talaiaibdigital.uib.cat/greenstone/collect/...Anita Orizonia Corporación Plaza Tres Molins,4 Tel....

talaiacampos • llucmajor •porreres • santanyí • ses salines

desembre 2007 • nº 1 • any i • 1,50 €

n Entrevista a Rolf Schaffnerautor del projecteinternacional d’escultures‘Equilibri’

n Els músics de Ses Salinesveneren a la seva patronaSanta Cecília

n Damià Timoner presentael seu darrer treballdiscogràfic ‘El funàmbul’

n La Fàbrica de la companyiade Teatre eSseLa se estrenaa Porreres

n Presentació dels llibres‘De rebus populi meu’ i‘Els Clergues de Santanyí i laComarca’

n Exposició-homenatge a BlaiBonet ‘Obriu-me dins el mar’

n Continua tancat al públic eljaciment arqueològic delsAntigors de Ses Salines

Anita Orizonia Corporación

Plaza Tres Molins,4Tel. 871 85 95 05 - Fax: 971 65 12 39

E-mail: [email protected] CAMPOS

sabatessabatessabatessabates

M.P.V.MODA HOME iDONA

C/ Santanyí, 19 - 07630 Campos

Edelsteine • Heilsteine • Buddhas • BilderPiedras preciosas y curativas • Buddhas • PinturasPrecious and curing stones • Buddhas • Paintings

C/ Santanyí, 62 • 07630 CamposTel. 971 16 00 00 - Fax: 971 65 20 85

647 98 73 02www.casabonita.eu

E-mail: [email protected]

Fotografia d’Estudi • Publicitat i ModaFotografia Digital • Reportatges Socials

Restauracions de FotografiesLaboratori Digital • Video Professional

Cami del Mar, 12 - 07630 CAMPOSTel i fax: 971 65 09 42

[email protected] • wwwmasfotos-campos.com

3ddeesseemmbbrree 22000077

talaian PPIINNTTUURRAA II EESSCCUULLTTUURRAA::• Entrevista a Rolf Schaffner autor del projecte

internacional d’escultures “Equilibri” 5 i 6• Exposició pictòrica de Raimon Gayà 7

n MMÚÚSSIICCAA::• La Banda de Música de Ses Salines

desenvolupa una programació de gran nivell 8 i 9• Damià Timoner presenta el seu

darrer treball discogràfic “El funàmbul” 9

n LLIITTEERRAATTUURRAA::• Presentació dels llibres “Els Clergues de

Santanyí i la Comarca” de Joan Sunyer 10• “XIII Simpòsium i Jornades Internacionals de

l’Orgue Històric de les Balears. XIII Trobadade documentalistes musicals. Campanet”de la Fundació Àrea Creació Acústica 10

• “De rebus populi mei” de Cosme Aguiló. 11 • Entrevista a Cristòfol Miquel Sbert,

investigador i docent 12

n AARRTTEESS EESSCCÈÈNNIIQQUUEESS::• “La Fàbrica” de la companyia de

Teatre eSseLa se estrena a Porreres 13• La pel·lícula “El Mar” d’Agustí Villalonga

es projecta al Teatre Principal de Santanyí 14

n FFOOTTOOGGRRAAFFIIAA::• Ca’n Jaume Antoni ha acollit l’exposició

fotogràfica “Obriu-me dins el mar” 15

n PPAATTRRIIMMOONNII HHIISSTTÒÒRRIICC::• El jaciment arqueològic dels Antigors

continua tancat al públic 16• Porreres acull un curs d’història

i patrimoni local 17 • Aprovat provisionalment el catàleg de bens

patrimonials de Llucmajor 17

n CCUULLTTUURRAA PPOOPPUULLAARR::• La colla de dimonis de na Maria Enganxa

es prepara per a la festivitat de Sant Antoni 18

n GGAASSTTRROONNOOMMIIAA:: • Galletes Gelabert de Porreres té la patent

d’un aliment innovador capaç de reduirla formació de càlculs renals 19

• Manuela Gaspar continua amb l’exquisidatradició de fer bunyols 20

n NNOOTTÍÍCCIIEESS •• VVIIDDAA MMUUNNIICCIIPPAALL::• Campos 21-26• Llucmajor 27-30• Porreres 31• Santanyí 32-35• Ses Salines 36-37

n GGAALLEERRIIAA DD’’IIMMAATTGGEESS 38

n PPEERRSSOONNAATTGGEESS 41-41

n CCUURRIIOOSSIITTAATTSS 42-43

Sumari

Rolf Schaffner

Banda deMúsica

de Ses Salines

Damià Timoner

Companyia deTeatre eSseLa

Exposició fotogràfica “De rebus populi mei”de Cosme Aguiló

Jaciment arqueològic

dels Antigors

Editorial

4 ddeesseemmbbrree 22000077

talaia

Cultura,aculturació i adaptació

Moltes vegades quan parlem de la cultura d’unapersona ens referim al seu nivell d’instrucció, laseva formació acadèmica o inclús el seu compor-tament dintre de la societat. No obstant, en ter-

mes antropològics la cultura té un significat molt més profund iinclús diferent, ja que es refereix als costums, idees, i creencesd’una societat o d’un país determinat. És a dir, cultura és tot elque s’adquireix, s’aprèn i es transmet, donant així els matisos ca-racterístics i peculiars a cada poble.

Són elements fonamentals d’una cultura la llengua, la religió,l’art, la música, la literatura, la història, la gastronomia, etc., en-globats dintre d’una àrea geogràfica delimitada. Així que semprehagin existit i existeixin gran diversitat de cultures.

La identitat cultural és una condició essencial del esser humà iés innegable la gran repercussió que té a l’àmbit polític, social ieconòmic. A les societats multiculturals com en la que vivim, ésprimordial el reconeixement i l’apreciació entre cultures, la to-lerància i la posada en pràctica de procediments que afavoreixinel diàleg per a la solució de problemes i controvèrsies.

Per altra banda, aculturació és un terme que utilitza la sociolo-gia contemporània per a caracteritzar els canvis que s’efectuen ala cultura d’un grup humà posat en contacte amb l’altre. Aquestscanvis apunten a la pèrdua de la identitat cultural i a l’assimilaciód’una cultura sobre altra.

En la meva opinió, el conjunt de fenòmens resultants del “con-tacte cultural” és la manifestació d’un procés dinàmic i enriqui-dor, a on no hi ha guanyadors ni perdedors, ni dominants nivençuts. És un procés genuí i enriquidor a on cal destacar i preva-ler el més notable de nosaltres mateixos.

Finalment, l’adaptació al medi es refereix al fet merament psi-cològic, a l’acceptació més o manco tolerant i selectiva d’unaforça cultural estranya. Sobre aquests tres conceptes val una pro-funda reflexió, per entendre els temps en que vivim.

Elizabeth SánchezDirectora

Edita: Roig, impresors i editors, [email protected]: Elizabeth SánchezGonzález.Col·laboradors: Gregory Feve,Sandra González, Joana Escandell,Josep Bonet, Carles Ripoll, JosepRoigPortada: Fotografia de Joan Roig iArtigues.Maquetació: Jaume BennàssarPublicitat: Álvaro MorenoTraducció:Margalida Roig Redacció, administració ipublicitat:Carrer Major, 1307630 CamposTel. 971 65 06 18Fax: 971 65 15 [email protected].: PM 2902-2007

LÍNIA DIRECTA AMB LA REDACCIÓSi tens res que dir-nos, crida’nsal 616 842757 o posa’t en con-tacte a través del correuelectrò[email protected]

GALERIA D’IMATGESHomenatges, actes socialsd’entitats i col·legis de profes-sionals, celebracions familiars,culturals i recreatives, festesescolars...Publiqui’ls de forma gratuïtaenviant una fotografia (formatJPG) i un breu text, adjuntantnom complet del remitent i nú-mero de DNI.Correu electrònic:[email protected]

LA VEU DEL LECTORSi tens res que dir-nos, crida’nsal 616 842757 o posa’t en con-tacte a través del correuelectrò[email protected] cartes han de tenir una ex-tensió màxima de 15 línies, es-tar identificades amb el DNI,telèfon i adreça del remitent.La revista es reserva el dret depublicació i de resumir el con-tingut de les cartes. La revistano mantindrà correspondèn-cia, ni farà comentaris sobre lescartes.

Pintura i Escultura


talaiaL'artista ha realitzat un projecte internacional d'escultures anomenat "Equilibri"

Rolf Schaffner i el llenguatge de les pedres SANDRA GONZÁLEZ

L'escultura és l'artde crear formesexpressives tridi-mensionals a

l'espai. Des de fa milersd'anys, l'home ha tallat,modelat o esculpit figu-res, dotant-les d'un signi-ficat que no està subjectea regles ni a convenciona-lismes.

En aquest procés crea-tiu, l'individu ha utilitzatelements dotats d'unacerta plasticitat com la ce-ra i l'argila humida, omatèries dures com la pe-dra, el marbre, la fusta, elferro o l'acer. L'escultor tétotal llibertat per expres-sar tot el que desitja exte-rioritzar, obeint els seuspropis patrons de bellesai estètica. Per tant, la for-ma i contingut de cadacreació és única.

L'escultor Rolf Schaff-ner ha escollit com amatèria primera la roca,com a forma la totèmica icom a missatge la pau.Durant 12 anys (1995-2007), Schaffner ha realit-zat un projecte interna-cional d'escultures, elqual ha batejat amb el

nom d’"Equilibri". El con-junt escultòric s'esténcom una creu sobre elsquatre punts cardinalsdel planeta. Les escultu-res estan ubicades: alnord, a la ciutat de Trond-heim, Noruega (2000); alsud, a Santanyí, Espanya(1995); a l'est, Volgograd,Rússia (2002); i a l'oest, aCork, Irlanda (2007). Elcentre del projecte és lalocalitat de Colònia , aAlemanya (1997).

Rolf Schaffner va néixera Schewenningen, Ale-manya a l’any 1927. Vaviure d'aprop els horrorsde la Segona Guerra Mun-dial i l’any 1962 surt delseu país natal, cercant unaforma d'expressar el seutalent creatiu, lliure i serè.L'artista pretén tancar lesferides de la guerra. Elprojecte de Schaffner es vainiciar l’any 1995, a EsPontàs de Cala Santanyí, aon erigeix la seva primeracolumna de 6 metres depedra arenosa.

Les escultures represen-ten les forces i els seusequilibris. El conjunt pro-posa una reflexió sobre elfutur del planeta i l'equili-bri de la natura. Les escul-tures -que l'artista denomi-na "meridians de pau" - as-

senyalen llocs amb histò-ries peculiars perquè si-guin gravades en la nostramemòria. L'objectiu ésmantenir vius els records,comunicar-nos els unsamb els altres. Això podriacobrir la terra amb unaxarxa de noves línies vitalsi acostar-nos una mica mésa la visió de Schaffner so-bre l'equilibri de la terra iels seus habitants.

Simposi internacionalsobre l'obra deSchaffner

Pel mes de maig de2008 està prevista la cele-bració d’un Simposi almunicipi de Santanyí pera presentar "Equilibri" al'extens públic. A més amés de la inclusió delprojecte a l'obra completade Schaffner i a la discus-sió d'idees i impulsos peral futur que es desprenendel projecte.

La trobada està organit-zada pel Centre Culturalde la vila de Santanyíamb la col·laboració del'associació “Philosophie-kunst” e.v. Köln. Entre elsconvidats es troben per-sonalitats i representantsde la política, economia,

ciència i art; de Noruega,Rússia, Irlanda, Aleman-ya i Espanya.

La part essencial del sim-posi serà l'intercanvi d'im-pressions dels participantsque acudeixin de tots elspunts de l'eix d’"Equilibri".Es vol evidenciar que la vi-sió d'una coexistència pací-fica de l'home depèn de lacomunicació que uneix elspobles i de l'esforç per

comprendre a l'estranger.A això s'hi afegeix lamemòria i l'assimilació delpassat com una guia per aun futur solidari.

Un altre punt bàsic del'encontre seran les con-ferències, que des d'unaàmplia perspectiva, refle-xionen sobre la manera decomprendre el tema Equi-libri, que s'analitzarà desdel punt de vista ecològic,filosòfic i polític. El congrésservirà, a més a més, per apresentar les creacions del'escultor. Al programa estàprevist una visita al "jardíde les escultures" de San-tanyí, amb les seves singu-lars i voluminoses escultu-res de diferents èpoques;com també la demostraciódels seus treballs a les zo-nes públiques de Mallorca.

Equilibri centre: Colònia,Alemanya

Equilibri nord: Trondheim,Noruega

Equilibri est: Volgograd,Rússia

Equilibri sud: CalaSantanyí, Espanya

Pintura i Escultura


talaiaEntrevista a Rolf Schaffner, escultor

"Crec que és just sembrar pau en un lloc a on es va patir

amb l'ocupació"

LL''aalleemmaannyy RRoollffSScchhaaffffnneerr vvaa eessttuuddiiaarrBBeelllleess AArrttss aa MMuunniicc iivvaa sseerr ddeeiixxeebbllee ddeellssmmeessttrreess AA.. HHiilllleerr ii GG..BBrreennnniinnggeerr.. VVaa aarrrriibbaarraa MMaalllloorrccaa ffaa 4455 aannyyssii eess vvaa iinnssttaall··llaarr aaSSaannttaannyyíí,, qquuee eerraa uunnppeettiitt ppoobbllee rruurraall eennaaqquueellllaa èèppooccaa.. EEnn eellsseeuu ttaalllleerr hhaa rreeaalliittzzaattddiivveerrssooss ttrreebbaallllsseessccuullttòòrriiccss,, ddeessttaaccaanntt--ssee llaa ggrraann eessccuullttuurraauubbiiccaaddaa aa llaa rroottoonnddaadd’’eess LLlloommbbaarrddss..

SANDRA GONZÁLEZ

A què es deu la sevapreferència per les escul-tures de gran format?

La majoria de les mevesobres tenen unes dimen-sions que oscil·len entre elstres, quatre i cinc metres.He hagut de moure moltde pes i ho hefet sol. M'agra-den els espaisoberts, lliures, aon es puguiveure l'horitzó.La idea és d'unacosa gran o su-perior. Són te-mes universalscom poden ser la llibertato l’idea de poble. Però elveritable significat el dónal'espectador perquè des-perta en ell, sentiments iemocions diverses. Tambéhe fet coses de trenta o

quaranta centímetres ambles que he pogut muntaralgunes exposicions.

Juga molt amb la geo-metria?

M'agrada el traçat sen-zill. Al meu darrer treballpretenc dibuixar les líniesque uneixen el nord ambel sud o l'est amb l'oest,passant pel centre. Cercsempre l'equilibri de for-mes, textures i elements.Aquest és el missatgeperquè moltes vegadess'ha trencat el balanç dela natura en un món a es-tones tan inestable.

Com es sent ara que jaha acabat aquest macro-projecte que és Equilibri?

Crec que és just sembrarpau en un lloc a on es vapatir amb l'ocupació.

Equilibri és un treball per ala pau. La guerra és cruel ihi ha records que no es po-den esborrar. Fins i tot d’a-vui en dia es subsisteix l'a-menaça de guerra entrenacions. El conjunt d'Equi-libri està compost per cincobres ubicades a diferentspaïsos. Hi ha una escultu-ra de pau a Trondheimque tracta sobre un anticbúnquer de guerra, a on estrobava un canó alemany.L'escultura de granit es

troba a un te-rreny escarpati que formauna gran "T"que mira a laciutat en direc-ció a la catedralde Nidaros i lafortalesa deKrist iansen.D'altra banda,he escollit Vol-gograd que vaser un lloc de-cisiu durant lasegona guerra

mundial perquè allà es vainiciar el final de l'Ale-manya de Hitler. També estroba Cork i Colònia quesón el centre del projecte.Santanyí és el lloc a on viscfa molts anys. El món hade reflexionar que amb lesbombes atòmiques, la con-taminació mediambiental iles guerres hem trencat labalança de la natura. Lesescultures són un símbolde la voluntat humana perrecuperar el que s'ha per-dut. Hem de tenir presenten la memòria tota la des-trucció patida i crear pontsde comunicació.

Ha utilitzat diferentsmaterials en cada país?

Pedra i granit són elsmés utilitzats encara quetambé he emprat el bron-ze en més petita manera.Intent utilitzar els mate-rials característics de ca-da lloc. La pedra de San-tanyí és estupenda i l'heaprofitada al màxim.

