Vocabulari Monoteista

Toni Barber Olives 5èB

Quipà: El quipà és un casquet utilitzat per els homes jueus .Les dones no poden dur-la, només els homes. Antigament només podien posar-se quipà qui tenia una gran saviesa.

Menorà: La Menorà era un canelobre de set braços que, segons la Bíblia, va manar construir Jahvè. Simbòlicament cada un d'aquests set braços correspon a cada un dels set dies de la Creació, i volia representar l'esbarzer ardent que va veure Moisès al Sinaí.

Pasqua: En el calendari cristià, el diumenge de Pasqua celebra la Pasqua de Resurrecció, és a dir, la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

La Pasqua des d'un punt de vista de la Fe, és la festa més important del cristianisme, tot i que popularment se celebra amb molta més intensitat el Nadal. El Diumenge de Pasqua culmina la Setmana Santa, una setmana de celebracions relacionades amb els últims dies de la vida de Jesucrist.

cal

Sinagoga: Una sinagoga és el lloc d'estudi i oració pels jueus. El terme hebreu és בית כנסתBet , "Casa d'Assemblea", o בית."Bet ha "Casa d'Oracióהתפילה

Usualment hi ha habitacions separades per a l'oració i per a l'estudi. Les habitacions d'estudi són anomenades בית מדרשBet midraix, "Casa d'Estudi".

Talmud: El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries. És una font fonamental de la legislació, de les tradicions i de les exhortacions morals.

N'existeixen dues compilacions, el Talmud de Babilònia i el Talmud de Jerusalem, redactat a l'escola de Tiberíades. Té dos components: la Mixnà, conjunt de tradicions jurídiques del judaisme destinades a interpretar i complementar la Torà, i la Guemarà, recull de les discussions dels rabins sobre la Mixnà.

.

Bíbilia: La paraula Bíblia prové del grec βιβλια, biblia, "(els) llibres", plural de βιβλιον, biblion, "llibre", originalment el diminutiu de βιβλος, biblos, el qual prové de βυβλος—byblos, que significa "papir", de l'antiga ciutat fenícia de Byblos, la qual exportava aquest material.Un tema al llarg de la Bíblia és l'adoració de Déu i la redempció de la humanitat, i d'acord amb les doctrines cristiana i jueva, va ser inspirada per Déu. L'exegesi o interpretació d'aquest missatge central és una branca tradicional de la teologia..

Sagrari: En la religió catòlica el sagrari és el lloc als temples on es conté reservat el sant Sagrament.

El sagrari o tabernacle s'afegeix amb freqüència al retaule i pot tenir-se com a part integral d'aquest des del segle XV en què es troba generalitzada aquesta pràctica. Abans d'aquest segle va ser molt variat el costum del reservat: a l'era de les persecucions es guardava el sagrament en llenços o en capses que portaven a les seves cases els fidels.

Ambó: L'ambó és, en els temples catòlics, el lloc des del qual es fa la lectura de la Bíblia a la missa i en altres cerimònies de la litúrgia. Pot tenir forma de faristol, però també de podi i de púlpit. En aquests darrers casos, acostuma a contenir un faristol. Habitualment és fix i sovin és un lloc dedicat exclusivament a la lectura de la Bíblia, de manera que la resta de parts de la litúrgia es facin des d'un altre punt. Segons un antic costum, en algunes esglésies hi ha dos ambons:el que queda a la dreta del presbiteri mirant des de la nau s'empra per a l'epístola i el salm responsorial, mentre que el de l'esquerra s'utilitza per a la lectura de l'Evangeli.

Sacerdot: El sacerdot és una persona dedicada i consagrada a fer, celebrar i oferir sacrificis al seu divinitat en quasi totes les manifestacions religioses del món. En el catolicisme també s'anomena capellà. El terme pot variar, però en general i des d'un punt de vista cultural, el sacerdot és aquell que exercix com a intermediari entre el ser humà i la divinitat. Per extensió, s'anomena summe sacerdot a qui exercix la màxima autoritat religiosa en una confessió. En moltes cultures del món la casta sacerdotal constituïx una veritable classe social.

Imam: Un imam (en àrab إمام, imām, en plural أئمة, a imma; ʾen persa امام) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.

En el sentit estrictament religiós, l'imam pot ser qualsevol persona que conegui bé el ritual de la pregària: se situa davant dels altres fidels i serveix de guia per realitzar els rituals d'oració, encara que no és obligatori seguir-lo. Així, tot musulmà pot ser el seu propi imam, amb tal que sàpiga resar correctament, i el càrrec d'imam existeix només mentre dura l'oració.

