Post on 23-Mar-2016
description
Ramon Gener és un apassionat de la música. De fet, només hi ha una cosa que l’apassioni més: compartir aquesta dèria, fer-nos còmplices d’aquesta manera de viure i de sentir. Perquè, com ens explica en aquest llibre, si s’aprèn a escoltar-la, a conèixer-la, a estimar-la, la música ens pot donar les claus per entendre el valor de l’amistat, la necessitat de la imaginació o la importància de ser sempre curiós i valent.
Aquestes són algunes de les coses que la música ha ensenyat a Ramon Gener al llarg de la vida, i que comparteix amb tots nosaltres en un llibre ple d’història i anècdotes curioses, pinzellades biogràfiques, sentit de l’humor, passió i molta, moltíssima música.
«La música és la millor companya de viatge que mai hauria pogut somiar. Una companya que no ha deixat mai d’ensenyar-me alguna cosa nova cada dia. He arribat fins aquí gràcies a ella i seguint sempre el dictat del cor. Moltes vegades m’he equivocat. Moltes. Moltes vegades no me n’he sortit. Però no importa quantes vegades m’hagi equivocat, no m’he penedit mai d’intentar-ho. Sempre hi he tornat, perquè sé que si segueixo el cor i la música tot, absolutament tot, serà possible.»
Ram
on G
ener
Si B
eeth
oven
pog
ués es
coltar
-me
Ramon Gener
pogués Beethoven
Si
escoltar-me
RaMon GeneR, llicenciat en humanitats i ciències empresarials, va iniciar la seva trajectòria musical estudiant piano al Conservatori del Liceu. anys més tard, la soprano Victòria dels Àngels el va empènyer a iniciar estudis de cant. Com a baríton professional ha col·laborat en moltes òperes i sarsueles.
Des del 2009, aquest enamorat de la música s’ha convertit en un divulga-dor musical de primer ordre, fa conferències i presenta, amb gran èxit, el programa de televisió Òpera en texans. actualment també és col·laborador del programa de RaC1 Versió RAC1.
www.arallibres.cat
ISBN: 978-84-15642-75-6BIC: AV
També a Ara Llibres:Els set pecats capitals de la justicia
Santiago Vidal
17:14 L’hora del poble
anna Rosenfeld i Joan Serra
99 coses que hem d’aniquilar si volem ser
independents
Jair Domínguez
Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury
Marta Pessarrodona
El camí de les llàgrimes
Jorge Bucay
Servir Catalunya
artur Mas conversa amb Teresa Pous
L’arqueòleg i el futur
eudald Carbonell
Història de Catalunya al revés
Jordi Creus i Francesc Ribera, Titot
La fam i l’orgull
Muriel Casals
Pensar, dialogar i fer en una Catalunya millor
Teresa Pous conversa amb Josep Maria
Terricabras
Contra la tirania dels diners
Rosa Regàs
Clàssics moderns
Laura Borràs
El record és un pont al passat
Montserrat Carulla
L’actitud positiva
Sebastià Serrano
Ramon Gener
SI BEETHOVEN POGUÉS ESCOLTAR-ME
beethoven.indd 5 19/02/14 09:59
Primera edició: 2014
© d’aquesta edició: Ara Llibres SCCL Pau Claris, 96, 3r 1a08010 Barcelonawww.arallibres.cat
© 2014, Ramon Gener
Disseny de coberta: Carla RossignoliFotografia del frontal: Traci White
Fotocomposició: Infillibres
Impressió: Liberdúplex
isbn: 978-84-15642-75-6dipòsit legal: B. 3.516-2014
Tots els drets reservats.Es prohibeix la reproducció total o parciald’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, i el lloguer o préstec públicsense l’autorització per escrit dels titularsdel copyright, llevat de les excepcions previstes per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessiteu fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra.
beethoven.indd 6 19/02/14 09:59
A Ramon i Maria Teresa
beethoven.indd 7 19/02/14 09:59
9
PRÒLEG
Ara que ja sóc a la segona part de la vida, m’adono que la música sempre m’ha acompanyat. Sempre ha estat al meu costat. Fins i tot en aquelles situacions que són manifestament no musicals, el meu cervell sempre troba alguna música adequada per explicar la situa-ció. En alguns moments de la vida, quan equivocadament vaig in-tentar deixar la música de banda, aquesta es feia constantment pre-sent de manera obsessiva, sense poder fer-hi res. Així doncs, seguint el consell d’Oscar Wilde que diu que la millor manera de vèncer la temptació és lliurant-s’hi, vaig fer-ho. Vaig lliurar-m’hi. I és que el meu cap sempre pensa en i amb música. Sempre.
