Post on 21-Jun-2015
description
L'ART CLÀSSIC: ROMA
Continguts:
● Context
● Antecedent: Art Etrusc
● Característiques generals de l'art romà
● Arquitectura i urbanisme romans
● Escultura romana
● Decoració pictòrica
● Mossaïcs
● Art paleocristià
Context històric i polític: Orígens, la Monarquia (753-510 aC)
● Llegenda: Ròmul i Remo (753 aC)
● Història: tribus latines, sabines i etrusques assentades als 7 turons de Roma, banyats pel riu Tíber. Al s. VIII s'unifiquen.
● Influències culturals etrusques i gregues.
● Al segle VI aC Roma esdevé ciutat-estat.
● En aquests anys el sistema de govern és la Monarquia.
● Els últims tres reis de Roma són etruscos.
Context històric i polític: la República (510-31 aC)
● El 510 aC un grup d'aristòcrates destronen l'últim rei etrusc.
● Roma es converteix en un Estat militarista i colonitzador.
● Guerres Púniques (264-146 aC): derrota de Cartago.
● Expansió pel Mare Nostrum, a partir dels antics territoris cartaginesos.
● Economia de latifundis i esclavisme.
● Consolidació de les estructures republicanes.
● Planificació urbana i obres públiques.
● Expansió del llatí i del Dret romà per tots els dominis: romanització.
Context històric i polític: l'Imperi (27 aC – 476 dC)
● Cèsar August venç la guerra civil i aboleix la República, és el primer emperador.
● L'Imperi s'organitza en províncies.
● Emperador poder absolut i culte diví.
● Etapes:
– Alt imperi (fins el segle III dC): continuen conquestes i romanització i esclavisme.
– Crisi del segle III, d'Alexandre Sever a Dioclesià (235-284 aC) 19 emperadors, cap mort natural. Crisi econòmica. Migracions bàrbares.
– Baix imperi (fins el 476 dC): divisió de l'imperi a la mort de Teodosi, cristianisme, crisi de l'esclavisme.
● Invasions bàrbares, fi de l'Imperi romà.
Context religiós de Roma 1● Religió polteïsta:
a) Mitologia grega
b) Culte privat etrusc (penates, lares, manes)
c) Culte imperial
● Cristianisme perseguit des del s. I. Dioclecià va fer l'última i més gran persecució (303-311 dC)
● Constantí es converteix al cristianisme i el 313 dC proclama la tolerància religiosa.
● Teodosi proclama el 380 dC el cristianisme com a religió oficial de l'Imperi.
Context religiós de Roma 2
ETRUSCOS
● Poble autòcton (?) que vivia a la Toscana.
● Influències culturals gregues i orientalitzants.
● Forta influència religiosa, especialment dels ritus funeraris, en l'art estrusc.
L'ART ETRUSC: ARQUITECTURA
● Precursors a Europa de l'arc i la volta (origen Mesopotàmic).
● Tombes túmul excavades en roca, cobertes per una forma cònica (aproximació de filades).
● Temples de planta quadrada, sobre pòdium alt amb escales, pòrtic amb columnes, amb una o tres naos paral·leles: Tina (Júpiter), Cupro (Jun) i
Menerfa (Minerva). Sostre a dos aigües amb fris i escultures de terracota als costats.
● Altres temples arquitravats dòrics amb columna llisa i basa i amb fris senzill són d'ordre toscà, després adoptat pels romans
ART ETRUSC: ESCULTURA
● Funció funerària
● Escultura sarcòfags:
– Bronze i terracota
– Quotidianitat, escenes relaxades
– Elements del període arcaïc grec: somriure, ulls ametllats, geometria i cert hieratisme
● Escultura temples (també arcaïsme)
● Retrats realistes: incidència a l'escultura de Roma.
ART ETRUSC: PINTURA
● Funció funerària
● Recreen la vida després de la mort o representen festes de comiat dels difunts
● Allargament dels peus i les mans
● Colorides: negre (perfilat) color fosc (pell) rojos (edificis) i ocre (fons)
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'ART ROMÀ
● Arrels eclèctiques: etrusques, gregues i hel·lenístiques (del Pròxim Orient i Egipte).
