Post on 24-Dec-2015
description
Deontologia periodística i llibertat d’expressió
Professor: Josu de Miguel
Examen 70% (4 de juny) Dues proves a classe sobre dues lectures. Cadascuna 1,5 p.
Materials per estudiar per l’examen: -‐ Llei 166 i 167 -‐ PowerPoint de classe -‐ Manuals de la guia docent
Tema 0. Introducció a l’ordenament jurídic i als drets fonamentals
Part I. L’Estat ConsQtucional
La Cons-tució espanyola en perspec-va històrica La ConsQtució espanyola sorgeix després de 40 anys de dictadura, un sistema políQc on les persones viuen al marge del dret, viuen en l’arbitrarietat i no tenen cap garanQa consQtucional. A finals dels anys 70 s’anaven plantejant la possibilitat d’un canvi de règim després de la mort del dictador. Primer es vota en les corts franquistes i en el 78 es vota la reforma políQca que incloïa una llei més per desfer les altres 7 lleis que exisQen -‐-‐> sistema de reforma consQtucional per desfer els altres poders. Durant un any es discuteix la ConsQtució, es vota en el Parlament i el 6 de desembre del 1978 entra en vigor la consQtució després de guanyar el SÍ del poble. No hi ha cap procés de Transició on hi hagi hagut tants processos democràQcs i de parQcipació del poble (per exemple la ConsQtució d’alemanya de Weimar la van fer i aprovar les potències militars i el poble no hi va parQcipar. La ConsQtució de França va ser feta per De Gaulle i després va votar un referèndum on la gent la va aprovar perquè França estava en col·∙lapse. En els països de l’est ni tan sols es van molestar en fer ConsQtucions democràQques, el mateix passa amb Sud-‐Àfrica, Nord-‐Amèrica, Anglaterra que no en té...). Era una bona consQtució en el seu moment però els actors que l’haurien d’haver manQngut no ho han fet. ▪ La ConsQtució té 169 arQcles, es considera un text llarg. ▪ Però les consQtucions són textos curts i polivalents, que Qngui múlQples
interpretacions. ▪ No hi ha clàusules d’intangibilitat, tot és reformable. ▪ Pretensió de resoldre els problemes políQcs seculars de la societat espanyola:
separació religió/Estat, sotmeQment de l’exèrcit al poder civil, superació del problema territorial i reconeixement del pluralisme.
Deontologia periodística i llibertat d’expressió
▪ Nova organització territorial. ▪ Reconeixement del Pluralisme (mulQparQdisme i diferents ideologies). ▪ Ampli llistat dels Drets Fonamentals.
Principis estructurals de l’ordenament cons-tucional espanyol Art. 1.1 CE: Espanya es cons2tueix en un Estat social i democrà2c de Dret [...]. Art. 1.3 CE: La forma polí2ca de l’Estat espanyol és la monarquia parlamentària. És una forma de govern que és la incorporació d’una prefectura d’estat que no és democràQca sinó que és hereditària (un rei que no governa sinó que reina, que és neutral i té la funció de moderar, però no pren decisions). És cap militar però ha d’acatar les decisions del ministre d’assumptes exteriors i del President. El rei, a efectes jurídics, és un “menor d’edat” on els seus actes estan controlats i firmats pel ministre i el President del Govern. Art. 2 CE: La Cons2tució es fonamenta en la indissoluble d’unitat de la Nació espanyola, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Valors superiors de l’ordenament jurídic Art. 1.1 CE: Espanya es cons2tueix en un Estat [...] que propugna com valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la jusMcia, la igualtat i el pluralisme polí2c. PowerPoint...
La fórmula unitària del “Estat social i democrà-c de Dret”: interpretació a) Com afecta l’Estat social a l’Estat de Dret? Permet el gaudi dels drets en igualtat. I l’EStat de Dret a l’Estat social? Limita les intervencions de l’Estat per aconseguir aquesta igualtat. Els ciutadans també han de tenir d’uns drets socials bàsics. Si vivim en un esquema liberal, la intervenció de lo públic i lo privat ha de tenir uns límits. El poder democràQc no pot envair tot l’espai privat ni els drets liberals per un ideal utòpic socialista. b) Estat social i democràQc: el principi social atenua conflictes socials i facilita l’estabilitat políQca i el principi democràQc permet la parQcipació dels ciutadans i grups socials. Quanta més igualtat existeixi menys conflictes i més beneficiada surt la democràcia. A través del principi democràQc els ciutadans i els seus representants poden fer políQques que els represenQn. c) Estat de Dret i Estat democràQc: l’Estat de dret impedeix a la majoria imposar-‐se sempre a les minories, mentre que el principi democràQc serveix per prendre decisions limitadores de llibertat. L’estat de Dret impedeix a les majories imposar-‐se sempre a les minories, mentre que el principi democràQc serveix per prendre decisions limitadores a la llibertat.