Naturalment a la vida hi ha moltes més coses que mú- sica i, de fet, he gaudit i gaudeixo fent moltes altres coses que també m’omplen, però la música, ho vulgui o no, com si no pogués fer res per evitar-ho, sempre va amb mi.
Per aquest motiu, he pensat que explicar com és la meva relació amb aquesta música que sempre m’acompanya i que m’ha anat em-motllant com a persona durant tots aquests anys potser mereixia una reflexió per escrit. Tot i no estar gaire segur si pot interessar ningú, he decidit posar-m’hi.
De petit no m’agradava llegir. No m’agradava gens. Però quan amb divuit anys vaig fer clic (ja parlarem a bastament d’això), vaig començar a devorar partitures i llibres de tot tipus, especialment de temes musicals. Vaig trobar el gust a desllorigar minuciosament les biografies de les personalitats que anava descobrint i que comença-ven a inspirar-me. Llegint-les vaig adonar-me de la doble dimensió
beethoven.indd 9 19/02/14 09:59
10
de qualsevol artista: la privada i la pública. Vaig descobrir també que ambdues sempre estan relacionades. Vaig descobrir que són indes-triables i que, moltes vegades, es barregen. M’agradava molt saber-ho tot sobre els meus referents. No obstant això, el pas del temps m’ha fet veure les coses d’una altra manera. Penso que l’àmbit privat de les persones ha de romandre sempre privat i que cal separar-lo de la vida pública. Per això en aquest llibre que, sens dubte, té una es-purna d’autobiogràfic, aquest fil es manté només per donar sentit a les meves experiències musicals, artístiques o televisives, que, d’altra banda, penso que són les que poden tenir algun tipus d’interès.
No tinc cap missatge transcendental per donar a ningú, ni tam-poc tinc la intenció d’alliçonar ningú. Tampoc no sabria com fer-ho. Només tinc el plaer i la il·lusió d’explicar i compartir amb tantes per- sones com pugui totes aquelles coses que la música m’ha ensenyat.
beethoven.indd 10 19/02/14 09:59
11
OBERTURA
Dormono entrambi,Non vedran la manoChe li percuote.
Norma (Acte II – escena I)1
Vincenzo Bellini, Felice Romani
Dos quarts de deu del vespre del dijous 25 de gener del 1973 al Gran Teatre del Liceu. Norma de Vincenzo Bellini amb la Caballé i la Be-rini. Un repartiment de luxe per a una de les òperes més estimades del repertori. Una de les nits més glorioses de la història del Liceu. Va ser la meva primera vegada.
Gran joia i excitació a casa perquè havíem aconseguit una llotja per anar a veure un dels esdeveniments operístics més importants de les darreres temporades del Liceu. Jo encara no ho sabia —bé, de fet jo no sabia res—, però es veu que això d’anar a una estrena del Liceu no era gens habitual, si més no a casa meva. Però teníem una llotja per anar a veure la Caballé i la Berini cantant la Norma de Bellini. Tot un esdeveniment. A casa tots estaven molt excitats cor-rent amunt i avall. Ens vàrem vestir de diumenge i els meus pares, després de cordar-me les sabates, van clenxinar-me els cabells amb colònia.
El teatre em va semblar immens. Gegant. Era ple de gom a gom. Asseguts als nostres seients d’una llotja lateral d’amfiteatre, els llums es varen apagar i el mestre Gianfranco Masini, un expert en el reper-tori belcantista, va aparèixer al fossat i l’òpera va començar.
1. «Dormen tranquils, / no veuran la mà / que els fereix.»
beethoven.indd 11 19/02/14 09:59
12
Els forts acords de l’obertura en allegro maestoso e deciso van sonar i... no em va agradar. Vaig mirar a dreta i esquerra i tant les meves germanes com els meus pares semblaven molt concentrats i entusiasmats. Vaig intentar-ho una altra vegada, però vaig tornar a fracassar. Recordo perfectament que tot plegat em va resultar pesat i avorrit. Molt avorrit. Vaig començar a badallar una vegada i una altra i després de cinc minuts vaig sortir a l’avantllotja i vaig estirar-me sobre el típic sofà que hi havia a les avantllotges de l’antic Liceu i sí, vaig adormir-me. Quan em van despertar, la funció ja s’havia acabat. M’havia perdut la famosíssima Norma de la Caballé i la Be-rini. Una nit històrica i jo, tot i ser-hi, me la vaig perdre. Simple-ment, vaig adormir-me. Només tenia sis anys.
beethoven.indd 12 19/02/14 09:59