ambfilosofia.files.wordpress.com...NÚMERO 1002 1,30 EUROS DIMARTS 3 DE SETEMBRE DEL 2013 PAUL...

NÚMERO 1002

1,30 EUROS

DIMARTS3 DE SETEMBRE DEL 2013

PAULKRUGMAN

22

premi Nobel d’economia

Als 90 l’Àsia va viure unacrisi similar a l’actual,

però en vam aprendre poc.De fet, ho estem fent

pitjor que llavors

23

sociòloga

Cal facilitar l’accés de lajoventut a l’habitatge

i a l’ocupació, però tambécal que les famílies

protegeixin menys els fills

23

escriptorSEBASTIÀ ALZAMORA

Fa gràcia, per dir-nealguna cosa, que en els

SMS enviats al presidentde ‘La Razón’ Bárcenas es

consideri “un cavaller”

SARA MORENO

ESTILS (P 28-29)

QUINA ÉS LA MIDA IDEALD’UNA FALDILLA?Descobreix tots els secrets d’una peça de vestirque ha estat clau per a la imatge de la dona

araESTILS

P 04-05

El sumaride Método 3VINCULA

PSC i PP

L’ESCÀNDOL DE L’ESPIONATGE

El director de l’agència de detectius insinua que Alícia Sánchez-Camachoi José Zaragoza van ordir la gravació de La Camarga per perjudicar CiU

JOSÉ ZARAGOZALa policia considera que el PSC va pagar per la cinta

El rei va pagar1,2 milionsdel palauetde Cristina

P 06-07

L’Ebre no treuprofit de

la declaracióde la Unesco

P 18-19

Les pensionsdeixaran depujar amb

l’IPC el 2014

P 14

ALÍCIA SÁNCHEZ-CAMACHOMétodo 3 afirma que Camacho va consentir la gravació

ANYESPRIU “2013 245

Cobriu-vos i abrigueu-vos ambel modest mantell del caut agnòstic

LA FRASE DEL DIA

“HI HA UN COMPONENT psicolò-gic, en les crisis: el pessimisme per-judica el consum i l’optimisme el fo-menta. Però d’on no n’hi ha no en ra-ja, i molta gent que no gasta no potfer-ho. Ahir, que començava el curssimbòlic (el de veritat, el que condi-ciona i endreça horaris familiars, hofa el 12), una pregunta lògica era si hiha motius per ser optimistes econò-micament. Com que s’ha caigut moltavall, com que hi ha molt patimenti com que vendre fum sense base éscontraproduent, m’inquieten els in-tents del govern Rajoy d’anunciarque el pitjor ja ha passat. Probable-ment aquest curs serà el menys do-lent pel que fa a la caiguda, a la des-trucció de llocs de treball, i això éspositiu, però no és motiu de celebra-ció. Entre altres coses perquè hi haempreses on encara tenen ajustospendents. Tocar fons del tot és lamanera de començar a remuntar,però tocar-lo aviat no tindrà mèrit,perquè la caiguda ha estat molt du-ra, molt avall. I un cop demostratque el que anomenem l’economia térelació amb la gent però no directai no en directe, la prudència és essen-cial. Primer començarà a millorarl’economia i molta gent encara no honotarà. Això, a més d’explicar moltbé per què hem arribat aquí, had’obligar els dirigents a abandonarel cinisme si tenen la temptaciód’anunciar brots verds quan el quevolen dir és només (i ja és molt) queno seran tan negres. És bo per a lamoral assumir que el pitjor està apunt d’acabar-se. Però recordemque vendre una il·lusió sense fona-ment real és tractar-nos d’il·lusos.

¿El curs méspositiu o el

menys negatiu?

IAQUÍ

[email protected]: @carlescapde

LA TRIA DEL DIRECTOR

A Internacional us expliquemles estranyes aliances en el

conflicte a Síria: els EUA i França,Egipte i l’Iran o Turquia i Israel

Les propostes de l’ARA ambmotiu del diari 1000 segueixen

el seu curs. Avui respon lacomunitat educativa. A Societat

Ramon Tremosa (@ramontremosa)Eurodiputat (CiU)

“#ViaCatalana al món: ara s’enténel boicot d’ambaixades espanyoles

al vot de 150.000 catalans a l’exteriora les eleccions al Parlament #25N”

Betona Comín (@BetonaComin)Directora de COSES

“Quina perplexitat sentir dirigentsde partits polítics dient que donen llibertat als

militants per assistir a la #ViaCatalana.Només faltaria!”

Enric Nomdedeu (@Nomdedeu)Portaveu del Bloc a l’Ajuntament de Castelló

“El PSC dóna llibertat a la militància,i els assegura que no demanarà

a Método 3 que els vigili”

Luz Sanchis (@LuzSanchis)Periodista

“Si un bon guionista agafa el cas Bárcenasi el barreja amb el d’espionatge de Método 3,

enriu-te’n dels girs de Homeland”

Alfredo Pérez Rubalcaba (@_Rubalcaba_)Secretari general del PSOE

“És intolerable l’ús d’armes químiquesa Síria, però el @PSOE entén que la via

de solució és política i diplomàtica,no militar”

Alain Juppé (@alainjuppe)Alcalde de Bordeus i exministre (UMP)“No fer res és ser còmplices dels crims. No

podem acceptar cap tipus de concessió #syrie”

Kenneth Roth (@KenRoth)Director executiu de Human Rights Watch

“Si la Lliga Àrab vol que el «criminal de guerra»Al-Assad sigui jutjat per atac químic,

per què no donar suport a una acció delTribunal Penal Internacional?

Quina és l’alternativa?”

Papa Francesc (@Pontifex_es)Cap de l’Església catòlica

“Mai més la guerra! Mai més la guerra!”

Sara Solomando (@sarasolomando)Periodista

“Doncs a mi el meu pare em va deixardiners per donar l’entrada del pis. El rei,com qualsevol pare, ho fa en la mesura

de les seves possibilitats”

Javier Gómez (@javiergomeztv)Periodista

“La sang blava i el diner negre. El problemade la monarquia deu ser el daltonisme.

#HaciendayelRey”

vistaltwitter

CARLES CAPDEVILADIRECTOR DE L’ARA

LES DIFICULTATS de l’AssembleaNacional Catalana per omplir elstrams de les Terres de l’Ebre de laVia Catalana han tingut un efectepositiu: Catalunya ha descobert quetambé té un sud, un sud oblidat,marginat, poc poblat i que ha covatun ressentiment històric cap al nordque ara es fa present amb un certsentiment d’estranyament cap alprocés d’emancipació nacional queviu el país. Aquest sud, a més, veu

Catalunyadescobreix que

també té sud

PARLEM-NE

DAVID MIRÓSUBDIRECTOR

com el nord del País Valencià (Vina-ròs, Benicarló, etc.) ha experimentatels darrers anys un desenvolupa-ment econòmic i social sensible-ment superior, de manera que quanes creua la frontera de la Sénia desdel sud la sensació és que s’entra enun país pitjor i no millor. La distàn-cia que avui separa l’Empordà del’Ebre, de Begur a la Cava, posem percas, és sideral, impròpia d’un paísque aspira a fer-se un lloc en el con-cert de les nacions amb estat propi.

Omplir els trams de l’Ebre per ala cadena humana de l’Onze de Se-tembre és avui un affaire d’État, pe-rò no servirà de res si no s’assumeixque el sud també existeix, que Cata-lunya també són aquelles terres ones fan correbous i es parla amb unaccent que massa sovint es ridiculit-za des de la capital, on tenen un riuque és un dels actius ecològics i pai-satgístics més importants del país ique, paradoxalment, s’ha fet servirper abocar els residus tòxicsd’Ercros, instal·lar les centrals nu-clears i, de tant en tant, amenaçaramb un transvasament que seria le-tal per al Delta. I aquest sud tambéhi serà l’endemà de la Diada.

pareumàquinesÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)

Una de les maneres més fàcils de ferpolítica des dels mitjans és elevar lesanècdotes a categories. Una banderaespanyola en flames en portada sug-gereix que Catalunya viu immersa enuna permanent Nit dels VidresTrencats. La Razón titulava ahir enportada amb la cita d’una mare:“M’exilio perquè han creat la dicta-dura d’un idioma”. Explica com ha demarxar a Madrid perquè no ha trobatcap escola on el seu fill –que pateixdisfàsia– pugui estudiar només encastellà. No em toca valorar l’afer.

Però constato un degoteig d’aquest tipus de notícies als mitjans de la caver-na. I que tots coincideixen en dues coses. 1) En la nul·la contextualització,que fa impossible contrastar res. No sabem en quin municipi viu aquesta fa-mília, amb quina escola ha tingut problemes... Es diu que una logopeda as-segura tenir “el gabinet ple de dislèxics per la imposició de la immersió lin-güística”. Nom? Ah, no pas. No poso en dubte el cas, però voldria sentir lesaltres veus implicades. O sigui: periodisme. I 2) Tots els qui acaben sortintfan servir el mateix repertori de paraules. Són testimonis clònics en quèsempre apareixen un seguit de termes –exili, dictadura, expulsió– d’una con-notació molt precisa. El 12 de setembre farà 20 anys que l’Abc va titular enportada “Igual que Franco però al revés: persecució lingüística a Catalu-nya”. El cinisme mediàtic es va refundar aquell dia.

Al racó de pensarALFREDO ABIÁN

SUBDIRECTOR DE ‘LA VANGUARDIA’, ARTICLE DE PÀGINA 2

“Els ciutadans de natura anguniosa es pregunten, nou dies abans dela Via Catalana, si aquesta convocatòria pretén competir amb laVia Làctia o amb el viacrucis que el Papa va organitzar a Copacabana”

El degoteig d’exiliats clònicsde la caverna mediàtica

02les claus del dia

DIMARTS, 3 DE SETEMBRE DEL 2013 ara

El sumari del cas Método 3, que se centra en lainvestigació de la gravació del dinar de La Ca-marga entre la presidenta del PP de Catalu-nya, Alícia Sánchez-Camacho, i Victoria Ál-varez (exparella de Jordi Pujol Ferrusola), és

una prova fefaent que el joc brut en política pot acabargirant-se en contra del qui el practica. La policia apun-ta directament a l’exsecretari d’organització del PSC Jo-sé Zaragoza com a responsable d’haver encarregat la gra-vació (o almenys d’ha-ver-la pagada, cosa queencara seria pitjor),mentre que els respon-sables de l’agència dedetectius assegurenque es va fer amb elconsentiment de Sán-chez-Camacho perquè només ella, o algú del seu entorn,podia saber la data i el lloc del dinar. De fet, el director del’agència, Francisco Marco, afirma que la persona que vafer l’encàrrec és “amic íntim” de Sánchez-Camacho, ideixa entreveure així una conjunció d’interessos entreel polític socialista i la popular per investigar suposatsdraps bruts de la família de l’expresident Pujol.

Si es demostren les acusacions dels responsables de

Método 3 recollits al sumari i les conclusions de l’infor-me policial, estaríem davant una conxorxa contra CiUdels responsables de dos partits polítics que, per acabar-ho d’adobar, es presenten davant l’electorat com a an-tagònics i irreconciliables (recordeu aquell lema de cam-panya electoral del PSC “Si tu no hi vas, ells tornen”).

Serà la justícia la que haurà d’aclarir totes les incògni-tes que envolten el cas i atribuir les responsabilitats per-tinents, però a la vista del que es diu al sumari el PSC i

el PP han d’oferir expli-cacions convincents sino volen que s’estenguiencara més l’ombra deldubte sobre aquest cas.Sánchez-Camacho had’explicar per què vaintentar acabar amb la

investigació perdonant els denunciats a canvi d’una in-demnització i José Zaragoza els seus vincles amb l’agèn-cia i les acusacions de l’informe policial. El ministre del’Interior, Jorge Fernández Díaz, també ha d’aclarir si éscert que va pressionar Francisco Marco, tal com aquestafirma en la seva declaració judicial, per evitar la difu-sió de la gravació i protegir Camacho. Massa interrogantsi massa greus perquè no s’ofereixi cap resposta.

El cas Método 3i el joc brut en la política

L’EDITORIAL

Les declaracions dels responsablesde Método 3 apunten a una

conxorxa PSC-PP contra CiU

L’ACUDITarasí / arano

L’ex Monty Python torna en plenaforma amb The zero theorem. Hi re-cupera l’alienació humana, aquestcop a partir de la falta de comunica-ció i la sobredosi de tecnologia.

SíTerry Gilliam

Contrast de pes ahir al Reial Madrid.Presenta Bale, que ha costat 91 mili-ons –diu el club blanc– o 101 –el Tot-tenham–, i ven de franc Kaká, que enva costar 65 i gairebé no ha jugat.

NoFlorentino Pérez

El secretari d’Estat dels EUA, JohnKerry, ha declarat que “Baixar al-As-sad s’ha afegit a la llista de Hitler iSaddam”, que també van matar ambarmes químiques. És propagandaper justificar la intervenció, esclar,però desafortunada. No perquè Al-Assad no mereixi ser deposat, jutjati condemnat, sinó perquè precisa-ment els Estats Units ja han afirmatque no busquen un canvi de règim através d’atacs aeris. En què quedem?Si Al-Assad va a la mateixa llista queHitler i Saddam, no pot ser castigatnomés amb una “resposta propoci-onal”. A tots dos els Estats Units elsva declarar la guerra i, en el cas deSaddam, sense gaires miraments peldret internacional. La debilitatd’Obama ja és massa visible perquèa sobre el posi en evidència la sevapròpia propaganda.

No utilitzaràsel nom de

Hitler en va

BONDIA

ANTONI BASSASEDITOR DE L’ARA

03les claus del dia

ara DIMARTS, 3 DE SETEMBRE DEL 2013

04 DIMARTS, 3 DE SETEMBRE DEL 2013 aratemadeldia

Cas Método 3 S’aixeca el secret de sumari

FERRAN CASASROGER MATEOS

BARCELONA

L’ombra de la sospita enl’embolic de les escol-tes polítiques ambl’agència de detectiusMétodo 3 pel mig

s’instal·la de ple damunt l’exsecre-tari d’organització del PSC José Za-ragoza i la presidenta del PP a Ca-talunya, Alícia Sánchez-Camacho,que avui té convocada una roda depremsa i haurà de seguir sortint alpas d’un assumpte sobre el qual famesos volia arribar fins al final i sa-ber tota la veritat i que ara voldriaoblidar. Ahir es va aixecar el secretde sumari sobre el cas amb nou de-claracions gravades en vídeo davantla justícia i més de 1.200 folis. Elsdocuments, als quals ha tingut accésl’ARA, aporten detalls d’un cas queno està tancat i que regala argu-ments als que especulen amb teori-es de la conspiració i una entesa en-tre socialistes i populars per, a tra-vés de Camacho, obtenir informaciócomprometedora de la família del’expresident Jordi Pujol, de CiU.

L’origen del vodevilesc afer és eldinar que el 7 de juliol del 2010 vanprotagonitzar al restaurant La Ca-marga de Barcelona Camacho i Ma-ría Victoria Álvarez, l’exparella deJordi Pujol Ferrusola. Les dues ho-res de conversa, que el jutge va pro-hibir difondre i en què Álvarez des-grana tot tipus de comentaris sobretripijocs i negocis de la família PujolFerrusola, van ser enregistrades enuna gravadora col·locada per Méto-do 3 dins un gerro de flors.

El PSC pagava per la feinaDes que el cas va sortir a la llum alfebrer, els grans interrogants sen-se resposta són dos: qui va encarre-gar la gravació (queda clar que la vapagar el PSC i que fins i tot, en tantque client habitual de l’agència, livan oferir fer-ho en negre) i si Ca-macho n’estava al corrent o és vícti-ma d’espionatge. El sumari del cas,que porta el jutjat d’instrucció 14,ofereix pistes i declaracions d’impu-tats que plantegen dubtes sobre elpaper que hi juguen Zaragoza i Ca-macho. Els extreballadors assenya-len en les declaracions la líder popu-lar (ella sosté que ho fan perquè si hiha consentiment en la gravació nohi ha el delicte pel qual ella els va de-nunciar al febrer abans d’arribar aun acord al juny per tancar el tema

Crònica

que la justícia obvia), i els informesde la policia i la Fiscalia incorporatsal sumari apunten, en canvi, al PSC.

El director de Método 3, Francis-co Marco, és explícit i en la declara-ció del 21 de febrer assegura que ellno coneixia l’encàrrec de La Camar-ga perquè suposadament els seuscompanys no van informar-lo, pe-rò afirma que “el més segur” és que

fos Camacho qui sol·licités l’enre-gistrament. Sense la seva col·labo-ració, addueix, els detectius no hau-rien sabut quan es faria l’àpat. “Ésobvi que algú que participava enaquell dinar n’havia informat, per-què no som mags”, diu en la seva de-claració judicial. A la seva declara-ció la líder del PP sosté que diversespersones del seu entorn ho sabien.

També Elisenda Villena, detecti-va de l’agència a qui Marco assenya-la com la persona que va gestionarl’operatiu –íntima amiga de la ge-rent del PSC i enllaç amb la forma-ció–, dóna a entendre que Camachon’estava al corrent. El 27 de juliold’enguany Villena va explicar al jut-jat que la presidenta del PP no vo-lia portar la gravadora, de maneraque un empleat de l’agència, ÁlexBorreguero, que corrobora aques-ta versió, va acudir al restaurant undia abans per inspeccionar si a la sa-la s’hi podia ocultar algun dispositiud’enregistrament. Borreguero es vapresentar com a “secretari perso-nal” de Camacho al restaurant. Eldetectiu va portar el centre floralabans del dinar i va aprofitar per pa-gar per avançat l’àpat, i va deixar laquantitat de 100 euros.

Després que l’Ara.cat publiquéspart del sumari, Marco va emetre

ahir un comunicat en què reitera-va que la gravació és “absoluta-ment legal” perquè es va fer amb elconsentiment d’una part. En les se-ves declaracions judicials conegu-des ahir el director de Método 3 vaanar més enllà i va denunciar“pressions i xantatges velats” poli-cials i governamentals.

El pacte fallit del CNIEl 19 de febrer Marco va declarar ala policia que un agent del CentreNacional d’Intel·ligència (CNI) lihavia anunciat aquell mateix diauna oferta de pacte a través d’unemissari perquè no revelés infor-macions sensibles en poder del’agència, que havia fet fallida.L’emissari del ministeri de l’Interi-or era, segons Marco, la periodistad’El Periódico Mayka Navarro, quehauria fet sense èxit una oferta ennom del comissari principal del CosNacional de Policia. L’acord no ar-riba i, sempre segons l’amo deMétodo 3, l’agent del CNI torna aaparèixer i li etziba: “Sabem quel’Alícia [Sánchez-Camacho] ho sa-bia. Salva-la a ella. Calla o et faremcallar”, hauria dit l’agent secret.

Si fos cert que Camacho sabia quela gravaven amb Álvarez, què n’es-perava? No hi ha una resposta con-

VÍCTIMA O CÒMPLICE?Alícia Sánchez-Camacho vaposar la denúncia per haver

estat espiada a La Camarga. Elsempleats de Método 3, però,

l’assenyalen com a còmplice dela gravació. MANOLO GARCÍA

S’estreny el setge a ZaragEls exdetectius de

Método 3 declarenque Camacho sabiaque la gravaven i la

policia apunta al PSC

La líder popular recordahaver pagat el dinarEn la seva declaració judicial, Alí-cia Sánchez-Camacho va negar quetingués coneixement de la grava-ció. Davant la jutge, va explicar queen els àpats de feina no paga ni enefectiu ni amb targeta, sinó queacostuma a signar una factura quedesprés fa enviar al partit perquèn’aboni el cost. “Crec que vaig fir-mar el tiquet [de La Camarga] ique es va enviar al partit”, va dir,per negar que fos algú de Método 3qui, d’acord amb ella, fes el paga-ment del seu dinar amb María Vic-toria Álvarez. També va suggerirque qui va revisar prèviament lasala del dinar va ser el seu escortai no un dels detectius de Método 3.

05ara DIMARTS, 3 DE SETEMBRE DEL 2013

temadeldia

Navarro defuig actuar sino es pronuncia el jutge

Sense una interlocutòria judicialque l’acusi directament, Pere Na-varro no prendrà cap mesura con-tra José Zaragoza. Demana, en totcas, que s’investigui el contingutde la conversa a La Camarga.

SARA GONZÁLEZ

BARCELONA. Estupefacció. Aques-ta va ser la reacció del PSC en conèi-xer alguns dels continguts del su-mari del cas Método 3 que situenJosé Zaragoza en l’ull de l’huracà.“Nosaltres no en sabem res”, insis-teixen dirigents de l’actual aparelldel partit. Ahir Pere Navarro va tor-nar a insistir que el PSC no va con-tractar Método 3 per espiar la líderdel PP, Alícia Sánchez-Camacho, iva anunciar que no prendrà cap me-sura disciplinària mentre no hi hagiuna interlocutòria judicial que acu-si Zaragoza de ser l’autor de l’encàr-rec de la gravació. “Per ara només hiha hagut filtracions policials. Si tincconeixement d’alguna situació irre-gular, seré el primer a denunciar-lai serem ferms en l’aplicació de me-sures disciplinàries” , va advertir.

Fins avui, per Navarro, encara nosón suficients ni la imputació de lagerent del partit, Lluïsa Bruguer, niles filtracions d’informes policialsper posar en dubte la figura de Zara-goza, un dirigent amb qui va treba-llar estretament durant uns quantsanys. L’exsecretari d’organitzacióno està imputat de moment en elcas, tot i que alguns dels seus com-panys socialistes al Congrés apun-ten que fa mesos que està aïllat al’espera de la seva imputació.

De fet, poc després que algunesinformacions el situessin a l’epicen-tre del cas, Zaragoza va renunciar alseu càrrec a la direcció del grup par-lamentari socialista al Congrés des-prés que el PSC votés a favor deldret a decidir desobeint la directriudel PSOE. Un cop segellada la pau a

les files socialistes, Rubalcaba vaimpedir que el dirigent que més su-port ha donat a Carme Chacón recu-perés el seu lloc al grup parlamenta-ri. Zaragoza ha quedat, doncs, rele-gat a un paper totalment marginal.

L’actual diputat del PSC al Con-grés només ha comparegut pública-ment pel cas una vegada, quan les si-gles del PSC en van sortir esquitxa-des. Llavors va assegurar que el par-tit havia contractat filials deMétodo 3 els anys 2009 i 2011 perencarregar un estudi de seguretatde la seu, fer un escombrat de mi-cròfons i instal·lar càmeres de segu-retat, però mai per espiar ningú.

Reunions i documents revisatsFins ara Navarro ha defensat a capai espasa la versió de Zaragoza. Ahirho va tornar a fer davant de l’execu-tiva del partit. “Sóc el primer inte-ressat a garantir que el PSC, ara iabans, ha actuat dins de la legalitat”,va assegurar. Dirigents de la cúpulaexpliquen que a la reunió Navarro vaser molt “taxatiu” i va subratllar ques’havia revisat tota la documentaciói parlat tant amb Bruguer com ambZaragoza i que el PSC no va encarre-gar la gravació. Fins i tot ahir el pri-mer secretari del PSC es va excusardient que el director de Método 3,Francisco Marco, ha insistit que l’es-pionatge es va encarregar “des delsentorns de Camacho”. En un intentde desviar el focus va lamentar quees busqui qui va encarregar la grava-ció i que no s’investigui “el contin-gut” de la conversa.

I és que les noves informacionscauen com una galleda d’aigua fre-da entre els socialistes en un inici decurs especialment complex per alpartit. Navarro intenta que la for-mació no se li esmicoli a les mansmentre l’ombra de la sospita sobreun dels capitans comença a enter-bolir la transparència que l’actual lí-der vol capitanejar.e

L’exsecretari d’organització del PSC José Zaragoza va comparèixerpúblicament el 13 de febrer pel cas Método 3. MANOLO GARCÍA

El líder del PSC defensa Zaragoza i instaa investigar el contingut de la conversa

goza i Camacho

cloent, més enllà de la denúncia deCiU d’una “conxorxa” del PSC i elPP poc abans de les eleccions quevan fer president Artur Mas pertreure draps bruts dels Pujol. I qui-na seria la connexió entre socialis-tes i populars? Segons Marco, Ca-macho no va contactar directamentMétodo 3 per encarregar la gravació(el PP no figura al registre de clientsdel sumari). Hauria utilitzat, a parerseu, “un íntim amic” i client habitu-al. No cita Zaragoza, però el suma-ri està plagat de referències a ell i decorreus entre Villena i l’exsecreta-ri d’organització, que apareix en re-gistres i correus electrònics. Zara-goza hauria pagat 1.480 euros perinvestigar una empresa d’enginye-ria (GPO) i 1.750 per la cinta de LaCamarga. La policia afirma que “sino va encarregar directament lagravació com a mínim tenia conei-xement que es faria”. Als registres esva trobar una carpeta amb el nomdel PSC i a la relació de treballs apa-reix l’anotació “PSC-Camacho”.

Per l’afer està imputada la gerentdel PSC, Lluïsa Bruguer. Però la pres-sió sobre Zaragoza creix. Ahir l’advo-cat de Borreguero va emetre un es-crit en què demanava que el citi a de-clarar com a testimoni. I avui el mal-son seguirà per a Camacho.e

Els protagonistes delcas de La Camarga

José ZaragozaEstà a l’ull de l’huracà, però perara només la gerent del PSC,Lluïsa Bruguer, amiga de la de-tectiva Elisenda Villena, estàimputada. Zaragoza va assegu-rar al febrer que no havia encar-regat res i des d’aleshores calla.

ConnexióMétodo 3 creuque Camachova encarregarla gravació através d’un“amic íntim”

Alícia Sánchez-CamachoHa dit per activa i per passiva, icontra els empleats de Método 3,que desconeixia que al dinar a LaCamarga l’estaven gravant. As-segura que el PP va pagar el dinari que creia que el lloc l’havia nete-jat la seva escorta.

Francisco MarcoSegons l’amo de Método 3, Ca-macho va idear la gravació a LaCamarga. Apunta que ho podriahaver fet a través d’un “amic ín-tim” (en referència a Zaragoza)i diu que el ministeri de l’Interi-or el va voler comprar.

Elisenda VillenaL’exdetectiva de Método 3apunta que Camacho sabia per-fectament que la conversa ambVictòria Álvarez seria enregis-trada. Diu que la líder popularno volia portar la gravadora iper això la va posar Borreguero.

Jorge FernándezMarco ha denunciat pressionsdel ministeri de l’Interior, delCNI i de comandaments policialsperquè no es filtrés o es venguésinformacions contra Camacho.Segons ell, una redactora d’El Pe-riódico hi hauria mediat.

Les declaracionsjudicials a AraTV

06 DIMARTS, 3 DE SETEMBRE DEL 2013 arapolítica

El rei Joan Carles va pagar 1,2 mili-ons d’euros del palauet que la in-fanta Cristina i Iñaki Urdangarines van comprar al barri de Pedral-bes de Barcelona. Ara s’investiga siva ser un préstec o una donació.

Per a l’adquisició del palauet, elmatrimoni va aconseguir un crèditde La Caixa per 5 milions. L’informede l’Agència Tributària, al qual vatenir accés l’ARA, revela que el rei hiva participar, a més, amb 1,2 mili-ons, en forma de dues “transferèn-cies urgents” de 600.000 euros, cur-sades el 30 de juliol i el 29 de setem-bre. Hi figura com a ordenant “SMD. Joan Carles de Borbó i Borbó”,tot i que l’Agència Tributària no diures del banc del qual procedeixen elsfons del monarca.

Poc després que es conegués lanotícia, fonts de la Casa del Rei vandir que els diners provenien d’uncompte personal del rei “a Madrid”,cosa que descartava que els fonsprocedissin d’algun compte a l’es-tranger. Segons els col·laboradorsdel rei, Hisenda va ser informadadel préstec i es va consignar davantnotari.

Els inspectors que signen l’infor-me a Barcelona diuen que han “ve-rificat” que Cristina de Borbó va de-clarar un deute d’1,2 milions d’euros“sota el concepte de préstec” en lesseves declaracions sobre l’impostdel patrimoni des del 2004 fins al2007. En els tres anys següents nova ser necessari perquè el govern deZapatero va derogar l’esmentat im-post. No obstant això, en ser “reha-bilitat” el 2011, la filla del rei va pre-sentar una declaració “en què no fi-gura l’esmentat deute”. L’any se-güent la infanta va tornar a declararun préstec, aquesta vegadad’1.050.000 euros.

Es tracta del mateix préstec?Quin és el motiu de l’omissió del2011? Tècnics d’Hisenda consultatsahir per l’ARA no hi van poder do-nar una explicació amb les poquesdades proporcionades per l’AgènciaTributària. L’“oblit” durant l’estadadel matrimoni als Estats Units per-judica fiscalment la infanta, que sifes ara una declaració complemen-tària percebria les deduccions que licorresponien. Alhora, l’Agència Tri-butària pot obrir un expedient a lainfanta per falta lleu.

Però en l’ànim dels investigadorspesava ahir una altra possibilitat:

que el préstec del rei a la seva fillaamagués una donació per evitar unacàrrega fiscal més elevada. En con-tra hi ha la rotunda afirmació de laCasa del Rei que l’acord està regis-trat davant notari. I un notari, afe-geixen els experts, no permetria lasignatura d’un préstec amb un ter-mini de carència tan llarg que fos im-possible de complir amb una perso-na que el 2004 ja tenia 66 anys. Aracorrespon a l’administració catala-na investigar la llacuna en la decla-ració del 2011 i a Anticorrupció i al’acusació popular demanar al jutgeque sol·liciti el document notarial.

PEDRO ÁGUEDA

MADRID. Encara s’ha de veure sil’obstinació del jutge José Castro perarribar fins al final del cas Nóos per-met imputar per primera vegada unmembre de la família reial espanyo-la. Però mentre s’esgota la investiga-ció per possibles delictes de blan-queig i frau fiscal de la infanta Cris-tina, la feina del magistrat i els seuscol·laboradors ha aconseguit obriruna escletxa sobre la fortuna del capde l’Estat. Segons revela un nou in-forme de l’Agència Tributària, la in-fanta Cristina va rebre del seu parel’estiu del 2004 un préstec d’1,2 mi-lions d’euros per, segons la Casa delRei, comprar el palauet de Pedralbesamb el seu marit, Iñaki Urdangarin.

Els investigadors sospiten que lareforma del palauet, que va ascendira 3 milions, amagava una operacióde blanqueig de fons per mitjà d’Ai-zoon, la immobiliària que la infan-ta i el seu marit compartien al 50%i que es nodria, al seu torn, de Nóos,l’entitat amb què el duc va facturargairebé 6 milions d’euros als go-verns del PP al País València i lesIlles Balears a través de contractesplens d’irregularitats. Ara valorenque el préstec encobreixi una dona-ció per estalviar impostos.

El rei va pagar partdel palauet de Cristina

CAS NÓOS

Els investigadors sospiten que els ducs de Palma van fer passarper un préstec una donació d’1,2 milions per estalviar impostos

DocumentLa Casa delRei diu queel préstec esva formalitzardavant notari

La Fiscalia demana ques’imputi Camps i Barberá

La Fiscalia ha demanat al TribunalSuperior de Justícia de Valènciaque imputi l’alcaldessa Rita Bar-berá i l’expresident FranciscoCamps. La decisió pot fer perdretot el cas Nóos al jutge Castro.

A. ARTIGUES / S. ALMENAR

PALMA/VALÈNCIA. La Fiscalia An-ticorrupció va demanar ahir al Tri-bunal Superior de Justícia de Va-lència (TSJCV) que imputi l’alca-dessa de València, Rita Barberá, il’expresident de la Generalitat Va-lenciana Francisco Camps pel casNóos. Segons la Fiscalia, els dos vanarribar a un acord amb el gendre delrei, Iñaki Urdangarin, per afavorirl’Instituto Nóos. Per fer-ho factible,van ordenar als seus subordinatsLuis Lobón (secretari autonòmic

d’Esdeveniments de la Generalitat,del qual depenia la Ciutat de les Artsi les Ciències) i Alfonso Grau Alon-so (tinent d’alcalde de l’Ajuntamenti president de la Fundació TurismeValència Convention Bureau) querebessin la proposta de Nóos i es di-vidissin els costos per tirar enda-vant els projectes. Nóos va cobrar deles institucions valencianes quasi3,5 milions d’euros.

En opinió de la Fiscalia, hi ha in-dicis de la implicació de Camps iBarberá en fets que poden ser cons-titutius de delictes de prevaricació(per haver prescindit del procedi-ment establert per afavorir Urdan-garin), frau a l’administració (perhaver-se concertat amb els respon-sables de Nóos), malversació de ca-bals públics (pel cost desproporcio-nat dels esdeveniments i perquè de

part d’aquests fons se’n van apropi-ar Urdangarin i Torres) i tràfic d’in-fluències (perquè el duc de Palma vautilitzar “de manera fraudulenta”l’ascendència que li conferia la se-va posició social, igual que Camps iBarberá també van aprofitar la sevaposició jeràrquica en l’administra-ció per garantir les adjudicacions).

