Post on 12-Jun-2020
Treball de Recerca
Curs: 2 n Batxillerat B
Any: 2016 / 2017
Tutor:
Alumne: Alberto Barragán Ceballos
David Rabadà Vives
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 2 ~
ÍNDEX:
1. INTRODUCCIÓ.....................................................................................pàg. 3
2. MATERIAL I MÈTODES.......................................................................pàg. 5
3. DADES..................................................................................................pàg. 6
3.1 GLACIACIONS....................................................................................pàg. 6
3.1.1 Cicles de Milankovich o Variacions Orbitals...............................pàg. 6
3.1.2 Activitat volcànica, els hiverns volcànics atmosfèrics.................pàg. 8
3.1.3 Posició dels continents...............................................................pàg. 9
3.1.4 Antecedent més proper a la ''Petita Edat de Gel''.................... pàg. 11
3.2 LA PETITA EDAT DE GEL................................................................pàg. 15
3.2.1 Les taques solars......................................................................pàg. 17
3.2.2 Mínim de Maunder....................................................................pàg. 19
3.2.3 L'Oscil·lació Maldà....................................................................pàg. 20.
3.2.4 L'erupció del Laki......................................................................pàg. 23
3.2.5 Respostes espirituals a la PEG: rituals i rogatives....................pàg. 25
3.2.6 Influència de la PEG en l'art..................................................... pàg. 26
3.2.7 El comerç fred, els pous de neu i glaç......................................pàg. 27
3.2.8 Els Víkings, població i despoblació del Nord............................ pàg. 30
3.2.9 La fi de la Petita Edat de Gel.................................................... pàg. 31
3.3 LA PETITA EDAT DE GEL A ESPANYA I CATALUNYA................. pàg. 32
4. DISCUSSIÓ.........................................................................................pàg. 34
5. CONCLUSIÓ.......................................................................................pàg. 41
6. BIBLIOGRAGIA I WEBGRAFIA.........................................................pàg. 42
7. ANNEX................................................................................................pàg. 44
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 3 ~
Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
1. Introducció:
El planeta Terra no és un sistema immòbil, i molt menys ho és el clima. Tot i
que normalment associem el canvi climàtic a una cosa molt nova, aquest terme es
pot utilitzar també a etapes més antigues de la història del planeta. La definició de
''Canvi climàtic'' és qualsevol modificació del clima respecte a l'historial climàtic
anterior a una escala global o regional, a causes tany naturals com
antropogèniques (Recalde, 2014). Els canvis climàtics afecten a tots els àmbits
meteorològics (físics i químics del clima) com la temperatura, l’evaporació, les
precipitacions, etc.
Els canvis climàtics poden ser fenòmens aïllats, o com en el cas actual, de
caire global. L'actual sembla causat per l'activitat contaminant humana, tot i que
intervenen altres factors. La ciència o ciències que estudien aquests
esdeveniments naturals són la Climatologia, la Paleoclimatologia i la Meteorologia.
La rellevància d'aquests estudis és bastant gran, ja que investigar les
transformacions del clima pot significar una clau per conèixer els possibles futurs
cap a on derivarà el món. Aquest treball, no obstant això, no està enfocat en
l'actualitat. En aquesta recerca s'han barrejat història i climatologia per donar una
visió més oberta del que va suposar un estat extrem del clima en èpoques
passades, la Petita Edat del Gel pel Baix Llobregat. Com s'ha citat anteriorment, el
clima mai ha sigut, és, ni serà un sistema fix. La naturalesa del clima sempre ha
estat variant en el temps i l'espai de manera diversa a diferents punts del globus
terrestre. L'esdeveniment que va ser la ''Petita Edat de Gel'', que s'anirà
mencionant com PEG, va començar ara fa uns 600 anys. La PEG fou un període
comprès aproximadament entre el segle XV i principis del XX. Aquesta etapa
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 4 ~
posseeix el nom mencionat pel fet que la temperatura mitjana de la terra va baixar
entre 1 i 2 graus depenent del moment i localització (Alberola, 2014). Aquest
descens de les temperatures va provocar hiverns molt freds a gran part de la
superfície terrestre. De fet van augmentar les nevades, les ones de fred i la durada
d’algunes estacions (Alberola, 2014). Cal aclarir que la PEG esdevingué molt
irregular climàticament. Per exemple, podien haver hiverns relativament extrems i
després estius càlids. El mateix passava entre èpoques d’inundacions i sequeres
en simultaneïtat. Per això, és tan complex investigar aquest tema en concret
(Codina, 1994).
La PEG va afectar a l'hemisferi Nord i al Sud tancant l'anomenat ''Període
Càlid Medieval'' o ''Òptim Climàtic Medieval'', en el que el clima era molt més
estable i les temperatures havien romàs suaus en comparació amb el cicle
climatològic posterior (Alberola, 2014). Les causes s'explicaran més endavant.
L'objectiu d'aquest treball és buscar dades, recaptar informació i elaborar
petites idees de com va afectar la PEG al món de finals de l'Edat Mitjana, la
plenitud de l'època Moderna i fins i tot traces de l'Època Contemporània. A més,
una part del treball estarà enfocada en una vista més local del que va significar la
PEG a zones més properes al Baix Llobregat. De fet la gran majoria de la
informació és d’àmbit força global. Així doncs, s'intentarà treballar amb dades de
l'interior de Catalunya aproximant-nos el més possible al Baix Llobregat.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 5 ~
2. Material i mètodes:
Encara que aquest treball és de caire bibliogràfic, i per tant no s'han utilitzat cap
mena de materials de laboratori o de camp, és important esmentar les tècniques
emprades per obtenir les dades. Una de les principals fonts que els historiadors i
investigadors del clima usen per determinar les característiques del passat és
l'herència humana. Els dietaris, periòdics, pintures, textos i altres arxius que van
ser creats en l'època són crucials per reunir referències les quals puguin nodrir una
conclusió. També, si es volen estudiar uns contextos històrics on la fotografia ja és
emprada, les fonts que es poden obtenir d’això poden donar molta informació a
l’historiador/a. Tanmateix, en Paleoclimatologia, Geologia i altres camps científics
que estudien la història de la Terra, les dades que proporcionen major rigor i
possibilitat d'arribar a una hipòtesi són les donades pel mateix planeta. Una
informació cabdal ens la donen l’evolució de les glaceres. Aquestes, a mesura que
passa el temps i les temperatures van canviant, pateixen expansions o
retrocessos. Això provoca diverses conseqüències com l'abrasió del sòl, cordons
de morenes o l'acumulació de partícules dins els nivells del gel (Imbrie, 1986). Un
altre mètode d'obtenir informació de com era un ambient en temps anteriors són
els sediments. En els sediments de llacs, rius o pantans a vegades queden isòtops
i altres traces que poden ser relacionats amb els canvis de temperatura (Nairn,
1961). Aquestes tècniques junt amb altres estudis com els d'expansió o disminució
forestal, representen una gran ajuda a l'hora d'intentar interpretar el clima durant
etapes pretèrites.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 6 ~
3. Dades:
3. 1- Glaciacions
Encara que, com s’ha dit abans, la PEG no va ser en el vertader sentit de la
paraula una ‘’Glaciació’’, l’observació de períodes tan freds en el passat
terrestre és rellevant, perquè poden tenir causes similars o fins i tot, les
mateixes. El terme Glaciació fa referència a una temporada climàtica del
planeta que pateix una davallada de les temperatures mitjanes d’una manera
tan dràstica que la superfície terrestre es congela, o en altres paraules,
l’extensió de glaç a la superficie terrestre augmenta el seu volum notablement
(Agassiz, 1837). Les hipòtesis que s’han anat creant sobre les causes o factors
que fan possible l’origen de les glaciacions són diverses:
3.1.1 Cicles de Milankovitch o Variacions Orbitals:
Milutin Milànkovic va ser un matemàtic, astrònom, climatòleg i geofísic serbi
que va postular l’any 1920 una teoria que relacionava les influències
gravitacionals amb la climàtica terrestre. Segons Milankovic, la quantitat
d’energia que emet el sol és relativament constant, és a dir, que el clima no
està influenciat principalment per això, sinó per la posició de la Terra en tot el
seu abast, que està condicionada pels Cicles de Variacions Orbitals. Les
modificacions o canvis d’aquests cicles interfereixen en la quantitat de radiació
solar que rep el planeta de manera desigual en els seus punts, això explicaria
la diferència de climes en tota la Terra i la variació que pateixen al llarg de l’any
(les estacions).
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 7 ~
La teoria dels Cicles de Milankovich estableixen que la insolació, tant de llum
absorbida com reflectida (Albedo), és el motor real que mou els canvis
climàtics i per consegüent, les glaciacions (Berger, 1998).
-Excentricitat de l'òrbita terrestre: segons l'excentricitat (grau de circularitat que
posseeix una òrbita o si l'òrbita tendeix a ser el·líptica), la Terra farà el seu
moviment de translació més o menys a prop del Sol, el punt més proper a
l'astre s'anomena periheli i el més llunyà afeli. L'excentricitat de la Terra va
variant en un cicle d'uns 100.000 anys. L'òrbita més excèntrica de totes les del
Sistema Solar es considera que és la de Plutó.