● És el màxim difusor de l'ideal clàssic grec tot i que sobretot en la seua versió hel·lenística.
● L'Estat és el gran client de l'art romà, encomana obres amb sentit utilitari però també monumental, per propaganda i per ser recordat i immortalitzat.
● Centralisme romà imposa forta unitat en l'art. Sense gairebé escoles artístiques.
Arc de Tiberi a Orange, s. I dC
ARQUITECTURA I URBANISME: CARACTERÍSTIQUES GENERALS 1
● Utiliarisme, amb gran desenvolupament de l'enginyeria. Monumentalitat (sobretot des del s.I dC), amb sentit propagandístic i immortal.
● Civilització urbana, amb noves necessitats (basíliques, termes).
● Vocació imperial obliga a construir comunicacions (ponts i carreteres com la Via Augusta), dotar serveis (aqueductes com el de Segòvia), protecció (muralles).
● Model urbanístic ortogonal basat en els campaments militars. Cardo (NS), Decumanus (EO), Fòrum.
● Simetria i més verticalitat (cúpula).
ARQUITECTURA I URBANISME: CARACTERÍSTIQUES GENERALS 2● Decoracions botàniques
profuses, més que a l'hel·lenístic.
● Interiors molt treballats tècnicament: volta, cúpula...
● Materials: pedra, formigó, rajola. Aparell: opus cuadratum, carreus a soga i través, sovint en 'coixinet'.
● Materials barats i accessibles, però toscos. Per això molts edificis es revestien amb marbre blanc amb grapes.
ARQUITECTURA I URBANISME: HERÈNCIES CULTURALS
● Herència etrusca:
– Arc i Volta, que evolucionà des de la de mig canó fins la cúpula i la volta d'aresta.
– Ordre toscà
– Temples elevats amb pòdium i amb façana i pòrtic principals.
● Herència grega:
– Temples rectangulars, amb pronaos i naos, en peristil.
– Ordres arquitectònics: dòric, jònic i corint. Invenció de l'ordre compost (jònic i corint).
– Frisos més decorats, sovint amb garlandes i bucranis.
– Sentit d'equilibri i simetria. Però amb monumentalitat.
ARQUITECTURA I URBANISME: EDIFICIS RELIGIOSOS
● Temples:
– Planta rectangular. També tholos.
– Elevats amb pòdium.
– Façana i alt pòrtic principals, accés amb escalinata.
– Pronaos i naos.
– Peristil.
– Sostre a dos aigües. També amb cúpula (com el Panteó de Roma).
Maison Carrée, Nimes, 16 aC
ARQUITECTURA I URBANISME: EDIFICIS CIVILS 1
● Basílica:
– Multiusos (comerç, justícia, reunions).
– Planta rectangular.
– 3 naus longitudinals, amb volta de canó i cúpula al fons.
– Nau central més alçada i més gran que la resta.
– Finestres.
– Paret del fons semicircular: absis.
Basílica de Majenci, Fòrum de Roma, 312 dC
ARQUITECTURA I URBANISME: EDIFICIS CIVILS 2
● Commemoratius:
– Columna (rostral o historiada).
– Arc del triomf: fòrums o entrades. 3 arcs, 1 més gran; o només 1 arc.
● Oci:
– Termes.
– Teatre: Semblants als grecs, però amb cavea semicircular, orchestra més reduïda i scena més complexa. Éxterior en pisos d'arqueries, de baix a dalt per resistència així: 1dòric, 2jònic, 3corint, 4compost.
– Anfiteatre: el·líptic, amb scena circular, cavea de tres anells (imma, media i summa), toldo monumental (velum), escepctacles violents (inspira pç. bous).
– Circ: allargat i tancat en semicercle, spina al mig. Carreres.
