SELLASEGONA EPOCA N^ 30 *** 125 Pis.ABRIL-MAIG 1993

Revista Informativa de Sencelles

MOSSÈN BARTOMEU OLIVER

La Balanguera misteriosa,

com una aranya d'art subtil,

buida que buida sa filosa,

de nostra vida treu el fil.

Com una barca bé cavila

teixint la tela per demà.

La Balanguera fila, fila,

la Balanguera filarà.

Girant l'ullada cap enrera

guaita les ombres de l'avior,

i de la nova primavera

sap on s'amaga la llavor.

Sap que sa soca més s'enfila

com més endins pot arrelar.

La Balanguera fila,fila,

la Balanguera filarà.

SA SELLADEU ANYS

SUMARI

Homenatge a D. Bartomeu Oliver 3

Entrevista 3

D. Bartomeu: Un home que va 10

L'Obra Cultural Balear 12

La Balenguera 14

Aina Moll 17

Durant la Guerra Civil 19

Sa Sella i D. Bartomeu 21

Agraïment 22

Imprès a: Tirrena S.A.Pintor Juan GrisTel. 555212.Manacor

Revista Sa SellaCarrer Antoni Maura n^ 507140 SEHCELLES

NOTA DE REDACCIÓ:Els articles d'aquesta revistaexpressen únicament l'opiniódels propis autors.

La data màxima per entregar cartesal director o articles pel pròximnúmero de Sa Sella és dia 30

de juny.Les ' cartes al director han d'ésseridentificables o signades.

1GDANYSMR0ILLES BALEARS

Aquest número haa la feina de :

sortit gràcies

Aina Moll i MarquèsBartomeu Mut i LlabrésDamià Quetglas BergasAntoni FerrerAntoni MirSimó Jordi GarauAntoni VallésPere LlabrésJoan Florit HorrachGuillem MutJoana FerragutMaria Vieh

FOTOGRAFIA

Josep Pons VerdJosep CapóBartomeu Mut

Dipòsit Legal: PM 400-89

TELÈFONS D*INTERÉS

Ajuntament 59Apotecaria .59Ambulatori 59Ambulàncies.(Inca).50Avaries-Gesa 59BombersCa Ses Monjes' 59Guàrdia Civil 59Escoles * .59

10 1615 4215 9645 1507 00..08515 6710 X1716 53

l!=2

SA SELLADEU ANYS

Homenatge a Don Bartomeu

Homenatge a Don Bartomeu Oliver : Biògraf de Sor Francinaina

Dins el llarg camí que va del'any 1855 -any de la mort deSor Francinaina- fins el 1 d 'octubre de l'any 1989, en queva tenir lloc la beatificacióa Roma de la Beata Francinainapel Papa Joan Pau II, trobamun grapat de persones que saberenationar bé el caliu de devociói d'admiració de tot un poblevers aquesta gran dona, Sor Franci--naina.Després de la primera i decisivaaportació del Rector Molinas,Don Bartomeu Oliver l'any 1933escriu i publica una breu i seriosabiografia de Sor Francinainaper apropar-la més a tot el poblei devots d'Ella. Uns anys mésendevant escrigué "Mare d'unpoble" per ésser representada.Quan, a l'octubre passat, celebraremles grans festes de la beatificacióDon Bartomeu estava al llit febrósi amb poc humor de sortir alcarrer, encara que gens mancatd'alegria i satisfacció profunda.Per això, avui, primer any dela festa de la Beata Francinainade Sencelles, la Parròquia deSant Pere de Sencelles, ret,aquest vespre a Don Bartomeu,un afectuós homenatge de reconeixe--ment, agraït que amb tota mereixen--ça li pertany.Per encàrrec del Rector Don SimóGarau esboçaré breument quatrepinzellades del perfil humà ireligiós de Don Bartomeu. Agraït,ho faré amb paraules amaradesd'admiració i d'una vella amistatamb Don Bartomeu que el tempsha fet créixer cada vegada més.Don Bartomeu Oliver, sens dubte,reuneix en la seva personalitattrets més que sobrats perquèsigui justament valorat per totel seu poble.

Sencelles 26 - 11 - 1990

Don Bartomeu, senceller d'arrelfonda i pels quatre costats,aquí va néixer i aquí -ha ditsempre- "vull morir", nasquéel 24 d'agost de 1903 a Cas Capitàdel carrer de Son Arrom. La sevainfantesa fou la de tot nin sencel--ler; quan acabava a l'escolai no havia de treballar a caseva, jugava al carrer a la f avé ta,al salt de la mula, a bolles...amb els altres allots del poble.

t doll on* ïï "ÜlgeT Ïavocació religiosa, que el vaconduir a iniciar els estudisen el Seminari de Mallorca 1916-

1928. També estudiar la carrerade Magisteri a l'Escola Normalde Mestres de Balears. Fou ordenatprevere el 18 de juny de 1928a la Seu.Per motius de salut durant elsprimers anys de capellà exercíde vicari a aquesta parròquiade Sencelles.L'any 1930 es presentà i va guanyarles oposicions a mestre. A l'octubredel mateix any, 1930, ja foudestinat a l'escola de Villatomil,un pöblet de Burgos. Em constaque alumnes seus -pocs sens dubte-d'aquells temps el recorden ambnafecte.L'any següent, 1931, l'Administraciól'envià a Algaida -en el tempsde la República- i segons diuell mateix "allà m'en vaig anari encara que em miraven de cuad'ull ningú gosà dir-me res".

Fins l'any 1947 va romandre aAlgaida, llevat del curs 36-37que es va quedar a Sencellesa causa de la guerra civil quehavia començat el juliol delmateix any.

