Post on 08-Nov-2015
La gesti pblica turstica a
travs dels ingressos pblics
Tema 3 Gesti Pblica de les Destinacions
Introducci
La gesti pblica es dna a travs de:
1. Ingressos pblics.
2. Despesa pblica.
3. Regulaci.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
2
Ingressos Pblics
Ingressos pblics. Sobtenen principalment a travs dels impostos o taxes i
normalment:
Aporten els recursos necessaris pels programes de despesa (com per exemple
el cas dels bns pblics; els programes de redistribuci de rendes; etc.)
Poden utilitzar-se com instruments correctors de fallades de mercat i tamb per
a la correcci de les desigualtats o la iniquitat.
Els impostos, a diferncia de la majoria de transferncies de diners entre diferents
persones, i dels intercanvis del mercat, sn obligatoris.
Principi dactuaci per coacci Principi dactuaci de mercat.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
3
Tipologia dIngressos Pblics
La classificaci tradicional que compta amb major inters s la que
diferencia entre:
Ingressos ordinaris.
Ingressos extraordinaris.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
4
Ingressos Ordinaris
No precisen duna autoritzaci expressa del Parlament al aprovar la llei de
pressupostos, doncs lexistncia dels diferents ingressos ordinaris ja est
prevista per una norma jurdica anterior.
Exemple:
La llei dl'Impost sobre la renda de les persones fsiques permet al sector
pblic obtenir ingressos en el moment en que una persona obtingui una
renda, sense necessitat de que les Corts Generals reiterin aquesta
possibilitat cada any.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
5
Ingressos Extraordinaris
En el cas dels ingressos extraordinaris es produeix una reducci del patrimoni
net del sector pblic, doncs si semet deute o nova moneda sest
incrementant el passiu al que ha de fer front el sector pblic i si es privatitzen
empreses pbliques sest reduint lactiu.
Pel contrari, quan lEstat percep ingressos ordinaris no es causa tal efecte
sobre el patrimoni net, almenys de forma immediata.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
6
Classificaci
Dacord amb aquests criteris, podem considerar com ingressos ordinaris i
extraordinaris els segents:
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
7
Ingressos ordinaris Ingressos extraordinaris
- Preus - Emissi de deute
- Taxes - Venda de patrimoni pblic
- Contribucions especials o privatitzaci
- Impostos - Encunyaci de moneda
Ingressos Ordinaris
1. Preus pblics.
Es denomina preu pblic a la contraprestaci dinerria que l'Estat rep per la
prestaci d'un servei en igualtat de condicions que el sector privat i dins del rgim
del Dret Privat. Tals serveis o activitats sn realitzades tamb pel sector privat.
L'Estat ofereix un servei (com per exemple, el transport pblic) i cobra un preu per
ell , tal com ho podria fer una empresa privada.
Sn de sollicitud voluntria per part dels administrats.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
8
Ingressos Ordinaris
2. Taxes
La definici legal de taxa exigeix la concurrncia de diverses circumstncies:
Hi ha dhaver un benefici individual clarament derivat de la realitzaci duna
activitat pblica o dun s privatiu del domini pblic.
Normalment:
Que el servei sigui de recepci obligatria per a ladministrat, perqu aix ho estableixi
una norma legal o reglamentria o perqu sigui essencial per a la vida privada o
social del ciutad.
Que el servei no sigui prestat pel sector privat.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
9
Ingressos Ordinaris
3. Contribucions especials.
Les contribucions especials es paguen quan el ciutad obt un benefici o
sincrementa el valor del seu patrimoni com a conseqncia de la realitzaci
duna obra pblica o lestabliment o ampliaci de serveis pblics.
El tret distintiu de la contribuci especial s que el ciutad no sollicita el servei
pblic o la obra pblica, per es beneficia duna manera especial de lactuaci
del sector pblic.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
10
Ingressos Ordinaris
4. Impostos.
Sn tributs exigits sense contraprestaci. Amb els impostos es trenca la relaci
bilateral existent en els ingressos pblics vistos fins ara:
Prestaci de serveis = pagament pels serveis
El fet de que el ciutad pagui un impost no el confereix el dret a exigir alguna cosa
a canvi. Per tant, es trenca el nexe entre el que va pagar (impost) i el que rep a
canvi (servei pblic).
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
11
Ingressos Ordinaris
Els impostos poden classificar-se conforme a diferents criteris. Si fem s
de la base imposable, es classifiquen en directe i indirectes:
Impostos directes. Recauen sobre manifestacions directes de la capacitat
de pagament del contribuent (la seva renda o el seu patrimoni). Tenen en
compte les circumstncies personals del subjecte passiu i sn de difcil
translaci.
Impostos indirectes. Recauen sobre expressions indirectes de la capacitat
contributiva (el consum), no tenen en compte les circumstncies personals
del contribuent i en general es traslladen via preus al consumidor final.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
12
Ingressos Ordinaris
Es pot diferenciar entre imposici real i imposici personal:
Imposici real. El sistema impositiu pot recaure sobre la renda o sobre el consum,
sense tenir en compte les condicions personals del contribuent.
Imposici personal. El sistema impositiu pot recaure sobre la renda o sobre el
consum, tenint en compte les condicions personals del contribuent.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
13
Classificaci dels Impostos
Impostos directes:
Impost sobre la Renda de les persones
fsiques.
Impost sobre la Renda de les persones
No Residents.
Impost de societats.
Impost sobre Successions i Donacions.
Impostos indirectes:
Impost sobre el Valor Afegit.
Impostos especials.
Impost sobre les Primes d'Assegurances.
Impost sobre Transmissions Patrimonials i
Actes Jurdics Documentats.
Tributs sobre el Joc.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
14
Elements bsics dun tribut
Fet imposable: supsit jurdic o econmic que dna lloc al naixement de
lobligaci de pagar el tribut.