ARQUITECTURA I URBANISME: EDIFICIS PRIVATS
● Domus: unifamiliar
● Insulae: edifici en alt
● Vil·la: residència rural rica.
● Palau: residència aristocràtica o imperial extramurs.
ARQUITECTURA I URBANISME: VOLTES I CÚPULES
ARQUITECTURA I URBANISME: VOLTES I CÚPULES
ARQUITECTURA I URBANISME: VOLTES I CÚPULES
POSA'T A PROVA 1
Bosrà (Síria), s. II dC, 15.000 espectadors.
Aspendos (Turquia), Zenó, s. II dC, 15.000 espectadors.
POSA'T A PROVA 2
Arenes d'Arlès, 90 dC, 25.000 espectadors
Arenes de Nimes, 50-100 dC, 25.000 espectadors
POSA'T A PROVA 3
Constantí, Batalla del Ponte Milvio, Roma, 315 dC
POSA'T A PROVA 4
ESCULTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
● Saqueig i espoli de Grècia (146 aC).
● Posseir escultura grega és tendència a Roma. Sobretot a partir de l'Imperi.
● Artistes grecs són portats a Roma, i comencen a copiar, però són híbrids estilísticament.
● Material: bronze i sobretot marbre. Tècnica: trepà.
● Antropocentrisme, naturalisme, realisme i retratisme, propaganda.
● No només cos sencer, sinó també representen bustos i caps (diferència respecte de Grècia).
● Escultures pintades.Retrat de Caracalla, 213 aC, Museu de Nàpols.
ESCULTURA ROMANA: INFLUÈNCIES
INFLUÈNCIES:
- ETRUSQUES
● Retrat funerari realista, però sovint amb trets esquemàtics.
● Retrats: caps i bustos.
● Escultures de bronze amb animals (lloba capitolina).
- HEL·LENÍSTIQUES:
● Temes mitològics
● Temes frívols.
● Retrat (realista o idealitzat)
● Relleu narratiu Cap del noi, bronze etrusc, s. III aC. Museu de Florència.
ESCULTURA ROMANA: REPÚBLICA (510-31 aC)
● Ideal de vida patrici frena una mica les influències estrangeres.
● Retrats realistes de familiars, sovint només del cap. Cultes avantpassats.
● Bustos: cabell curt, molt pla de talla, quasi sense pentinar.
● Compromís entre realisme i idealisme.
Gai Juli Cèsar.S. I a.C. Roma. Museus Vaticans
ESCULTURA ROMANA:IMPERI
● Apogeu de la influència grega i hel·lenística.
● Còpia compulsiva d'obres clàssiques i hel·lenístiques. Escola neoàtica (s. I aC): Pasíteles, Stefanos, Menelau
● Tendència a l'idealisme des d'August fins la fi del s. II dC. Un idealisme soint al servei de la política. En tot cas idealisme humanitzat.
● Des de meitat del s. II dC tendència a l'expressionisme, i al segle III dC cap a l'esquematisme oriental, amb engrandiment d'ulls i, marcat de pupil·les. Bust de Neró, s. I dC, Museu
Capitolini
POSA'T A PROVA 1
August de Prima Porta, encarregada pel Senat de Roma, 14 dC. Còpia d'original de 20 aC. Marbre. 2,04m
POSA'T A PROVA 2
1 Brutus Barberini, s.I aC – s. I dC, marbre, 1,65 m
2 Colós de Constantí, asseguda, 313 dC, marbre, 12 metres.
POSA'T A PROVA 3
Retrat de l'emperador romà d'Orient Arcadi, s. V dC. Estambul.
Cap d'un patrici romà, Otricoli, 50-75
aC, Marbre, Museu Torlonia (Roma)
POSA'T A PROVA 4
Estàtua eqüestre de Marc Aureli, 176 dC, Bronze, Museus Capitolins (Roma)
POSA'T A PROVA 5
La dama de la permanent, s. II dC, Marbre, Museus Capitolins (Roma)
Nen, escultura romana imperial
L'infant amb la llebre, s I – s II dC. Museu Arqueològic de Cabra
POSA'T A PROVA 6
Còmodo, representat com a Hèrcules, 192 dC, Museus Capitolins
Escipió l'Africà. Bronze amb ulls de pasta. S II aC.