Deontologia periodística i llibertat d’expressió
Part II. L’ordenament jurídic Conjunt de normes jurídiques formalitzades i integrades en actes normaQus, mitjançant les quals es pretén ordenar la vida social i resoldre els conflictes que puguin sorgir en ella, ja sigui mitjançant prescripcions o normes de conducta que impliquin obligacions, prohibicions o permissions, com mitjançant l’arQculació de normes de competència genèrica a favor d’òrgans i subjectes encarregats de l’adopció de dites normes”. Si no complim aquestes normes, Qndrem algun Qpus de sanció (sigui una sanció social o una sanció jurídica). “Una norma jurídica és una regla o principi dirigit a la ordenació del comportament humà prescrita per una autoritat, l’incompliment de la qual pot portar a l’aparellat a una sanció” (la prohibició de copiar a un examen). La norma es conté en un acte normaQu o font (en aquest cas, el Reglament de la Universitat). La competència per que la Universitat dicQ el seu propi Reglament de funcionament està en l’arQcle 27.10 de la CE, la LO 6/2001 d’Universitats i 1/2003 de les Universitats de Catalunya. Es prenen les decisions que l’ordenament jurídic et permet.
L’ordenament jurídic com a sistema El punt de parQda de l’anàlisi consQtucional de les fonts del dret és considerar que les normes no es presenten de forma aïllada, sinó en clau estructural, com a parts integrants d’un conjunt de normes jurídiques i d’actes normaQus entre els que es plantegen relacions molt diverses. Aquest conjunt es denomina sistema normaQu, sistema jurídic o ordenament jurídic. La norma que s’encarrega d’establir els actes normaQus i el procediment per incloure aquestes normes en l’ordenament jurídic és la CONSTITUCIÓ.
Principis que regeixen l’ordenament jurídic La pluralitat d’actes normaQus (llei, decret-‐llei, reglament) establerts en la ConsQtució implica que es precisen una sèrie de criteris per idenQficar les circumstàncies i situacions en les que es poden adoptar i, en concret, determinar si s’han complert les condicions de validesa i vigència dels actes normaQus. L’ordenament consQtucional és un gran sistema que integra dos subordenaments (Estat i CCAA) i que interactua amb el sistema de la Unió Europea. Cada ordenament té els seus òrgans de producció (els Parlaments i els Governs).
Deontologia periodística i llibertat d’expressió
Interrelació sistèmica entre els ordenaments jurídics
Segons el dret comparat, Espanya és un Estat federal. Amb l’obertura de la Unió Europea, els seus tractats i direcQves transformen tot el model de drets fonamentals, l’ordenament autonòmic… El 80% de les decisions que es prenen són a causa de la Unió Europea.
Deontologia periodística i llibertat d’expressió
Les normes es relacionen mitjançant uns principis i funcionen de forma jeràrquica. Entre ells es relacionen mitjançant els principis de competència (no de jerarquia). El principi de competència és l’àmbit formal i material a parQr d’on un òrgan pot actuar.
Principis que regeixen l’ordenament jurídic ▪ Principi de jerarquia: indica la subordinació d’uns actes normaQus en relació
amb altres en funció del seu major o menor rang normaQu dins del mateix ordenament (ConsQtució-‐Llei-‐Parlament).
▪ Principi de competència: permet determinar la validesa d’un acte normaQu a parQr del respecte de tres requisits o condicions d’existència prevists generalment en la ConsQtució o en els actes normaQus habilitadors de la seva existència. Així, tenen que procedir de l’òrgan d’elaboració previst, han de ser elaborats amb l’arreglament al procediment predeterminat i han de tractar una determinada matèria preconfigurada explícita o implícitament de forma prèvia.
▪ Principi de successió cronològica: l’acte normaQu posterior modifica o deroga l’acte normaQu anterior. Ha de respectar els dos principis anteriors.