Post on 20-Mar-2016
description
FEBRER 2014
Escola Alba
FEBRER 2014
ÍNDEX
- Editorial . Nens i nenes del món
- Nens i nenes de Cuba- E. Infantil
- Fitxa del país
- Taller
- Joc: “El chucho escondido”
- Nens i nenes de Japó- Cicle Inicial
- Fitxa del país
- Joc: Kagome, kagome
- Taller : Origami
- Nens i nenes de Rússia .Cicle Mitjà
- Fitxa del país
- Taller: Matrioskas
- Joc: “Cosacs i lladres”
- Nens i nenes de Gambia, Brasil i Marroc: Cicle Superior
- Fitxes dels països
- Batucada de l’esclavatge a ......
- Les petites bonnes.
- Joc: “La Xarranca”
Escola Alba
FEBRER 2014
NENS I NENES DEL MÓN
La nostra revista es va proposar fa uns anys que un dels números
anuals seria un monogràfic. Hem dedicat números a temes tant diversos
com les matemàtiques, la pintura o els contes i les mestres que formem
part de la comissió ens vam adonar que mai no havíem parlat de
persones i en concret de nens i nenes. Per tant vam decidir que seria un
moment per canviar aquest fet.
Aquesta edició està dedicada a nens i nenes del món.
També vam pensar en donar-li un nou enfocament i fer-la més
vivencial.
Per això vam buscar famílies i ex-famílies de l’escola que ens poguessin
aproximar a curiositats i jocs dels seus països com a excusa per
conèixer diferents maneres de fer.
La nostra escola no té molta varietat de nacionalitats però només cal
sortir al carrer per veure la diversitat de persones d’altres països que
han vingut a la nostra ciutat a buscar noves oportunitats.
Així que hem anat confegint el recull de jocs per la revista, ens hem
adonat que n’hi ha que es juguen a tot arreu però amb alguna variació.
Encara que sigui de forma lúdica i al seu nivell creiem que és una bona
manera de prendre consciència que tots són nens però amb costums
diversos depenent del lloc on han nascut.
Finalment ens agradaria fer referència a la Declaració dels Drets dels
Infants que no es va fer fins l’any 1959 i diu en un dels seus articles
que els nens tenen dret al descans, l'esplai, el joc i les activitats
recreatives.
Un cop acabats aquests treballs realitzats en els diferents cicles
esperem que en gaudiu tant com els/les vostres fills i filles n’han gaudit
realitzant-los.
Escola Alba
FEBRER 2014
ILLA DE CUBA
Fitxa tècnica
CAPITAL: La Havana. Bandera:
POBLACIÓ: 11.242.628 habitants.
SUPERFÍCIE: 110.860 km2.
IDIOMES: espanyol (castellà).
GENTILICI: cubà/cubana.
MONEDA: pes cubà.
Escola Alba
FEBRER 2014
ALFABET:abecedari castellà.
APRENEM COSES SOBRE CUBA
Els alumnes de EI5, Óssos i Cigonyes, hem
treballat les dades de Cuba: població,
llengua, habitants...i hem fet una fitxa
tècnica.
També hem aprés una cançó en castellà
“barquito de papel”. les practicants del cicle
han preparat una activitat amb aquesta cançó
i hem fet la confecció de la flor de la amistat,
el gira-sol.
Escola Alba
FEBRER 2014
Avui ha vingut la mare de l'Alejandro Gaya a l'escola i ens ha explicat
moltes coses de Cuba.
És una illa i està molt lluny. podem anar-hi amb vaixell o avió.
Hem vist fotos dels animals: cocodrils, ocells... n'hi havia de
moltes classes: ànecs, cotorra, colibrí, ...
Els nens de Cuba tenen la pell de color xocolata o de color carn,
i les nenes tenen els cabells llargs i de color negre.
Les seves cases són baixes i els indígenes viuen en cabanes que
fan amb fulles de palmera.
La bandera és de color blanc, blau i vermell, i té una estrella
de color blanc.
A Cuba parlen castellà.
Desprès hem fet una rotllana, ens hem agafat les mans i hem cantat i
ballat una cançó de l'amistat.
Moltes gràcies per venir a explicar-nos coses de Cuba!!!
.
Escola Alba
FEBRER 2014
Els nens i nenes del Japó juguen a......
El chucho escondio
Per jugar a aquest joc és necessari disposar d’una branqueta o pica
(chucho) que el nen que “para” amagarà, de la resta de companys, al
pati del de l’escola.