Bust d'Adriano, 135 dC, marbre, Museu Arqueològic de Sevilla
POSA'T A PROVA 7
L'Orador, Aulo Metele, bronze, s. I aC. Museu Arqueològic de Florència.
Livia Drusila, esposa d'August, marbre, 14-19 dC. Museo arqueológico de Madrid.
Els tetrarques, porfidi, s. IV dC, Plaça Sant Marc de Venezia, espoliada de Constantinoble.
SEMBLANCES RAONABLES?
Calígula, marbre, s. 37-41 dC. Museu Ny Carlsberg Glypotek, Copenhagen
Joffrey Baratheon (Jack Gleeson), Game of Thrones.
ESCULTURA ROMANA: EL RELLEU
● Profusió del relleu narratiu que recrea les gestes de l'Imperi.
● Relleu més històric que mític. Voluntat propagandística: columnes (helicoïdal), arcs, altars... O funerària (més tardana): sarcòfags.
● Evolució:
– A partir d'August (I aC) : idealisme, diferents nivells de relleu (alt, baix, mitjà) per assolir perspectiva.
– Des del s. I dC: més realisme, amb més detalls de la història. Menor cura en la perspectiva (isocefàlia).
– Baix Imperi: Estil Cristalí, juxtaposició de figures que entronca amb l'art paleocristià.
Dalt: Família d'August a l'Ara Pacis (17 aC).
Mitjà: Saqueig del Temple de Salomó (82 dC).
Baix: Legions romanes travessant el Danubi (107-113 dC)
POSA'T A PROVA 1
Ara Pacis Agustea, altar de sacrificis, marbre (13 aC)
POSA'T A PROVA 2
Pedestal de l'Obelisc de Teodosi I el Gran, baix relleu, marbre 390 dC
Sarcòfag Màxim de la Batalla de Romans i Germans, Marbre, 180-190 d. C
PINTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS● La coneixem sobretot per les ruïnes
de Pompeia i Herculà (79 dC).
● Influència grega present des de l'inici, és creixent: temes mitològics.
● A partir del s. I aC comença a generalitzar-se la pintura mural al fresc, per decorar l'interior de les cases amb escenes també quotidianes.
● A Pompeia i Herculà: alt realisme, ús de perspectiva (grandària i difuminació), detallisme, precisió, força expressiva, riquesa cromàtica. Hi ha 4 estils pompeians.
● A les cases riques, existien també pintures realistes sobre taula, al tremp o encàustica (amb cera).
Terencio Eneo i la seua muller. Representats amb papirs i tauletes a Pompeia, s. I dC. Museu
PINTURA ROMANA:ESTILS POMPEIANS 1
● Primer estil o estil d'incrustació (s. II aC – s. I aC):
– Copiat dels palaus hel·lenístics.
– Simula grans lloses de marbre i sovint empra motllures d'estuc per emmarcar-les.
● Segon estil o arquitectònic (des de principis del s. I aC):
– Simula elements arquitectònics com si la paret s'obrís a l'exterior (il·lusionista).
– Paisatges simulats i amb personatges.
– Evolucionarà amb escenes mitològiques en el centre del mur, com si estigueren dins d'una habitació.
La Casa de Sallustio, Pompeia, s. III aC
Vil·la de Boscorreale, pròxima a Pompeia, s. I dC
PINTURA ROMANA:ESTILS POMPEIANS 2
● Tercer estil o ornamental (des de finals del s. I aC, August):
– Divisió del mur com un retaule amb estilitzats elements arquitectònics i d'orfebreria.
– Cada requadre o finestra té una escena independent, amb colors plans. Sostinguda per una 'escultura'.
● Quart estil o il·lusionista (a partir del terratrèmol de 62 dC):
– Complicació del segon estil.