-3 =

SA SELLA

Els anys d'Algaida foren anysno massa tranquils donada lasituació que vivia el pais. Encaraavui hi ha molts d'algaidinsque el recorden com un home qeuno tenia por de res. De l'any1947 fins el dia de la seva jubila--ció, l'any 1966, va ésser mestrei director a Ses Escoles deCan Brii de Sencelles.Si es veré que la tasca de DonBartomeu com a mestre es repartíentre Algaida i Sencelles, latasca com a capellà sempre l'haviscuda aquí a Sencelles, collabo--rant als quefers parroquials:predicació, moltes i llarguesestones al confessionari, capa les joventuts d'Acció Catòlica,celebració de la missa, quasisempre, a ca ses monges...L'escola, l'església i l'hort-durant els estius- són els indretsper on s'ha mogut Don BartomeuA l'hort no hi anava per descansar,allà ajupit devall els arbres,amb el bavero arragussat, empeltava0 entrecavava, regava i cuidava"ses caeres" i contemplava elnostre cel blau i lluminós.Inquiet i curiós per tot allòdel camp, ha romàs sempre interessatper tot el que passa a l'Església1 al poble. Per aquests indretsde Sencelles han transcorregutels 86 anys de Don Bartomeu.Un home inteligent, inquietiobert a la problemàtica actual"ho llegesc tot, m'interessa

tot, tot em preocupa" encaraara ho diu. Bon capellà. Entusiastai defensor empedemit de la nostrallengua. Home de caràcter fort,a vegades aspre i sense pèlsa sa llengua. Conversador incansablehome de poca por i també gensdonat al luxe i comoditats, mésaviat auster i estalviador.Ell mateix escrivia a "Comunicació"(revista del Centre d'EstudisTeològics de Mallorca -abril1986-) "Tot canvia, però EnTomeu Oliver, sempre ha estat

IM

ell mateix, independent, partidaride la justícia, de la llibertat,la democràcia i de la igualtatsocial, poc amic dels dictadorsi molt amic de la nostra llenguacatalana".Baix pell d'aquestes dades vullesmentar i recalcar els dos tretsde la seva personalitat que crecmés el defineixen com a prevereo com a capellà-partidari de la justícia, dela llibertat-molt amic de la nostra llenguaAquests dos trets li surten delmoll dels ossos. Els viu coma sang pròpia i l'han fet unhome lluitador incansable i tambél'han fet sovint un perdedor,no estalviant-li incomprensiói^ sofriment per part de gentd'Església, d'autoritats civilso simplement per part de gentque sempre es mou al servei delsque estan a dalt.

SA SELLADEU ANYS

Des que el conec no l'he vistrecular mai una passa respectea aquestes dues conviccionsdaquestes que enalteixen un homei al seu poble que l'ha vistnéixer. Al manco són mereixedoresde respecte per part de tothom.L'amor i defensa de la nostrallengua li ve des dels primersanys al Seminari. Allà es famolt amic d'un altre seminarista,Don Francesc de Borja Moll pelqui manté un forta i gran admiració.Li ajudà en la recollida de dadesi confecció de fitxes pel Diccionariestant temporades a ca seva,aquí a Sencelles. És membre del'Obra Cultural Balear des dela seva fundació.D'ell vaig aprendre jo mateixa llegir el català i m'enpenguéa escriure en la nostra llengua-"malgrat no posis els accentso facis qualque falta, escriuen català"- em reçetia. Quanvaig dir missa em regala sa col·lec--ció de Rondalles d'en Jordides Reco amb unes paraules dedicadesque em deia que després d'estudiar

teologia a Salamanca, era necessaricomençar a estudiar a aquestaaltra gran Universitat que sónles rondalles mallorquines deMossèn Antoni Maria Alcover.He procurat fer-ho i li esticpersonalment agraït.Avui és quasi normal i cada vegadacertament ho serà més l'ús dela nostra llengua, però els anysendarrera no sols no era normalsinó més aviat perseguit i castigataquest dret inalienable de totun poble. Don Bartomeu es vamantenir coherent i sovint sol.Manllevant uns versos del poetaMiquel Ferrà m'atrevesc a dirposant en boca de Don Bartomeudevant la nostra llengua

"Ell de tu s'enamoravai es mirava dins tos ullsProclamà ta reialesaquan de tots eres rebuigEll veié la diademaen ton front,tan desvalgut".

5 =1

SA SELLADEU ANYS

L'altre caire humà i molt religiósque el defineix com a home isobre tot com a capellà és laseva sensibilitat a la causade la justícia i de la llibertat.Exigència d'evangeli i principideterminant d'una sana convivènciahumana.Llengua, justícia i llibertatsempre van lligades i es presuposenuna a l'altra com a fonamentd'un poble o com a credibilitatde l'Església de Jesús.Hom recorda sermons seus prouclars i punyents, devant personesi fets socials, ecclesials opolítics que ell consideravainjusts, no ha callat mai reivindi--cant de paraula o per cartala defensa dels drets humans.Per això resulta a vegades incòmodei se li ha fet un buit immerescut.Fa 50 anys devant el fet monstruósdels assassinats a sang fredadurant la guerra civil fou l'úniccapellà de l'Església de Mallorcaque gosà dir públicament i benfort damunt aquella trona: "Deuno vol que mateu. No mataràs"Això li va suposà consell deguerra. Ell mateix conta comva esser la cosa:"Per Pasqua de 1937 la Falangedel poble volgué organitzar setdies de preparació espiritualper cumplir el precepte pasqual.Cercaren set capellans que haviende predicar un dia perhom. Também'hi posaren a mi, cosa que emsorprengué perquè la meva actitudera prou coneguda. Vaig acceptari presentar la doctrina cristianade l'amor, del respecte a la

persona humana, del perdó, delCrist que morí i no matà ningú...El dia següent quan venia depredicar la cuaresma de Consell,a la creu de Ca Na Ramellet vaigtrobar uns amics que m'esperavenper dir- ne que un comi sari depolicia havia arribat a Sencellesper detenir-me i durane engrillonat.El batle s'hi oposà amenaçant

==6 =======

que dimitiria. Uns dies més tardvaig ésser citat a un consellde guerra a Ciutat. Afortunadamentvaig tenir per jutge un comandantque era molt comprensiu i moltbona persona. Gent significativadel poble va fer passes ... Ala fi el procés es va sobreseure...Fins aquí el que va succeir".El fet important és que aquellesparaules evangèliques de DonBartomeu poden exculpar el pecatde la nostra Església de Mallorcaque es replegà al socaire delsvencedors i preferí un mutismecòmode a la denúncia profèticai evangèlica.Un homenatge a una persona -avuia Don Bartomeu Oliver- semprecomporta recordar, agrair i assumirels seus reptes.El Concili Vaticà II ha proclamatque l'Església és abans que res"Poble de Deu". Poble que solament.

SA SELLADEU ANYS

es pot fer si hom estima i caminaper camins de més llibertat iservici de la justícia per lafe. Fraternitat que assumirà

la veu d'un poble i que vull,per acabar, convertir-la en poesiaamb tots vosaltres aquesta nit,amb tota la nostra Església de

Mallorca i amb tots aquells quela pols del camí els impedeixde recitar-la. Són les paraulesdel poeta valencià Vicent AndrésEstellés, premi d'honor de leslletres catalanes. Són paraulesmanllevades que de tot cor -crecsincerament- vos deim a Vós DonBartomeu els vostres amics:

Assumiràs la veu d'un poble,i serà la veu del teu poble,i seràs, per a sempre, poble,i patiràs, i esperaràs,i aniràs sempre entre la pols,et seguirà una polseguera.

