Llengua catalana i literatura

MORFOLOGIA

VERBS IRREGULARS

LES IRREGULARITATS VERBALS

Els verbs irregulars no segueixen del tot el PARADIGMA de la conjugació verbal a la qual pertanyen. Poden presentar

diverses irregularitats de les quals n'estudiarem les més rellevants:

= model

IRREGULARITATS DE LA 1a CONJUGACIÓ

1. La 1a conjugació verbal és la més regular. Els únics verbs considerats irregulars d'aquesta conjugació són :

ANAR ( que combina el lexema AN- i el lexema VA-):

jo vaig, jo anava

ESTAR ( que incorpora la "c" o la "g" en algunes formes)

IRREGULARITATS DE LA 1a CONJUGACIÓ

2. Tot i amb això, cal parar atenció a les conseqüències ortogràfiques que comporten les consonants c/q , j/g, g/gu, ç/c davant d'unes vocals o altres...

Jo cerco - tu cerques

Jo menjo - tu menges

Ella caça - tu caces

Jo amago - tu amagues

IRREGULARITATS DE LA 1a CONJUGACIÓ

3. Els verbs acabats en - EAR (com crear), -IAR ( com triar), -OAR (com lloar) i en -UAR (com suar) porten dièresi en algunes formes de la conjugació:

PRESENT de SUBJUNTIU IMPERATIU

jo creï / criï

tu creïs /criïs

ell o ella creï / criï

nosaltres creem / criem

vosaltres creeu / crieu

ells o elles creïn / criïn

crea / cria tu

creï / criï ell o ella

creem / criem nosaltres

creeu / crieu vosaltres

creïn / criïn ells o elles

IRREGULARITATS DE LA 2a CONJUGACIÓ

1. No hi ha cap infinitiu acabat en - GUER ( *sapiguer --saber) ni cap gerundi acbat en -GUENT ( *sapiguent-- sabent)

2. Els verbs CABRE, CALDRE, ÉSSER i VALDRE presenten dues formes a l'infinitiu i, per tant, es poden fer servir també les corresponents: CABER, CALER, SER i VALER

3. Els verbs amb l'infinitiu acabat en -RE i el lexema acabat en vocal porten dièresi en les terminacions -ÏA, -ÏES, ÏEN.

Per exemple: CONCLOURE

concloïa, concloïes, concloïa, concloíem, concloíeu, concloïen

IRREGULARITATS DE LA 2a CONJUGACIÓ

4. Els verbs JEURE, TREURE i NÉIXER (i derivats com renéixer, retreure, etc.) presenten una alternança E / A que compleix la norma següent:

A --- quan és àtona : naixien, trauré, jauria

E o A -- d'acord amb el so de la pronúncia, quan és

tònica : neixo, treia, jèiem *** Per bé que aquests verbs admeten una alternança e/a diferent en funció de la variant dialectal ( neixo - naixo )

IRREGULARITATS DE LA 2a CONJUGACIÓ

5. Els verbs PODER i VOLER alternen la O i la U a l'arrel. Segueixen la pauta següent:

- S'escriuen amb U :

la 1a persona del singular del present d'indicatiu

Jo puc, jo vull

tot el present de subjuntiu

Pugui -puguis-pugui-puguem-pugueu-puguin

Vulgui-vulguis-vulgui- vulguem-vulgueu-vulguin

tot l'imperatiu

pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin

Vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

- La resta de la conjugació s'escriu amb O

IRREGULARITATS DE LA 3a CONJUGACIÓ

1.

- Hi ha verbs purs acabats en -IR : Ajupir, bullir, collir, cosir, cruixir, dormir, eixir, escopir, esmunyir, fugir, grunyir, morir, munyir, obrir, omplir, pudir, retrunyir, sentir, sortir, tossir (i derivats .)

- Hi ha verbs que es poden conjugar indistintament com aquests o com els que porten l'increment- EIX- :acudir, arrupir-se, brunzir, consumir, mentir, percudir, presumir,resumir

- Hi ha verbs INCOATIUS que porten l'increment - EIX- abans de la desinència : assentir, dissentir i TOTA LA RESTA dels acabats en -IR ( partir, reduir, patir...)

IRREGULARITATS DE LA 3a CONJUGACIÓ

2 . Els verbs COLLIR, COSIR, ESCOPIR, SORTIR, TOSSIR

(i derivats com recollir, escollir, etc.) presenten una alternança

O / U que compleix la norma següent:

O --- quan és àtona : sortim, cosim

O o U -- d'acord amb el so de la pronúncia, quan és

tònica : cullo, cull, surts

IRREGULARITATS DE LA 3a CONJUGACIÓ

3. Els verbs ESCRIURE i VIURE, que són de la 2n conjugació, formen el gerundi com si fossin de la tercera:

ESCRIVINT i VIVINT

4. Els verbs acabats en VOCAL + IR ( p. ex: AGRAIR ), portaran dièresi en algunes de les seves formes:

Convé recordar que NO en portaran :

. A L'INFINITIU : agrair

- AL GERUNDI: agraint

- AL FUTUR: agrairà

- AL CONDICIONAL: agrairia

UNA CONSIDERACIÓ GENERAL i IMPORTANT QUE CAL APRENDRE : La velarització

Hi ha força verbs catalans que tenen el so velar [k] en la primera persona del singular del present d'indicatiu (que normalment sabem per la pràctica de la llengua parlada)

ESTAR : Jo estic

CONÈIXER: Jo conec

TENIR : jo tinc

Aquests verbs introduiran l'element velar ( representat per una "c" o per una "g") en 4 temps verbals de la conjugació que cal recordar i aprendre...

INDICATIU

Passat

SUBJUNTIU

Present

SUBJUNTIU

Imperfet

beguí

begueres

begué

beguérem

beguéreu

begueren

begui

beguis

begui

beguem

begueu

beguin

begués

beguessis

begués

beguéssim

beguéssiu

beguessin

IMPERATIU

beu tu

begui ell

beguem nosaltres

beveu vosaltres

beguin ells o elles

IMPERATIU

digues tu

digui ell o ella

diguem nosaltres

digueu vosaltres

diguin ells o elles

ATENCIÓ !!!