La decisió de la Fiscalia pot supo-sar que el cas Nóos deixi d’estar enmans de l’home que ha impulsat lainvestigació contra Urdangarin i lainfanta Cristina, el jutge José Cas-tro. Anticorrupció vol que el TSJCVassumeixi la totalitat del cas perquèentén que la investigació de la cau-sa és indivisible. Ara bé, serà el Tri-bunal Superior valencià qui s’hauràde pronunciar, primer, sobre si veuindicis de delicte en l’actuació deCamps i Barberá, i, després, sobre sies queda només la part valenciana otot el cas. Si se’l queda tot, tambéhaurà de decidir sobre la imputacióde la infanta Cristina.

Tot i la contundència de l’escritd’Anticorrupció, que sol·licita la im-

Quants diners téel rei Joan Carles?El rei d’Espanya pot disposar de600.000 euros per a un préstec i dela mateixa quantitat dos mesosdesprés. Des d’ahir se sap això ique té els seus diners, almenys unapart, en un compte d’una sucursalde Madrid. Arran d’una informa-ció d’El Mundo sobre l’herència de1.100 milions de pessetes que li vandeixar els seus pares, la Casa delRei va negar al juliol que el monar-ca tingués comptes a l’estranger (aSuïssa, concretament). The NewYork Times va elaborar recent-ment un càlcul: 1.800 milions defortuna, més enllà dels 8,3 milionsd’euros de pressupost anual. El soudel rei és de 292.000 euros anuals.


política

CAS BÁRCENAS

Rajoy imposa el silenci al PPper protegir-se de Bárcenas

Res a dir sobre el cas Bárcenas.Aquesta és l’ordre imposada ahirper Rajoy al PP per protegir-se delsatacs del seu extresorer, que bus-quen, segons Cospedal, desestabi-litzar els populars.

perquè el que es pretén, al seu parer,és “desestabilitzar” el PP.

El pla de Rajoy i Cospedal va fun-cionar a la perfecció. Ni dins ni fo-ra del comitè executiu es va sentircap però a la seva estratègia, malgratque molts dels presents haguessinfet córrer durant tot l’estiu que ahirseria el dia dels relleus, la jornada enquè Rajoy posaria fi a la carrera po-lítica del seu amic i company de par-tit Javier Arenas, més que qüestio-nat pel seu paper en l’escàndol del’acomiadament de Bárcenas sobre-tot després de la declaració de Cos-pedal davant el jutge, que ella consi-dera que s’ha tret de context.

El problema per al PP va ser quela reunió d’ahir se celebrava ambuna revelació d’El Mundo, basadaen nous missatges telefònics de Bár-cenas, que posava de manifest que,suposadament, Cospedal havia tin-gut un protagonisme que ella mai haconfessat en el fosc acomiadamentde l’extresorer. Va aconseguir em-mudir els seus, però no les pregun-tes de la premsa. “Jo ja vaig dir tot elque havia de dir davant el jutge i hovaig fer posant sempre la veritat aldavant. No tinc res més a afegir”, vaetzibar Cospedal als periodistes.

A partir d’aquí, les negatives deCospedal es van encadenar una dar-rere l’altra. “El que ha sortit avui ésrotundament fals. Però tot, rotun-dament fals”. La mateixa respostaque dóna cada cop que se li pregun-ta per qualsevol capítol del cas Bár-cenas del qual ella és protagonista.

Quan es va mostrar més tensa vaser a l’hora de donar explicacions

sobre els dos ordinadors de Bárce-nas que el PP va entregar al jutgeinstructor del cas amb els discs dursesborrats. “El PP ha actuat, en totmoment, conforme a la llei”, va as-segurar Cospedal, que insistia quesempre ha fet arribar a la justícia totel que li han sol·licitat.

La qüestió és que, segons l’advo-cat de Bárcenas, Javier Gómez deLiaño, a l’ordinador hi havia imat-ges gravades de persones que havi-en visitat el PP i que podrien haverfet donacions il·legals. El responsa-ble de seguretat de la seu del carrerGénova era el cunyat de Bárcenas,Antonio de la Fuente, que, segonsCospedal, “fa temps” que ja no n’ésel cap de seguretat. A la tarda es vasaber que el parent de Bárcenas vatreballar al PP fins al juliol. Ara cal-drà veure si els fets estan relacio-nats i si el van indemnitzar o no al’alça, com a la resta de treballadorsdel PP relacionats amb el cas.

La proposta del PSOEEl líder del PSOE, Alfredo PérezRubalcaba, va anunciar ahir que de-manarà la creació de subcomissió enel Congrés per consensuar mesuresconcretes contra la corrupció. Aixòno vol dir que no aprofités l’ocasióper tornar carregar contra Rajoy. Elva acusar “d’intentar amagar el se-nyor Bárcenas darrere la prima derisc”, sense èxit. I és que per moltque Cospedal etzibés ahir que no to-lerarà que el “monotema” de Bárce-nas sigui l’única imatge que es donidel PP, el cas seguirà centrant el de-bat polític del nou curs.eno

M. EUGÈNIA QUETGLAS

MADRID. El silenci es va imposarahir a la seu del PP. És l’arma recur-rent de Mariano Rajoy quan es veupressionat, i ni res ni ningú l’ha po-sat més entre l’espasa i la paret d’en-çà que es dedica a la política que elseu extresorer Luis Bárcenas. Rajoyva reunir ahir la cúpula del partitper comunicar als alts dirigents po-pulars que ja havia dit tot el que ha-via de dir sobre aquest tema en la se-va compareixença parlamentària del’agost i, automàticament –almenysde cara a la galeria–, tots els diri-gents populars van tancar files ambel seu líder i es van limitar a escoltarles notícies econòmiques esperan-çadores que els recitava Rajoy peramagar els nervis.

Ningú va badar boca. Va ser undels comitès executius més breusque es recorden: no es va allargar niuna hora. Segons fonts consultades,només es va sentir la veu de Rajoy ila de la secretària general del PP,María Dolores de Cospedal –li tocaper protocol–, per reforçar el mis-satge del seu cap de files però ambuna intenció més propagandística.Va demanar als alts dirigents del PPque no entrin en les “mentides i ca-lúmnies” que es llancen basant-seen les confidències de l’extresorer

Cospedal creu que es vol desestabilitzar el partit amb mentides

El president espanyol, Mariano Rajoy, al costat de la seva mà dreta al partit, María Dolores de Cospedal,durant el comitè executiu del PP, en què va passar de puntetes sobre el cas Bárcenas. PAUL HANNA / REUTERS

SOTA SOSPITAEl rei Joan Carles amb la seva

filla Cristina en un acte públic.Les noves informacions posen

tots els focus sobre el paperdel monarca.MARTÍN ÁLVARO

En un dels correus electrònicsaportats per Diego Torres, l’exso-ci d’Urdangarin, el duc asseguraque la seva dona compta amb1.202.024,2 euros per a la comprade Pedralbes perquè ha rebut una“donació” , informa Enric Borràs.En quatre missatges més apor-tats per Torres, Urdangarin al·lu-dia al fet que el rei era coneixedorde la seva activitat a Nóos i quefins i tot col·laborava en algundels projectes. Per aquella activi-tat, el duc està imputat per delic-tes que comporten una pena su-perior a 10 anys de presó.e

Oblit?Cristina nova declararel préstecen l’exercicidel 2011

L’alcaldessa deValència, RitaBarberá, no esva inquietarper la petició.J.C. CÁRDENAS / EFE

putació de Camps i Barberá, el PPvalencià segueix posant la mà alfoc per ells. Alberto Fabra, pre-sident dels populars valencians,va donar la cara per ells i va dirque, amb els convenis amb Nóos,només van pretendre “posar envalor la Comunitat Valenciana”.

El president valencià va asse-gurar que estan “tranquils” per-què els acords signats van comp-tar amb “els informes favorablesde l’Advocacia de la GeneralitatValenciana”. Igual de tranquil·laes va mostrar Barberá, que va jus-tificar la seva “serenitat” al·le-gant que no va signar ni va votarres que tingués a veure amb elsconvenis amb Nóos. Per Barberá,l’escrit de la Fiscalia és “una fa-se més del procediment” que noli farà “perdre ni un segon més defeina per València”.

Per l’oposició, les explicacionsde l’alcaldessa no van ser sufici-ents, i van reclamar la comparei-xença de tots dos al ple de lesCorts Valencianes.e

08política


El president de la Generalitat, ArturMas, va reunir ahir 250 alts càrrecsper refermar el compromís amb lacelebració de la consulta el 2014 iper advertir-los que el procés sobi-ranista ja està en fase de no retorn.

A l’altra banda, però, les posici-ons segueixen inflexibles com sem-pre, com ho demostra el fet que Ma-riano Rajoy va assegurar en la reu-nió de la direcció del PP que la res-posta que donarà a la carta que elpresident català li va enviar per feruna consulta no es mourà ni unmil·límetre de les posicions defen-sades fins ara. “Mantindrem la de-fensa de l’ordenament jurídic”, vadir la secretària general dels popu-lars, María Dolores de Cospedal, enla roda de premsa posterior a la re-unió. La carta tindrà resposta prò-ximament i ni tan sols els acosta-ments de les últimes setmanes hanservit per apropar posicions.

Davant d’aquest context, Mas vamirar de fer ahir un exercici d’opti-misme i de motivació. “Ens ha miratd’insuflar ànims i força per al cursque encetem, el més transcendentde la història recent de Catalunya”,assegura un alt dirigent del partit.Per això Mas, segons fonts consul-tades, vol els seus “tensionats”.

Unió no serà a la Via CatalanaPoques hores abans que el presi-dent reunís els alts càrrecs, Unió vafer un exercici d’equilibrisme polí-tic per defensar la seva posició sobrela Via Catalana. En resum, els de-mocristians no donen suport a la ca-dena humana independentista, pe-rò deixaran que els dirigents –a títolde “ciutadans”– i els militants ques’hi vulguin acostar ho facin senseimpediments. El secretari generaldel partit, Josep Maria Pelegrí, es vaesforçar molt per negar que el par-tit dóna llibertat als seus membres:“Unió no dóna llibertat als seus mi-litants perquè ja en tenen des quevan néixer”, va argumentar.

El secretari general democristiàva enviar fa setmanes una carta al’Assemblea Nacional Catalana(ANC) en què demanava que la ca-dena humana fos pel dret a decidir.“Els organitzadors s’han mogut, pe-rò la valoració que en fem és tan po-sitiva com insuficient”, va sostenirPelegrí. Al comitè de govern d’Unióva existir debat sobre la qüestió –hiha membres de la direcció, com araAntoni Castellà i Pep Martorell,que assistiran a la Via Catalana ique en fan publicitat a Twitter–, pe-rò finalment el partit se n’ha des-marcat. “Jo no sóc independentis-ta i, per tant, no hi puc ser”, va va-lorar més tard un membre de la per-manent. Això permet deduir que elque molesta a Unió –que només esmulla amb el dret a decidir però queno vol la independència, segons elnucli dur pròxim a Josep A. Durani Lleida– és el nom de la manifesta-ció (Via Catalana cap a la Indepen-dència), i que per això no hi seràcom a partit.

El més probable a hores d’ara ésque, a diferència del que va passarl’any passat, Duran no assisteixi a lamobilització. De fet, Pelegrí va posarahir la bena abans que la ferida:

“L’hi hauran de preguntar a ell, pe-rò crec que tindrà unes cosesd’agenda”, va justificar el secretarigeneral. Dirigents d’Unió consultatsasseguren que “a la manifestació dela Diada el lema era diferent” –“Ca-talunya, nou estat d’Europa”–, i n’hiha que encara estan enrocats que lamarxa de l’any passat estava centra-da en el pacte fiscal. No hi ha havercap càntic sobre la qüestió, però.

Mentrestant, a Convergència esbolcaran en la cadena humana i ahiral matí encara tenien esperancesque els seus socis democristians sesumessin a la reivindicació. JosepRull, secretari d’organització –quefa una setmana va instar Duran aanar a la Via Catalana–, va manifes-tar la voluntat de CDC que la mobi-lització sigui un èxit. Els dirigentsdel partit es repartiran pel territo-ri i l’únic que no hi participarà seràMas, que ha decidit preservar el per-fil institucional.

Aquest intens suport de CDC a lacadena organitzada per l’ANC va re-bre una resposta –velada– d’Unió.“Ni donem consignes ni passaremllista”, va deixar anar Pelegrí. Les ai-gües segueixen mogudes dins la fe-deració nacionalista.e

ORIOL MARCH

BARCELONA. Un col·laboradord’Artur Mas explicava fa uns diesque el president de la Generalitat hatornat amb “molta força i moltsànims” de les vacances. “Vol pren-dre la iniciativa, perquè aquest és uncurs polític transcendent”, apunta-va aquest dirigent nacionalista.Aquesta va ser la idea que va presi-dir la reunió de la permanent deCDC de divendres, i que es va fer ex-tensiva ahir a la primera trobada del’executiva nacionalista posterior ales vacances i a la cita que Mas vamantenir a la tarda amb 200 altscàrrecs de la Generalitat, on es varefermar en la promesa de treballarperquè la consulta es pugui celebrarl’any vinent, el 2014.

El líder de CiU va reiterar que latransició nacional està en un puntde “no retorn” i que el camí cap a laconsulta és inexorable, sigui quin si-gui el context. El president va agra-ir als alts càrrecs el seu esforç “enaquests moments de greus dificul-tats econòmiques” –superar la cri-si és el gran repte, referèndum abanda– i ho va aprofitar per repas-sar la gestió del Govern, marcadaper les penúries financeres i pel xocamb Madrid pel repartiment del dè-ficit. Mas va reiterar a consellers, se-cretaris generals i directors gene-rals que vol esgotar la legislaturafins al 2016, tal com ja va insistir enel balanç dels 100 dies de govern.

Mas trasllada quela consulta el 2014no té marxa enrere

CAP A L’ESTAT PROPI

El president tranquil·litza els alts càrrecsamb la seva voluntat d’esgotar la legislatura

DIA DE REUNIONSMas es va citar amb el comitè executiu nacional de CDC al matí, i a la tarda vaconvocar més de dos-cents alts càrrecs al Palau de la Generalitat. És la tercera

vegada que el president fa aquest tipus de reunions àmplies del Govern. JORDI BEDMAR

Congrés extraordinari d’Unió el pròxim febrer

El primer comitè de govern d’Unióno només va servir per definir –idebatre– la participació del partiten la Via Catalana cap a la Indepen-dència. Un dels aspectes que es vatractar a la reunió va ser el congrésextraordinari per reformar els es-tatuts que els democristians cele-braran el febrer del 2014, segons vaexplicar el secretari general delpartit, Josep Maria Pelegrí. L’últimconclave d’Unió es va celebrar elmaig de l’any passat i és allà on esva prendre la determinació de fer-ne un altre a mig mandat –al cap dedos anys– per reformar les normesinternes del partit. “Aprofundiremen tres idees: transparència, parti-cipació i qualitat democràtica”, va

explicar Pelegrí. Els dirigentsd’Unió van descartar el maig com ames idoni per fer el congrés extra-ordinari, però el fet que hi hagiunes eleccions europees convoca-des per a aquest mes han fet variarels plans de la direcció.

Malgrat la voluntat de la cúpu-la de desvincular aquest congrésde qualsevol moviment de cadiresa la formació, el cert és que des defa setmanes es va estenent la sen-sació que el líder del partit, JosepA. Duran i Lleida –ho és des del1982–, està preparant el seu relleu.El més ben posicionat, a priori, perocupar el seu lloc a mitjà terminiés el president del consell nacionald’Unió, Ramon Espadaler.

DesmarcatgeA diferènciade la marxadel 2012,Unió s’allunyade la cadenade la Diada

09política


Navarro beneeixla “minoria

sobiranista” del PSCSARA GONZÁLEZ

BARCELONA. Per enèsima vegada, elnucli dur del PSC intenta començarel nou curs polític reconduint la si-tuació amb els dirigents crítics. Elcapítol de l’escalada verbal que vainiciar el número dos del partit, An-tonio Balmón, convidant dirigentsdel sector catalanista a marxar delpartit, es va tancar a la reunió del’executiva d’ahir amb l’acordd’obrir un període de debat i refle-xió amb tots els sectors del PSC perbuscar la fórmula de “gestionar lacomplexitat” interna. Pere Navarrova fer ahir un exercici d’equilibris:va evitar esmenar Balmón, va asse-gurar que el seu article era “correc-te” i, a la vegada, va felicitar els crí-tics d’Agrupament Socialista perconstituir-se com a corrent intern.

“La minoria sobiranista té dret aestar dins del partit”, va dir Navar-ro. Tot i això, Balmón es va ratificarahir en les seves paraules i, encaraque va estar d’acord a intentar ges-tionar-ho tot amb “intel·ligènciaemocional”, com van demanar Àn-gel Ros i Marina Geli, va advertirque el debat ha de ser intern i, uncop es pren una decisió per majo-ria, de portes enfora ha d’haver-hi“una sola veu”. e

DEBAT SOCIALISTA

ICV crida a encerclar LaCaixa i es desmarca de l’ANC

federals i independentistes”. Segonsel text, “l’objectiu és ampliar i enfor-tir la majoria social i política favora-ble a l’exercici del dret a decidir”, unrepte al qual la Via Catalana afirmenquehiajudarà,totiquelesmobilitza-cions “haurien de ser més unitàries,inclusives i representatives de la plu-ralitat que s’expressa en la societat”.

Per això, ICV convoca específica-ment a l’acció de Procés Constitu-ent i a “d’altres mobilitzacions con-tra les retallades als serveis públics”,com la cadena al voltant de l’Hospi-tal Josep Trueta de Girona. Al seutorn, EUiA també va cridar “a unamobilització unitària i inclusiva”que lligui l’eix social i el nacional.

Fonts de la cúpula d’ICV afirmenque la decisió va generar un “con-sens ampli”. Els àmbits de fet naci-onal i de política lingüística, però,van fer reunions durant l’estiu i ahirvan enviar una carta en què recla-maven un suport clar a la Via Cata-lana. No l’han obtingut, tot i que al-guns diputats sí que participaran ala cadena de l’ANC.

Crítiques a Pere NavarroD’altra banda, ICV i ERC van coinci-dir a criticar la proposta del primersecretari del PSC, Pere Navarro, defer abonar a l’ANC les despeses quegeneri la Via Catalana, com la de se-

guretat. El president d’ERC, Ori-ol Junqueras, va instar-lo a expli-car als sindicats que hauran depagar per mobilitzar-se, i la por-taveu d’ICV, Laia Ortiz, va afir-mar que “els serveis públics estanal servei de qualsevol mobilitza-ció”. Els crítics del PSC, però, esvan mostrar satisfets perquè Na-varro va expressar el seu respecteper la Via Catalana i va afirmarque respectaria qui hi anés.

La comissió parlamentària peldret a decidir es reunirà avui peraprovar el pla de treball. ICV re-clamarà que sigui l’òrgan que fi-xi el full de ruta a la consulta.e

La formació de Joan Herrera va aprovar ahir elseu manifest de l’11 de setembre. ACN

La cúpula d’ICV ha decidit no cen-trar els seus esforços en la Via Ca-talana durant la Diada. Per contra,cridarà a encerclar La Caixa ambProcés Constituent i lamenta quel’ANC no hagi buscat més unitat.

ROGER TUGAS

BARCELONA. Els únics partits queconvocaran formalment a la Via Ca-talana seran finalment CDC, ERC ila CUP. ICV va decidir ahir no cridarespecíficament a la cadena humanade l’ANC, tot i que fa un any sí que vaassistir a la seva manifestació. Percontra, els ecosocialistes s’uniran al’acció de Procés Constituent perencerclar la seu de La Caixa, unaconcentració que l’ANC desvincu-la de la Via Catalana. És la fórmulaque han trobat per lligar la reivindi-cació nacional i social sense involu-crar-se en una mobilització neta-ment independentista. Alhora,s’acosten al partit de Teresa Forca-des i Arcadi Oliveres, amb qui volenbastir un nou subjecte polític.

Així ho va decidir ahir al vespreuna llarga executiva d’ICV, que vaaprovar un manifest en què es pre-senta com “la garantia que drets na-cionals i socials són indestriables” iquerecordaqueelpartitté“diferentssensibilitatsnacionals,federals,con-

DemandesEl sectorsobiranistad’ICV volia unsuport clar a laVia Catalana

10internacional


OPERACIÓ CONTRA DAMASC

França conclou queAl-Assad va utilitzar

armes químiquesEl president sirià alerta que una intervenció militar

contra el seu règim estendria el “caos i l’extremisme”

Cada cop més veus reclamen al pre-sident francès una votació a l’As-semblea Nacional sobre un atac aSíria. París va fer públic ahir un in-forme que conclou que el règim si-rià va fer servir armes químiques.

MARC VIDAL

BARCELONA. François Hollandeera ahir un home a l’ull de l’hura-cà. Cada cop més veus li reclamen alpresident francès que sotmeti aconsideració de l’Assemblea Naci-onal un atac contra el règim siriàpel suposat ús d’armes químiques.Així ho va fer –i va perdre la vota-ció– el primer ministre britànic,David Cameron, al Parlament deWestminster dijous passat i així vaanunciar que ho faria el presidentnord-americà, Barack Obama, lasetmana que ve al Capitoli.

Va ser justament aquest anuncid’Obama dissabte passat el que vaagafar Hollande més a contrapeu.D’entrada, per l’argument que va ferservir el president nord-americà:“Tinc l’autoritat per dur a termel’acció militar sense autorització delCongrés, però crec que el nostre pa-ís serà més fort si ho faig, i les nos-tres accions més efectives”. Quèhauria de fer Hollande?

Segons la legislació francesa, elpresident tampoc no està obligat ademanar autorització als diputatsper emprendre cap acció militar al’estranger, però l’oposició conser-vadora –i també algunes veus dinsl’arc parlamentari de l’esquerra– ar-gumenten que seria bo obtenir elsuport dels parlamentaris abansd’embarcar-se en un atac contra elrègim sirià.

Debat, però sense votació finalDe moment l’Assemblea Nacionalfrancesa farà demà un debat sobrela intervenció a Síria, però la sessióno està previst que culmini amb capvotació. Aquesta és la posició ofici-al de l’executiu francès que ahir ma-teix va refermar el primer ministre,Jean-Marc Ayrault, que malgrat totno va tancar la porta a un pronun-ciament de la cambra més enda-vant. “És el president qui pot deci-dir si una votació, que la nostraConstitució no exigeix, ha de tenirlloc”, va assegurar Ayrault.

Però la decisió d’Obama de bus-car el suport dels congressistesnord-americans abans d’empren-dre la campanya militar afegeix unaaltra ombra d’incertesa sobre Fran-çois Hollande. Què passarà si Oba-ma perd la votació? ¿Liderarà Ho-llande tot sol l’operació militar? Elmateix primer ministre francès esva encarregar ahir d’aclarir que“França no actuarà sola” i que elpresident Hollande “continua la se-va tasca de persuasió per aconse-guir, tan de pressa com sigui possi-ble, una coalició” de països dispo-sats a actuar militarment a Síria.

De moment, el govern francès vainiciar ahir una ofensiva per con-

vèncer l’opinió pública del seu paísde la necessitat de castigar militar-ment el règim sirià. El primer mi-nistre Ayrault es va reunir amb elsprincipals líders parlamentaris, aqui va entregar un document elabo-rat pels serveis secrets francesos i vamostrar diversos vídeos que docu-menten l’ús d’armes químiques perpart de les forces sirianes.

Un atac executat pel règim“L’atac del 21 d’agost només pot ha-ver estat ordenat i executat pel rè-gim”, conclou l’informe elaboratper la intel·ligència francesa, que as-segura que el règim de Damasc té“un dels estocs operacionals [d’ar-mes químiques] més importants delmón”. Al text s’hi recullen evidènci-es d’almenys tres atacs amb arma-ment d’aquesta mena aquest any: aSaraqeb el 29 d’abril, a Jobar a mit-jans del mateix mes d’abril i –el mésimportant– en un suburbi de Da-masc el 21 d’agost, que va costar lavida –segons el recompte dels ser-veis secrets francesos– de 281 per-sones, la meitat dones i nens, tot ique altres fonts eleven la xifra finsal voltant de 1.500 morts, segons re-coneix el document.

“El règim sirià ha traspassat de-liberadament una línia vermella.Els nostres serveis tenen informa-ció, de fonts nacionals, que fan pen-sar que es poden dur a terme altresaccions d’aquesta naturalesa”, aler-ta la intel·ligència francesa, que de-talla els agents químics utilitzats,les armes que els van propulsar i elsintents de l’exèrcit sirià per esbor-rar les proves que en documenta-rien l’ús.

Paral·lelament als esforços delgovern francès per justificar un hi-potètic atac, el mateix president si-rià, Baixar al-Assad, va alertar ahiren una entrevista al diari Le Figarode les conseqüències d’una inter-venció militar contra el seu país.

“En la mesura que la política de l’es-tat francès sigui hostil al poble sirià,aquest estat serà el nostre enemic”,va alertar Al-Assad, que va amena-çar amb “repercussions, claramentnegatives, sobre els interessos deFrança”.

En aquesta mateixa entrevista, elpresident sirià va desafiar els EstatsUnits i França a mostrar les provesque va ser l’exèrcit sirià qui va utilit-zar les armes químiques: “Suposemque el nostre exèrcit fes servir ar-mes de destrucció massiva. ¿Hohauria fet en una zona on estavadesplegat i on els seus mateixos sol-dats van quedar ferits per aquestesarmes com ho van comprovar elsinspectors de Nacions Unides?”

“El Pròxim Orient és un barril depólvora i el foc s’hi acosta. […] Tot-hom perdrà el control de la situacióquan el barril exploti. El caos i l’ex-tremisme s’estendran. Hi ha el riscd’una guerra regional”, va conclou-re Baixar al-Assad sobre l’escenarique es pot desencadenar si hi ha unaintervenció contra el seu país.e

UN PAÍS AL LÍMITUn combatent rebel i un nen dalt d’una moto travessant ahir un històric pont sobre el

riu Eufrates construït a principis del segle passat i ara malmès per la guerra a lapoblació siriana a Deir al-Zor. ABO SHUJA / AFP

AliatsEl primer ministre francèsdescarta la possibilitat queel seu país ataqui Síria tot sol

RiscosUn informe dels serveissecrets francesos alerta quehi pot haver més atacs químics

Obama busca ara el suport de McCain

El president dels Estats Units, Ba-rack Obama, va reunir-se ahiramb el senador republicà JohnMcCain amb l’esperança quel’home a qui va derrotar en lespresidencials del 2008 donisuport al seu pla d’intervencióa Síria. El president va aconse-guir acostar posicions amb elrepublicà, que en sortir de la tro-bada va mostrar-se menys reticenta la idea d’un atac limitat que pro-posa Obama. Després d’anunciaraquest cap de setmana que sotme-trà al Congrés la decisió d’interve-nir, Obama està fent campanya en-tre membres del Capitoli per asse-gurar-se el seu vot. McCain ha diten diverses ocasions que el presi-dent no fa prou per castigar el rè-

gim i defensa que la intervenció hade tenir com a objectiu derrocar

el president Al-Assad, una fitaque Washington ha deixatclar que no busca. El republi-cà ha fet campanya des del’inici del conflicte sirià perarmar els rebels. Tot i tenir

una posició allunyada del pre-sident, ahir va dir que “seria ca-

tastròfic que el Congrés votés queno”. El republicà va valorar, no obs-tant, que l’administració “encara téun llarg camí per recórrer perquè laresolució sigui aprovada”. Obamano és l’únic que fa campanya. ElKremlin va anunciar ahir que ungrup de diputats russos viatjaran aWashington per convèncer el Capi-toli de votar que no.

El senador iexcandidat a lapresidènciaJohn McCain.GETTY IMAGES

11internacional


Les amistats perilloses de l’atac a Síria

01Obama, atrapat per

la seva línia vermellaELS EUA BUSQUEN ALIATS

La massacre amb armesquímiques del 21 d’agostals suburbis de Damasc hamarcat un punt d’inflexióen l’estratègia dels EstatsUnits de no implicar-se mi-litarment de manera ober-ta en la guerra de Síria. Des-prés de dos anys i mig deguerra civil, i més de centmil morts, l’administracióObama diu que té provesque el règim és el responsa-ble de la massacre i, pertant, d’haver travessat la“línia vermella” que ell ma-teix va fixar fa un any. Des-prés del rebuig del Parla-ment britànic, i sabent queno desbloquejarà el vetorus a l’ONU ni obtindrà elconsens de la Lliga Àrab,Obama busca ara el suportde més aliats a l’atac.

03Israel vol restablir

un marc segurL’AMENAÇA DEL CAOS

“Ja no hi ha una sola Síria: hiha tres o quatre països”,afirmava ahir el presidentisraelià Shimon Peres, quemostrava la seva confiançaen Obama. Israel veu en Al-Assad un “enemic contro-lat” que utilitza la retòricaantisemita, però que mais’hi ha enfrontat militar-ment. Tel Aviv no vol impli-car-se directament en Síriaperquè s’exposaria a repre-sàlies. No vol la caigudad’Al-Assad però tampocque el règim esclafi els re-bels i doni un triomf a l’Iran.

06Hollande, home

de guerraDE LÍBIA A MALI I SÍRIA

El president Hollande es potconvertir en un aliat tan fi-del de Washington a Síriacom ho va ser el seu prede-cessor, Nicolas Sarkozy, a Lí-bia. Després de la interven-ció a Mali, que tenia l’aval del’ONU i de Bamako, Hollandetrencaria amb la política deJacques Chirac, que el 2003es va negar a donar suporta la Guerra de l’Iraq.

07Cameron, sota

l’ombra de l’IraqBLOQUEIG DEL PARLAMENT

El primer ministre David Ca-meron ha topat amb l’opo-sició del Parlament per in-tervenir a Síria com ho vafer a Líbia. L’oposició delslaboristes i d’una part delsseus diputats, juntamentamb el rebuig de l’opiniópública, han fet desistirLondres. L’ombra de l’Iraqplana sobre la ciutat.

05Qatar perd

la iniciativaL’EMIR PERD INFLUÈNCIA

Qatar ha finançat i submi-nistrat armes als GermansMusulmans de Síria en la se-va revolta contra Al-Assad.L’emirat del Golf ha fet elmateix a Egipte, i des delderrocament del presidentMursi (amb el suport delssalafistes d’Al-Nur, aliats del’Aràbia Saudita) ha perdutinfluència. A Qatar li quedala carta de Hamàs a Gaza.

02L’Aràbia Sauditafa la seva guerra

ARMAMENT ALS ISLAMISTES

La monarquia saudita és undels principals finançadorsi subministradors d’armesdel Front Al-Nusra, una deles faccions islamistes quelluiten contra el règim d’Al-Assad. Diversos testimonissobre el terreny coincidei-xen a explicar que adoptaruna filiació islamista és lamillor manera d’obtenir ar-mes. El suport saudita a larebel·lió no s’explica per lesànsies democràtiques d’undels règims més reacciona-ris del món, sinó per la se-va voluntat de control regi-onal. Síria és també un ter-reny de batalla en la pugnaentre els règims sunnitesde l’Aràbia Saudita i Qatar il’Iran xiïta pel Pròxim Ori-ent. Últimament Riad haguanyat pes militar i políticentre els rebels.

04Turquia vol marcar

la pautaERDOGAN RECUPERA TERRENY

Turquia ha estat dels go-verns més bel·ligerantscontra Al-Assad, amb quipugna com a potència regi-onal. Manté una línia desubministrament als rebelssirians, a canvi que contro-lin els kurds de Síria. Afeblitper la caiguda dels Ger-mans Musulmans a Egiptei la crisi de les protestes deTaksim, el govern Erdoganvol recuperar terreny.

CRISTINA MAS ❊ BARCELONA

01

La intervenció contra Damasc ha unit vells enemics. Turquia, Israel i les monarquies del Golf fan front comúamb els Estats Units. A l’altre bàndol s’uneixen els militars egipcis defensors del laïcisme i l’Iran

02

01Rússia, amb l’últim

aliat a la regióPUTIN NO VOL RETROCEDIR

Rússia és el principal aliatinternacional del règim deBaixar al-Assad i s’oposa alsbombardejos argumentantque encara és possible unasortida negociada. Moscouha vetat totes les iniciati-ves al Consell de Seguretatde l’ONU i ha alertat de lesconseqüències “catastròfi-ques” d’una intervenció oc-cidental a Síria. El Kremlinmanté que no hi ha provesconcloents per responsabi-litzar Al-Assad de la massa-cre química. Què hi ha dar-rere del suport fins ara in-condicional del presidentVladímir Putin a Al-Assad?La defensa de l’únic aliatque té al Pròxim Orient, i laseu de la seva última basenaval al Mediterrani, al portde Tartús.

03Jordània i la crisi

de refugiatsAMMAN I LA GUERRA A LA PORTA

Jordània acull mig milió derefugiats de la guerra de Sí-ria. Tot i que acull una basenord-americana que últi-mament ha reforçat el con-tingent, el rei Abdal·lah diuque no vol ser una “llança-dora” contra Damasc i cridaa una solució negociada. Elpaís ha acollit reunions re-servades sobre l’atac.

04El Líban, amenaçatper la guerra civil

MÀXIMA TENSIÓ SECTÀRIA

La guerra civil a Síria ha po-sat al límit les tensions con-fessionals al Líban. La milí-cia xiïta de Hezbol·lah, fi-nançada per l’Iran, s’ha po-sat obertament al servei deDamasc. Una intervenciónord-americana contra Al-Assad agreujaria les coses.