-Precessió dels equinoccis i solsticis: la precessió dels equinoccis és la variació
gradual de l'orientació de l'eix de rotació terrestre, que fa que la posició que
indica l'eix de la Terra en l'esfera celeste es desplaci al voltant del pol de
l'eclíptica (línia corva per on ''transcorre'' el sol al voltant de la terra), traçant un
con i fent una circumferència completa cada 25.700 anys aproximadament.
-Obliqüitat de l'eix: la inclinació que presenta l'eix terrestre, depenent de la
desviació de l'eix la insolació en diverses zones (això respecte a l'equador) serà
menor o major.
L'obliqüitat de l'eix varia
segons un cicle de 41.000
anys.
Fig.1: El cicle de Milankovitch depèn de tres paràmetres:l'excentricita t, l'obliqüitat i
la precessió dels equinoccis. © Hannes Grobe, Institut Alfred Wegener d'Investigació Polar i Marina
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 8 ~
3.1.2 Activitat volcànica, els hiverns volcànics atmosfèrics:
L'atmosfera es pot considerar el motor primigeni de la climàtica del planeta, és la
capa gasosa que envolta la Terra i d'ella i de la seva dinàmica depenen tots els
climes i subclimes que puguin existir. En la seva totalitat, es pot dir que l'atmosfera
està formada per nitrogen (78%), oxigen (20,9 %) amb la resta de gasos com
l'argó (0,93 %), el diòxid de carboni (0,038 %) i altres amb una proporció ínfima. La
gran capa gasosa se subdivideix principalment per l'altura i temperatura, encara
que també incideixen la densitat dels gasos que formen la subcapa més la pressió.
En estructura vertical, l'atmosfera es divideix en quatre estrats anomenats:
troposfera, és la capa més propera a la superfície terrestre i comprèn els 10.000
metres d'altitud als pols i de 15.000 metres a l'equador, la troposfera en estar en
contacte amb l'aire calent que ascendeix de la terra i com que l'aire que la forma
està fred, presenta els coneguts com moviments de convecció, causa per la qual
és l'única de les capes de l'atmosfera on es desenvolupen els fenòmens
meteorològics. La següent capa és l'estratosfera, que està limitada per la
tropopausa i l'estratopausa, i comprèn un gruix d'aproximadament 40 km, és en
aquesta capa on s'origina l'ozó, gas que protegeix la terra de la radiació
ultraviolada procedent del Sol. La mesosfera (mesos, en grec ''mig'' o ''entre'') és
l'estrat que segueix a l'estratosfera i està limitat per l'estratopausa i la mesopausa,
comprèn fins els 80 km d'altitud i té les temperatures més baixes. I per últim tenim
la termosfera o la ionosfera, té la densitat més baixa de totes i presenta la funció
d'interceptar les radiacions ionitzants (raigs X, radiacions gamma...) que provenen
del Sol. La temperatura que presenta l'atmosfera està condicionada tant per
l'energia emesa pel Sol com per l'energia reflectida per la terra (albedo). La
interacció entre aquestes capes i entres les capes i la resta de la Terra té una gran
influència en la natura del clima.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 9 ~
Fig. 2: Representació gràfica de les capes atmosfèriques i del tipus de radiació que absorveixen.
Tenint en compte que un dels primers factors que es creu que van originar
l’atmosfera va ser la prolongada i descomunal emanació de gasos provinents dels
volcans, és possible que aquests gasos puguin anar variant els climes terrestres.
L’acumulació de pols i cendres, diòxid de carboni (CO2), metà, òxids de
sofre...Que normalment són expulsats en grans quantitats en el procés d’erupció
d’un volcà, pot determinar un ‘’camí’’ que seguirà el clima posterior a aquest
esdeveniment (si es tracta d’una erupció rellevant i significativa, evidentment,
aquelles que arriben a un alt índex d'explosivitat (IEV)). Perquè es doni una
glaciació produïda per l’activitat volcànica, les cendres i pols llançades a l’exterior
han d’estar un llarg període en suspensió a l’atmosfera, això provocaria la
disminució de radiació solar que passa a la superfície terrestre i per tant la
temperatura de la Terra aniria minvant (Davis, 2008).
3.1.3 Posició dels continents:
De la mateixa manera que l'atmosfera és un sistema permutable i varia al llarg del
temps, la Terra es regeix per la mateixa dinàmica, l'anomenada deriva continental
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 10 ~
en la qual els continents o les plaques tectòniques es van desplaçant gràcies a la
naturalesa fluida i líquida del mantell.
Les posicions dels continents poden esdevenir claus en la distribució de
temperatura al llarg del planeta, ja que intervenen molt en les corrents oceàniques
(Smith & Pickering, 2003). Els oceans són uns dels grans transportadors de la
calor cap a l’atmosfera, i un dels corrents crucials per enviar agües càlides a les
zones polars són les que surten de la zona equatorial. Si per algun motiu (en
aquest cas, el bloqueig de pas d’aquests corrents per la posició dels continents) la
calor no arribés als pols, les baixes temperatures farien possible la creació i
expansió massiva dels casquets polars a causa de l’augment de l’albedo (quantitat
de radiació solar reflectida, que en el cas de la neu i el glaç és alta, per tant
l’absorció de calor és menor).
Fig.3:
Rodinia és un exemple de super continent
que va contribuir a la glaciació del període
Criogènic, el polSur era un gran i extens
casquet de gel i el planeta tenia en la
majoria del seu context espacial un clima
altament fred. Aquest període de glaciació
va ser anomenat ‘’Terra bola de neu’’
(Donnadieu et al, 2004).
Els corrents oceànics també poden estar influenciades pel canvi de salinitat de les
seves aigües, això provoca el canvi de densitat de les masses que la conformen i
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 11 ~
per tant el tipus de corrent varia, s'enfonsa o ascendeix depenent de la latitud en la
qual es trobi. Tot aquest sistema de corrents oceànics que també són modificats
per masses d'aigua dolça s'anomena circulació termohalina, que interacciona
amb molta importància en l'intercanvi energètic i calorífic entre els oceans i
l'atmosfera.
Existeixen moltes altres causes de la formació de glaciacions, però aquestes
citades són les més directes i relacionades amb la temàtica del treball. També
s'explicarà una causa més endavant que es considera primer factor de la PEG.
3.1.4 Antecedent més proper a la ‘’Petita Edat de Gel’’
Com s’ha mencionat abans, les glaciacions han sigut etapes del planeta que han
anat apareixent i desapareixent al llarg del passat. En el transcurs del Plistocè hi
va haver diverses glaciacions (la següent enumeració no és clara a la comunitat
científica): Günz, la més antiga (més d'un milió d'anys), Mindel (750.000 anys),
Riss (200.000 anys) i per últim Würm. Per entendre millor les repercussions d’una
glaciació extrema en comparació amb la PEG, s’esmentarà la més propera en el
temps (tot i que hi ha hagut períodes glacials que van coexistir al mateix moment),
l’anomenat Últim Període Glacial o Glaciació de Würm, datada com a inici fa uns
110.000- 80.000 anys i com a final uns 12.000- 8.000 (Olcina, 2011). Les
pulsacions fredes posteriors no van tenir tanta magnitud ni van durar tant com la
de Würm.
La glaciació de Würm se situa al període terrestre del Pleistocè o Plistocè
(Quaternari), concretament a la seva última etapa. Les causes de formació de l'era
glacial s'han explicat anteriorment, les que més s'accepten són les dels Cicles de
Milankovich i la posició continental. Les temperatures van arribar a baixar quasi 10
ºC en comparació amb les actuals. Durant aquest fenomen d'hivern planetari els
casquets polars i en especial les glaceres del Pol Nord van expandir-se cap a
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 12 ~
zones meridionals, els boscos van anar desapareixent i les precipitacions van patir
greus descensos. Bona part de la comunitat científica creu que va ser en aquest
moment quan l’home (Homo Sapiens Sapiens) va començar a traslladar-se a
zones del planeta llunyanes a l’Àfrica, viatjant des de l’Àsia cap a Europa i fins i tot
cap a Amèrica per l’anomenat estret de Bering, o en aquest context, el Pont de
Bering: la congelació de moltes capes aquoses del planeta i la desaparició de
mars amb poca profunditat van unificar diverses zones que les aigües abans
mantenien separades (Ehlers et al, 2004). Tot i tenir una conseqüència
beneficiosa, aquesta glaciació va suposar l'extinció de moltes espècies que no van
poder adaptar-se a les dures condicions climatològiques del moment. Espècies
conegudes com per exemple el famós mamut (Mammuthus, del gènere de
mamífers proboscidis, família dels Elephantidae) o el rinoceront llanut (Coelodonta
antiquitatis), aquests últims són grans indicadors de canvis climàtics que van
succeir sobre Europa i Rússia en l'etapa del Plistocè ja que avançaven o
retrocedien al mateix temps que els climes freds i les estepes boreals, sent
substituïts en els períodes càlids per altres espècies de rinoceronts mancades de
cabell (Kahlke, 1999). També s'hauria de comentar que es tenen altres hipòtesis
que expliquen l'extinció d'aquests animals com la caça indiscriminada per part de
l'Homo Neanderthalensis, que també es creu que va desaparèixer en aquesta
etapa
Würm es divideix en tres parts segons la seva cronologia, com ja se sap, les
glaciacions no són contínues i Würm no era una excepció: va patir variacions i
petites fases càlides. Cal recordar que aquest treball està enfocat en Europa i per
tant es té en consideració la informació referent a l'esmentat territori, el que
significa que existeixen altres formes de classificar l'esdeveniment lligades a la
història dels altres llocs, (Clayton et al, 2006). Les tres subdivisions de Würm, totes
al Plistocè, són les següents:
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 13 ~
1. Würm I (Alemania) o Würm I +II (França i la península Ibèrica), és la
primera part de la glaciació i es calcula que es va iniciar fa uns 110.000
anys i va concloure 45.000 anys després.
