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure’t com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l’únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort ...
Elegies de la represa, VI
Alí Khouja
Gabriel Ferrater (1922-1972)
Cambra de la tardor
La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que reté de caure a terra,
no ens separa de l’aire. Mira, s’obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se’n van
de pressa. Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?
...
Cambra de la tardor
Irene Rodrigo
Cambra de la tardor Denise López
Cambra de la tardor
Marina Monclús
Cambra de la tardor
Mireia Ballesteros
Cambra de la tardor
Àngela Soler
Cançoneta incerta
Josep Carner (1913-1985)
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena!
És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine!-
Però: -No passis!- diu un vel
de teranyina.
...
Cançoneta incerta
Alba Rosa
Cançoneta incerta
Noé Fernández
Cançoneta incerta
Laura García
Josep M. De Sagarra (1894-1961)
Vinyes verdes vora el mar
Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar .
...
Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau de cap al tard ...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!
Vinyes verdes vora el mar
Maria Padilla
Vinyes verdes vora el mar
Karla Mantuano
Vinyes verdes vora el mar
Sonia Castillo
I com cada
Sant Jordi,
un llibre ...
Joanot Martorell. Tirant lo Blanc
Jacint Verdaguer. Canigó
Ildefonso Falcones. L’església del mar
Mercè Rodoreda.
Mirall trencatMontserrat Roig.
El temps de les cireres
F. García Lorca. Bodas de Sangre
Eduardo Mendoza. La ciudad de los prodigios
Carlos Ruiz Zafón. La sombra del viento
A. Conan Doyle. El gos dels Baskervilles
Miguel de Cervantes. Don Quijote de la Mancha
Franz Kafka. La Metamorfosi
Gustave Flaubert. Madame BovaryCharles Dickens. Oliver Twist
Mercè Rodoreda.
La plaça del diamant
G. García Márquez. El amor en los tiempos del cólera
O. Pamuk. Estambul
Marguerite Yourcenar. Memorias de Adriano
i ....
una rosa per a tots vosaltres.