Subjecte passiu: persona natural o jurdica obligada al pagament del tribut
com a contribuent o com el seu substitut.
Base imposable: valoraci econmica del fet imposable.
Base liquidable: s el resultat de restar a la base imposable les reduccions
que sestableixin en la Llei reguladora dl'Impost.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
15
Elements bsics dun tribut
Tipus de gravamen: xifra, coeficient o percentatge que saplica a la base
liquidable per obtenir com resultat la quota ntegra.
Quota ntegra: s el resultat daplicar el tipus impositiu a la base liquidable,
tret que sigui una quantitat fixa.
Quota lquida: s el resultat de restar a la quota ntegra les deduccions en
la quota que permet la llei.
Deute tributari: constitueix la quota lquida ms els recrrecs, interessos de
demora i sancions, que, si escau, hagi de satisfer el contribuent.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
16
Progressivitat
La progressivitat legal
Recordatori: El tipus impositiu o tipus de gravamen s la taxa, fixa o variable i
expressada en forma de coeficient o percentatge, que, aplicada a la base
imposable, dna com a resultat la quota tributaria.
La progressivitat legal marca o, almenys, intenta que el tipus impositiu sigui creixent. Es
a dir, que a majors els ingressos duna persona, major la quota tributaria a pagar per
part daquell individu.
Per exemple:
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
17
Progressivitat Legal
1. La Progressivitat per classes
En aquest cas totes les bases imposables sagrupen en classes, a cada una de les
quals correspon un tipus impositiu que saplica a la totalitat de la base.
La progressivitat per classes planteja un greu inconvenient tcnic denominat error
de salt, que es produeix quan un augment en la base imposable genera un
augment encara major de la quota.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
18
Progressivitat Legal
2. Progressivitat per esglaons
En aquest cas, donada la base imposable es subdivideix en trams o esglaons, a cada
un dels quals es correspon un tipus impositiu diferent. La quota sobt multiplicant
cada porci (o esgla) pel seu tipus i sumant les quantitats resultants. Tindrem per
exemple el segent:
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
19
Progressivitat Legal
3. Impost proporcional amb mnim exempt
El tipus impositiu s constant, per hi ha una porci de la base imposable que est
exempta de gravmens. En realitat, ens trobem davant dun impost progressiu per
esglaons amb dos nics esglaons: el primer entre cero i el mnim exempt i el segon a
partir del mnim. La tarifa seria la segent, per exemple:
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
20
Progressivitat Legal
Per saber si realment trobem una progressivitat legal es necessari abans
explicar el concepte de tipus mig de gravamen. Aquest es correspon amb la
formula segent i mesura el tipus mig que sacaba pagant amb limpost.
=
100
La progressivitat legal pot adoptar tres formes diferents.
Proporcional si el seu tipus mitj s constant.
Progressiu si el tipus mitj augmenta en fer-ho la base imposable.
Regressiu si disminueix el tipus mitj en incrementar la base imposable .
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
21
Progressivitat Real
El tipus marginal
El tipus marginal sempre sha definit com l'impost addicional que es paga per cada
euro ms de renda.
s per aix que algunes persones quan tenen una pujada de sou o obtenen majors
ingressos " salten de gra " i passen a tributar a un tipus marginal ms gran que, a la
prctica, es tradueix en " menors ingressos per l'efecte fiscal.
A la prctica, la majoria de sistemes impositius busquen un sistema marginal creixent,
anomenat progressiu. LIRPF i lIS formen en formen part, per exemple.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
22
Progressivitat Real
Per tant la progressivitat real la definim a travs del concepte de Elasticitat Renda.
, = % %
Diem llavors que:
Progressiu quan E > 1,
Proporcional quan E = 1.
Regressiu quan E < 1.
L'existncia d'impostos legalment progressius no garanteix la progressivitat real de l'impost.
Per exemple, si tenim un impost sobre la renda legalment progressiu per amb fortes deduccions per
estalvi (o per compra d'habitatge), pot succeir que els que ms ingressos percebin es beneficin ms
d'aquestes deduccions i per aix, l'elasticitat renda de l'impost disminueix.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
23
Imputaci de lImpost
Per a explicar on es poden establir impostos s necessari recordar la distinci
entre variables flux i variables estoc.
Flux. Sn aquelles magnituds econmiques que es defineixen per a un perode
de temps. Aix, la renda nacional o consum sn variables que es refereixen a
un any, normalment.
Estoc. Sn aquelles que es defineixen per a un moment del temps. Aix la
riquesa o el patrimoni duna persona sestableix en una data concreta.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
24
Principis Tributaris
1) Simplicitat. El sistema tributari ha de ser senzill i cmode tant per al contribuent (mnims
costos de complementaci) com per a ladministraci (mnims costos gesti).
2) Suficincia. El conjunt de impostos ha de ser capa de generar recursos suficients per
cobrir les despeses del sector pblic.
3) Equitat. Requereix de dos factors: equitat vertical + equitat horitzontal.
4) Neutralitat. Els impostos han dalterar el menys possible les decisions dels agents
econmics. La idea fonamental s que els individus trin de forma ptima tot utilitzant els
preus generats pel funcionament del sistema econmic. Com aquests preus es veuen
alterats com a conseqncia dels impostos, es pretn que tals distorsions siguin mnimes.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
25
Principis Tributaris
La compatibilitat entre els diferents principis tributaris.
Aquests principis poden ser incompatibles i, per aix, un sistema tributari que tracti
de complir amb els diferents principis no pot descansar en una nica figura
impositiva.
Es necessari doncs, pensar en utilitzar diverses mesures a la vegada per cobrir
completament els principis i a vegades, no noms de carcter impositiu.