2. Würm II (Alemania) o Würm III (França i la península Ibèrica), segona part
de la glaciació, continuació de la primera posterior a un petit període càlid i
es calcula que va començar fa uns 62.000 anys aproximadament i va
concloure 20.000 anys després.
3. Würm III (Alemania) o Würm IV (França i península Ibèrica), última fase de
l'Últim Període Glacial, continuació de l'anterior, posterior a un període càlid
anomenat Hengelo i es calcula que va començar fa uns 35.000 anys enrere
fins acabar fa uns 12.000 anys.
Els agents que determinen l'inici i final d'aquestes fases glacials són les fases
interglacials, espais de temps en els que la temperatura ascendia per X motius de
tal manera que, per dir-ho d'alguna forma, la glaciació es tallava. El període
interglacial de l'última edat de gel va ser entre les glaciacions de Riss i Würm, en
un llarg recorregut de temps d'uns quinze mil·lennis (Alimen et al, 1970), les
temperatures en aquesta pausa càlida van arribar a les actuals.
En finalitzar l'edat de gel, el Plistocè va donar pas a l'actual època del planeta
Terra anomenada Holocè, considerat el període postglacial, que també s'inclou en
el període Quaternari. A partir de l'Holocè, les glaceres van anar retrocedint
gradualment (a vegades també van tornar a expandir-se, com veurem més
endavant). La desglaciació va ser molt contínua arran l'inici de l'Holocè , fet que va
provocar l'augment del nivell del mar a una escala rellevant. Els mars i oceans són
afectats directes del desglaç de glaceres i la pujada del seu nivell implica la
inundació de moltes regions costaneres i regions que abans estaven connectades
a causa de les condicions del clima. S'ha arribat a estipular quatre importants
pulsacions d'augment del nivell del mar (Gornitz,2007):
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 14 ~
-La primera va tenir lloc fa 19.000 anys, al començament del període de l'episodi
del Plistocè conegut com a Dryas Antic, una petita etapa d'escalfament de la terra
degut a l'acció de la Corrent del Golf, que va estar transportant durant un temps
aire calent dels tròpics a les latituds nords d'Europa a causa d'un canvi en la
circulació termohalina de la zona. El nivell del mar va pujar 10-15 metres a un
ritme de 50 mm/any.
- La segona es va produir des de fa 14.600 a 13.500 anys durant la primera part de
l'escalfament Bølling-Allerød, un petit espai temporal en el qual es van
desenvolupar vàries espècies d'arbres de fulla perenne. Durant 500 anys el nivell
va pujar 16-24 metres a un ritme de 40 mm/any.
-La descongelació va minvar durant el període fred intermedi anomenat Dryas
Recent, que es relaciona amb la caiguda del cometa Clovis tot i no ser una teoria
molt acceptada per falta de proves físiques, però poc temps després, cap al final
va tornar a pujar la temperatura i entre 11.500 i 11.000 anys el nivell va augmentar
uns 25 metres.
-La quarta pulsació important es va produir fa uns 8000 anys enrere i des de
llavors ha anat pujant gradualment (Houghton, 2001).
Zones com l'estret de Bering, les mateixes Illes Britàniques, Indonèsia i Indoxina,
el Japó i Sibèria i Austràlia amb Nova Guinea i Tasmània van quedar dividides dels
continents per les aigües dels oceans. La glaciació de Würm va canviar moltes
característiques del planeta que al cap i a la fi van esdevenir el tipus de món on es
desenvoluparia la història i vida humana.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 15 ~
Fig. 4: Il·lustració històrica de l'espècie dels mamuts. Fig.5: Evolució de l'augment del nivell
marítim des de l'últim període glacial fins a l'actualitat.
3. 2- La Petita Edat de Gel
El nom de ''Petita Edat de Gel'' va ser empleat per primera vegada pel glacialòleg
francès François Matthes a l'any 1939. Amb aquest terme volia referir-se al
període temporal posterior al punt més càlid de l'època de l'Holocè, en el qual es
podia apreciar una disminució de les temperatures. Com es va dir prèviament, les
glaceres van anar retrocedint en la seva majoria quan l'edat de gel va finalitzar i va
ser aproximadament a l'any 1100 quan això va arribar al seu punt més àlgid, en
l'etapa denominada Petit Òptim Climàtic o Període Càlid Medieval. En el transcurs
d'aquesta etapa les temperatures mitjanes de l'hemisferi Nord es van anar
suavitzant, cosa que va facilitar la navegació per l'Atlàntic Nord (Alberola, 2014).
La situació de calidesa que va experimentar el món durant el moment significà
l'evolució agrícola (creixement del cultiu de la vinya en parts d'Europa que en
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 16 ~
temps anteriors al període càlid mai van poder tenir lloc), ramadera i urbana de
molts pobles, sobretot en territoris a la vora del mediterrani (Crowley et al, 2000).
És a partir del segle XIV quan les temperatures van patir un refredament prolongat
que va persistir durant més de 500 anys. Els trets de la PEG van ser la gran
irregularitat, variabilitat i extremisme de les condiciones del clima que la població
va arribar a notar. Les glaceres, en especial les Alpines, van tornar a expandir-se
una mica cap al sud de nou i els anticiclons no abandonaven el nord. Els efectes
de la PEG no van ser homogenis, és a dir, que al seu inici, la PEG no va afectar
directament a les zones més meridionals d'Europa, aquestes van viure etapes
d'estabilitat climàtiques un temps més llarg que les zones septentrionals de
l'hemisferi. La irregularitat de la PEG va esdevenir un factor molt confús per a la
gent, mai es podia estar realment segur del comportament clima i aquesta situació
posava la vida de les persones en un estat d'incertesa constant. Es considera que
les temperatures mitjanes de l'hemisferi durant l'Òptim Climàtic van pujar 1ºC en
comparació amb les actuals i en la PEG van baixar entre 1 i 2 ºC, tot i que hi ha
algunes excepcions al llarg dels segles (Pfister, 1989). Els tres punts més crítics
de la PEG, on més van baixar les temperatures es van estipular en els anys 1650,
1770 i 1850. Entre els anys 1560 i el 1570, l'expansió de les glaceres alpines es va
accelerar considerablement. Els hiverns eren gèlids i amb moltes nevades i
calamarsa, i els estius eren frescos i humits, cosa que desestabilitzava els cultius
de molts productes agrícoles com cereals i vinya. (Le Roy Ladurie, 1983). Les
recollides de collites es van enrederir bastant en molts anys de l'etapa, a vegades
fins i tot es perdien cultius complets a causa de fortes calamarses i gelades. Les
condiciones dels viatgers que travessaven l'Europa Central va empitjorar molt, la
falta d'aliments deguda a la pèrdua de collites va provocar la fam i fou qüestió de
temps que a això li seguissin les malalties.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 17 ~
Alguns dels elements naturals i antròpics implicats en
el context de la PEG
3.2.1 Les Taques Solars:
Les taques solars són punts de mides gegantines en la superfície del Sol que
denoten una zona amb temperatures més baixes que la resta i una activitat
magnètica inferior. Se les anomenen ''taques'' perquè tenen cert contrast amb la
resta de la fotosfera solar. Les taques solars estan formades per una regió més
fosca, l'ombra, que pot arribar a emetre el 32% de la llum total de la fotosfera i la
penombra, la part que l'envolta, el 71% de llum. Aquests fenòmens són causats
per alteracions o interferències en el camp magnètic de l'estel, que com a
conseqüència produeixen centelleigs solars i ejeccions de massa coronal cap a
l'espai.
Aquestes ejeccions de massa coronal poden arribar a viatjar per tot l'espai. Quan
les ràfegues solars arriben a la terra, la magnetosfera (camp magnètic terrestre)
interacciona amb les partícules carregades per radiació i és en aquest moment
quan apareixen les Aurores Polars. La radiació procedent del Sol també actua avui
en dia en els aparells electrònics i sistemes que depenen del control i connexió
amb satèl·lits.
S'ha establert una relació entre la quantitat de taques solars presents a l'astre i la
quantitat de radiació que arriba a la terra: al principi es podria creure que com més
taques solars la radiació seria menor per aquest descens de la temperatura en
aquest punt determinat del Sol, però si es pensa d'una manera més raonada, el
que succeeix s'assembla al que passa quan es produeix un eclipsi; si bé la
temperatura a l'interior de la taca és més baixa, la temperatura de les regions
circumdants de la fotosfera estaran més excitades per un fenomen anomenat
fàcules fotosfèriques, on s'expulsa més quantitat de llum i radiació en general.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 18 ~
Doncs si es raona d'aquesta manera, es podrà afirmar que l'absència de taques
solars a la fotosfera produeix la disminució de radiació a la qual és sotmesa la
Terra.