No t'han parit per a dormir:et pareixen per a vetlaren la llarga nit del teu poble.Tu seràs la paraula viva,la paraula viva i amarga.Ja no existiran les paraules,sinó l'home assumint la penadel seu poble, i és un silenci.

No tot serà, però, silenci.Car diràs la paraula justa,la diràs en el moment just.No diràs la teua paraulaamb voluntat d'antologia,car la diràs honestament,iradament, sense pensaren ninguna posteritat,com no siga la del teu poble.Potser et maten o potserse'n riguen, potser et delaten;tot això són banalitats.Allò que val és la consciènciade no ser res sinó s'és poble.I tu, greument, has escollit.

Moltes gràcies i per molts anysDon Bartomeu.

Don Antoni Ferrer7 -J

SA SELLADEU ANYS

ENTREVISTA

Entrevista publicada a Sa Sellanúm. 13, que tornam a reproduirpel seu interès. Desgraciadamentja teniem aparaulada una altraentrevista però no hi vàrem éssera temps.

ENTREVISTA A: "PON BARTOMEU OLIVER".

Bartomeu Oliver ("Es Capità"): Capellà,

polític cent per cent, mestre d'escola,

mallcrquinista, catalanista, inconfor-

mista, revolucionari, enemic de la

injustícia, amant de la natura,...

en una paraula, un intel·lectual,

sí o no?

Heu estat mai rector de qualque parrò-

quia?

No, jo som mestre d'escola i capellà,

i no he tengut mai cap càrrec dins

l'església de manera constant.

Per quin motiu?

Perquè no ho he volgut ésser.

Mallorquí-Català: Similituds i diferèn—

cies.

El català és la llengua, és el tronc»

comú; el mallorquí és una variant.

A la llengua comú la formen aquests

distints dialectes o variants (mallor-

quí, barceloní, valencià, etc.) que,

en conjunt constitueixen la llengua

catalana; la resta són romanços.

El català com a llengua és tant nostre

com d'un barceloní o d'un valencià.

El mallorquí és una variant més dins

la llengua comú que és el català.

Com es definiria políticament?

Políticament som de centre i socialment

som d'esquerra.

1= 8 ================

Països catalans: Una relíquia històrica

o una realitat actual?

Aquesta expressió és un nom modern,

és una manera (molt acertada) d'anomenar

una realitat històrica; els paisos

catalans són una nació, una llengua,

una història i uns costums comuns

(amb les seves diferències).Dins la jerarquia catòlica pot existir

un capellà d'esquerres?

Jo crec que sí, de fet, avui n'hi

ha, inclus molt acostats al comunisme

i són capellans meravellosos.

Creu que l'hàbit fa el monjo?

No, l'hàbit no fa el monjo, són les

obres i les virtuts; jo duc l'hàbit

perquè és còmode. Quan tothom en

duia, jo, a vegades, anava sense;

jo som així.

Creu que actualment una monarquia

dóna estabilitat a un país?

Si és estimada i aceptada pel poble,

crec que el monarca com a símbol

objectiu, estabilitza i frena moviments

que poden ésser perjudicials.

SA SELLADEU ANYS

Què li diu aquesta frase: La religió

és l'opi del poble?

Jo la canviaria: "La religió ha estat

l'opi del poble". En altre temps

la religió va esser la manera de

fer callar el poble pobre predicant-

li humilitat, calma, etc.; però,

avui en dia no ho és. Avui l'església

predica . contra el poder desmesurat,

les grans riqueses,... Per tant,

avui l'església no és l'opi del poble.

Respecte a la Beatificació de la

Venerable, valora més el material

que 1'espir ' ial?

La gran Classa, la multitud, valora

més el material. La gent que no fa

renou creu de veres en ella.

Com es definiria: com una persona incon-

formista, revolucionària o polèmica?

Som inconformista i revolucionari

davant una irregularitat o davant

una injustícia.

Un escritor mallorquí, un castellà

i un estranger.

Costa i Llobera, Pérez Galdós i Dante.

Un polític mallorquí, un nacional

i un estranger.

Sebastià Serra, Fernando Moran i

Adenauer.

Quina qualitat valora i quina desprecia

d'una persona?

Valor la justícia i la sinceritat

i desprecii la hipocresia i la mentida.

Un color?

El verd, ahórrese l'asfalt i el ciment

armat.

Creu en la unitat d'Europa?

Totalment.

Una peça musical?

La Balanguera.

Armes nuclears, sí o no?

Jo som home de pau, ni "yankis" ni

"russos".

Un desig no realitzat?

La unitat dels agricultors del poble,

donar veu als pagesos.

Què opina de la revista?

Els articles han d'estar firmats

i no s'han d'admetre articles en

foraster. Els acudits d'en Barramot

no me pareixen meravelles i els escrits

han d'ésser curts (que ho són) i

que tothom s'expressi lliurement.

Ha millorat mol lingüísticament i

en general veig que va evolucionant

positivament; m'agrada; tirau endavant.

SA SELLA

J

SA SELLADEU ANYS

Don Bartomeu Oliver: Un home que va estimar

Ningú hagués pensat mai que quinzedies després del funeral d'EnMiquel, el germà de D. Bartomeu,les campanes tornassin tocara mort i aquesta vegada per ell,per un home carregat d'anys,però d'una salut forta; al manco,és el que semblava.La mort de D. Bartomeu em deixàconsternat, no havia tingut tempsde preparar-me per al seu traspàsquasi sobtat. Mig assumida laruda passada de la separaciód'un gran amic, em vénen a lamemòria molts de records seusi es va dibuixant una imatged'ell que com més passi el tempsmés nítida i clara es tornarà.De la vida d'una persona se'npoden fer moltes i variades lecturesdepèn d'incomptables circumstàncies.No he conegut el D. Bartomeujove o en plena maduresa, sinóel vellet en els últims set anysde la seva vida a punt de complirels noranta.I aquestes són les pinzelladesmés remarcables que, des de lameva posició i relació, puc ferde la personalitat de D. Bartomeu.Sempre m'admirà, a pesar delsseus anys :-La gran memòria i la gran claretatmental que fins a l'hora delmorir va mantenir.-L'afecció a la lectura l'ocupavagran part del dia, ho llegiatot, volia estar informat sobretot.-Era un gran conversador, ques'alegrava de les visites i nedavaa gust amb les tertúlies fumantcigars un rera l'altre.-Era observador del seu entorni tenia un gran sentit crític.-Sempre va viure austerament.

