EL SEXENNI DEMOCRÀTIC, 1868 - 1874

EL SEXENNI DEMOCRÀTIC 1868 - 1874

• CONCEPTUALITZACIÓ També conegut com a sexenni revolucionari, fa referència a un

període de la història d’Espanya que comprén des de la revolució de setembre de 1868 (“La Gloriosa” o “Septembrina”), en què fou derrocada Isabel II, fins la Restauració dels Borbons (Alfons XII) a l’any 1874. La dialèctica política del sexenni contempla tres etapes: govern provisional, monarquia constitucional, república

• TRETS BÀSICS:

– Etapa democràtica– Inestabilitat política

LES ETAPES DEL SEXENNI

LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ DE 1868

– FACTORS O CONDICIONANTS ECONÒMICS • Crisi dual: crisi de tipus modern financera i industrial• … i crisi antiga o crisi de subsistències.• Crisi bursatil i ferroviària• Crisi industrial• Crisi de subsistències

– FACTORS O CONDICIONANTS POLÍTICS • Aïllamnet dels Moderats + Corona• Descrèdit Isabel II• Front antidinàstic: Pacte de Ostende

1866 (P + D + U)

– FACTORS O CONDICIONANTS IDEOLÒGICS• Democràcia

EL GOVERN PROVISIONAL , 1868 - 1870

• LA “GLORIOSA”:– Heterogeneïtat del moviment revolucionari. Els seus

elements:• Rebel·lió popular: Juntes: classes populars (Junta revolucionària de Málaga,

pàgina 186)

• Pronunciament militar: Prim, Serrano, Topete (proclama del general Prim)

• Moviment polític (P+U+D)– Batalla d’Alcolea

• En resum, dos grans blocs socio - polítics:1. P + U. Classes mitjanes. Canvi polític. Contraris a la radicalització

social .2. D + R. Classes populars. Juntes i Milícia Nacional.

EL GOVERN PROVISIONAL 1868 - 1870

EL GOVERN PROVISIONAL: POLÍTICA ECONÒMICA I FRUSTACIÓ ASPIRACIONS POPULARS

• Programa econòmic reformista de caràcter continuista:– Defensa del lliurecanvisme i obertura del mercat espanyol a l’entrada de

capital estranger– Liberalització dels intercanvis exteriors, eliminant el proteccionisme: Llei

de Bases Aranzelàries (1869)– Sanejament de la Hisenda Pública: patrimoni miner

• Descontent i malestar popular: manteniment del model socio – econòmic.

El nou govern provisional va promulgar un seguit de decrets per a donar satisfacció a algunes de les demandes populars (llibertat d’impremta, dret de reunió i d’associació, sufragi universal, etc.) i va convocar eleccions a Corts constituents. Els comicis, celebrats el gener del 1869, van ser els primers a Espanya que van reconéixer el sufragi universal masculí (25 anys).

LA CONSTITUCIÓ DE 1869

• Sobirania nacional• Sufragi universal masculí• Monarquia constitucional• Ampla declaració de drets individuals (dret de reunió i associació)• Independència del poder judicial

• Valoració: “primera Constitució democràtica”• Vigència: 4 anys

LA MONARQUIA D’AMADEO DE SAVOIA 1871 - 1873

• General Prim:1814 – 1870. Successor d’Espartero com a lider progressista. Favorable a una aliança amb els demòcrates, després de la revolució del 68 va assumir el govern provisional i va possar en marxa un programa de reformes: eleccions amb sufragi universal masculí o la Constitució del 1869, liberal democràtica.

• Amadeu de Savoia:1845 – 1890. Rei d’Espanya entre 1870 i 1873, durant el Sexenni, elegit pel Parlament. Com a rei, es va enfrontar a l’oposició de moderats (fidels als Borbons), carlins, republicans i sectors populars. Sense suport polític, social ni popular, finalment va decidir abdicar. Es considerava la persona adequada per les seues fermes conviccions democràtiques.