Schaffner a la seva casa de Santanyí.

Figures del seu “Jardí de les Escultures” a Santanyí.

""CCeerrccoo sseemmpprree ll''eeqquuiilliibbrrii ddeeffoorrmmeess,, tteexxttuurreess ii eelleemmeennttss..

AAqquueesstt ééss eell mmiissssaattggee ppeerrqquuèèmmoolltteess vveeggaaddeess ss''hhaa ttrreennccaatt eellbbaallaannçç ddee llaa nnaattuurraa eenn uunn mmóónn

aa eessttoonneess ttaann iinneessttaabbllee””

Pintura i Escultura


talaia

"ANDREU, la primera resposta"s'exhibeix a Ca 'n Jaume Antoni

L'exposiciópictòricaromandrà

oberta al públicfins el 22 dedesembre

GRÉGORY FEVE

La Casa de Cultu-ra Ca 'n JaumeAntoni de San-tanyí presenta

fins el 22 de desembrel'exposició de pintura"A.N.D.R.E.U, la primeraresposta" de RaimonGayà Urrero. La mostraés un conjunt de dotzequadres i una ceràmica,que tracta sobre la vidade l'apòstol Sant Andreu.Per al pintor és una inter-pretació plàstica i subjec-tiva de l'èpica humana."No és tracta de cap me-na de pintura religiosa. Elque intent és posar els co-lors acrílics, i materialscom la pols, la sorra, elgranulat de marbre, o elsòxids colorants al serveide la llibertat i del conei-xement" assenyalà Gayà.

Raimon Gayà és unpintor nascut a Inca en1948. Des de 1979 s'ha de-dicat a la ceràmica artesa-nal i creativa. Al 1994 va

voler tornar a la pintura ial 2003, després d'un pro-cés de reflexió, va co-mençar un nou camí in-terpretant la pintura coma llenguatge. Ell confessaque no ha estat fàcil i haarribat a la conclusió que

"els camins de l'art fluei-xen de debò quan l'èticafa més pes que l'estètica".

En aquesta exposicióde pintura figurativa esrecreen formes o realitatsexternes i concretes. Tan-mateix, suggereix temes

intangibles i una micaidealitzats com el podemcomprovar amb els seusquadres.

Durant l'acte inauguralAntoni Vidal Ferrando vadefinir l'exposició com"mera simbologia queculmina en la solitud i enla serenitat oriental de lapeça de ceràmica. Hi hamolt de lirisme, moltahonestedat i moltadialèctica en la seva obra.Cadascú hi podrà trobarla seva veritat" va mani-festar.

El pintor va tenir com amestre a Víctor Andreu ial juny passat va exposarels seus treballs titulats"Bous del sol", al Molíd’en Xina de Algaida.

Horari de visites Ca’nJaume Antoni: De di-marts a dissabte de 17.30a 20.30; dimecres i dis-sabtes de 10.30 a 13.00.

Raimon Gayà durant la inauguració de la seva exposició.

Mar negra. Acrílic. Tècnica mixta.

Música


talaiaDurant el mes de novembre es dugué a terme una programació de gran nivell

Els músics de Ses Salinesveneren a la seva patrona:

Santa CecíliaLL’’AAssssoocciiaacciióó CCuullttuurraall MMuussiiccaallddee SSeess SSaalliinneess,, qquuee ggeessttiioonnaall’’EEssccoollaa MMuunniicciippaall ddee MMúússiiccaa iillaa BBaannddaa MMuunniicciippaall,, ttéé uunn bbeenngguuaannyyaatt pprreessttiiggii ppeell qquuee ffaa aall’’ààmmbbiitt mmuussiiccaall ddee llaa ccoommaarrccaaddee MMiiggjjoorrnn.. LL’’aannyy 11999955 eess ccrreeààaaqquueessttaa aaggrruuppaacciióó ii dduurraannttttoottaa llaa sseevvaa ttrraajjeeccttòòrriiaa hhaaddeemmoossttrraatt uunn aaffaannyy ccoonnssttaannttddee ssuuppeerraacciióó,, lloo qquuee ll’’hhaauubbiiccaaddaa eenn uunn lllloocc ddee rreennoomm..DDuurraanntt eell mmeess ppaassssaatt eess vvaannrreeaalliittzzaarr ddiivveerrssooss ccoonncceerrttss iittrroobbaaddeess ddee ccoorraallss jjuuvveenniillss eennhhoonnoorr aa SSaannttaa CCeeccíílliiaa,, ppaattrroonnaaddeellss mmúússiiccss..

GRÉGORY FÈVE

Fa dotze anys que es fundàl’Associació Cultural Mu-sical de Ses Salines amb unúnic professor, Andreu Ju-

lià, que posteriorment passà a diri-gir l’entitat. Gràcies al recolzamentde l’Ajuntament de Ses Salines, esposà en marxa l’Escola Municipalde Música que comptava en aquellsmoments amb 16 alumnes i un sol

professor. Actualment té 170alumnes i un claustre de 20 pro-fessors.

En el marc de la festivitat deSanta Cecília, l’església parro-quial de Ses Salines acollí unagran nit de música. Durant elconcert, la Banda interpretà elpoema musical “Finlàndia” queés una bellíssima melodia tretad’una de les obres més famosesdel compositor finlandès Jean Si-belius (1865-1957). Aquesta obrafou prohibida en el seu momentper les autoritats russes perquèsuscitava un gran fervor patriò-tic entre la població. Una de lesprincipals característiques de Sibe-lius és l’ús freqüent de motiusbreus que es transformen de mane-ra contínua, evolucionant finalmentcap a desenvolupaments melòdicscomplets, a on es posa de relleu elseu domini de l’art de l’orquestra-ció. Aquest any es compleixen els50 anys de la mort de Sibelius(1957-2007).

A la segona part, es va oferir elpoema simfònic per a bandad’Òscar Navarro “Arca de Noè”,dividit en 10 seccions clarament

descriptives amb els passatges bí-blics i amb una duració de més de20 minuts.

“Una vegada conclòs el recital, laBanda de Música va haver de realit-zar dos bisos” explica Andreu Julià,amb emoció. “Però el públic dema-nava més i vaig haver de dir que nopodíem tocar més, perquè no tení-em força ni alè. El nostre públic araconeix la música. Abans no podíemtocar obres difícils com “Finlàndia”per culpa del nostre nivell i perquèel públic no estava preparat. Ara totés diferent i el públic vol escoltar ipot apreciar aquest tipus de músi-ca” manifestà el director.

Per Andreu Julià, nascut a Lluc-major l’any 1973, un concert així ésel símbol del camí recorregut. “Esticmolt orgullós del treball que s’ha feti de les expectatives creades per l’Es-cola Municipal i la Banda” afirmà.

Membres de l’AssociacióCultural Musical de Ses Salines

Aquesta entitat gestiona tres ban-des de música: la gran que té 60membres, el Big Band (instrumentsde percussió) format per 18 perso-nes, i la Banda Juvenil amb 15 nins.“La nostra Banda Municipal és unade les bandes més grans de Mallor-ca. Avui hem arribat a un nivell queno s’hagués pogut imaginar mai, alprincipi. L’Escola segueix creixentperquè cada any incorporem nins

Andreu Julià Serra, director de l’AssociacióCultural Musical.

Banda de Música de Ses Salines.

que surten de l’Escola Municipal.La banda es reuneix dues vegadesper setmana, dimarts i dissabte, pera realitzar els assajos i participar enles diferents actuacions i concerts.La Banda juvenil és molt importanti canvia cada any. És quasi com lacantera d’un club de futbol: la basedel nostre treball i el futur de l’ As-sociació” insistí el director de l’a-grupació.

Des de l’any 1995 l’Associaciógestiona també l’Escola Municipalde Música. Fa 12 anys, era una esco-la de llenguatge musical i poc a pocs’ha convertit en una escola recone-guda en tota l’illa. A l’escola es fancursos de piano, de percussió, deviolí, de bateria, de guitarra i decant. La majoria dels alumnes(70%) són de Ses Salines. “Quasitots els nins de l’escola pública deSes Salines passen per la nostra es-cola. Encara que la Colònia de SantJordi està molt a prop, són dues rea-litats molt distintes i de moment notenim molts de nins de la Colònia”lamentà Andreu Julià.

L’Associació està tenint un creixe-ment important i els concerts de-mostren cada vegada més el seugran nivell i la seva progressió.“M’agrada destacar que hem creatun públic. Tenim un públic que noes vol perdre les nostres representa-cions. Vivim en un poble petit isempre hi ha 400 persones per es-

coltar-nos. Moltes bandes no tenenaquest públic ni tants de nins inte-ressats. Durant el darrer concert deSanta Cecília els 3 primers bancs es-taven plens de nins. Una cosa benbonica està passant”.

L’associació reivindica instal·la-cions adequades

Com a Associació municipal, quefunciona amb els doblers de l‘ajun-tament, l’Escola i la Banda depenendels canvis de govern. “Vol dir quetots els batles i regidors de Culturahan invertit en nosaltres. Quan hiha qualque canvi és normal aprofi-tar-lo per a treure projectes. Nomésvolem que les coses millorin. Per

una banda, í no és gens fàcil, hemd’augmentar la qualitat del treballdels professors. Alguns no cobrenres durant l’estiu i no poden estarmalalts. Volem acabar amb aquestasituació laboral molt precària. Peraltra banda, ens agradaria tenir in-fraestructures adequades per a totsels alumnes de l’Escola i per a laBanda Municipal. De moment tre-ballem en una part de l’edifici delcentre metge de Ses Salines i tenimsales al costat de la biblioteca. Peròno tenim espai suficient i caldriamillorar aquest edifici. Hem de par-lar amb el Regidor de Cultura per atrobar un lloc amb una bona acústi-ca. I ara que hi ha música i públicen el nostre poble, per què no inver-tir en un auditori-teatre nou?”.

A través de la Banda i de l’Escola,l’Associació Cultural de Músicaestà molt present a la vida del po-ble. Pels nins, és “l’escola de la vi-da”. El mes de setembre, es ferenintercanvis amb la “FilharmònicaAlcudiana” de València. Per la firade maig de 2008, s’espera la visitade la banda italiana de Palena.També, tenen previst un viatge a Ei-vissa el mes de setembre de 2008per a compartir la música amb la“Banda de Santa Eulàlia del Riu”.L’Associació no vol abandonar laseva filosofia, el bon ambient i elque mou a tota la seva gent: la pas-sió per la música.

Música


talaia

Concerts previstos.Desembre 2007

n Diumenge, 16. Concert deNadal de l’escola Municipalde Música de Ses Salines.17h a l’Església de Ses Sali-nes.

n Diumenge, 23. Concert Coralde l’ACMSS i la Banda deMusica de Ses Salines. 20h al’Església de Ses Salines.

n Dissabte, 29. Concert JosepBurguera (Bombardí). 20h al’Església de Ses Salines.

Damià Timonerpresenta el seu noudisc “El funàmbul”

a PorreresSANDRA GONZÁLEZ

Dintre de la programaciódel V Cicle Poètic Mu-sical i “Cultura, Terra iVi”, es presentà el da-

rrer treball discogràfic de Damià Ti-moner “El funàmbul”. Les Bode-gues Jaume Mesquida de Porreresacolliren la vetllada musical a on Ti-moner interpretà cançons selectesdel seu repertori.

“El funàmbul” és el sèptim CD del’autor i inclou 10 temes de guitarraespanyola. Entre les composicionsde Timoner destaquen cançons

com: “Despertar…ets aquí”, “Lafont”, “Tardor de color verd”, “Elmeu pallasso” i “El Funàmbul”. A

més interpreta cançons dels grupsThe Doors, The Beatles, Nirvana iDe Peche Mode.

Damià Timoner durant la seva actuació a les Bodegues Jaume Mesquida dePorreres.

Literatura


talaiaL'obra relata la història de l'església de Santanyí vinculada a la vida del poble

Presentació del llibre "Els Clergues de Santanyí

i la Comarca" de Joan Sunyer

G.F.

Amb el Teatre Municipalple de gent, el batle Mi-quel Vidal i el regidor deCultura Cristòfol Vidal

han presentat l'obra "Els Clerguesde Santanyí i la Comarca" de JoanSunyer. A l'acte també hi estavapresent Sebastià Salom, rector deles parròquies de Sant Andreu deSantanyí, de la Immaculada Con-cepció d’Es Llombards, i de Sant

Bartomeu de Ses Salines. Aquest llibre editat per l'ajunta-

ment, relata i explica la trajectòriade l'església catòlica de Santanyí ide Ses Salines entre els segles XIII iXX. El regidor de Cultura, es vamostrar orgullós de patrocinar unllibre tan ambiciós i va manifestarque "és una obra que recull la histò-ria de l'església, de l'antic municipide Santanyí des de quan incloïa SesSalines, i que arriba fins als nostresdies. Són més de set-cents anys devida, al transcurs dels quals JoanSunyer repassa l'arribada de la co-munitat eclesiàstica fins el momentactual" va dir Tòfol Vidal.

D'altra banda l'autor va explicarque ha treballat durant més de qua-tre anys per redactar aquest llibreque conté 515 pàgines. "Vaig pensarque podria ésser interessant fer unestudi de les coses antigues del nos-tre municipi, ja que els lligamentshan estat molt profunds. Santanyí iSes Salines han estat units des de fa

segles. He investigat i he posat elsresultats a l'abast del meu poble" vadir Sunyer, a la vegada que va as-senyalar que la primera part de l'o-bra consistia en un selecció de notí-cies clericals publicades.

Finalment, Sebastià Salom va ma-tisar sobre el canvi de les nostres vi-des en aquests darrers cent anys iva afirmar que el llibre "és una bonamostra d'aquests canvis. Els cape-llans són una part important de lanostra història. Mitjançant les sevesressenyes biogràfiques podreuconèixer una pàgina més del nostrepoble i del nostre passat".

Joan Sunyer i Ramos va néixer aSantanyí l’any 1942. Fou ordenatprevere l’any 1967 i nomenat vicaride s’Horta i Son Valls de Felanitx.Va obtenir la llicenciatura de dretper la UIB i des de l’any 1990 treba-lla al Registre Mercantil de Palma.Fora del seu horari civil de feina,ajuda pastoralment a diversesparròquies.

Joan Sunyer signant els llibres desprésde la presentació oficial.

Les jornades han estat dedicades a l’orguener mallorquí Jordi Bosch

El Santuari de Consolació ha acollit el simpòsium internacionalsobre els orgues històrics de les Balears

JOANA ESCANDELL

L’ermita de Conso-lació fou l’escena-ri del XIV Simpò-sium de l’orgue

històric de les Balears i laXIV Trobada de documen-talistes musicals. L’acte haestat organitzat per laFundació Àrea CreacióAcústica (ACA) i dedica-des a l’orguener mallorquíJordi Bosch.

El batle de Santanyí Mi-quel Vidal ha donat labenvinguda als partici-pants i ha manifestat queJordi Bosch era un emble-

ma per a tots el habitantsde Santanyí i un referentper al patrimoni, ja que“l’orgue de la nostra es-glésia parroquial de SantAndreu és obra del mes-tre orguener més impor-tant del segle XVIII i artí-fex dels millors orgues dela nostra illa” va explicar.

Tot seguit s’ha presen-tat el llibre corresponenta les jornades de l’anypassat, celebrades a Cam-panet. Antoni Mulet vadonar la lliçó inauguralamb la ponència “JordiBosch: la seva petjada aMallorca. Posteriorment

s’han presentat setze co-municacions d’expertsorganistes i orguenersd’Espanya (Mallorca iCatalunya), Xile, GranBretanya, França, Itàlia, i

Ucraïna. Els temes abor-dats durant aquestes jor-nades també seran publi-cats en un llibre. Les ses-sions foren moderadesper Joan Parets.

Experts organistes i orgueners de Xile, Gran Bretanya, França,Itàlia, Espanya i Ucraïna han assistit a la trobada

Literatura


talaia

El llibre “De rebus populi mei” recull les antigues anècdotes locals de tradició oral

JOANA ESCANDELL

El doctor en Filologia Cata-lana, Cosme Aguiló, hapresentat el seu darrer tre-ball nomenat “De rebus

populi mei”. Al Teatre Principal deSantanyí s’ha fet la presentació ofi-cial a on varen assistir membres delconsistori, el coordinador d’Edi-cions Documenta Balear, Felip Mu-nar; i el catedràtic Climent Picor-nell.

