REPARACIÓ I SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES DE LA BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL DE SITGES

A L'EDIFICI RESIDÈNCIA DE MIQUEL UTRILLO

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

ÍNDEX DOCUMENTACIÓ

I. MEMÒRIA II. FOTOGRAFIES DE L’OBRA ACABADA III. FOTOGRAFIES DELS PROCES CONSTRUCTIU IV. DOCUMENTACIÓ ANNEXA:

o PLÀNOLS o FOTOGRAFIES ANTERIORS A LA INTERVENCIÓ o DOCUMENTACIÓ PUBLICADA REFERIDA A L'OBRA

REALITZADA

I. MEMÒRIA

DADES DE L'OBRA

PROMOTOR AJUNTAMENT DE SITGES

PROJECT MANAGER Albert Bargués Grau

AUTOR DEL PROJECTE Ramon Fusté Sitges

DIRECTOR DE L'OBRA Albert Bargués Grau

DIRECTOR D'EXECUCIÓ DE L'OBRA Carles Piñol Truco

COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT

Ramon Enfadaque Arnau

CONSTRUCTOR URCOTEX

CAP D'OBRA Josep Brazo

MESTRE D'OBRA Josep Rosich

PRESSUPOST ADJUDICACIÓ 710.805 €

PRESSUPOST FINAL 777.084 €

DESVIAMENT 9%

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

OBJECTE DEL PROJECTE I ANTECEDENTS DE PARTIDA

El projecte va plantejar la reforma i reparació de patologies estructurals, així com l'adaptació de la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges als requeriments funcionals actuals. Amb aquest darrer objectiu es va proposar la reforma per la supressió de barreres arquitectòniques, amb la instal·lació d'ascensor i dues rampes, una d’elles a l’accés principal i l’altre al pati que comunica diferents sales a nivell de planta baixa.

La Biblioteca Santiago Rusiñol està situada a la Plaça de l’Ajuntament nº15 de Sitges, a l'edifici on va estar situada la residència de l'artista Miquel Utrillo. Es tracta d’un edifici que forma part del conjunt anomenat Palau Maricel. Eren els inicis del segle XX quan s’anaven annexionant, habitatges de pescadors i l’edifici de l’antic hospital de Sant Joan, fusionant-los, per iniciativa de Charles Deering, i així convertir-los, a partir de l’any 1910, en la residència familiar. Les van convertir, en Charles Deering i Miquel Utrillo, en el que ara són el Maricel de Mar i el de Terra, ambdós separats pel carrer de Fonollar i l’esplèndid Racó de la Calma, configurant l’entrada al Palau. En Miquel Utrillo, al mateix temps, també compra dos edificis: el que ara és la Biblioteca Santiago Rusiñol, i el que es convertirà en l’anomenada casa Lola Anglada, ambdós dins del conjunt del Palau, però amb l’entrada independent a la plaça de l’Ajuntament. L’edifici

va ser adquirit per Miquel Utrillo l'any 1915 i va ser concebut inicialment com a habitatge i estudi, transformant-se finalment l’any 1936 en la Biblioteca. L'edifici es tracta d'una casa formada per estances al voltant d'un pati porxat, esquema que es repeteix en les diferents plantes que la composen. Mereix especial menció pel seu interès i la seva bellesa les cobertes enjardinades. Des del punt de vista arquitectònic, el llenguatge utilitzat propi del modernisme, tant en la façana com en els elements decoratius molt particulars, van ser una mostra dels que s'utilitzarien en els diferents edificis del conjunt del Maricel i poden ésser considerats com inici de l'arquitectura noucentista. L'altre gran element protagonista de l'edifici es la llum del Mediterrani, que amb els seus reflexos juga amb el colors de les parets i les rajoles del paviment, matisant textures i modulant l'ambient canviant de cada una de les estances, seguint l'esperit estètic il·luminista de Miquel Utrillo En el moment en que el canvi d’ús que es va produir en l’edifici per convertir-lo en la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, les normatives no eren tant exigents com les actuals en quan a habitatges particulars. Un cop l’edifici passà a ús públic i atenent a les demandes actuals de seguretat estructural, aquest edifici, resta encara més lluny d’assolir-les. Des d’un punt de vista constructiu ens trobem amb un edifici típic del modernisme, amb parets de càrrega de maó massís, forjats a base de bigues d'acer tipus IPN i volta catalana, coberta a la catalana, revestiments a base de estucs a la calç i paviments de mosaic hidràulic com a elements més significatius.