Ramadà: Ramadà (en àrab م�ض�ان ramadan, rama ,ر� ān) és el ḍnovè mes del calendari musulmà i té 30 dies. En català s'utilitza indiferentment la paraula "ramadà" per designar aquest mes i, per metonímia, el dejuni especial (sawm) que té lloc durant aquest període, i que constitueix un dels cinc pilars de l'islam. El mot "ramadan" ja havia estat el nom del novè mes en la cultura àrab anterior a l'arribada de l'islam; la paraula deriva de l'arrel àrab rm , que fa referència a "calor ḍintensa" i "sequera".

Mesquita: Una mesquita és un edifici on es reuneixen els fidels musulmans per la pregària comunitària.

Tot i que algunes mesquites defugen de tot luxe i aparatositat i algunes són volgudament simples, també és cert que n'existeixen amb una gran importància arquitectònica i artística. Algunes mesquites es troben dintre de conjunts arquitectònics més amplis que poden contenir una escola alcorànica o madrassa, així com altres instal·lacions de caràcter pietós.

Mahoma: Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab محمد, Mu ammad) (Àudio ? i escolteu-ne la pronunciació en àrab), ḥde nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim (Abū-l-Qāsim Muhammad ibn 'Abd Allāh ibn 'Abd al-Muttalib ibn Hāšim), fou el fundador de l'islam. D'acord amb les biografies tradicionals musulmanes (anomenades sira en àrab), va néixer vers 570 a la Meca i morí el 8 de juny de 632 a Medina. Els musulmans consideren Mahoma com el darrer profeta i missatger enviat per Déu (en àrab Al·là) a tota la humanitat. Unificà Aràbia, la qual cosa va possibilitar les conquestes aràbigues i la creació dels posteriors imperis islàmics.

Alcorà: L'Alcorà (en àrab القرآن, al-Qur'ān, /qur' a n/, "lectura ʔ ːen veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'islam. Per als musulmans, aquest llibre conté la paraula de Déu (Al·là), revelada al profeta Mahoma (Muhàmmad) per mitjà de l'àngel Gabriel (Jibril). Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrab.

L'Alcorà és el llibre sagrat de l'islam. Per als musulmans conté textualment la paraula de Déu i és considerat com a etern i miraculosament inimitable. En la teologia musulmana, l'autoritat de l'Alcorà ho domina tot. .

VOCABULARI MONOTEISTA

Ana Pereira 5è B

QUIPÀ: La quipà és un casquet utilitzat pels homes jueus. Antigament només podien posar-se quipà qui tenia una gran saviesa.

MENORÀ: La Menorà era un canelobre de set braços que, segons la Bíblia, va manar construir Jahvè. Simbòlicament cada un d'aquests set braços correspon a cada un dels set dies de la Creació, i volia representar l'esbarzer ardent que va veure Moisès al Sinaí.

PASQUA: En el calendari cristià, el diumenge de Pasqua celebra la Pasqua de Resurrecció, és a dir, la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu. És la festa més important del cristianisme, tot i que popularment se celebra amb molta més intensitat el Nadal. El Diumenge de Pasqua culmina la Setmana Santa, una setmana de celebracions relacionades amb els últims dies de la vida de Jesucrist

SINAGOGA: Una sinagoga és el lloc d'estudi i oració pels jueus. Encara que les oracions es poden realitzar en qualsevol lloc, els jueus han de pregar tres vegades per dia, i el propòsit de la sinagoga és ser un lloc per dita activitat.

TALMUD: El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.

BÍBLIA: La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme. La paraula Bíblia prové del grec i significa llibres.

SAGRARI: En la religió catòlica el sagrari és el lloc als temples on es conté reservat el sant Sagrament.

ESGLÈSIA: Una església és un temple cristià construït específicament per al culte religiós. Conté un altar, on se celebra l'eucaristia per part del sacerdot i un espai per als fidels.

AMBÓ: L'ambó és, en els temples catòlics, el lloc des del qual es fa la lectura de la Bíblia a la missa i en altres cerimònies de la litúrgia.

SACERDOT: El sacerdot és una persona dedicada i consagrada a fer, celebrar i oferir sacrificis al seu divinitat en quasi totes les manifestacions religioses del món. En el catolicisme també s'anomena capellà. IMAM: Un imam

és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.

RAMADÀ: Ramadà és el novè mes del calendari musulmà i té 30 dies. El mot "ramadan" ja havia estat el nom del novè mes en la cultura àrab anterior a l'arribada de l'islam; la paraula deriva de l'arrel àrab rm , que fa referència a "calor ḍintensa" i "sequera".

ALCORÀ: L'Alcorà és el llibre sagrat de l'islam. Per als musulmans, aquest llibre conté la paraula de Déu

MESQUITA: Una mesquita o la seva variant mesquida és el temple de la religió islàmica.