Aquesta nova publicació és unconjunt d’històries i anècdotes delMigjorn de Mallorca, narrats ambhumor i gràcia. Tots els assistentshan coincidit en assenyalar que elllibre és tremendament divertit,que la publicació demostra que l’-humor mallorquí és àgil i dinàmic; ique descriu la nostra manera de ser,la cultura autòctona i l’ingeni i lagràcia de la nostra gent.

El llibre ha estat editat per Edi-cions Documenta Balear conjunta-ment amb un CD. El nom en llatíd’aquest treball vol dir “coses delmeu poble” i tracta temes univer-sals com la ràbia, la tristesa, etc. Ésuna narració curta que recull la tra-dició oral de la zona de Santanyí,Ses Salines, Campos, Llucmajor iFelanitx.

Felip Munar va assenyalar queDe rebus populi mei és un paradig-ma de l’home renaixentista, un lli-bre extraordinari amb 75 històries,

contades amb intenció de perpe-tuar la memòria col·lectiva.

Cosme Aguiló és un destacat es-pecialista en toponímia, dialectolo-gia i etimologia, particularment detemes baleàrics. Nascut a Santanyíl’any 1950, de ben jove va mostraruna particular inclinació per l’estu-di dels monuments talaiòtics i ob-

jectes prehistòrics repre-sentats amb els co-

r re s p o n e n t sdibuixos i

planime-t r i a .D’aquív ap a s -sar al a

carto-g r a f i a

p e rtraçar els

mapes topo-nímics de Ca-

brera, sa Dragonera i elsillots de les Pitiüses. Aguiló va

estudiar el nom del lloc i l’origend’aquells espais així com dels de lacosta de Felanitx, Campos, Ses Sali-nes i Llucmajor. Com bon topono-mista ha recorregut pam a pam elterritori balear sabent que els nomsdel lloc són descriptius i que unacaracterística del relleu podria do-nar la clau de la seva etimologia.

A més Aguiló ha aprofitat l’ocasióper observar el parlar del mariner,del muntanyenc o del camperol quefan d’informadors per a prendrenota dels mots i expressions, i s’hainteressat per la literatura popular.

Cal afegir en el seu haver bi-bliogràfic el recull de cançons po-pulars relatives a Cabrera, de ron-dalles inèdites, de romanços i deglosses de rima coixa. La seva pro-ducció investigadora és bastant im-portant: sis llibres, tres opuscles,tres mapes toponímics, més de dos-cents articles científics i de divulga-ció. La seva tesi constitueix una re-plega i interpretació de milers detopònims, antics i modern dels ter-mes de Santanyí i Ses Salines.

A la presentació del llibre hi varen assistir membres del consistori i els catedràticsFelip Munar i Climent Picornell

Portada llibre

Literatura


talaiaEntrevista a Cristòfol Miquel Sbert Barceló, investigador i docent

“La història fa que ens coneguem millor i explica d’alguna manera el caràcter mallorquí”

MMiiqquueell SSbbeerrtt ééss uunn aaccaaddèèmmiiccccoonnssaaggrraatt,, ééss ddooccttoorrdd’’EEccoonnoommiiaa,, ddooccttoorr dd’’HHiissttòòrriiaa iipprrooffeessssoorr dd''AAnnggllèèss.. NNaassccuutt aaSSaannttaannyyíí ll’’aannyy 11994433.. HHaappuubblliiccaatt ddiivveerrssooss ttrreebbaallllss ddeerreecceerrccaa ccoomm ""EEll cciinneemmaa aa lleessIIlllleess BBaalleeaarrss ddeess ddee 11889966"" aall22000011;; ""SSaannttaannyyíí eellss ttrreessffrroonnttss"" ssoobbrree llaa gguueerrrraa cciivviilleessppaannyyoollaa,, aall 22000044;; ""EEll cciinneemmaaaa lleess BBaalleeaarrss,, sseegglleess XXIIXX ii XXXX""aall 22000066;; ii ""EEll CCaacciiqquuiissmmee ii eellsseeuu tteemmppss.. SSaannttaannyyíí 11886688--11993366.. EEll CCoonnttrraabbaann"" dd''EEddiicciioonnssDDooccuummeennttaa BBaalleeaarr,, aall 22000077..

SANDRA GONZÁLEZ

Comenti'm els prolegòmens delseu darrer llibre sobre el caciquismei contraban a Santanyí...

Després d'investigar sobre la gue-rra civil a Santanyí, vaig decidir con-tinuar amb la mateixa línia de recer-ca. La figura del cacic i tot el que aixòsignificava era un tema tabú de lameva infància. Record que essent joun nin, prèvia promesa de no contar-ho, vaig poder veure una antiga foto-grafia del cacic, que duia amagadaun altre al·lot. El llibre recull la situa-ció econòmica, social i política d'unaèpoca històrica. De com Cánovas delCastillo, per assegurar la continuïtatde la monarquia i evitar que l'esque-rra arribi al poder, va idear un siste-ma d'eleccions que asseguri l'alter-nança dels partits liberal i conserva-dor, donant així a Espanya l'aspectede país democràtic davant Europa.Per aconseguir el resultat de les elec-cions en el sentit assenyalat, s’haviade donar un poder quasi absolut a lacadena que començava amb el cacicdel poble, continuava amb el provin-cial i acabava a Madrid.

Com definiria al cacic? En aquella època es vivia de fa-

vors, de vegades no es podia pagarels impostos i s'havia de demanarun préstec. El cacic era una personad'escassa formació, amb un caràcter

fort i molt viu, aconseguiamantenir-se al poder sense in-terrupcions, malgrat els canvisde govern reglamentaris deci-dits des de Madrid. El cacicera temut, actuava arbitrària-ment i a força de perpetuar-seal poder, aconseguí convertir-se enl'amo del poble. La llei electoral d'a-quella època, a l'article 29, assenya-lava que si el nombre de places per

a regidors era igual al nom-bre d'aspirants, no era ne-cessari que es celebressineleccions. Després hi ha ca-pítols dedicats a la Dictadu-ra de Primo de Rivera i al'establiment de la SegonaRepública, ja que durant totaquest període la influènciadel cacic no desapareix.

Creu que la figura del ca-cic encara existeix?

No, existeixen les rela-cions de dependència i depoder que hi havia abans.La gent és ara més il·lustra-da. El que queda és, potser,la manera de demanar fa-vors. Aquest costum de de-manar coses i a canvi pagar-ho amb els vots.

Hi ha també un capítol dedicat alcontraban, com s'explicava aquestfenomen?

He aprofitat la recerca feta sobreaquest tema poc freqüent per trac-tar-lo d'una manera més exhausti-va. La situació econòmica era do-lenta, no hi havia coses per menjar is'importaven il·legalment algunsproductes bàsics, entre ells la fari-na. El tabac també era un productede contraban força generalitzat.Amb els diners que treien es paga-ven els deutes i a les cases es cons-truïa una cuina o un bany.

Finalment, quin és el missatge delllibre i quins són els seus projectesfuturs?

Crec que la història fa que ens co-neguem millor i explica d’algunamanera el caràcter mallorquí. Aramateix no tinc cap projecte en ment.Continuaré amb la docència.

Miquel Sbert durant l’entrevista

Portada llibre

““EEll ccaacciicc eerraa tteemmuutt,, aaccttuuaavvaaaarrbbiittrrààrriiaammeenntt ii aa ffoorrççaa ddee

ppeerrppeettuuaarr--ssee aall ppooddeerr,, aaccoonnsseegguuííccoonnvveerrttiirr--ssee eenn ll''aammoo ddeell ppoobbllee””

Arts Escèniques


talaiaTEATRE

El centre cultural s’Escorxador de Porreres acollí la singular posta en escena

La companyia de Teatre eSseLa s’estrena a Mallorca amb l’obra “La Fàbrica”

SANDRA GONZÁLEZ

Els actorsJordi Ar-qués i Mar-ta Pons han

donat vida a “La Fà-brica” de la com-panyia teatral cata-lana eSseLa. Per pri-mera vegada a l’illa iconcretament a Po-rreres, s’ha posat enescena una obra detals característiques.

L’espectacle estàinspirat en els poe-mes del llibre La fà-brica de MiquelMartí i Pol, i està dirigitper Pep Tines i Cacu Prat.L’obra està ambientadaen una fàbrica tèxtil delsegle passat, amb imatgesdels obrers que amb elsrostres reflectien resigna-ció, alegria o tristesa.

Tant l’actuació coml’escenografia, la il·lumi-nació i el renou de lesmàquines com la músicade fons, ens transporten auna època històrica, de laque només queden “elsrecords, les vivències i lesimatges en el subcons-cient col·lectiu” com moltbé assenyala el directorPep Tines. Però és que amés reivindica la duresad’unes vides malmena-des pel treball i la cons-ciència social. Finalmentes dóna pas a l’esperança.

La companyiaTeatre eSseLa és la

companyia de teatre for-mada per Cacu Prat i PepTines. L’any 1984 van cre-ar la seva primera com-panyia amb la qual vandur a terme diverses pro-

duccions. No és,però, fins l’any 2002quan creen TeatreeSseLa.

La companyia Tea-tre eSseLa es dedicaa treballar autors delnostre país, adaptantla seva narrativa iportant-la a escena.S’inicien l’any 2003amb Klaus i Morti-mer de Jordi Ar-bonès, espectacleque va estar en car-tell a la Sala Munta-ner de Barcelona du-rant el mes de setem-bre de l’any 2003.

Continuen l’any 2004amb Històries de la Vilade R. de Miquel Martí iPol amb el qual la com-panyia treballa la facetapotser menys conegudadel poeta de Roda: la se-va prosa. L’espectacle havoltat per diverses pobla-cions de Catalunya i du-rant el mes de novembrede 2005 va fer una tem-porada al Teatre Reginade Barcelona.

La darrera produccióde la companyia, Gent demal viure o algunes crò-niques de Pere Caldersde Pere Calders, va serestrenada al Teatre Cen-tre de Manlleu el 20 demaig de 2005.

Cacu Prat, llicenciat enart dramàtic per l’Institutdel Teatre, actualment ésprofessor al Col·legi deTeatre de Barcelona i PepTines, que també és lli-cenciat en art dramàtic iés el cap del Teatre Cir-vianum de Torelló i el co-ordinador de l’àrea decultura de la mateixa po-blació.

Fitxa artísticaAutor: Miquel Martí i PolMúsic: Jordi VinyolesIntèrprets: Jordi Arqués i Marta PonsVeu en off: Lluís SolerEscenografia: Furti CorominaIl·luminació: Pep BarconsBanda sonora: Jordi VinyolesCoreografia: Jordi TorresComposició imatges: Albert SerraDisseny gràfic: Marta CrespiProducció executiva: Maria SolerDirecció: Cacu Prat i Pep TinesProducció: Teatre eSseLa amb el suport de: l’Ajunta-ment de Roda de Ter i l’Àrea de Cultura de la Dipu-tació de Barcelona.

Escenografia i la música hanacompanyat al jove actor catalàJordi Arqués

L’actuació de Marta Pons ha estatmolt aplaudida

Els actors s’han posat a la pell dels treballadors de La fàbricaper interpretar i cantar els poemes de Miquel Martí i Pol

Arts Escèniques


talaiaCINEMA

El film és un drama basat en el llibre de Blai Bonet

La pel·lícula El Mar es projecta en el Teatre Principal de Santanyí

JOANA ESCANDELL

En el marc dels ac-tes commemora-tius del dècimaniversari de la

mort del poeta santanyi-ner, Blai Bonet, es pro-jectà la pel·lícula El Mar.Es tracta d’una adaptacióde la novel·la de Blai Bo-net, de producció espan-yola i realitzada l’any2000, sota la direcció d’A-gustí Villalonga.

Els seus protagonistesRoger Casamajor (An-dreu Ramallo), BrunoBergonzini (Manuel Tur)i Antònia Torrens (SorFrancisca) debutaren en

el cinema amb aquestapel·lícula.

El film s’ambienta a l’è-poca de la Guerra Civil aMallorca, quan ManuelTur i Andreu Ramallo te-nen deu anys. Els dos

presencien l’afusellamentdel pare d’un amic en elcementiri de la localitat.Després d’una dècadatornen a trobar-se en unsanatori de l’illa, víctimesde la tuberculosi i la

misèria; no obstant, elsdos afronten la situaciód’una manera diferent:Ramallo s’aferra a la reli-gió, mentre que Manuelescull el camí de la delin-qüència. El que ocorre ésun reflex de la guerra in-terior (el be i el mal) queafecta als protagonistes.El drama està servit i eldesenllaç és fatal. A lapel·lícula també interve-nen els actors Simó An-dreu i Àngela Molina.

Teatre Principal de Santanyí.

Fotografía


talaia

Amb fotografies d’Òscar Pipkin i una selecció de poemes de Blai Bonet

La Casa de Cultura de Ca’n Jaume Antonialbergà l’exposició-homenatge a Blai Bonet

Blai Bonet retratat per Òscar Pipkin

JOANA ESCANDELL

Amb motiu de la comme-moració del dècim ani-versari de la mort del po-eta santanyiner Blai Bo-

net, es realitzà a Ca’n JaumeAntoni una exposició-homenatgeamb el seu nom. El fotògraf argen-tí Òscar Pipkin presentà unacol·lecció de trenta imatges de sor-tides de sol a Mallorca i cinc foto-grafies que realitzà durant l’èpocaen que Blai Bonet vivia. Per la sevapart, Miquel Pasqual mostrà unaselecció de poemes de l’escriptor imanifestà que havia estat una tas-ca molt agradable. No obstant, vadir que moltes coses es deixarenfora i que en la selecció s’havienemprat criteris “mínimament co-herents”.

L’exposició ha estat bàsicamentuna proposta per llegir poemes iveure el paisatge. Segons els realit-zadors, la mostra conté quatre ele-ments bàsics: terra, mar, color i pa-raules. A més, s’ha publicat el lli-bre “Obriu-me dins el mar”patrocinat per la Conselleria d’E-ducació i Cultura del Govern Bale-ar, el Consell de Mallorca, l’Ajun-tament de Santanyí i Sa Nostra.

Blai Bonet (Santanyí 1926-1997)estudià en el Seminari de Palmades dels 12 fins als 22 anys d’edat.El sentiment religiós i una malaltiacrònica marcaren la seva vida i tra-jectòria literària. Bonet fou internaten el sanatori de Caubet, en el mu-nicipi de Bunyola, degut a la tuber-culosi. Allà començà la redacciód’“El mar”, “Quatre poemes de set-mana santa” i “Entre el coral i l’es-piga”. Durant la dècada dels anys70 escrigué dos llibres de memòries

“Els ulls” i “La mirada”. Posterior-ment publica el poemari “El Jove”l’any 1987 i “Nova York” l’any1991. Blai Bonet fou un escriptorinfatigable i publicà a més algunsarticles periodístics, assajos i críticad’art. L’any 1997 morí a Santanyí.L’any 2000 es publica “Sonets”, elseu darrer treball literari.

A continuació reproduïm tres fo-tografies de Blai Bonet cedides enexclusiva per a TALAIA per ÒscarPipkin.

Instants de l’acte inaugural

Patrimoni Històric


talaiaL’Ajuntament de Ses Salines demana més ajudes

per a la seva utilització amb fins turístics.

El conjunt prehistòric delsAntigors roman tancat al públic

Es poden apreciar a la superfície algunesrestes arquitectòniques prehistòriquescorresponents a cinc talaiots.

GRÉGORY FEVE

El jaciment arqueològic delsAntigors, en el terme deSes Salines, roman tancatal públic i en estat d’aban-

donament. Aquest preciós conjuntarquitectònic de l’època talaiòtica(1.200 anys a.C.) té una extensió de10.000m2 que romanen quasi obli-dats per propis i estranys. El quemés crida l’atenció d’aquest perío-de de la nostra prehistòria són unesimponents torres de pedra nome-nades talaiots.

El regidor de Cul-tura de l’Ajunta-ment de Ses Salines,Cosme Orell, explicàque en el conjuntdels Antigors exis-teixen diversos pro-blemes: per una partl’estat d’abandona-ment del monu-ment, per altra la ti-tularitat dels te-rrenys a on s’ubicael jaciment és priva-da, i finalment lamanca de recursos

humans i tècnics per a dur a termela seva rehabilitació.