Valorava i estimava:-La llengua Catalana com expressióde la identitat d'un poble iexponent de la seva cultura.Li dolia que la clerecia i paisansno lluitassin per aquests noblesideals, pels quals ell gastà

L'afecció a la lectura l'ocupava gran part

del dia,volia estar ben informat sobre tot.

tota la seva vida. Al final delsseus dies se sentia com a fracassat,

puix eren pocs els que mantenienla lluita,-el poble de Sencellss era el

seu goig, encara que també lideixà clavade?; moltes espines.-La Beata Francinaina que tanpro-v idament coneixia i estimava,üeixà escrita la vida de Sor

[L10

SA SELLADEU ANYS

Francinaina, el drama "Mare d'unpoble" i molts d'articles sobrediferents aspectes de la Beatai el seu poble.-La Parròquia de Sant Pere ambels diferents grups que treballen.-L'escola i l'educació, a lesque hi dedicà els millors delsseus anys.

-Les persones que realitzen algunatasca pel poble, etc...Detestava:-La hipocresia, l'abús de poder-,les dictadures, la manca de valori gosadia, les persones que medrenper pujar a costa dels altres,el desinterès i la poca participacióen les qüestions socials i políti--ques del poble.Em cridà poderosament l'atencióles paraules que ell va pronunciar,en el funeral del seu germà,en forma de pregària i de manerasolemnial; Justícia, Pau i LlibertatAquests valors que D. Bartomeusempre portà dins l'ànima, són

el testament espiritual d'unhome íntegre, decidit i auster,que mai tengué por de dir o deprofessar el que sentia encaraque no fos escoltat o tinguessinels seus ideals com a cabòries.Fou un home lluitador, no sempreben vist i quasi mai recolzat.El seu mèrit, el treball i lalluita de tants d'anys senseaturar-se en el camí, ni defallira l'intent. Al llarg de la vidaaprengué a anar contra corrent,i no esperà ni rebé mai premis0 recompenses.A pesar d'haver rebut tant poc,D. Bartomeu s'ha donat a tots1 ho ha donat tot gratuïtament.D. Bartomeu Oliver i Amengualha estimat molt.

Simó Jordi Garau i Matas

Era observador del seu entorn i tenia un gran sentit crític.

11 -J

SA SELLAx:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:*:-:-:*:-:;:-:-:-:-:*:siiAiiAlí*

DEU ANYS

L'ÀNGEL REBEL

"Tot canvia, però En Tomeu Oliversempre ha estat ell mateix, indepen--dent, partidari de la justícia,de la llibertat, la democràciai de la igualdat social, pocamic del general Primo de Riverai molt amic de la nostra llenguacatalana". Són paraules de Mn.Bartomeu Oliver a la revistaComunicació (Centre d'EstudisTeològics de Mallorca, 1986,

núm. 42-43), un home que va posara prova la seva integritat icoherència personal amb els seusprincipis en una situació límit,amb aquell conegut sermó de 1937contra la barbàrie. Un home queva formar part sempre de

la millor tradició de l'Esglésiamallorquina que tant ha treballatper la cultura i pel país (SalvadorCalmés, Costa i Llobera, AntoniM. Alcover, Llorenç Riber...),un home íntegre, coherent ambel seus principis, valent enles actituds, que havent vençutun any més 1'hivern ens va deixaramb el primers dies bells i assole--llats de la primavera.Mn. Oliver va ser un dels primerssoci de l'Obra Cultural Balear.En Miquel Fullana, un dels fundadorsprimer secretari i que enllaçavala creació de l'entitat als anysseixanta amb la memòria històricadel moviment cultural i de recupera--ció nacional de la Segona Repúblicarelata al seu llibre Els deuprimers anys de l'Obra CulturalBalear (Palma, 1991) que en publicarla crida a formar part de 1 OCB,es varen rebre immediatamentcinc cartes: una era de Mn. Oliver.

Volia participar com a soci fundadori, amb aquells altres mallorquinsconscients de la seva identitat,ens va mostrar un camí possible,col·lectiu i eficaç, ara fa trentaanys. Es gent com ell, la que

construeix una societat. Gentdiscreta, constant- en la sevatasca, conscient que cal defensarla llengua, la cultura, la persona--litat i els drets nacionals

del seu poble.

L'any 1987, coincidint amb elprimer quart de segle de l'entitat,es creen els Premis 31 de Desembre,un dels quals duria el seu nom.La intenció no era de reconèixernomés les grans aportacions literà--ries o artístiques fetes desde les nostres illes a la llenguai a la cultura, o la trajectòriad'entitats i col·lectius, sinótambé tasques i testimoniatgescom el de Mn. Bartomeu Olivermateix. Comportaments cívicsrío por modests i duits a termeen àmbits com Sencelles o Algaida,per exemple, no havien de tenirmanco drets a ser dotats d'unpremi com aquest. N'hi ha queesperen transformar la nostraterra bé amb una sacsejada, béexorcisant la realitat amb paraules,però es la suma de milers depetites actuacions fetes ambconstància i amb sentit de paísla que crea realitats estables.Necessitam molts de mallorquinsque actuin com Mn. Bartomeu Oliver.

^12

mSA SELLA

DEU ANYS

"rjíxjííxlííxjí

¡Cllíllll• xWíx-íx":-:-:

Per això un dels Premis 31 deDesembre duu el seu nom. Està"destinat a premiar una activitatcívica (as dinamització cultural,de recuperació lingüística, derevalorització de la culturapopular) desenvolupada dins undeterminat àmbit territorial0 social. També es podrà teniren compte un treball que contribues--qui a la recerca o a un millorconeixement de l'àmbit en qüestió".En aquests sis anys de premisvet ací qui n'han merescut l'honorsegons el jurat: Miquel Riera1 Nadal, pel programa de ràdio

Mallorca al vent; Josep A. Grimait,pel programa de TV..Lletra Menuda;la Federació d'AAW de Palma;Damià Pons i Pons; la Federació

de Corals de les Illes Balears,

Quaderns de Folklore, editatspel Col·lectiu Folklòric Ciutadella;amb mencions a Mn. Bartomeu Muleti Ramis, de Sineu, el Grup Cucorbai la Coral Universitària. Comacaba un poema de JM Llompart,tots ells "són, també,terra",Mn. Bartomeu Oliver vabenefactor de . l'ObraBalear. Ell estimava profundamentl'entitat perquè la sabia indepen--dent, partidària de la justícia,de la llibertat,

i poc amiga de

la nostra

ser sociCultural

de la democràcia

les dictadures,

i molt amigacatalana.

de la nostra llengua

ANTONÌ MIRPresident de l'OCB

PREMI BARTOMEU OLIVERDestinat a premiar una activitat cívica (de dinamitzaciócultural, de recuperació lingüística, de revalorització de Iccultura popular ...) desenvolupada dins un determinatàmbit territorial o social. També es podrà tenir en compteun treball que contribueixi a la recerca o a un millorconeixement de l'àmbit en qüestió.