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

DEFINICIÓ DE L’ACTUACIÓ

Descrit i conegut l'edifici amb que s'hauria de tractar es fixen els criteris i objectius que regiran la intervenció, tant com a plantejament inicial com en la direcció de les obres. Reconeixent la importància història i cultural de l'edifici, la intervenció hauria de posar en valor els elements arquitectònics que identifiquen la seva arquitectura intervenint de forma delicada i no invasiva. Seguint aquestes mateixes premisses, la direcció d'obra es va realitzar minuciosament, com si es tractés d'un exercici de arqueologia, mirant d'actuar atenent al detall, als requeriments i solucions que s'exigís a cada pas i fent un esforç de descoberta i recuperació dels materials i cromatisme originals, sovint amagats en les actuacions portades a terme amb els anys. Tres són els àmbits principals a on s’actua:

1. Un de REPARACIÓ, a on punts de l’edifici amb importants desperfectes (de temps) són arranjats.

2. Un segon és l' ACCESSIBILITAT, l’edifici té barres arquitectòniques, amb la realització dues rampes, una d’elles a l’accés principal i l’altre al pati que comunica diferents sales a nivell de planta baixa i la incorporació d’ascensor, hom pretén eliminar-les.

3. Un tercer, el REFORÇAMENT de determinats forjats.

1. L’ ACTUACIÓ DE REPARACIÓ

Es van realitzar actuacions de reparació sobre els revestiments, els paviments, les fusteries, es van reparar esquerdes i filtracions que estaven deteriorant l’edifici.

ELS PAVIMENTS Es va recuperar els mosaics hidràulics i terratzos originals, restaurant peces o reproduint mimèticament les que estaven en mal estat o van ser malmeses durant la intervenció.

ELS REVESTIMENTS Com si d'un exercici d'arqueologia es tractés, es descobreixen els colors genuïns amagats sota la pintura blanca aplicada en anteriors reformes i es decideix reproduir la gama cromàtica original.

Pel tractament de façanes, especialment la principal, s’utilitzarà com acabat l’estucat tricapa: regularització amb morter de calç, segona capa uniforme de morter de calç i tercera emblanquinat amb pasta de calç i pols de mabre, amb acabat lliscat.

2. L’ ACTUACIÓ DE MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT La rampa situada al claustre es va plantejar com un element metàl·lic superposat, com si d'un moble es tractés, per ser percebut de manera inequívoca com un element de nova implantació. Els graons de l’entrada a l’edifici es van substituir per una rampa d’obra acabada amb paviment semblant a l’original.

3. L’ ACTUACIÓ DE REFORÇ

La solució proposada per reforçar l'estructura és la de constituir un entramat metàl·lic per sota del forjat per tal de partir la llum als nervis de forjat. Es van realitzar recolzaments sobre angulars en lloc de encastaments, per tal de malmetre el mínim possible els murs de fàbrica existents.

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

VALORS A DESTACAR EN L’ACTUACIÓ DE REFORMA

Una reflexió sobre la manera en que es devia intervenir va portar a concloure que s'havia de reprimir la temptació de gran artificis. Es va realitzar un exercici de delicadesa, mirant de recuperar els valors originals que defineixen aquest edifici del Il·luminisme: ordre geomètric, color i llum.