“Havien caigut algunes pedres,hi havia fems i herbes. Per lo tant,una de las primeres coses que fé-rem aquest estiu fou la de fer unaneteja a fons. Per a la restauraciónecessitem tècnics de PatrimoniHistòric i sobretot arribar a unacord amb els propietaris ja que enstrobem amb una propietat privada”va dir Orell.

El regidor de Cultura manifestà amés que existeix interès per part de

l’administració local perquè aquestmonument sigui un punt obligat iestratègic de visita tant pels resi-dents com pels turistes; no obstant,no disposen de medis materials nihumans per a poder desenvoluparel projecte. “Cercarem el recolza-ment del Consell de Mallorca o delGovern autonòmic per a poder-hofer viable amb fins turístics” su-bratllà Orell.

El jaciment dels Antigors és unexemple de poblat emmurallat queté una extensió d’una hectàrea. Ac-tualment podem apreciar a la su-perfície alguns restes arquitectònicsprehistòrics corresponents a cinc ta-laiots de planta circular i gran partde l’estructura del mur a on s’iden-tifica un portal d’accés. Dels ta-laiots destaca la Talaia Joana, unaestructura quadrangular que va te-nir la funció de santuari i, altresconstruccions menors de planta

quadrangular o ron-yonenca.

Entre els anys 1915 i1920 es van realitzaralgunes excavacionsen el conjunt prehistò-ric dels Antigors. Noobstant, es disposa demolt poca informacióque vagi més enllà delreconeixement de lesestructures prehistòri-ques. Per això, sónnecessàries majors in-versions per a la sevainvestigació, estudi idivulgació.

Es poden apreciar a la superfície algunes restes arquitectòniques prehistòriquescorresponents a cinc talaiots.

LLaa TTaallaaiiaa JJooaannaa ééss uunnaa eessttrruuccttuurraa qquuaaddrraanngguullaarr qquuee vvaa tteenniirr llaa ffuunncciióó ddee ssaannttuuaarrii..

Patrimoni Històric


talaia

Porreres acull un curssobre la història i el

patrimoni localSANDRA GONZÁLEZ

L’Obra Cultural Balear dePorreres organitzà durantels dissabtes del mes de no-vembre el curs nomenat

“Patrimoni Cultural: Vila de Porre-res, origen i evolució urbanística”.Les xerrades foren impartides perla coneguda professora d’Històriade la Universitat de les Illes Balears,Maria Barceló Crespí.

La catedràtica porrerenca haabordat diversos aspectes de lahistòria local, en un llenguatge clar,senzill, i dirigit a un gran públic.

Barceló ha fet una pinzellada ge-neral de la història del poble, desdels seus orígens, el passat romà, laconquesta de 1229, els primers sen-yors, la toponímia urbana, el nucliprimitiu; el desenvolupament urba-nístic, social, econòmic dels seglesXIII-XVIII; i els avanços tecnològicsdel segle XIX i XX.

La historiadora ha posat especialèmfasis en la tipologia arquitectòni-ca, els edificis de caràcter religiós,l’oligarquia porrerenca, la toponí-mia de carrers i places, creuamentsdel terme, molins, pous i edificisdestacats.

Finalment va parlar del moder-nisme, l’arribada de l’enllumenatpúblic i l’asfaltat dels carrers. Bar-celó ha estat crítica assenyalant lapèrdua d’identitat del poble i elcreixement urbanístic amb blocs depisos, el que ha nomenat “les mura-des del segle XXI”.

Les conferències es dugueren aterme a la Sala Polivalent i con-cloïen amb un recorregut pels prin-cipals edificis i monuments histò-rics de la localitat.

Maria Barceló ha donat una lliçómagistral de la història del poble.

Prop de 700 llocs declarats com a bénspatrimonials de Llucmajor

Aprovat provisionalment el catàleg deprotecció del patrimoni històric de Llucmajor

SANDRA GONZÁLEZ

L'any 2000 es va iniciar la re-dacció del catàleg de bénsimmobles del municipi deLlucmajor, per garantir la

seva protecció. Posteriorment, aldesembre de 2005 es va aprovar ini-cialment l'inventari que constavade 658 fitxes que incloïen patrimoniarqueològic, militar, urbà, rural, ihistòric- industrial.

La proposta va ser sotmesa a in-formació pública on es van enregis-trar una sèrie d'al·legacions. Almarç de 2007 l'equip redactor delcatàleg -integrat per membres delServei de Patrimoni Cultural delConsell de Mallorca, el SOIB(INEM) i l'Ajuntament de Llucma-jor- va presentar un informe que re-collia detalladament les menciona-des al·legacions i suggeriments del'equip redactor. D'una banda, esvan modificar i van completar lesfitxes del catàleg; i d'altra banda,s'han afegit més elements a protegircom són la majoria de rellotges desol i d'altres com ara barraques,basses i escars.

La Comissió Informativa d'Urba-nisme, Millora de l'Entorn Urbà,Medi Ambient i DesenvolupamentSostenible, de l'Ajuntament deLlucmajor, va emetre un dictamenfavorable del mencionat informeque va ser ratificat pel Ple el passatmes d'octubre i comunicat a la Co-missió Insular d'Urbanisme delConsell de Mallorca per a la sevaaprovació definitiva.

Dintre del patrimoni arqueològics'han delimitat 211 jaciments, 13dels quals són noves incorpora-cions que no s'havien recollit a laCarta Arqueològica de les Illes Ba-lears. Els elements enllistats són dediferents característiques com a po-blats de navetes, talaiots, coves, qa-nats, estructures o restes ceràmi-ques que van cronològicament desde l'època pretalaiotica fins l'èpocaislàmica. Entre ells es destaquen elspoblats de Son Mut i Capocorb.

Com a patrimoni militar s'han ca-

talogat 32 edificis. El patrimoni mi-litar és un dels més extensos de l'i-lla; degut a la inseguretat dels se-gles XV i XVII, època en la qual esvan aixecar 28 torres annexes a lespossessions i més de tres torres a lacosta. En aquesta categoria s'inclouel fortí del Cap Enderrocat.

El patrimoni urbà inclou totesaquelles cases i casals de l'interiordel nucli urbà considerades dignesd'un cert grau de protecció que potésser total, parcial o puntual. S'hanlocalitzat 258 edificis entre els queconsten els immobles situats en elcarrer Bisbe Taixaquet, Plaça Es-panya], carrer Font i carrer DesBorn. Entre ells es destaca l'esglésiade Sant Miquel, la peixateria muni-cipal, la casa de la vila i edificis mo-dernistes com el cafè Colom o l'Ho-tel Espanya.

S'han catalogat 143 edificacionsconegudes com "possessions" coma part del patrimoni rural entre lesque es poden esmentar Sa Torre, s'Aguila, Capocorb Nou i Vell, i SonJulià de Ca s' Hereu.

I finalment en l'apartat de patri-moni històric-industrial s'haninclòs 14 edificis singulars com sónfàbriques de sabates, electricitat olicors; sales de cinema, l'escorxadormunicipal o els cellers. S'ha consi-derat part d'aquest patrimoni la fà-brica de licors Can Ripoll i Electrici-tat Helios.

La casa de la vila i alguns edificis delsvoltants han estat declarats com a partdel patrimoni

Cultura Popular


talaiaLa Plaça Major de Ses Salines serà l’escenari d’aquesta ancestral celebració

La Colla de Dimonis de na Maria Enganxas'allista per a la festivitat de Sant Antoni

GRÉGORY FEVE

Una de les cele-bracions méstradicionalsde les Illes Ba-

lears és la Festa de SantAntoni, que arriba, pun-tual a la seva cita, el 17 degener de cada any. L'As-sociació Colla de Dimo-nis de na Maria Enganxade Ses Salines ja té el seuprograma per aquest dia.

Tot va començar l’any2006 quan alguns entu-siastes van decidir reu-nir-se per a crear un grupde dimonis. "Al principi -explica Joan Bonet, mem-bre de l'associació- comque ens agradava molt eltema del diable, varemdecidir fer quatre dimo-nis per a la festa de SantBartomeu, el 24 d'agost.Al 2007 varem participara les festes de Sant Anto-ni i la veritat és que ensva encantar".

Encara que queda unmes perquè es celebriSant Antoni, els noumembres de l'associacióestan fent reparacions i

donen els darrers retocs ales seves infernals criatu-res nomenades "Tugo-res", "Banyeta Verda","Cucarell", "Pou Jua" i"Dimoni Vell".

Sant Antoni és una fes-ta molt arrelada a els cos-tums populars, l'origende la qual es remunta al'antiga societat agrícolabalear. Segons afirma Jo-an Bonet "En aquella èpo-ca, la gent s'encomanavaa Sant Antoni, patró delsanimals domèstics, perobtenir protecció delsanimals útils en els tre-balls del camp. La vene-ració al sant s'ha repre-sentat de diferents mane-res amb els anys, i haevolucionat fins a con-vertir-se en la festa queavui coneixem, que maino ha perdut l'essència dela seva raó de ser: vene-rar al sant i demanar pro-tecció per als animals.Amb la Colla de Dimo-nis, hem introduït el temadel dimoni en aquestatradició".

La Colla de Dimonis or-

ganitza la festaamb el suport iparticipació del'Escola de SesSalines, el grupmusical Sal Jo-ve i els Xere-miers. El pro-grama de di-jous 17 degener ja estàtancat. L’ac-te co-mençarà ales 18h30amb elsnins del'escola i lam ú s i c adels Xe-re m i e r sque vol-t a r a npel po-ble. Al e s19h15,la citaserà ala plaça de l'ajunta-ment amb Sal Jove iels seus focs. A les19h30 es presentaràla història de Sant An-

toni i l'arri-bada delsdimonis. Ales 20h estornarà alpoble. Totseguit, SantAntoni aga-farà els di-monis i de-sapareixe-ran tots.

Durant lafesta es rea-litzarà la tra-dicional to-rrada ambllonganisses,botifarrons,

sobrassada i d'altres pro-ductes típics de Mallorca.Els diferents pobles de l'i-lla tornaran a cobrar prota-gonisme. El fred no serà

cap impediment.Residents ituristes s'es-c a l f a r a n

amb el focdels fogue-

rons i gau-diran de la

t r a d i c i ó .Potser pu-guem es-

c o l t a rp e l sc a -rrersl 'an-t i cr e -

frany:" S a n t

Antoni ésun bonsant. Quité un do-

bler li dónaperquè liguardi s'a-nimal tant

si és de pèlcom de plo-

ma”.

Els membres de l'associació estan fent reparacions idonen els darrers retocs a les seves infernals criatures

La Colla de Dimonis vaparticipar a les festesd’enguany.

Gastronomia


talaia

SANDRA GONZÁLEZ

L'empresa GaletesGelabert, C.B. haestat guardonaper l'Associació

d'Indústries PIMEM, ambel Premi a l'Empresari In-dustrial de l'any, a l'apar-tat d'innovació. La firmaliderada per Antoni Ros-selló va començar el seutrajecte durant la dècadadels anys 70, com a distri-buïdor de galetes. L’any1978 va passar a ésser pro-ductor quan va adquirirl'antiga fàbrica de Llubí,de la qual ha mantingut elseu nom.

La factoria està ubicadaen el terme municipal dePorreres, a on s'elaborendiversos tipus de galetes,pastes i torrons tradicio-nals. Amb el pas dels anysha anat ampliant la sevagamma de productes iinstal·lacions. L’any 2005l’empresa dóna un saltqualitatiu apostant per unproducte nou en el mer-cat. Un grup d'investiga-dors de la Universitat deles Illes Balears havia rea-litzat un estudi sobre el fi-tato que és un fitocompo-nent que es troba en elscereals integrals, llegums(germen de garrofí) i frui-tes seques. El fitato és unpoderós antioxidant quepresenta propietats regu-ladores de la cristal·litza-ció de les sals càlciques, ien conseqüència pot aju-dar a reduir el risc de de-senvolupar calcificacionspatològiques. Els alimentsrics en fitato aporten lesquantitats adequades d'a-quest element en la dietadiària.

El grup de la UIB ha de-

mostrat el paper del fitatocom a inhibidor de la nu-cleació heterogènia de l'o-xalat càlcic, de la nuclea-ció homogènia del fosfatcàlcic i del creixementcristal·lí de l'oxalat càlcic;de fet el fitato actua com ainhibidor en un 70% delscasos en que és possible laformació de càlculs re-nals. També s'ha establertla farmacocinètica del fi-tato, demostrant el dèficitd'aquesta substància enl'orina dels malalts litià-sics oxalocàlcics, a més amés de comprovar que laingesta de fitato dismi-nueix el risc de formar uncàlcul urinari en aquestspacients.

Aquests coneixementsvan aportar la idea deproduir un aliment fun-cional ric en germen de

garrofí d'ús habitual. Fruitde tota la investigació rea-litzada pel Laboratori deRecerca en Litiasi Renal,es va obtenir una patent.Els titulars de la qual sónla Universitat de les IllesBalears i Galetes Gelabert,C.B.. Això ha conduït a l'e-laboració d'una galeta es-

pecial que conté germende garrofí, un ingredientric en fitato, i que es co-mercialitza sota la deno-minació de Galefit.Aquest aliment ha co-mençat a ésser distribuïten diversos establimentscomercials de les Illes Ba-lears i a la resta de l'Estat.

Per l'elaboració d'un aliment innovador capaç de reduir la formació de càlculs renals

Galetes Gelabert de Porreres obté el premi a l'empresari industrial de l'any

Antoni Rosselló ha elaborat una galeta especial amb germen de garrofí

Entregant aquest cupó obtindreu

un 15% de descompte

en Roba i SabatesBorn, 10 - 07620 Llucmajor

Tel. 971 662 726

$

Gastronomia


talaia

EMPRESA ARTESANA

C/ des Molí d’en Negre, 2Tel i Fax: 971 64 70 80

PORRERES

Receptes de Tardor

Manuela Gaspar continua ambl’exquisida tradició de fer bunyols

GRÉGORY FEVE

El bunyol és undolç típic amoltes comu-nitats autòno-

mes i que es serveixdurant les festes regio-nals. Cada territori in-corpora els seus propisingredients i la sevapròpia tradició. A lesIlles Balears és unmenjar típic elaboratamb farina, ous, pata-ta, i fregits en abun-dant oli.

Des de fa tres mesosi per a fortuna degrans i petits, tenim almercat de Santanyí aManuela Maria Gas-par. Ella és una grancuinera que ven bun-yols -cruixents per fo-ra i tous per dins- fets amb la recep-ta de les padrines.

Fa uns quants anys, Manuela te-nia un forn a Porreres i després d’u-na temporada sense activitat, hahagut de tornar al món laboral,aprofitant els seus tres títols de cui-na i dos de pastisseria. "Tinc unallarga experiència i no volia conti-nuar com a ajudant o fent coses queno m'agraden. Estava cansada detantes injustícies i he volgut tornara la cuina amb tot el que havia

après. Havia d'aprofitar aquestaoportunitat. Tornar als mercats és laprimera etapa d'un camí que vullseguir fins a l'obertura d'un saló dete, afirma amb optimisme.

Al costat de l'ajuntament, entreles fruites i les olives, trobem la pa-rada a on treballa Manuela. En unrecipient gegant diposita els bun-yols calents que després serveix enuna bossa de paper, empolvorats desucre. Ella confessa que el seu se-cret és una recepta centenària que

va aprendre amb la padrina del seuex marit. "A part de que a la fregi-dora, a una temperatura alta, posoúnicament oli d'oliva" remarca.

Fer bunyols és tot un art. De mo-ment, Manuela i la seva filla Sandra(que prepara creps al seu costat)treballen únicament a Santanyí i enalgunes fires, però els agradaria te-nir l'oportunitat de treballar en al-tres mercats com Pollença o Sineu,perquè més persones puguin de-gustar els seus bunyols. Mmmm...

Manuela ven bunyols calents al mercat de Santanyí.

BerenarsTapes

Plats del Dia

Carrer Manacor, 25 • CAMPOSTel. 971 65 19 45


Campos • Vida Municipal talaiaEl paquet de mesures fiscals va ser aprovat amb els vots en contra de l'oposició

El paquet de mesures fiscals va ser aprovat amb els vots en contra de l'oposició

Campos augmenta elsimpostos i taxes

municipals que regiran acomençaments d'any

REDACCIÓ.