La resta de companys esperen d’esquena o amb els ulls tancats, i quan
el nen que “para” ha amagat la branqueta o “chucho” ho farà saber
cridant: ¡JA!
Mentre els seus companys intenten trobar el “chucho”, el nen anirà
dient FRED! FRED!...CALENT! CALENT! QUE ET CREMES!!!! segons els
companys es vagin aproximant a l’amagatall del “chucho”.
Quan un dels nens troba el “chucho” es crida !!!S’HA CREMAT¡¡¡ i tots
corren fins al punt de sortida mentre el que l’ha trobat els persegueix.
Un cop finalitzat, el que ha trobat el “chucho” l’amaga ell.
Escola Alba
FEBRER 2014
JAPÓ Fitxa tècnica
CAPITAL: Tokio BANDERA:
POBLACIÓ: 128 milions d’habitants.
SUPERFÍCIE: 377.825 km2 IDIOMES: Japonès
GENTILICI: japonès o nipó.
MONEDA: Ien. 1EUR = 133,86 JPY
ALFABET: kana (o sil·labaris), kanji (o ideogrames) i romanji.
Escola Alba
FEBRER 2014
Els nens i nenes del Japó juguen a......
Kagome kagome (Joc japonés)
El joc consisteix que un nen És escollit com l’ONI (que vol dir dimoni
però també es pot traduir com a COSA) i ha de asseure’s amb els ulls
tapats enmig d’un cercle format pels altres participants. Els altres nens
ajunten les seves mans i caminen en cercle al voltant de l’ONI mentre
canten la cançó del joc. Quan aquesta s’acabat, l’ONI parla i diu el nom
de la persona que es troba darrere seu en aquell moment. Si ho
encerta, aquesta persona canviarà el rol a l’ONI.
La cançó és utilitzada en la cultura popular japonesa com a cançó
tradicional en algunes pel·lícules.
Caràcters japonesos
Romanització
かごめかごめ 籠の中の鳥は
Kagome Kagome Kago no naka no Tori
wa
いついつ出やる 夜明けの晩に
Itsu Itsu deyaru? Yoake no ban ni
鶴と亀が滑った
Tsuru to kame ga subetta.
後ろの正面だあれ。
Ushiro no shoumen daare ?
Escola Alba
FEBRER 2014
Traducció
Kagome, kagome, l’ocell es troba a la gàbia,
quan l’abandonarà?
A la nit o a l’alba.
Qui hi ha davant la teva esquena,
on la grua i la tortuga llisquen i cauen?
Un joc popular de Japó
Durant el començament del segon trimestre
d’aquest curs, els nens i les nenes de primer
estem aprenent a jugar al “Kagome kagome”, un joc típic japonès.
Juguem cantant la cançó en japonès i ens ho passem molt bé.
Escola Alba
FEBRER 2014
TALLER D’ORIGAMI A CICLE INICIAL
Una altra activitat que hem dut a terme ha estat elaborar figures de
paper amb una professora de luxe, la Kiun’Ja Kim, una senyora
japonesa que viu a Lleida; ens ha explicat coses del seu país com per
exemple la llegenda de “Sadako i les mil grues”.
Després, en un tres i no res, ha fet diferents figures d’origami, ens han
agradat moltíssim.
L’origami és un dels passatemps més coneguts de Japó. La idea és
doblegar un tros de paper quadrat aconseguint diferents figures.
Us en deixem una mostra:
Escola Alba
FEBRER 2014
Escola Alba
FEBRER 2014
Aquest n’és el resultat final!!
Escola Alba
FEBRER 2014
SSIA
Fitxa tècnica
CAPITAL: Moscú BANDERA
POBLACIÓ: 139.390.205 Habitants
SUPERFÍCIE: 17,075,200 km2
IDIOMES: Rus
Escola Alba
FEBRER 2014
GENTILICI: Rus/ russa
MONEDA: Ruble
ALFABET: Alfabet Ciríl·lic
MATRIOSKAS Els alumnes de Cicle Mitjà hem assistit a una conferència sobre les
MATRIOSKAS. L' Helena, la mare del Robert un dels nostres companys
de 3r, ens ha explicat moltes curiositats sobre aquestes nines típiques
de Rússia.
Primer ens ha dit que ella va
néixer a Tambov, al sud oest de
Rússia. Seguidament ens ha
ensenyat unes quantes nines que
ha portat i ens ha explicat que
Matrioska vol dir "mare" i per tant
aquestes simbolitzen la maternitat
i la fertilitat. Consisteixen en una
nina gran que s’obre i a dins n’hi
ha una de més petita i així unes
quantes vegades.