La principal oposici es produeix entre els principis dequitat i de neutralitat.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
26
Tipologies dImpostos
Per satisfer les necessitats pbliques lestat ha de disposar duns recursos.
Aix, es parla dactivitat financera de lestat com el conjunt dactes que
realitza lestat per obtenir els ingressos i realitzar els actes necessaris per
aconseguir les seves finalitats.
Lactivitat financera t dues facetes: lobtenci dingressos i la realitzaci de
despeses pbliques. Est regulada pel dret financer. Anem a referir-nos a una
part daquests ingressos pblics que sn els tributs.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
27
IVA
Qu grava?
LImpost grava els lliuraments de bns i les prestacions de serveis amb contraprestaci,
realitzades per les associacions.
Qui lha de pagar?
s un impost que grava el consum de bns i serveis, no la daci. Per tant, qui ho ha de pagar sn
els destinataris de bns i serveis, no les associacions que els lliuren.
Per fer-ho possible, l'Impost estableix lobligaci de repercutir-ho (cobrar-ho) i ingressar-ho en el
Tresor Pblic.
Funcionament de l'impost
L'impost sobre el Valor Afegit s un impost que funciona pel mtode de lautoliquidaci.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
28
IAE
Qu grava?
L'Impost sobre Activitats Econmiques grava totes les activitats que suposin el lliurament de bns i la
prestaci de serveis, s a dir, sobre activitats empresarials, professionals o artstiques, que sexerceixin o
no en un local determinat.
Qui lha de pagar?
Lhan de pagar totes les associacions que lliurin bns o prestin serveis en el desenvolupament de les
seves activitats. Labsncia dafany de lucre i, ocasionalment, de contraprestaci econmica, no
alliberen en cap cas, de lobligaci de pagar-ho.
La quota a pagar s variable.
Va en funci del tipus dactivitat que es realitza corregida per uns parmetres que l'Impost considera
rellevants per calcular la quantitat final a pagar (superfcie, situaci del local, grandria de la
poblaci...).
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
29
IRPF
Qu grava?
LImpost sobre la Renda de les Persones Fsiques grava les rendes obtingudes per les
persones fsiques.
Qui lha de pagar?
Les associacions sn persones jurdiques, i per tant, lImpost sobre la Renda de les
Persones Fsiques no grava, en cap cas, les rendes que obtenen.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
30
IS
Qu grava?
Limpost de societats grava el supervit (benefici) que obtenen les associacions. Per
supervit, sha dentendre la diferncia entre els ingressos i les despeses necessries
per obtenir-los.
Qui lha de pagar?
Lhan de pagar totes les associacions. Labsncia dafany de lucre i, la eventual
reinversi del supervit obtingut en les activitats de lassociaci, no allibera en cap
cas, de lobligaci de pagar-ho.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
31
IS
A ms imposa obligacions de tipus administratiu. Han de practicar una
retenci sobre les rendes que satisfan, i ingressar-la en el Tresor Pblic.
Les principals rendes sobre les quals les associacions han de practicar una
retenci sn les segents:
1. Rendiments del treball (depn del sou i de la situaci familiar del treballador).
2. Rendiments dactivitats professionals (18% o 9%).
3. Determinats premis (18%).
4. Rendiment de larrendament dimmobles urbans (15%).
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
32
IBI
LImpost sobre Bns Immobles s un impost de gesti compartida, ats que les
competncies sobre el mateix es troben dividides entre dues administracions: la
estatal i la local.
La elaboraci de les ponncies de valors, la revisi, fixaci i modificaci dels valors
cadastrals i la formaci del Padr de l'Impost, corresponen a ladministraci de
lestat a travs de la Gerncia Territorial del Cadastre, i la liquidaci, recaptaci i
revisi dels actes dictats en via de gesti tributria, correspon a ladministraci
local, a travs dels seus Ajuntaments.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
33
Marc Legal
A Espanya el marc legal que defineix el sistema fiscal est composat per les segents
lleis:
1. Constituci Espanyola.
2. Llei General Tributria (58/2003 de 17 de Desembre).
3. Llei General Pressupostria.
4. Les lleis que regulen cada tribut.
5. Els reglaments que desenvolupen les lleis tributries.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
34
Impostos Estatals
Impostos directes:
Impost sobre la Renda de les persones
fsiques.
Impost sobre la Renda de les persones
No Residents.
Impost de societats.
Impost sobre Successions i Donacions.
Impostos indirectes:
Impost sobre el Valor Afegit.
Impostos especials.
Impost sobre les Primes
d'Assegurances.
Impost sobre Transmissions
Patrimonials i Actes Jurdics
Documentats.
Tributs sobre el Joc.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
35
Impostos Estatals
Impostos directes:
Impost sobre la renda de les
persones fsiques = 54.773
Impost de societats = 32.495
Impost sobre la renda dels no
residents = 1.351
Impostos indirectes:
Impost sobre el valor afegit =
49.870
Impostos especials= 18.022
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
36
Importncia relativa de les diferents figures
Segons la memria de 2005 de la AEAT la recaptaci a Espanya dels tributs estatals
recaptats per lAgncia sn per al indicat any, els segents (en milions deuros):
Impostos Autonmics
El sistema de finanament i recaptaci de les autonomies est regulat a la
Llei Orgnica de Finanament de les Comunitats Autnomes, tamb
coneguda com LOFCA.
La Constituci imposa una srie de lmits a la facultat recaptatria prpia de
les administracions autonmiques. Hauran de respectar, en tot cas, la reserva
de llei dels elements essencials del tribut; de seguir el principi de territorialitat,
no podran crear tributs duaners i hauran d'evitar l'existncia de privilegis
econmics i socials, i respectar el principi de solidaritat pel que fa a la resta
d'autonomies.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
37
Impostos Autonmics
Malgrat l'existncia d'alguns tributs propis, creats per la prpia Comunitat
Autnoma sobre fets imposables no gravats per l'Estat o sobre matries no
gravades per impostos locals, gran part de la massa ingressada prov
d'impostos estatals la recaptaci dels quals va a parar, en part o ntegrament,
a les arques autonmiques.
