Post on 30-Jul-2015
ECONOMIA AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX L.FARRAN
L'EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
Creixement demogràfic provocat per un descens de la mortalitat.
Progressiu descens de la natalitat.
Increment de l'esperança de vida.
Increment demogràfic més destacat a Catalunya.
Creixement de les migracions interiors , del camp cap a la ciutat, sobretot cap a Madrid i Barcelona.
L'emigració a ultramar va créixer de manera molt destacada fins a la Primera Guerra Mundial. La destinació preferida era l'Amèrica Llatina.
EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
Al primer terç del segle XX, es va produir un creixement de les ciutats.
Ciutats grans com Madrid i Barcelona van arribar a superar el milió d'habitants.
També van créixer les ciutats industrials i mineres.
Barcelona va experimentar una gran transformació urbana.
L'arribada de població a les ciutats va comportar problemes d'habitatge i infraestructures.
1900 1936
Obres d’obertura de la Via Laietana, Barcelona (1908)
Obres per a la construcció del metro a Via Laietana, Barcelona (1911)
Obres d’obertura de la Via Laietana, Barcelona (1908)
Obres per a la construcció del metro a Via Laietana, Barcelona (1911)
*1915.- Una postal en la que encara s'identifica la part superior de la Via Laitena com a carrer Bilbao. El nom de Bilbao apareix també en el tramvia núm 7 (Bilbao-Rambla) que es veu en primer terme. També s'identifica el contorn de la cúpula de l'edifici de La Caixa de Pensions. La imatge està feta des de la cruïlla amb Fontanella. (Foto: Roisin)
L'AGRICULTURA
LA CRISI AGRÀRIA
Els principals conreus continuavern sent: els cereals, la vinya i l'olivera.
A finals del segle XIX, es produiren dos crisis agràries:
-Caiguda del preu dels cereals, deguda a l'arribada de cereals americans molt més barats.
-L'arribada de la plaga de la fil·loxera, va suposar la destrucció de milers d'hectàrees de vinya i l'esclat de conflictes entre propietaris i rabassaires.
L'AGRICULTURA
ELS CONREUS
Les millores introduïdes al camp van suposar un augment de la productivitat.
S'introduiren nous conreus i es donà una especialització agrícola.
Els conreus més productius eren : la vinya, l'olivera, els cítrics, els fruiters, les hortalisses, patates...
També va augmentar la producció ramadera.
Destacaven : l'arròs ( Delta de l'Ebre), oli ( Garrigues), fruita seca ( Tarragona)...
L'AGRICULTURA
Els principals problemes del camp espanyol eren:
La persistència d'una estructura agrària on predominaven els latifundis ( Andalusia, Extremadura) i els minifundis ( Galícia).
L'endarreriment del camp espanyol faria que els governs adoptessin mesures per tal d'augmentar la producció : nous regadius i formació de confederacions hidrogràfiques.
L'existència d'un elevat nombre de pagesos sense terra.
LA INDÚSTRIA
CANVIS I AVENÇOS TECNOLÒGICS
Utilització de noves fonts d'energia: l'electricitat i petroli
Destaca l'empresa elèctrica la Canadenca, constructora dels embassaments del Pirineu i principal propietària d'empreses elèctriques.
Es produeix l'expansió de nous sistemes de comunicació com : el telègraf, el telèfon i la radio.
LA INDÚSTRIA
La indústria de principis del segle XX es caracteritza per la diversificació industrial amb la incorporació de noves indústries:
Electricitat
Automòbil ( Hispano-Suïssa, Elizalde, Ford..)
Química ( tints, colorants adobs...)
Ciment ( Asland)
Tèxtil
Suro i calçat
Siderúrgica ( Altos Hornos de Vizcaya).
Metàl·lúrgica ( La Maquinista)
ELS TRANSPORTS
Durant el primer terç del segle XX es van difondre els automòbils.
A les grans ciutats els transports públics van millorar amb els tramvies i el metro.
Difusió de l'avió.
Increment de línies ferroviàries i d'autobusos.
En el camp de les telecomunicacions, es produiren innovacions com la radio, el telègraf i el telèfon.
EL COMERÇ
Consolidació del mercat integrat.
Les exportacions eren bàsicament productes agraris i miners. Es feien bàsicament cap a França i la Gran Bretanya.
Les importacions consistien en productes agraris i industrials. Compravem sobretot als EUA, França,GB i Argentina.
El comerç exterior depenia de les conjuntures internacionals ( 1ª Guerra Mundial..).
El sistema financer es va modernitzar i va mostrar el predomini de la banca madrilenya i basca.
L'EVOLUCIÓ DE L'ECONOMIA
Recuperació econòmica a principis del segle XX, després del desastre colonial.
La Primera Guerra Mundial va suposar un increment de la demanda exterior, un saldo positiu per a la balança de pagaments i una etapa d'expansió econòmica.
Però alhora va comportar un procés inflacionari, que va incrementar la conflictivitat social.
La fi de la guerra va desencadenar una etapa de crisi, amb augment de l'atur.
El crac del 1929 va influir en un descens de les exportacions.
Articles 1913 1917Oli 13,7 18,5Arròs 0,5 0,66Bacallà 1,23 2,2Mongetes 0,67 0,97
Any Homes Dones Hores/dia1913 2,81 1,31 101914 2,76 1,23 101915 3,02 1,31 101916 3,03 1,38 91917 3,11 1,42 91918 3,53 1,77 8,91919 4,13 1,77 81920 5,04 2,22 8
Mitjana dels jornals(pessetes per dia)
Evolució dels preus al detall a Madrid (pessetes per kg)
ELS CANVIS SOCIALS
EL MÓN RURAL
Persistència dels latinfundis i grans terratinents a Andalusia i Extremadura.
Gran nombre de jornalers i arrendataris.
A Catalunya, predomini de la propietat mitjana i contractes d'arrendament estables.
Constitució de cooperatives agràries ( sectors vi i oli).
LA SOCIETAT URBANA
Establiment de la societat de masses.
Estratificació social:
-Burgesia industrial i financera ( nivell de vida alt, habitatges luxosos, formes de lleure selectes).
-Classes mitjanes, compostes per funcionaris, professionals liberals, treballadors de “ coll blanc”.
- Els obrers industrials, amb condicions de vida i de treball molt dures.
LA VIDA URBANA
Descens dels índex d'analfabetisme i millora de l'educació.
Increment dels mitjans de comunicació de masses ( premsa, revistes...)
Aparció d'un nou associacionisme relacionat amb el lleure ( casinos, ateneus obrers...).
Noves formes d'aprofitar el lleure: excursionisme, pràctica d'esports...
LA DONA AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX
La dona s'incorpora amb força a la vida política, social i laboral.
Patia desavantatges legals, estava supeditada a l'home.
La seva missió principal era ser bona esposa i mare.
L'educació que rebia era diferent de la de l'home.
El moviment feminista reclamava millors drets laborals i socials que el dret de vot.
Destaquen: Dolors Monserdà, Teresa Claramunt, F. Bonnemaison, Victòria Kent i Clara Campoamor.