Aquestes nines són originàries
del Japó però es van introduir a
Rússia durant el segle XIX. Es
fan amb fusta de til·ler o de
bedoll i d’un sol bloc en surten
totes les nines d' un mateix joc.
Escola Alba
FEBRER 2014
Les pinten a mà , això fa que no hi hagi cap nina igual . Porten els
vestits tradicionals de la zona amb colors molt vius.
També ens va explicar una llegenda sobre l’origen de les Matrioskas.
Llegenda
En Serguei era un solitari fuster a Rússia. Tenia afició per fer petites
figures amb els troncs i fustes que recollia al bosc. Un dia, quan ja
tornava a casa, va trobar un tronc especial. Era una fusta blanca que li
va agradar tant que va decidir fer una nina ben bonica per fer-li
companyia. Així ho va fer. La va polir, la va pintar amb uns colors molts
vius i la va deixar al seu taller.
Cada matí en arribar li deia: - Bon dia, Matrioska! .
Així un dia i un altre i es sentia acompanyat.
Un matí va dir: - Bon dia, Matrioska! i va sentir una veueta suau que
amb un xiuxiueig li responia:
-Bon dia Serguei.
Escola Alba
FEBRER 2014
Des d' aquell moment en Serguei i la Matrioska es van fer amics i s' ho
explicaven tot. Però un dia el Serguei la va trobar molt trista i li va
preguntar el motiu i ella li va contestar:
-Els pardals de la finestra tenen les seves cries, les sargantanes del
jardí, tenen les seves, fins i tot, el fuster la tenia a ella, però Matrioska
no tenia ningú.
Al Serguei no li agradava veure-la trista i va començar a pensar com ho
podia solucionar. Va fer una nina més petita de la mateixa fusta de
Matrioska. El resultat va ser una nina com la mateixa Matrioska només
que una mica més petita, i la van anomenar Trioska.
Però la Trioska també va entristir, tenia el mateix sentiment que la
Matrioska temps enrere. En Serguei ho va solucionar de la mateixa
manera i va fer amb la fusta de dins de la Trioska una nineta una mica
més petita encara, i li van dir Oska. Ja es veia venir. Un dia l'Oska va
començar a entristir, ara ja només en podia fer una figura molt i molt
petita.
De la fusta de dins l'Oska en va fer l' última figureta però al pintar-la li
fa fer uns grans bigotis i el va posar davant del mirall i li va dir:
- Mira, tu ets Ka i ets un home, no pots tenir fills dins teu.
Després va posar en Ka dins l'Oska i aquesta dins la Trioska i totes
juntes dins la Matrioska, i se' n va anar a dormir. Al matí següent , en
entrar al taller es va adonar que havien desaparegut la Matrioska i totes
les altres nines. El Serguei es va sentir molt sol.
Escola Alba
FEBRER 2014
Quan vam acabar d’escoltar la llegenda li vam fer preguntes sobre les
escoles i els nens i nenes del seu país i ella ens les va contestar molt
amablement.
Finalment vam realitzar un taller de Matrioskas fet amb paper.
до другой
Fins un altra!
Escola Alba
FEBRER 2014
Els nens i nenes de Rússia juguen a......
Cosacs i lladres Aquest joc es juga millor al bosc on hi ha més llocs on amagar-se.
El nombre de participants no té límit.
Els nens i nenes es divideixen en dos equips, el dels cosacs i el dels
lladres.
Els cosacs tenen un camp i un dels cosacs es queda enrere per vigilar.
Els lladres fugen i s 'amaguen en algun lloc i aleshores són buscats pels
altres cosacs.
Cada lladre que es capturat es manté presoner al camp dels cosacs.
El joc acaba quan tots els lladres són atrapats.
Escola Alba
FEBRER 2014
BRAAASSSIL
Fitxa tècnica
CAPITAL: Brasília BANDERA:
POBLACIÓ : 201.103.330 d’habitants.
SUPERFÍCIE: la superfície esta estimada en 8,514,876 km2 .
Escola Alba
FEBRER 2014
IDIOMES : Portuguès, Portuguès Brasiler i portuguès Europeu.
GENTILICI : Brasiler, Brasilera.
MONEDA : el real és la moneda que actualment fan sevir al Brasil.