07La Xina i el

no-intervencionismePEQUÍN ESGRIMEIX L’IRAQ

Pequín s’ha sumat a Rússiaper vetar les resolucions alConsell de Seguretat del’ONU. La Xina argumentaque una intervenció a Síriaagreujaria la inestabilitat alPròxim Orient i destaca les“reminiscències de la Guer-ra de l’Iraq, on les armes dedestrucció massiva van re-sultar que eren falses”.Tradicionalment, Pequíns’ha aferrat al principi de lano-intervenció en tots elsafers de política exterior.

06L’Iran, la gran

incògnitaPROVA DE FOC PER A ROUHANI

La guerra civil a Síria posa elnou president iranià, el mo-derat Hassan Rouhani, enun dilema. O continua ambla seva política de diàlegamb Washington per sua-vitzar les sancions contra elprograma nuclear o cedeixa la línia dura, que veu Síriacom l’última frontera con-tra Israel i els EUA. L’Iran vacondemnar el cop contraels Germans Musulmansd’Egipte i ara està al mateixcostat que els colpistes.

02Els militars egipcis,

atrapatsAL-SISSI, QÜESTIONAT

Baixar al-Assad va ser undels primers caps d’estat adonar la benvinguda al copmilitar a Egipte. Igual quel’exèrcit egipci esclafavaels Germans Musulmans ide passada sufocava la Pri-mavera Àrab, el règim deDamasc combatia a la ma-teixa trinxera contra els“terroristes” islamistes. Pe-rò la perspectiva d’un atacmilitar nord-americà contraSíria es fortament impopu-lar a Egipte, on l’opinió pú-blica desconfia de l’interèshumanitari de la Casa Blan-ca. No només els GermansMusulmans sinó els grupsliberals que van avalar elcop d’estat s’han posat enguàrdia. El nou govern delCaire, testaferro dels mili-tars, s’ha mostrat radical-ment contrari a l’atac.

05L’Iraq tem l’esclat

sectariL’EQUILIBRI PRECARI

El govern de majoria xiïtade Bagdad reclama una sor-tida política a la crisi siriana,i alhora alerta que el derro-cament d’Al-Assad podriaincrementar les tensionssectàries al país, que conti-nua immers en la violènciasectària. La regió autòno-ma del Kurdistan iraquiàacull més de 200.000 refu-giats sirians. Oficialment elpaís es proclama neutral enuna guerra que afecta elsseus fràgils equilibris.

05

02

A favor En contra

El portaavions nord-americà ‘Nimitz’ ha estat enviatal Mediterrani oriental per participar en l’atac. REUTERS

Manifestació en contra d’una intervenció a Síriadiumenge passat al Caire. KHALED ELFIQI / EFE

12internacional


“La independènciacostarà 2.000 lliures

a cada casa escocesa”

Referèndum2014

Londres amenaça i Edimburg negaEl ministre d’Hisenda britànic, George Osborne, pre-sentarà avui un informe per insistir que l’economiaescocesa sortiria mal parada si els ciutadans votes-sin per separar-se del Regne Unit en el referèndumprevist per al 2014. El Tresor britànic calcula que lariquesa d’Escòcia augmentarà un 4% en els pròxims30 anys si no s’independitza. Apel·lant directamentals ciutadans, l’informe d’Osborne calcula que cadafamília escocesa perdrà 2.000 lliures (2.359 euros)si guanya el sí. L’estudi suggereix que, fins i tot so-ta la regulació de la UE, la nova frontera introduiriadiferències fiscals i legals que podrien reduir lestransaccions entre els dos estats fins a un 80%.

Les conclusions de l’informe van ser titllades de“còmiques” pel govern escocès. Nicola Sturgeon, lavice primera ministra, va recordar que l’Institut d’Es-tudis Fiscals britànic ha calculat que l’austeritat re-comanada per Osborne podria costar a cada famíliaescocesa 2.123 euros el 2015. “La gent cada cop es-tà més cansada de la campanya de la por i no rebràamb bons ulls que un ministre tory impopular els alli-çoni”, va dir ahir. “Com a país independent i amb unmercat propi finalment podrem prendre les nostresdecisions, donar suport a les nostres principals in-dústries i a la nostra força de treball, i així contrares-tar el desequilibri econòmic provocat per la políti-ca econòmica de Londres”.

Enquestes disparsUna enquesta promoguda pel Partit Nacionalista Es-cocès (SNP), partidari de la independència del pa-ís, ha situat el sí per davant del no per primer copen molt de temps. L’estudi situa els independentis-tes en un 44% i els partidaris a seguir formant partdel Regne Unit en un 43%. L’enquesta, però, estàimpulsada pel partir del primer ministre, Alex Sal-mond, i només ha tingut en compte la gent dispo-sada a votar en el referèndum. Els resultats contras-ten amb els d’una altra enquesta publicada aquestcap de setmana i que xifrava en només un 29% elsque estan a favor de la independència. Segons laplataforma Yougov, una de les més fiables al RegneUnit, el no arribaria al 59%. Sturgeon va assegurarque “les enquestes es mouran amunt i avall men-tre el futur d’Escòcia es decideix”.

ARA ❊ BARCELONA

El ministre d’Hisenda britànic, George Osborne,durant una entrevista a la BBC al setembre. REUTERS

FILTRACIONS DE SNOWDEN

Washington també va espiarels presidents del Brasil i de Mèxic

El Brasil està en “situació d’emer-gència”. Així va reaccionar ahirl’exectiu de Dilma Rousseff a la fil-tració que la NSA hauria espiat lapresidenta del país. Mèxic, en can-vi, va trigar a respondre.

“clara violació de la sobirania” delpaís, per això estan decidits a portarel cas a l’ONU. Mentrestant, Rous-seff estudia una resposta enmigd’una “situació d’emergència” –aixího qualificava el ministre en cap dela secretaria general de la presidèn-cia, Gilberto Carvalho.

A Mèxic, en canvi, la notícia vapassar gairebé desapercebuda. Si béels mitjans generalistes van citar lesinformacions de Globo, Peña Nietono va referir-s’hi durant la presen-tació del primer balanç dels nou me-sos de presidència. I, a part de l’es-pionatge, tenia més raons per inda-gar en el tema. D’acord amb un altrepaquet de documents difosos pelperiodista Greenwald, tant Mèxiccom el Brasil figuren al costat deTurquia entre els països emergentscapaços de generar “estrès regio-

nal”, segons els Estats Units. A ban-da, el Brasil encapçala un rànquing–seguit d’Egipte, l’Índia, l’Iran, Mè-xic, l’Aràbia Saudita, Somàlia, el Su-dan, Turquia i el Iemen– de païsosque la NSA estudia si són “amics,enemics o un problema”.

La venjança de GreenwaldLes filtracions de Snowden han ar-ribat, en aquest cas, directamentper boca de Greenwald, que viu aRio de Janeiro. El periodista de TheGuardian respon així a la detencióde la seva parella durant nou horesa l’aeroport de Heathrow (Londres)fa dues setmanes. “És un intent fa-llit d’intimidació. El que ha passatm’anima. Tinc molts més docu-ments per publicar. Seré més agres-siu”, va amenaçar llavors. Ha trigatnomés 13 dies a respondre.e

MARIONA FERRER I FORNELLSBARCELONA. Una nova filtraciód’Edward Snowden amenaça detensar més la relació entre el Brasili els Estats Units, que ja va patir unrevés al juliol quan va sortir a la llumque Washington havia interceptatmilers de trucades, correus i dadesd’empreses del gegant sud-americà.Segons uns documents difosos diu-menge pel periodista que ha treba-llat les informacions de l’exanalis-ta de la CIA, l’Agència de SeguretatNacional nord-americana (NSA)també va espiar la presidenta delBrasil, Dilma Rousseff, i el seu ho-mòleg mexicà, Enrique Peña Nieto.

El reporter Glenn Greenwald vaexplicar al programa Fantástico dela cadena Globo que l’agència delsEUA va interceptar les conversestelefòniques i els correus electrò-nics entre Rousseff i desenes d’as-sessors. El mateix hauria passatamb Peña Nieto quan era candidat ales presidencials mexicanes.

Un “atac a la sobirania”La presidenta del Brasil va ser infor-mada d’aquesta nova denúncia i vaconvocar una reunió d’emergència.A més de demanar explicacions a laCasa Blanca, el govern també va ci-tar l’ambaixador nord-americà aBrasília, Thomas Shannon. De fet,Rousseff ja l’havia cridat després deles revelacions de fa gairebé dos me-sos, quan els dos països van acordariniciar un “diàleg bilateral” sobreassumptes d’espionatge.

Segons el ministre de Justícia delBrasil, Eduardo Cardozo, si es con-firma l’espionatge es tractaria d’una

El president dels EUA durant una visita a Brasília el 2011. Està previstque Obama rebi Rousseff aquest octubre a la Casa Blanca. PEDRO SANTANA / AFP

Rousseff demana explicacions a Obama i portarà el cas a l’ONU

El 20% dels aspirants a treballar a laCIA tenen “vincles amb terroristes”

ARA

BARCELONA. Un de cada cinc cur-rículums que rep la CIA és de perso-nes amb “vincles significatius ambterroristes i/o de serveis d’intel·li-gència hostils”, segons una altra fil-tració de l’exanalista de l’agèncianord-americana Edward Snowdenpublicada ahir per The WashingtonPost. Però no són els únics sospito-sos; la CIA també gasta milions dedòlars per lluitar contra amenacesinternes, és a dir, possibles talps oagents dobles d’organitzacions ex-tremistes com Hamàs, Hezbol·lah ofilials d’Al-Qaida.

Els temors han arribat tan a l’ex-trem, després de les filtracions del

soldat Bradley Manning a Wikileaks,que només l’any passat la NSA va pla-nejar tornar a investigar fins a 4.000treballadors. L’objectiu era detectaractivitats potencialment perilloses,que anaven des de descarregar múl-tiples documents fins a entrar a ba-ses de dades amb informació classi-ficada en què els tècnics no acostu-maven a treballar, segons el rotatiu.

Però el procés per caçar possiblestalps o agents dobles s’ha anat retar-dant els últims anys, malgrat lapressió del Congrés dels EstatsUnits. De fet, els sistemes de deten-ció, tot i que s’han programat àmpli-es partides pressupostàries, van fa-llar en la detecció de les descàrre-gues de Snowden.

El Congrés va fer de la seguretatinterna una màxima prioritat el2011. Llavors va ordenar al directorde la NSA, James Clapper, que llan-cés un “programa efectiu i automa-titzat de detecció d’amenaces” perevitar un altre Bradley Manning.Però el projecte es va aplaçar unavegada i una altra amb l’argumentque l’agència estava ocupada trac-tant els efectes col·laterals de les fil-tracions dels soldat nord-americà.

El novembre del 2012 el presi-dent Obama va definir com a sospi-tós qualsevol que utilitzi el seu accésa informació classificada, sigui perespionatge, terrorisme o simple-ment per fer una filtració. “Aquestapolítica no admet distincions. Hi haalgunes informacions que hauriende ser públiques”, denunciava Ste-ven Aftergood, expert en secrets degovern de la Federació de CientíficsAmericans, al Washington Post.e


PUBLICITAT

14economia


SEGURETAT SOCIAL

El govern espanyoldeslligarà pensions

de l’IPC el 2014L’Estat proposa una pujada anual del 0,25%

en els anys en què la Seguretat Social tingui dèficit

El govern espanyol proposa que apartir de l’any que ve les pensionsja no s’actualitzin amb la inflació.Paral·lelament, decideix aparcarfins al 2019 l’ajust a les prestacionsa l’esperança de vida.

ELENA FREIXA

BARCELONA. L’executiu espanyol vaconcretar ahir als agents socials elscanvisquevolintroduiralsistemapú-blic de pensions per garantir-ne lasostenibilitat a mitjà i llarg termini.Totiseguirengranpartelquevandic-tar els experts triats pel PP en el seuinforme presentat al juny, el governha optat per introduir alguns canvisque suavitzin la reforma per intentarara l’acord amb sindicats i patronalsen la lletra petita dels canvis.

Els canvis més immediats passenper un nou sistema per actualitzarles pensions cada any sense tenir encompte només la inflació com finsara. En canvi, la proposta del PP con-gela fins al 2019 l’altra gran reformaque vol Brussel·les: lligar les presta-cions a l’increment de l’esperança devida com ja han fet altres països aEuropa.

Com serà l’actualitzacióanual de les pensions?El govern proposa un incrementmínim del 0,25% si hi ha crisiEs crearà una nova fórmula de càl-cul que dictarà l’increment anualde les prestacions ja a partir del2014. El canvi radical suposa que lainflació –fins ara l’únic indicadorque s’utilitzava per revaloritzar-les– passarà a ser només un factor

més a tenir en compte. En canvi,també es valorarà l’estat d’ingres-sos de cada any a les arques de la Se-guretat Social, que provenen de lescotitzacions dels treballadors. Aixòja ho proposava l’informe encarre-gat als experts, però el PP hi ha in-troduït una novetat: es fixa una pu-jada mínima del 0,25% en un esce-nari de crisi o de dèficit al sistemapúblic, com el que hi ha actualment.També es fixa un increment màximequivalent a la inflació anual mésun 0,25% en els escenaris en què lescoses “vagin molt bé”, segons va ex-plicar ahir la ministra d’Ocupació,Fátima Báñez.

Els sindicats CCOO i UGT van re-butjar ahir la nova fórmula perquèsuposarà “pèrdua de poder adquisi-tiu”, ja que fins ara la inflació era laque garantia per llei l’increment deles prestacions. Báñez, en canvi, vadefensar que la proposta garanteixque les pensions “pugin sempre”, si-gui quin sigui l’escenari econòmic, ino hi haurà congelacions. L’any pas-sat, amb la congelació, l’Estat es vaestalviar 5.000 milions d’euros.

Quan i com afectarà el nousistema de revalorització?El nou indicador ja funcionaràel 2014 per a tots els pensionistesEl govern espanyol no va donar de-talls ni cap pista sobre com es con-

cretarà el nou sistema de revalorit-zació (quin pes tindrà la inflació ol’estat de les finances de la Segure-tat Social) a l’hora de dissenyar lafórmula matemàtica. Báñez tam-poc va predir quina podria ser la pu-jada l’any que ve tenint en compteel dèficit que arrossega el sistemapúblic. “S’aplicarà la fórmula, i elque estableixi serà el que apuja-rem”, va insistir davant les pregun-tes dels periodistes. Els serrells delnou model és el que es vol negoci-ar ara al Pacte de Toledo amb sindi-cats i patronals.

¿Es retardarà encara mésl’edat de jubilació?El govern ho descarta i posposaal 2019 el factor de sostenibilitatLligar les pensions a l’esperançade vida –el que es coneix com a fac-tor de sostenibilitat– serà la sego-na fase de la reforma del sistema,però el PP va dir ahir que sigui qui-na sigui la fórmula no entrarà envigor fins al 2019. Báñez va negarque l’executiu es plantegi allargarmés enllà dels 67 anys l’edat de ju-bilació a Espanya.

Tot i que la Comissió Europea hainsistit els últims mesos que el vin-cle entre pensió i esperança de vidahavia de ser una reforma prioritàriaa Espanya aquest any –seguint elque ja han fet altres països–, l’exe-cutiu de Mariano Rajoy aposta peresperar sis anys a desplegar una re-forma que, tal com la plantejava elcomitè d’experts en el seu informe,suposava una rebaixa de facto de lespensions mitjanes per adequar-lesa un escenari en què el nombre depensionistes creixi més que no elsingressos que arribin dels treballa-dors en actiu al mercat laboral. Elcomitè d’experts ja va proposar unafórmula matemàtica –que va bate-jar com a factor d’equitat intergene-racional (FEI)– per corregir “el riscdemogràfic” i apuntava que la rebai-xa que es produís s’hauria de com-pensar amb altres fórmules que de-cidissin els governs segons el cicleeconòmic.

Aquest factor de sostenibilitat noagrada a sindicats ni oposició, queahir van recordar que la reforma deles pensions del 2011 –que estableixun retard progressiu de l’edat de ju-bilació fins als 67 anys a Espanya– jaté en compte l’impacte demogràfic.Els sindicats no veuen urgent abor-dar la reforma i van augurar una ne-gociació “complexa i difícil”. La se-cretària de política social de la UGT,Carmen López, va demanar al go-vern que aporti documentació quejustifiqui una nova reforma.

Les patronals CEOE i Cepymevan ser més vagues en les seves re-accions després de la trobada ambBáñez i van confiar que la reformafinal sigui “fruit del diàleg”. Ambacord o sense, el PP preveu que lanova llei sobre les pensions, quehaurà d’afrontar tot un tràmit par-lamentari, s’enllesteixi com a molttard a finals d’aquest any.e

NOVA REFORMA DE LES PENSIONSEl sistema públic de pensions afronta canvis a partir de l’any que ve, tres anys després

de l’última reforma. El govern va llançar ahir la seva proposta i obre un període denegociació amb els agents socials que derivarà en una llei a finals d’any. XAVIER BERTRAL

Nous baremsEl dèficit o superàvit de laSeguretat Social condicionaràels increments de les pensions

Factor demogràficEs posposa fins al 2019 elvincle entre pensió i esperançade vida que vol Brussel·les

La Seguretat Social, deficitària per quart any

14.000Els milions d’euros de dèficit al sistema

El govern preveu un dèficit de 14.000 mili-ons a les arques de la Seguretat Social aquestany. Serà el quart exercici consecutiu en quèel sistema tanqui amb números vermells.Amb aquest escenari, i d’acord amb els can-vis que vol introduir el PP, l’any que ve la pu-jada de les pensions es quedaria en un mí-nim del 0,25% sigui quina sigui la inflació.

67%L’increment de pensionistes en 40 anys

L’envelliment de la població les pròximesdècades és el que, segons sosté el govern,justifica la segona fase de la reforma de lespensions per lligar-se a una esperança de vi-da més llarga. Els càlculs amb què treballa ésque els nou milions de pensionistes que hiha actualment passaran a ser 15 milions atot l’Estat l’any 2052.

15economia


Liberbank i CCM

Banco Mare Nostrum

Unicaja Banco

Banca Cívica

(CaixaBank)

Unnim (BBVA)

Caja 3 (Ibercaja)

Banco Gallego

(Sabadell)

Novagalicia

8.981

5.498

CAM (Sabadell)

5.2491.8061.6451.129977953407245

22.424

12.052CatalunyaCaixa

Bankia

Banc de València (CaixaBank)

Els ajuts a la banca Xifres en milions d’eurosEntre parèntesis, entitat en què s’ha integrat

Pèrdues dels EPA** 6.506

Aportació al 'banc dolent' 2.192

**Esquema de protecció d'actius, pels quals l'Estat assegura pèrdues futures. Pèrdues reconegudes a 31 de desembre del 2012

Fo

nt:

Ba

nc

d’E

sp

an

ya

/ G

ràfi

c: E

. Utr

illa

Altres ajudes

La reestructuració financera ja hacostat a l’Estat 61.366 milionsd’euros des del 2009, però el FROBassumirà pèrdues futures delsbancs venuts, i això pot disparar lafactura als 100.000 milions.

hagut de desembutxacar per salvarels bancs amb problemes. Per tant,si se sumen als 61.366 milions quecomptabilitza el supervisor banca-ri, la factura puja, fins ara, als 70.064milions d’euros, que podrien ascen-dir a 100.000 (el 10% del PIB espa-nyol) en cas que es complissin lespitjors previsions i l’Estat haguésd’assumir totes les pèrdues com-promeses amb els EPA.

I encara hi ha una última via perla qual l’Estat està finançant la rees-tructuració: les emissions de deutedel Sareb. Tot i que en principi nohan d’afectar els comptes públics(perquè el banc dolent està partici-pat majoritàriament per bancs pri-vats), totes les emissions de deuteque fa el Sareb tenen l’aval de l’Es-tat. I són molts diners, perquè elsfons propis de l’entitat gestora d’ac-

tius tòxics només representen un8% del seu passiu: tota la resta s’hafinançat amb aquestes emissions.És a dir, l’Estat ha fet d’avaladordel banc dolent en emissions pervalor de 50.600 milions d’eurosmés, que es pagaran amb el fun-cionament de l’entitat semipú-blica si es compleix el pla de ne-goci. Si no es compleix, però,l’Estat seria el responsable úl-tim de pagar el que es deu, i la fac-tura a l’erari públic de la reestruc-turació es dispararia encara més.

Bankia, líder en ajudesEl supervisor bancari també va des-glossar les ajudes públiques a labanca per entitats i va constatar quela que més diners ha necessitat ésBankia, controlada pel FROB, ambinjeccions per valor de 22.424 mi-lions d’euros des del 2009. La majorpart d’aquests diners (17.959 mili-ons d’euros) van provenir del rescatbancari concedit per Brussel·les,mentre que la resta (4.465 milions)van venir a través d’una injecció decapital avançada pel FROB el se-tembre del 2012.

La segona entitat que ha rebutmés diners és CatalunyaCaixa, tam-bé controlada pel FROB, que ha ne-cessitat 12.052 milions d’euros, delsquals 9.084 milions van venir delrescat i 2.968 van venir d’injeccionsdel FROB. Aquestes ajudes conver-teixen l’entitat hereva de Caixa Ca-talunya, Caixa Manresa i CaixaTarragona en el banc que més di-ners ha rebut en relació a la se-va mida (és una quarta part deBankia). En tercer lloc hi haNovagalicia, que també se-gueix en mans del FROB, amb8.981 milions.e

DANI SÁNCHEZ UGART

BARCELONA. Intentar posar ordreal sistema financer espanyol li hacostat a l’Estat, de moment, 61.366milions d’euros públics. O el que ésel mateix, 1.300 euros per habitant–inclosos ancians i nens–. És a dir,el salari mitjà d’un espanyol durantun mes. I la factura encara pot pujarmés, perquè el govern espanyol s’hacompromès a pagar fins a 35.681 mi-lions d’euros per assegurar futurespèrdues d’alguns dels bancs nacio-nalitzats que ha venut a entitats pri-vades, com el Banc de València –aCaixabank– i la CAM –al Sabadell–,a través d’esquemes de protecciód’actius (EPA). D’aquests diners,6.506 milions, ja estan assumits pelFons de Reestructuració OrdenadaBancària (FROB) com a pèrdues,perquè figuren als seus comptescom a provisions des del 31 de de-sembre del 2012.

A més, l’Estat també ha posat2.192 milions com a capital en elbanc dolent, una quantitat que, comels EPA, el Banc d’Espanya tampoccomptabilitza com a part de les aju-des públiques. La raó és que no sónestrictament injeccions de capitalals bancs, i la previsió és que aquestsdiners és recuperin –amb benefi-cis– en 15 anys, segons insisteix elBanc d’Espanya.

De tota manera, tant els 2.192 mi-lions del banc dolent com els 6.506dels EPA són diners que l’Estat ha

REESTRUCTURACIÓ FINANCERA

Salvar bancs: 61.366 milions públicsLa factura encara pot pujar fins a 100.000 milions si es compleixen les pitjors previsions de pèrdues

ExclusionsAmb el ‘bancdolent’ i elsEPA, el costpuja a 70.000milions,el 7% del PIB

MitjanaLes ajudessuposen1.300 eurosper habitant,el sou mitjàd’un mes

Bankia tancarà el 58%de les seves oficinesBankia va plantejar ahir als sindi-cats un expedient de regulaciód’ocupació (ERO) per acomiadar681 persones a Catalunya, on voltancar el 58% de les seves oficines.L’entitat financera, que va integrarCaixa Laietana, preveu tancar 208oficines i deixar-ne 146, cosa quecomporta una reducció de personaldel 39%. L’ajust es podrà fer a tra-vés de baixes voluntàries –els em-pleats tenen 10 dies per adherir-s’hi–, però també es faran prejubi-lacions i acomiadaments. Fontssindicals consultades per EuropaPress van lamentar que Catalunyava ser la comunitat “més malpara-da” de l’ERO de Bankia.

16economia


MOVIMENT CORPORATIU

Agbar designa l’exconsellerJordi Valls home fort a Xile

L’exconseller de Treball i Indús-tria del PSC Jordi Valls és el nougerent general d’Aguas Andinas, lajoia d’Agbar a l’Amèrica Llatina.Valls també dirigirà el negoci de lafilial Aqualogy al continent.

seu president, Isidre Fainé, com avicepresident d’Agbar– en manté el25%. Un dels acords de la nova eta-pa liderada per Suez era que Agbares convertís en la punta de llança delgrup a l’Amèrica Llatina.

I és que Agbar és molt forta alcontinent americà des que l’empre-sa va aconseguir Aguas Andinas aXile el 1999. La filial s’encarrega delsubministrament d’aigua potable idel clavegueram de bona part de laciutat de Santiago de Xile. AguasAndinas, de la qual Agbar ostenta el56% de les accions, dóna servei a 6,2milions d’habitants. L’empresa fac-tura 520 milions d’euros a l’any i tétres depuradores al país andí.

Dins d’Agbar la filial xilena es veucom el trampolí dels grans directiusdel grup. De fet, l’actual presidentexecutiu d’Agbar, Ángel Simón, vaser el primer gerent general d’AguasAndinas. Des del març passat, a més,Simón és director general adjunt deSuez Environnement, responsablede l’activitat d’aigua a Europa.

Jordi Valls ocupa el càrrec desd’aquest mes d’agost. Agbar té a

l’Amèrica Llatina un dels seus focusestratègics. Tot i la mala experièn-cia d’Aguas Argentinas –on Agbar vaveure les seves tarifes congeladesdurant una dècada–, el grup té aracom a objectiu fer-se fort en païsoscom el Brasil i Colòmbia. Pensa fer-ho, en bona part, a través d’Aqua-logy, la filial creada el 2011 per donarsolucions tecnològiques de l’aigua.

De fet, Agbar ha confirmat queValls es posarà també al capdavantd’Aqualogy a l’Amèrica Llatina, onla filial ja ha aconseguit contractesal Brasil (gestió de fangs de depura-dora a São Paulo, redacció del pla di-rector de sanejament bàsic a RioGrande do Sul i redacció del projec-te constructiu d’una depuradora aLimeira) i a Colòmbia (redacció delpla de drenatge pluvial de Barran-quilla i direcció de la construcció deltercer emissari submarí més llargdel món a Cartagena de Indias).

Agbar, amb més de 10.000 treba-lladors, va facturar prop de 2.000milions l’any 2012. El 64% procedi-en d’Espanya i la resta venien del’estranger.e

IGNASI PUJOL

BARCELONA. Jordi Valls és proba-blement l’exconseller del tripartitque té un futur més prometedor enel sector privat. Qui va ser consellerde Treball i Indústria del PSC entrel’abril del 2006 i el desembre delmateix any –és a dir, només nou me-sos, en substitució de Josep MariaRañé– ha estat designat per Aigüesde Barcelona (Agbar) com a nou ho-me fort de la multinacional propi-etat de la francesa Suez Environne-ment a l’Amèrica Llatina.

Segons ha pogut saber l’ARA,Agbar ha situat Valls al capdavantd’Aguas Andinas, la filial xilena delgrup i principal actiu de l’empresaa l’Amèrica Llatina. Valls substitu-eix Jesús M. García, que havia estatnomenat l’any passat gerent gene-ral de la societat xilena. Fins araValls havia estat el responsabled’Agbar al Regne Unit, on dirigia lafilial Bristol Water des del febrerdel 2011, tot i que, des de fa uns me-sos, s’havia traslladat a les oficinesdel grup a Barcelona a l’espera quees concretés la seva incorporacióa Aguas Andinas.

Agbar va incorporar Valls des-prés de la victòria de CiU a les elec-cions catalanes del novembre del2010. En aquell moment Jordi Vallsera president de l’Autoritat Portuà-ria de Barcelona (APB). Valls, que vaser substituït per Mar Serna en lacartera de Treball del segon tripar-tit, va incorporar-se a l’APB el generdel 2007. Llicenciat en dret per laUniversitat Autònoma de Barcelo-na, Jordi Valls va ser durant onzeanys (entre el 1995 i el 2006) alcal-de de Manresa. Entre el 1999 i el2006 va presidir també el consorcide telecomunicacions Localret.

Venda de BristolAl Regne Unit, Valls va veure comAgbar venia el 2011 el 70% de Bris-tol al fons canadenc Capstone per152 milions d’euros. L’operaciós’emmarca en la nova estratègiad’Agbar –des que està en mans de lafrancesa Suez– de centrar-se en elnegoci de la gestió d’aigües, i no tanten projectes que requereixin unagran inversió en infraestructures.Malgrat la venda del 70%, Agbar vamantenir la gestió de Bristol.

L’any 2009 Agbar va passar a es-tar controlada per Suez Environne-ment. Aquell any La Caixa va acon-seguir el 100% de l’asseguradoraAdeslas a canvi de cedir al grup fran-cès el control d’Agbar per 870 mili-ons d’euros. Des d’aleshores, Suez téel 75% d’Agbar, i La Caixa –que té al

Dirigirà també l’expansió de la filial Aqualogy a l’Amèrica Llatina

Jordi Valls va ser conseller de Treball de la Generalitat durant elprimer tripartit. Després va presidir el Port de Barcelona. FRANCESC MELCION

enbreuLA BORSA

Íbex-35Sessió de dilluns, 02 de setembre del 2013

8,429,60 f+1,68%

Els que pugen mésBANCO POPULAR 4,59 3,716IAG 3,87 3,489ARCELORMITTAL 3,79 10,060

EUROS% VAR.

Els que baixen més

% VAR.

GRIFOLS 0,46 30,250ACCIONA 0,05 38,695

EUROS% VAR.

PUNTS

■ El deute de les famílies se situaen mínims des del 2007

El volum del deute de les famílies espanyoles ambles entitats financeres va ascendir al juliol a807.446 milions d’euros, segons les dades que vapublicar ahir el Banc d’Espanya. La xifra suposauna baixada del 4,7% en un any de l’endeutament–la primera contracció en sis mesos–, i és el nivellmés baix des del març del 2007.

■ La producció industrial espanyolacreix per primer cop des del 2011

La producció industrial espanyola va tornar acréixer a l’agost per primer cop des de l’abril del2011 –fa dos anys i quatre mesos–. Concretament,l’activitat del sector manufacturer es va situar en51,1 punts bàsics, per sobre dels 49,8 punts delmes anterior, segons les dades de l’índex PMI fetper Markit i publicat ahir.

■ El jutge imposa una fiança de 1.200milions a la cúpula de Pescanova

El jutge va imposar ahiruna fiança de 1.200milions d’euros a ManuelFernández de Sousa,expresident dePescanova (a la foto), inou directius més. DeSousa haurà de dipositar178,8 milions, i la restahauran de pagar entre125 i 69,4 milions.

■ Obama promet apujar el sou mínimdesprés de la rebel·lió del ‘fast food’

El president dels EUA, Barack Obama, va prometreahir, en el Dia del Treball al seu país, que apujarà elsou mínim “perquè ningú hauria de criar els seusfills en la pobresa”. El discurs coincideix ambl’anunci de vaga que van fer la setmana passadaels treballadors de diverses cadenes de fast food.

17economia


Les vendes decotxes cauen un

11% a l’agostARA

BARCELONA. Les vendes de turis-mes a Catalunya van caure un 11%durant l’agost respecte al mateixmes de l’any passat. En total, es vanvendre 6.848 unitats. Aquest des-cens és una mica inferior al de totl’Estat, on les vendes van baixar demitjana un 18,3%.

Les dades de l’agost arriben des-prés que al juliol es registrés el mi-llor mes en tres anys gràcies al pro-grama d’ajudes de l’Estat. La caigu-da experimentada aquest últim mestambé té a veure amb el fet quel’agost de l’any passat les vendes vanser més elevades del normal davantla imminent pujada de l’IVA, que esva començar a aplicar al setembre.Al País Valencià el descens va serdel 29% i a les Balears –la comuni-tat amb pitjors registres– va arribarfins al 39%.

Pel que fa a les dades globals, a Ca-talunya s’han venut 75.043 turismesen els primers vuit mesos de l’any,només un 0,3% menys que en el ma-teix període de l’any passat. Al PaísValencià el descens per a aquest pri-mer tram de l’any és de només un0,10%, mentre que a les Balears labaixada arriba al 18,3%. En el conjuntde l’Estat la baixada és del 3,6%.e

AUTOMOCIÓ

Vodafone comprarà a Europadesprés de fer caixa a Verizon

mercats emergents, per seguir elritme que marquen els seus compe-tidors. “Després d’anys de conver-ses, hem rebut una oferta que supo-sa una bona oportunitat per als ac-cionistes”, va explicar ahir a lapremsa Vittorio Colao, consellerdelegat de Vodafone.

L’acord ha arribat en un momentcrític per a la indústria. Actualment,gegants com Vodafone i Telefónicaestan intentant enfortir les sevesposicions a Europa expandint-se enaltres àrees tecnològiques, com te-levisió per cable i internet amb ban-da ampla, per oferir paquets combi-nats de productes. L’operació ambVerizon proporciona a Vodafoneuna enorme quantitat de fons quepodria tenir grans conseqüènciesen les telecomunicacions europees,on el sector ha obtingut beneficis li-mitat i ha viscut una creixent com-petència internacional.