Fig. 6: Hi ha taques solars en aquesta fotografia que arriben a ser moltes vegades més
gran que el nostre planeta.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 19 ~
3.2.2 El Mínim de Maunder:
De tots els factos que es pensa que van afavorir el desenvolupament PEG, el
Mínim de Maunder és el principal. Edward Walter Maunder va ser un astrònom
anglès que va estudiar l'activitat solar, tant les taques com el cicle magnètic: va
identificar la relació entre l'activitat solar i les pertorbacions en el camp magnètic
terrestre. La investigació de Maunder li va portar a la conclusió que entre els anys
1645 i 1715, la quantitat de taques solars va disminuir tant que va arribar un punt
en què no hi havia cap. Maunder, estudiant el treball de Gustav Spörer (astrònom
alemany també immers en el camp de les taques solars anterior a Maunder, primer
científic en adonar-se del prolongat període de baixa activitat solar a meitat de
l'Edat Moderna), va enllaçar aquesta realitat amb la forta davallada de les
temperatures del moment.
Fig. 7: Gràfica en la que s'observa la disminució de taques solars en el període de temps entre els
segles XVII i XVIII.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 20 ~
3.2.3 L'Oscil·lació Maldà:
Les conseqüències de la PEG no només van ser les baixades de temperatura i
l'empitjorament dels hiverns i el refredament de la resta d'estacions. L'altre aspecte
del clima que va patir modificacions van ser les precipitacions, com es va dir al
principi, les inundacions i les sequeres es trobaven ''l'una al costat de l'altra''
(Alberola, 2014). I al marge d'aquesta alternança que demostraven, el que més
afectava la població era la intensitat de cadascuna. El fenomen de variació
hidrometeorològica va rebre el nom d'Anomalia Maldà o Oscil·lació Maldà, en
agraïment al Baró de Maldà. Rafael d'Amat i de Cortada, senyor de Maldà i
Maldanell (municipi de la comarca de l'Urgell, a Lleida), va néixer a Barcelona al
1746 i va morir a la mateixa ciutat l'any 1819. Des dels 23 anys va anar redactant
en un diari les situacions quotidianes que succeïen al seu voltant. Segons els seus
escrits, era una persona que observava molt l'estat del clima i no va poder ometre
en absolut l'evident estat de les temperatures, pluges i sequeres que assotaven la
seva llar durant el temps que va viure. Fins i tot va arribar a parlar en el seu diari
d'una ''mutació climàtica''; es proba de haver fet mutació los Climas, i variat se
lo temps per lo que mira a les estacions alguns anys ha. El Baró de Maldà
també va escriure sobre les intenses gelades i onades de fred.
Actualment se sap que l'anomalia Maldà està associada a l'Oscil·lació de l'Atlàntic
Nord (NAO), una fluctuació de grans dimensions en la massa atmosfèrica que
afecta entre les zones d'altes pressions subtropicals i la baixa polar en la conca de
l'Atlàntic Nord, fet que implica la seva influència i efecte sobre els territoris
d'Amèrica del Nord, Europa i fins i tot regions del nord d'Àsia. La NAO, anomenada
així pel climatòleg i físic Sir Gilbert Thomas Walker en 1924, determina els canvis
de condicions climàtiques hivernals al llarg del temps (normalment en un cicle de
30 anys), les variacions de trajectòria de tempestes a l'Atlàntic Nord i la predicció
de possibles augments o descensos de recursos hídrics (Greatbatch, 2000).
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 21 ~
L'índex de NAO s'ha arribat a calcular com la diferència de pressió a nivell del mar
que es dóna entre les baixes pressions d'Islàndia (uns 60º de latitud) i les d'altes
pressions subtropicals de les Açores (uns 38º de latitud).
Fig.8: Índex de NAO entre els anys 1864 i 2001 dissenyat per James W. Hurrel, director del
Centre Nacional de Recerca Atmosfèrica (NCAR). La gràfica comprèn des dels territoris de
Lisboa (Portugal) cap a Stykkishomur/Reykjavik (Islàndia), i abasta cicles de desembre a març.
L'índex de NAO té dues fases, la positiva i la negativa:
o Fase positiva de l'índex NAO: si l'índex esdevé positiu, això vol dir que
existeix un centre d'altes pressions subtropicals més fortes que de costum i
una depressió polar més profunda. Com més augmenti la diferència de
pressió entre els dos punts d'acció (Açores i Islàndia), més tempestes
gèlides i fortes creuaran l'Oceà Atlàntic seguint una direcció més cap al
nord, tenint com a resultat hiverns càlids i plujosos en l'Europa septentrional
i secs a les zones meridionals i mediterrànies.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 22 ~
Fig.9: fase positiva de l'índex NAO, les tempestes segons s'observa en la imatge
tendeixen cap al nord d'Europa.
o Fase negativa de l'índex NAO: l'índex negatiu és totalment invers al
positiu, aquest es produeix quan s'afebleixen tant els centres d'altes com de
baixes pressions. La disminució de la diferència de pressions dóna lloc a
menys tempestes hivernals i més febles que creuen l'Atlàntic Nord, això
provoca l'aportació d'aire humit i fred a la conca del Mediterrani i a la resta
d'Europa (Martín & Belmonte, 2001)
Fig. 10: fase negativa de l'índex NAO, les tempestes s'afebleixen i tendeixen cap a les
zones meridionals europees.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 23 ~
Com a síntesi s'extreu que l'Oscil·lació Maldà és un conjunt de variacions de
l'índex NAO d'una manera molt extrema i successiva. Els dos períodes àlgids
d'aquest episodis de NAO van ser entre 1785-1800, el que significa que les
inundacions i les sequeres van tenir molta intensitat en aquests moments.
3.2.4 L'erupció del Laki:
Com ja es va veure a les causes de les glaciacions, una de les esmentades és
l'efecte de l'activitat volcànica sobre la dinàmica atmosfèrica. Un dels factos que es
creu que va poder afectar a la tendència climàtica de la PEG , va ser l'erupció del
Laki a l'any 1783. El Laki és una fissura volcànica situada al sistema volcànic de
Grimsvötn, a prop del poble de Kirkjubaejarklaustur, Islànida. Es troba entre les
glaceres de Mýrdalsjökull i Vatnajökull. El dia 8 de juny de 1783 va entrar en
erupció i no pararia uns vuit mesos després de l'any següent, al 7 de febrer del
1784. Se li atribueix un valor de 6 en l'Índex d'Explosivitat Volcànic (IEV), el que
significa que ens trobem davant d'una de les erupcions volcàniques més greus de
la història (Brayshay & Grattan, 1999). Les conseqüències van ser terribles, per
una part perquè les efusions basàltiques (colades de lava) van arrasar una gran
part de la costa sur oriental de l'illa i per altra perquè l'atmosfera de l'illa es va
cobrir d'una capa de gasos nocius (núvols tòxics d'àcid fluorhídric, diòxid de
carboni i diòxid de sofre) i de pols que van alterar la naturalesa del clima. En poc
temps, una quarta part de la població moriria per aquesta pol·lució de l'aire i quasi
més del 50% de caps de bestiar, fet que posteriorment produiria una fam
massificada (Karlsson, 2000). Però no només va afectar Islàndia, l'espessa capa
de gasos originada per l'erupció es va desplaçar cap al sud, primer arribant a
Noruega, després Alemanya i finalment França. L'erupció del Laki provocaria una
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 24 ~
gran catàstrofe que va posar fi la vida de molta gent (Higwood & Stevenson, 2003).
La magnitud de l'erupció va ser tan elevada que fins i tot es relaciona amb la
baixada del nivell d'aigua del riu Nil a la mateixa època, provocant una crisi tant
agrícola com demogràfica (Volney, 1830).
És inevitable pensar que aquest fenomen estaria enllaçat a les ja dificultoses
condicions a les que estava sotmesa la població de l'Edat Moderna. Cal indicar
que no només es va donar l'erupció del Laki, també hi va haver dues d'una
importància menor però que poden haver estat decisives per l'estat del clima a la
posteritat: la del Vesubi (1787) i la del volcà japonès Asama (1783).
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 25 ~
3.2.5 Respostes espirituals a la PEG: rituals i rogatives:
Davant una situació com la que es vivia, d'estacions que no tenien les condicions
idònies i normals per conrear, dures tempestes gèlides i sequeres i inundacions al
mateix temps, tota aquesta amenaça a la qual s'enfrontaven els pobles estava
popularment justificada com un càstig diví. Les persones sentien algun tipus de
culpabilitat perquè no comprenien la causa de la catàstrofe, consideraven que
havien comès algun pecat i se'ls estava castigant per això. Pensaven que Déu
volia ''corregir-los'' i per aquest motiu enviava les tempestes, perquè aprenguessin
la lliçó i es comportessin correctament. Així doncs, el poble carregava amb la
misèria que li oferia el clima i a més a més amb la culpa de ser ells mateixos els
causants de tanta desgràcia (Alberola, 2014). I qui no es culpava a si mateix,
culpava al seu veí o a altres forces sobrenaturals.
Arran d'aquestes creences i supersticions van aparèixer mètodes i pràctiques que
poguessin protegir d'aquestes amenaces, la religió i la màgia es van imposar d'una
manera brutal a la societat, en tota la seva expansió, per desesperada necessitat.
La destrossa de molts camps de cultius requeria pujades d'impostos, i ajudes de
tot tipus per poder sobreviure fins que arribessin millors condicions climàtiques, a
més de rituals per poder espantar els dolents esperits que portaven amb ells les
terribles i fredes tempestes. Conjurs, exorcismes i sacrificis es duien a terme per
poder seguir endavant.