Igual que altres municipis de lacomarca, l'Ajuntament deCampos va acordar l'incrementde l'Impost de Bens Immobles

(IBI), de la taxa de recollida defems, i del servei de guarderia.

El paquet de mesures fiscals vaser aprovat amb els vots favorablesd'UM-Campos pel Canvi, i en con-tra del PP-CC, a l'oposició. Aixídoncs, l'IBI s'incrementa un 18,9% ipassa de 0,55 a 0,65% a les zones ur-banes i de 0,60 a 0,70 a sòl rústic.

La taxa de recol·lecció de femspuja un 45,7%. L'equip de governmunicipal va justificar la mesuraassenyalant que l'increment és de-gut a la pujada del 26% de TIRME ial dèficit de 76.000 euros generats el2005 i de 480.000 euros pel 2008. Els

ciutadans pagaran ara 150 eu-ros en lloc dels 104 que han pa-gat l’any passat. La taxa deguarderia ascendeix un 43%.

Finalment, el servei de ma-trimoni civil serà gratuït perals residents o quan un delscònjuges acrediti un empadro-nament mínim de dos anys.Per a tots els altres es fixa elpreu del servei en 150 euros.

El regidor del PSM, JoanJuan va remarcar que és un"pla de xoc" per la deixadesadel PP. "Hem rebut una herèn-cia enverinada i ara paguem lesconseqüències" va dir i va afegirque "és una decisió dura però ne-cessària".

D'altra banda, el batle GuillemGinard va explicar que els actualspressuposts no són suficients per

atendre l'augment de població"hem d'incrementar la plantilla dela policia local, ara tenim més resi-dus i pretenem millorar els serveis"va destacar. Abans d'aixecar la ses-sió els regidors del PP-CC vanabandonar la sala

L’equip de govern municipal va justificar lesmesures assenyalant que era una decisió duraperò necessària

Santanyí i Campos reben la visitadel conseller de Cooperació Local

REDACCIÓ.

El conseller de CooperacióLocal, Miquel Rosselló,amb Joan Font, director in-sular de Cooperació Local,

i Magdalena Palou, directora insu-lar d’Assessorament Municipal, va-ren visitar els pobles de Santanyí iCampos per conèixer els projectesdels dos municipis per al Pla d’o-bres i serveis.

La primera reunió ha tingut lloc aSantanyí, a on Rosselló, Font i Pa-lou s’han trobat amb Miquel Vidal,batle del municipi, i Matías Pizarro,un dels regidors de l’oposició. Des-prés d’escoltar les demandes de Mi-

quel Vidal, el conseller de Coopera-ció Local ha acceptat dur endavantels dos projectes presentats, elsquals fan referència al sanejamentsanitari (adequació del clavegue-ram) en els nuclis de s’AlqueriaBlanca i es Llombards. L’execuciód’aquestes millores ascendiria aprop de tres milions d’euros, que elDepartament de Cooperació Localfinançarà a través d’un conveniamb el consistori, la durada delqual es definirà en una propera reu-nió.

A continuació, l’equip del Depar-tament de Cooperació Local ha visi-tat Campos per reunir-se amb el ba-tle, Guillem Ginard, i amb bona

part de l’equip de govern munici-pal. En aquest municipi, Rossellós’ha compromès a finançar la refor-ma i l’ampliació de la casa consisto-rial a través d’un conveni plurien-nal. Ginard i Rosselló han parlattambé de que el Consell doni su-port a l’Ajuntament per desenvolu-par un catàleg de llocs de feina, quesuposaria comptar amb una bonaeina per conèixer les necessitats delconsistori.

Malgrat que els projectes per alPla d’obres i serveis han centrat elgruix d’ambdues reunions, MiquelRosselló ha informat també als dosajuntaments de la intenció del De-partament de fer més efectiu el Ser-vei d’Assessorament Tècnic i tambéha animat als batles a fer una políti-ca més sostenible a través de l’apli-cació de l’Agenda Local 21.


vida municipal • CampostalaiaAIA presenta una proposta per avaluar la importància

del paisatge agrari com a reclam turístic

El conseller de Medi Ambient es reuneix amb els representants

de l'Associació Intersectorial Agrària

REDACCIÓ.

El conseller de Medi Am-bient, Miquel Àngel Gri-malt; el director General deBiodiversitat, Miquel

Ferrà; i el director General de Caça,Protecció d'Espècies i EducacióAmbiental, Pere Ramon, es va reu-nir amb els representants de l'Asso-ciació Intersectorial Agrària de PI-MEM (Francesc Mascaró, presi-dent; Miquel Artigues, portaveu; iAntoni Coll, membre de la Junta di-rectiva d'AIA) per tractar diversostemes que afecten directament alsagricultors i ramaders d'aquesta co-munitat.

En aquesta primera presa de con-tacte, el conseller ha incidit en laimportància de trobar canals decol·laboració perquè, segons ha ex-pressat, "sou una associació molt

important i estem obligats a enten-dre'ns, ja que per a nosaltres és fo-namental poder comptar amb lacol·laboració dels pagesos i els pro-pietaris de finques per a la conser-vació del paisatge".

Miquel Àngel Grimalt ha sol·lici-tat la implicació del sector per con-tribuir al manteniment de les fin-ques públiques i, a instàncies delsmembres de l'associació, ha expli-cat en què consistirà l'aplicació dela Llei del paisatge.

D'altra banda, AIA ha aprofitat lareunió per a presentar una propostad'investigació que pretén avaluar elpes real que té el paisatge agrari enla promoció turística i en la sosteni-bilitat del territori. Una propostaque el conseller s'ha compromès aestudiar.

L'informe presentat proposa rea-litzar una avaluació de la importàn-

cia del paisatge agrari com a atrac-tiu per a la població local i turísticade Mallorca. I incideix en la re-llevància de l'activitat agrícola jaque, en certa manera, el manteni-ment del paisatge dependrà de laseva pervivència. Mitjançant aquestdocument es planteja que la relacióentre el binomi pagesia-paisatgepot ser una magnífica oportunitatper fer de Mallorca un territori sos-tenible.

Així mateix, l'Associació ha sol·li-citat al conseller, iniciatives que aju-din els pagesos a desfer-se de lesrestes i envasos de medicamentsveterinaris (de moment no existeixcap pla que contempli el tractamentd'aquest tipus de residu) i tambéd'altres desfetes (com els fils que lli-guen la userda) la gestió de la qual,actualment, queda en mans dels pa-gesos.

El conseller Miquel Àngel Grimalt amb membres d’AIA.


Campos • vida municipal talaia

Celebració del XXI aniversari del’Associació de Persones Majors de Campos

REDACCIÓ.

Amb una sèrie d’activi-tats l’Associació de Per-sones Majors de Cam-pos va celebrar el seu

XXI aniversari de creació. Aquestclub compta amb més de 1.100 so-cis els quals varen participar activa-ment als actes programats.

El dia en que es va fundar elClub es va organitzar una sorti-da en bicicleta per anar la Pos-sessió de Son Catlar, situada en-tre Campos i Sa Ràpita, a on hanvisitat la Capella i l’antic casal.Després han pogut degustar unbon berenar per a recuperar for-ces. El batle Guillem Ginard i elpresident de l’Associació, GabrielMayans, dirigiren unes paraules atots els assistents i agraïren a la fa-mília propietària l’acollida que els

hi havia donat.Durant la tornada cap a Campos,

s’aturaren a visitar els jardins de l’-hort d’es Campament, a on varen

contemplar tot tipus de plantes. Elspadrins han estat acompanyats perla regidora de Serveis Socials, Fran-cisca Sureda.

Els socis del club varen participar activament als actes programats.

Prop de tres-centespersones participenal fogueró de Santa

Catalina REDACCIÓ

L'onomàstica d'un delsnoms més tradicionals aCampos, va ser celebrat deforma massiva davant l'a-

juntament de la localitat. Al fogue-ró de Santa Catalina hi varen parti-cipar més de 300 persones, algunesde les quals van torrar els seus pro-pis embotits de matances, mentred'altres van optar per comprar el ti-quet. La vetllada va ser amenitzadaamb balls populars i música delgrup "Música nostra".

Algunes persones varen torrar els seuspropis embotits de matances.

[email protected]

AGENTE OFICIAL DE TODAS LAS MARCAS

TallerRecambiosAccesorios

C/ Anselmo Obrador, 20 • CAMPOSTel. 971 16 00 65 - Fax: 971 57 46 41


Vida Municipal • Campostalaia

Èxit de participació en el Club deLectura de la Biblioteca Municipal

REDACCIÓ.

Per promourel'hàbit a la lectu-ra al municipi deCampos, la Bi-

blioteca Municipal haposat en marxa un Clubde Lectura. Fa algunsmesos que es van iniciarles activitats, obtenintfins al moment grans re-sultats. La biblioteca faci-lita un mateix llibre a undeterminat grup de per-sones que posteriormentes reuneixen per xerrarsobre les publicacions.Les lectures inclouen no-vetats editorials, clàssicsi temes variats, tant encastellà com en català.

Per al 27 de desembre està previs-ta una activitat infantil d'animacióa la lectura, a les 11 del matí. Estracta de l'actuació de Toni Rubioamb contes de Nadal. També esprojectarà el proper 3 de gener lapel·lícula "Arthur i els Minimoys" ales 10.30 hores a la biblioteca. Acontinuació reproduïm algunes deles novetats editorials per al públicinfantil, jove i adult.

Per a petits lectors:n “Una granota reial”, Maria Car-

me Roca (conte)n “Era fosc i sospitosament tran-

quil” Einar Turkowski (conte)n “El superiaio i la Martina en el

mite d'Ícar” Betulai (conte)n “Sopa de clau” Eric

Maddern/Paul Hessn “La lluna d'en Lluc” de Silvia

Roncaglian “Doña Cabra y sus siete cabriti-

llos/Mrs Goat and her sevenLittle Kids” Tony Ross (conte bi-lingüe castellà/anglès amb pà-gina de vocabulari i cd-audioper escoltar el conte en anglès ocastellà)

n “La historia de Tucan/Two CanToucan” David Mckee (conte bi-lingüe castellà/anglès amb pà-gina de vocabulari i cd-audio

per escoltar el conte en anglès ocastellà)

n “Dos monstruos/Two Monsters”David Mckee (conte bilingüecastellà/anglès amb pàgina devocabulari i cd-audio per escol-tar el conte en anglès o castellà)

n “Mi atlas Larousse de los anima-les” Eric Mathivet

n “Descobrim els castells” KyrimaTrapp

n “El gran libro de los porqués”Martine Laffon/Hortense deChabaneix

n “Antigua China” Doctor WalterFlemmer

n “La medición del tiempo” DoctorEric Übelacker

Literatura juvenil:n “Los Hijos de la lámpara II: La

Djinn Azul de Babilona” P.B.Kerr

n “El secreter de nacre” GuillemRosselló

n “Escales de cargol” Joaquim Ha-ro

n “La maledicció del silenci” Ma-nel Alonso i Català

Narrativa:n “El lleó de Böcklin i sis contes

més” Miquel de Paloln “Certituds immediates” Miquel

Bauçà

n “Els privilegiats”Núria Perpinyàn “El puente de los ju-díos” Martí Gironelln “La interpretaciódel crim” Jed Ruben-feldn “El amante de Shan-gai” Michèle Kahnn “La vida interiord'en Martin Frost”Paul Austern “Exploradores delabismo” Enrique Vila-Matasn “El padre de Blanca-nieves” Belén Gope-guin “La bastarda d'Is-tanbul” Elif Shafakn “L'ampla mar dels

Sargassos” Jean Rhysn “Un amor a cada bar” Lluís-An-

ton Baulenasn “Un pequeño inconveniente”

Mark Haddonn “La carretera” Cormac McCarthyn “Pompeia. Una ciutat sota ame-

naça” Robert Harrisn “El camarero perfecto” Alain

Claude Sulzern “Así vuela el cuervo” Ann-Marie

MacDonald

Poesia:n “La avenida de la luz” José Car-

los Llop

Coneixements:n “El arte gótico en España” José

María Azcárate (manual d'art)n “El gran libro de los trucos y con-

sejos para el hogar” CassandraKent (economia domèstica)

n “Econometría” Montserrat DíazFernández/ María del Mar Llo-rente Marrón

n “Filosofías del mundo” David E.Cooper (història del pensamentfilosòfic)

n “Adicción a las nuevas tecnologí-as” Elisandro Beccoña Iglesias(addiccions)

n “Violencia escolar” Manuel Ar-mas/ Carmen Maria Armas(psicologia social)

L’Ajuntament de Camposvos desitja lo millor per aquestes Festes de Nadal i Cap d’Any


Campos • Vida Municipal talaia

L’Ajuntament de Camposvos desitja lo millor per aquestes Festes de Nadal i Cap d’Any

El batle ha sol·licitat la col·laboració del conseller d'Habitatge i Obres Públiques

El centre històric de Campos serà objecte

de millores

REDACCIÓ.

El batle Gillem Ginard ha re-querit el suport del conse-ller d'Habitatge i Obres Pú-bliques, Jaume Carbonero,

per dur a terme un programa d'em-belliment del centre històric de lalocalitat. La petició s'ha cursatdurant la visita del conseller aCampos.

Durant l'encontre es van tractartemes com la Llei de Barris, quepossibilitarà una reforma integralde determinades zones del cascurbà, com també la cessió de sòlpúblic per a la construcció d'habi-tatges de protecció oficial.

El conseller ha vist de bon ull laproposta formulada per Ginard,consistent en la reforma i l'embe-lliment del centre històric, estruc-turant- lo en diverses fases. Laprimera etapa es centraria en lareforma de la plaça de Sa Creu,dotant-la de mobiliari urbà i enjar-dinament, així com també l'elimi-nació del cablatge o la canalitzacióde les aigües de pluja. A més a més

la Conselleria d’Habitatge ha con-cedit una subvenció per a l'elimina-ció de barreres arquitectòniques ala casa de la vila, que es durà a ter-

me l'any que ve, quan es reformii ampliï l'ajuntament.

El conseller Carbonero ha reco-rregut a més els municipis de lacomarca de Migjorn com Lluc-major, Santanyí, Ses Salines i Po-rreres. En ells ha exposats tres lí-nies bàsiques d'actuació: en pri-mer lloc ha donat a conèixer laconvocatòria per a la rehabilita-ció d'espais o immobles públics;en segon terme ha plantejat lanecessitat d'aconseguir sòl pú-blic edificable per a la construc-ció de VPO, especialment per ajoves i famílies monoparentals; i

finalment, va informar del pla d'eli-minació de les barreres arquitectò-niques i la dotació d'ascensors, a lescases de la vila o espais públics.

Jaume Carbonero durant la seva visita aCampos.


Vida Municipal • Campostalaia

REDACCIÓ.

El passat dia 1 de desembre,l’associació “Campos Soli-dari” va organitzar un so-par al restaurant Ca n’An-

dreu Cos en solidaritat amb els ninsapadrinats i familiars de la Repú-blica Dominicana afectats per l’Hu-racà NOEL. La gent es va sentirmolt sensibilitzada ja que en el so-par hi assistiren més de 220 perso-nes. Al mateix sopar es feren rifesde regals oferts per empreses i per-sones particulars que volguerencol·laborar amb “Campos Solidari”.Dels quals n’estan molt agraïts perla seva aportació.

També es va fer un petit homenat-ge als antics membres de l’associa-ció que durant uns anys participa-ren en la direcció, amb un àlbum derecord amb fotografies de la Repú-blica Dominicana.

Els homenatjats foren: TomeuRosselló, Bàrbara Fca. Mas Salom,Joan Mas Roig, Joan Miquel Puig-server, Antònia Ballester, NadalAdrover, Sor Catalina Mateu, MariaTomàs Mir, Pere Ollers, Bernat Vidali Margalida Alcover, promotora delprimer viatge a la República Domi-nicana i responsable dels nins apa-drinats de Fula i Santo Domingo.

La participació de la senyoretaAida també fou aplaudida per lesseves danses orientals i que entrerifa i rifa al final del sopar donà,col·laborant també així amb la soli-daritat.

Després del sopar, el president vadir unes paraules, fent referència aNoel pel que havia afectat a les fa-mílies dels nins apadrinats, desta-cant que l’apadrinament “ És unaajuda personal però que també be-nefícia a tota una comunitat. “Vadestacar també que amb l’ajuda re-buda i els apadrinaments, els col·la-boradors ajuden en l’educació, en elmenjar, en el vestir i en els primersauxilis mèdics en cas de necessitat“.