1987 Miguel Riera Nadal, pel programa de ràdio"Mallorca al Vent"1988 Josep Antoni Grimait Comila, pel programa de TV"Lletra menuda"1989 Federació AA.VV. de Palma1990 Damià Pons i Pons1991 Federació de Corals de les Illes BalearsMenció a:1989 Mn. Bartomeu Mulet i Ramis, de Sineu1990 Grup Cucorba1991 Coral Universitària

13="J

• • n IP 1 8ÍSA SELLADEU ANYS

LA BALENGUERA Bartomeu Mut

VENTURES I DESVENTURES D'UN HOME DE COMBAT.

Si d'alguna cosa sé ben cert que mai em penediré, ésd'haver conegut a Don Bartomeu "Capità". Junts compartiremuna forta amistat, fruit del combregament comú amb tot unseguit d'ideals; la nostra llengua, la història, la nostracultura, el poble de Sencelles...

Com a home que creia en els valors de l'agre de la terra,lluità constantment per defensar-los i potenciar-los almàxim.

Corria l'any 1973 quan, amb motiu de la commemoració del118 anniversari de la mort de la Venerable, el 27 de febrer,vingué a presidir l'ofici, el Bisbe d'Eivissa, D. FrancescPlanas, per indisposició del de Mallorca. En aquell temps,com avui en dia, encara hi havia gent a qui li agradava fercoses rares pel que fa a l'ús de la llengua. El Vice-postulador de la causa de beatificació i el GovernGeneral de les monges de la Caritat que preparaven la festa,n'eren tot un exemple. Sembla que feien comptes de que esfes l'homilia en la llengua de 1'"Imperio". D. Bartomeu,una vegada assabentat del que s'apropava, posà fil al'agulla per arreglar-ho. Una noteta redactada per ellmateix i dirigida al Sr. Bisbe, poc abans de començar lacelebració, va bastar perquè el predicador dugués a termeel sermó en mallorquí. Just hagué començat el discurs ija hi havia gent que treia foc pels queixals.

Vet ací un exemple del respecte del que fou objecte perpart d'aquelles persones alienes al poble, així com també unaltre dels molts exemples de la seva tasca i defensa en prode la nostra llengua.

El poble de Sencelles i la grafia del seu nom forenaltres de les ocupacions que acapararen el temps del nostrepersonatge. L'amor i el desig d'estar amb el seu poblearribà fins al punt de renunciar a presentar-se aoposicions per canonge, una vegada que el Cabildo de la Seul'hagués proposat com a possible candidat.

De la lluita pel correcte nom de Sencelles, a part demolts d'enfrontaments, en sortiren bons resultats. Unad'aquestes batalles guanyades fou la publicació d'un opuscleon presentava l'estudi realitzat sobre el tema. Per dur aterme aquesta tasca àrdua i complexa, D. Bartomeu tingué elrecolzament dels seus companys historiadors, sobretot delP. Josep Capó de Santa Maria, als quals els havia encomanatque quan trobassin qualsevol document referent al poblesenceller, en fessin una fotocòpia i li enviassin. A poc apoc, l'Ajuntament de la vila adoptà la grafia SENCELLES coma oficial (malgrat tot, encara hi ha gent que no se n'havolgut adonar i fa la guitza escrivint i propagant versionscompletament absurdes).

Per damunt de tot, "Es Capità" era i es sentia un capellà.Preocupat per infondre l'esperit evangèlic a la seva gent,solia relacionar molt encertadament les Sagrades Escripturesamb el moment actual que vivia el poble, i això ho reflexava

Iti 4 =

SA SELLADEU ANYS

dlil

en els seus peculiars sermons. Els no tan joves recordaranel sermó dels mercaders en el temple i la consegüent versióaplicada de D. Bartomeu: "Sovint en ve qualqun de mercaderper ca nostra. I, te pega dos copets a s"esquena. I, tesomriu... Per veure si el t'entrai". Qui no recorda aquejates paraules?.

Don Bartomeu cuida sempre la seva formació intel·lectual.Estava al dia en les darreres tendències que anaven sorgintdins els camps de l'ensenyament, l'agricultura, la llengua,etc. Això demostra que fos un home adelantat en el seu tempsi que per tant el poble li quedas endarrerit, donant peu auna certa incomprensió envers la seva persona. Realitzà uncurs de català a Barcelona amb Pompeu Fabra. A part de materi, realitzà els estudis d'Enginyer Agrònom. Per proble_mes de salut no va acudir a Lovaina (Holanda) on hauriaestudiat psicologia experimental. Aprofitant un viatgea València, va veure factible contactar amb els conradorsdels horts valencians per tal d'informar-se dels sistemesde cultiu, problemes que sofrien, i tècniques que empravenen la seva feina. Després d'haver fet una petita presentaciói exposició dels motius de la visita, s'arromangava la sotana, la travava amb la corretja dels calçons i agafava leseines posant-se a fer feina davant els ulls d'aquella gentesglaiada per no haver vist mai un pagès amb sotana. I,entre una cavada de cebes i una fermada de domatigueres hihavia un intens intercanvi d'impressions camperoles entreels valencians i el senceller.

Dins el camp de l'ensenyament, es fonamentà en elspedagogs més capdavanters de la seva època com Piaget iMontessori. Intentà donar sempre un sentit pràctic a lateoria. Dins l'area de naturals, per exemple, els al·lotspodien experimentar el procés de la fabricació de la mel ambles caeres que tenien instal·lades dins l'hortet del'escola, on conraven hortalisses i es dedicaven als arbresfruiters aprenint els distints sistemes d'empeltar-los.

Fins aquí, gairebé no he esmentat res sobre D. BartomeuOliver com a portaveu de la justícia. Com a tal, denuncià enqualsevol moment tota manifestació contrària a ella. I, atèsque les veritats ofenen, aquesta rebel·lió contra lainjustícia li portà seriosos problemes i més deudos i tresenemics. No aprofundiré massa en l'anècdota, si és que aixíse la pugui anomenar, de l'any 1937. Predicant sobre ladoctrina cristiana de l'amor i del respecte a la personahumana, la frase "Els comunistes també són germans nostres",que tant agravia l'amor propi dels falangistes, aquells quel'havien elegit per predicar amb motiu de la preparació pera la Pasqua, li costà un Consell de Guerra. Dins el seuexpedient figurava aquesta acusació: "Esta persona es de unaforma manifiesta desafecta al Movimiento Salvador deEspaña". Afortunadament, el procés acabà bé gràcies a labenevolència del jutge i a la intercessió del Bisbe Mirallesen favor de D. Bartomeu. Quan em contava això em deia: "Jan'estava cansat de veure barbaritats. No ho podia soportarmés. Ho havia de dir. Ja no em feia por que em matassin".