Una rogativa és una oració pública que es fa per demanar a Déu o a algun tipus de
divinitat el remei a una necessitat greu, com per exemple la pluja. Quan es
produïen aquestes sequeres tan pertinaces, se sol·licitava el servei de la comunitat
eclesiàstica per fer la rogativa pro pluvia, que demanaria el benefici de les aigües
en el temps d'escassetat. La rogativa que també s'usava per demanar pluja era la
ad petendam pluviam, i quan es volia el contrari, es feia la pro serenitate,
especialment quan es produïen desastroses pluges torrencials que negaven
moltes zones de conreu.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 26 ~
Fig.12: Estampa del segle XVI representant una rogativa pro pluvia.
3.2.6 Influència de la PEG en l'art:
Una altra manera de respondre a les inquietuds i curiositats del moment va ser per
mitjà de l'art, en especial la pintura. Alguns pintors de l'Edat Moderna com per
exemple Pieter Brueghel i Hendrick Avercamp reflectien en les seves obres la
situació climàtica que oferien els paisatges nevats i congelats.
Les pintures creades pels mateixos testimonis contemporanis a l'esdeveniment
donen una ajuda summament significant per analitzar les condicions de vida de
moltes parts dels estaments socials i l'estat en el qual es trobaven molts llocs que
patien aquests efectes.
Fins i tot existeixen quadres que mostren famosos rius com el Tàmesi congelats.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 27 ~
Fig.13: pintura d'Abraham Hondius, de 1684, retrata una de les moltes fires sobre el Riu Tàmesi
congelat durant la Petita edat de gel.
3.2.7 El comerç fred, els pous de neu i glaç:
La ''comercialització'' de glaç i neu es remunta a primerenques edats de la
civilització. En l'Antic Egipte ja es consumia aquest producte, s'han trobat fins i tot
dipòsits de glaç que daten del segle XXIX al XXI a.C. Després el glaç va començar
a ser utilitzat com un element terapèutic en l'imperi Romà a més d'un component
en les begudes de les classes altes. Però va ser a partir del segle XVI quan es van
fer normes per regular un comerç emergent i rendible amb un gran impacte
econòmic i és d'aquesta manera que s'arriba a considerar la venda de gel com a
un vertader negoci. El gel també s'utilitzava per conservar els aliments i les
begudes. Hi havia molts anys que cap mes es patia manca de glaç, així doncs,
l'evolució d'aquest negoci va tenir molta empremta en l'època de la PEG
(Vernet,1978).
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 28 ~
El mètode pel qual s'emmagatzemava el glaç i la neu era per mitjà de pous,
neveres (no com les actuals, òbviament) i les anomenades ''cases de neu''. Existia
una diferència entre les dues fonts de producte gelat, la neu i el glaç. El glaç
s'obtenia d'una manera bastant complicada. Es derivaven cursos d'aigua durant
els mesos de desembre i gener cap a basses i estancs, que després acabarien
congelant-se per les baixes temperatures. Quan ja estava tota la massa d'aigua
congelada, els encarregats trencaven el gel en trossos irregulars amb palanques,
tràmecs, cordes, bastons, magalls o masses, o bé tallant-lo amb serres sense
nervi (similars a les de fuster), ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos
regulars. Després d'extreure-ho es transportava a llocs on pogués estar aïllat de
les temperatures exteriors. A més, el glaç era dividit en estrats per evitar la
compactació i així facil·litar el transport a les grans ciutats (Peralleda, 2014).
Fig.14: Esquema d'un pou de glaç, la palla o boll servia per fer de separació entre un estrat de gel
i l'altre.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 29 ~
Aquest mètode suposava l'ús de tècniques molt complicades, com per exemple el
fet de canalitzar un riu a temperatures tan baixes, a més de posar en risc moltes
vides humanes en el procés. Per aquest motiu es recorria més a la recol·lecta de
neu en comptes de glaç, ja que significava l'obtenció directa de material glaçat.
Moments posteriors a una nevada, múltiples grups d'homes agafaven la neu amb
pales i les dipositaven en sàrries i cabassos per després ser transportats a pous
especialitzats. Amb aquestes tècniques el producte glaçat podia arribar a perdurar
molt temps.
La forma d'agafar el gel dels pous era senzilla a la teoria però molt més dura a la
pràctica. Els treballadors havien de fer-ho a altes hores de la nit, havien de recobrir
les carretes amb materials com pells i vegetals que procuressin l'estat gèlid de la
neu i el gel i en arribar a les zones on es distribuïa als clients, un oficial o nevater
s'encarregava de determinar l'estat de la mercaderia. Moltes vegades el producte
es deteriorava en el camí a aquests llocs, es contaminava o començava a fondre i
l'oficial arribava a denegar tones i tones de venda, cosa que incrementava molt
més la duresa del treball. La dependència del glaç va ser tan elevada que les
ciutats més riques van decidir construir pous propis per autoabastir d'una manera
més ràpida a la gent.
La quantitat de pous de neu i glaç al llarg de tota la península Ibèrica va augmentar
molt a partir del segle XVI, tant a zones del sud com a zones del nord, fet que fa
reflexionar sobre l'estat climatològic de la península a aquestes altures de la
història en comparació amb l'actualitat.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 30 ~
3.2.8 Els Víkings, població i despoblació del Nord:
En aquest apartat, s'exposarà la possible relació entre els nòrdics que van poblar
les zones més septentrionals d'Europa fins arribar a Groenlàndia i la situació
climàtica a la Petita Edat de Gel.
Tot i ser una teoria descartada per alguns científics, es creu que les condicions
extremadament fredes de la PEG van ser factors decisius en la desaparició dels
anomenats Víkings (significa expedicionari o conquistador) de les zones de
Groenlàndia i Islàndia.
Durant el Petit Òptim Climàtic, en el qual les temperatures eren idònies per moltes
activitats antròpiques, la civilització nórdica va aprofitar el clima i va començar a
navegar per l'Atlàntic nord. Groenlàndia no era una terra vertaderament càlida en
aquest moment, però era menys freda que de costum i els nòrdics volien expandir
les seves terres. Erik el Roig va arribar a les terres del l'àrtic en companyia d'altres
colons i es van assentar en Oesterbygden i Vesterbydgen. El poble viking va
habitar aquestes zones d'altes latituds al llarg d'un temps però gradualment va
anar minvant. A partir dels segles XIV-XV les temperatures al nord tornaven a ser
incompatibles amb les necessitats bàsiques de la població i senzillament es van
esfumar, tota presència vikinga va desaparèixer.
Com s'ha esmentat al començament, és una teoria bastant refutada per molta part
de la comunitat científica, ja que no es pot afirmar al 100% que el fred va ser la
causa d'aquest fet històric, simplement podria haver esdevingut una influència que
va agreujar el final d'aquesta civilització.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 31 ~
3.2.9 La fi de la Petita Edat de Gel:
A partir de finals del segle XIX i principis del segle XX s'observa una recuperació
de les temperatures altes a l'hemisferi nord relacionada amb l'evolució de noves
taques solars que van anar creixent (Nombre de Wolf). Les dades i registres
meteorològics de l'època estimen que les temperatures van incrementar-se entre
0,4 i 0,6 ºC, donant lloc al període d'escalfament que arriba als nostres dies.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 32 ~
3.3- La PEG a Espanya i Catalunya
La península Ibèrica també va patir les dures característiques del clima generals
amb la majoria del continent europeu. Els hiverns eren molt gèlids i secs a un gran
percentatge de terres espanyoles, els torbs i tempestes fredes abundaven en
aquesta estació encara que, com hem estat veient abans, la irregularitat era un tret
molt present. Les tardors i primaveres eren extremadament intenses, amb un
nombre de precipitacions considerablement gran a les que li seguien enormes
inundacions i riuades. Les pauses de precipitacions significaven èpoques de
terribles sequeres que arribaven a durar molts mesos. El vertader punt crític de la
PEG a Espanya s'estipula a partir del segle XVI, tot i que en aquesta mateixa
centúria hi va haver dos anys de recuperació tèrmica, al 1512 i al 1540, amb estius
fortament càlids (Tullot, 1988). Les glaceres pirinenques es van expandir a finals
del segle XIII i van retrocedir a principis del XX, mentre que a 1894 cobrien unes
1789 hectàrees, a mitjans de l'any 2000 només arribaven a les 30.
Les onades de fred que assotaven les terres de la península eren tan fortes que
molts dels rius com el Tajo o l'Ebre (s'estima que l'Ebre va arribar a glaçar-se fins
set vegades entre els segles XV i XVII, el que significa que, considerant que
parlem del riu més cabalós de la península, es va implicar una baixada de
temperatures molt gran a la zona), fins i tot les costes mediterrànies del nord van
arribar a congelar-se en temporades extremadament gèlides. Espanya vivia una
desestructuració climàtica molt forta, sobretot en el punt àlgid de la PEG entre els
segles XVII i XVIII, en la qual moltes comunitats patien fatals sequeres mentre
altres hi havien d'enfrontrar-se amb destructives inundacions i pluges torrencials,
que per una banda o una altra acabaven provocant fam i moltes malalties. Es creu
que les zones més afectades per les onades de fred i les tempestes més fortes
van ser les d'Aragó, la Comunitat Valenciana i sobretot Catalunya, a la qual se li
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 33 ~
atribueixen els dos punts més crítics de la PEG en la península Ibèrica (Barriendos
& Llasat, 2003).