LA MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA

La Constitució del 1869 establia, com a forma de govern, una monarquia democràtica…

LA MONARQUIA D’AMADEO DE SAVOIA 1871 - 1873

• MONARQUIA FRAGIL: oposició de...– Borbònics (Cánovas del Castillo)– Església– Republicans– Classes populars– Carlins

• MONARQUIA BREU: enfonsament per: una inestabilitat permanent:– Alçament carlí de 1872 (Tercera Guerra Carlina)– Insurreccions de caràcter federalista, amb participació de les idees

internacionalistes– Ruptura de la coalició governamental (P+U+D)– La guerra dels Deu Anys (1868 – 1878) .Cuba

LA PRIMERA REPÚBLICA, 1873 - 1874

LA PRIMERA REPÚBLICA, 1973 - 1874

L’última etapa política del Sexenni Democràtic va ser la PRIMERA REPÚBLICA. No va durar ni un any: es va proclamar el febrer del 1873 i va ser derrocada per un colp d’Estat el gener del 1874.

La proclamació de la Primera República va ser l’eixida “natural” davant de la renúncia d’Amadeu de Savoia. Les Corts, dipositàries de la sobirania nacional en absència del monarca, van decidir sotmetre a votació la proclamació d’una república, que va ser aprovada l’11 de febrer del 1873, per una àmplia majoria de 258 vots a favor i 32 en contra.

LA PRIMERA REPÚBLICA 1873 -1874

• PROCLAMACIÓ: 11 de febrer de 1873• CONCEPTE: període de la història d’Espanya que va desde l’11

de febrer de 1873 fins el 29 de desembre de 1874

• ETAPES:1. Parlamentària, fins el 3 de gener de 1874.

– Quatre presidents: Figueras, Pi y Margall, Salmerón y Castelar– Dos dialèctiques: republicanisme unitari i republicanisme federal: els corrents

del republicanisme.

2. Presidencialista, fins el 29 de desembre de 1874– Serrano: règim republicà de caràcter conservador (“Dictadura de Serrano”)

• CONSTITUCIÓ REPUBLICANA FEDERAL DE 1873:– Reelaboració de la de 1869– República federal

EL REPUBLICANISME

fenomen important

Emergència de l’element popular

o classes populars

REPUBLICANISME

OBRERISME

1868. Fundació del PARTIT REPUBLICÀ FEDERAL

1869. Arribada de G. Fanelli a Espanya

EL REPUBLICANISME

forma d’estat en la qual el Cap d’estat no és hereditari ni vitalici com en la monarquia, sinó resultat d’una elecció directa o indirecta dels ciutadans. Segons les seves funcions pot ser presidencialista o parlamentària. Per la seva estructura pot ser unitària – central o federal.

EL REPUBLICANISME

1. Forma d’estat2. Democràcia3. Modernització4. Laïcisme5. Interclassisme6. Ilegislabilitat dels drets7. Abolició de les quintes

PRIN

CIP

IS

DO

CTR

INA

LS

1. Discrepàncies doctrinals i programàtiques

2. Fragmentació organitzativa3. “Competència” amb el

socialisme

PRO

BLEM

ES

REPUBLICANISME FEDERAL• Corrent del pensament

polític que concep la construcció d’un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes ( foedera ) entre els diferents pobles, les diferents nacions o els diferents estats.

Reconeix dos direccions: la centrípeta, o unificadora d’unitats polítiques preexistents, i la centrífuga o descentralitzadora d’una entitat política unitària, la qual es transforma en una federació d’entitats polítiques menors, tot i que el lligam d’unió subsisteix. (…). La federació es produeix quan es donen certs vincles més o menys sòlids d’unió entre els grups incorporats a l’estat federal (raça, llengua, contigüitat territorial, tradicions històriques comunes o interessos econòmics complementaris); (…) La divisió territorial de competències és molt variada en les diferents federacions, però, en general, són atribuïdes a l’estat federal les relacions internacionals, les forces armades, el comerç exterior i les duanes, les comunicacions i el

comerç interior, la moneda, els pesos i les mesures, el règim polític i les institucions polítiques i jurídiques fonamentals. La dualitat d’ordres constitucionals i de competències legislatives es reflecteix en la dualitat de cambres parlamentàries. Cada estat federat participa directament mitjançant la segona cambra federal, al costat de la primera cambra. El poder executiu federal correspon generalment a un president de la República i a un consell, els quals actuen de formes molt diverses, segons el sistema específic de govern adoptat (presidencialista, parlamentari, directorial, etc.).