LA BATUCADA : DE L’ESCLAVATGE A LA FESTA
Al Brasil, als voltants de l'any 1500, l'explorador portuguès Pedro
Alvares Cabral va arribar al que ara és l'estat de Bahia. Allí va trobar
una població indígena d'incomptables tribus índies que portaven milers
d'anys habitant aquelles terres. En un període de temps molt curt
aquesta gent va ser esclavitzada o eliminada.
Però els esclaus indis no eren
suficients per explotar les riques
mines i l'agricultura d'aquelles
terres. La solució va ser portar
altres esclaus. Des del s. XVI fins
al s. XVIII milions d'africans de
diferents regions i tribus, van ser
portats com esclaus al Brasil.
D'aquesta manera va començar la
fusió de la cultura indígena
brasilera, l'africana i la portuguesa.
Escola Alba
FEBRER 2014
Des del principi dels temps les cultures s'han fusionat formant-ne de
noves o, almenys, integrant folklores.
Desgraciadament moltes d'aquestes fusions no formaven part d'una
cooperació entre cultures; generalment eren imposades per forces
imperialistes més fortes amb objectius que distaven molt de crear noves
tradicions culturals.
La música brasilera va evolucionar d'aquestes tres cultures, però de les
tres, la indígena és la que té menys influència i l'africana la que més.
Per als africans, la música i especialment els tambors era una part del
dia a dia.
Samba Batucada
A finals del s.XIX Rio de Janeiro es convertí en el centre cultural del
Brasil, i va ser aquí on una multitud d’estils es van barrejar amb antics
ritmes africans.
Durant els anys següents van anar sorgint diferents músiques que
acabarien formant part del que és avui en dia la samba: caxambú,
jongo, partido alto i finalment samba i batucada.
Escola Alba
FEBRER 2014
El carnaval de Rio de Janeiro és el més famós del món. El primer es va
celebrar l’any 1723, i des de llavors no ha deixat de créixer. Cada any
centenars de milers de turistes viatgen a Rio per participar en la que es
considera “la festa més gran del món”. Es celebra al mes de febrer,
quan a l’ hemisferi sud és ple estiu.
Les escoles de samba són un element clau en la societat brasilera. Són
grans comunitats, que a més de música, fan una labor social
Escola Alba
FEBRER 2014
importantíssima ajudant als joves més desafavorits i proporcionant-los
una educació.
A la famosa desfilada al Sambòdrom hi participen més de 200 escoles
de samba, i un jurat decideix cada any quina ha estat la millor.
Les escoles de samba preparen la cançó, la carrossa i
la comparsa durant mesos abans de presentar-la al carnaval.
GAMBIA
Fitxa tècnica
Escola Alba
FEBRER 2014
CAPITAL: Banjul. BANDERA:
POBLACIÓ: 1.593.256 habitants.
SUPERFÍCIE: 10.380 km. (envoltat per Senegal).
IDIOMES: Anglès, Francès, Mandika, Wolof i Fulfulde.
GENTILICI: Gambià.
MONEDA: Dalasi / 1€ = 33 dalasis.
ALFABET: Aràbic i Llatí.
MARROC
Fitxa tècnica
Escola Alba
FEBRER 2014
CAPITAL: Rabat BANDERA:
POBLACIÓ 32.309.239 habitants SUPERFÍCIE 446.650 km2
IDIOMES oficials: àrab i amazic no oficial: francès GENTILICI marroquí - marroquina
MONEDA dirham (1 euro = 11,20 dirhams) ALFABET àrab i berber
LES PETITES BONNES
Escola Alba
FEBRER 2014
A classe de francès, tot parlant de la francofonia, vam veure que molts
països africans feien servir aquesta llengua per comunicar-se.
Vam mirar el mapa i ens vam adonar que el Marroc és un país molt
pròxim, tan a tocar de la península que l’estret de Gibraltar era una línia
fina. Vam fer una comparació amb distàncies entre Lleida i Corbins per
fer-nos una idea de quants kilòmetres separen realment un continent de
l’altre.
El Marroc ja semblava més a prop. Una alumna de cinquè, la Wassila,
n’és originària i ella ens va confirmar que la gent hi parla francès
habitualment, tot i no ser idioma oficial. Per això la Wassila pronuncia
tan bé!
Feta la introducció, vam llegir la història d’una nena marroquina que ens
parlava de la seva vida, del seu dia a dia, un testimoni emotiu i
esgarrifós alhora., el de la Najoua.
La Najoua viu en un poble petit del Marroc on no hi ha escola per a
nenes.