Pressió dels reguladorsAl mateix temps, els reguladors delVell Continent pressionen les com-panyies perquè inverteixin en xar-xes de dades noves i més ràpides,perquè s’equiparin amb les que te-nen els ciutadans dels Estats Unitsi de les zones més avançades del’Àsia, com Corea del Sud. Tot de-pèn de com Vodafone decideixi uti-

litzar els seus diners. Dilluns lacompanyia britànica va anunci-ar que preveu invertir uns10.000 milions de dòlars [7.500milions d’euros] durant els prò-xims tres anys en tecnologia mò-bil d’alta velocitat i serveis debanda ampla a Europa i els paï-sos emergents.

L’empresa també podria uti-litzar 20.000 milions més proce-dents de l’operació amb Verizonper reduir el seu deute, però Co-lao va afirmar que la companyiaestà disposada a tancar novescompres si troba objectius que lisemblin interessants.e

TELECOMUNICACIONS

Vodafone s’ha venut el 45% de la primeraoperadora mòbil dels EUA per 98.000 milions. AFP

MovimentTelefónicai Vodafones’estanreforçant alVell Continent

MICHAEL J. DE LA MERCEDTHE NEW YORK TIMES

NOVA YORK. Verizon Communica-tions va arribar ahir a un acord perrecomprar el 45% de la seva divisiógegant de tecnologia sense fils, quefins ara estava en mans de Vodafo-ne. L’operació, xifrada en 130.000milions de dòlars [98.300 milionsd’euros] és una de les compres mésgrans que s’han registrat mai.

L’acord suposa la fi de la col·labo-ració de 14 anys entre els colossosamericà i britànic. Així s’acabentambé els rumors –que han duratanys– sobre la possibilitat que Vo-dafone es vengués la participació aVerizon Wireless, la principal ope-radora de mòbil dels Estats Units.

Els accionistes de Vodafone re-bran un 71% dels beneficis generatsper l’operació (84.000 milions dedòlars), sobretot en accions de Ve-rizon però també en metàl·lic.Aquest repartiment entre els accio-nistes ha estat més generós del pre-vist pels analistes. Els experts, però,encara esperen que la firma britàni-ca utilitzi els diners guanyats percomprar altres actius a Europa i als

18 DIMARTS, 3 DE SETEMBRE DEL 2013 arasocietat

El projecte de Parc Nacional dels Ports genera crítiques al territoride la reserva nacional de caça. Tam-bé faria inviable l’aprofitament depastures i la ramaderia, principal-ment de bous per a espectacles tau-rins, així com els aprofitaments fus-ters amb activitats comercials. Unsinconvenients que ja han generatcrítiques de diversos agents del ter-ritori, com alcaldes, pagesos, caça-dors i propietaris.

Vila, determinat amb l’ampliacióEl conseller de Territori, Santi Vila,va assegurar diumenge, durant unavisita a la Vall de Núria per anunci-ar la creació d’un nou parc naturala la comarca del Ripollès, que el pro-jecte de convertir el Parc Naturaldels Ports en parc nacional noméses farà realitat d’acord amb el ter-ritori. “Només ho tirarem endavant

ARA

BARCELONA. El Govern estudia queel Parc Natural dels Ports, que com-prèn 35.050 hectàrees entre les co-marques del Baix Ebre, el Montsiài la Terra Alta, es converteixi en parcnacional, segons va avançar l’Agèn-cia Catalana de Notícies (ACN). Eldocument redactat pel departa-ment de Territori calcula que la de-claració generaria 600 nous llocs detreball, entre directes i indirectes, amés d’aportacions netes al PIB de40 milions d’euros anuals. Un im-pacte que es notaria, sobretot, en elsector turístic.

La declaració, però, també supo-saria un augment de les restricci-ons. Podria comportar la prohibicióde la caça esportiva i la desaparició

si hi ha consens i si la gent del ter-ritori ho veu com un tema que sumai no que resta”, va explicar Vila, queva afegir que “no tindria sentit unaimposició” i que “els actius s’han deposar al servei de la gent i especial-ment de la gent de cada lloc”.

Vila, però, es va mostrar conven-çut que sí que es tirarà endavantl’ampliació del parc natural per in-cloure-hi la serra de Pàndols, unamesura que considera que no gene-ra rebuig al territori. “Un dels temesque genera consens és la serra dePàndols”, va dir diumenge el conse-ller de Territori, que va afegir queaquesta ampliació era un compro-mís electoral de Convergència iUnió. Vila es va mostrar contun-dent: “Això ho farem, estem deter-minats a fer-ho”.e

La declaració podria comportar la prohibició de lacaça esportiva i hi faria inviable la ramaderia. ACN

MEDI AMBIENT

L’anhelada declaració de les Ter-res de l’Ebre com a Reserva de laBiosfera no s’ha traduït en més tu-ristes aquest estiu. Els empresaristurístics reclamen una campanyaper atreure visitants.

Capilla, president de l’Associaciód’Empreses Turístiques del Delta del’Ebre, posa com a exemple l’interèsinicial que va aparèixer els dies pos-teriors a l’anunci de la Unesco gràci-es a la repercussió mediàtica. “Es vanotar un increment de trucades i re-serves provocades per la notícia delnomenament”, assegura. Lluís Gar-cia, representant del sector de l’hos-taleria i la restauració, opina que “elfet que se’n parli, que hi hagi un de-goteig d’informacions, és molt po-sitiu, perquè fa que la gent ens tinguipresent, és una promoció fantàstica,tot i que els efectes es començarana notar més endavant”.

Promoció i contingutDes del Patronat de Turisme de laDiputació de Tarragona, la directo-ra tècnica a les Terres de l’Ebre,Marta Ferrero, està d’acord a dirque és massa aviat: “El reconeixe-ment va arribar quan ja teníem latemporada a sobre. No hi ha haguttemps per preparar una campanya idefinir com traiem el màxim rendi-ment d’aquesta oportunitat”. Fer-rero apunta, a més, que “l’estiu tam-poc és la temporada predilecta delturisme de natura, que prefereix laprimavera i la tardor, quan les tem-peratures són més suaus”. Senseatrevir-se a donar terminis, Ferre-ro creu que la primavera que ve espodrien començar a notar els efec-tes positius d’aquesta designació.

Per tot plegat, el sector turístic deles Terres de l’Ebre reclama a la Ge-neralitat i a la Diputació de Tarrago-na una campanya de promoció dis-senyada a consciència perquè doniresultats a mitjà i llarg termini. Fer-rero creu que “cal definir bé quinessón les apostes, què cal millorar icom s’ha d’explicar per arribar alsnostres públics”. Ferrero veu unpunt fort en el fet que és un territo-ri “divers”, amb “el Parc Natural delDelta, el riu i tota la seva oferta i elsports de Beseit com a contrapunt”.Per això, pensa que “Menorca po-dria ser un referent per a nosaltres,més que el Montseny –l’altra Reser-va de la Biosfera de Catalunya–, per-

MIQUEL JORDÀ

TARRAGONA. El 28 de maig les Ter-res de l’Ebre rebien, en el segon in-tent, l’anhelada designació de Re-serva de la Biosfera per part de laUnesco. Un reconeixement que re-valora el potencial ecològic del ter-ritori, però que també representaun reclam que ha de servir, entred’altres coses, per potenciar el turis-me a la zona. La notícia va ser moltben rebuda pel sector turístic i lesexpectatives es van disparar. Peròquan falten poques setmanes per-què s’acabi la temporada alta, elsempresaris del sector assegurenque l’efecte Reserva de la Biosferano s’ha notat en el primer estiu enquè la destinació compta ambaquest segell de prestigi. “Ho co-menta molta gent, però són turistesque ja ens coneixien, que ja teníem,és massa aviat per haver arribat anous públics”, assegura Albert Her-nàndez, president d’Aturebre, asso-ciació d’establiments de turisme ru-ral de la zona.

Tot i això, els empresaris no dub-ten que la designació els obre moltbones perspectives de futur. Joan

què allà tenen un producte únic”.Els empresaris demanen que l’ad-ministració hi destini recursos, pe-rò també que se’ls tingui en comp-te a l’hora de definir estratègies.“Cal que treballem plegats, com jaes va fer durant la candidatura”, rei-vindica Albert Hernàndez. El res-taurador Lluís Garcia demana quela destinació continuï creixent encontingut: “Fa 10 anys el Delta eraun lloc, molt atractiu, però nomésun lloc. De mica en mica l’hem om-plert de contingut, però cal continu-ar fent-ho”. Proposa crear noves ru-tes i nous serveis i es mostra parti-dari de “fer el producte primer i des-prés promocionar-lo”.e

A l’espera del’efecte Reserva

de la BiosferaEl sector turístic de l’Ebre reclama accions

per treure profit de la declaració de la Unesco

TurismeEl sectorproposa crearnous serveisi rutes peratreurevisitants


societat

Satisfacció al Ripollès,malestar al Pla de l’Estany

JORDI. C LLORENS

GIRONA. El Ripollès ha acollit ambsatisfacció l’anunci de crear el ParcNatural de les Capçaleres del Ter idel Freser que el conseller de Terri-tori i Sostenibilitat, Santi Vila, va feraquest cap de setmana a Núria.“Hem estat un any i mig treballantper aconseguir implicar-hi la Gene-ralitat, per tant, és ben lògic que es-tiguem satisfets”, va dir Miquel Ro-vira, president del Consell Comar-cal del Ripollès. “Penso que Catalu-nya som com una família i que enshem d’ajudar entre tots. I més en elprocés en què estem immersos”, vaafegir Rovira, que entén que “donarvalor a uns paratges que tenim ésuna manera d’ajudar-nos”. El presi-dent de l’ens comarcal va assegurarque no té constància de reticènciesdes de la comarca i que aviat es re-uniran amb els ramaders i els page-sos per explicar-los en què consisti-rà la nova figura de protecció.

Nou parc de més de 12.000 haEl Parc Natural de les Capçaleres delTer i del Freser abastarà 12.500 hec-tàrees de vuit termes municipals deles valls de Camprodon i de Ribesque ja tenen ara la protecció com aPla d’Espais d’Interès Natural. “Va-lorem molt que la figura jurídica si-gui la de parc natural i no la de parcnacional, que comportaria un graude protecció més elevat i, per tant,més restriccions”. Es va expressaren la mateixa línia Carlos FernándezAmer, l’alcalde de Setcases, un pobleque, juntament amb Queralbs, té el80% de l’extensió del futur parc. “Ai-xí es mantindran els drets històricsdels setcasencs a la muntanya deSant Miquel”. Aquests drets són eldret a pastura, a la llenya i a vendre’nla fusta. “L’anunci del departamentés un regal de Reis avançat”, va dirFernández, que va afegir que l’Ajun-tament ja té decidit i aprovat per ple“destinar un immoble grandiós alfutur centre d’interpretació del

parc”. En canvi, al Pla de l’Estanyl’anunci de la creació d’aquest parcva causar malestar. L’alcalde de Por-queres i president del Consorci del’Estany, Salvador Ros, va lamentarque “el Govern hagi canviat les prio-ritats” i hagi relegat a un segon pla laprotecció de la conca lacustre del’estany de Banyoles.

“Fins ara ens deien que no es po-dien crear nous parcs perquè no hihavia recursos, però resulta que pera alguns sí que n’hi ha”, va lamentarRos, que va admetre que l’anunci delparc natural al Ripollès va ser una“sorpresa desagradable”. La queixadel Pla de l’Estany ve del fet que eldesembre del 2011 la comissió deTerritori i Sostenibilitat va aprovar,per unanimitat, una resolució perinstar el Govern a redactar un pro-jecte de llei per crear el parc natu-ral de la conca lacustre de l’estany deBanyoles. El març de l’any següent,el llavors conseller d’Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimentació iMedi Natural, Josep Maria Pelegrí,es va comprometre a impulsar lacreació del Parc Natural de les Cap-çaleres del Ter i del Freser, que fi-nalment ha rebut llum verda abansque el de l’estany de Banyoles.e

El Govern ha anunciat la creaciódel nou parc del Ter. F. MELCION

■ Els funcionaris de justíciaconvoquen una vaga indefinida

Els sindicats de l’administració de justícia aCatalunya han convocat una vaga indefinida apartir de demà en protesta per la supressió d’unapaga extra el 2013 i la pèrdua d’altres dretslaborals. A més, els funcionaris han convocat peravui tres concentracions davant la Ciutat de laJustícia, el departament de Justícia i la restad’edificis judicials, per expressar el seu malestar.Els funcionaris rebutgen la reducció deretribucions que la Generalitat els ha imposat.

■ Detingut el presumpte autor de lamort de la dona trobada en una bossa

Els Mossos d’Esquadra van detenir ahir elpresumpte autor de la mort d’una dona al barri deSants, a Barcelona. Es tracta d’un home dominicàde 27 anys. El cos de la víctima, de 36 anys iequatoriana, va ser trobat diumenge dins d’unabossa al carrer. El cadàver el va trobar una personaque buscava entre les deixalles.

■ Gallardón confirma que la llei del’avortament s’aprovarà a l’octubre

El ministre de Justícia,Alberto Ruiz-Gallardón,va confirmar ahir que elgovern espanyolaprovarà la nova llei del’avortament abans definals d’octubre.Gallardón va assegurarque no hi hadivergències internes alconsell de ministres enrelació amb aquestareforma.

enbreu

MANOLO GARCÍA

El turista estranger,l’assignatura pendentEl 75% dels visitants de les Terresde l’Ebre són catalans i espanyols ila designació com a Reserva de laBiosfera es vol aprofitar per atrau-re turistes estrangers, sobretot ale-manys, francesos, belgues i holan-desos interessats pel turisme de na-tura. “Hem d’incrementar l’activi-tat entre Sant Joan i l’octubre ambturista estranger perquè el d’aquí eslimita a fer-hi 15 dies a l’agost”, diuMiquel Roca, portaveu dels càm-pings de les Terres de l’Ebre.

PROTECCIÓ DEL TERRITORILa Unesco va protegir les

Terres de l’Ebre com a Reservade la Biosfera. TJERK VAN DER MEULEN

20societat


ELS REPTES DEL DIARI 1000

La comunitat educativa reclamauna formació permanent

formació. Ha de ser avaluat al llargde la seva carrera i aquesta avalu-ació ha de tenir efectes positiuscom compensacions econòmiquesi de mobilitat.

Ignasi VilaPROFESSOR DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

“Un mestre ha de saber educaciói no només tècniques”

1.La formació del professor hade canviar i adequar-se a la so-

cietat actual. Pel que fa als idiomes,cal una formació plurilingüe, és adir, que s’ensenyi a l’alumne a des-envolupar capacitats lingüístiquesper poder aprendre idiomes.

2.Les persones han d’estaraprenent tota la vida per

adaptar-se a l’evolució de la socie-tat. Per aconseguir-ho de maneraautònoma, però, és necessari quese’ls subministrin recursos.

3.Cal crear un grau d’educació.Un bon mestre ha de saber

educació, no només tècniques,moltes de les quals s’han quedatobsoletes.

Rosa CanadellPORTAVEU DEL SINDICAT USTEC-STES

“L’administració no reconeixel prestigi del professor”

1.No estem d’acord amb la ma-joria de reptes, excepte el de la

formació multilingüe. Per aconse-guir-ho, però, calen plans de for-mació d’anglès per al professorat.

2.Cal una revisió dels contin-guts que s’ensenyen a l’alum-

nat i dels que s’utilitzen per formarel docent.

3.L’única que no reconeix elprestigi de la figura del mes-

tres és la mateixa administració del’escola pública.e

Prestigiar la figura del mestre és el repte més immediat

Un professor de l’Institut Bonanova de Barcelona ajudant a resoldre elsdubtes d’una de les seves alumnes de formació professional. PERE TORDERA

“Atenem personesque quedarien en

terra de ningú”

araentitats

Confluència de problemes“Imagina’t una persona amb una malaltia mental que,a més, té problemes de drogues”, comença explicantXavier Ferrer, director tècnic de la Fundació Salut i Co-munitat. “Les entitats que atenen drogoaddiccionsno tenen especialistes en psiquiatria, i al revés”, se-gueix Ferrer. “Nosaltres intentem fer un pont entreproblemes transversals, atenem persones que que-darien en terra de ningú”, conclou. Al novembre laFundació posarà en marxa una nova casa d’acollida,destinada exclusivament a potenciar aquest pont en-tre l’acumulació de problemes. Una casa per a donesvíctimes de maltractaments que també tenen una ad-dicció a les drogues o l’alcohol. “Les cases d’acollidano saben tractar els temes de drogues, i en algunesno volen aquestes dones perquè poden ser conflic-tives”. La Fundació ja ha aconseguit que l’Ajuntamentde Barcelona els cedeixi un espai i estan a punt de tan-car un acord de finançament amb el consistori i la Ge-neralitat. Un projecte que, segons el director, apro-fitarà el caràcter multidisciplinari de l’entitat per “norendir-se davant de la confluència de problemes”.

Una entitat multitemàticaLa Fundació Salut i Comunitat no té un sol àmbit d’ac-ció. Els més de 1.500 treballadors i 500 voluntarisatenen des d’addiccions fins a dones maltractades,passant per casos de salut mental, serveis a la infàn-cia, gent gran, programes a presons i inserció labo-ral. La Fundació té contractes signats per oferir ser-veis públics. Ara que les administracions tenen difi-cultats econòmiques, Xavier Ferrer defensa elsavantatges d’externalitzar els serveis cap a les en-titats no lucratives. “Treballem amb les mateixes pri-oritats, però amb l’avantatge de l’eficàcia i la inde-pendència del sector privat”, argumenta.

IU ANDRÉS

La Fundació Salut i Comunitat també fa prevencióen àrees de salut mental i infància. ARA

NOM Fundació Salut i ComunitatWEB www.fsyc.orgTELÈFON 93 244 05 70ANY DE CREACIÓ 1998ÀREA DE TREBALL Serveis socials i de salut

FITXA

Les preguntes1. Quin és el repte més urgent? 2. Falta algun objectiu a la llista

de l’ARA? 3. Com es pot prestigiar la figura del professor?

ELISABET ESCRICHEBARCELONA

Transferir coneixemententre universitat i em-presa, intensificar la re-cerca, canviar la gover-nança de les universi-

tats públiques, apostar per unaformació professional dual, aug-mentar l’autonomia per als direc-tors d’escola, aconseguir que elsalumnes siguin trilingües i presti-giar la figura del mestres són els setreptes de futur en matèria d’educa-ció, universitat, coneixement i re-cerca que l’ARA va plantejar en elseu número 1000. La majoria de lacomunitat educativa els subscriu,tot i que també afegeix que cal apos-tar per una educació permanenttant del professorat com de la res-ta de la societat.

Ismael PalacínDIRECTOR DE LA FUNDACIÓ JAUME BOFILL“Només un 10% de la poblaciós’educa de manera permanent”

1.La formació professional duali prestigiar la figura dels mes-

tres són els dos eixos que articulentota la resta d’objectius.

2.L’educació permanent. L’ac-tual mercat de treball canvia

dia a dia i, per tant, la formació rebu-da inicialment es torna de seguidaobsoleta. Actualment només hi haun 10% de la societat que estén la se-va educació de per vida. Dos reptesmés són fer tornar a l’educació lespersones que van optar per anar almón laboral i convertir l’educacióen la primera eina per lluitar contrala pobresa i desigualtat.

3.Les dobles titulacions que elGovern vol tirar endavant són

bones sempre que es canviï el modelactual. La Generalitat ha de ser moltmés ambiciosa per transformarl’educació, ja que els altres païsosvan a una velocitat molt més ràpida.

Alícia FernándezDIRECTORA DE L’ESCOLA JOAQUIM RUYRA (BCN)“El professor ha de ser avaluatal llarg de la seva carrera”

1.El més urgent és prestigiar lafigura del mestre i que aug-

menti la participació del professo-rat en la direcció del centre.

2.Donar a conèixer a la ciutada-nia la importància del profes-

sor i que aquest no pateixi retalladesper evitar que la gent els associï ambuna professió de segona.

3.El professor tindrà més pres-tigi a mesura que tingui més

Reportatge

21societat


BARCELONA

Pagar la zona blava amb el telèfon ja és possible

Ja es pot pagar la zona blava i la zo-na verda de Barcelona sense dinersni targeta. A través d’un telèfon in-tel·ligent, i gràcies a una aplicaciógratuïta, es pot pagar només pelsminuts que s’ha aparcat.

vir aquest sistema de pagament. Uncop descarregada, cal donar-s’hi d’al-ta, cosa que requereix introduir-hiles dades personals, la matrícula delcotxe i les dades de la targeta de crè-dit. Badalona va ser pionera en elprojecte i va ser la primera gran ciu-tat de l’Estat que va posar en marxa,l’any passat, un sistema similar.

Com funciona?Un cop donat d’alta, el sistema perpagar és molt senzill. Quan ja hastrobat aparcament, sense sortir delcotxe, has d’agafar l’smartphone iobrir l’aplicació Apparkb, que geo-localitzarà el lloc exacte on hasaparcat i t’informarà de la tarifa ques’aplica en aquell lloc de la ciutat –hiha diferents tarifes de zona blava iverda en funció del barri–. Llavorss’ha de prémer el botó que diu Inici-ar estacionament, i començarà acórrer un cronòmetre. A l’hora demarxar, s’ha de tornar a obrir l’apli-cació, prémer Finalitzar estaciona-ment i veure quants minuts s’ha es-tat aparcat i el que s’ha de pagar, quees carregarà al compte corrent im-mediatament.

Tot i que amb la nova aplicació espaga només pels minuts exactes quehas estat aparcat, en el cas de la zonablava el màxim de temps per estaci-

onar-hi és de dues hores. Per aquestmotiu, quan quedin 15 minuts perarribar a les dues hores d’aparca-ment, l’aplicació avisa amb un mis-satge sonor al telèfon. Igual que pas-sa amb el pagament amb tiquet tra-dicional, si algú vol estar més de du-es hores aparcat hauria de moure elcotxe, ja que la zona blava el que volés fomentar la rotació de l’aparca-ment. Tot i això, el cert és que mol-ta gent el que fa és posar un tiquetnou a sobre de l’anterior, i així allar-gar l’estacionament més enllà de lesdues hores. Per fer el mateix ambl’Apparkb, cal anar fins al cotxe quanhagin passat les dues hores, prémerFinalitzar estacionalment, i tot se-guit tornar a prémer Iniciar.

Vigilants amb PDAEls vigilants de les zones verdes iblaves, encarregats de posar lesmultes, passegen a partir d’avuiamb una PDA, i quan es troben uncotxe sense el tiquet d’aparcamentsobre el volant hi introdueixen lamatrícula per veure si ha pagat ambl’aplicació i si ho ha fet dins deltemps establert. Si aquest nou siste-ma de pagament funciona, l’Ajunta-ment es planteja aplicar-ho tambéals aparcaments municipals subter-ranis i al servei de Bicing.e

ALBERT SOLÉ

BARCELONA. Des d’ahir és més fàcilpagar a les 54.000 places de zonaverda i zona blava que hi ha a Barce-lona. A través de l’aplicació gratu-ïta per als telèfons intel·ligents Ap-parkb, que ha dissenyat l’Ajunta-ment, els usuaris d’aquestes zonesde pagament poden pagar si volensense haver de portar diners a so-bre, sense haver de buscar un par-químetre, i només pels minuts exac-tes que han estat aparcats.

Ahir va entrar en servei aquestnou sistema de pagament, i 1.408persones ja s’hi havien donat d’alta–entre diumenge i dilluns–, les qualsvan fer 200 operacions fins a les17.30 hores. Tot i això, segons dadesd’Apple Store i de les diferents boti-gues d’Android, des que es va fer pú-blic, dijous passat, en tres dies ja s’ha-vien descarregat l’aplicació 5.444persones. L’Ajuntament de Barcelo-na calcula que, el primer any, al vol-tant d’un 15% dels usuaris faran ser-

Amb l’aplicació per a telèfon Apparkb ja no calposar diners al parquímetre. PERE TORDERA

En dos dies ja s’han donat d’alta del servei 1.400 persones a través de l’aplicació gratuïta Apparkb

22 DIMARTS, 3 DE SETEMBRE DEL 2013 ara

DIRECTORCARLES CAPDEVILA

DIRECTOR ADJUNTIGNASI ARAGAY

SUBDIRECTORSDAVID MIRÓ, CATALINA SERRA,

JORDI CORTADA

DIRECTORA D’ARTCRISTINA CÓRDOBA

EDICIÓ PAPERROSA RODON

EDICIÓ DIGITALSÍLVIA BARROSO

POLÍTICA FERRAN CASASINTERNACIONAL MARC VIDAL,

CARME COLOMINAECONOMIA IGNASI PUJOL

SOCIETAT JOAN SERRACULTURA LAURA SERRA

COMUNICACIÓ ÀLEX GUTIÉRREZESPORTS TONI PADILLAEMPRENEM ÀLEX FONT

DELEGACIÓ A MADRIDMARIA EUGÈNIA QUETGLAS

DELEGACIÓ A BRUSSEL·LESLAIA FORÈS

LLENGUA ALBERT PLAFOTOGRAFIA FRANCESC MELCION,

XAVIER BERTRAL

EDICIÓ DE PREMSAPERIÒDICA ARA, SL

PRESIDENTFERRAN RODÉS

CONSELLER DELEGATSALVADOR GARCIA RUIZ

EDITORANTONI BASSAS

DIRECTORA GENERALMARTA MARRÓN

DIRECTORS DE NEGOCIORIOL CANALS

(SUBSCRIPCIONS, DISTRIBUCIÓI PROMOCIONS)

MARC ERRA(MÀRQUETING I E-COMMERCE)

DIRECTORA FINANCERAFOIX VALDÉ

DIRECTOR COMERCIALSERGI GERMÁN

DIRECTOR SISTEMES I PRODUCCIÓSERGI RUIZ

DIRECTOR DE TECNOLOGIAMARC CAMPRODON

C/ DIPUTACIÓ, 11908015 BARCELONA.

TELÈFON: 93 202 95 95.

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 902 281 110

CORREU ELECTRÒNIC: [email protected]

TEXT LEGALEdicions de premsa periòdica ARA es reserva

tots els drets sobre el contingut del diariARA, els suplements i qualsevol producte devenda conjunta, sense que es puguin repro-

duir ni transmetre a altres mitjans de comu-nicació, totalment o parcialment, sense prè-

via autorització escrita.

Difusió controlada per l’OJD

debat

EL DIARI D’AHIRFe d’errades: L’ARA agraeix als lectorsque ens facin arribar els errors que de-tectin en el contingut dels articles. Uncop confirmat l’error, l’ARA publica la fed’errades en aquesta mateixa columna.Podeu fer-nos arribar les vostres esme-nes a [email protected].

Si algú diu queem va proporcionarinformació secreta,el delicte el va cometreell, no joMata Hari

LA CITA

Un món per salvar

PAUL KRUGMAN

PREMI NOBEL D’ECONOMIA

TRADUCCIÓ:IGNASI VANCELLS

MORA

THE NEWYORK TIMES

Per què no aprenem de lescrisis financeres? Men-tre les divises asiàtiquescauen i la crisi enves-teix, sembla que estem

cometent els mateixos errors queals anys 90.

La rupia es deprecia! Campi quipugui! O, ben mirat, no perdeu la cal-ma i continueu. Per si us ho pregun-tàveu, la rupia és la moneda nacionald’Indonèsia i, com moltes altres di-vises de mercats emergents, s’ha de-preciat molt durant els últims me-sos. El cas és que l’última vegada quela rupia es va desplomar va ser du-rant el 1997 i el 1998, quan Indonè-sia era l’epicentre d’una crisi finan-cera que afectava l’Àsia. Vista en re-trospectiva, aquella crisi va ser unamena d’assaig general de la crisi deproporcions molt més grans que vaassolar el món avançat un decennidesprés. Així doncs, ¿hem de tornara tremolar per la situació de l’Àsia?

No ho crec pas, per les raons queexposaré a continuació. Tot i això,els fets que s’estan produint fanpensar en el passat i són, en parti-cular, un recordatori del poc quevam aprendre d’aquella crisi, ara fa16 anys. No vam reformar la indús-tria financera: al contrari, la desre-gulació va avançar a tota vela. Tam-poc vam aprendre les lliçons ade-quades sobre com respondre quanla crisi envesteix. De fet, en moltscasos no només hem comès els ma-teixos errors aquesta vegada, sinóque en realitat ho estem fent pitjorque no pas llavors en certs sentitsimportants.

Posem-nos en antecedents: lagestació de la crisi asiàtica té unaestreta relació de parentiu amb lagestació de la crisi que afecta Grè-cia, Espanya i altres països euro-peus. En tots dos casos, l’origen ésl’optimisme excessiu del sector pri-vat, al qual anaven a parar princi-palment una quantitat ingent depréstecs estrangers. En tots dos ca-sos, l’optimisme es va convertir enpessimisme a una velocitat alar-mant, cosa que va precipitar el co-mençament de la crisi.

Tanmateix, a diferència de Grè-cia i companyia, els països afectatsper la crisi del 1997 tenien les sevespròpies monedes, la cotització deles quals es va ensorrar respecte aldòlar. En un primer moment,aquestes caigudes van desencade-nar greus dificultats econòmiques.A Indonèsia, per exemple, moltesempreses tenien deutes molt quan-tiosos en dòlars. En conseqüència,quan la cotització de la rupia res-pecte al dòlar es va desplomar, elsdeutes es van disparar en relació alsactius i als ingressos. El resultat vaser una contracció econòmica dràs-tica, d’una escala mai vista des de laGran Depressió.

nomia el 1998, va ser desastrosa.Però l’any 2000 ja s’estava produ-int una recuperació sòlida. El 2003l’economia indonèsia havia supe-rat el seu màxim d’abans de la cri-si i, l’any passat, era un 72% mésgran que el 1997.

Ara compareu aquest cas amb elde Grècia, on el PIB ha caigut mésd’un 20% des del 2007 i segueixcontraient-se ràpidament. Ningúno sap quan començarà la recupe-ració, i em fa l’efecte que pocs ana-listes esperen que l’economia gre-ga torni als nivells d’abans de lacrisi durant aquesta dècada.

Per què la situació és molt pitjoraquesta vegada? Una resposta ésque Indonèsia tenia la seva pròpiamoneda i la caiguda de la rupia vaser, en últim terme, molt positiva.Grècia, per la seva banda, estàatrapada en l’euro. A més, els di-rigents polítics van ser més flexi-bles als anys 90 que ara. Al princi-pi, el Fons Monetari Internacionalva exigir que s’apliquessin durespolítiques d’austeritat a l’Àsia, pe-rò ben aviat va canviar el rumb.Aquesta vegada, les exigències aGrècia i a altres deutors han estatd’un rigor implacable i, com mésfalla l’austeritat, més intensitats’exigeix en la sagnia.

Així doncs, l’Àsia serà la següent?Probablement, no. Indonèsia té unnivell de deute relatiu als ingressosmolt més baix ara que als 90. L’Ín-dia, que també té una moneda quees deprecia, cosa que preocupamolts analistes, té un deute encaramés baix. Per tant, sembla improba-ble que es repeteixi una crisi com ladels 90 i, no cal ni dir-ho, una crisiinterminable com la grega.

I què me’n dieu de la Xina? Bé,com he explicat no fa gaire, esticmolt preocupat, però per raonscompletament diferents, la majoriade les quals no tenen res a veureamb el que passa a la resta del món.

Però parlem clar: per molt queens estalviem d’haver d’assistir al’espectacle d’una altra regió im-mersa en la depressió, la veritat ésque els que es felicitaven per haversalvat el món l’any 1999 en realitatl’estaven predisposant a patir unacrisi molt pitjor que arribaria unsquants anys més tard.

Afortunadament, els temps difí-cils no van durar tant. La mateixafeblesa de les monedes d’aquestspaïsos feia que les seves exporta-cions fossin molt competitives iaviat tots ells –fins i tot Indonèsia,l’estat més afectat– presentavenrecuperacions sòlides fonamenta-des en les exportacions.

Però s’hauria d’haver vist la cri-si com un cas il·lustratiu sobre lainestabilitat d’un sistema financerdesregulat. En lloc d’això, la recu-peració asiàtica va afavorir mos-tres excessives d’autocomplaençaentre els dirigents occidentals,exemplificades per la famosa por-tada de la revista Time del 1999 enquè apareixien Alan Greenspan,llavors president de la Reserva Fe-deral, Robert Rubin i LawrenceSummers, els aleshores secretari ivicesecretari del Tresor, respecti-vament, amb el titular “El comitèque ha de salvar el món”. El missat-ge era: no patiu, ho tenim tot sotacontrol. Vuit anys després, ens vamadonar de fins a quin punt aquellaconfiança estava fora de lloc.

De fet, com he comentat, aques-ta vegada ho estem fent molt pitjor.Penseu, per exemple, en el paísmés afectat en cada crisi: Indonè-sia llavors, Grècia ara. La recessiód’Indonèsia, que va suposar unacontracció del 13% de la seva eco-

LOUISA GOULIAMAKI / AFP

La crisi financera asiàticadel 1997 va ser una mena

d’assaig general de la crisique va assolar el món

avançat un decenni després


debat

Emancipació juvenil i nacional

Fa quinze dies es van ferpúblics els resultats delprimer informe de l’Ob-servatori d’Emancipaciódel Consell de la Joven-

tut d’Espanya relatiu al primer tri-mestre del 2013. L’objectiu de l’es-tudi és oferir una perspectiva quan-titativa d’aspectes relacionats ambl’ocupació i l’habitatge que definei-xen les condicions de vida i els pro-cessos de transició de la població jo-ve cap a la vida adulta. Des de l’Ob-servatori es vol oferir una aproxi-mació objectivable a aquestaqüestió sense aportar argumentsexplicatius de les problemàtiquesque evidencia.