Han de diferenciar-se els ingressos tributaris de les Comunitats Autnomes sota
el rgim general i els derivats del rgim peculiar de Concert o Convenis
Econmics que tenen establert el Pas Basc i Navarra.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
38
Tributs Propis
Tributs propis:
Las Comunitats Autnomes poden establir tributs propis sobre fets
imposables no gravats per l'Estat, o sobre matries no gravades per les
administracions locals (6.2 LOFCA). Noms podran crear impostos sobre
matries gravades per impostos locals si existeix una llei estatal que ho
autoritza, tal com indica l'article 6.3 de la LOFCA.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
39
Tributs Cedits
Tributs cedits:
Existeixen una srie d'impostos estatals, la gesti dels quals i recaptaci ha estat
cedida per complet a les comunitats autnomes. Sn els segents:
Impost sobre Transmissions Patrimonials.
Actes Jurdics Documentats.
Impost sobre Successions i Donacions.
Impost Especial sobre Determinats Mitjans de Transport.
Impost sobre les Vendes Minoristes de Determinats Hidrocarburs.
Tributs sobre el Joc.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
40
Tributs Cedits
Al costat d'aquests tributs, existeixen uns altres la gesti dels quals correspon a
l'Estat, que cedeix un percentatge determinat de la recaptaci a les
autonomies. Es cedeix la recaptaci d'una fracci de:
IRPF.
IVA.
Especials.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
41
Tributs Cedits
LOFCA Revisi del 2009
Apareix el terme "coresponsabilitat fiscal".
Les comunitats gaudien ja d'una srie de tributs cedits pel Govern (els que graven el joc o
les transaccions immobiliries, per exemple). A ms, es cedeix una part de la recaptaci
dels principals impostos. Fins a 2009, era el 33% del IRPF, el 35% de lIVA i el 40% dels impostos
especials (sobre l'alcohol, la gasolina i el tabac).
En el nou model, aquesta cistella es va ampliar i les comunitats reben el 50% de IRPF i IVA i
el 58% d'impostos especials. La tercera pota s el fons de suficincia: sn transferncies del
Govern espanyol per cobrir la diferncia entre el que es destina a les comunitats de la
recaptaci d'impostos i la necessitat de finanament reconegut.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
42
Impostos Locals
Sistema tributari local (Municipis):
Les Hisendes locals tenen a la seva disposici un conjunt de impostos,
lestabliment dels quals pot ser obligatori, o en alguns casos noms
potestatius.
Igual que passa a nivell autonmic, els municipis que siguin capitals de
provncia o de Comunitat Autnoma i posseeixin ms de 75.000 habitants es
beneficien de la cessi de la recaptaci de certs impostos estatals,
principalment per compensar la concessi dexempcions sobre lIAE.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
43
Impostos Locals
Els ajuntaments no tenen potestat legislativa i ja que els impostos shan
destablir per llei, sha de recrrer a la Llei Reguladora dHisendes Locals
(LRHL), que s una llei dmbit nacional. La regulaci dels mateixos ve
establerta en lart. 60 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
44
Impostos Locals
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
45
Impostos propis: Els impostos que obligatriament han de recaptar els
municipis sn:
Impost sobre Bns Immobles (IBI).
Impost sobre Activitats Econmiques (IAE).
Impost sobre Vehicles de Tracci Mecnica.
Impost sobre Despeses Sumpturies.
Impostos Locals
De la mateixa manera, entre els impostos que els municipis poden recaptar
voluntriament es troben els segents:
Impost sobre Construccions, Installacions i Obres.
Impost sobre lIncrement del Valor dels Terrenys.
Impostos cedits a data de 2007, on els municipis que complissin amb els requisits
esmentats (capital de provncia o autonomia de ms de 75.000 habitants) es
beneficiaven de l'1,6875% del IRPF dels residents, de l'1,7897 del IVA i del 2,0454%
dels Impostos especials de fabricaci. Tant per a lIVA com per a aquests ltims
Impostos Especials de Fabricaci, es t en compte la estimaci del consum en el
municipi que realitzi el Institut Nacional de Estadstica (INE).
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
46
Incidncia
Incidncia impositiva: s lestudi per determinar qui suporta la crrega dun impost (o
crrega fiscal).
La incidncia impositiva tamb depn de la elasticitat-preu de loferta. Quan loferta
s elstica i la demanda inelstica, la major crrega fiscal la reben els compradors.
Quan loferta s inelstica i la demanda elstica, la major incidncia fiscal s major en
aquella part del mercat amb la menor elasticitat, s a dir, si la demanda s ms
inelstica que loferta llavors la major part de la crrega fiscal recau sobre els
compradors i, si loferta s ms inelstica que la demanda, llavors la major part de la
crrega fiscal recau sobre els venedors.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
47
Distribuci de la Crrega Impositiva
Incidncia impositiva o Efectes de la tributaci
Quan es grava un b es produeixen dos efectes:
Augmenta el preu que ha de pagar el comprador.
Disminueix el import que percep el venedor.
Amb independncia de sobre qui dells recaigui l'Impost.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
48
Distribuci de la Crrega Impositiva
Disminueix lactivitat econmica:
Aquests impactes repercuteixen sobre el benefici que genera lactivitat
econmica.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
49
Distribuci de la Crrega Impositiva
Quan sestableix un impost disminueix el benefici del comprador i del venedor, al
mateix temps que entra en acci un tercer partcip, lEstat, que obt el seu propi
benefici.