– Perspectives molt complexes i decorats com en el teatre (telons, cortines, màscares).
– Escenes picaresques, mitològiques, amoroses, quotidianes, familiars...
Casa dels Vetti, judici a Ixionm Pompeia, s. I dC
Casa dels Vetti, Pompeia, s. I dC
POSA'T A PROVA
Vila dei Misteri, s. I aC, Pompeia
MOSAÏC ROMÀ● Aplicat a parets i al terra.
● Herència de l'Hel·lenisme, a través de la Magna Grècia.
● Esplendor durant l'Alt Imperi.
● Construït amb tessel·les (de vidre, esmalt o marbre). Segons grandària de les tessel·les:
– Opus tessallatum (+ de 4mm)
– Opus vermiculatum (- de 4mm)
– Opus musivum (mur)
– Opus sectile (pedres de marbre, diferent grandària). Tècnica més suntuosa i habitual per edificis rics o públics.
● Inicialment, temes mitològics i grecs; després diversos temes i també formes geomètriques.
Tigre atacant el marrà, Opus sectile, Basílica de Giunio Basso, Roma, 325-350 dC.
POSA'T A PROVA
Medusa, s. II dC , Opus Vermiculatum, Museu Arqueològic de Tarragona.
Mosaic de Penteé, Opus Tessallatum, Nimes.
ART PALEOCRISTIÀ (313-750): CARACTERÍSTIQUES GENERALS● Clandestí fins: Edicte de Milà
(313). Catacumbes.
● Oficialitat: Edicte deTessalònica (380).
● Adopta les fòrmules romanes però adaptant-les a les noves funcions, objectius i mental·litats religioses.
● Marca el tipus d'edifici que dominarà en l'Edat Mitjana.
● A l'Imperi d'Orient enllaça amb l'Art Bizantí.
ART PALEOCRISTIÀ (313-750):
ARQUITECTURA
● Després del 313 dC, Roma patrocina obres cristianes i els regala edificis pagans.
● Arquitectura de gran unitat formal en tot l'Imperi, determinada per les funcions.
● La basílica, edifici romà civil, esdevé el model dels nous temples cristians. Perviu en l'Edat Mitjana.
● Adosat té el baptisteri: circular o poligonal, amb un “tonell” al mig.
Característiques de la basílica:
● Allargada: objectiu albergar fidels.
● 3 o 5 naus, la central és més ampla i té finestres grans.
● En un extrem la porta, en l'altre l'absis (mira a Orient). “Jo sóc la llum del món”. A l'absis hi ha el tron o càtedra del bisbe.
● L'altar és una taula damunt del presbiteri, precedeix l'absis. Està cobert per un baldaquí i sobre ell es dibuixa un gran arc, l'arc de triomf.
● Evolució porta al creuer o transepte (creu llatina) a partir del presbiteri.
● Primeres basíliques no voltades, són a dues aigües. Exterior poc acurat.
● Atri (pati porticat) i Nàrtex(vestíbul).
ART PALEOCRISTIÀ (313-750): ARQUITECTURA,
BASÍLICA
Sant Pau Extramurs, Roma, 380 dC.
ART PALEOCRISTIÀ (313-750): ESCULTURA
● Continuïtat en els temes i la plàstica romana decadent, però amb un nou significat: cristià.
● Tendència a l'abstracció: treballen contorns. Hieratisme, esquematisme.
● Poques exemptes, relleu sobretot, on destaquen relleus en sarcòfags:
– Marbre i porfidi.
– Narratius (més comú) o amb escenes separades per columnes o arcs. A voltes en dos faixes.
– Sovint retrat de difunt i cònjuge
– Temes: primer reconversió del paganisme però amb noves figures, el bon pastor i l'orant; des de Constantí explícitament temes cristians: evangeli, Crist, verema, corder, bon pastor, calze, crismó.
POSA'T A PROVA
FI D'UNA ÈPOCA?
Bateig de Clodoveu, rei dels francs, 496 dC. Reims