La realitat social que descriul’informe no deixa indiferent: no-més dos de cada deu joves d’entre16 i 34 anys s’han pogut emancipardurant el 2013; els ingressos mí-nims necessaris per comprar un ha-bitatge superen el 80% del salarimitjà dels joves d’entre 16 i 29 anys;el salari de les persones d’entre 30 i34 anys és clarament insuficientper llogar un habitatge; des de prin-cipis d’any, 40.000 joves titulatshan decidit emigrar a altres païsoseuropeus per intentar iniciar-se enla vida adulta; el 54% dels joves ocu-pats estan sobrequalificats, és a dir,treballen en una ocupació inferioral seu nivell d’estudis; el percentat-ge de joves subocupats que treba-llen menys hores i menys dies delque voldrien segueix augmentant;la inactivitat juvenil creix a marxesforçades d’ençà de la crisi econòmi-ca, i dins d’aquest darrer fenomen,cada vegada és més important el

nombre de joves que niestudien ni treballen.

Més enllà de l’objecti-vitat d’aquestes dadessobre el què de l’emanci-pació juvenil, la perspec-tiva sociològica ofereixalgunes explicacions queajuden a entendre el per-què del fenomen. Una deles veus més reconegu-des en aquest campd’anàlisi és la del sociò-leg Enrique Gil Calvo, que, en elmarc del congrés Familias y Eman-cipación Juvenil, celebrat el passatoctubre, va afirmar: “El problemade la joventut espanyola no són elsjoves ni-ni, per mediàtica que resul-ti la dada estadística, ni tampoc ladada bruta de l’elevat atur, que al fi-nal és conjuntural, sinó l’habitusd’irresponsabilitat que interiorit-zen els joves davant la incapacitatd’adquirir autonomia personal perexperiència pròpia i, especialment,autonomia domèstica”.

D’una banda, cal tenir present l’es-cassa prioritat que durant moltsanys s’ha donat a les polítiquesd’emancipació juvenil en compara-ció amb les polítiques de participa-ció i oci juvenil. De l’altra, cal consi-derar el paper de la família enaquesta qüestió, així com l’imagina-ri social existent entorn de les con-dicions en què els joves s’hand’emancipar. El cas espanyol i cata-là és dels més extrems dins d’unmodel mediterrani en el qual la fa-mília protegeix excessivament elsfills, tot allargant, més enllà de lamajoria d’edat, el moment de con-siderar-los persones independents.

Segons Gil Calvo, la conseqüèn-cia del pes familiar és que els jovesassumeixen la seva incapacitat perser autònoms. De manera que lesmateixes famílies, involuntària-ment, fan créixer la dependènciadomèstica dels seus joves. El perí-ode de vacances és una bona èpocaper analitzar fins a quin punt exis-teix aquesta dependència domèsti-ca, és a dir, la incapacitat d’organit-zar i desenvolupar les tasques bàsi-ques i necessàries (higiene perso-nal, cuina, neteja de la llar...) per aun mínim de benestar quotidià.

Un cop més, la crisi econòmica faaflorar problemes estructurals dela societat que no tenen una recep-ta màgica com a solució. Evident-ment, cal facilitar al màxim l’accésde la joventut a l’habitatge i a l’ocu-pació, però també cal debatre el sig-nificat social de la majoria d’edat.Això val per a l’emancipació juvenili, segurament també, per a l’eman-cipació nacional.

L’explicació de GilCalvo escapa dels fac-tors conjunturals quecondicionen la situacióactual de crisi econòmi-ca, i accentua el pes delsfactors estructurals re-latius al model d’eman-cipació espanyol. En capcas nega la importànciade les explicacions méseconomicistes que re-corren al mercat de l’ha-

bitatge i al mercat de treball per do-nar compte de la baixa taxa d’eman-cipació. Sens dubte, l’elevat preu del’habitatge i la precarietat del mer-cat de treball dificulten, i molt, latransició cap a la vida adulta dels jo-ves, caracteritzada per l’emancipa-ció econòmica, laboral i familiar.Però cal recordar que, abans de lacrisi, els joves catalans i espanyolsja s’emancipaven força més tardque la majoria dels seus coetaniseuropeus. Emergeix la importànciadels factors polítics i culturals.

SUSANA SUBIRANA

SOCIÒLOGA

SARA MORENO

Amargures d’un cavaller desairat✒“Mauricio, me llama mi aboga-do para decirme que mañana saleque sigo cobrando sueldo del par-tido. Es evidente que el problema lotiene Génova. Yo le ofrecí a Maria-no a través de Javier que hiciése-mos el finiquito en diciembre. Elabogado de Cospedal pretende quele firme un finiquito predatado adía de hoy. He dicho que sí siemprey cuando ingresen la cantidad queme corresponde, ya. Pero tambiénhe añadido que si esto es la guerralo va a ser para todos. Sería buenoque lo traslades mientras tenga so-lución. Abrazo, Luis”. I després: “Sino se arregla a mi vuelta soy yo elque presenta una denuncia en fisca-lía anticorrupción. Perdona, perose han vuelto locos y parece que denada sirve comportarse como uncaballero”.

✒Amb abrazo inclòs, aquest és eltext de dos SMS que, segons publi-

cava ahir el diari ElMundo, li va enviar eldia 12 de febrer, a les19.57 de la tarda, el de-linqüent Luis Bárcenasa Mauricio Casals, pre-sident-editor del diariLa Razón i amic perso-nal de Rajoy i del minis-tre Jorge Fernández Dí-az. Bárcenas demostraaquí que el que ell vaviure al PP no va ser un“acomiadament en diferit, fet coma simulació”, tal com va explicarconfusament la secretària generalMaría Dolores de Cospedal, sinóuna negociació mafiosa en tota re-gla. Cal felicitar El Mundo; potserno tant perquè sigui una capçale-ra exemplar en la història del pe-riodisme d’investigació, com per-què està demostrant ser un arietformidable en la demolició de Ra-joy i Cospedal.

ria pagat amb diners que, com tot-hom sap, surten del mateix finança-ment il·legal del partit damunt elqual Bárcenas va tenir el controldels números durant vint anys. Sen-se que Rajoy, segons va explicar ellmateix en seu parlamentària, tin-gués la més petita notícia sobre laconducta fraudulenta i criminal delseu propi tresorer, de la qual es be-neficiava (en forma de sobresous) lacúpula directiva del PP, començantpel mateix Rajoy. Tot això pre-sumptament, és clar.

✒Tot plegat fa venir nàusees. No-més fa gràcia, per dir-ne alguna co-sa, aquest arravatament de Bárce-nas, indignat perquè no li serveix deres, segons diu, “comportar-se comun cavaller”. Hi ha una dita antiga:de porc i de senyor se n’ha de venirde mena. Quina els sembla a vostèsque és la mena dels personatgesal·ludits en aquest article?

✒Tot el que més omenys malpensàvem apropòsit de la sortida deBárcenas del PP es vacorroborant, però de for-ma corregida i augmen-tada. Mauricio Casalsapareix aquí com un po-bre portanoves a qui Bár-cenas diu el que ha de ferper evitar “la guerra”. Elsmencionats Javier [Are-nas] i Mariano [Rajoy] hi

surten com un parell de pocapenesque no saben exactament com reac-cionar quan són víctimes d’un xan-tatge, si no és posposant-ne el paga-ment. I Luis Bárcenas, a qui aviatcaldrà anomenar Luis Candelas ique no per casualitat era conegutdins el PP com a Luis el Cabrón, esretrata a ell mateix com “un caballe-ro” que ja està cansat d’esperar la se-va indemnització de 900.000 € del’ala. Una indemnització que s’hau-

El queBárcenas vaviure al PPva ser unanegociaciómafiosa entota regla

ESCRIPTOR

SEBASTIÀ ALZAMORA

Abans de la crisi, els jovescatalans i espanyols ja

s’emancipaven força méstard que la majoria delsseus coetanis europeus

Cal facilitar l’accésde la joventut a l’habitatgei a l’ocupació, però també

cal debatre el significatsocial de la majoria d’edat

CONSULTEUMÉS ARTICLES A

www.ara.cat

MiradesEl seguici dels genets

Fotografia: Pablo Blázquez / Getty

Centenars d’homes a cavall escorten la imatge de la Mare de Déu de la Llum,patrona de Tarifa (Cadis), durant els vuit quilòmetres que separen el seu san-tuari de l’església de San Mateo. Aquesta tradició nascuda el 1914, i que rep elnom de Cavalcada Agrícola, se celebra cada primer diumenge de setembre.

ara.cat03-09-2013

El millor fotoperiodisme al teu iPad. Descarrega’t l’aplicació gratuïta de l‘aramirades

26debat


CARTES I MISSATGES

Les cartes enviades pels lectors han de tenirun màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el

dret de resumir-les. Els seus autors hi han de ferconstar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,

número de carnet d’identitati un telèfon de contacte.

Les cartes no es respondran.

@diariARA facebook.com/diariARA @ [email protected] Carrer Diputació,119, 08015, Barcelona Fe d’errades: [email protected] expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies:

A l’Ebre, Catalunya decideix

L’Onze de Setembre,aniré al tram 15 de laVia Catalana per en-llaçar-me amb la bo-na gent que reclama

la llibertat del país. Aniré a les Ter-res de l’Ebre, concretament a l’al-çada d’Alcanar. A prop hi serà elcompany Joan Tardà, i molts al-tres, de diversos partits i organit-zacions, que volem acompanyarels veïns per fer forta la baula méssensible de la cadena humana.Convidem tothom perquè s’hi ins-crigui, i ho faci sobretot allà, allàon cal mostrar la nostra fortalesacol·lectiva.

El sud del Principat sempre haestat decisiu per al país. Quan hihavia puixança, Tortosa era la se-gona ciutat de la terra; però quanhan anat mal dades, allà ha anatpitjor. Les coses s’han girat sem-pre que hem oblidat el gran riu queens dóna vida; quan hem ignorat lacontrada més humida i fèrtil, elpunt de contacte vital amb el PaísValencià, el centre neuràlgic delnostre arc cultural i econòmic –elsPaïsos Catalans–; perquè quan hiha hagut un coll d’ampolla al cor-redor mediterrani, res no ens hasomrigut.

Els grans dilemes històricss’han decidit allà; en l’expansiómedieval, en els temps dels sega-dors o en la Guerra de Successió...I per descomptat, l’any 1938, per-què el front on es va dirimir la dis-sort de la Catalunya republicanano va ser pas Barcelona sinól’Ebre. Ara fa exactament 75 anys,els defensors republicans comba-tien des de Mequinensa fins a Am-posta per aturar l’avenç de les tro-pes franquistes. No ho van aconse-guir, i allà va néixer un revés histò-

ric que va portar gransi llargs patiments que,d’alguna manera, enca-ra estem pagant.

En ple segle XXI, perfortuna, les coses hanmillorat a Europa, i lacausa que abracem s’ex-pressa de forma pacíficai democràtica. Volem vo-tar, volem un país lliure,just i ètic, i no volem mala ningú. La Via Catalanas’enllaça en positiu, amb les mansnues de gent que no construeix elseu futur a costa de cap altre poble onació. Però tal com ha succeït alllarg de la història, l’Ebre és el nos-tre baròmetre d’èxit. És lògic, per-què es tracta de l’entrada i la sortidadel país, la pedra angular que custo-dia la resta i que fa d’avançada. I queho farà encara més, com a nus logís-tic i portal d’intercanvi, quan Cata-

terra regalada pel riu, pel paisatgei per la història. No dediquem a lagent de l’Ebre l’atenció i els esfor-ços que mereixen i requereixen.

Que sigui més laboriós muntar-hi la cadena humana de l’Onze deSetembre no és atribuïble a la gentde les contrades de l’Ebre, que estàresponent de forma massiva i ad-mirable a la crida. Però cal tenir encompte que els trams són llargs, iper omplir seria necessari enllaçartanta gent com població, gairebémobilitzant del tot el 100% dels ha-bitants –cosa manifestament invi-able–. Per tant cal ajudar, cal bellu-gar-se i anar avall, perquè allà esdecidirà si la Via Catalana és un es-forç impressionant o és un èxit es-clatant. Si resten clapes en la cade-na, alguns mitjans les magnifica-ran fins a la sacietat, ja ens ho po-dem imaginar (algun partit hademanat la suspensió de la consul-ta preveient que no serem capaçosde completar la filera humana!)Penso, doncs, que col·laborar és undeure dels que ens sentim compro-mesos amb el país i volem aportarel nostre gra de sorra.

A les Terres de l’Ebre és on s’hade veure amb nitidesa, molt gràfica-ment, la fraternitat i unitat d’un po-ble que aposta per la llibertat, perla justícia, pel reequilibri del terri-tori, per la cooperació i la solidaritatamb els que històricament ho hantingut més cru. I s’ha d’actuar ambfermesa allà on és més necessari.Enguany la Diada Nacional de Cata-lunya té el color de l’Ebre. El que hipassi no és només cosa dels veïns,pencaires de mena que han guanyatmoltes lluites a l’entorn del riu. Elque hi passi ens afecta a tots, perquèCatalunya, un cop més, decideix al’Ebre.

lunya sigui una repúbli-ca independent.

Sovint, des del nordno tractem el Baix Ebre,el Montsià, la Ribera, laTerra Alta... com cal-dria. Hi pensem a l’horade situar-hi abocadorsde tota mena, centralsnuclears, enormes di-pòsits de gas... o d’ex-traure l’aigua que ne-cessitem per a la pros-

peritat d’altres zones. Sovint finsi tot l’home del temps oculta lesterres de l’Ebre amb el cos. I no éscasualitat que, en termes relatius,hi hagi menys inversions, menysdensitat de població o menys acti-vitat econòmica que a les altres re-gions de Catalunya. Des de l’admi-nistració, des de les empreses, itambé els particulars, hi ha pocatendència a tenir en compte una

ALFRED BOSCH

PORTAVEU D’ERC-RCAT-CATSÍAL CONGRÉS DELS DIPUTATS

Des del nordno tractem

el Baix Ebre,el Montsià,

la Ribera o laTerra Alta

com caldria

TJERK VAN DER MEULEN

Els motius dels amos“L’assassinat de dones i nens és una obs-cenitat”, va dir el portaveu d’una granpotència. Estem d’acord. Però desgraci-adament les grans potències no actuenper raons morals, sinó per interessos po-lítics i econòmics. La utilització d’armesquímiques que, a part de matar, compor-ten una agonia horrible, és pròpia d’as-sassins degenerats, però que ningú nos’enganyi, si s’actua contra ells no seràper raons ètiques. Si fos així no hi hau-ria hagut quaranta anys de dictadura al’estat espanyol, ni uns règims sagnantsal Con Sud, ni unes guerres a l’Iraq i al’Afganistan, etcètera, etcètera. Tant debo actuessin per motius humanitaris. Noés així, com demostra la història. Les ac-tuacions militars modernes no tenenideals, sinó ideologia: la del poder.

JORDI ARRAUTBARCELONA

On s’aprèn l’experiència?Actualment és molt complicat començaruna vida després de la universitat. Com

a docent m’estic trobant moltes traves.Al principi era que hi havia gent més for-mada, que si l’anglès... Un cop vaig resol-dre aquestes mancances, ara em troboque sempre hi ha algú que té més experi-ència que jo, cosa no gaire complicada, jaque jo encara no he pogut treballar mairemuneradament.

Abans aquest problema quedava so-lucionat amb les llistes públiques, deson d’hora o tard et trucaven per fer algu-na substitució, però ara mateix estancongelades.

Per tant, em trobo que després de du-es carreres, les pràctiques correspo-nents, un màster, d’estar matriculat auna altra carrera i a un postgrau, més unalt nivell d’anglès i una llarga experièn-cia en el món del lleure, no puc adquiriraquesta experiència necessària per po-der exercir la professió que sempre hesomiat, que és ser docent. Tots vam re-bre una primera oportunitat quan éremjoves. Els que intentem tirar endavant enaquest país demanem el mateix, nomésuna oportunitat.

GUILLEM ALEMANY I PERNASANT BOI DE LLOBREGAT

Jo no el votariaQuan el Sr. Artur Mas va anunciar quesuprimiria l’impost de successions i do-nacions si era nomenat president de laGeneralitat, li vam escriure una carta,publicada en un diari, amb el títol Jo noel votaria. En aquella carta li dèiem queen circumstàncies normals nosaltres nol’hauríem votat, però que en aquella oca-sió li faríem confiança, perquè havia pro-mès que suprimiria els esmentats im-postos, cosa que vam agrair-li en el seudia, després que complís amb el que ha-via promès.

En aquesta ocasió, tot de passada,aprofitem l’avinentesa per adreçaraquestes quatre lletres al Sr. Oriol Jun-queras, i per dir-li que el felicitem perla coherència i la seriositat que manifes-ta, sobretot per la coherència que mos-tra en les seves actuacions. Però tambéper fer-li saber que, com es pot imaginarsi llegeix aquesta carta, no li farem con-fiança en les pròximes eleccions, siguinquan siguin...

PERE SERRA VILASTARRAGONA

Diguem ‘no’Els diaris diuen que Barcelona vol de-dicar una avinguda o un passeig a qui vaser president del COI. Sembla que haestat una proposta del PP, que s’ha sor-tit amb la seva després que no quallésla de fa un parell d’anys, quan volia quese li posés el seu nom a l’Estadi LluísCompanys. Sigui com sigui, costa creu-re que la ciutat que va ser bombarde-jada i massacrada pel franquisme puguihonorar amb el nom d’un carrer qui sa-ludava amb el braç aixecat i “impasibleel ademán” fins que va morir Franco, aqui mai es va penedir d’haver servit fer-ventment. Diguem no! Les xarxes so-cials (un dels reflexos actuals de la so-cietat civil) han dit no.

MIQUEL PUCURULL I FONTOVABARCELONA

27l’entrevista


“Els gossospoden ajudara sofisticarles provesde deteccióde càncer”

ÀLEXGUTIÉRREZ

Als 23 anys va penjar una carreraincipient de fotògrafa per estudiarels gossos a fons. Va estar-se deuanys a Anglaterra i els Estats Unitsestudiant i fent d’aprenent. Ha for-mat gossos de rastreig, de detecciói d’assistència. Calcula que ha ensi-nistrat més d’un miler de gossos.L’acompanya l’Etna, una rottweilerque, segons ens diu, és una gossa deconservació.

Què és un gos de conservació?L’Etna ho és, per exemple. Treballaamb la natura i busca coses relaci-onades amb animals: et busca unparàsit, una planta, una espècie in-vasora, les restes d’un animal...L’Etna està ensinistrada per trobarmostres de llop: és la primera i úni-ca a Espanya entrenada per fer això.El llop és molt evasiu i difícil d’estu-diar. Però amb el seu rastreig po-dem saber si hi ha llops a la zona.

A banda de ser espectacular deveure , ¿també és productiva?I tant. En mitja hora pot cobrir tran-quil·lament 7 o 8 hectàrees, depe-nent del vent. Vam fer una prova,una vegada. Tres estudiants de l’Au-tònoma especialitzats en rastreigvan cobrir una hectàrea i mitja en22 minuts i van trobar tres de lesdeu mostres que hi havíem amagat.L’Etna en deu minuts va trobar to-tes les mostres.

També ha ensinistrat gossos queavisen els diabètics abans que pa-teixin una hipoglucèmia.Sí, abans que el pacient ho noti, elgos pot ensumar un estat d’hipoglu-cèmia i avisa el seu propietari queentrarà en la fase crítica, perquè so-vint no se n’adonen o és massa tard.El gos, en canvi, ho pot saber mitjahora abans i alerta el pacient perquèla persona sàpiga que s’ha de medi-car. Alguns fins i tot els porten l’es-toig dels medicaments.

Quant triga un gos a aprendre totaixò?Entre tres i sis mesos, per norma ge-neral. Però la dificultat bàsica és queno tots són vàlids per fer això: és unentre un milió, així que l’hem d’esco-llir molt bé. I no és la raça ni un tipusd’edat: és un caràcter. Ens cal que si-gui investigador, que creï un vincleimportant amb el propietari. Tambéque li agradi el joc, perquè el meu en-sinistrament està basat en el premi.

Com fa el càsting?Vaig a protectores o visito gent quevol donar un gos en adopció, perquèsolen ser animals molt moguts, quea la gent els costa de tenir perquèsempre volen una interacció.

Entrena també els seus gossos?Des de cadells els ensenyo l’obedi-ència bàsica i el rastreig. Però elmés important és que els ensenyoa pensar, no a ser màquines que re-peteixen una rutina. Els entreno

perquè siguin multidisciplinaris iresolguin problemes.

Posi’m un exemple de com un gosdemostra que pensa.Per exemple, un gos pot estar ensi-nistrat per mantenir-se sempre alcostat d’un propietari que es despla-ça en cadira de rodes. Però si la per-sona cau i no hi ha ningú a la vora,el gos pot entendre que el millor quepot fer és anar a buscar ajuda.

Hi parla, amb els gossos?El gos es comunica amb llenguatgecorporal, amb la mirada, amb la ma-nera de posar la cua... tot té un signi-ficat. I ells observen 24 hores al diael nostre llenguatge corporal. Cre-iem que la nostra comunicació és fo-namentalment verbal, però ells sónexperts a llegir un llenguatge corpo-ral que sovint no som conscientsque emetem contínuament. El gosveu entrar algú per la porta i ja sapde quin peu calça.

¿I els propietaris de gos saben co-municar-s’hi bé?En general, desconeixen moltes co-ses del món del gos. Tot i que és undels animals que tenim més a propi que fa més anys que és entre nosal-tres, és un gran incomprès. Hi hamoltes llegendes: que si et vol domi-nar i canviar la vida... Res més equi-vocat: és l’animal que menys con-flicte vol del planeta; si no, no podriaviure entre nosaltres. Se’l maltrac-ta i se’l castiga molt. Però és un des-astre ensenyar-los a base de càstigs.Funciona perquè el gos no vol con-flicte i fa el que sigui per evitar el cla-tellot. Però no està aprenent res.

Quines altres ajudes mèdiques po-den prestar?Als Estats Units he treballat en unprojecte de detecció de càncerd’ovaris. M’agradaria fer-lo aquí,per a un altre tipus de càncer. Peròno sabré fins al desembre si tinc elsdiners per tirar-lo endavant. Passael mateix de sempre: anem enrereen temes d’innovació.

Com poden ajudar en la lluita con-tra el càncer?S’ha comprovat que els gossos po-den detectar algunes tipologies decàncer abans que les proves mèdi-ques existents. No és que ara hàgimde posar gossos a ensumar pacientsals hospitals, però sí que poden aju-dar a sofisticar les proves de detec-ció de càncer. Podem mirar què de-tecten i desenvolupar un nas elec-trònic capaç de percebre la molècu-la anòmala que capta el superòrgandel gos, que és l’olfacte.

Què hi diu la comunitat científica?Els anglosaxons estan més avançatsen el tema: hi ha prou estudis que hoavalen i bona part de la comunitatcientífica s’ho creu. A Espanya hi hamés escepticisme, perquè no s’hapogut treballar prou bé.e

Pensar Ensinistrar un gos –de debò– és més quefer-li repetir una sèrie de pautes mecàniques: calque sigui capaç de resoldre problemes nous. A aixòes dedica Íngrid Ramon (Barcelona, 1975), queensinistra gossos des de l’any 2000Ensinistradora de gossos

Tot i que ha ensinistrat més d’un miler de gossos, ella es defineix coma dona d’un sol gos: en aquest cas, l’Etna. PERE VIRGILI

ÍNGRID

RAMON

“EL GOSVEUENTRARALGÚ I JASAP DEQUIN PEUCALÇA”

Perceptius

“ÉS UNDESASTREEDUCARELSGOSSOSA BASE DECÀSTIGS”

Mètode

28 DIMARTS, 3 DE SETEMBRE DEL 2013 ara

Dakota Johnson serà Anastàsiaa ‘Cinquanta ombres d’en Grey’Dakota Johnson, filla de Don Johnson iMelanie Griffith, i l’actor britànic CharlieHunnam seran els protagonistes de la ver-sió cinematogràfica de Cinquanta ombresd’en Grey, segons va anunciar ahir l’auto-ra de la triologia, E.L. James. S’acaben ai-xí mesos d’especulacions, després que ha-

gin sonat per al paper protagonista nomscom Emma Watson (saga Harry Potter) iRyan Gosling (Drive). Dakota Johnson vadebutar a la gran pantalla juntament ambla seva mare a Crazy in Alabama, dirigidaper Antonio Banderas. Hunnam era undels personatges de la sèrie Queer as folk.ESTILS

LAURA SANGRÀBARCELONA

Ningú pot censurar elvostre estil. Ja fa mas-sa anys de l’allibera-ment de la dona i del’invent de la minifaldi-

lla a mans de Courrèges i MaryQuant perquè, en ple segle XXI, al-gú determini que ensenyeu massacuixa. Però potser sí que hi ha pocatela a la vostra faldilla, i no és qües-tió de posar-nos puritans: tot depèndel moment i, per lògica, no es potportar una faldilla igual de curta a laplatja que en una entrevista de fei-na. Conèixer els límits per a cada si-tuació és sinònim de triomfar.

Hi ha unes “normes no escritesdel que és correcte i el que no ho és”,revela l’estilista Gerard Solé, que faanys que escriu editorials de modaper a diverses revistes espanyoles.Els experts en estilisme de moda co-incideixen a assenyalar una zona delcos femení com el límit entre la sen-sualitat i la vulgaritat, i no és la queus penseu: és la mitja cuixa, una llar-

gada perfecta per veure’s juvenil i nopatir per quedar-se despullada enasseure’s. A més, aquesta mida éstendència per a aquesta temporadade tardor-hivern 2013-2014, tal comassenyala Solé, que demana, a més,tenir en compte en cada cas el tipusde cos i estatura: “Les faldilles méscurtes resten alçada i eixamplen lafigura. Tot el que sobrepassi la mit-ja cuixa és massa curt”, subratlla.

Andrea Vilallonga, personal shop-per i experta en imatge corporati-va, està d’acord que el mínim reco-manable és portar una faldilla quetapi fins a la meitat de la cuixa per-què és “adequada per a qualsevol si-tuació”, ja sigui “informal o de fes-ta”. I com que amb aquesta mida defaldilla la cama pot semblar méscurta del que és, Vilallonga aconse-lla portar “una mica de taló, d’unsquatre centímetres”.

La ‘a’ màgica de les faldillesEls vectors cos i situació fan impossi-ble erigir un únic estil de faldilla coml’ideal, però entre els prescriptors dela moda sí que hi ha algun comodí que

afavoreix a tothom en més o menysmesura. En el cas de les faldilles, és laque té forma de lletra a per sobre delsgenolls, és a dir, cenyida a la cinturai que s’eixampla progressivamentfins al voraviu. “És un model que vabé tant per a les noies baixes com pera les altes i les amples de maluc, en-cara que no tant per a les que tenenles cames primes”, diu Solé.

No és qüestió d’edatEn general, amb l’edat, la gent acos-tuma a no mostrar tanta pell i optarper models més còmodes i menyssensuals, però, segons expliquen elsexperts, els anys no influeixen en lamida de faldilla. “Hi ha noies de 20anys que tenen les cames pitjor quealgunasenyorade60anys”,etzibaVi-lallonga, de manera que, en realitat,“tot dependrà de la proporció de lescames de la persona”. I segueix: “Elque sí que hi ha són mides que afavo-reixen més, com la que arriba fins ados o tres centímetres per sobre delgenoll. Aquesta mida afavoreix moltatothom,independentmentdel’edati del tipus de cames que tingui”.

Igual que s’ha d’anar amb comp-te per no cridar l’atenció fora límitsper portar una faldilla massa curta,s’ha de vigilar per no semblar unaiaiona amb una faldilla massa llar-ga: “Si no és per un estil retro moltconcret, una faldilla per sota del ge-noll pot accentuar l’edat”, avisa lapersonal shopper. Tant és així queafirma: “Una de les pitjors faldillesés la que arriba fins a mig panxell:escurça la cama i no estilitza gensla figura. Tant per tant, ja és milloranar amb una faldilla llarga. Fins itot si la persona és baixa serà milloruna faldilla llarga que a mig panxell.I sempre amb una mica de taló!”,aconsella Vilallonga.

El ‘dictador’ que fixa la llargàriaDaniel Louzao, expert en històriade la indumentària i sociologia dela moda i professor d’aquesta matè-ria a l’escola de moda Felicidad Du-ce, de Barcelona, considera que ac-tualment els dissenyadors no s’ar-risquen, ja que “treballen la modades de l’espectacularitat”, i cita, perexemple, els dissenyadors Alexan-

Lesfaldillestenenun límit

“A mi el que nom’agrada és que no

es pugui ballar / unasardana catalana ben jun-

tets / agafadets / com si fosuna ‘lambada’ amb la faldi-

lla arran de gespa i elbolet entre les cames”

(’Crido’,Manu Guix)

OptimismeUnateoriadiuquecommésbonançaeconòmicaméscurtessónlesfaldilles


estils

Els homes europeus hancrescut 11 centímetresL’alçada mitjana dels homes europeus ha aug-mentat en l’últim segle fins a 11 centímetres,de 167 a 178, segons els resultats d’una inves-tigació de la Universitat d’Essex, al RegneUnit. Segons el director de l’estudi, TimothyHatton, l’augment és un indicador clau de lamillora de la salut de la població.

98.809 marroquins tornendesprés de les vacancesUn total de 98.809 marroquins residents al’estranger van abandonar el Marroc pel portde Tànger en l’operació sortida, entre el 27 iel 30 d’agost. Segons fonts duaneres, les xifresrepresenten un augment de l’11,4% respectea l’any passat. Pel que fa al pas de vehicles, s’haincrementat en un 44%.

Una mini pot servulgar en lloc de

sexi si la situació noés l’adient.

Un estilista, una‘personal shopper’i un historiador dela moda ens diuen

com podem marcarestil i mostrar la

nostra millor versióamb les llargades

i formes mésadequades

LA LLARGADA IDEALEls experts coincideixen a

apuntar la mitja cuixa com ellímit entre la sensualitat i la

vulgaritat: és la llargària perfectaper veure’s juvenil amb una

faldilla sense arribar a sentir-sedespullada. GETTY IMAGES

der McQueen, John Galliano, TomFord i Versace. Per ell, el “veritablerisc” en aquest terreny, però, el vanassumir Courrèges i Mary Quant.El primer va presentar per primercop a la passarel·la, el 1964, una mi-nifaldilla. Mary Quant, per la sevabanda, la va massificar i popularit-zar l’any següent. L’estilista tam-bé apunta a Courrèges i Quant comels revolucionaris de les faldillesper haver-les escurçat més que nin-gú, i a Dior com el dictador de lacinta mètrica, perquè les sevescol·leccions marquen la llargada deles faldilles que es duran cada tem-porada.

D’altra banda, Solé assenyalaGeorges Taylor com a peça clau perhaver ideat, com a economista, la te-oria de la llargada de les faldilles enrelació a la situació financera delmoment: com més bonança econò-mica, més curtes són les faldilles.Com apunta Louzao, parafrasejantel pensador Ortega y Gasset, “jo sócjo i la meva circumstància, i la modasempre ha estat mirall d’aquestacircumstància”.

Evidentment, amb Courrèges iQuant, l’expansió del pop art, la in-clusió de l’estridència del color il’aparició de nous materials sintè-tics, els gustos de la gent als anys 60van fer “un gir de 180 graus”. “S’aca-ba la moda per deixar pas a la diver-sitat de les modes. L’alta costura jano serà l’únic referent del que esportarà”, recorda Louzao.

Les més revolucionàriesPerò malgrat les infartants minifal-dilles dels anys 60, les faldilles mésrevolucionàries de tota la històriavan veure’s entre el 1914 i el 1918,període d’entreguerres, “quan la do-na va començar a involucrar-se entasques que fins llavors eren exclu-sives d’homes”. “Per anar còmodes–explica Daniel Louzao– feien ser-vir una faldilla molt més curta del’habitual i una estètica minimalis-ta i senzilla, que serà el primer es-glaó per a la seva alliberació. Aques-ta nova manera de vestir, a més, ve-nia motivada per l’aparició a l’uni-vers de l’alta costura de Chanel iPatou”, conclou l’historiador.e

“No cal anar a una entrevista defeina amb vestit jaqueta. Els 90 jafa molt temps que es van acabar!”

En una entrevista de feina, els primers segons sóncrucials. Quan encara no heu tingut temps de somriu-re i d’estendre la mà a l’entrevistador, ell (o ella) jas’ha fet una idea de com sou per la vostra imatge. Peraixò és crucial anar ben vestides, sense trair el vostreestil perquè se us vegi còmodes, segures i radiants.

Gerard Solé ESTILISTA

Feina informalColor: Negre, blau, verd fosc, estampada.