El benefici del comprador disminueix ja que ha de pagar ms pel b, i el del venedor
tamb disminueix perqu ingressa menys.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
50
Distribuci de la Crrega Impositiva
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
51
Distribuci de la Crrega Impositiva
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
52
Distribuci de la Crrega Impositiva
El benefici total augmenta o disminueix?
Si abans de limpost el benefici total era la suma del obtingut per compradors i
venedors, desprs de lestabliment de l'Impost cal incloure tamb el benefici que
obt lEstat.
s interessant comparar el benefici total abans i desprs de lestabliment de
limpost per veure si aquest augmenta o disminueix.
Per a aix compararem els dos grfics segents, un abans de l'Impost i un altre una
vegada que sha establert.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
53
Distribuci de la Crrega Impositiva
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
54
Distribuci de la Crrega Impositiva
Es pot veure que el benefici total que sobt desprs de lestabliment de l'Impost s
menor que el que sobtenia abans.
La prdua de beneficis que sofreixen compradors i venedors s major que el benefici
que obt lEstat.
Aquesta disminuci del benefici s resultat de la menor activitat que provoca l'Impost.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
55
Distribuci de la Crrega Impositiva
Aix s degut a limpost, que encareix el preu que paguen els compradors i redueix el
ingrs dels venedors, la qual cosa porta a alguns compradors i venedors a abandonar
el mercat.
Pel costat dels compradors abandonaran el mercat aquells que valoraven el b per
sobre del preu inicial (i per aix estaven al mercat) per per sota del nou preu.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
56
Distribuci de la Crrega Impositiva
Aquells venedors el cost de producci dels quals era inferior al preu inicial (i per
aix estaven al mercat) per superior al nou preu.
La quantia en la qual es redueix el benefici total dependr de les elasticitats de les
corbes doferta i demanda.
Mentre major siguin les elasticitats doferta i demanda major ser el impacte
negatiu que tingui l'Impost sobre el benefici total.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
57
Distribuci de la Crrega Impositiva
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
58
Distribuci de la Crrega Impositiva
Els ingressos de l'Estat augmenten inicialment quan seleva el tipus impositiu
per a partir de cert moment pujades addicionals de limpost provoquen una
caiguda en la recaptaci.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
59
Externalitats Negatives - Positives
El problema sorgeix perqu de vegades lactivitat econmica no noms repercuteix
en compradors i venedors, sin que tamb afecta a tercers, i en ocasions molt
negativament. Aquests efectes no sn tinguts en compte per compradors i venedors
quan han de prendre les seves decisions.
Quan la iniciativa privada falla per resoldre les externalitats pot estar justificada la
intervenci de l'Estat.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
60
Externalitats Negatives - Positives
L'Estat pot intervenir:
A. Regulant les activitats (prohibint o promovent determines actuacions, segons
generin externalitats negatives o positives).
Per exemple, pot obligar al tancament de bars i discoteques a partir de certa hora de la
nit, pot prohibir lexercici dactivitats contaminants o perilloses prop de nuclis urbans, etc.
B. Establint correctors (subvencions o penalitzacions), de manera que el impacte
econmic de les externalitats afecti directament a la part que lorigina i per tant la
tingui en compte quan han de prendre les seves decisions.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
61
Externalitats Negatives - Positives
Amb lestabliment de correctors l'Estat busca que el sector privat internalitzi les
externalitats que genera.
Es tracta que el impacte econmic que produeixen les externalitats es materialitzi com
un major cost (externalitats negatives) o majors ingressos (externalitats positives) para
aquell que les origina.
Aquests correctors poden ser molt diversos en funci de lexternalitat que tractin de
internalitzar.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
62
Externalitats Negatives - Positives
Exemple 1:
Si una empresa contamina s just que pagui un cnon per aquesta contaminaci,
import que l'Estat pot dedicar a palliar els efectes nocius de la mateixa.
Aquest cnon es converteix en un cost ms que ha dassumir aquesta empresa. Per
tant, la corba doferta (que representa els costos de producci) es desplaar cap
amunt.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
63
Externalitats Negatives - Positives
Per a cada quantitat oferida els venedors sollicitaran un preu major ja que els seus
costos de producci shan incrementat en la quantia del cnon.
El punt dequilibri es desplaar cap a lesquerra, la qual cosa implica una disminuci
del volum de transaccions.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
64
Externalitats Negatives - Positives
Exemple 2:
Si una empresa prepara als seus empleats invertint en formaci, aix genera una
externalitat positiva: aquesta formaci beneficia al treballador i a lempresa mentre el
treballador romangui en la mateixa, per quan canvi de treball aquesta major
formaci beneficia a la societat en el seu conjunt en disposar duna m dobra ms
qualificada.
El govern podria afavorir aquesta externalitat positiva subvencionant part dels costos
de formaci de les empreses. Aquesta subvenci reduiria el cost de producci
daquesta empresa desplaant la seva corba doferta cap avall.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
65
Externalitats Negatives - Positives
El punt dequilibri es desplaar cap a la dreta, la qual cosa implica un augment del
volum de transaccions.
Hem vist dos exemples dexternalitats pel costat de loferta, una negativa i una altra
positiva, per tamb poden sorgir externalitats pel costat de la demanda que poden
justificar tamb la intervenci de l'Estat per tractar de corregir-les.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
66
Externalitats Negatives - Positives
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
67
Externalitats Negatives - Positives
Exemple 3:
El consum de tabac genera importants problemes de salut que comporten un elevat cost
datenci per a la sanitat pblica.
El fumador, pren la seva decisi de compra, no t en compte aquest cost que haur de ser
assumit per tota la societat.