Amb aquest fi es van estudiar i recuperar els tons originals de les parets i el conjunt de rajoles dels paviments que amb els seus colors i reflexos completen el joc de llum natural i cromatisme de l’edifici.

La remodelació de la Biblioteca Santiago Rusiñol ha permès retornar a l’edifici l’encant que havia tingut quan es va construir, abans que adoptés l’ús d’equipament cultural.

La sorpresa que li ha suposat netejar-li la cara a la Santiago Rusiñol ha sorgit de la recuperació dels colors originaris de l’enrajolat, que s’havien anat descolorint i s’han repintat les sales com estaven originàriament. Amb el temps, s’havien pintat de blanc, però rascant s’han trobat verds, blaus i groc, bàsicament, en una combinació que juga amb els efectes que crea el reflex de la llum del carrer. Si l’actuació promoguda per l’Ajuntament buscava en principi adaptar la construcció als requeriments actuals de seguretat, accessibilitat i noves tecnologies, el procés d'obra amb la neteja de l’enrajolat i el retorn a les parets i sostres els colors que originàriament havien tingut, ha redescobert una biblioteca moderna en un edifici històric que ha recuperat el seu encant artístic. L’elecció que en el seu dia es va fer dels diferents colors redescoberts ara té la seva explicació. L’escala torna a ser de color groc, el preferit de Miquel Utrillo. El que havia estat el dormitori, a la primera planta, és verd, el color de la tranquil·litat, molt adequat per a un espai en el seu moment destinat al descans. Així dons una actuació que partint de l'estudi dels valors originals d'una arquitectura històrica ha procedit en la línia de la seva recuperació i de la posada en valor de les qualitats que la fan singular.

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

I. FOTOGRAFIES DE L’OBRA ACABADA

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

II. FOTOGRAFIES DEL PROCÉS CONSTRUCTIU

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

III. DOCUMENTACIÓ ANNEXE

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

LLISTAT DE PLÀNOLS

01 SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT 02 13a PLANTA BAIXA ACTUACIÓ. ACCESSIBILITAT 14 PLANTA PRIMERA ACTUACIÓ 15 PLANTA SEGONA ACTUACIÓ 16 PLANTA COBERTA i TORRATXA 17 SECCIONS 1 i 2 ACTUACIÓ 18 SECCIONS 3 i 4 ACTUACIÓ

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

FOTOGRAFIES ANTERIORS A LA INTERVENCIÓ

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

DOCUMENTACIÓ PUBLICADA REFERIDA A L'OBRA REALITZADA

DIARI DE VILANOVA · 5718 de setembre de 2015 · CULTURA i ESPECTACLES

EQUIPAMENTS CULTURALS

Utrillo redescobertblic el resultat final, però el Con-sistori ha obert aquesta setmana les portes de la biblioteca al DIA-RI. Posant-hi imaginació, ja es pot entreveure el que en sortirà: una biblioteca moderna en un edifici històric que ha recuperat el seu encant artístic.

L’arquitecte Albert Bargués, cap del Departament d’Alcal-dia, ens guia en una visita en què ens desvetlla la sorpresa que li ha suposat ne-tejar-li la cara a la Santiago Ru-siñol. Fa un mes que van fina-litzar les obres i només fal -ten els mobles, però s’han re-cuperat els co-lors originaris de l’enrajolat, que s’havien anat descolo-rint, i s’han repintat les sa-les com estaven originàriament.Amb el temps, s’havien pintat de blanc, però rascant s’han trobat verds, blaus i groc, bàsicament, en una combinació que juga amb els efectes que crea el reflex de la llum del carrer. Això és pura sensibilitat. Redescobrir l’es-

JOAQUIM DOMÍNGUEZSITGES

La remodelació de la Biblioteca Santiago Rusiñol ha permès re-tornar a l’edifici l’encant que ha-via tingut quan es va construir, abans que adoptés l’ús d’equi-pament cultural. Fent memòria, parlem de principis del segle XX i de la que havia estat la casa del pintor Miquel Utrillo. Si l’actua-ció promoguda per l’Ajuntament buscava en principi adaptar la construcció als requeriments actuals de seguretat, accessibi-litat i noves tecnologies, també s’ha efectuat una neteja de l’en-rajolat i s’ha retornat a parets i sostres els colors que originària-ment havien tingut. Encara que-den uns mesos per mostrar al pú-

perit del Mediterrani. Ho tení-em aquí sense cap possibilitat de llegir-ho, ressalta.