Un dia la seva mare li diu que se n’haurà d’anar a casa d’una senyora de
la ciutat a fer de criada.
Escola Alba
FEBRER 2014
Diu la Najoua que la senyora la tracta bé, la felicita el dia del seu setè
aniversari i fins i tot la deixa anar a escola algun dia. La petite bonne, la
criadeta , no para de treballar: fa el dinar, la bugada, neteja, planxa,
para i despara la taula...
La nena té un secret que li fa el dia a dia menys feixuc. En una capseta
de fusta desa els seus tresors: una pedra verda, una polsereta que es
va trobar un dia anant a mercat. Se li acut de ficar-hi un pinyol de dàtil
cada setmana per saber quant de temps ha passat, però ella només sap
comptar fins a 50. Llavors idea una estratègia, cada vegada que en
tingui cinquanta, en posarà un de més gros i així serà més fàcil saber
els hiverns que han passat.
Però vet aquí que un dia ve la mare i se l’emporta a una altra casa, en
una ciutat gran del sud del país. Aquí la maltracten, no són amables,fins
i tot li peguen i ha de menjar-se les restes
Passen els anys i quan ja en té onze, torna a la primera casa, on la
tracten bé i la deixen anar a escola dos cops per setmana. Ella se sent
Escola Alba
FEBRER 2014
molt feliç perquè li agrada aprendre a comptar, a llegir i a escriure..., i
com que ara li paguen i té els diners al banc, pensa obrir una botiga de
polseres i collarets per a ella i la seva germana.
Actualment, al Marroc l’ensenyament és obligatori fins als quinze anys,
tot i això hi ha més d’un 30% d’analfabetisme.
Tots els nens escolaritzats aprenen francès i el Regne del Marroc
pertany a l’Organisation Internationale de la Francophonie
Hem pogut llegir el testimoni de la Hasnoun gràcies a l’organització
Save the Children, que es va adonar de la situació en què estaven
aquelles nenes.
Els nens i nenes de Baja Kunda juguen a......
La xarranca
Escola Alba
FEBRER 2014
Material: Una pedra i un estri per dibuixar les línies.
Nº de jugadors: Indeterminat.
Descripció: Es dibuixen una sèrie de caselles numerades a terra per on
han de saltar els jugadors per ordre, després de tirar-hi una pedra que
caldrà arrossegar mentre se salta a peu coix.
Per torns, es tira la pedra a la casella que toca. Es comença per la 1 i es
va pujant. Cal que la pedra caigui dins de la casella, sense tocar les
vores. El recorregut es fa de la següent manera: cal passar per totes les
caselles, successivament, saltant-se la casella que té la pedra, a peu
coix, sense trepitjar les línies ni tocar amb l'altre peu el terra. En arribar
a la darrera casella hom es gira i torna fins al principi. Quan s'està a la
casella anterior a la que té la pedra cal ajupir-se i agafar-la i tornar amb
ella al principi. Si durant aquest recorregut en algun moment el jugador
toca amb l'altre peu a terra o trepitja una ratlla, o en llençar la pedra no
encerta bé la casella corresponent, li passa el torn. Si fa tot el
recorregut, continua amb la següent casella fins que les ha fet totes.
Guanya qui primer fa tot el
recorregut.
Nenes de Baja Kunda jugant a la xarranca
Escola Alba
FEBRER 2014
Els nens i nenes de Baja Kunda juguen a......
Construïm cotxes Material: Llaunes, cordills, filferro o qualsevol material per subjectar les
llaunes (també es pot fer amb ampolles de plàstic).
Descripció: S’agafen 4 llaunes rodones per a fer les rodes i una altra
més allargada i gran per a fer el cos del vehicle.
Amb un estri punxant, es forada sota la llauna i s’hi passa un filferro per
ajuntar les rodes amb la llauna central.
Una vegada feta l’estructura, a la part davantera del cotxe es fica un
filferro més per ajuntar-hi un cordill que serà el mitjà amb què podrem
arrossegar i controlar el cotxe.
Els nens es diverteixen en la construcció del seu propi cotxe, i després
realitzen curses entre ells, a més a més de transportar-lo tot el dia
amunt i avall.
Es poden fer amb altres materials, com per exemple ampolles de
plàstic.
Nens de Baja Kunda mostrant els Nens de Baja Kunda jugant amb els
seus cotxes fets amb llaunesseus cotxes fets amb ampolles de plàstic.
Escola Alba
FEBRER 2014
Escola Alba
FEBRER 2014