Per aix, l'Estat pot intervenir fixant un impost sobre el paquet. La corba de demanda es
desplaar cap avall (el comprador demandar la mateixa quantitat que abans sempre
que el seu preu fos inferior ja que a aquest preu haur de sumar-li el import de limpost)
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
68
Externalitats Negatives - Positives
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
69
Externalitats Negatives - Positives
El nou punt dequilibri estar situat a lesquerra del anterior el que implica una
disminuci del volum de transaccions. Daltra banda, l'Estat rebr uns ingressos que
podr destinar a cobrir el cost sanitari derivat del tabac.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
70
Externalitats Negatives - Positives
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
71
Externalitats Negatives - Positives
Exemple 4:
Un exemple dexternalitat positiva pot ser la installaci de panells solars en els
establiments dallotjament del sector turstic. Aix generar una menor contaminaci
que beneficiar a tota la societat.
El propietari del hotel, per exemple, no t en compte aquesta externalitat positiva
quan ha de prendre les seves decisions. Aix pot justificar la intervenci de l'Estat
recolzant aquesta iniciativa amb subvencions.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
72
Efecte Renda i Efecte Substituci
Variacions del preu: efectes sobre la decisi del consumidor.
La variaci del preu dun dels dos bns considerats produeix dos efectes:
Desplaament de la lnia de restricci pressupostria.
Variaci del seu pendent.
Representem en el segent grfic la restricci pressupostria que per analitzar la
renda disponible. Laugment del preu del menjar a 15 euros / kg desplaa la restricci
pressupostria cap al interior i modifica el seu pendent (ja que canvia el preu relatiu
dels dos bns).
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
73
Efecte Renda i Efecte Substituci
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
74
El punt de tall amb leix daquell b, el preu del
qual no ha variat, roman constant, en canvi el
punt de tall del b, el preu del qual ha
augmentat, sapropa a lorigen.
Efecte Renda i Efecte Substituci
Efecte renda:
Laugment del preu dun b provoca un efecte renda negatiu ja que el consumidor
shaur empobrit en termes relatius, ja que donat un nivell determinat de renda podr
adquirir menys quantitat daquest b. Si abans amb 3.000 euros de renda podia
adquirir 300 kg de menjar, ara tan sols podr adquirir 200 kg.
Efecte substituci:
A causa de la relaci de preu alterada entre els dos bns contemplats, si abans la
beguda era 2 vegades ms cara que el menjar, ara aquesta diferncia es redueix a
noms 1,3 vegades.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
75
Efecte Renda i Efecte Substituci
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
76
Efecte Renda i Efecte Substituci
El desplaament de la restricci pressupostria cap al interior obliga al consumidor a
posicionar-se en una corba dindiferncia ms propera a lorigen. En la seva nova
decisi influiran aquests dos efectes.
Lefecte renda negatiu redueix el consum de tots dos bns considerant que tots dos
bns sn normals (pas del punt A al punt B).
Lefecte substituci afavoreix el consum del b que sha abaratit en termes relatius
(en aquest cas la beguda) i perjudica el del b que sha encarit (el menjar) (pas del
punt B al punt C)
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
77
Efecte Renda i Efecte Substituci
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
78
Un efecte similar per de signe contrari s el que
es produeix quan sabarateix el preu dun dels
bns.
Efecte Renda i Efecte Substituci
Si sunissin els diferents punts que representen les decisions ptimes del consumidor
davant variacions del preu dun b sobtindria la corba de demanda daquest b.
(*) Per facilitar veure la relaci entre ambdues corbes sha presentat la corba de
demanda amb els eixos invertits.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
79
Efecte Renda i Efecte Substituci
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
80
Efecte Renda i Efecte Substituci
Quan es modifica el preu dun b, es produeixen dos tipus defectes. El ms notori s
el canvi en la taxa a la qual es pot substituir un b per un altre, per tamb es
modifica el poder adquisitiu de la renda monetria.
El canvi en la quantitat consumida que es deriva del primer efecte (la relaci
dintercanvi entre els bns) es denomina efecte substituci, mentre que la variaci en
la demanda que s producte de la modificaci del poder adquisitiu, es denomina
efecte renda.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
81
Efecte Renda i Efecte Substituci
Bns pblics:
El problema dels bns pblics s que al no poder-se restringir el seu s es beneficien
persones que no paguen pel seu s (Free-Raider). Aix impedeix que el mercat pugui
gestionar el seu s i justifica que sigui l'Estat qui ho reguli.
Per exemple, les persones tenen accs lliure i gratut a les platges i es beneficien
delles sense pagar res. Aix fa que cap empresa privada estigui interessada a
gestionar-les ja que no podr cobrar-li als usuaris.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
82
Subministrament de bns Pblics
En ser un b que genera un benefici per a tota la societat s lgic que l'Estat es
preocupi de la seva conservaci, assumint un cost que acaba repercutint en els
ciutadans (impostos).
Quan l'Estat inverteix en un ben pblic ha de saber si aquesta inversi est justificada,
s a dir si el benefici que generar ser superior al seu cost.
El problema sorgeix per la falta dun preu de referncia.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
83
Subministrament de bns Pblics
El preu dun b ens permet conixer quant ho valoren els compradors.
Si comprem una entrada a un museu per 10 euros s perqu valorem el que veurem
en ell almenys en 10 euros.
Per, quant valora una famlia el que la platja estigui neta?, que hi hagi serveis de
vigilncia?
La falta de preu dificulta la realitzaci dun estudi de cost-benefici per veure si la
inversi que l'Estat vol escometre est justificada.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
84
Subministrament de bns Pblics
Per exemple, un ajuntament disposa de recursos per escometre b la construcci
duna comissaria o la dun hospital. A l'Estat li resultar molt difcil mesurar el benefici
que genera cadascuna daquestes opcions i quina delles s ms adequada.