Tots els padrins i col·laboradorsfan possible una educació en el nino la nina perquè pugui anar a l’es-cola i rebre una educació integral, iel dia de demà tingui més possibili-tats de fer una feina en el seu país isi ha de sortir que sigui de turista ino d’immigrant.

Va fer referència a les activitatsque durant aquests 7 anys ha fetl’associació, ja fos en forma de pro-jecte o directament.

Va ressaltar que el grupet de jovesvoluntaris que col·laboren amb l’as-

sociació fan una fei-na molt bona, delsquals n’estan moltagraïts.

Durant aquest 7anys de la fundacióde l’associació s’hanapadrinats 478 in-fants, ja n’hi ha quehan acabat el pro-grama d’apadrina-

ment per haver complit l’edat. Ac-tualment els responsables a Repú-blica Dominicana són: a VillaVásquez, Sor Nuris Capellan mis-sionera dels SS.CC. amb 18 apadri-nats. A Palo Verde és el Pare Fran-cisco Gayà, mallorquí amb més detrenta anys a R.D. són 158 nins/es. Ia “ Hogar Escuela Sor Petra Grullón“ de Santiago de los Caballeros laresponsable és Sor Esperanza Yno-josa també dels SS.CC. i són 29 ni-nes orfes apadrinades.

El president també feu un repàsper on estan distribuïts el padrinsper Mallorca i són més de vint po-bles que tenen representació de pa-drins, a més de Ciutadella i Olesade Montserrat.

El president Gabriel Más acabàl’acte dient que l’esperit de l’asso-ciació es podria resumir així:Vaig tenir fam i em donàreu de menjarVaig estar sense roba i em vestíreuEra analfabet i m’ensenyareu a llegirEstava malalt i em duguéreu al metge.

Els comerciants de Campospreparen la campanya nadalenca

REDACCIÓ.

L'Associació de Comerciantsi Empresaris de Camposengegarà la nova campan-ya de promoció del sector a

on s'utilitzaran diversos elementsdecoratius amb temes i colors nada-lencs. Guillem Mas, president del'entitat va explicar que "en aquestaoportunitat s'ha optat per decoraramb Ponsèties que és la planta quefloreix en aquesta època de l'any.Cada establiment dissenyarà el seupropi aparador"

El representant dels comerciantsva anunciar, a més a més, com a no-vetat per aquest any el sorteig de5.000 euros en vals de compres atots els establiments que participina la campanya. Així es pretén esti-mular al consumidor en una èpocatan assenyalada com és Nadal i Capd'any. "La idea és que cada comerçpugui donar un premi de 50 euros idesprés 3 premis que es sortejaranentre tots els comerços, les quanti-tats seran més altes i es distribuirancom s'estimi convenient" va mani-festar Mas.

Un altre dels atractius de la tem-porada serà “El Pare Noel ve ambtren" que es realitzarà per quart anyconsecutiu, gràcies a la col.labora-ció de l’Ajuntament de Campos.L'Associació de Comerciants englo-ba a més d'un centenar d'establi-ments, afiliats a PIMEM i PIMECO.

Guillem Mas, president de l'Associacióde Comerciants i Empresaris de Campos

Sopar de ‘Campos solidari’


Llucmajor • Vida Municipal talaia

A la competició participaren 22 embarcacionstripulades per parelles de pescadors

Llorenç Mojer i Alfonso Moyàguanyadors de l’open de pesca

“Trofeu Nadal s’Estanyol”REDACCIÓ.

El Club Nàuticde s’Estanyolacollí un anymés el campio-

nat de pesca d’espècies“Trofeu Nadal s’Estan-yol” organitzat pelClub de Pesca Es CapRoig de Llucmajor.

El campionat es ce-lebrà en aigües del CapBlanc, Cabrera i CapSalines; i en ell hi parti-ciparen 22 barques tri-pulades per parelles depescadors. El torneigestava obert a totes lesembarcacions de Ma-llorca, que pertanyenals clubs nàutics o depesca, amb les sevesrespectives llicènciesen vigor.

La jornada començàben prest al matí. Els participantsempraren diverses modalitats depesca (fons, curricán, etc.) i una es-tricta observació a la normativa vi-gent respecte a les talles mínimesde determinades espècies. No esta-va permès cap peça que fos inferiora 11 centímetres ni tampoc cefalò-podes ni crustacis.

Al migdia es realitzà el pesatge i

s’anunciaren els guanyadors. Llo-renç Mojer i Alfonso Moyà a borddel “Nacho” foren els guanyadorsabsoluts amb 11,25 punts. El segonlloc correspongué a Pere Verger iMiquel Ribot amb 10,75 punts.

En tercera posició quedà VicenteMonemis del “Danubio”. El quart,quint i sisè lloc correspongué res-pectivament a Guillem Pons i Mi-

quel Cañellas del “Besuqui I”, a Jo-an Salvà i Sebastià Oliver d’ “Ona5ª”, i Maties Crespí i Caty Lladó del“Loco”.

Les tres darreres parelles obtin-gueren una puntuació de 8,75 cadauna. El torneig fou patrocinat perl’Ajuntament de Llucmajor, Restau-rant Tropi Pizza i Fullana e HijosS.A.

REDACCIÓ.-

Complint l'acord adoptatper unanimitat de tots elspartits en el Ple de la Cor-poració Municipal, l'A-

juntament de Llucmajor ha sol·lici-tat al Consell de Mallorca la quanti-tat de 1.068.027 euros per a la millo-ra de serveis de proveïment d'ai-gua, sanejament i implantació depluvials a la plaça d'Espanya, carrer

Bisbe Taixequet i Passeig Jaume IIId'aquesta localitat.

La quantitat sol·licitada, dins elPla d'Obres i Serveis de l'organis-me insular per al 2008, correspon al50% del pressupost d'aquesta obramunicipal, que ascendeix a2.136.055'61 d’euros. L'avantprojec-te de les mencionades obres ha es-tat redactat per Melcior Miralles iMateu Ginard, arquitecte i engin-yer tècnic municipals respectiva-ment.

La mesura pretén cobrir el 50% de l'obra que ascendeix a 2.136.055 d’euros

Llucmajor sol·licita al Consell un miliód'euros per a millores de serveis bàsics

Participants i patrocinadors del torneig de pesca recreativa.


Vida Municipal • Llucmajortalaia

Activitats per conscienciar sobre laproblemàtica dels maltractaments

REDACCIÓ.

L'Ajuntament de Llucmajorva participar un any més,en la campanya contra elsmaltractaments, que es va

realitzar amb motiu del Dia Inter-nacional Contra la Violència de Gè-nere. Durant la tercera setmana denovembre es van realitzar diversesactivitats com tallers, murals, xerra-des informatives, projecció depel·lícules i debats, a diversospunts del municipi. A més a més, esva penjar a la façana de la casa de lavila el llaç blanc, en senyal d'adhe-sió a la mencionada campanya quepretén conscienciar a la ciutadaniasobre aquesta problemàtica.

A la Plaça Espanya de Llucmajor ia la Plaça del Mercat de s 'Arenal esvan ubicar dues taules informativescontra la violència de gènere, diri-gida a un ampli públic. Els jovesdel municipi també van desenvolu-

par diversos programes entre elsque destaquen la confecció de mu-rals amb imatges i missatges sobre

la violència masclista. Les activitatsvan tenir lloc al Casal de Joves deLlucmajor i Badies.

Mural realitzat per joves del municipi.

També va ser aprovat el pla de sanejament financer per al període 2008-2010

A 43'4 milions d'euros ascendeix el pressupost quegestionarà el consistori durant el 2008

REDACCIÓ.

El ple de la Cor-poració Muni-cipal, governa-da pel PP, va

aprovar els pressupostsque gestionarà durant el2008 i que ascendeixen a43'4 milions d'euros.

Després de l'habitualdebat en el tema delscomptes municipals, l'A-juntament de Llucmajorva aprovar els pressu-posts corresponents alproper any.

A la partida de despe-ses s'inclouen els capítolscorresponents a les des-

peses de personal (16,8milions d'euros); bens co-rrents i serveis (12,9 mi-lions d'euros); i inver-sions reals (4,4 milions).A l'apartat de despesestambé hi estan contem-plades desemborses peral Patronat Residència dePersones Majors de Lluc-major (968.012 euros); elPatronat Molí d’en Gas-par (154.740 euros); per al'Empresa Municipal deServeis LLEMSA(3.226.208 euros); i per ala Fundació Convent(600.850 euros). El totalde la despesa pressupos-tada ascendeix a

38.368.064 euros Pel que fa als ingressos

es preveu per al pròximany una recaptació de14.215.000 euros d'impos-tos directes; 3.510.000d'impostos indirectes;12.680.417 per conceptede taxes i d'altres ingres-sos; i 9.270.811 euros detransferències corrents. Eltotal d'ingressos previstés de 43.489.087 euros.

Addicionalment l'A-juntament de Llucmajorva aprovar un Pla de Sa-nejament Financer per alperíode 2008-2010, encompliment a la Llei Ge-neral d'Estabilitat Pres-

supostària 18/2001. Lamesura pretén adoptardisposicions estructuralsd'ingressos i de despesesperquè no existeixi undèficit en el finançamentdels serveis públics quees presten. Entre les me-sures correctores es tro-ba l'ajust de l'ingrés co-rrent a la despesa co-rrent, com l'incrementde l'Impost de Bens Im-mobles que passarà del0,55% al 0,8%; els de na-turalesa rústica que pu-jaran del 0,3% al 0,8%; il'impost als vehicles ques'incrementaran del 1,5al 1,75%.


Llucmajor • Vida Municipal talaia

La consellera de Territorivisita Llucmajor per donar

suport tècnic respecte al PTM REDACCIÓ.

El batle de Llucmajor, LlucTomàs, ha qualificat de"profitosa" la reunió man-tinguda amb els represen-

tants del Departament de Territoridel Consell de Mallorca, encapçalatper Maria Lluïsa Dubón.

Lluc Tomàs ha assenyalat la neces-sitat de comptar amb l'assessora-ment i ajuda de l'ens insular per tra-mitar l'adaptació del Pla General delmunicipi al Pla Territorial de Mallor-ca (PTM). El batle ha reconegut quehi ha un retard en l'adaptació peròha remarcat que ha estat degut a unproblema de noves normes que hansortit.

El batle ha destacat, a més a més, lanecessitat de nous equipaments peral municipi, especialment la cons-trucció d'una escola nova, i en conse-qüència ha sol·licitat la declaraciód'interès general sobre els terrenys

per poder edificar-la. Maria LluïsaDubón ha apuntat que s'estudiarà lapetició però la intenció del departa-

ment de territori és anar reduint lesdeclaracions d'interès general quefins al moment s'havien donat.

Maria Lluïsa Dubón es va reunir amb Lluc Tomàs

Continuen lesactuacions dins

el Plad'Autoprotecció

Escolar delMunicipi

REDACCIÓ.

Al Col·legi Públic Rei Jau-me III de Llucmajor s'hadut a terme un simulacred'evacuació per

emergència d'incendi, prosseguintamb en el programa municipald'Autoprotecció Escolar que desen-volupa l'Ajuntament de Llucmajor,

en col·laboració amb membres deProtecció Civil, Bombers i PoliciaLocal.

Els 650 alumnes d'aquest centreeducatiu han trigat quatre minuts icinquanta-un segons en abandonarles instal·lacions, una vegada activa-da l'alarma pel suposat foc localitzata la cuina del col·legi. Els escolars s'-han trobat amb un inconvenient pre-vist pels propis planificadors del si-mulacre: la porta principal del col·le-

gi estava tancada per una errada delsistema elèctric, i en conseqüènciavan haver de sortir per les portes la-terals. Una vegada desconnectadal'alarma de l'hipotètic sinistre, elsnins van tornar a les seves aules.

Fonts municipals van assenyalarque el programa es continuarà apli-cant periòdicament i es realitzaranamb més freqüència a tots els cen-tres d'ensenyament públics i pri-vats que ho sol·licitin.

Els estudiants van evacuar les instal·lacions en un temps de 4 minuts i 50 segons.


Vida Municipal • Llucmajortalaia

Silenci a Llucmajor per l'últim assassinat d’ETA El poble de Llucmajor ha guardat cinc minuts de silenci davant la casa de la vila com a senyal de repulsa per l'as-

sassinat del guàrdia civil Raúl Centeno, perpetrat per la banda terrorista ETA.

Llucmajor estalvia48.000 watts en

il·luminació nadalencaREDACCIÓ.

El municipi de Llucmajor haposat en funcionament laseva il·luminació nadalen-ca, de la qual són protago-

nistes enguany els nous equips de"leds", de molt baix consum, ambels quals s'aconseguirà un estalvienergètic de 48.000 watts, el que su-posa un 78% sobre la potència con-sumida el Nadal de 2006.

L'Ajuntament ha adquirit 52 nousequips d'aquestes característiques,amb una despesa de 24.000 euros, iha retirat una trentena d'equips ob-solets. Llucmajor diu adéu al 2007 irebrà 2008 amb 641 mòduls d'il·lu-

minació nadalenca, dis-tribuïts a carrers i placesdels 18 nuclis urbans delterme municipal.

A la ciutat de Llucma-jor s'han instal·lat 209mòduls d'il·luminació,178 a s'Arenal i 254 a laresta de nuclis urbanit-zats de la costa, des deSon Verí fins a s'Estanyolde Migjorn. En total,aquests ornaments escomposen de 3.440 me-tres de microlàmpada.El pressupost total de lainstal·lació és de 70.184euros.

La decoració nadalenca il·lumina diferents places icarrers del municipi.


Porreres • Vida Municipal talaia

La Fundació Campaner rep un donatiu del'Associació de Comerciants de Porreres

Aquesta iniciativa pretén ajudar en la lluita contra el Nomaque afecta a la població infantil de l'Àfrica

REDACCIÓ.

La presidenta de l'Associa-ció de Comerciants i Em-presaris de Porreres, MariaDolores Pinteño, va lliurar

un xec per valor de 782 euros a laFundació Campaner. Els doblersvan ser recaptats mitjançant unatómbola benèfica, en motiu de lesfires de la localitat, a on van partici-par prop de cinquanta establimentscomercials. Cada negoci va aportarun petit obsequi que posteriormentva ser sortejat entre els participants.

La Fundació Campaner és una en-titat sense ànim de lucre que ha tre-ballat des del 1996 per eradicar la te-rrible malaltia del Noma, entre lapoblació infantil del Níger (Àfrica).

A l'acte hi va assistir la regidora deServeis Socials de l'Ajuntament dePorreres, Francisca Mora; el presi-dent de la Fundació Campaner, Jo-sep Campaner; i nens africans bene-ficiaris del programa. Francisca Mo-ra va destacar que de vegades la gentde l’illa "no se n'adona de lo afortu-nada que és" i no va descartar la pos-sibilitat de continuar col·laborantamb entitats benèfiques. Josep Cam-paner va agrair al poble de Porreres iva manifestar que la Fundació téprop de 80 nens afectats de Noma,que són portats a Mallorca o Barcelo-na per rebre atenció mèdica i tracta-ments de cirurgia reconstructiva.

"Els casos més greus han estattraslladats a Mallorca, a on l'equipdel Doctor José Iriarte de Son Dure-ta els ha atès. Hem recuperat propde 1.000 nens i nenes, molts d'ellssón orfes o han estat abandonatspels seus pares" va dir Campaner.

Finalment, la presidenta de l'As-sociació de Comerciants de Porre-res va expressar la seva satisfaccióper l'alta participació i acollida dela campanya. "És la primera vegadaque realitzem aquest tipus d'activi-tat solidària i estem contents de po-der ajudar als altres" va assenyalar.

Instants del lliurament del xec a favor de la Fundació Campaner.