Com que els episodis meteorològics o naturals que podrien haver estat enllaçats a
les influències de la Petita Edat de Gel a Espanya són diversos i una mica
dificultosos de relatar, seran posats en ordre a partir d'unes taules que estaran
adjuntes a l'annex (pàgines de la 45 fins a la 51) per veure d'una manera més
directa i ràpida els moments més significatius per entendre la magnitud a Espanya
d'aquest fenomen climàtic i històric.
Com es pot apreciar a les taules de l'annex, les terres de la península que més van
ser afectades per la influència de la PEG majoritàriament van ser les valencianes i
barcelonines, tot i que algunes zones meridionals també van patir molts dels
efectes. La PEG, com es va esmentar anteriorment, va ser especialment crua a
partir del segle XVI-XVII, quan els descensos de les temperatures i les variacions
hidrometeorològiques van ser molt més freqüents i dotats de major intensitat
(Romà, 2014).
A la següent taula següent s'esmentaran esdeveniments únicament pertanyent a
les terres de Catalunya (que òbviament poden coincidir amb l'anterior) entre els
anys 1661 i 1700, una de les etapes més dures en el context de la PEG. Els
hiverns a Catalunya eren molt freds i secs, similars als de la resta de la península,
amb abundants gelades i pluges torrencials, que van provocar les inundacions de
molts rius i terrenys. Hi va haver molts casos de sequeres pertinaces.
A les innegablement desfavorables inclemències del clima se li van unir guerres i
malalties, com la coneguda Pesta Negra, l'origen es pensa que no va ser a causa
del temps però podria haver estat un factor que agreugés la situació que com
sabem va arribar a acabar amb més d'un terç de la població d'Europa. La taxa de
mortalitat va augmentar considerablement en aquesta etapa.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 34 ~
4. Discussió:
Determinar com va afectar la PEG a la comarca del Baix Llobregat és molt
semblant a fer-ho amb la resta de territoris de Catalunya, ja que, tot i no compartir
una exacta caracterització climàtica ni actual ni passada, les influències i efectes
que podria haver causat la PEG sobre elles són més o menys les mateixes:
modificacions tèrmiques irregulars que tendien a la disminució de les temperatures
de la zona (en algunes ocasions, com ja s'ha dit anteriorment, les temperatures
d'alguns anys van ser elevades en contrast amb la dels anys circumdants dins de
la PEG), variacions i enduriment de les condicions hidrometeorològiques (pluges
torrencials, torbs, vents huracanats, inundacions i sequeres molt llargues) i en
conseqüència i com a afectada directa, l'activitat i vida humana. Com els efectes
no són gaire bé diferents, simplement es produïen i barrejaven de forma diferent
en un terreny, el que s'exposarà en aquesta discussió és un seguit de proves
documentades que poden donar verificació i constància als fets i esdeveniments
d'aquesta '' mini-glaciació '' en el passat del Baix Llobregat.
Inundacions i sequeres del Baix Llobregat durant la PEG
En primer lloc es començarà amb les dades més antigues (que daten de temps
més llunyans, com a aclariment) aconseguides per aquest treball, provenen del
famós escriptor i historiador Jaume Codina i Vilà (1923-2007), citat en algunes
línies de l'apartat de dades, expert en molts camps de temes d'Història local que
realment han ajudat molt a verificar el fenomen de l'Oscil·lació Maldà, anteriorment
definit. L'obra de Codina inicialment consultada és el llibre Inundacions al delta del
Llobregat, de la col·lecció Episodis de la Història. El llibre és una més que útil
redacció en la qual es posen en ordre les riuades i inundacions més significatives
que van tenir lloc al riu Llobregat i en les terres del seu delta. Segons el llibre, el
nombre de riuades i la magnitud de les destrosses provocades per elles van anar
augmentant entrat el segle XV, afectant en un principi a terres des de Montjuïc a
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 35 ~
Castelldefels. Codina, en quasi tota la seva obra, descriu les inundacions i les
riuades com un signe i símbol de la fúria del riu, i titlla el mateix riu Llobregat com
un dels més grans enemics que va tenir la població de l'Època Moderna a les
terres del mateix nom. Però és a començament del segle XVII on l'autor recalca
l'empitjorament de les avingudes del riu, punt àlgid de l'anomalia Maldà, Codina va
citar en aquest punt les paraules de l'historiador Pujades referint-se al Llobregat:
«Suele hacer en algunos tiempos tan grandes crecimientos, que con sus avenidas
hace considerables daños a toda la comarca, y especialmente en el Prat, por
donde se suele extender media legua por cada parte». Paral·lelament, l'historiador
i científic gavanenc Josep Campmany, en el seu article anomenat La condició
pagesa a Gavà al llarg del segle XVII, parla de les condicions que posaven en
perill les collites del moment, i un d'ells eren les sequeres, que romanien irregulars
durant la centúria i que podien ser inexplicablement cessades per terribles i
destructores pluges torrencials.
Cronològicament, la primera riuada destructiva que es coneix data de l'any 1488,
una avinguda del riu que va destruir el pont de Sant Boi. El pont de Sant Boi també
va tornar a patir les conseqüències d'una inundació l'any 1509. A l'any 1561, de
nou una forta avinguda del riu que va inutilitzar la barca del Prat, després, a l'any
1575, una altra inundació del riu va provocar el mateix resultat. L'1 de gener de
1593 la riuada del Llobregat va causar danys en l'església del Prat que estava
apuntalada pels danys que havia patit en avingudes d'anys anteriors. Una
avinguda a l'octubre de 1603 en la qual el riu es va desbordar causant una
inundació general, va destruir la primera obra de defensa que es va construir al
Delta del Llobregat. L'any 1617 és considerat el més horrible de tots, tant per la
destrucció d'habitatges a causa de les avingudes de diversos rius com per les
sequeres i les tempestes, és anomenat L'Any del diluvi. Als anys 1625, 1630 i
1645, es van produir desbordaments del riu Llobregat que van inundar extenses
terres del delta. Durant la resta dels segles XVII i XVIII van anar produïnt-se moltes
més inundacions que van anar ''atacant'' el delta.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 36 ~
Les inundacions del delta provocades per les avingudes del riu Llobregat van
arribar a ser tan catastròfiques en aquests anys, que es té coneixement d'acords
presos entre institucions universitàries i comunitats com les de Sant Boi o el Prat
del Llobregat per elaborar tàctiques d'enginyeria que protegissin a la població i a la
resta de terreny. Van intentar sense èxit manipular el llit del riu mitjançant la
construcció de rescloses (compartiment, amb portes i sortides, que es construeix a
un canal de navegació perquè els vaixells puguin passar d'un tram a un altre de
diferent nivell, pel qual s'omple d'aigua o es buida l'espai comprès entre les
portes), però no van servir gaire, ja que la força amb la que el riu fluïa era massa
potent. El col·lectiu que lluitava contra el perill ocasionat per aquest fenomen
també va intentar minimitzar els danys mitjançant l'elevació de terraplens, molt
amples i sòlids que detenien amb major eficàcia la destrucció donada per les
aigües. Segons la documentació obtinguda, a partir del segle XIX la quantitat
d'avingudes del riu Llobregat va disminuir considerablement en comparació amb
les de segles abans i les pluges torrencials i sequeres es van regular i suavitzar,
de tal manera que l'anomenada simultaneïtat d'ambdues va anar desapareixent a
mesura que el temps anava avançant.
A més de les avingudes, existeixen documents que podrien afirmar que diversos
rius al llarg de Catalunya, en el que s'inclouen el Llobregat, el Ter i Besòs van
arribar a glaçar-se fins a la seva desembocadura.
Pous de neu i glaç dispersats pel Baix Llobregat
A l'apartat de pous de neu i glaç es va definir el terme, funcionament i utilitat
d'aquests durant les èpoques passades, però ara ens centrarem en els pous de
glaç existents al Baix Llobregat i àrees properes. És important aclarir la
importància de l'anàlisi dels pous de neu, ja que no és només el fet que es van
construir molts durant l'Època Moderna a gran part de la península Ibèrica és
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 37 ~
rellevant, sinó també el tret que molts d'ells van ser construïts en zones
relativament properes al nivell del mar i en cotes molt baixes en les quals
actualment neva relativament poc.
Al llarg del massís de Garraf, on es comprenen zones del Baix Llobregat, hi va
haver una sèrie de pous de neu i glaç en ús durant la PEG, els quals es podien
nodrir de l'aigua glaçada dels rius que els voltaven o de la neu que es recollia i
premsaven dins dels mateixos. El pou de glaç de Corbera del Llobregat (Segle
XVll) és un dels més grans construïts en la zona, una edificació de grans
dimensions, de forma cilíndrica i coberta de cúpula semiesfèrica, amb una
estructura externa octogonal que protegia l'esmentada cúpula, mesurava uns 11
metres de diàmetre a la base circular i 8 metres a l'estructura externa octogonal.
Una de les característiques curioses del Pou de Corbera és que ens demostra la
dificultat de conservar el glaç durant l'estiu a tan poc altitud, gràcies als
components de construcció del pou que rebaixaven la quantitat d'irradiació que
rebia el pou. El temps que arribava a conservar el glaç era realment llarg. Un altre
pou de glaç important que es va construir molt a prop de la costa va ser el pou de
Catllar, a Tarragona, a menys de 50 metres sobre el nivell del mar. A Cubelles (El
Garraf), existeix un pou de glaç en molt bon estat a prop d'una masia catalana
datada del segle XVI. Castellterçol és un municipi de la comarca del Moianès amb
més de 25 pous petits de gel, de les quals actualment només es mantenen en peu
una dotzena.