Teixit: Llana, llana freda, cotó.Longitud: A mitja cuixa, per sobre dels

genolls o llarga fins als turmells.Tipus: En forma d’A, estreta, amb caiguda

(estil campestre), de campana.El consell: Es pot anar amb un model

vaporós si té forro. Per a qualsevol menad’entrevista, ja sigui formal o informal,

eviteu els models amb granadures i brodatsperquè recarreguen molt la figura.

Feina formalColor: Negre, gris, blau marí.

Teixit: Llana, llana freda, cotó; no vaporós.Longitud: Des de sota els genolls fins a justper sobre. Ni massa curt ni massa larg. Si la

faldilla és massa curta transmet sensualitat isi és massa llarga en molts casos comunica

cansament o deixadesa, no en si mateixa peròsí en les ganes de treballar de qui la porta.

Tipus: De tub, en forma d’A, prisada.El consell: No cal anar amb vestit jaqueta.

Els 90 fa molt temps que es van acabar!

“Por la raja detu falda / me he

obsesionado y voyde barra en barra / porla raja de tu falda / yotuve un piñazo con un

Seat Panda”(’La raja de tu falda’,

Estopa)

“Let’s get outof here come on /where’s your car?

Take me on / Up thestairs, close the door /

and then my skirt camedown / down, down,

down(’Skirt’, Kylie Minogue)

30 DIMARTS, 3 DE SETEMBRE DEL 2013 aracultura

Simone de Beauvoir i Diderot,candidats al Panteó de ParísEl Panteó de París ha engegat una consul-ta no vinculant per internet per saber quisón, segons el parer dels ciutadans, elsfrancesos il·lustres que mereixen ser en-terrats al temple laic de la República Fran-cesa, on hi ha personalitats com Voltaire,Marie Curie i Victor Hugo. Entre els can-

didats hi ha la filòsofa Simone de Beau-voir, l’enciclopedista Diderot, el generalLafayette i l’etnòloga Germaine Tillion,que va lluitar contra la pobresa i la tortu-ra del poble algerià després de la Guerrad’Independència. L’última incorporacióel 2002 va ser Alexandre Dumas.CULTURA

La nova temporada del Romea téun to optimista. El teatre del car-rer Hospital fa 150 anys, abaixaràel preu de les entrades i la comèdiaserà un dels gèneres més destacatsdels sis espectacles programats.

dir el director artístic. Aquesta tem-porada, va insistir Manrique, és“menys severa” que l’anterior. Aixíi tot, ha aconseguit trobar l’equilibrientre les rialles i l’èpica: obrirà latemporada Un aire de família, unacomèdia d’Agnès Jaoui i Jean-Pier-re Bacri, i al gener s’ha programatl’espectacle Dones com jo de T deTeatre.

Pel que fa a les obres més èpi-ques, es podrà veure Fuegos, a par-tir de textos de Marguerite Yource-nar; L’orfe del clan dels Zhao, unclàssic xinès de Ji Junxiang adaptatper Voltaire, i es reposarà Incendis,de Wajdi Mouawad, per terceratemporada consecutiva. A més, Kol-tès tornarà al Romea dins l’off delteatre. Òscar Muñoz es posarà dinsla pell de l’immigrant que protago-nitza La nit just abans dels boscos, eltext que va donar a conèixer l’autorfrancès.

A diferència d’altres anys els es-pectacles no tenen data de sortida.Si les obres tenen èxit, les funcionses podran prorrogar uns dies. Final-ment, Manrique tancarà la tempo-rada amb un espectacle dirigit perell mateix que formarà part de lapròxima edició del Grec. Ara perara, Manrique està en conversesamb Ramon Simó, el director delGrec, per acabar de decidir l’obra.

Una comèdia mediterràniaL’actriu Maife Gil també està de ce-lebracions: va debutar fa 50 anys alRomea i hi torna a partir de dissab-te per interpretar la mare d’Un ai-re de família, la “comèdia agredol-ça” d’Agnès Jaoui i Jean-Pierre Ba-cri, els autors d’El gust dels altres.L’obra, que està previst que estiguien cartell fins al gener, suposa el de-but com a director teatral de l’actorPau Durà. “Amb aquest text i amb

aquest repartiment, no he volgutmolestar gaire –va dir ahir Durà–.Sóc com un espectador privilegiatamb dret a decidir i a queixar-se”,va precisar el director debutant.Com indica el mateix títol, les rela-cions familiars són el tema centralde l’obra. La trama és molt senzilla:els personatges esperen un famili-ar per anar a sopar al restaurant dela comarca on van cada divendresa la nit. A partir d’aquí, els autorsdesgranen com la institució famili-ar es pot convertir en una presó icom, a vegades a la força, cal seguirinterpretant el paper determinatque la família adjudica als diversosmembres.

“Els personatges són molt poliè-drics i estan molt vius –va explicarDurà–. Són víctimes i botxins alho-ra, no són maniqueus”, va subrat-llar. A més de la mare interpretadaper Maife Gil, Francesc Orella té elpaper del Quim, el fill gran, que re-genta un cafè. Ramon Madaula és elJordi, el fill triomfador. La seva do-na és l’Elisenda, interpretada perÀgata Roca. També hi ha la petita dela família, la Bet, interpretada perCristina Genebat, i el Tomàs, elcambrer del cafè del Quim. Entretots formen una “comèdia mediter-

rània”, va dir Durà, que no deixaràindiferents els espectadors. La qua-litat de l’obra que més va destacarDurà és la subtilesa. “Bascula moltbé entre la comèdia i el drama. Ésmolt interessant i difícil jugar entredos gèneres d’una manera tan sub-til –va dir el director–. Els personat-ges són molt vius i tenen un airemolt txekhovià, per l’humorismeque hi ha dins el drama i la seva in-capacitat de fugir. De fet, és una fun-ció molt coral i més de personatgesque de trama”, va recordar Durà.

Una història de venjançaLa dosi de risc més gran de la tem-porada estarà en L’orfe del clan delsZhao, un clàssic xinès versionat perVoltaire que va captivar Julio Man-rique, que en serà un dels protago-nistes, i Oriol Broggi, que la dirigirà:tots dos van veure la versió que n’hafet recentment la Royal Shakespea-re Company.

L’obra original està datada al se-gle XIII. Va ser la primera peça xi-nesa que es va conèixer a Europa, inarra la història d’un orfe que ven-jarà la mort de la seva família. A mésde Manrique, al repartiment hi hau-rà Pablo Derqui, Ernest Villegas iBorja Espinosa.e

ANTONI RIBAS TUR

BARCELONA. El Teatre Romea és elmés antic de Barcelona: enguany ar-riba als 150 anys. Els actes per cele-brar-ho es faran al novembre. Tan-mateix, la baixada del preu de les en-trades i la creació d’un dia de l’es-pectador avancen la celebració.L’any passat el preu de les localitatsestava entre 26 i 30 euros i en la no-va temporada es vendran entre 24i 28 euros. “Hem ajustat els preus ala realitat. Els hem abaixat i hemcreat facilitats promocionals espe-cials”, va dir ahir Daniel Martínez,el president de Focus, durant la pre-sentació de la temporada al Romea.“Si no ens acomodem a la realitat,correm un risc molt important”, vaafegir Martínez, que assegura quehan reduït els preus confiant quel’IVA del 21% acabi baixant i “com-pensi” aquest esforç.

La nova temporada del teatre delcarrer Hospital de Barcelona comp-tarà amb un 20% menys de pressu-post. Així i tot, Julio Manrique, el di-rector artístic de la sala, no ha re-nunciat a donar coherència i risc alssis espectacles que ha programat.“Seguim confiant en les capacitatsdel teatre per ser un lloc de troba-da i per proporcionar alegria al pú-blic –va explicar Manrique–. L’anypassat vam assumir molts riscosprogramant tragèdies com Oleanna,de David Mamet, Litoral, de WajdiMouawad, i Roberto Zucco, de Ber-nard-Marie Koltès, i enguany hemvolgut programar més comèdia”, va

El Romea volmés públic

la temporadadels 150 anysLa programació comença amb la comèdia‘Un aire de família’, dirigida per Pau Durà

RealistaEl Romeaabaixael preu deles entradesi fa un dia del’espectador

UNA FAMÍLIA TEATRALPau Durà (amb camisa negra) envoltat de

Francesc Orella, Ramon Madaula, Àgata Roca,Cristina Genebat, Maife Gil i Jacob Torres. PACO AMATE


cultura

Simón Andreu rebrà elpremi Nosferatu a SitgesEl Festival de Cinema de Sitges homenatja-rà l’actor mallorquí Simón Andreu, que rebràel premi Nosferatu, que lliura la secció Bri-gadoon. D’aquesta manera es reconeix unatrajectòria artística de 50 anys, amb papers enpel·lícules com ara Els senyors de l’acer dePaul Verhoeven i El mar d’Agustí Villaronga.

La Filmoteca dedicaun cicle a Carles PratsCarles Prats protagonitza un cicle a la Filmo-teca fins al 7 de setembre. S’hi projectaran elsdocumentals Llámale Jess (sobre Jess Fran-co); Sergio Leone: cinema, cinema; Loquillo, le-yenda urbana redux; Quiero tener una ferrete-ría en Andalucía (sobre Joe Strummer, líderdel grup The Clash) i Histories de Bruguera.

Anàlisi teatral

Thomas Ostermeier: “Qui vamatar Juliano Mer-Khamis?”

públic i als exasperants controls is-raelians. Una funció amb un any deretard, tot i que la Schaubühne síque va viatjar el 2011 a la zona ambel Hamlet, convidada pel FestivalInternacional de Jerusalem. Polè-mica, protestes, hostilitat, però tam-bé homenatge públic a l’amic assas-sinat. Ostermeier aprofita l’estada aRamal·lah per muntar un taller ambestudiants d’interpretació al voltantde Hamlet, una obra en què el direc-tor planteja significatius punts decontacte amb el drama palestí. Unarealitat que, segons el director,“aporta intensitat, però també qües-tiona el sentit del teatre davant eldrama de la vida”. El ressò que repdels seus alumnes: ràbia és l’únicaemoció.

Entrevista clandestinaReconduir aquesta ràbia que corcanens i joves palestins va conduir laisraeliana Arna Mer-Khamis a fun-dar el 1994 el Freedom Theatre, des-truït el 2002 com a reacció a la pri-mera Intifada, i refundat pel seu fillel 2006 després de la Segona Intifa-da. El seu llegat va quedar fixat enel documental Arna’s Children, diri-git per Juliano: seguiment de l’evo-lució vital d’alguns d’aquests nensd’Arna que abduïts per la violènciadel seu entorn es van convertir en“lluitadors per la llibertat”. Una crò-nica potser d’un fracàs, excepte peltestimoni de Zakaria Zubeidi, und’aquells nens que van passar en laseva adolescència de la defensa a

l’atac. El supervivent Zubeidi vaabandonar la lluita armada per rein-tegrar-se en el Freedom Theatre –elseu lema és “Generant resistènciacultural”–, sumant-se a la filosofiade Juliano Mer-Khamis: “L’escena-ri és la meva pistola”. Ostermeierl’entrevista a la presó, on s’ha “re-fugiat” davant l’amenaça de mortdels israelians. Entrevista clandes-tina. Paraules de pes d’un mite de laresistència. “Zakaria posseeix entreels seus l’aura de Roberto Zucco”,comenta Ostermeier.

Una trobada emotiva que no tan-ca el documental. Ostermeier prefe-reix que les últimes respostes a la se-va obsessiva pregunta (“Qui va ma-tar Juliano Mer-Khamis?”) vinguind’un periodista israelià. Davant lesteories conspiratives (eliminaciód’un activista incòmode per a tots,amb un projecte heterodox perillósper a l’statu quo), ofereix una expli-cació més mundana: potser darrerede tot només hi hagi un crim passio-nal i d’honor. “Si al final té raó –diuOstermeier– no caurem en el ridículde la parcialitat. Si no la té, és una vi-sió distant que completa el conjuntd’opinions”. El director alemany vamarxar de Palestina sense respostaa la seva inquisitiva pregunta. Que-da la declaració gravada del mateixJuliano Mer-Khamis profetitzant laseva mort, i una corrosiva sospitaque està minant l’estabilitat internadel Freedom Theatre i la complici-tat internacional de la seva suïcidainiciativa.e

Dos joves plorant després de l’assassinat de l’actor i director JulianoMer-Khamis, “màrtir de la llibertat i de la cultura”. ABED OMAR QUSINI / REUTERS

Un documental recorda l’activista cultural araboisraelià assassinat

JUAN CARLOS OLIVARESBARCELONA

Juliol 2013. Hores abans depresentar el documentalHamlet in Palestina a Avi-nyó, Thomas Ostermeier iNicolas Klotz encara tre-

ballen en l’edició de la pel·lícula al’habitació de l’hotel. Muntatged’urgència de quinze hores d’entre-vistes per a una producció que perara només té assegurades tres pro-jeccions a Berlín. No hi ha fons percomprar els drets per a una difusiómés gran d’un film que emocionaper l’acumulació de testimonis queretraten una situació (la palestina)irresoluble com un nus gordià.

Abril 2011. Ostermeier rep a Ber-lín la notícia que han assassinat elseu amic Juliano Mer-Khamis, l’ac-tor i director araboisraelià cofunda-dor del Freedom Theatre del campde refugiats de Jenin (Cisjordània).Un encaputxat s’havia acostat al seucotxe i li havia disparat cinc trets. Enpoques hores la policia israeliana esva fer càrrec del cas en territori pa-lestí. És un dels seus, encara que pera alguns no sigui res més que un tra-ïdor. Requisa el mòbil de l’assassinati el cotxe, amb les empremtes digi-tals de l’assassí, i s’endú el cadàverde l’hospital.

El cas Mer-Khamis segueix obert,amb escàs interès de les autoritatspalestines i israelianes per tancar-lo. Desconeguda la identitat de l’as-sassí i les seves motivacions. Altresassassinats a Jenin es van resoldreamb el resolutiu mètode de la poli-cia israeliana de la detenció massi-va. Funciona quan les empremtesdigitals del 80 per cent de la pobla-ció masculina de menys de 25 anysde Palestina estan registrades. Tam-bé en el cas Mer-Khamis hi va haverdetinguts i es va interrogar un mem-bre de Hamàs. Però la pressió es vaexercir en el seu entorn més pròxim,entre els companys del teatre, comNabil Al-Raee (actual director artís-tic), assaltat de matinada al seu do-micili i retingut durant 45 dies.

Octubre 2012. La Schaubühne es-trena a Ramal·lah el seu magníficHamlet, adaptat a la sensibilitat del

Els sis espectaclesde la nova temporada

‘Un aire de família’Un comèdia que fa riure sobresituacions que no són divertidesi que també emociona. AgnèsJaoui i Jean-Pierre Braci la vanescriure fa vint anys, i no haperdut vigència. Pau Durà, el di-rector, la situa en la millor tra-dició del teatre costumista eu-ropeu. A partir de dissabte.

‘La nit just abansdels boscos’Koltès va carregar de poesia elmonòleg d’un immigrant quebusca algú amb qui parlar unanit de pluja. El muntatge que esveurà al Romea està protagonit-zat per Òscar Muñoz i es veuràen petit format en un espai insò-lit del teatre. A l’octubre.

‘Fuegos’Després del festival de Mèrida iel Grec, el muntatge de JosepMaria Pou i Marc Rosich sobrel’infern amorós de MargueriteYourcenar farà temporada alRomea al gener. Carmen Machitornarà a invocar els fantasmesde l’autora francesa.

‘Dones com jo’Sergi Belbel, Javier Daulte, Al-fredo Sanzol i ara Pau Miró. LesT de Teatre estrenen col·labora-ció amb un nou dramaturg. Do-nes com jo és una comèdia gene-racional sobre el tòpic que sen-tencia les dones a la invisibilitatquan arriben als 50 anys. Del ge-ner al març.

‘L’orfe del clan dels Zhao’Un clàssic del gènere zaju, cen-trat en el concepte de venjança.Els Zaho són exterminats. L’úl-tim membre sobreviu perquèneix en una altra família. Quancreixi, lluitarà per acabar ambla família rival que va matar elsseus. Del març al maig.

ValentEl teatreprogramaun clàssicxinès, ‘L’orfedel clan delsZhao’

‘Incendis’El fenomen teatral dels últimsanys torna a la cartellera pertercera temporada consecutivaaprofitant els canvis en la dis-tribució de la sala que Broggi fa-rà per a L’orfe del clan dels Zhao.Una nova oportunitat per dei-xar-se captivar pels personatgede Mouawad. Del maig al juny.

32cultura


MANU YÁÑEZVENÈCIA

Terry Gilliam, l’autor defilms de culte com Brazil(1985) i Dotze micos(1995), va ser ahir l’últimdirector a afegir-se a

l’onada de paràboles sobre el móncontemporani que manté el Festivalde Venècia, submergit en un pou deneguit i malestar. La seva nova in-cursió en l’univers de la ciència-fic-ció, la distòpica The zero theorem,transporta l’espectador a un futur enquè la població viu alienada per lasobredosi de tecnologia. “El futurens ha acabat atrapant”, va dir Gilli-am a la roda de premsa. Preocupatper la falta de comunicació en elmón modern, l’exmembre delsMonty Python es va dirigir als peri-odistes amb la següent pregunta:“¿Penseu que les relacions que te-nim en l’actual era digital són verita-blement reals?” La inquietud de Gi-lliam pren forma en les imatges deThe zero theorem, en què un ermitàal·lèrgic a les relacions interperso-nals (Christoph Waltz) és obligat aassumir la tasca de demostrar mate-màticament l’absurd de l’existència.

Plantejada com una relectura deBrazil per a l’era digital, The zerotheorem és una pel·lícula rica en me-tàfores i ressonàncies mitològiques.Així, cal veure el protagonista –unhome que habita una vella esglésiareconvertida en un temple de la tec-nologia– com un Sísif modern atra-pat entre els miratges d’un món vir-tual. Gilliam s’apropa al personatgeamb la seva característica barreja de

Crònica

70a MOSTRA DE CINEMA DE VÈNECIA

Terry Gilliam reneix a Venèciabarroquisme escènic i humor negre,i malgrat que a l’inici del film sem-bla que els excessos visuals es men-jaran la història, Gilliam troba elnord del relat quan es concentra enl’intent del protagonista d’establiruna relació íntima amb una miste-riosa femme fatale.

El retorn del millor GilliamDesprés d’una dècada de titubejos,Gilliam aconsegueix a The zero the-orem injectar substància al seu estil.El rerefons existencialista del filmflueix amb naturalitat a través d’unrelat que combina romanticisme,surrealisme i força mala bava: el fu-tur que mostra Gilliam inclou iròni-ques crides a ocupar Mall Street(mall és centre comercial en anglès)i a adscriure’s a l’Església de Bat-man, el Redemptor. I entre aquestmaremàgnum d’estímuls, el sempremagnífic Christoph Waltz aconse-gueix insuflar vida a un heroi tràgicconfinat en un hermètic univers desoledat i resignació.

Una de les vies d’escapament quetroba el personatge és la fugida auna realitat virtual on pot actuarprotegit del compromís real. Enaquest sentit, sobre la utilitzaciód’avatars a internet i a les xarxes so-cials, Gilliam (que té compte ofici-al a Twitter) va apuntar que li sem-bla normal que la gent hi oculti la se-va identitat. “Des dels mitjans de co-municació se’ns bombardeja ambimatges dels déus del nostre temps,models amb cossos i cares perfectes.I, esclar, la majoria de nosaltres nosom perfectes –va afirmar el direc-tor de Por i fàstic a Las Vegas(1998)–, de manera que voler-seamagar-se darrere una màscara re-sulta natural”.

Fora de competició es va pre-sentar ahir a Venècia The Arms-trong lie, on el documentalistaAlex Gibney –guanyador de l’Os-car per Taxi to the dark side(2007), sobre les tortures a l’Af-ganistan– s’aproxima en primerapersona a l’escàndol de dopatgeprotagonitzat pel ciclista LanceArmstrong. Al film, Gibney espresenta com un més dels “enga-nyats” per Amstrong, ja que lapel·lícula és el resultat d’un docu-mental frustrat: la crònica del re-torn del ciclista a l’elit professi-onal l’any 2009, a la recerca delseu vuitè Tour.

Armstrong: ambició i venjançaA partir de testimonis de com-panys d’equip, d’especialistes es-portius i del mateix Armstrong–que es reuneix amb el documen-talista per parlar de la seva “granmentida”–, Alex Gibney constru-eix un film convencional en lesformes i incisiu en la radiografiad’un personatge impenetrable.“Després de superar el càncer (detesticle), no vaig poder alliberar-me de la idea que perdre compor-tava la mort”, explica el ciclista,que es revela com un home ambi-ciós, venjatiu, fidel als seus peròimplacable amb els que conside-ra contrincants.

Gibney no intenta redimirArmstrong, però tampoc amagala profunda admiració que sentiaper aquest mentider compulsiu.L’honestedat del cineasta acabasent el contrapunt més eloqüentd’un esportista, i de tot un es-port, tacat pels codis de silenci,els interessos comercials i la famde poder.e

L’actriu francesa Mélanie Thierry i el director Terry Gilliam durant la presentació de The zero theorem. A. BIANCHI / REUTERS

La pel·lícula ‘The zero theorem’ reflexiona sobre la sobredosi de tecnologia

CLÀSSICA

Goerne perduplicat a la

Schubertíadade Vilabertran

Matthias GoerneSCHUBERTÍADA DE VILABERTRAN29 i 31 d’agost

XAVIER CESTER

Què pot ser millor que unconcert de Matthias Go-erne? Dos concerts. Laparella de recitals del ba-ríton a Vilabertran van

evidenciar, d’una banda, un momentesplendorós de veu –els greus hanguanyat una rotunditat que no hamalmès la capacitat de deixar flotaruns aguts delicadíssims– i, de l’altra,l’evolució constant d’un dels intèr-prets de referència en el lied. Goer-ne se’ns va mostrar menys alambi-nat, més directe, buscant acusatscontrastos dinàmics perfectamentintegrats en un discurs sempre benmatisat, i, alhora, amb aquesta capa-citat única de capbussar-se en lesprofunditats de text i música i fer-nepartícips uns espectadors que aca-ben, en el millor sentit, aclaparatsper tanta commoció estètica.

La primera cita tenia la curiositatd’oferir un monogràfic Schubertacompanyat d’arpa. Continuadorad’una il·lustre nissaga musical (elseu pare va ser viola solista de la Fil-harmònica de Berlín), Sarah Christva establir un perfecte diàleg ambGoerne, tot i que, malgrat les sevesqualitats, era inevitable enyorar elso d’un piano. Això no va impedirque el baríton oferís durant hora imitja un florilegi de lieder d’atmos-feres ben variades que va culminaren un extàtic Wandrers Nachtlied.

En el segon concert, l’aparella-ment de Liszt i Wolf va ser tot un en-cert, perquè els cromatismes del pri-mer, amb una exigència pianísticasuperior que no va suposar cap pro-blema a l’excel·lent Andreas Haefli-ger, anticipaven les harmonies mésinestables del segon. Tant era que, enocasions, Goerne estigués enganxatal paper amb la lletra (¿un work inprogress?), ja que ens va arrossegara un paisatge emocional més dens iturmentat, resolt per l’escalf repara-dor de Morgenstimmung. L’any vi-nent, encara millor: tres concerts deGoerne amb els cicles schubertians.Ja estem impacients.e

Matthias Goerne tornarà l’anyque ve a Vilabertran. SCHUBERTÍADA

Crítica

Neguit“El futurens ha acabatatrapant”,diu el directorde ‘The zerotheorem’

DocumentalAlex Gibneyradiografiala granmentida delciclista LanceArmstrong

33cultura


HISTÒRIA

“Jo passo de llarg de lespàgines de política”

tellà i el català eren totalment opo-sats. La màxima dels castellans era:la palabra del rey es ley. Els cata-lans, després de quatre seglesd’evolució, havien tendit cap a unamonarquia de caire republicà”.Sánchez Piñol va desglossar la im-portància percentual de les institu-cions parlamentàries de l’època: “ACatalunya representaven un 25%de la població, i a Castella rondavenel 10%. És curiós el que la gent esta-va disposada a fer per manteniraquest 25% de llibertat. Imagineusi hagués sigut tota!”

De les bombes fins al presentAcompanyat per les preguntes inci-sives i amb un punt d’humor de To-ni Soler, l’escriptor va dedicar unsminuts a recuperar els mesos de set-ge borbònic a Barcelona. Set mem-bres de l’Associació de RecreacióHistòrica Miquelets de Catalunyavan pujar a l’escenari i van esceni-ficar una càrrega. “Els fusells del1713 fallaven molt. Els trets eren tanimprecisos que a 50 metres de dis-tància només un 10% impactavenen l’enemic. I a més distància les ba-

les amb prou feina et ferien. De ve-gades els soldats s’espolsaven lesbales de la casaca”.

De la rendició barcelonina de l’11de setembre del 1714, que ocupa eltram final de Victus –l’escriptor vaavançar que el setembre del 2014serà publicat per Harper Collins alsEstats Units–, es va passar al futurcatalà. “Som un país molt ciclotí-mic. Sempre que tinc temptacionsdepressives penso en els milers debombes que han caigut sobre Barce-lona –va dir–. Ara tenim una situa-ció més fàcil. Només calen dues co-

ses: una majoria social i la perseve-rança”. Ja al torn de preguntes, Sán-chez Piñol va arrencar una tanda ge-nerosa d’aplaudiments quan se li vapreguntar per l’opinió sobre la clas-se dirigent: “Jo passo de llarg de lespàgines de política, quan llegeixo elsdiaris. Per mi, la gent no fa el que di-uen els polítics, sinó que els políticsacaben fent el que la gent diu. En te-nim un exemple recent, el de la ma-nifestació de l’Onze de Setembre del2012: va ser a partir del que va pas-sar aquell dia que els plantejamentsdels partits van canviar”.e

Set membres de l’Associació de Recreació Històrica Miquelets de Catalunya van pujar al’escenari, ben disposats a acabar amb l’enemic borbònic. MANOLO GARCÍA

Albert Sánchez Piñol conversa amb ToniSoler en una nova sessió del cicle ‘Instint’

JORDI NOPCABARCELONA

“Ila tieta Conxita?L’hem de posar al cot-xe i cap a la Via”.Aquest era el desig quefeia públic ahir l’es-

criptor Albert Sánchez Piñol al tramfinal de la sessió del cicle Instint. Nohi havia irreverència, en les sevesparaules, sinó compromís, perquèla via a la qual feia referència no erala de tren, sinó la catalana, que l’On-ze de Setembre ha de recórrer Cata-lunya d’una punta a l’altra. “Jo hianiré –va expressar–. Tinc lloc alcamp de Tarragona”.

Amb totes les entrades esgota-des, la conversa, que portava per tí-tol 1714-2014. Els catalans sabemguanyar? va arrencar fent memò-ria sobre la Guerra de Successió.“La vam perdre, això segur, peròmalgrat això encara som aquí... –vacomençar–. Cal pensar que a prin-cipis del segle XVIII el model cas-

Crònica

CompromísSánchez Piñolva dir queparticiparàa la ViaCatalana

34 DIMARTS, 3 DE SETEMBRE DEL 2013 araesports

El veterà golejadorRaúl Tamudo fitxa pel SabadellRaúl Tamudo s’ha convertit en l’última in-corporació del Sabadell. El davanter, de 35anys, que signarà per una temporada, téuna gran experiència a Primera, amb mésde 400 partits disputats. Tamudo, que se-rà presentat avui, va afirmar que hi arri-ba “amb moltes ganes d’aportar coses a

l’equip i amb molta il·lusió”. L’excapità del’Espanyol va començar la seva trajectòriaal filial blanc-i-blau i ràpidament va pujaral primer equip, on va jugar 14 anys i va fer129 gols. Després va jugar a la Reial Socie-tat, al Rayo Vallecano i al Pachuca mexicà,on no va tenir fortuna.ESPORTS

Sandro Rosell: “Notinc res a amagar”

ALBERT LLIMÓS

BARCELONA. Sandro Rosell va tan-car la porta ahir a la nit amb força,amb un punt de ràbia i malestar, atotes les informacions que hanaparegut últimament des del Bra-sil i que l’acusen d’haver cobrat co-missions pels partits de la seleccióbrasilera que va organitzar unaempresa seva. “Senyor Escobar,pregunti bé, pregunti profund, perfavor, vagi fins al fons, perquè ésl’última vegada que parlo de la me-va vida privada, surti el que surti apartir d’avui”, va sentenciar de ma-nera rotunda el president blaugra-na en l’entrevista concedida a Ca-talunya Ràdio.

Rosell va negar totes les acusaci-ons: ni comissions ni actuacions re-provables. És més, va llançar unmissatge –un avís– a tots els que vul-guin posar en dubte les seves actu-acions com a empresari. “Qualsevolque vulgui, que em denunciï, que va-gi a un jutjat i que em denunciï perles coses que diu que he fet, i a partird’aleshores en parlarem en un jut-jat, que és on s’ha de parlar”, va et-zibar. El màxim mandatari blaugra-

El president nega haver cobrat comissions iexigeix tancar el debat sobre “la vida privada”

Fa una setmana, en la presentacióde Qatar Airways, Sandro Rosell vamolestar-se quan se li va pregun-tar per les informacions que l’acu-sen al Brasil de cobrar comissions.Ahir a la nit va negar-ho tot.

na va sortir al pas de les informaci-ons del diari Estadao, que ha expli-cat durant aquests últims dies queva cobrar 8 milions d’euros a travésde l’empresa Uptrend Develop-ment, registrada a Nova Jersey peròsense seu fixa, per organitzar 24 par-tits de la selecció brasilera. Estadaoacusa Rosell d’un presumpte cas decobrament de comissions, una tra-ma orquestrada per l’exdirigent dela Confederació Brasilera de Futboli amic íntim de Rosell Ricardo Tei-xera, que hauria creat una trama enla qual el president del Barça parti-cipava activament. “Vaig fer unaproposta a la Confederació Brasile-ra de Futbol i augmentava molt elque ingressaven pels partits. Vandemanar que féssim un paquet departits i un 50% dels diners peravançat. Per aconseguir els diners,vaig negociar amb una empresaàrab. No són comissions, són elsmeus honoraris, fent la feina quepúblicament i notòriament he fettota la meva vida”, es va defensar.

En aquest sentit, Rosell va dirque pot “entrar al Brasil quan vul-gui”, i va afirmar que el cas Ailanto,que segueix el curs legal al Brasil ique afecta una empresa del presi-dent blaugrana que va participar enl’organització d’un Brasil-Portugalel 2008, és una “errada administra-tiva”. Rosell va anar més lluny i vaassegurar que no té “cap procedi-ment obert enlloc del món”. La jus-

Sandro RosellPRESIDENT FC BARCELONA

“No són comissions, sónels meus treballs, els meushonoraris, fent la feina quehe fet tota la vida”“Puc entrar al Brasil quanvulgui. La policia no m’estàesperant perquè no tinc capprocediment obert enlloc”

tícia brasilera ha de dirimir si l’ad-judicació d’aquest partit va ser cor-recta, ja que va costar 3,5 milionsd’euros. Rosell va negar qualsevolcitació: “A casa meva no he rebut resde cap jutjat. No tinc res a amagar”,va dir el màxim responsable blau-grana sobre aquest cas.

Encara en relació amb el Brasil,Rosell va explicar que havia ajudatRicardo Teixera en la seva petició deresidència passiva a Andorra. “Tei-xera estava buscant una residènciapassiva a França, Anglaterra, els Es-tats Units... Jo tinc des de fa 25 anysuna gestoria a Andorra i em va con-sultar sobre aquest tema. Quin és elproblema?”, va preguntar. Rosellparticipa d’un 11% de l’empresaComptages SL, la gestoria encarre-gada de gestionar aquest permís.D’aquesta manera, segons va expli-car Catalunya Ràdio, Teixera fariamés difícil que el poguessin extradiral seu país si les autoritats sud-ame-ricanes el reclamessin, ja que entreel Principat i el Brasil no hi ha con-veni d’extradició.

El fitxatge de MartinoUna de les idees que va deixar claresSandro Rosell és que el nom de Ge-rardo Martino va sortir d’ell i no delsecretari tècnic, Andoni Zubizarre-ta. “Tata Martino el poso jo damuntla taula, però la feina després és deZubi. Zubi va tenir tres noms sobrela taula”, va detallar el president delBarça, que va negar que el basc pre-sentés la dimissió al final de la cam-panya passada.

Rosell va parlar també dels dospredecessors del de Rosario a labanqueta blaugrana. Sobre Tito Vi-lanova va dir que “la seva feina araés curar-se”, i va reiterar la idea quePep Guardiola va estar mal assesso-rat quan va fer les declaracions so-bre Rosell i la seva junta. “És el mi-llor entrenador de la història delclub. Ja em vaig comunicar amb elll’endemà, crec que algú el devia in-toxicar”, va remarcar Rosell sobreles acusacions de l’actual entrena-dor del Bayern, que va assegurarque, tot i haver marxat a Nova York,la directiva no el deixava en pau.