^^__-_—___________ 15-J

mmmmïïïííííiïiímW: • . • • • • : • -.-v,,,,,.-,.*-.

SA SELLADEU ANYS

IBS

I »W I« «$»)

ISÄiOTÄlP OUVIR«r. »»««ït s«««a»«»

i«»«3¡» <(•<>» :«*:;««««!>*BÄ;* «»s*» i <!«

é»ÍWSStó: i - > . : • . '

. BÍ5W-:

4 »*&>«••&, <k,„,„:,.!:. „„i,Í»B»<<8M,

:':¿p¿¡*: j sag«»». R-«

M ..„j, mn.

;< ; fcí íj

» fcMWÏSïA' E. ftmî&irtîi

« 8ÌÌA«: A. Crespí

•^^¿ÄfiBBi.

,„.,.. ,. ...,. ,. . , . , . . . . : • j Í | ' ' ¡

«¡¡«w.«' . - , • • • •»•»»»*«( •;««!»<«iiiÍMÍiipiMÍp! i-*'-*- • ·

-.. . . . f-.:,:,-. s-,»--.,.«,-;: | Sç ç!ïSS !-"-•"-•••> \.-"«y*--"

f ,;,:•<••:•<••* S-v-^vv« {ÍÍOOAl. .' *. .. it--.-, .::vV.:xsfiix.;'(tK«ì(*vi*WSt *^"->-ft-

(:}:--> cWrf** ¡if**««* io« *•*«*-*: ¡.tf**"' * «**«<•»»»*-

ìx* K*tÌ. ?> 'íes*A-í iaí "^*'«í ¿í $v'M>SÍ-«>* :*í ïî^A -^':j-3 ASV-X i î-'S^WX«' 'f'1'1

ïniïwtewm ü«! Ssífí*? |f-^f4iì¥w>* ^«í.-i·íi.y«!*'1- ï*^iv**** i«áfífewí«a* «*»r

í» v(tw *Í«l**y»iï« í« »ï««

rsïír.t í *AK<íjA?« i t*í*iAfw

E J SS^£«:l::;iÄÄi Ä:sr»»f **:S ,, ü«, „>, teaftia -¡f<r >n

: siücsl « ««a* BU»*» ¡ i» "«=•

MSGLÉSIA ï IA (»UBMKâEcarts ^5?

»(¡¡»ai«» SB*: «í»!»'- !:W?; &¡s<r ï« í^ •

;: ;ii* . . i «t:¿« síifaf: tií>(:ï >íí>S ïv

:S

: Íííí* <5 *

^fc^P «í »«»

HHM^HHÍP

B pp^PM !y iwS^CÍA. í

i, äjÄiSsi«; •í.-,-í,4 í:"

i r«««»», »«s«*» s*? »•-¡ *,,«««»« i .5% ysA-

. « ¡ «*;««:*?«?;m. ss»»«, a ä,«xf ^awsa«ìv <s ^S« m •'«>'•>'

mç, Kís ::;:ïv^<^;--i;;y

HHKH ÉA "S*-a,¡ Sis .!•,: : - •«í.. ^¿í;< ;:í S.| ; : :,:

^>.t.;;w .' ííl -:ii:í:^ÍA íU

v^tyiíRts. íïííiA'i íí«-:w., ^¿ >, .:^:;ï(v-r« '

, JH««.¡s ü» ÍÉHÉÉE' m.

Avui en dia, encara hi ha gent que no li ha perdonataquelles paraules i molts altres fets com aquest. Gent quepensa que un capellà mai havia de dir això. Gent que creuque D. Bartomeu s'emparava davall la sotana per poder dir elque volgués sense rebre res a canvi. Però, simplement el quefeia era defensar la justícia per damunt qualsevol tipus departit i ideologia política. Fins i tot els darrers dies dela seva vida estaren farcits de pensaments i paraules dejustícia, repetint-me, adesiara: Justícia, Tomeu, Justicial.

La justícia juntament amb la pau i la llibertat foren lesconsignes que caracteritzaren tota la vida d'aquest homesenceller. Una tríade suplicada per boca seva en el darrerfuneral al que assistí, el del seu germà Miquel. Unasúplica que li hagués agradat tenir-la per epitafi. Unapregària que segurament reflexava, en aquell moment, el seuestat d'ànim.

Darrerament, la impossibilitat per a llegir i la vellúriade les seves cames l'havien convertit en un esclau^de lasolitud; obligat a veure's réduit a viure a la mercè delsque el cuidaven a la residència. A passar el temps parlantamb els que l'alegraven amb alguna visita. D'aquesta manera,físicament quedava truncada la seva condició de^llibertari,encara que espiritualment, crec, que mai l'arribà a perdre.

No tinc cap dubte que D. Bartomeu tingué molts detractors,alguns més ferotges que els altres. Així i tot, tampoc lifaltaren amics. Uns que l'estimàvem pel que era.^Uns altresque "l'estimaven" pel que tenia. Però, de tot això, el tempsserà qui millor en passarà comptes. Del que n'estic bensegur és de que Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual sempre fouun home de combat, feel, en tot moment, als principis queregiren i caracteritzaren la seva vida.

L16

:::::::::::x:x:::::::::x::::::::::::::::::ö:

SA SELLADEU A!vYS

MOSSÈN BARTOMEU OLIVER

"Mossèn Bartomeu" ("Mossèm Bartomeude Sencelles", per als seus amicsi admiradors no sencellers, quesasbíem fins a quin punt estavaunit al seu poble) ens ha deixat.Quinze dies abans l'havia preceditel seu germà, i segurament moltsdels qui em llegiu assitíreual funeral i poguéreu veure MossènBartomeu concélébrant amb tressacerdots més -assegut a unacadira, a causa de la seva debilitati del pes dels seus 90 anys-i emocionar-vos quan s'aixecàamb dificultat de la cadira,després de lesamb veu forta:

pregàries, i digué

Quan a molts de pobles de Mallorcaes deia la missa en castellà,ell la deia en mallorquí, i feiaunes homilies vibrants, directes-que potser qualquú trobava agressi-ves-, on sempre era presentla defensa de la pau, la justíciai la llibertat i, com un aspectedel mateix tema, la de la llenguai la cultura de Mallorca, queell estimava apassionadament.