MAHOMA: Mahoma o Muhàmmad fou el fundador de l'islam. D'acord amb les biografies tradicionals musulmanes

Vocabulari monoteista

Maria Quevedo 5èB

Quipà: La quipà és un casquet utilitzat pels homes jueus. Les dones no poden dur-la, només els homes. Els homes ho porten des de petits símbol del judaisme. Antigament només podien posar-se quipà qui tenia una gran saviesa

Menorà: Menorà era un canelobre de set braços que, segons la Bíblia, va manar construir Jahvè, ensems a l'Arca de l'Aliança.

Pasqua: En el calendari cristià, el diumenge de Pasqua celebra la Pasqua de Resurrecció, és a dir, la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

Sinagoga: Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.

Talmud: El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva.

Biblia: La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme. La paraula Bíblia prové del grec i significa llibres.

Sagrari: En la religió catòlica el sagrari és el lloc als temples on es conté reservat el sant Sagrament.

Església: Una església és un temple cristià construït específicament per al culte religiós. Conté un altar, on se celebra l'eucaristia per part del sacerdot i un espai per als fidels.

.

Sacerdot: El sacerdot és una persona dedicada i consagrada a fer, celebrar i oferir sacrificis al seu divinitat en quasi totes les manifestacions religioses del món.

.

Ambó: L'ambó és, en els temples catòlics, el lloc des del qual es fa la lectura de la Bíblia a la missa i en altres cerimònies de la litúrgia. Pot tenir forma de faristol, però també de podi i de púlpit.

Imam: Un imam és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.

Ramadà: Ramadà és el novè mes del calendari musulmà i té 30 dies.:

Alcorà: L'Alcorà és el llibre sagrat de l'islam aquest llibre conté la paraula de Déu , revelada al profeta Mahoma per mitjà de l'àngel Gabriel

Mesquita: Una mesquita o la seva variant mesquida,és el temple de la religió islàmica.

Mahoma: Va néixer vers 570 a la Meca i morí el 8 de juny de 632 a Medina. Els musulmans consideren Mahoma com el darrer profeta i missatger enviat per Déu a tota la humanitat.

VOCABULARI MONOTEISTA

Silvia fàbregues 5è B

Quipà: La quipà és un casquet utilitzat pels homes jueus. Els homes ho porten des de petits símbol del judaisme. Antigament només podien posar-se quipà qui tenia una gran saviesa.

Menorà: La Menorà era un canelobre de set braços que, segons la Bíblia, va manar construir Jahvè, ensems a l'Arca de l'Aliança.

Pasqua:

En el calendari cristià, el diumenge de Pasqua celebra la Pasqua de Resurrecció, és a dir, la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

Sinagoga: Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus. El terme hebreu és Bet Kenésset, "Casa d'Assemblea” "Casa d'Oració".

Talmud: El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.

Biblia:La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme. La paraula Bíblia prové del grec (τα) βιβλια, (ta) biblia, "(els) llibres", plural de βιβλιον, biblion, "llibre", originalment el diminutiu de βιβλος, biblos, el qual prové de βυβλος—byblos, que significa "papir", de l'antiga ciutat fenícia de Byblos, la qual exportava aquest material

Sagrari:

En la religió catòlica el sagrari és el lloc als temples on es conté reservat el sant Sagrament.

El sagrari o tabernacle s'afegeix amb freqüència al retaule i pot tenir-se com a part integral d'aquest des del segle XV en què es troba generalitzada aquesta pràctica. Abans d'aquest segle va ser molt variat el costum del reservat: a l'era de les persecucions es guardava el sagrament en llenços o en capses que portaven a les seves cases els fidels

Sacerdot:

El sacerdot és una persona dedicada i consagrada a fer, celebrar i oferir sacrificis al seu divinitat en quasi totes les manifestacions religioses del món. En el catolicisme també s'anomena capellà. El terme pot variar, però en general i des d'un punt de vista cultural, el sacerdot és aquell que exercix com a intermediari entre el ser humà i la divinitat

Ambó:L'ambó és, en els temples catòlics, el lloc des del qual es fa la lectura de la Bíblia a la missa i en altres cerimònies de la litúrgia. Pot tenir forma de faristol, però també de podi i de púlpit. En aquests darrers casos, acostuma a contenir un faristol.

Imam:En el sentit estrictament religiós, l'imam pot ser qualsevol persona que conegui bé el ritual de la pregària: se situa davant dels altres fidels i serveix de guia per realitzar els rituals d'oració, encara que no és obligatori seguir-lo. Així, tot musulmà pot ser el seu propi imam, amb tal que sàpiga resar correctament, i el càrrec d'imam existeix només mentre dura l'oració.