Sobre la plantilla, Rosell va afir-mar que el Barça va rebre una ofer-ta (del Manchester United) “d’unamica menys de 40 milions d’euros”per Cesc Fàbregas, i va reiterar al-tra vegada que l’oferta del Reial Ma-drid per Neymar superava els 100milions d’euros. “El preu és de 57milions. A més, hi ha un amistós iels drets sobre uns jugadors. La xi-fra del Madrid era superior als 100milions perquè ells havien de posarde sortida 40 milions damunt lataula”, va dir.

Polèmica amb CruyffDijous Johan Cruyff va acusar elBarça i Rosell en particular de deu-re diners a la seva fundació. Rosellho va reconèixer i en va explicar elsmotius. “És veritat que la Fundaciódel Barça deu uns diners a la Funda-ció Cruyff. Hem demanat saber aquins projectes dedicaran els dinersi quan ens ho diguin els hi pagarem”,va aclarir un Rosell que va assegurarque no ha tret “cap profit del con-tracte amb Qatar”.e

AndorraRosell admetque unaempresa sevava assessorarRicardoTeixera

Defensa la seva honorabilitat

“Guardiola és el millorentrenador de la història delclub. Em vaig comunicar ambell l’endemà, algú el deviaintoxicar”“Tata Martino el poso jodamunt la taula, però la feinadesprés és de Zubi”


esports

L’advocat de Messi volajornar la seva declaracióCristóbal Martell, advocat de Messi, ha sol·li-citat al jutjat de Gavà que tramita una quere-lla per tres suposats delictes fiscals contra eljugador que ajorni la seva declaració, previs-ta per al pròxim dia 17. Segons Martell, aquelldia Messi no pot assistir al jutjat perquè had’estar present en un judici a Terrassa.

El club dóna dorsals a IsaacCuenca i Ibrahim AfellayEl Barça ha decidit donar dorsals a l’holandèsIbrahim Afellay (19) i a Isaac Cuenca (23), dosdels futbolistes que després d’estar cedits nohan pogut ser traspassats. Tot i que no entrenen els plans de la nova direcció, el club ha de-cidit incloure’ls en la llista amb dorsals, a l’es-pera del mercat d’hivern.

TANDA DE PENALS

XAVIER BOSCHPERIODISTA

3.Kaká

Va costar 67 milions. Vaarribar –va dir ell– perguanyar més Pilotes d’Ori Champions amb el Ma-drid. Se’n va amb una so-la Lliga al sac i havent ju-gat 85 partits de Lliga enquatre temporades. ElMadrid el regala al Mi-lan. A veure si amb Villaencara haurem fet un ne-goci rodó…

5.Jo Nesbo

Ja és a les llibreries El ni-not de neu, l’última no-vel·la de Jo Nesbo, l’acla-mat autor noruec de lasèrie del detectiu HarryHole. Al capítol 2d’aquesta novel·la hi hauna referència al Barça.El protagonista se sor-prèn que del Camp Nou,50 anys després, encaraen diguem nou.

2.Agger

El preferit de Tito i l’únicdesig era Thiago Silva. Lallista de Zubi continuavaamb David Luiz i teniaDaniel Agger, el centraldel Liverpool, com a ter-cera opció. Aquest nom,però, va perdre possibili-tats quan un exporter dela Premier consultat vadesaconsellar el seu fit-xatge.

4.Japonesos

El Barça ha prorrogat laregularització del cens desocis fins a l’octubre. Adata d’ahir, 107.000 socisdels 160.950 actuals jahavien passat a retratar-se. El bon grapat de socisjaponesos del Barça hanestat altament discipli-nats a l’hora de fer arri-bar les dades i la fotogra-fia al club.

1.Central

Vilanova volia un cen-tral. Martino no. S’hatancat el mercat i el Bar-ça ja no fitxarà. Es confiaen la recuperació dePuyol, però, per si de cas,la secretaria tècnica bus-carà al mercat un centralque ha de tenir una prin-cipal virtut: la velocitatper córrer a tallar elscontraatacs.

ÚLTIMA EXPLICACIÓSandro Rosell i Pere Escobar

en l’entrevista a CatalunyaRàdio. FC BARCELONA

La vida privadadel president

Pere Escobar li va fer unabona entrevista a Rosell. IRosell va estar a l’altura,

contestant a les preguntes. Lesexplicacions sobre tot el misterique envolta els negocis de Rosellal Brasil són molt necessàries.Sobretot quan t’asseguren unavegada i una altra que els negocisde Rosell són legals, més enllà desi els seus socis eren els millors ono. El president blaugrana defi-neix aquests negocis com “vidaprivada”, però per “vida priva-da” podem entendre patir unamalaltia, el pis on vius a NovaYork i si et tires a una piscina enun casament. I amb qui et fiquesal llit, esclar. ¿Però és “vida pri-vada” fer negocis amb la federa-ció de futbol més important delmón? Això és vida professional,amb una part pública. I sóngrans negocis, de fet. Si són le-gals, Rosell pot anar amb el capben alt. Però que no calli, que éscom neixen els malentesos.

EL BITLLET

Vicente Del Bosque descarta Sergio BusquetsMARTA MAURICIO

BARCELONA. Sergio Busquets, queva acabar el partit contra el Valèn-cia amb molèsties, serà baixa per alsenfrontaments que la selecció espa-nyola disputarà contra Finlàndia(divendres) i Xile (dimarts, 10 de se-tembre). Del Bosque va descartarahir el migcampista després de con-firmar-se que pateix una elongaciómuscular al bíceps femoral de la ca-ma dreta i el substituirà Javi García,del Manchester City. Busquets es valesionar al tram final del partit queel Barça va guanyar a València quan,al límit del temps reglamentari, varebre un cop a la cama i es va reti-rar coix del terreny de joc.

El seleccionador espanyol tambéva aprofitar una altra baixa per in-troduir un canvi inesperat en la llis-ta de convocats. Del Bosque vaapostar pel defensa del Reial Ma-

drid Nacho Fernández per suplir elcentral de la Reial Societat ÍñigoMartínez. El madridista, que va ju-gar al Madrid Castella l’any passat,només ha disputat 32 minutsaquesta temporada amb el primerequip. Ancelotti el va fer jugar en lavictòria blanca contra el Granada(0-1). El central va ser el motiu pelqual José Mourinho va criticar latemporada passada l’entrenadordel filial, Alberto Toril, perquè noes posaven d’acord sobre la posicióen què havia de jugar.

Tretze blaugranes convocatsVictor Valdés, Jordi Alba, Xavi Her-nández, Andrés Iniesta, Pedro Ro-dríguez i Cesc Fàbregas disputaranel partit de classificació per al Mun-dial de Brasil contra Finlàndia i des-prés un amistós contra la selecció deXile, d’Alexis Sánchez. Abans, però,el davanter xilè s’enfrontarà a Vene-

çuela en la lligueta sud-americana.En aquesta mateixa lligueta Messies jugarà la presència de la seva se-lecció al Mundial visitant el Para-guai. Sabella no podrà comptar ambMascherano, sancionat.

Dimarts també tindrà lloc unatractiu duel entre Neymar, Alvesi Cristiano Ronaldo en el Brasil-Portugal. Els de Scolari, classificatsautomàticament com a amfitrionsper al Mundial del Brasil, disputa-ran partits de preparació contraAustràlia, el dia 7 de setembre aBrasília, i contra Portugal, el dia 10a Boston. El Camerun d’Alex Songté un important compromís en elseu objectiu de classificar-se per alMundial. Song i els seus companyss’enfronten al primer classificatdel seu grup, Líbia. Sergi Robertotambé va ser convocat per JulenLopetegui per als dos partits de lasub-21.e

TONI PADILLACAP D’ESPORTS

36esports


TONI PADILLABARCELONA

Durant les últimes set-manes Florentino Pé-rez s’ha fet un tip deparlar amb periodistesi enviar missatges per

deixar clares dues idees. La prime-ra, que Gareth Bale no se li escapa-ria. La segona, que el gal·lès costariamenys de 96 milions d’euros. El pre-sident del Madrid s’ha passat les úl-times setmanes fent equilibris perintentar fer el seu nou fitxatge ga-làctic però evitar que l’arribada deljugador gal·lès alteri la calma en unvestidor que ja va patir prou durantel mandat de José Mourinho.

Florentino Pérez és víctima deles seves paraules i dels diners ques’ha gastat. Quan va pagar 96 mili-ons d’euros per Cristiano Ronaldopoc s’imaginava com aquesta xifra lipodria condicionar les operacionsmés endavant. El jugador portu-guès, ben aconsellat pel seu repre-sentant –Jorge Mendes–, ha jugatles seves cartes per aconseguir unarenovació a l’alça, afirmant en pú-blic que se sentia trist o poc estimatal Madrid. Els seus gols i la seva ca-pacitat per atreure anunciants l’hanconvertit en una de les poques notí-cies del Madrid els últims anys, mésenllà de la Lliga d’ara fa dues tempo-rades. Cristiano, conscient de teniruna posició de força, ha volgut fervaler el seu paper de jugador fran-quícia i no ha perdut l’oportunitatde fer entendre al club que no veulògic fitxar un jugador que ha fetmolt menys que ell, per més diners.Florentino, per calmar Cristiano, java advertir durant la gira nord-ame-ricana de l’equip que pagar 100 mi-lions d’euros era una animalada. Pe-rò, segons els mitjans de comunica-ció britànics, com la BBC i el diariThe Guardian, al final ha pagat 101milions d’euros. El Tottenham,conscient que és una bona manerade treure pit de cara als seus aficio-nats, tampoc amaga que ha aconse-guit vendre un jugador que no elshavia costat ni mig milió per la xi-fra més alta mai pagada al futbol.

El Madrid, però, s’ha fet un tip dedir que la xifra són 91 milions. El co-municat oficial no va donar cap xi-fra, però el departament de prem-sa de l’entitat ha fet arribar aquestmissatge quan la premsa ho ha pre-guntat. Malgrat que la xifra conver-tiria Bale, un jugador amb poc pal-marès, en el segon jugador més carde la història, serviria per intentarmantenir calmat Cristiano Ronal-do. A l’acte de presentació d’ahir alSantiago Bernabéu, Bale va deixarben clar que també ha entès el mis-satge i, en la línia de les paraules deNeymar quan va arribar al Barça, nova amagar que accepta el seu papersecundari a l’ombra d’un jugadormés mediàtic. “Cristiano és qui ma-

Reportatge

PRIMERA DIVISIÓ

Bale, el fitxatge misteriós

na, és el millor jugador del món”, vadir amb el seu accent de Cardiff eljugador, presentat primer en un ac-te a la llotja en què es va mostrar unaimatge d’ell de petit amb una samar-reta del Madrid. “És increïble seraquí. És un somni fet realitat. Espe-ro ajudar l’equip a tenir èxit i quepuguem guanyar aquest any la dese-na Copa d’Europa”, va afegir Baleabans de saltar a la gespa per fer unstocs de pilota i petons a l’escut da-vant de les 25.000 persones que esvan aplegar a l’estadi del passeig dela Castellana.

Özil i KakáL’exjugador del Tottenham, acom-panyat per la seva família, va insis-tir una vegada i una altra que arri-ba al Reial Madrid per viure a l’om-bra de Cristiano. “Ell tirarà les fal-tes”, insistia el gal·lès. I afegia:“Arribo per ajudar l’equip, no perajudar Cristiano. Ell no necessitaajuda, és el millor”. La presentaciósense xifres oficials del que possi-blement és el jugador més car de lahistòria del futbol es va produir enuna jornada molt intensa al Madrid.Quan eren sobre la gespa, uns joves

van cridar a Florentino per de-manar-li que Özil no fos venut.Pérez, seriós, es va posar la mà so-bre els llavis i els va fer callar, jaque Mesut Özil –l’home que ellmateix havia definit com “el fu-tur millor jugador del món”– vaser traspassat a l’Arsenal per uns45 milions d’euros. En aquestcas, de nou, les xifres no són ofi-cials, ja que els anglesos afirmenque n’han pagat una xifra i elsmadrilenys diuen que n’han co-brat una altra de superior.

Özil, convocat amb la seleccióalemanya, no va ser l’únic que vafer les maletes ahir. Després dequatre anys sense jugar gaire pe-rò cobrant gairebé tant com Cris-tiano, Kaká va tornar al club on vajugar el seu millor futbol, el Mi-lan. El brasiler va saludar des deles oficines del club, a la Via Tura-ti, i eufòric va cridar als aficionatsque el Milan és el club que “maiha deixat d’estimar”. El Milan nopagarà res al club blanc, que s’es-talvia el sou del jugador. El porterAdán, l’home que Mourinho vafer jugar un dia de titular, tambéva marxar del Bernabéu.e

Florentino Pérez i Gareth Bale durant l’acte de presentació del futbolista gal·lès alSantiago Bernabéu de Madrid. GONZALO ARROYO MORENO / GETTY

El Madrid presenta el gal·lès sense que quedi clar quin preu n’ha pagat

El colombià Jhon Córdobacelebrant un gol amb el Chiapas.

ESPANYOL

L’Espanyol tancael mercat i fitxaJhon Córdobai Gabriel Torje

NATALIA ARROYO

BARCELONA. L’Espanyol va concre-tar ahir, poc més d’una hora abansque es tanqués el mercat de fitxat-ges, dues incorporacions que arro-doneixen la plantilla i satisfan lesexigències de l’entrenador JavierAguirre. La secretaria tècnica vaaconseguir les cessions per a l’actu-al temporada del davanter colombiàJhon Córdoba, procedent del Que-rétaro mexicà, i de l’extrem romanèsGabriel Torje, de l’Udinese italià. Enel primer cas, a més, l’Espanyol esreserva una opció de compra.

Córdoba és un 9 corpulent, la re-ferència ofensiva que esperavaAguirre des de feia setmanes percompletar l’atac periquito. Interna-cional sub-20, arribarà entre avui idemà a Barcelona i serà presentaten els pròxims dies com a nou juga-dor blanc-i-blau. El jove davanter,una de les últimes promeses del fut-bol colombià, lluirà el dorsal 24 enla que serà la seva primera experi-ència en el futbol europeu.

No debutarà a la Lliga Torje, queja va vestir la samarreta del Grana-da la temporada passada en 34 par-tits, en què va marcar 3 gols. Dinà-mic i intens, el romanès s’incorpo-rarà a la disciplina de l’Espanyolquan acabi la concentració amb laseva selecció, que prepara a Buca-rest dos partits de classificació peral Mundial contra Hongria i Tur-quia. Portarà el dorsal 25.

Un altre dels moviments als des-patxos de Cornellà-El Prat va ser larescissió dels contractes dels uru-guaians Juan Albín i Adrián Luna.

Kiko Casilla, lesionatEn l’aspecte més estrictament es-portiu, la notícia a Sant Adrià de Be-sòs va ser l’esquinç acromioclavicu-lar que Kiko Casilla pateix a l’espat-lla dreta. El porter de l’Espanyol vatopar amb el davanter del Betis Bra-ian i va acabar el partit amb molès-ties. És dubte per al Trofeu Ciutatde Barcelona de dijous contra elWest Ham.e

MissatgeEl Madridnecessitafer veure queBale ha costatmenys queCristiano

37esports


POLIESPORTIU

El somni trencatd’una gimnasta

deixava fora del Mundial, ja que noes podia arriscar a aquesta menad’errors. El secretari tècnic de la Fe-deració Espanyola, Sergio García,defensa la decisió. “Les entrenado-res van fer la seva feina. Van deixarde confiar en ella”, argumenta. I lagimnasta va ser apartada durantl’última setmana d’entrenaments aMadrid. Però en aquest punt la his-tòria s’enterboleix. “Com que ja hiestava inscrita, estava obligada acompetir, i em van dir que hauria designar un informe mèdic conformeestava lesionada”, recorda la saba-dellenca. El secretari tècnic de laFederació no ho desmenteix: “Livan comentar que si simulava unalesió viatjaria igualment amb lescompanyes a Kíev però no la faríemcompetir”. Per tant, oficialmenthauria viatjat lesionada.

Sergio García reconeix que no lapodien reemplaçar amb tan poctemps, ja que feia un any que les no-ies es preparaven juntes. I explicaque en aquestes cites esportives éshabitual simular lesions. “Es tractad’una estratègia per evitar que ha-gin de competir totes les gimnastes

que hi estan inscrites”, reconeix.En concret, l’estratègia consisteix aportar signat l’informe mèdic pereludir la normativa, però no entre-gar-lo fins a l’últim moment.D’aquesta manera, la gimnasta nohi participa, però podria fer-ho sicalgués.

La Marina, però, es va negar a fir-mar l’informe. “Si no surto a com-petir, no hi vull anar”, diu. Una ac-titud que el representant de la Fe-deració li retreu: “Al final hi hemanat sense suplents i correm el riscque els passi alguna cosa a les com-

petidores”. El 16 de setembre lesgimnastes estan convocades a Ma-drid i la Marina es retrobarà ambles companyes, les seleccionadoresi els responsables de la Federació.El seu futur esportiu es decidirà lla-vors. Mentrestant, descansa a casadels pares. Difícilment oblidaràaquest cop. Després de dos anys depreparació intensa i d’aparcar elsestudis per poder entrenar cadadia, havia arribat el moment espe-rat. Finalment, però, conclou dece-buda: “Elles han competit a Kíev, ijo sóc a casa”.e

La gimnasta Marina Fernàndez, a casa seva, a Sabadell. Aquest cap de setmana no hapogut ser als Mundials. CELIA ATSET

La Federació Espanyola volia queMarina Fernández fingís que estava lesionada

IU ANDRÉSSABADELL

La gimnasta sabadellencaMarina Fernández, de 21anys, no va saltar sobre lalona aquest cap de setma-na amb les seves compa-

nyes a Kíev, on se celebrava el Mun-dial de gimnàstica rítmica. Les en-trenadores de la selecció espanyo-la la van apartar de l’equip fa 15 diesper una errada comesa durantl’exercici de cintes i pilotes de l’úl-tim campionat previ a la cita mun-dialista. El somni de la Marina s’es-vaïa, però el pitjor encara havia d’ar-ribar. Per burlar la normativa inter-nacional, que obliga a competir lesgimnastes que ja estan inscrites, lesseleccionadores van intentar que lajove simulés una lesió.

La rocambolesca història co-mença a Sant Petersburg el 16d’agost. “Vaig cometre una erradaimportant”, admet Fernández, il’entrenadora li va comunicar que la

Reportatge

VeritatFernándeznovoliafirmaruninformequeafirmavaquepatiaunalesió

38esports


BÀSQUET - LLIGA ENDESA

Els serveis mèdics del Barçadesaconsellen renovar Mickeal

Els serveis mèdics del Barça desa-consellen renovar Pete Mickeal,que la temporada passada va re-caure d’un tromboembolisme pul-monar. Els especialistes posen endubte els informes del jugador.

Pete Mickeal, que mentre esperala decisió definitiva del Bar-

ça s’entrena a partir deles 8 del matí a Miami,

va acceptar incloureuna opció de tall alcontracte per siapareixia qualsevolimprevist mèdic.De fet, les condici-

ons estan pactadesdes de fa mesos, ja que

quan va recaure deltromboembolisme pul-

monar i va marxar als EstatsUnits per tractar-se de la malaltia,l’aler va rebre el compromís delclub que si els metges certificavenla seva recuperació tindria un anymés de contracte.

Pete Mickeal té clar que la pròxi-ma temporada tornarà a jugar a bàs-quet, però encara no sap on podràfer-ho. Si no pot competir amb alBarça, l’aler té alguna altra ofertaper seguir disputant l’Eurolliga. Du-es franquícies de la NBA, els Lakersi els Sixers, també han preguntatper la seva situació.

Hezonja ha crescut 3 cmD’altra banda, l’aler Mario Hezonja,que aquesta temporada s’ha incor-porat definitivament al primerequip del Barça, ha crescut tres cen-tímetres i actualment fa 2,02 metresd’alçada. El jugador, de 18 anys, quela temporada passada ja es va entre-nar habitualment a les ordres de Xa-vi Pascual, portarà el dorsal 23.e

ÀLEX GOZALBOBARCELONA. Els serveis mèdics delBarça desaconsellen renovar PeteMickeal, que la temporada passadava recaure d’un tromboembolismepulmonar. Els especialistes posenen dubte els documents aportatsper l’aler, que certifiquen que el ju-gador està completament sa i és ap-te per a l’esport professional. Lespersones consultades per l’entitatblaugrana consideren que com queel nord-americà s’ha medicat ambanticoagulants el risc és massa grani qualsevol cop podria tenir conse-qüències perilloses.

El Barça, però, encara no ha vol-gut fer pública la seva decisió. “Nos-altres vam rebre la documentaciódivendres i els metges del club enca-ra l’estan analitzant. Quan tinguemuna decisió, la comunicarem”, va dirahir Joan Bladé, directiu res-ponsable de la secció debàsquet, durant la pre-sentació del pivotJoey Dorsey com anou jugador blau-grana. “Espero queen els pròxims diespuguem comunicarla nostra decisió”, vaassegurar.

L’entorn de l’aler noentén els dubtes del Barça.“Un cop no posa en perill PeteMickeal com a conseqüència del seutractament. Si fos així, no tindrial’alta als Estats Units i no s’arrisca-ria mai”, va explicar ahir David Car-ro, representant del jugador.

Joey Dorsey, nou jugador del Barça, i Joan Bladé, directiu responsablede la secció de bàsquet. MARTA PÉREZ / EFE

El jugador acceptaria una opció de tall per si apareix un imprevist

El veterà Horner repeteix triomfa Hazallanas i apunta a la general

ALBERT RABADAN

BARCELONA. La primera veritableetapa d’alta muntanya d’aquestaVuelta a Espanya, acabada al port decategoria especial d’Hazallanas iamb pas previ pel dur Monachil (1a),va confirmar que el nord-americàChris Horner (RadioShack) és undels favorits per guanyar la general.

Horner, el ciclista més veterà delpilot –amb 41 anys i 10 mesos–, ja ha-via guanyat al Mirador de Lobeira, iahir va recuperar el mallot vermellde líder després d’una gran exhibicióal port final, on va atacar a 4,5 kmfins a aconseguir un minut de dife-rència amb el grup del Purito, Val-verde, Basso i Pinot, que van demos-

trar ser els més forts, juntament ambNibali, que va passar per meta 14 se-gons abans.

La sortida real de l’etapa va ser 18km després de la sortida prevista perdues caigudes en el tram neutralit-zat, que van acabar amb l’abandona-ment del català Alberto Losada (Ka-tiuixa), una baixa sensible per a Joa-quim Rodríguez per a les dues set-manes que queden. Justament ahir,el Purito va consolidar el seu liderat-ge a l’equip rus pels dos minuts queva perdre el que era líder de l’equip,el madrileny Dani Moreno.

Avui hi haurà el primer descans, idemà hi haurà l’única contrarellotgeindividual, a Tarazona. Dijous arri-baran les dues etapes catalanes.e

CICLISME - VUELTA A ESPANYA

Horner segueix fent història i vaguanyar amb 41 anys i 10 mesosuna segona etapa. JAVIER LIZÓN / EFE

■ Ricciardo serà el company de Vettela Red Bull la pròxima temporada

L’equip Red Bull va anunciar ahir que el pilotaustralià Daniel Ricciardo serà el company del’alemany Sebastian Vettel la pròxima temporadaen el Campionat del Món de Fórmula 1. Aixídoncs, Ricciardo, actualment a les files de ToroRosso, serà el substitut de Mark Webber, que aljuny ja va anunciar que marxaria en acabar lacampanya. El pilot australià competirà ambPorsche a les 24 Hores de Le Mans i al Campionatdel Món de resistència.

■ Fernando Alonso garanteixla supervivència de l’Euskaltel

L’Euskaltel Euskadi, equip ciclista que haviaanunciat la seva desaparició per falta de diners,podrà sobreviure gràcies a un acord tancat ambFernando Alonso. Durant les pròximes setmaness’enllestiran les negociacions que culminaran ambl’adquisició per part del pilot de Fórmula 1 de lasocietat propietària de l’equip.

■ Rafa Nadal tornarà a jugar ambl’equip espanyol de la Copa Davis

Nadal, Tommy Robredo,Fernando Verdasco iMarc López formaranl’equip espanyol que esjugarà contra Ucraïna lapermanència al GrupMundial de la Copa Davis.L’eliminatòria es jugarà aMadrid del 13 al 15 desetembre. Nadal no jugaamb Espanya des deldesembre del 2011.

enbreu

■ ElPozo Múrcia i el Barça Alusportdisputen l’anada de la Supercopa

El Barça Alusport disputa aquesta nit (21 hores,Energy) el partit d’anada de la Supercopad’Espanya contra el ElPozo Múrcia. Marc Carmona,entrenador de l’equip blaugrana, té les baixes deCristian i Jordi Torras, que seran cobertes perChema Mella i Ferran Plana. També ha viatjat eljove del filial Adrián Ortego, ja que Fernandaoarrossega molèsties. “Hem tingut la sortd’encadenar tres anys molt bons, però realmentens falta aquest títol”, recorda el tècnic.

RED BULL

FC BARCELONA

Joan Bladé“Nosaltres vam

rebre la documen-tació del jugador

divendres i els met-ges del club encara

l’estan analit-zant”

39serveis


About the pink sky (Sobre el cielo rosa)JAPÓ. DIR.: KEIICHI KOBAYASHI. INT.: AI IKEDA I ENA KOSHINO. 113 MIN. TOTS ELS PÚBLICS � La Izumi, una àcida adolescent de Secundària que té com a afició valorar articles periodís-tics en funció de si donen bones o males notícies, troba una cartera al carrer amb 300.000 iens i en lloc de tornar-los decideix prestar-ne una part important a un conegut per salvar el seu negoci. Amb el temps, torna la cartera al seu propietari, un noi ric anome-nat Koki. � BCN: Alexandra.

Ahora me ves...ESTATS UNITS. DIR.: LOUIS LETERRIER. INT.: MOR-GAN FREEMAN I MARK RUFFALO. 90 MIN. TOTS

ELS PÚBLICS � Los Cuatro Jinetes és un famós grup format pels millors il·lusionistes del món. Durant les seves actuacions, duen a terme una sèrie d’arriscats atracaments contra homes de negocis corruptes i posteriorment fan ploure els diners robats sobre l’audiència davant els ulls atònits d’un equip d’elit de l’FBI que els segueix la pista. � BCN: Bosque, Heron City 3D, Glòries, Gran Sarrià, Palau Balaña, Renoir Floridablanca, Yelmo Cines Icaria, Dia-gonal 3D, Diagonal Mar 3D, Arenas de Barce-lona.

Antes del anochecerESTATS UNITS. DIR.: RICHARD LINKLATER. INT.: JULIE DELPY I ETHAN HAWKE. 108 MIN. 13 A � El Jesse i la Celine es retroben, aquesta vegada a la bonica Grècia. Han passat nou anys des de la segona i última trobada romàntica i gairebé dues dècades des que van coincidir en aquell tren cap a Viena. Encara els queda una oportunitat? � BCN: Heron City 3D, La Maquinista 3D, Maremàgnum 3D, Méliès, Verdi HD, Yelmo Cines Icaria, Diagonal 3D, Diagonal Mar 3D.

AvionesESTATS UNITS. DIR.: KLAY HALL. 92 MIN. INF. � El Dusty és un avió que somia participar en una competició aèria molt important. No obstant això, no va ser precisament construït per competir i, a més, té por a les altures. Així doncs, recorre a un aviador naval experimen-tat que l’ajuda a classificar-se per reptar el vigent campió del circuit de carreres. � BCN: Aribau, Bosque, Heron City 3D, La Maquinista 3D, Maremàgnum 3D, Glòries, Lauren Horta, Palau Balaña, Diagonal 3D, Diagonal Mar 3D, Arenas de Barcelona.

Cairo timeCANADÀ, IRLANDA, EGIPTE. DIR.: RUBA NADDA. INT.: PATRICIA CLARKSON I ALEXANDER SIDDIG. 90 MIN. TOTS ELS PÚBLICS � La Juliette, editora d’una revista de moda, viatja al Caire per reunir-se amb el Mark, el seu marit, un fun-cionari de l’ONU, i així passar junts les vacan-ces. No obstant això, es queda atrapat a Gaza, de manera que demana al seu amic, el Tareq, que li faci companyia per la impossibilitat de poder ser amb la seva dona. � BCN: Alexan-dra.

CaptivadaJAPÓ. DIR.: HIDEO OBA. INT.: MARIKO OKADA I KEN MITSUDA. 99 MIN. 13 A � Senya Hamamura, una ballarina jove i prometedora, filla de Shuhei Hamamura, el director de la famosa Escola de Ball Hamamura de Tòquio, vol representar Hanagatami, una obra basada en una antiga llegenda japonesa, per al seu recital de noves creacions. � BCN: Filmoteca de Catalunya.

Cazadores de Sombras: Ciudad de Hueso

ESTATS UNITS, ALEMANYA. DIR.: HARALD ZWART. INT.: LILY COLLINS I JAMIE CAMPBELL BOWER. 130 MIN. 12 A � Clary Fray és una adolescent nova-iorquesa aparentment normal. Una nit, en companyia del seu inseparable amic Simon, decideix anar a la discoteca de moda: Pan-demonium. Allà presencia com un estrany jove anomenat Jace sembla assassinar algú, però el cos de la víctima desapareix i ningú més sembla haver-ho vist. El Jace comença a seguir la Clary i cada vegada es va sentint més atret per ella, fins que acaba revelant-li el seu secret. � BCN: Bosque, Heron City 3D, La Maquinista 3D, Maremàgnum 3D, Glòries, Lauren Horta, Lauren Universitat, Palau Balaña, Yelmo Cines Icaria, Diagonal 3D, Dia-gonal Mar 3D, Arenas de Barcelona.

Dolor y dinero

ESTATS UNITS. DIR.: MICHAEL BAY. INT.: MARK WAHLBERG I DWAYNE JOHNSON. 129 MIN. 16 A � Al Miami dels anys 90, Daniel Lugo i Paul Doyle són dos amics que entrenen molt dur al gim-nàs. A causa de la seva professió com a cul-turistes dediquen més temps a atendre el seu cos que a qualsevol altra faceta que suposi un esforç mental. A més, no es pot dir que siguin un exemple a seguir en conducta, ja que es veuen involucrats en diversos delictes que inclouen tràfic d’esteroides, extorsió o segrest. � BCN: Aribau, Bosque, Heron City 3D, La Maquinista 3D, Maremàgnum 3D, Comèdia, Glòries, Lauren Horta, Palau Balaña, Yelmo Cines Icaria, Diagonal 3D, Diagonal Mar 3D, Arenas de Barcelona.

El cuartetoREGNE UNIT. DIR.: DUSTIN HOFFMAN. INT.: MAG-GIE SMITH I MICHAEL GAMBON. 98 MIN. TOTS ELS

PÚBLICS � La Casa Beecham és un formiguer. Circula el rumor que aquesta residència per a músics retirats aviat podria acollir un nou hoste, i es diu que és algú famós. Per a Regi-nald Paget, Wilfred Bond i Cecily Robson és només una tafaneria més. No obstant això,

quan de sobte veuen entrar per la porta l’ex-companya del quartet, Jena Horton, es que-den bocabadades. � BCN: Cinemes Maldà.

El estudianteARGENTINA. DIR.: SANTIAGO MITRE. INT.: ESTEBAN LAMOTHE I ROMINA PAULA. 110 MIN. 12 A � Roque Espinosa és un jove de l’interior que arriba a Buenos Aires per cursar els seus estudis universitaris. No passa molt de temps fins que s’adona que no hi és per estudiar. Sense vocació i sense rumb, es dedica a deambular per la facultat, a fer amics i a conèixer noies. Una d’elles, la Paula, una professora adjunta, és qui l’introdueix en la militància política. � BCN: Boliche.

El hombre que amó a YngveNORUEGA. DIR.: STIAN KRISTIANSEN. INT.: ROLF KRISTIAN LARSEN I ARTHUR BERNING. 90 MIN. 13 A � Novembre del 1989. Cau el mur de Berlín. A la ciutat noruega de Stavanger, un noi de 17 anys no sap que tot està a punt de canviar. Ell ho té tot: la millor xicota del món, els col·legues més genials, un grup punk i una actitud rebel i desafiant. Però quan entra en escena el nou de la classe, l’Yngve, les coses comencen a canviar. � BCN: Filmoteca de Catalunya.

El llanero solitarioESTATS UNITS. DIR.: GORE VERBINSKI. INT.: ARMIE HAMMER I JOHNNY DEPP. 149 MIN. 7 A � El nadiu americà i guerrer espiritual Toro narra les històries, mai abans explicades, que van transformar John Reid, un home de llei, en tota una llegenda de la justícia. Els dos herois inversemblants aprenen a treballar junts i a lluitar contra la cobdícia i la corrupció. � BCN: Aribau, Bosque, Heron City 3D, La Maquinista 3D, Maremàgnum 3D, Comèdia, Glòries, Gran Sarrià, Lauren Horta, Lauren Universitat, Palau Balaña, Yelmo Cines Icaria, Diagonal 3D, Dia-gonal Mar 3D, Arenas de Barcelona.

El molino y la cruzPOLÒNIA, SUÈCIA. DIR.: LECH MAJEWSKI. INT.: RUTGER HAUER I MICHAEL YORK. 92 MIN. 12 A � La pujada al Calvari, l’obra mestra èpica del pintor Pieter Bruegel, explica la història de la passió de Crist situada a Flandes sota la dura ocupació espanyola del 1564, el mateix any en què Bruegel va pintar aquesta obra. La cinta se centra en una dotzena de perso-natges amb vides entrellaçades en un pai-satge panoràmic poblat per pagesos i genets de capa vermella. � BCN: Cinemes Maldà.