• Del 14 al 20 de desembre, a laPlaça de la Vila, exposició “La voltaal món en vuitanta cases” Patroci-na Fons Mallorquí de Solidaritat. • 17 de desembre, a les 20.00 h a laSala Polivalent, Audició de Nadaldels alumnes de l’escola de Músi-ca. Organitza: Escola de Música dePorreres. • 19 de desembre, a les 18.00 h allocal de la Gent Major, Conferència“Com podem millorar la nostramemòria” Patrocina Obra SocialFundació La Caixa. I a les 19.30 hTradicional Xocolatada de Nadal.A les 19.00 a l’Església Parroquial,Festa Nadalenca del Col·legi Vergede Monti-Sion. • 20 de desembre, a les 18.30 h al’Església Parroquial, Festa de Na-dal de l’Escola Nova. Nadales i xo-colatada. • 22 de desembre, a les 20.30 h al’Església Parroquial, Concertd’Orgue a càrrec d’Antoni Mulet.Organitza: Fundació ACA. • 23 de desembre, a les 11.00 h as’Escorxador, Audició dels Alum-nes de l’Escola de Música. Organit-za: Escola de Música de Porreres. • 24 de desembre, a les 23.00 h a

l’Església Parroquial, Missa de Ma-tines.• 26 de desembre, a les 18.30 h al’Església Parroquial (Capella delRoser), Concert de Nadal de la Co-ral de Porreres. • 31 de desembre, a les 21.00 h allocal social del carrer d’en Cerdà,Sopar de nit vella i ball de capd’any de l’Associació de PersonesMajors de Porreres. A les 23.45 h ala Plaça de la Vila, Repartiment deborses de raïm i a les 00.00 h Repi-cada de Campanes i coets d’entra-da 2008. A les 00.15 h Conyac cre-mat per a celebrar l’entrada d’any. • 1 de gener, a les 17.00h a la Plaçad’en Mora, Arribada del patge reialper a recollir les cartes de tots elsnins i nines de la vila. • 5 de gener, a les 19.15 a la PlaçaMolí de n’Amengual, Arribadadels Reis Màgics d’Orient, queaniran pel carrer del Pou Florit capa la Plaça de la Vila. A les 19.30 al’Església Parroquial, Adoració delNin Jesús pels Reis d’Orient. A les19.45 a la Sala, Recepció i Missatgedels Reis d’Orient. I a les 20.10 Re-partiment de joguines a les casesde la vila.

Agenda Porreres

Festes de Nadal i Cap d’Any


Vida Municipal • SantanyítalaiaSegons fonts municipals les pujades s’ubiquen al voltant del 9% de l’IPC

L’Ajuntament de Santanyí revisa lapujada dels imposts i les taxes municipals

REDACCIÓ.

L’equip de governmunicipal en-capçalat per Mi-quel Vidal (PP)

ha decidit actualitzar elsimposts i taxes que regi-ran a partir del mes degener de 2008. És el casde l’impost sobre bensimmobles (IBI) que expe-rimentarà una pujada del9% com a resultat de l’ac-tualizació de l’IPC, elqual no s’havia modificatdurant els darrers tresanys. El nou IBI queda fi-xat en un 0,71% que s’im-posa sobre el valor cadas-tral i és un poc més baixrespecte a altres pobla-cions de Mallorca, comSóller que aplica el 0,95%,

Maria de la Salut un 0,85o Llucmajor amb un0,80%. L’IBI en sòl rústices manté sobre el 0,31%.

La taxa de recollida defems és una de les quemés augmenta ja que el26% ve determinat pelConsell de Mallorca enconcepte d’incineració.Per part de l’Ajuntaments’augmenta el 3% perl’actualització de l’IPC.Segons fonts municipalsaquesta mesura era ne-cessària ja que l’any 2006s’experimentà un dèficitde 533.755 euros sobreaquesta taxa i per evitaraquesta situació s’estimaque l’augment hauria deser de l’ordre del 61,11%.Sobre aquest apartat, elsveïns de Campos han

acordat una pujada del50%, els propietaris de vi-vendes pagaran 151 eu-ros anuals per conceptede recol·lecció de fems. ASantanyí la taxa queda fi-xada en 101, 24 euros.

La taxa de claveguerams’unifica i totes les zonesde Santanyí pagaranigual. L’ajuntament co-brarà per vivenda 35,91euros. Aquesta taxa tam-bé era deficitària. Per al-tra part, les taxes pel cen-tre d’estàncies diürnes,llicències de taxis, mer-cats, obertura d’establi-ments, publicitat a la rà-dio municipal i taxa deguals s’incrementen un9,5%.

També es van revisarles taxes de les instal·la-

cions esportives munici-pals; així com la quotaper a practicar la natacióa la piscina municipal deSantanyí i Cala d’Or quepassa de 10 euros a l’anya 120 euros. S’han instau-rat uns vals familiars de185 euros anuals i per ales persones amb minus-valies es podrà pagar enquotes trimestrals, sem-pre que hi hagi un infor-me favorable del depar-tament de Serveis Socials.

Aquesta pujada de lesOrdenances Fiscals perl’any 2008 fou aprovada,a la darrera sessió plenà-ria extraordinària, ambels vots de l’equip de go-vern (PP) i l’abstenciódels grups de l’oposicióPSOE, PSM i UM.

Els nins i nines de Santanyí realitzen una neteja en el Parc Natural de Mondragó

REDACCIÓ.

En el marc de les activi-tats de l’Agenda local21, els alumnes delCol·legi Públic Blai Bo-

net realitzaren una jornada me-diambiental en el Parc Naturalde Mondragó. Les actuacionshan inclòs una neteja de la zona iunes xerrades informatives so-bre la conservació de la natura,organitzades per la regidoria deMedi Ambient de l’Ajuntamentde Santanyí.

Un total de 230 alumnes delcentro han assistit a Mondragójuntament amb els seus profes-sors, membres de l’Agenda local21, de Protecció Civil; el regidorde Medi Ambient Miquel Con-testí; i el guarda forestal munici-pal Els estudiants pogueren observar in situ la fauna i la flora de la zona.

REDACCIÓ.

El Teatre Principal de San-tanyí fou escenari d’unemotiu homenatge entorna la figura del difunt poeta

Blai Bonet. El Fill Il·lustre de San-tanyí fou presentat com una figurairrepetible en el món literari de lallengua catalana de Mallorca.

Diversos poetes vinculats al per-sonatge llegiren fragments de la se-va obra, donant a conèixer la mag-

nitud i solemnitat delsseus versos. Entre ells, eljove escriptor de Calonge,Pau Vadell; Sebastià Alza-mora, Bernat Nadal, Ga-briel Florit; l’actual direc-tor general de Cultura, Pe-re Joan Martorell; i AntoniVidal Ferrando. Tots ellsadmiradors i amics de Blai Bonet.

L’acte fou presentat pel regidord’Educació i Cultura, Cristòfol Vidal.Seguidament cada un dels rapsodes

recità, amb acompanyament musical,dos poemes de Blai Bonet i un depropi. L’escenari tenia un teló de fonsamb una pintura de Jesús Camargo.


Santanyí • Vida Municipal talaia

Poetes de Mallorca rendeixenun emotiu homenatge al

desaparegut poeta Blai Bonet

La lectura poètica es realitzà amb acompanyamentmusical.

El Consell de Mallorca també es suma als actes en honor del escriptor Blai Bonet

REDACCIÓ.

El Departament de Cultu-ra i Patrimoni del Con-sell de Mallorca tambéha volgut rendir home-

natge a Blai Bonet amb la reedi-ció del llibre “El color” i ambl’exposició divulgativa “Blai Bo-net: instants creatius”, presentatsa la capella de la Misericòrdia dePalma.

El llibre El Color de Blai Bonetha estat editat en el número 12de la Col·lecció “Mixtàlia”. L’edi-ció d’“El Color” té l’origen al’any1986, quan Blai Bonet decidíreeditar els seus quatre primers po-emaris a la col·lecció «Tià de Sa Re-al» de Manacor, de la qual era el di-rector Josep Maria Llompart.Aquests llibres de poemes són“Cuatro poemas de Semana Santa”,“Entre el coral y la espiga”, “Cantoespiritual” y “Comedia”. En l’edi-ció de 1986, Bonet feu una sèrie demodificacions, respecte de les pri-meres edicions dels llibres corres-ponents, que en certa manera mani-festen una certa evolució del poeta.

La reedició d’El Color dintre de lacol·lecció Mixtàlia compta amb unpròleg detallat de Margalida PonsJaume, que situa perfectament elvolum a dintre del conjunt de l’obra

del escriptor i ens ajuda a profun-ditzar en el coneixement d’aquestaobra i del significat que te a la poe-sia catalana del segle XX. Per la se-va part, l’exposició, “Blai Bonet:Instants creatius” fa referència a lesrelacions literàries de Blai Bonetamb figures representatives delmón cultural com Damià Huguet oBernat Vidal i Tomàs.

La vicepresidenta i consellera deCultura i Patrimoni, Joana LluïsaMascaró, ha explicat quins actesformen part del conjunt d’iniciati-ves organitzades amb la finalitat de“rendir homenatge a aquest reno-vador de les lletres catalanes, delqual el proper dia 21 de desembrees compleix el dècim aniversari de

la mort”. Així doncs, Mascaró hadestacat que el seu departamentcontinuarà recordant a Bonet a l’ac-te d’entrega dels Premis Mallorcade Creació Literària i del Premi Tea-tre Principal de Texts Dramàticsamb la representació de Pèl al pit dela companyia Corcada Teatre, i hacol·laborat en l’edició del catàlegsobre l’exposició “Blai Bonet.¡Obriu-me dins el mar...!, que s’haexhibit a l’Espai Ramon Llull.

La vicepresidenta i consellera deCultura i Patrimoni ha reiterat elcompromís del Departament ambla difusió de la figura i de l’obra delpoeta de Santanyí, que culminaràamb la posada en funcionament dela Casa Museu Blai Bonet.

Joana Lluïsa Mascaró i Rafel Bordoy director de la col·lecció Mixtàlia.


Vida Municipal • Santanyítalaia

Els alumnes de Cala d’Or visiten la casa de la vila per conèixer

el seu funcionamentREDACCIÓ.

Els alumnes de segon deprimària del col·legi públicSanta Maria del Mar de Ca-la d’Or visitaren les de-

pendències municipals de l’Ajunta-ment de Santanyí per conèixer deprop el seu funcionament.

Acompanyats per tres professorsdel centre, els nins i nines varen recó-rrer els distints departaments, men-tre l’arxiver Cristian Fuster i Pep “essaig”, donaven les explicacionsoportunes i contestaven les pregun-tes que llançaven els alumnes.

Acabada la visita, escolars i pro-fessors es varen fotografiar amb elprimer tinent de batle, Llorenç Gal-més, la secretària del batle, Margali-da Obrador i els dos guies: CristianFuster i Pep “es Saig”.

Aprofitant l’estada a Santanyí, elsalumnes continuaren la seva excur-sió fent una visita al mercat setma-nal que coincideix en dimecres. Els estudiants del Col·legi Santa Maria del Mar varen recórrer els distints departaments

Santanyí celebra lafesta del seu patró

Sant Andreu

REDACCIÓ.

El darrer dia de novembre,la gent de Santanyí ha sor-tit al carrer per gaudir de lafesta del seu patró Sant An-

dreu. La jornada festiva ha co-mençat amb una missa solemne a laparròquia que porta el mateix nom,i que ha estat presidida per Mn. An-toni Amorós, rector d’Artà i de laColònia de Sant Pere. Durant la ce-rimònia religiosa ha cantat la CoralSant Andreu i l’Agrupació OrdiBroix ha interpretat el ball de l’O-ferta.

Al migdia, la Banda Municipal deMúsica ha acompanyat a les autori-tats fins a davant l’Ajuntament, aon la banda ha interpretat diferents

peces musicals. Acte seguit s’ha do-nat pas als gegants santanyiners,Bernat Cinclaus i Maria Ramis, quehan realitzat els seus balls a ritmedels xeremiers.

Finalment, la gent del poble hagaudit d’un petit refresc a la PlaçaMajor, en el qual, hi havia un gran

assortit d’aliments realitzats de lamanera casolana. Acabat el refresc,com ja és tradició, s’han repartit elscalendaris de 2008. Cada any, l’A-juntament elabora un calendariil·lustrat amb fotografies del poble.Enguany, el tema escollit ha estatles festes patronals.

Els gegants han ballat al ritme dels xeremiers.


Santanyí • Vida Municipal talaia

Es Llombardscelebrà les festesde la Immaculada

REDACCIÓ.

El nucli d’es Llombardsha celebrat les festes enhonor a la Verge Imma-culada. El programa in-

cloïa una xerrada a ca ses Mon-ges amb el porter del Reial Ma-llorca, Miquel Àngel Moyà;l’exposició de pintura Mallorcaal natural d’Emiliano R; una mis-sa solemne dia 8 de desembre,presidida pel bisbe de Mallorca,Jesús Murgui; i un concert a cà-rrec dels alumnes de l’EscolaMunicipal de Música de Santan-yí.

És tracta d’un programa de caràcter preventiu i de suport als menors

El consistori crearà la figura del policia tutor per talde controlar els alumnes dels centres escolars

REDACCIÓ.

L’Ajuntament de Santanyívol impulsar un projecteque ja es dur a terme a al-guns municipis de Mallor-

ca i que ha obtingut bastant d’èxit.Es tracta de la creació de la figuradel Policia tutor, una iniciativa queha sorgit després d’estudiar les de-mandes realitzades per la direccióde l’Institut de Santanyí en relació adiverses problemàtiques sorgidesamb l’alumnat i el seu entorn.

El projecte s’està elaborant des deldepartament de Serveis Socials, delqual n’és responsable la regidora

Maria Pons, conjuntament amb laregidoria d’Interior, a càrrec del pri-mer tinent de batle, Llorenç Galmés.

L’objectiu principal d’aquest pro-grama és la prevenció i aquesta seràla principal funció del Policia tutor,ja que en major o menor mesura, esvenen produint conductes antiso-cials tant a l’àmbit de l’educaciócom fora d’ell.

Variables com l’absentisme escolar,el vandalisme, l’alcohol, el consumde drogues, les agressions, l’assetja-ment escolar, entre d’altres, són con-ductes antisocials que s’han de pre-venir, no només per la societat civilsinó també per les Administracions

Públiques. Per tant, el Policia tutor ésun mediador social i un col·labora-dor necessari per detectar y prevenirconductes antisocials, en principi,des del sentit de la prevenció.

L’equip de treball estarà compostper: l’orientadora de menors i famí-lia, el policia tutor i els representantsdel centres educatius. El projecte espresentarà als centres, als pares i alsconsells escolars. D’altra banda, laimplantació del projecte dependràde la creació de l’equip, els mitjans ila infraestructura entre d’altres.

Un llaç per a laSida

REDACCIÓ

Amb motiu del Dia Mun-dial de la SIDA, s’ha ce-lebrat una jornada de re-flexió i solidaritat cap al

col·lectiu de persones que patei-xen aquesta malaltia. Cal recordarque actualment no existeix capvacuna capaç de frenar la SIDA, iavui per avui, la prevenció se pre-senta com la millor solució. Peraquest motiu, l’Ajuntament deSantanyí, no ha volgut donar l’es-quena a aquesta problemàtica is’ha adherit a la campanya contrala SIDA, posant el llaç vermell ala façana de l’Ajuntament.

Membres de l’ajuntament han recolzat lacampanya contra la sida.


Vida Municipal • Ses Salines

“Volem rehabilitar el pati de l’Escola Vella”Entrevista a Cosme Orell,

Regidor de Cultura de Ses Salines

CCoossmmee OOrreellll ppaarrllaa ddeellsspprriinncciippaallss pprroojjeecctteess ––dd’’ààmmbbiittccuullttuurraall ii ppaattrriimmoonniiaall-- qquueeiimmppuullssaarràà ll’’eeqquuiipp ddee ggoovveerrnnmmuunniicciippaall.. AAllgguunnss jjaa ccoommeennççaattssccoomm llaa rreehhaabbiilliittaacciióó ddeell’’eessggllééssiiaa vveellllaa,, ffiinnaannççaatt aammbbffoonnss ddeell PPllaa ddeeDDeesseessttaacciioonnaalliittzzaacciióó TTuurrííssttiiccaaddeell GGoovveerrnn BBaalleeaarr;; eell ppaattii ddee lleesseessccoolleess;; llaa mmiilllloorraa ddee llaa ppààggiinnaawweebb mmuunniicciippaall,, eennttrree aallttrreess..

GRÉGORY FÈVE

Cóm van les obres de rehabilita-ció de l’església vella?