Lanlisi cost-benefici s una eina fonamental per avaluar una inversi, i en els bns
pblics aquesta eina no es pot emprar rigorosament, tan sols es poden realitzar
aproximacions.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
85
Impost Mediambiental i Turstic
Latenci sha centrat en els ltims temps en els mecanismes de regulaci
indirecta, mal anomenats instruments de mercat, s a dir en lestabliment de
normes que sense forar les actituds dels agents les dirigeixen cap a
comportaments menys nocius per al medi ambient, generalment a travs de
repercutir sobre els contaminadors la crrega dels danys causats.
Es tracta dintroduir incentius, habitualment de carcter financer, perqu els
agents canvin dactitud, b penalitzant-los (per exemple, amb impostos
ambientals) b premiant-los (per exemple, amb subvencions).
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
86
Impost Mediambiental i Turstic
El seu establiment es justifica tericament tant mitjanant la utilitzaci de la
teoria dels bns pblics com mitjanant la dels efectes externs. Per exemple
sargumenta que existeix un elevat nombre denclavaments amb
caracterstiques de bns pblics que estan accessibles "sense preu daccs"
amb la qual cosa estan sobreutilitzats i sabusa dells. De fet es poden trobar
arguments relatius al fet que en un mn amb grans diferncies de renda, com
aquest en el qual vivim, s justificable fer pagar ms als collectius de renda
ms alta.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
87
Caracterstiques dels instruments de regulaci
indirecta
Les principals caracterstiques desitjables dels impostos ambientals sn:
1. Sn instruments eficients. s a dir, permeten -almenys en teoria- aconseguir
els objectius mediambientals amb el menor cost.
2. Sn instruments eficaos. Si estan dissenyats de forma adequada
permeten millorar la qualitat del medi ambient.
3. Sn instruments flexibles. Sadapten, en general, amb ms facilitat que la
regulaci directa.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
88
Caracterstiques dels instruments de regulaci
indirecta
4. Sautofinancen. Sn instruments que no representen una crrega sobre el
pressupostos i, a ms, sn una font potencial dingressos per al sector pblic.
5. Incentiven els avanos tecnolgics. Constitueixen un important incentiu per a la
investigaci i desenvolupament de noves tecnologies menys contaminants.
6. Generen un doble dividend com a resultat de la seva aplicaci. Si la seva
introducci es planteja en un marc de neutralitat quant als ingressos, es pot
aprofitar per reduir impostos que creen distorsions indesitjables mentre que poden
desencativar lestalvi, la inversi, etc...
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
89
Caracterstiques dels instruments de regulaci
indirecta
No obstant aix, no tot sn avantatges, podem dir en contra seva que:
1. El seu nivell dacceptaci per part dels agents econmics s molt inferior al
de la regulaci directa.
2. Els seus resultats sn ms incerts que els de la regulaci directa quan hi ha
problemes dinformaci.
3. Si sn efectius acaben menyscabant la seva prpia base imposable.
4. Poden tenir efectes negatius sobre la competitivitat si sn aplicats
unilateralment.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
90
Impost Mediambiental i Turstic
Al voltant daquest argument sha desenvolupat recentment la idea de la
"reforma fiscal ecolgica". Aquesta reforma es basaria en l'elevat potencial
regulador dels impostos ambientals. En concret es planteja que la seva
introducci, en generar un important volum de recursos permetria la reducci
daltres impostos que afecten negativament a leconomia, com els impostos
sobre la renda o els impostos sobre el consum, alliberant a leconomia de les
distorsions que aquests generen i millorant al seu torn la qualitat ambiental.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
91
Impost Mediambiental i Turstic
Els anlisis semblen mostrar que els impostos sn instruments molt tils i
necessaris, encara que per optimitzar la seva efectivitat alhora de reparar i
mantenir els actius turstics la seva recaptaci ha darribar a les comunitats
que suporten els costos, de forma directa i transparent.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
92
Ecotaxa Balear
Vegem el paper dels anomenats impostos ambientals o "ecotaxes" en les poltiques
pbliques destinades a la consecuci dun "turisme sostenible", centrant-nos en
lexperincia de les illes balears.
L'Ecotaxa balear va plantejar gravar a tots els turistes majors de 12 anys que no
viatgessin grcies a programes socials subvencionats i que sallotgessin en
establiments turstics.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
93
Ecotaxa Balear
Els contribuents no exempts havien de pagar una mitjana d'1 euro diari,
obligaci del compliment de la qual havien dencarregar els hotelers, la qual
cosa va provocar no poques protestes per part dels empresaris hostalers. La
recaptaci obtinguda es destinava tericament i de forma exclusiva a
millorar lactivitat turstica i a la preservaci del medi ambient.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
94
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
95
Ecotaxa Balear
El fet que fos la comunitat autnoma de les illes Balears la primera que va plantejar la
utilitzaci daquest tipus de figures va ser molt rellevant posat que les estadstiques
collocaven a Balears en el primer lloc del turisme espanyol, tant en nombre de turistes
(11 milions) com dingressos (6.010 milions deuros) lany 2000. De fet aquesta indstria
s responsable del 85% de lactivitat econmica a les illes Balears. En Balears les
expectatives de recaptaci estaven per sobre dels 72 milions deuros/any.
El Govern central va interposar recurs dinconstitucionalitat contra la "ecotaxa"
(Impostos sobre Allotjaments Turstics) que va ser rebutjat, encara que els arguments
del Govern no semblaven anar molt desencaminats ja que l'Impost podria recaure
sobre serveis que ja estaven gravats per el Iva i el IAE.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
96
Ecotaxa Balear
Crtiques:
LImpost Ecoturstic balear presentava un vincle difs, al no avaluar el dany
ambiental generat ni relacionar-ho amb un fet imposable ben motivat.
Destinar el recaptat a projectes de rehabilitaci de zones turstiques i espais
naturals no s indicador que ens trobem enfront dun impost ambiental.