A localitzacions com Abrera i Vilafranca també s'han trobat pous de neu (Parellada
& Sevillano, 2014).
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 38 ~
Però de tots els municipis en els quals hi ha pous de neu, el més rellevant pel
treball de recerca és el pou de Begues, la localitat propera a la ciutat de Gavà. El
pou, segons la web de l'ajuntament de Begues, estava destinat com molts altres al
consum estival. Està tan sols uns 15 metres per sobre de la cota de la riera i a
escassos 50 metres de distància de la mateixa, cosa que facilitava la pujada de
glaç al pou. Aquest està situat al cantó obac de la riera per a evitar al màxim la
irradiació solar. El pou està minuciosament amagat dins d'un bosc espès i
ombrívol, per sota la urbanització de Begues Parc.
Actualment es pot observar que les temperatures a les zones que conformen
Begues no són tan baixes com per donar contínues i fortes nevades que
proporcionin suficient material glaçat per dites construccions. Sí que es produeixen
a vegades nevades, però són molt puntuals i insuficients al llarg de l'any. Els trets
d'aquests pous de gel coneguts que ens poden donar informació sobre el Baix
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 39 ~
Llobregat a l'època de la PEG són: la localització a zones de baixes altituds i molt
properes a la costa, que poden denotar tan baixes temperatures a la centúria a
llocs poc elevats i també, segons la informació obtinguda, el fet que tots o gairebé
tots els pous de glaç i neu que es coneixen, el de Begues inclòs, van deixar de ser
funcionals a principis o mitjans del segle XIX, coincidint emb el mateix objectiu de
la PEG. Com sempre, les causes aplicades al fet esmentat anteriorment poden ser
diverses, però de totes, l'explicació que millor justifica això és la fi del petit període
de refredament a l'hemisferi nord durant finals el segle XIX i principis del segle XX.
Fig.17: Pou de glaç a Begues.
Anotacions de Baldiri Soler Tomàs
Baldiri Soler Tomàs va ser un gavanenc amb una afició molt semblant a la del ja
conegut Baró de Maldà: tenia per costum anotar en el seu diari situacions
quotidianes, i sobretot les seves observacions del temps i el clima. Per tant, no és
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 40 ~
d'estranyar que en les seves notes escrivís casos de fenòmens meteorològics que,
al marge de ser destructius, eren inusuals i sorprenents per a l'home. A l'apartat de
l'annex (pàgines de la 50 fins a la 52) s'exposaran una sèrie d'anotacions que va
fer el senyor Soler que encaixen una mica amb totes les premisses que s'han anat
explicant al llarg del treball. El text es troba en una barreja entre el castellà i el
català i amb expressions i faltes ortogràfiques del moment.
Es pot apreciar que moltes de les anotacions no són gaire rellevants per el tema,
però altres, com pedregades inusuals, tempestes fredes i molt fortes i sequeres,
representen la possibilitat d'uns fets bastant relacionats amb la PEG. Tanmateix,
s'ha de dir, com sempre, que les causes que realment van provocar aquest
fenòmens podrien haver sigut altres, per exemple es poden tratar d'anomalies amb
un origen distint a l'influència de la PEG, però per la descripció que ens donen les
anotacions, s'apropen molt al context de la Petita Edat de Gel.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 41 ~
5. Conclusió:
D'aquesta recerca s'han tret diverses conclusions.
La recerca que s'ha desenvolupat sobre la Petita Edat de Gel ha donat una sèrie
de visions sobre les condicions climàtiques de l'època. Segons les dades, la
tendència climàtica en el període de temps entre el segle XIV i principis del segle
XX va ser el refredament global especialment a l'hemisferi nord i concretament a
Europa, però pel simple fet que és d'on es té més documentació. Les causes més
directes i acceptades que poden explicar l'origen de la PEG segons la recerca són
els Cicles de Milankovich, a part de la influència de factors citats anteriorment.
La PEG va acabar significant un factor decisiu per l'estil de vida de la població
passada, condicionant la vida de la gent i tota la seva història. La hipòtesi principal
del treball era que la PEG realment havia afectat al Baix Llobregat tant com a tota
la resta de territoris. La recerca ha donat resultats importants que aclareixen la
hipòtesi cap a una conclusió ferme. La documentació obtinguda afirma que durant
aquest període les temperatures van baixar tant que el comerç de glaç va
augmentar considerablement, que la construcció dels pous que emmagatzemaven
aquest gel i neu premsada cada vegada era en cotes més baixes, també es donen
proves d'aquesta poca estabilitat meteorològica del moment argüint la combinació
de grans nevades i pluges torrencials amb sequeres pertinaces en petits períodes
de temps que van afectar significativament a gran part de la població.
El Baix Llobregat, com la resta del continent, fou testimoni d'aquest petit canvi o
tendència climàtica segons totes les dades exposades en el treball, tant pel fet del
nombre de pous de glaç que existeixen en la comarca com la resta de
documentació primària i secundària que s'ha aconseguit al llarg de la recerca.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 42 ~
6. Bibliografia i webgrafia consultada:
ALBEROLA ROMÁ, Armando: Los cambios climáticos, la Pequeña Edad del Hielo
en España, ed. Cátedra. La historia de... 2014.
BARRIENDOS, M., y LLASAT, C: The case of the ''Maldà'' Anomaly in the western
mediterranean basin (1760-1800), 2009.
CAMPMANY, Josep: Gavà i Eramprunyà al segle XVII. De la guerra dels Segadors
a l’Onze de setembre de 1714. Ed. Associació d’Amics del Museu, 2012.
CODINA, Jaume: El temps dels albats, Contagi i mortalitat al Baix Llobregat
(14511875) ed. Pagès editors, 2001.
CODINA, Jaume: Inundacions al delta del Llobregat, 1994.
CODINA, Jaume: La població del Baix Llobregat a l'època dels Àustria, 1999.
CODINA, Jaume: El delta del Llobregat i Barcelona, 2002.
FAGAN M, Brian: La Pequeña Edad del Hielo, ed. gedisa, 2009.
LE ROY LADURIE, E: Tiempo, trabajo y cultura en el occidente medieval, Madrid,
Taurus, 1963.
MAZON, Jordi, L’anomalia pluviomètrica del Delta del Llobregat i la seva contribució
a la recàrrega de l’aqüífer. Actes de la VII Trobada d’estudiosos i centres d’Estudis
d’Eramprunyà, 2014
OLCINA CANTOS, J. y MARTÍN VIDE, J: La influencia del clima en la historia, ed.
Arco Libros, 1999.
PARELLADA, Xavier & SEVILLANO, Rosa, El Pou del Glaç de Begues,
reminiscències d’una indústria ja extingida, Actes de la VII Trobada d’estudiosos i
centres d’Estudis d’Eramprunyà, 2014
ZAMORA PASTOR, Ruth: El final de la Pequeña Edad de Hielo, servei de
publicacions de la Universitat d'Alacant, 2007.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 43 ~
http://jesusgonzalezfonseca.blogspot.com.es/2010/01/la-pequena-edad-de-hielo-yel-minimo-de.html http://barcelonahistoriasdeltiempo.blogspot.com.es/2011/12/siglo-xvii-el-minimode-maunder-en_24.html
http://historiadeltemps.blogspot.com.es/2011/10/segle-xvii-el-minim-demaunder.html
http://turisme.elbaixllobregat.cat/sites/default/files/arxius/Itinerari_del_Torrent_Gran_d'Abrera.pdf
http://metode.cat/Revistes/Seccions/Histories-del-clima/Croniques-dhivernsextraordinaris
http://www.apuntesdehistoria.net/pequena-edad-hielo/
http://foro.tiempo.com/como-fue-la-pequena-edad-de-hielo-en-espanat135229.0.html
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9795
http://castell.elcatllar.cat/pou-de-glac/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Petita_Edat_de_Gel
http://rachel.golearn.us/modules/eswikipedia_for_schools/wp/m/Milankovitch_cycles.htm
http://www.portalciencia.net/enigmaglac.html
http://www.astromia.com/tierraluna/atmosferatierra.htm
http://www.aula2005.com/html/cn1eso/07atmosfera/07atmosferases.htm
http://www.mapama.gob.es/es/cambio-climatico/temas/que-es-el-cambio-climaticoy-como-nos-afecta/ http://ecodes.org/cambio-climatico/
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 44 ~
8. Annex:
Data Lloc Esdeveniment
12 de novembre 1386 La Selva del Camp
(Tarragona)
Comença una gran
nevada que cobreix tot
el terreny d'una capa
grossa de neu.
1 de febrer 1433 fins al
12 de març del mateix
any
Zamora Durant 40 dies seguits
es produeixen fortes
nevades.
3 de gener 1437 Guadalajara Torbs i glaçades molt
severes que provoquen
la mort de diversos
transeünts.
6 de gener 1505 Sevilla Nevada que arriba a tenir
una cota de 20 cm.
12 de desembre 1506 Tortosa L'Ebre es congela, la
gent fins i tot pot passar
a l'altra vora caminant.
31 de març 1527 Toledo Alt fred i una important
nevada.