El projecte està pràcticamentconclòs i queden només un parellde mesos per a poder disposar d’a-quest espai. Aquest és un projecteimportant per al municipi i un ob-jectiu històric. Finalment s’ha acon-seguit. L’església estava en mansprivades i passà a ser de titularitatmunicipal fa un parell d’anys. Lavaloració en general del projecte éspositiva, no obstant hi ha coses queno entenem bé. Les obres no són fi-dels al monument original. Perexemple, els treballs sobre la façanai el campanar no responen ambexactitud al monument original.Però no es podien canviar les obresquan varem arribar a l’ajuntamentdesprés de les eleccions. Era impos-sible modificar el que s’estava fent.

Entenc quetambé es dedi-carà aquest es-pai per a actesculturals…

Sí, amb elsfons del Pla deDesestaciona-lització del Go-vern Balearhem finançatles obres derestauració del’església vella.El projecte hatengut un cost aproximat de900.000 euros, amb els quals es re-convertirà aquest emblemàtic edifi-ci en un museu i sala per activitatsdiverses com conferències i audi-cions. Tendrem activitats culturals iens agradaria que fos un lloc perexposicions de pintura perquè te-nim en el municipi alguns artistes,

pintors i escul-tors, de renom imereixen unlloc adequat perles seves exposi-cions. Tambéimagino que laCoral de l’Asso-ciació de Músi-ca podrà em-prar aquest llocper als seus con-certs. El plante-

jament ha estat el de contribuir apal·liar l’estacionalitat turística enel municipi.

Conti’m alguna cosa sobre elnou projecte del pati de les esco-les...

L’escola vella fou construïdal’any 1934, sota la República, amb

una arquitectura típica d’aquestaèpoca. Fa nou anys es restaurà no-més l’edifici. Nosaltres entenemque s’hagi de restaurar tot el con-junt perquè, per a molts d’habitantsdel nostre poble, és un lloc molt es-pecial. Tots tenim records d’aquestlloc i hi ha molta nostàlgia. De mo-ment, la idea que tenim és la deconvertir aquest pati en una zonade jocs per als més petits i crear unazona esportiva i d’oci. Encara no te-nim res en concret ni firmat. Estamen contacte amb el Col·legi d’Ar-quitectes de Mallorca i ens agrada-ria treure un concurs d’idees i pro-jectes per rehabilitar el pati.

Què és el que s’ha de fer a la pà-gina web de l’ajuntament?

Juntament amb l’assessoria in-formàtica del Consell de Mallorca

““EEll pprroojjeeccttee ddee rreessttaauurraacciióó ddeell’’eessggllééssiiaa vveellllaa hhaa tteenngguutt uunnccoosstt aapprrooxxiimmaatt ddee 990000..000000

eeuurrooss,, aammbb eellss qquuaallss eessrreeccoonnvveerrttiirràà aaqquueesstt

eemmbblleemmààttiicc eeddiiffiiccii eenn uunnmmuusseeuu ii ssaallaa ppeerr aaccttiivviittaattss

ddiivveerrsseess ccoomm ccoonnffeerrèènncciieess iiaauuddiicciioonnss””..

Cosme Orell, Regidor de Cultura de Ses Salines.

talaia


Ses Salines • Vida Municipal

el pati de l’Escola Vella”

volem millorar i enriquir la nostrapàgina web, per a seguir promocio-nant el municipi. Hem elaborat uncatàleg de monuments i de bensd’interès cultural que tenim en elpoble i que volem posar per tal quees vegi des de qualsevol racó delmón. A més de les platges, volemque es pugui consultar sobre elsmonuments culturals com els nos-tres molins de vent, el forn de calç,l’església vella o el jaciment delsAntigors.

Sabem que els pressuposts per acultura són limitats, quines seranles prioritats?

El que es pot invertir en culturano és el que a mi m’agradaria inver-tir, m’imagino que passa el mateix acada municipi. No obstant, hemd’emprar la imaginació i proposaractivitats sense massa recursos. Enel nou Centre Cívic de la Colònia deSant Jordi tenim una sala per activi-tats culturals i espero que s’utilitzimoltes vegades. Estam preparanttambé uns itineraris culturals perallargar la temporada turística, elque donaria altres possibilitats devisita al municipi. Això inclou unesrutes cicloturístiques o per anar a

peu recorrent els principals llocsd’interès. No podem oblidar a l’As-sociació Cultural Musical de Ses Sa-lines que té la Banda i l’Escola deMúsica. Ells es mereixen unes infra-estructures adequades a les sevesnecessitats. L’equip del govern mu-nicipal farà tot el possible per a cer-car solucions. L’edifici polivalent

podrà esser un lloc apropiat per a lamúsica però necessita una reformaimportant ja que les condicionsacústiques no són bones. Necessita-ríem una inversió important d’entre250.000 i 300.000 euros per condicio-nar el polivalent. A lo millor perl’any 2009 podrem tenir disponibili-tat pressupostària. Altra idea podriaesser la construcció d’un auditori.

“Juntament ambl’assessoria informàtica delConsell de Mallorca volemmillorar i enriquir la nostrapàgina web, per a seguir

promocionant el municipi”.

talaia

Ajuntament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .971649117/ 25Unitat Sanitària Ses Salines . . . . . . . . . . .971649440Unitat Sanitària Colònia Sant Jordi . . . . .971656131Centre Cívic Colònia Sant JordiOficina d'Informació Turística . . . . . . . . . .971166005PAC Campos (URGÈNCIES) . . . . . . . . . . .971651270Urgències INSALUD . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .061Apotecaria Ses Salines . . . . . . . . . . . . . . . .971649144Apotecaria Colònia Sant Jordi . . . . . . . . .971655207Policia Local Ses Salines . . . . . . . . . . . . .971649311Policia Local Colònia Sant Jordi . . . . . . . .971166035Guàrdia Civil Colònia Sant . . . . . . . . . . . .971656464Guàrdia Civil (URGÈNCIES) . . . . . . . . . . . . . . . .062

AJUNTAMENT DE SES SALINES


Galeria d’Imatges

D'esquerra a dreta: Toni Jordi, la regidora delegada de la Dona, Salut i Consum, Maribel Soteras; el batle Lluc Tomàs; i el regidorde Cultura i Patrimoni, Guillem Salvà

Toni Jordi dóna una de les seves obres a l'Ajuntament de Llucmajor

REDACCIÓ.

L'artista de la localitat ToniJordi ha donat a l'Ajunta-ment de Llucmajor la sevaobra titulada Calendula

Arvensis. Es tracta d'una de les set-

ze obres que componen la col·lecció"Geometria de l'espai aplicada alpaisatge", que Toni Jordi va exposaren Can Bernardí amb motiu de lesFires de Llucmajor 2007.

Calèndula Arvensis té unes di-mensions de 100 x 100 centímetres,

està realitzat en tècnica mixta sobretela i, segons paraules de l'autor, estàinspirat en un jardí del restaurantllucmajorer de Cas Busso. L'obra delpintor passarà a formar part del con-tingut pictòric del nou centre cultu-ral del Claustre de Sant Bonaventura

Una innovadora botigade brodats obre les

seves portes a Santanyí

L'art de brodar a mà sembla ser co-sa del passat amb l'advenimentde nous sistemes informàticsaplicats al disseny i brodat de

tèxtils. És el cas de Floreta de Mallorca lanova botiga regentada per Florence Tirardi especialitzada en brodats fets per ordina-dor sobre tovalloles, davantals, camises,jocs de taula, entre altres. Enhorabona.

talaia


Personatgestalaia


Personatges talaia

“M’agrada mirar-ho tot, des del maquillatge fins a la perruqueria i la roba,

intent cercar sempre l’estil perfecte”Entrevista: Chiqui Peña, esteticistaCChhiiqquuii PPeeññaa ééss eessttiilliissttaa

pprrooffeessssiioonnaall ii uunn ccaammppaanneerrdd’’aaddooppcciióó.. FFaa uunnss aannyyss qquuee vviiuueenn aaqquueesstt mmuunniicciippii.. AAll llllaarrgg ddeellaa sseevvaa vviiddaa hhaa ttrreebbaallllaatt ppeerr aammoollttss ddee ddiisssseennyyaaddoorrssiimmppoorrttaannttss,, aaiixxíí ccoomm aa rreevviisstteesseessppeecciiaalliittzzaaddeess ii ppeerrssoonnaattggeessffaammoossooss..

JOANA ESCANDELL

Com van esser els teus comença-ments?

Jo sóc natural d’Andalusia, exac-tament de Cádiz. Abans de complirels 18 anys ja vaig marxar cap a Bar-celona i allà vaig començar com aestilista de moda. Com tot, vaig te-nir els meus inicis i no van esser fà-cils. Però jo soc de les persones quecreu que si en tot hi poses ganes iforces, no hi ha res que no es puguiaconseguir en aquesta vida.

Els teus inicis van esser a Barce-lona, però t’has format com a dis-senyador a més llocs?

Sí he treballat i m’he format a Bar-celona, però també ho he fet a Milà,realitzant editorials de moda, pas-sarel·les, programes de televisió ientrevistes.

A l’hora de fer la teva feina comestilista, que t’estimes més la donao l’home?

Per jo, la dona és lo més bonic queDéu ha posat al món i poder treba-llar amb una peça tan especial comsón les dones ja tinc molt guanyat.Em dedico més a la dona, primerperquè penso que és més obertaque l’home, es pot jugar més i real-ment les dones tenen molt de joc.

En que penses a l’hora de fer unasessió de fotografia?

Quan tinc una sessió de fotos enla que em dirigeixen o ho dirigeixojo sol, m’agrada mirar-ho tot, desdel maquillatge fins a la perruque-

ria i la roba. Intent cercar semprel’estil perfecte depenent també a ons’han de realitzar les fotografies. Laveritat és que sóc molt crític amb elmeu treball.

Et fixes en alguna cosa en espe-cial a l’hora de fer publicitat?

Tinc clients als que li duc la imat-ge des de fa molts d’anys i aquí ésallà a on he de mirar molt el que ellsvolen i a quin públic va dirigida laseva publicitat En canvi, treballarper a la televisió, és més clàssic i calfer una visió molt concreta del quevolen depenent del programa.

Quins han estat els teus clientsmés importants?

Els clients dels que hem sent moltafortunat d’haver treballat són la

Passarel·la Gaudí, Passarel·la Cibe-les, Passarel·la Mallorca, Volvo, Au-di, Antena 3, Novia Espanya, Be-netton, Prenatal, Ib3, (Mtv, Aleman-ya), entre altres

I de persones famo-ses i revistes de moda?

He tingut el gust d’ha-ver maquillat a LetiziaOrtiz, princesa d’Astú-ries, quan presentava eltelediari, a Pedro Pique-ras, a Esther Cañadas, aMarta Español, a LídiaDelgado, o a VerónicaBlume. A més he treba-llat per a revistes comVogue, Telva, Woman,Tendencias, NEO2,Avui, o Spoom.

També et crida lagent particular peruna sessió de fotogra-fia?

Sí, de vegades emcriden per tenir unasessió com a record,això sí, canviant bas-tant l’estil de la perso-na, ja que és un recordper sempre i va béguardar una fotogra-fia.

Sé que també et dediques a fercursos...

En aquests moments puc oferircursos de maquillatge, d’estilisme iperruqueria, per catàlegs, displais,books i noces.

Com et sents a Mallorca?Estic molt content de viure en

aquesta illa. Em sento molt acollit imolt a gust. Si em demanessin enqualsevol moment com vestiria l’i-lla, per suposat que no dubtaria niun moment i la vestiria amb un Va-lentino, alta costura.

El maquillatge, la perruqueria i la roba han estatdissenyades per Chiqui Peña

Curiositats


CCIIÈÈNNCCIIAALa vitamina C no

protegeixdel constipat

S’enfonsa el gran mite de lavitamina C. No és necessariprendre vitamina C cadadia per a disminuir els riscs

d’agafar un constipat. És el resultatdel treball d’uns epidemiologistes

de Finlàndia sobre 11.350 persones.No hi ha diferències entre les perso-nes que prenen 200 mg de vitaminaC cada dia i els que no la prenen.Prendre vitamina C tampoc canviala duració del constipat. És unaqüestió important des de, que du-rant la dècada dels setanta, LinusPaulin, Premi nòbel de Química,deia que per a millorar la seva saluti evitar el constipat era importantprendre vitamina C cada dia. Exis-teix llavors qualque remei per aprevenir el constipat? "Contra elconstipat comú, no" afirma el doc-tor Amadeo Esposto. "El constipatcomú és causat per múltiples virusque no produeixen anticossos o de-fenses contra altres virus i per elsquals no hi ha tractament efectiu",assenyala l’expert. La vacuna con-tra la grip, explica, només protegeixcontra el virus de la grip. "La millorprevenció -conclou l’expert- seguei-xen essent les bones condicions hi-

giènico-dietètiques, no exposar-seals grans freds i evitar les aglome-racions en llocs tancats durant l’è-poca d’hivern".

SSAALLUUTTEl cafè ajuda a

mantenir la teva memòria,

però ajudamés a les

dones

Pels que nop u g u i naguantar undia sense

prendre un cafè, elscientífics francesos iportuguesos tenendues bones notíciesper a ells. Primer, uncafè durant el berenari un poc d’esport dis-minueix els efectesd’UV i els riscs demalalties a la pell. Ésuna notícia molt inte-ressant abans de tor-nar a la platja el pro-per any. Segon, elsneuròlegs d’un insti-tut francès inciten a

les dones de més de 65 anys a beurecom a mínim 3 tasses de cafè o 6tasses de te perquè la cafeïna prote-

geix la seva memòria però no ladels homes... Els científics analitzenels efectes del cafè en 4.197 dones i2.820 homes a tres ciutats francesesdurant quatre anys. Després d’a-quest temps i després de descomp-tar la influència d’altres factors,com la beguda, la dieta i el nivelld’activitat, els experts van conclou-re que les dones que prenen al man-co tres tasses per dia perderenmenys vocabulari i, en menor me-sura, memòria visual, que les quees bevien una tassa o menys.Aquests beneficis foren majors pera les dones que passaven dels 80anys. Aparentment el cafè retardael deteriorament de les neuronesque eventualment dur a la malaltiad’Alzheimer, sospiten els científics.

CCIIÈÈNNCCIIAAEl 'Yeti xinès', mig

humà i mig simi, existeix

Quatre turistes assegura-ren haver-se trobat caraa cara amb la versió xi-nesa del llegendari "Ye-

ti" tibetà, un esser mig humà i migsimi, als voltants del riu Licha, en elcentre de Xina, informà el diari"Changjiang Times". De poder de-mostrar-ho, la veracitat de les sevesparaules, aquests quatre turistes esconvertirien en els primers testimo-nis vius de l’existència del "Peus

talaia

Grossos" xinès, un simi gegant bí-pede i el seu suposat hàbitat en elpaís asiàtic seria la reserva naturalde Shennongjia, província d’Hubei.El Yeti, o "abominable home de lesneus", està considerat un esser lle-gendari de la mitologia tibetana inepalí emparentat amb el "PeuGrossos" nord-americà. Encara quealguns experts ho vinculin a unaespècie d’orangutà que habità a lesmuntanyes Himalaya fa milionsd’anys, i altres a una espècie d’os,no existeixen proves concloents so-bre la seva existència.

SSAALLUUTTÉs perillós ingerir

massa aigua?

Sí, perquè podem tenir unproblema d’hiponatrèmica,és a dir, que ens falta sodi.El sodi és un electròlit im-

portant i la seva concentració en elplama sanguini és regulada ambprecisió mitjançant els diferentsmecanismes. Un consum excessiude beguda (inclús aigua i begudesenergètiques) pot donar lloc a lamort per manca de sal a la sang. Sibevem més de 5 litres en un dia sen-se fer esforços físics l’aigua entra ala sang i fa baixar el nivell de sodi.L’aigua deixa l’espai vascular perl’espai intracel·lular. El nivell de sala la resta del cos no canvia i l’aiguava a les parts a on la sal es troba engran quantitat. Les cèl·lules“beuen” l’aigua i els músculs i òr-gans tenen més aigua de lo normal.També entra aigua en el cervell i l’e-dema pot causar la mort.

Curiositats


talaia

talaiaibdigital.uib.cat/greenstone/collect/...Anita Orizonia Corporación Plaza Tres Molins,4 Tel....

Documents

Transcript of talaiaibdigital.uib.cat/greenstone/collect/...Anita Orizonia Corporación Plaza Tres Molins,4 Tel....