Tampoc la "progressivitat" de la tarifa t explicaci alguna donat que, de nou, no
sestableix cap lligam entre els contribuents que van als allotjaments de major
categoria i una major generaci de contaminaci.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
97
Ecotaxa Balear
En un estudi efectuat en la Universitat de les Illes Balears sha examinat en terme
delasticitats el impacte que podria tenir la ecotaxa en termes de caiguda del
nombre de visitants, establint aquesta xifra en unes 125.000 persones sobre unes
entrades duns 7 milions de visitants (dades de 1998), la qual cosa ve a representar
sobre un 1,8% de les visites.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
98
Ecotaxa Balear
Per finalitzar amb lanlisi de L'Ecotaxa balear, subratllar que el impacte de laplicaci
dun impost dependr en gran mesura de lelasticitat preu de la demanda de serveis
turstics per tamb de lelasticitat preu de loferta. Aquests elements a ms de
permetrens aproximar el impacte en termes de caigudes en la demanda ens
permetrien tamb aproximar el repartiment de la crrega tributria, ja que encara
que tericament aquesta hauria de recaure exclusivament sobre els turistes
lexistncia de serveis substitutius propers, geogrfica i qualitativament, podria obligar
als oferents a absorbir part de la crrega.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
99
Altres Experincies o Perspectives
A ms de lexperincia balear, ja derogada, altres administracions pbliques shan
plantejat la introducci de figures de caracterstiques similars, tant a nivell autonmic
com a nivell local.
A Andalusia la Comissi de Turisme del Parlament va examinar lenquesta
encarregada per la Conselleria per sondejar lopini dels andalusos sobre la possibilitat
dimplantar una ecotaxa similar a la balear (entre 0,5 i 2 euros per nit dallotjament als
turistes per considerar que lactivitat t impacte en el medi ambient). El resultat en
termes de suport social va ser molt baix donat que una majoria de la poblaci es va
mostrar contrria.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
100
Altres Experincies o Perspectives
Tamb shan estudiat iniciatives similars a Canries i a Catalunya. En el cas concret de
Catalunya, juntament amb propostes relatives a un gravamen autonmic sobre el
turisme, tamb sha discutit una proposta dun grup dalcaldes socialistes relativa a
fixar un tribut daquestes caracterstiques en lmbit municipal.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
101
Simulaci Ecotaxa
Prenent en consideraci les dades de estades en establiments hotelers (hotels i apart-
hotels) i emprant la mateixa tarifa que la de limpost balear...sense incloure la
recaptaci que es generaria per estades en establiments turstics diferents dels quals
recull l'Enquesta dOcupaci Hotelera.
Sense tenir en compte lefecte de caiguda de la demanda derivat de la introducci
de limpost encara que l'escs pes del mateix sobre la despesa diria per allotjament
sembla ser descassa importncia i per tant el seu impacte, donada la informaci
disponible sobre lelasticitat de la demanda turstica, hauria de ser bastant redut.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
102
Simulaci Ecotaxa
75,7 milions de visitants estrangers.
Un 65% daquests va passar almenys una nit al nostre pas, es pot parlar de 49,5
milions de turistes estrangers.
228.681.570 estades efectuades en establiments hotelers:
Hotels 5*: 2,5%
Hotels 4*: 27,5%
Hotels 3*: 43%
Ingressos corresponents a lexercici 2001 haurien ascendit a gaireb 203.694.072 ,
amb una mitjana de 89 cntims de per pernocta.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
103
Simulaci Ecotaxa
Distribuci dingressos:
1. Illes Balears hauria estat la responsable de la major part dels ingressos,
concretament del 23,6% dels ingressos totals.
2. Entre noms quatre comunitats autnomes shauria generat el 73,8% del total
dingressos (per aquest ordre: Illes Balears, Canries, Andalusia i Catalunya).
3. Entre les dues comunitats insulars (Illes Balears i Canries) shauria generat ms del
42% de la recaptaci.
4. Les comunitats autnomes costaneres del mediterrani (Illes Balears, Andalusia,
Catalunya, Comunitat Valenciana i Mrcia) generarien el 65,15% de tot el
recaptat.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
104
Simulaci Ecotaxa
Conclusions:
A. Ls dels instruments fiscals per palliar els problemes financers causats per la
congesti, usualment de carcter temporal, de les infraestructures finanades pels
residents en zones turstiques sembla raonable. Aix fer pagar als no-residents per ls
daquests bns pblics s fcilment defensable. Aix s, ats que el vincle entre
l'Impost fixat i els danys ambientals que es pretn corregir s molt lax el qualificatiu
ambiental ens sembla inoport.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
105
Simulaci Ecotaxa
B. s molt important preveure els impactes en termes de caiguda dels visitants que un
impost daquest tipus podria ocasionar. No obstant aix hem de considerar que una
lleugera caiguda en el nombre de visitants es podria compensar si millora la qualitat
del servei ofert (per exemple per la reducci en la congesti) i per tant es podrien
recuperar els ingressos perduts amb lleugers augments de preus.
C. Aquest tipus de figures sn bastant habituals en lmbit local o b en mbits
subcentrals, tal com succeeix per exemple en el cas del Regne Unit o de Frana,
encara que normalment no es presenten com a instruments de naturalesa ambiental.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
106
Simulaci Ecotaxa
D. Les estimacions de recaptaci sn molt elevades i afavoririen precisament a
aquelles comunitats autnomes que ms sofreixen els "efectes negatius" del turisme
generant-se un doble dividend. Duna banda, una lleugera caiguda de les
pernoctacions que afavoriria la reducci de la pressi sobre els recursos naturals, i per
un altre lobtenci dingressos que es podrien destinar a crear i mantenir les
infraestructures necessries perqu no es donessin els problemes de congesti.
Universitat de Girona - Facultat de Turisme
107