Més enllà de l’estètica, hi ha els canvis funcionals que havien mo-tivat l’actuació. Dues rampes, una a l’entrada i l’altra al pati interi-or, són les mesures més visibles de cara a l’accessibilitat, així com l’ascensor, entrant a mà esquer-ra, amb accés directe a les sales

principals. En la mateixa línia, s’han construït

uns lavabos nous, d’acord amb la normativa vi-gent per a dis-capacitats. Els vells estaven fets un des-astre, recorda

Bargués.També ha estat

una sorpresa l’estat en què es trobaven les

bigues de l’última planta, on s’ha hagut de fer una actua-ció de reforç. Un parell de petites peces deixades sobre els estants a la sala principal de la planta bai-xa, completament rovellades, ens permeten fer-nos una idea del que ha estat necessari fer.

L’elecció que en el seu dia es va

fer dels diferents colors redesco-berts ara té la seva explicació. L’es-cala torna a ser de color groc, el preferit de Miquel Utrillo, se-gons Bargués. I el que havia estat el dormitori, a la primera planta, és verd. Dit així, pot semblar dis-cutible, però la raó és ben clara. És el color de la tranquil·litat, molt adequat per a un espai en el seu moment destinat al descans.

L’Ajuntament preveu obrir la biblioteca l’any vinent. Amb tots els canvis efectuats serà el pri-mer edifici municipal íntegra-ment amb llums led a Sitges. Tot i aquestes modernitats, per a Bar-gués el més important ha estat descobrir l’edifici de 1915, en una experiència similar a la vis-cuda en altres cases del poble, però amb un valor afegit: la sen-sibilitat dels lluministes s’ha vist en altres llocs, que també s’han anat perdent, molt més que no pas a la biblioteca, per-què al ser pública ha mantin-gut la seva estructura origi-nal.

Una petita part del mobiliari de la Santiago Rusiñol, dissenyat per un arquitecte de principis de segle XX, es mantindrà a efectes simbòlics, segons assenyala Al-

La Biblioteca Santiago Rusiñol recupera l’aspecte de l’antiga casa del pintor

L’equipament obrirà les portes l’any vinent, un cop acabat el trasllat

La sala infantil de la Biblioteca Santiago Rusiñol permet comprovar la complementarietat estètica entre l’enrajolat i les parets. SIDRU C.

Sala principal, a l’espera del mobiliari. SIDRU C. Una de les dues rampes habilitades. SIDRU C.El blanc i el blau, protagonistes al pati. SIDRU C.

Les terrassesUn cop d’ull a l’exterior per-met, al segon pis, copsar la feina pendent a les terras-ses, un espai de domini al-hora municipal, del Consorci del Patrimoni de Sitges i de la Diputació de Barcelona. Al tractar-se d’una zona tanca-da al pas, s’ha anat deixant i es troba força degrada-da, tot i que Albert Bargués n’està projectant el projecte de rehabilitació. “Fa 30 anys que no es fa servir i l’absèn-cia d’ús ha contribuït a què el seu manteniment sigui el mínim”, explica el cap el De-partament d’Alcaldia.

bert Bargués. La resta, de princi-pis de la segona meitat, es renova-rà per a adequar-lo a les noves tec-nologies. Les noves taules han es-tat dissenyades per permetre que hi passin cables per dins. Els mo-bles que no es quedin a la biblio-teca, però que es restaurin, pas-saran al Consorci, ha anunciat l’arquitecte.