www.enciclopedia.cat

OB

RE

RIS

ME

/ IN

TER

NA

CIO

NA

LIS

ME SOCIALISME

FRE de la AIT 1870

ANARQUISME

Moviment social propi de la clase obrera o proletaritat que sorgeix com a tal i fonamentalment a partir de la fundació de la PRIMERA INTERNACIONAL o AIT a Londres en 1864

ALCOI 1873

La federación local alcoyana de la Asociación Internacional de Trabajadores (AIT) se constituyó en 1872 y pronto se convirtió en una de las más relevantes de España. A finales de año contaba con 2.591 afiliados, cifra solo superada por la federación local de Barcelona (7.500). Por eso en el Congreso de Córdoba que tuvo lugar del 24 de diciembre de 1872 al 3 de enero de 1873 y supuso la definitiva ruptura entre el sector bakuninista y el marxista, que ni siquiera acudió al congreso, fue elegida sede la Comisión Federal.

La caiguda d’Amadeu de Savoia va donar pas a la I República, que es va basar inicialment en la Constitució del 1869, però l’evolució posterior exigí la redacció d’una nova Constitució (1873)

Supressió de les quintes; amnistia; ocupació de terres i motins populars

Pi i Margall hagué de fer front al moviment cantonal, les accions de Salmerón per controlar el cantonalisme motivaren l’allunyament del moviment obrer de la I República

Una vegada proclamada la Primera República, i per tal de consolidar la situació i respectar la legalitat els dirigents republicans el president ESTANISLAO FIGUERAS va convocar eleccions per a maig de 1873. Cal indicar una elevada abstenció.

LA PRIMERA REPÚBLICA 1873 -1874

• ELS PROBLEMES DE LA REPÚBLICA:

– De caràcter general:• Inestabilitat i qüestionament permanent• La divisió interna dels republicans• No hi ha un model consensuat de república

– Esdeveniments:• Radicalització del conflicte carlí (1872 – 1876)• Continuació de la guerra a Cuba• Classes populars (internacionalisme obrer)• Cantonalisme - federalisme

EL CANTONALISMEmoviment polític insurreccional d’artesans, venedors i assalariats al segle XIX que defenia l’autonomia de les regions. Procedia del republicanisme federal , però mantenia posicions socials radicals. El moviment es va iniciar a juliol de 1873 a Cartagena, on es constituí la Junta Revolucionària que va actuar com a govern autònom; després es va estendre per altres llocs (València, Sevilla, Cadis...). Alguns cantons arribaren a proclamar la seva pròpia Constitució, encunyaren moneda i prengueren mesures com l’abolició de la propietat, barrejant demandes socials, polítiques i econòmiques.

RECOPILACIÓ - 1

1. Quines causes van dur a la Revolució del 1868?2. Explica les característiques de la Constitució del 18693. Quins trets caracteritzen el republicanisme federal? 4. Què va fer inviable la monarquia d’Amadeu de Savoia?5. Quines circumstàncies van donar lloc a la proclamació de la Primera

República espanyola? 6. Quins factors van propiciar el fracàs de l’experiència republicana?

• Defineix o explica:

– PACTE D’OSTENDE

– CANTONALISME

– LA “GLORIOSA”

– MANIFEST DE SANDHURST

– QUINTES

– INTERNACIONALISME

– IMPOST DE CONSUMS

RECOPILACIÓ - 2

• Diario de Barcelona, 1792. Conservador• Eco de Aragón, 1838. Progresista• La Esperanza, 1844 – 1873. Monárquico carlista• La Discusión, 1856 – 1887. Demócrata• El Eco de Cartagena, 1861 – 1933. Independiente• Las Provincias, 1866 – a. Conservador• El Federal, 1873. Republicano• El Centinela de Aragón, 1841. Demócrata

• PRENSA HISTÓRICA VIRTUAL. MEC

PREMSA