Patia de veure que molts demallorquins-i més encara si erenmsencellers- minusvaloraven lanostra llengua, i feia tot quantsabia per fer-los reaccionar.

Festa de Santa Maria del Camí 1966.Homenatge a Miquel Dolç.D'esquerra a dreta apartir del centre.El Batle de Sta. Maria,Rector Miquel Rosselló,Mossèn Bartomeu OliverJosep M§ Llompart,Francesc de Borja Moll.Dret,Miquel Dolç agraeix l'homenatge.

- No vos faré cap sermó. Nomésvull afegir una pregària a lesque acabam de fer: Pau, Justíciai Llibertat!Els assistents respongueren "Escol-tau-nos,Senyor !",amb un augmentde fervor que sens dubte ellens havia encomenat, i vaig compren-dre que mantenia intacta la forçamoral dels seus sermons dominicalsde fa vint-i-cinc o trenta anys.

No comprenia que molts perdessintemps i energies discutint "que si català o mallorquí" mentreacceptaven sense escrúpols eldomini del castellà i brufavenla conversa de castellanismesescandalosos. Va batallar llargamentper la grafia correcta de Sencelles,a la qual va dedicar un fulletó,i va escriure articles i treballsdiversos sobre temes i personatges

17-1

SA SELLADEU ANYS

de Mallorca( entre ellsy naturalmentSor Francinaina), per fer-losconèixer i estimar.

Ell es considerava, però,"un soldat ras" de la lluita

per la nostra identitat, s'atribuíasobretot la tasca d'estimularels altres i de donar suporta les empreses útils a la nostrallengua: l'Obra del Diccionarii activitats afins, l'Obra CulturalBalear -que ha fet santamentde donar el seu nom a un delsseus premis-, etc.Tenia una bona amistat amb monpare -del temps del servici militar,si no vaig errada- i estimavamolt la seva obra. Va tenir unagran alegria de reprendre contactequan vaig triar Biniali per fer-hi una caseta, i mon pare esdeixava arrossegar lluny de laseva taula de feina amb la perspec--tiva de fer una xerradeta ambell. El fet que jo em dedicastambé a la llengua em va valer

immediatament les simpaties cie

don Bartomeu, i vaig tenir ocasióde compartir llargues converses-a ca seva, on ens acollia laseva germana Paula, o a ca nostra,a Biniali- plenes de l'eufòriadels ideals compartits.L'any passat el vaig visitarper darrera vegada, a la residència

del Convent. Ja no hi veia perllegir, i patia diverses xacres,però el seu esperit es manteniaferm. Em va fer mil preguntesi manifestà una fe incommovibleen el recobrament final de lanostra llengua. "Es qüestió de

no deixar de predicar!", va ser

la seva darrera recomanació.I jo confií que, ara que ensha deixat, el record dels seussermons continuarà actuant idonarà fruit entre els sencellers,i entre els mallorquins en general.

Aina Moll

A la dreta, D. Bartomeu vora el rector Rosselló, dia 4 de Setembre del'1966. Predicador de la festa a Santa Maria.En un homenatge a Miquel Dolç.

118

SA SELLADEU ANYS

DURANT LA GUERRA CIVIL

MOSSÈN BARTOMEU OLIVER,

O SABER DESTRIAR LA PRUDENCIA DE LA POR.

Damià Quetglas conta en aquest article la seva trobada amb don Bartomeui la seva filosofia devant la vida.En Damià Quetglas Bergas és llicenciat en periodisme per la Universitatde Barcelona. Ha exercit a RTVE, al diari Baleares i a Ultima Hora.L'any 1986 participà en la redaccióconmemorava el 50è aniversari de laconfecció d'aquest suplement "Memòriala figura de mossèn Bartomeu Oliver.Actualment treballa al Diario de Mallorca i és el delegat de l'edicióComarca d'Inca.Fou el guanyador del premi Ciutat de Palma de periodisme de 1992.

del suplement del Baleares queGuerra Civil. A través de laCivil" conegué i tractà amb

" A Sencelles hi havia un hospitalpels pobres. Jo n'era el marmassor.Un mestre hi tenia 3 gallinesal corral i a algú se li va ocórrerdir que havíem convertit l'hospitalen una granja. Va arribar a venir--hi el mateix Governador, a veurela ditxosa granja. Només hi vatrobar les tres gallines.Això era el que es respiravadurant la guerra, que aquí nova ser tal guerra: foc i sang."Es el testimoni de mossèn Bartomeu,rebel tota la vida contra l'esclavi--tud i les formes de poder. Isegueix:" Per jo, Falange no existiaaquell 36. Eren dos i mig. Quanels cridaren a Palma aquell juliol,deien que eren 200 i se'n presenta--ren una trentena, segons testimonid'un senceller que hi va anar.El Movimiento era realment cosadels militars i les pors a lesllibertats que tenen. I la porés una cosa immensa i horrorosa.Qui no l'ha viscuda, a la por,no ho pot comprendre. Bona partde la culpa del que passà, lavan tenir els capellans, quecallaren, deien, per prudència.

Jo em vaig atrevir, perquè somun poc barrut i se m'acabà lapaciència. Sé que molts pensavencom jo, però ningú em donà 1'enhora--bona. Al contrari: em deien"Tomeu, calla !, que encara etmataran !. Es una cosa que novaig entendre i no entendré mai.Anaven a intercedir per mi davantel bisbe Miralles, però callaven.Volien ser prudents, però nos'escapaven de la por ".Sovint, en aquest temps de benestarsentsentim unir a la paraula frida quali-ficatius com difícil, avurrida, mo--nòtona, cara, dura i altres pejora--tius. I, massa vagades, aquestes ex-pressions no estan en boca delsqui han hagut d'afrontar situacionsestimablement angoixoses o raonable-

-ment difícils. Formen part,com la prudència de les virtutscardinals amb la justícia, la

fortalesa i la templança, delcontingut cultural general isón emeses per persones que podrienrendir un homenatge a la vida.Vivim més atemorits, que no ambprevisió i circumspecció. La

19

ISA SELLADEU ANYS

por es situa entre els sentiments,

humans en correlació al temora perdre el que es té, a no aconse--guir les coses que es desitgen,i la inseguretat respecte d'un

futur que es voldria garantir.La por bloquetja el comportament.Mossèn Bartomeu Oliver sabiad'aquesta por secular del seupoble mallorquí, que el fa dirPere Mateu a aquell que cerca•¿•'alternativa a la vida atemoridaen la vivència del que és més

personal.Mentre esper que Josep Massoti Muntaner doni llum a les llarguescartes que mossèn Bartomeu liva remetre a Montserrat, aontreballa constantment sobre laGuerra Civil a Mallorca, vullfer esmenta un altre sencellerprotagonista d'un episodi d'aquellsanys de pors* No sé el nom depila. A Barcelona, on va residiruna temporada, li posaren Na

Trenes. Era un homosexual declarat isembla que va tenir a veure ambl'execusió contra l'únic capellàque van afusellar a Mallorca,el llubiner Jeroni Alomar Poquet.