Ramadà: Ramadà (en àrab م�ض�ان ramadan, rama ,ر� ān) ḍés el novè mes del calendari musulmà i té 30 dies. En català s'utilitza indiferentment la paraula "ramadà" per designar aquest mes i, per metonímia, el dejuni especial (sawm) que té lloc durant aquest període, i que constitueix un dels cinc pilars de l'islam. El mot "ramadan" ja havia estat el nom del novè mes en la cultura àrab anterior a l'arribada de l'islam; la paraula deriva de l'arrel àrab rm , ḍque fa referència a "calor intensa" i "sequera

Alcorà:L'Alcorà (en àrab القرآن, al-Qur'ān, /qur' a n/, "lectura en veu alta", ʔ ː"recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'islam. Per als musulmans, aquest llibre conté la paraula de Déu (Al·là), revelada al profeta Mahoma (Muhàmmad) per mitjà de l'àngel Gabriel (Jibril). Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrab.

Mesquita:Una mesquita és un edifici on es reuneixen els fidels musulmans per la pregària comunitària, si bé no és l'únic lloc possible per pregar.

Una mesquita segueix un pla arquitectònic, a priori molt simple, que remunta a la primera mesquita a Medina.

Mahoma:D'acord amb les biografies tradicionals musulmanes (anomenades sira en àrab), va néixer vers 570 a la Meca i morí el 8 de juny de 632 a Medina. Els musulmans consideren Mahoma com el darrer profeta i missatger enviat per Déu (en àrab Al·là) a tota la humanitat. Unificà Aràbia, la qual cosa va possibilitar les conquestes aràbigues i la creació dels posteriors imperis islàmics.

VOCABULARI MONOTEISTA

FRANCESC FULLANA RIUDAVETS 5èB

Quipà: La quipà és un casquet utilitzat pels homes jueus. Les dones no poden dur-la. Antigament només podien posar-se quipà qui tenia una gran saviesa, per exemple el homes mes vells del poble el portaven.

Menorà: La Menorà era un canelobre de set braços que, segons la Bíblia, va manar construir Jahvè. Simbòlicament cada un d'aquests set braços correspon a cada un dels set dies de la Creació, i volia representar l'esbarzer ardent que va veure Moisès al Sinaí.

Pasqua: La Pasqua des d'un punt de vista de la Fe, és la festa més important del cristianisme, tot i que popularment se celebra amb molta més intensitat el Nadal. El Diumenge de Pasqua culmina la Setmana Santa, una setmana de celebracions relacionades amb els últims dies de la vida de Jesucrist.

Sinagoga: Una sinagoga és el lloc d'estudi i oració pels jueus.Usualment hi ha habitacions separades per a l'oració i per a l'estudi. La pregària en comunitat és una característica important del judaisme. Encara que les oracions es poden realitzar en qualsevol lloc, els jueus han de pregar tres vegades per dia, i el propòsit de la sinagoga és ser un lloc per dita activitat.

Església: Una església és un temple cristià construït específicament per al culte religiós. Conté un altar, on se celebra l'eucaristia per part del sacerdot i un espai per als fidels.

Talmud: El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.

Biblia: La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Sacerdot: El sacerdot és una persona dedicada i consagrada a fer, celebrar i oferir sacrificis al seu divinitat en quasi totes les manifestacions religioses del món. En el catolicisme també s'anomena capellà..

Sagrari: En la religió catòlica el sagrari és el lloc als temples on es conté reservat el sant Sagrament. El sagrari s'afegeix amb freqüència al retaule i pot tenir-se com a part integral d'aquest des del segle XV en què es troba generalitzada aquesta pràctica

Ambó: L'ambó és, en els temples catòlics, el lloc des del qual es fa la lectura de la Bíblia a la missa i en altres cerimònies de la litúrgia. Pot tenir forma de faristol, però també de podi i de púlpit.

Imam: Un imam dins de l'islam, és la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.

Ramadà: Ramadà és el novè mes del calendari musulmà i té 30 dies. En català s'utilitza indiferentment la paraula "ramadà" per designar aquest mes i, per metonímia, el dejuni especial que té lloc durant aquest període, i que constitueix un dels cinc pilars de l'islam.

Alcorà: L'Alcorà és el llibre sagrat de l'islam. Per als musulmans, aquest llibre conté la paraula de Déu revelada al profeta Mahoma per mitjà de l'àngel Gabriel. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrab.

Mesquita: Una mesquita és un edifici on es reuneixen els fidels musulmans per la pregària comunitària, si bé no és l'únic lloc possible per pregar. Una mesquita segueix un pla arquitectònic, a priori molt simple, que remunta a la primera mesquita a Medina.

Mahoma: Mahoma com el darrer profeta i missatger enviat per Déu a tota la humanitat. Unificà Aràbia, la qual cosa va possibilitar les conquestes aràbigues i la creació dels posteriors imperis islàmics.