18 de gener 1543 València Gran nevada que
cobreix un pam.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 45 ~
12,13 d'abril 1549 Zones nord del sistema
Ibèric.
A causa del fred,
s'endarrereix la recollida
de raïm i blat de moro.
20 de septembre 1550 Conca Nevada poc esperada que
sorprèn la població.
15 de març 1568 Toledo De nou, una gran nevada.
20 de desembre 1572 Riu Ebre Es torna a congelar el riu
Ebre fins acabar el mes.
29 de desembre 1572 Alicant Nevada inusual
molt copiosa.
30 de març 1579 Olot (Girona) Cauen gelades tan fortes
que maten flors, collites i
arbres en una sola nit.
29 de març 1587 La Cerdanya Nevada de tres dies que
cobreix tota la plana,
cosa totalment inusual.
9 de gener 1589 Puigcerdà (Girona) Nevada extraordinària
que romandrà present
amb glaç en els carrers
del poble fins la Verge de
març.
23 de febrer 1592 València Violenta nevada.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 46 ~
22 de desembre 1594 València De nou, una violenta
nevada.
21 de maig 1596 Toledo Forta ventisca i gelada
que arriba a congelar les
vinyes de l'arquebisbat.
3 de febrer 1600 València Nevada forta.
5 de febrer 1601 Barcelona Nevada inusual.
2-4 de febrer 1603 Zones nord del sistema
Ibèric.
Es produeixen un gran
nombre de nevades que
arriben a enfonsar cases
en diversos punts.
4 de febrer 1603 València Nevada forta.
12 de febrer 1603 Catalunya general La neu obstrueix camins
en Terrassa i Manresa, la
neu també torna a
provocar l'enfonsament
de cases a Barcelona,
Tortosa i Lleida.
5 de febrer 1610 Barcelona Nova nevada i gelada cau
sobre la ciutat.
9 d'abril 1624 Montseny Gran nevada.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 47 ~
30 de desembre 1624 Riu Ebre, Tortosa De nou es torna a
congelar el riu.
28 de gener 1627 Barcelona Gran nevada que
obstrueix els camins.
3 de novembre 1627 Barcelona Temporal extrem amb
nevades i vents molt
freds.
18 de gener 1665 Barcelona Fort torb.
15 de maig 1681 La Cerdanya Nevisca amb vents fins i
tot huracanats, tan
devastadors que van
provocar la mort de
diverses persones.
30 d'octubre 1689 Barcelona De nou gran nevada
acompanyada per pluja.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 48 ~
Any Esdeveniment
1661 A la tardor, concretament en novembre,
va tenir lloc diverses avingudes del riu
Llobregat que van danyar els terraplens
de protecció causant la inundació de
molts punts propers al delta.
1663 Una segona avinguda va destruir
parcialment els terraplens del delta.
1665 Gran nevada el 18 de gener que
provoca la suspensió de la processió de
la festivitat de Sant Sebastià.
1666 Hi ha una crescuda del Llobregat.
1672 Després d'un hivern molt plujós i amb la
por que la pluja fes malbé els cultius i
afavorís l'aparició de plagues, el 16 de
Febrer hi ha rogatives "pro serenitate" a
Barcelona.
1673 En novembre el riu Llobregat pateix
inundacions.
1676 Noves inundacions en la conca del
Llobregat durant el mes de setembre.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 49 ~
1678 El 23 de Setembre comença un episodi
de pluges torrencials continuades que
produeixen inundacions i riuades al
principi a Girona on el 24 de Setembre
el gruix de l'aigua al riu Onyar arriba a
nivells mai mesurats però que,
desplaçant-se cap al sud, el temporal
abasta les comarques de Barcelona.
1681 Durant el mes d'octubre hi ha pluges
importants a tota Catalunya i constància
de riuades en diferents conques de rius.
1682 El dia de Sant Joan, 24 de juny, una
riuada al Llobregat s'emporta la barca
de passatge que hi havia al Prat.
1685 El 6 de desembre un nou temporal de
mar provoca danys a la façana litoral de
la ciutat i destrueix una barca
valenciana que és llançada contra la
muralla de mar, on avui hi ha el Moll de
la Fusta, i els seus 10 tripulants són
salvats tirant escales de mà des de la
muralla.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 50 ~
1686 Cau una nevada a Barcelona el 30
d'octubre, tot i que segons algunes
fonts va ser una intensa pedregada,
seguida d'intenses pluges que van
produir inundacions a la capital
catalana. Aquesta seria la nevada més
avançada que mai s'ha registrat.
1691 El 27 de desembre se celebren a
Barcelona cerimònies "pro serenitate" a
causa de les precipitacions
continuades.
1692 Noves rogatives "pro serenitate" el dia
13 de gener, suposadament perquè
malgrat les que van tenir lloc dues
setmanes abans, les precipitacions, no
sabem si pluges o nevades, no van
deixar de caure.
1693 Nova riuada al delta del Llobregat.
1694 Es creu que aquest any va tenir un dels
hiverns més freds de la centúria per
diversos indicis. Pluges torrencials a la
tardor.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 51 ~
1695 El 4 de Gener una forta crescuda del
Besòs provocada per un episodi
d'inundacions torrencials causa el
desbordament del Rec Comtal, canal
hidràulic que porta aigua als molins i
factories de la ciutat i la plana, que en
trobar-se a la muralla de mar un túnel
de desguàs massa estret fa estralls al
moll.
1696 A l'hivern hi ha inundacions del
Llobregat.
Anotacions de Baldiri Soler Tomàs (Gràcies a l’Arxiu Municipal de Gavà)
El clima de 1883
El dia 16 de Marzo hizo una nevada muy fuerte, matando algunos arboles, muchas
cepas de viñas, todos los guisantes y las fabas y muchos trigos.
El dia 14 de Mayo hizo una escarcha y también mató muchas judía, tomates
calabazas, patatas y, en fin, de todo.
En los días siete, ocho y nueve de diciembre del presente año hizo una nevada
grandiosa.
Nevada i aiguat de 1887
En el dia 10 y 11 de febrer va fer una nevada grandiosa com no es veu gaires
vegades, perque als carrers hi había tres pams de neu. En tota la montaña y el pla
nos veia res fins al mar. Pins y arbres, blats, ceps i tota classe de planta estaba tot
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 52 ~
cobert de neu i va estar així mes de deu dias, que no es fonia i els pobres ocellets
no sabian on ficar-se i molts van morir de fred y de gana.
En lo mateix añy 1887, el dia 19 de novembre, va fer un aiguat en la part de
Castelldefells i part de la Sentiu que va inundar tota la marina de Castelldefels y de
Gavà fins a la Murtra y va negar molts blats i tota classe de plantes de les que hi
havian sembrades i aquestes no van fer res i per gener i febrer de 1888 los
pagesos van haver de tornar a sembrar.
Clima de 1891
“El dia 6 de enero de 1891 hizo una llovizna de nieve y a la mañana siguiente hizo
una escarcha y continuó la escarcha hasta el día 21 de enero, que mató todas las
plantas y muchos árboles como naranjos, algarrobos y todos los frutos de estos.
En nuestros algarrobos recogimos unas 6 arrobas. Pero en cambio parecía que iba
a haber una cosecha de trigo y maíz grandiosa y de otros granos.
Después, en el mes de octubre comienza a llover y casi no podíamos sembrar el
trigo. Con trabajos sembramos, pero comienza a llover en octubre y no para hasta
el 13 de abril del año 1892. El resultado fue que no recogiéramos ningún grano. La
mayor parte de los labradores de este pueblo de Gavá no recogieron trigo para
continuar su siembra.
Después del 13 de abril, como hemos dicho, no llovió ni por medio palmo de sazón
hasta el día de San Miguel, e 29 de Septiembre del mismo 1892. De modo que
estuvo cinco o seis meses de estío sin llover. Primero no se recogió granos, ni
trigo, ni habas ni patatas por demasiada agua y después, por demasiado seco, no
se recogió maíz, ni calabazas, ni cebollas, ni judías. No tuvimos cosecha de nada,
excepto de uvas para hacer muy buen vino, en Gavá”.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 53 ~
Clima del año 1892
Enero: nieblas
Febrero: nieblas acompañado de alguna lluvia
Marzo: lluvias y nieblas
Abril: sereno buen tiempo
Mayo: sereno calor y nubes
Junio: lluvias y nieblas
Julio: sereno y viento frio y algún trueno
Agosto: sereno y viento frio
Setiembre: calor buen tiempo
Octubre: escarcha
Noviembre: frío
Diciembre: muy buen tiempo
Pedregada de 1893
En el año 1893 a las once de la noche del día once de septiembre hizo una
grandiosa tempestad de vientos huracanados, lluvias y piedras, de modo que
desde las cuestas de Garraf hasta el Prat de Llobregat todo lo hizo perder, como
maíces, tomates higas rabaquetes sandias, es decir, todo lo que había en aquel
tiempo no se pudo recoger casi nada. Después los vientos huracanados hicieron
perder muchos árboles, como higueras, perales, sauces, pinos y otros, que fueron
muchas docenas los arboles arrancados y rotos.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 54 ~
Diferència de temperatures entre l'Òptim Climàtic Medieval i la PEG
Pintures de Pieter Brueghel.
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 55 ~
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 56 ~
La Petita Edat de Gel al Baix Llobregat
~ 57 ~
Pou de glaç de Corbera del Llobregat