Es, potser, el cas paradigmàticde la por infiltrada en la pròpiavida. He sentit dir que teniauna acadèmia de ball a Sencelles,abans de la guerra. A més, erad'esquerres. Però es va veureembolicat en el xantatge, ladelació i les artmanyes de lapolicia política durant aquellaespiral violenta del 36. Va fugircom va poder a l'Argentina.La fuita és el destí de la vidaaporuguida; la prudència, elvehicle per anar pel món. Peròla fortalesa és 1'arma de laveritat. I la presència silenciosa,passiva, ferma,... el camí delsautèntics lluitadors de la terra.Sense arrels, l'arbre es deixadur pel vent del temps. MossènBartomeu, no va tenir la disortd'un Martin Luther King, peròva tenir la paciència d'un Gandhiper aguantar 50 anys un exiliinterior, sense amollar mai laparaula dita, sense por i ambun alt contingut de prudència.

Damià Quetglas

^20

SA SELLAIDEU ANYS

Sa Sella I don Bartomeu

SA SELLA

carrer,d'aquest

company

Anava caminant pelera un dia qualsevolhivern passat.

Vaig trobar el meui em va recordar que Don Bartomeu"Capità" ens havia fet arribarel seu desig de parlar amb nosaltrescom a membres de Sa Sella.

Anàrem de cap a la Residènciaper parlar amb ell.

Només entrar ja es notavaaquest característic ambientacollidor d'una casa on tothomes ben rebut.

Record que sa primera personaque trobàrem va ésser en Toni"Placa". Assegut a una cadiraens va mirar amb aquell somriure

que sempre portava.No fa moltsd'anys que li férem una entrevista,una llarga entrevista. Ens vacontar moltes coses de Sencelles,d'aquells anys, de Santa Águeda,de Santa Aguedeta, o com elldeia de "Santa Gateta",...Un.gran home en Toni.

Ell mateix ens va indicaron podíem trobar Don Bartomeu.

Pujàrem ses escales i a ladreta una habitació amb la portamig oberta. Tocam, sa veu inconfusi--ble de Don Bartomeu ens convidàa passar.

Davant nostre una habitaciósenzilla, un llit, una estanteríaplena de llibres i revistes,i una camilla a la que estaven

21 =

SA SELLADEU ANYS

Bartomeu el seu

amablament

asseguts Dongermà Miguel.

Ens varen saludari ens convidarem a seure.

Sempre que un parlava ambell sabia que tenia davant unapersona que et coneixia moltbé. Demanava per sa família,s'interessava per la feina, pelsestudis, per tot el que feiareferència a tu.

En Miquel sortí no sense abansfer una broma i despedir—se efussi-vament. També ell estaria poctemps a despedir-se per sempre.

Quedàrem amb Don Bartomeu i parlàremde moltes coses.

Dels "invents" que va ferper intentar fer més rendibleel nostrela curiosahistòria des'abeurador

abandonat camp; dei jo diria increíblecom es va construirde sa Plaça Nova

(esbucat per fer-hi un monumenta sa inutilitat més absoluta);dels seus intents per crear unnucli local de S'Obra CulturalBalear, i de moltes altres cosesque no seria lícit escriure senseel seu consentiment.

Passàrem una bona estona ide cop i resposta ens va direl motiu pel qual ens havia cridat.

Ens volia felicitar, sí, ensvolia felicitar perquè fèiemSa Revista. Va dir que passavamolt de gust de llegir-la, queli costava perquè s'ull (assenyalàuna lupa que tenia devora unsllibres) l'arribava a cansar,però que a poc a poc anava llegintel que podia.

^

Els escrits més llargs o enlletra més petita sempre hi haviaqualqú que els hi llegia.

Ens havia cridat per donar-nos coratge i per felicitar-nospel que havíem fet fins ara.Que no ens havíem de cansar,que malgrat tot sempre és necessari'mirar endavant.

Va fer sa mitja i esperà.Noltros callàrem. Poques coses

es podien dir sinó donar lesgràcies.

Li diguérem que en es pròximnúmero ens agradaria fer—li unaentrevista.

Record que tornà somriure,aspirà tabac i digué que ellja era molt vell i que poquescoses ens podia contar.

Insistirem.Es va fer un llarg silenci

i va capetjar, que quan volguéssimallà estaria.

Ha volgut el destí que aquestaentrevista no sigui possible.

La mort tocà a la seva portapoc temps després de que un hora-baixa d'hivern un senceller enscridas per felicitar-nos perfer Sa Sella.

Antoni Vallès Perelló

s&v ^J-22

SA SELLADEU ANYS

AGRAÏMENT

Aquest ha estat l'edició especiali monogràfica que hem dedicata la figura de Don Bartomeu Oliver,com ja vàrem prometre que fariemal número 29 de Sa Sella.Pot ésser que aquest personatgeno fos valorat per un sectorde la població, degut a les sevesidees esquerranes, però simplementpel fet de mantenir-se constanten la defensa de la nostra culturai llengua pròpia, durant èpoquesde prohibició, persecució o indife--rència s'ha de reconèixer queté mèrit. Es per això que lesdistintes anàlisis i articles

revista de tots vostenir una visió mésclara, sense aspectes

anecdòtics sobre la seva vida.L'any 1.990 la Parròquia i l'Ajunta-Hnent li oferiren un petit homenatge

d'aquestapermetràample i

però segurament en haver llegiti meditat sobre tota la revista,trobareu que allò té gust depoc i magre, i per ventura, serianecessari espolsar un poc elllibre del Reglament d'Honorsi Distincions de la Casa de laVila, i mirar, per dignitat,el que hi podria sortir...Sencelles va ésser amb la sevacultura, història, agriculturai personatges una de les granspassions de la vida d'en BartomeuOliver. Sa Sella, una revistade Sencelles, feta per a sencellers,per sencellers, i en aquestaocasió amb l'inestimable ajutde plomes de reconeguda famaen el món de la cultura i elperiodisme, li dedica un monogràfica la seva memòria.

SA SELLA vol agrair a tots elsque s'oferiren amablement a collabo--rar-hi desinteressadament.

23=!