El último conciertoESTATS UNITS. DIR.: YARON ZILBERMAN. INT.: CATHERINE KEENER I CHRISTOPHER WALKEN. 105 MIN. TOTS ELS PÚBLICS � Després de 25 anys d’èxits en què ha gaudit de fama mun-dial, el futur d’un quartet de corda de Nova York està a punt de rebre un cop molt dur que pot posar en dubte el seu futur. El violoncel-lista de la formació està patint els primers símptomes d’una malaltia que en poc temps ha de posar fi a la seva carrera com a intèrpret. � BCN: Bosque, Club Coliseum, Gran Sarrià, Verdi HD, Yelmo Cines Icaria, Arenas de Bar-celona.

ElysiumESTATS UNITS. DIR.: NEILL BLOMKAMP. INT.: MATT DAMON I JODIE FOSTER. 109 MIN. 16 A � L’any 2159 hi ha dos tipus de persones: els adine-rats, que viuen en una estació espacial arti-ficial i immaculada anomenada Elysium, i la resta, que viu a la Terra, superpoblada i en ruïnes. La secretària Delacourt no es vol aturar davant de res per preservar la luxosa forma de vida dels habitants d’Elysium. � BCN: Aribau Club, Bosque, Heron City 3D, La Maqui-nista 3D, Maremàgnum 3D, Comèdia, Glòries, Lauren Horta, Lauren Universitat, Palau Balaña, Renoir Floridablanca, Yelmo Cines Icaria, Diagonal 3D, Diagonal Mar 3D, Arenas de Barcelona.

Epic: el mundo secreto

ESTATS UNITS. DIR.: CHRIS WEDGE. 102 MIN. TOTS

ELS PÚBLICS � Relat de la batalla permanent entre les forces del bé, que defensen la con-servació de la natura, i les forces del mal, que tenen com a objectiu destruir-la. Quan una adolescent es veu arrossegada per art de màgia fins al recòndit univers on dolents i bons es veuen les cares, s’uneix a un equip format per guerrers d’elit i un conjunt d’éssers hilarants i extraordinaris per salvar el seu món i l’humà. � BCN: Aribau, Bosque, Heron City 3D, La Maquinista 3D, Maremàgnum 3D, Comèdia, Glòries, Gran Sarrià, Lauren Horta, Lauren Universitat, Palau Balaña, Yelmo Cines Icaria, Diagonal 3D, Diagonal Mar 3D, Arenas de Barcelona.

Exorcismo en GeorgiaESTATS UNITS. DIR.: TOM ELKINS. INT.: ABIGAIL SPENCER I EMILY ALYN. 100 MIN. 16 A � Poc després de traslladar-se a la nova casa a Geòrgia, una parella s’assabenta que la filla té visions misterioses de persones que ningú més que ella sembla veure. Finalment ells també són testimonis de fenòmens estranys que tenen lloc al voltant de la casa i que van aportant pistes del que podria ser un misteri esgarrifós que s’ha mantingut en secret durant generacions. � BCN: Heron City 3D, Diagonal Mar 3D.

Expediente Warren: The conjuringESTATS UNITS. DIR.: JAMES WAN. INT.: VERA FAR-MIGA I LILI TAYLOR. 112 MIN. 16 A � Basada en una història real, explica l’esgarrifosa histò-ria de com Ed i Lorraine Warren, investigadors de fenòmens paranormals coneguts a tot el món, són sol·licitats per una família terrorit-

zada per una presència fosca en una granja aïllada. � BCN: Yelmo Cines Icaria, Diagonal Mar 3D, Arenas de Barcelona.

Gru 2, mi villano favoritoESTATS UNITS. DIR.: PIERRE COFFIN I CHRIS RENAUD. 98 MIN. INF. � Ara que l’incansable i emprenedor Gru ha deixat enrere una vida dedicada a les malifetes per criar la Margo, l’Edith i l’Agnes, disposa de molt temps lliure. No obstant això, una organització mundial ultrasecreta dedicada a la lluita contra el mal es posa en contacte amb ell. � BCN: Heron City 3D, Diagonal 3D, Diagonal Mar 3D.

Guerra Mundial ZESTATS UNITS. DIR.: MARC FORSTER. INT.: BRAD PITT I MIREILLE ENOS. 116 MIN. 16 A � En un dia normal i corrent, Gerry Lane, antic investiga-dor de les Nacions Unides, i la seva família veuen interromput el seu tranquil trajecte en cotxe per un embús. Alguna cosa està fent que les persones s’ataquin salvatgement entre si. � BCN: Bosque, Heron City 3D, La Maquinista 3D, Maremàgnum 3D, Glòries, Lauren Horta, Lauren Universitat, Renoir Flo-ridablanca, Yelmo Cines Icaria, Diagonal 3D, Diagonal Mar 3D, Arenas de Barcelona.

Hannah ArendtALEMANYA, LUXEMBURG, FRANÇA. DIR.: MARGA-RETHE VON TROTTA. INT.: PAM KATZ I AXEL MIL-BERG. 113 MIN. 7 A � Hannah Arendt, filòsofa, pensadora i periodista jueva exiliada als Estats Units, és enviada a Jerusalem per The New Yorker a cobrir el judici del criminal de guerra nazi Adolf Eichmann, que és jutjat i condem-nat a mort. � BCN: Cinemes Maldà, Méliès, Verdi Park HD, Yelmo Cines Icaria.

Juerga hasta el finESTATS UNITS. DIR.: EVAN GOLDBERG I SETH ROGEN. INT.: JAMES FRANCO I JONAH HILL. 107 MIN. 16 A � Sis amics es queden atrapats en una casa després que una sèrie d’esdeveni-ments estranys i catastròfics assolin la ciutat de Los Angeles. Mentre el món exterior s’en-sorra, el tancament i les provisions minvants amenacen de fer miques les relacions d’amis-tat a la casa. Eventualment es veuen forçats a sortir a l’exterior per enfrontar-se al seu destí. � BCN: Heron City 3D, Glòries, Palau Balaña, Diagonal 3D, Diagonal Mar 3D, Arenas de Barcelona.

Keep the lights onESTATS UNITS. DIR.: IRA SACHS. INT.: THURE LIND-HARDT I ZACHARY BOOTH. 101 MIN. 16 A � Narra l’emocionant viatge de dos homes a través de l’amor, l’addicció i l’amistat. L’Erik, director de documentals, i el Paul, un advocat que encara no ha sortit de l’armari, es coneixen una nit per casualitat. Tant junts com separats són persones impulsives, acostumades a les drogues i al sexe, i amants del risc, de manera que immediatament connecten i comencen a sortir. � BCN: Cinemes Maldà.

Kick-Ass 2. Con un par

ESTATS UNITS. DIR.: JEFF WADLOW. INT.: AARON TAYLOR-JOHNSON I CHLOË GRACE MORETZ. 103 MIN. 16 A � A punt d’acabar l’institut i davant la perspectiva d’un futur incert, el Dave deci-deix crear amb la Mindy el primer equip de superherois del món. Per desgràcia, quan enxampen la Mindy fugint com a Hit Girl, la jove es veu obligada a retirar-se momentà-niament i a enfrontar-se sola al món aterridor de les noies dolentes de l’institut. Sense poder recórrer a la seva amiga, el Dave s’uneix a un grup dirigit per un exmembre de l’hampa reconvertit: el Coronel Barras y Estrellas. � BCN: Bosque, Heron City 3D, Maremàgnum 3D, Glòries, Lauren Horta, Lauren Universitat, Palau Balaña, Yelmo Cines Icaria, Diagonal 3D, Diagonal Mar 3D, Arenas de Barcelona.

La batalla d’una dona costa amuntJAPÓ. DIR.: KÔZABURÔ YOSHIMURA. INT.: MARIKO OKADA I KEIJI SADA. 107 MIN. 13 A � Una noia moderna que es va criar a Hakone hereta una confiteria obsoleta i tradicional a Kyoto. La seva mare la pressiona perquè revifi el negoci, però ella decideix estudiar en una escola de moda i convertir la botiga en una sastreria. � BCN: Filmoteca de Catalunya.

La bicicleta verdeARÀBIA SAUDITA, ALEMANYA. DIR.: HAIFAA AL-MONSOUR. INT.: WAAD MOHAMMED I ABDULLRAH-MAN AL GOHANI. 98 MIN. TOTS ELS PÚBLICS � La Wadjda és una nena de 10 anys que resi-deix als suburbis de Riad, la capital de l’Aràbia Saudita. La Wadjda vol comprar-se una bici-cleta per poder guanyar el seu amic Abdullah en una cursa. No obstant això, la mare de la

Wadjda no ho permet per por a una societat que veu les bicicletes com un perill per a la dignitat d’una noia. � BCN: Alexandra.

La cocinera del presidenteFRANÇA. DIR.: CHRISTIAN VINCENT. INT.: CATHE-RINE FROT I ARTHUR DUPONT. 95 MIN. TOTS ELS

PÚBLICS � Hortense Laborie, una cuinera de renom del Périgord, no s’acaba de creure que el president de la República l’hagi nomenat la seva xef particular, de manera que s’ha d’encarregar de tots els seus menjars privats al Palau de l’Elisi. Malgrat la gelosia i les enve-ges de nombrosos membres del personal de cuina, l’Hortense no triga a fer-se respectar gràcies al seu geni. � BCN: Cinemes Maldà.

La mejor ofertaITÀLIA. DIR.: GIUSEPPE TORNATORE. INT.: GEOF-FREY RUSH I JIM STURGESS. 124 MIN. 7 A � Virgil Oldman és un home solitari, un excèntric expert en art i agent de subhastes, molt apreciat i conegut arreu del món. La seva vida transcorre al marge de qualsevol sentiment afectiu fins que coneix una bella i misteriosa jove que li encarrega taxar i vendre les obres d’art heretades dels seus pares. L’aparició d’aquesta jove transforma per sempre la vida del Virgil. � BCN: Aribau Club, Gran Sarrià, Méliès, Renoir Floridablanca, Verdi Park HD, Yelmo Cines Icaria, Diagonal 3D, Diagonal Mar 3D.

Llámale JessESPANYA. DIR.: CARLES PRATS I MANEL MAYOL. 82 MIN. TOTS ELS PÚBLICS � Jesús Franco és tota una referència mundial del cinema de sèrie B. Amb més de 180 treballs i un gran nombre de pseudònims, es fa difícil catalogar la seva obra. Mitjançant una sèrie d’entrevis-tes amb el cineasta, aquest documental intenta que l’espectador arribi a conèixer millor el seu treball, la seva idea del cinema i la seva persona. � BCN: Filmoteca de Catalu-nya.

Lo que el día debe a la nocheFRANÇA. DIR.: ALEXANDRE ARCADY. INT.: NORA ARNEZEDER I FU’AD AÏT. 162 MIN. 7 A � El Younes només té 9 anys quan el pare es queda arru-ïnat. Totalment atabalat, decideix confiar el nen al seu germà, un farmacèutic integrat a la comunitat occidental d’Orà, Algèria. El nen creix entre joves colons de qui es fa amic inseparable. � BCN: Comèdia.

Lobezno inmortalESTATS UNITS. DIR.: JAMES MANGOLD. INT.: HUGH JACKMAN I SVETLANA KHODCHENKOVA. 136 MIN. 16 A � Després de la mort de Jean Grey, el Logan decideix deixar-ho tot i viatjar al Japó, on es troba amb la filla d’un home que va salvar temps enrere. Aquest home ha desen-volupat una important empresa capaç de tornar al Logan seva mortalitat. Vulnerable per primera vegada, és al límit, tant en el terreny físic com en l’emocional. � BCN: Yelmo Cines Icaria, Diagonal Mar 3D.

Los Pitufos 2ESTATS UNITS. DIR.: RAJA GOSNELL. INT.: NEIL PATRICK HARRIS I HANK AZARIA. 107 MIN. INF. � El malvat Gargamel crea un parell de Barrufets entremaliats anomenats Naughties, amb qui intenta treure el màxim profit de la màgia i l’essència dels petits éssers blaus. No obstant això, quan comprova que només un veritable Barrufet pot donar-li el que vol, decideix segrestar la Barrufeta. � BCN: Heron City 3D, La Maquinista 3D, Glòries, Lauren Horta, Yelmo Cines Icaria, Diagonal 3D, Diagonal Mar 3D, Arenas de Barcelona.

MedianocheESTATS UNITS. DIR.: MITCHELL LEISEN. INT.: CLAU-DETTE COLBERT I DON AMECHE. 94 MIN. 18 A � Una corista americana sense diners arriba a París, on és confosa amb una aristòcrata. Allà també es fa amiga d’un taxista, que la porta en el seu cotxe a una festa de l’alta societat en la qual es fa passar per una dama rica i elegant. � BCN: Méliès.

Monstruos UniversityESTATS UNITS. DIR.: DAN SCANLON. 128 MIN. INF. � Des que era un petit monstre, Mike Wazowski ja somiava convertir-se en un monstre que espanta nens i sabia millor que ningú que els millors surten de la universitat per a monstres, anomenada MU. No obstant això, durant el seu primer semestre a la MU, els seus plans se’n van en orris quan es creua amb el popular James P. Sullivan, Sulley, un espantador nat. � BCN: Heron City 3D, Diago-nal Mar 3D.

Mud

ESTATS UNITS. DIR.: JEFF NICHOLS. INT.: MATTHEW MCCONAUGHEY I REESE WITHERSPOON. 130 MIN. 12 A � Narra l’aventura de l’Ellis i el seu amic Neckbone, dos nois que troben un home anomenat Mud amagat en una illa del Mis-sissippí. El Mud descriu situacions fantàsti-ques i els explica que va matar un home a Texas, per la qual cosa el persegueixen caça-dors de recompenses. � BCN: Aribau, Heron City 3D, Comèdia, Gran Sarrià, Lauren Horta, Renoir Floridablanca, Verdi Park HD, Yelmo Cines Icaria.

One Direction: this is us

ESTATS UNITS. DIR.: MORGAN SPURLOCK. 100 MIN. TOTS ELS PÚBLICS � One Direction, el grup format per Niall Horan, Zayn Malik, Liam Payne, Harry Styles i Louis Tomlinson, es va donar a conèixer gràcies a Simon Cowell al programa The X Factor al Regne Unit el 2010. Gràcies als seus seguidors la banda ràpida-ment va esdevenir una de les més populars de tots els temps del programa. L’agrupació va acabar entre els tres finalistes i es va gua-nyar la lleialtat de la seva enorme comunitat de fans. � BCN: Bosque, Heron City 3D, La Maquinista 3D, Maremàgnum 3D, Yelmo Cines Icaria, Diagonal 3D, Diagonal Mar 3D, Arenas de Barcelona.

Pacific RimESTATS UNITS. DIR.: GUILLERMO DEL TORO. INT.: IDRIS ELBA I RON PERLMAN. 131 MIN. 16 A � Quan legions de criatures alienígenes monstruoses, denominades Kaiju, comencen a sortir del mar, s’inicia una guerra que acaba amb mili-ons de vides i que consumeix els recursos de la humanitat durant anys interminables. Per combatre els Kaiju gegants, s’ha dissenyat un tipus especial d’arma: robots enormes anomenats Jaegers. � BCN: Heron City 3D, Yelmo Cines Icaria, Diagonal Mar 3D.

Paraíso: AmorÀUSTRIA, ALEMANYA, FRANÇA. DIR.: ULRICH SEIDL. INT.: MARGARETE TIESEL I PETER KAZUNGU. 120 MIN. 18 A � A les platges de Kènia ano-menen sugar mamas a les europees que, a canvi d’una mica d’amor, asseguren la sub-sistència a joves africans. La Teresa, una austríaca d’uns 50 anys i mare d’una filla adolescent, decideix anar-se’n de vacances a aquest paradís de l’exotisme. Encara que busca amor, passa d’un beach boy a un altre, de desil·lusió en desil·lusió. � BCN: Boliche.

Paraíso: Esperanza

ÀUSTRIA, FRANÇA, ALEMANYA. DIR.: ULRICH SEIDL. INT.: MELANIE LENZ I VERENA LEHBAUER. 100 MIN. 18 A � Explica la història de la Mela-nie, de 13 anys, i del seu primer amor. Mentre la Teresa, la mare, està de vacances a Kènia i la tia dedica el temps lliure a evangelitzar, la noia assisteix a un campament estrictament regimentat per a joves amb problemes de sobrepès. Entre les classes de gimnàstica i els consells dietètics, les baralles de coixins i el seu primer cigarret, la Melanie s’enamora del metge, un home 40 anys més gran que ella. � BCN: Boliche.

Paraíso: FeALEMANYA, ÀUSTRIA, FRANÇA. DIR.: ULRICH SEIDL. INT.: MARIA HOFSTÄTTER I NABI SALEH. 115 MIN. 18 A � Ulrich Seidl explora el que significa portar una creu. Per a l’Anna Maria, una especialista en raigs X, el paradís és Jesús. Dedica les seves vacances a predicar, anant de porta en porta per tot Viena amb una figura de la Verge Maria de 40 centímetres d’alt. Però un bon dia, després d’una absència d’anys, el marit, un musulmà egipci en cadira de rodes, torna a casa. � BCN: Boliche.

Parque Jurásico 3DESTATS UNITS. DIR.: STEVEN SPIELBERG. INT.: SAM NEILL I LAURA DERN. 127 MIN. 13 A � El multimilionari John Hammond té una idea per a un parc temàtic espectacular: una illa retirada on els visitants puguin observar dinosaures reals. Amb l’última tecnologia en el desenvolupament de l’ADN, els científics poden clonar moltes espècies de dinosaures utilitzant la sang fossilitzada en ambre con-tinguda en insectes que els van mossegar fa milions d’anys. � BCN: Diagonal Mar 3D.

Perder la razónBÈLGICA. DIR.: JOACHIM LAFOSSE. INT.: NIELS ARESTRUP I TAHAR RAHIM. 110 MIN. 16 A � El jove Mounir ha viscut sempre amb el doctor Pinget, que li ha donat una vida acomodada des que era un nen. Quan decideix casar-se i tenir fills amb la Murielle, una noia que estima apassionadament, la dependència del doctor es fa excessiva per a la parella. � BCN: Gran Sarrià, Renoir Floridablanca, Verdi Park HD.

Red 2ESTATS UNITS. DIR.: DEAN PARISOT. INT.: BRUCE WILLIS I JOHN MALKOVICH. 116 MIN. 16 A � Frank Moses torna a reunir el seu peculiar equip d’elit per emprendre la recerca a nivell global d’un dispositiu nuclear portàtil desaparegut. Pel camí s’han d’enfrontar a un exèrcit d’as-sassins implacables, terroristes despietats i oficials del Govern embogits pel poder. � BCN: Heron City 3D, Yelmo Cines Icaria, Diagonal Mar 3D.

RenoirFRANÇA. DIR.: GILLES BOURDOS. INT.: MICHEL BOUQUET I CHRISTA THERET. 111 MIN. 7 A � La Costa Blava, 1915. Quan una jove entra al món d’Auguste Renoir, el pintor se sent amo d’una nova energia. Radiant de vida i bellís-sima, l’Andrée esdevé la seva última model. El Jean, el fill de l’artista, torna a casa per

recuperar-se de les ferides de la guerra itambé es deixa seduir per l’encant de l’estre-lla pèl-roja. � BCN: Méliès.

Searching for sugar manREGNE UNIT, SUÈCIA. DIR.: MALIK BENDJELLOUL.85 MIN. 7 A � Als anys 60, un músic va serdescobert en un bar de Detroit per dos pro-ductors enamorats de les seves melodies ide les seves lletres commovedores. Van gra-var un àlbum que ells creien que havia desituar l’artista com un dels grans de la sevageneració.� BCN: Cinemes Maldà, Verdi HD.

Sèrie BESPANYA. DIR.: RICARD REGUANT. INT.: MANUELZARZO I ROGER PERA. 78 MIN. 18 A � Històriade Willie Molina, un vell actor espanyol queva tenir un èxit notable actuant en pel·lículesde sèrie B americanes. Avui està retirat a laseva meravellosa finca, aïllada enmig delcamp. Allà practica el seu esport favorit: lacaça. � BCN: Alexandra.

The Act of Killing

DINAMARCA, NORUEGA, REGNE UNIT. DIR.: JOSHUAOPPENHEIMER. 115 MIN. 7 A � El 1965 hi vahaver un cop d’estat a Indonèsia. Milers decomunistes, reals o presumptes, van serassassinats per esquadrons de la mort. Unesdècades després, el passat perviu i un relates perpetua. � BCN: Renoir Floridablanca, VerdiHD.

Tú y yoITÀLIA. DIR.: BERNARDO BERTOLUCCI. INT.: TEAFALCO I JACOPO OLMO. 103 MIN. 12 A � El Lorenzo,un adolescent de 14 anys, decideix tancar-seal soterrani de casa per passar-hi la sevasetmana de vacances lluny de tots. Vol queel món, amb les seves regles incomprensibles,quedi a l’altre costat de la porta. Un dia lagermanastra, 9 anys més gran que ell, irrompal soterrani. � BCN: Cinemes Maldà, Méliès,Renoir Floridablanca.

TuristasREGNE UNIT. DIR.: BEN WHEATLEY. INT.: ALICELOWE I EILEEN DAVIES. 88 MIN. 12 A � El Chrisvol mostrar el seu món a la Tina, la seva intro-vertida xicota, i vol fer-ho a la seva manera:en un viatge per les illes britàniques amb laseva estimada caravana Abbey Oxford. Tan-mateix, el que comencen sent unes vacancesidíl·liques acaben esdevenint una odisseadivertida i pertorbadora. � BCN: Méliès.

Un pedacito de cielo

ESTATS UNITS. DIR.: NICOLE KASSELL. INT.: KATEHUDSON I GAEL GARCÍA BERNAL. 106 MIN. TOTS

ELS PÚBLICS � La Marley, una bella jove i pro-metedora publicista de Nova Orleans, haviscut tota la vida sense creure en l’amor,sortejant les relacions i evitant involucrar-s’hisentimentalment. No obstant això, quan deforma inesperada el metge li diagnostica unagreu malaltia, la seva vida fa un gir de 360graus, fet que dóna lloc a l’inici d’un gran amor.� BCN: Alexandra, Verdi HD.

Una casa en CórcegaBÈLGICA, FRANÇA. DIR.: PIERRE DUCULOT. INT.:CHRISTELLE CORNIL I FRANÇOIS VINCENTELLI. 82MIN. 7 A � La Christina, una jove de 30 anys,treballa com a cambrera i té una vida avorridaamb el xicot, el Marco. Quan l’àvia de la Chris-tina mor li deixa una casa a Còrsega. Ningúsembla saber com o quan l’anciana va comprarla propietat. La família i el xicot intentenconvèncer la jove que l’ha de vendre, peròella s’hi nega. � BCN: Aribau, Boliche, GranSarrià, Renoir Floridablanca.

Violeta se fue a los cielosXILE, ESPANYA, ARGENTINA, BRASIL. DIR.: ANDRÉSWOOD. INT.: FRANCISCA GAVILÁN I GABRIELAAGUILERA. 110 MIN. 12 A � Reconstrucció delmón interior de l’artista xilena Violeta Parraa través de les persones que van plasmar laseva vida, viatges, amors, somnis, frustraci-ons, il·lusions i pors. Escriu com vulguis, usaels ritmes que et surtin, prova instrumentsdiversos, seu al piano, destrueix la mètrica,crida en comptes de cantar, bufa la guitarrai toca la corneta. � BCN: Cinemes Maldà.

ZarafaFRANÇA, BÈLGICA. DIR.: RÉMI BEZANÇON I JEAN-CHRISTOPHE LIE. 78 MIN. INF. � Els nens delllogaret es reuneixen sota el gran baobab,on l’ancià del lloc els explica la història del’amistat indestructible entre el Maki, un nende 10 anys, i la Zarafa, una girafa òrfena queesdevé el regal del paixà d’Egipte al rei deFrança. El Maki està decidit a portar la girafaun altre cop a la seva llar, encara que aixòsignifiqui arriscar la seva vida. � BCN: VerdiPark HD, Verdi Kids HD Barcelona.

LLEGENDA:

Pel·lícula d’estrena.

Amb nensBCN: Barcelona CAT: Resta de CatalunyaSubtitulada o parlada en català

One Direction: this is us, de Morgan Spurlock.

cartellerapel·lículesINFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA

40serveis


cartellerasales

‘Dolor y dinero’

COMÈDIA MELODRAMA

‘Tú y yo’

DOCUMENTAL

‘Llámale Jess’

La mejor oferta DIG. 22.15

Los Pitufos 2 DIG. 18.40

One Direction... DIG. 20.00 22.00

One Direction... VO 3D 16.00 18.00

CINESA DIAGONAL MAR 3D902333231. AVDA. DIAGONAL 3.

Ahora me ves... DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45

Antes del... DIG. 18.00 20.15

Aviones 3D 17.15

Aviones DIG. 16.00 18.05 20.10

Avions DIG. 16.00

Cazadores de... DIG. 16.20 19.00 22.00

Dolor y dinero DIG. 16.45 19.20 22.00

El llanero solitario DIG. 16.00 17.00 19.00 20.00

22.00

Elysium DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45

Epic: el mundo... DIG. 16.30 18.40 20.50 22.55

Epic: el mundo... 3D 16.00 22.30

Epic: el mundo... DIG. 18.10 20.20

Exorcismo en... DIG. 20.20

Expediente... DIG. 22.30

Gru 2, mi villano... DIG. 16.10 18.15

Guerra Mundial Z DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45

Juerga hasta... DIG. 20.20 22.35

Parque Jurásico 3D 3D 12.00 16.30 19.15 22.00

00.45

Kick-Ass 2. Con... DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30


Lobezno... DIG. 22.05

Los Pitufos 2 DIG. 16.10 18.20 20.30

Monstruos... DIG. 16.00 18.15

One Direction... VO 3D 16.00 18.00 20.00 22.00

Pacific Rim DIG. 19.15 22.00

Red 2 DIG. 22.40

CINESA HERON CITY 3D902333231. CC HERON CITY CAN DRAGÓ.

Ahora me ves... DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45

Antes del... DIG. 16.00 18.15 22.40

Aviones DIG. 16.10 18.15 20.20

Cazadores de... DIG. 16.15 19.05 22.00



22.00

Elysium DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45

Epic: el mundo... 3D 16.00 22.30


Epic: el mundo... DIG. 16.20 18.30 20.40 22.45


Gru 2, mi villano... DIG. 16.00



Kick-Ass 2. Con... DIG. 16.00 18.10 20.25 22.40

Los Pitufos 2 DIG. 16.00 18.15 20.30

Monstruos... DIG. 16.45

Mud DIG. 16.15 19.00 21.45

One Direction... DIG. 16.00 18.00 20.00 22.00

Pacific Rim DIG. 19.00 21.50

Red 2 DIG. 22.25

CINESA LA MAQUINISTA 3D902333231. CC LA MAQUINISTA.

Antes del... DIG. 20.10

Aviones DIG. 16.00 18.05

Cazadores de... DIG. 17.00 22.30

Dolor y dinero DIG. 19.30 22.00

El llanero solitario DIG. 16.00 19.00 22.00

Elysium DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45

Epic: el mundo... 3D 22.25

Epic: el mundo... DIG. 16.00 18.10 20.20

Guerra Mundial Z DIG. 16.00 20.25 22.40



CINESA MAREMÀGNUM 3D

902333231. MOLL D’ESPANYA S/N.


Aviones DIG. 16.00

Cazadores de... DIG. 16.20 19.00 22.00



Elysium DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45


Epic: el mundo... DIG. 16.00 18.10 20.20

Guerra Mundial Z DIG. 18.10 22.45

Kick-Ass 2. Con... DIG. 16.10 18.20 20.30 22.40


CLUB COLISEUM

902424243. RAMBLA DE CATALUNYA 23.

El último concierto 16.30 19.15 22.00

COMÈDIA

933182396. PG. DE GRÀCIA 13.


El llanero solitario DIG. 19.10 22.00

Elysium 16.10 18.15 20.20 22.30

Epic: el mundo... 16.30 19.00 22.00

Lo que el día... DIG. 16.10

Mud 16.30 19.20 22.10

FILMOTECA DE CATALUNYA

933162780. PL. SALVADOR SEGUÍ 1-9.

El hombre que amó a Yngve VO 20.00

Llámale Jess 18.30

Captivada VO 21.30

La batalla d’una dona costa amunt VO 17.00

GLÒRIES MULTICINES

902424243. CC GLÒRIES.

Ahora me ves... 20.00 22.15

Aviones 16.00 18.00

Cazadores de... 16.10 19.10 22.10


El llanero solitario 16.00 19.00 22.00

Elysium DIG. 19.00 22.00

Epic: el mundo... 16.00 18.05 20.10 22.15

Guerra Mundial Z 20.10 22.15

Juerga hasta... DIG. 16.05

Kick-Ass 2. Con... DIG. 16.00 18.05 20.10 22.15

Los Pitufos 2 16.00 18.10

GRAN SARRIÀ MULTICINES

902424243. MITRE 38-44.

Ahora me ves... 16.00 19.00 22.00


El último concierto DIG. 16.00 18.10 20.15 22.15

Epic: el mundo... 16.05 18.10 20.10 22.15

La mejor oferta 16.10 19.10 22.00

Mud 16.05 19.05 22.00

Perder la razón 16.15 19.15 22.10

Una casa en Córcega 16.10 18.10 20.10 22.10

LAUREN HORTA

902888300. PG. MARAGALL 415-417.

Aviones 16.00 18.00

Cazadores de... 16.45 19.20 22.15

Dolor y dinero 16.30 19.10 22.20


Elysium 18.10 20.25 22.35

Epic: el mundo... 16.00 18.10 20.20 22.30


Kick-Ass 2. Con... 16.10 18.15 20.20 22.30

Los Pitufos 2 16.15

Mud 17.00 19.30 22.10

LAUREN UNIVERSITAT

902888300. PELAI 8.

Cazadores de... 16.30 19.10 22.00


Elysium 16.10 18.20 20.30 22.40

Epic: el mundo... 16.00 18.10 20.20

Guerra Mundial Z 22.30

Kick-Ass 2. Con... 16.05 18.10 20.25 22.20

MÉLIÈS

934510051. VILLARROEL 102.

Antes del... VO 22.30

Hannah Arendt VO 18.30

La mejor oferta VO 18.15 22.30

Renoir VO 16.30

Turistas VO 16.30

Medianoche VO 20.15

Tú y yo VO 20.30

PALAU BALAÑA MULTICINES

902424243. SANT ANTONI 43.

Ahora me ves... DIG. 22.00

Aviones 16.00 18.00

Cazadores de... 16.10 19.10 22.00

Dolor y dinero 16.15 19.10 22.00


Elysium 20.00 22.10

Epic: el mundo... 16.00 18.05 20.10 22.10


Kick-Ass 2. Con... 16.10 18.10 20.10 22.10

RENOIR FLORIDABLANCA

934263337. FLORIDABLANCA 135.

Ahora me ves... VO 16.00 20.15

Elysium VO 16.05 18.10 20.25 22.35

Guerra Mundial Z VO 18.05 22.25

La mejor oferta VO 16.00 20.20 22.40

Mud VO 16.10 18.20 20.10 22.25

Perder la razón VO 16.05 18.20 20.30 22.45

The Act of Killing VO 16.00 18.15 20.35 22.50

Tú y yo VO 18.25

Una casa en... VO 16.20 18.30 20.40 22.30

VERDI HD

932387990. VERDI 32.

Antes del... VO DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

El último... VO DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

Searching... VO DIG. 16.20 18.20 20.30 22.30

The Act of... VO DIG. 16.00 18.10 20.25 22.35

Un pedacito... VO DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

VERDI KIDS HD BARCELONA

932387990. TORRIJOS 49.

Zarafa DIG. 16.15 18.00

VERDI PARK HD

932387990. TORRIJOS 49.

Hannah Arendt VO DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

La mejor oferta VO DIG. 20.00 22.30

Mud VO DIG. 16.30 19.15 20.30 22.00

Perder la razón VO DIG. 18.10

Zarafa DIG. 16.15 18.00

YELMO CINES ICARIA

902220922. SALVADOR ESPRIU 61.

Ahora me ves... VO DIG. 16.30 19.00 21.30

Antes del... VO DIG. 17.10

Cazadores de... VO DIG. 16.45 19.20 22.00

Dolor y dinero VO DIG. 16.40 19.15 21.50

El llanero... VO DIG. 15.45 18.45 21.45

El último... VO DIG. 15.45 18.00 20.15 22.30

Elysium VO DIG. 15.45 16.30 18.00 18.45

20.15 21.15 22.30

Epic: el... VO DIG. 16.00 18.15 20.20

Expediente... VO DIG. 19.30

Guerra... VO DIG. 17.15 19.45 22.15

Hannah Arendt VO DIG. 22.00

Kick-Ass 2... VO DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

La mejor oferta VO DIG. 21.45

Lobezno... VO DIG. 22.20

Los Pitufos 2 VO DIG. 17.15

Mud VO DIG. 16.30 19.10 21.45


One Direction... VO DIG. 17.50 20.00

Pacific Rim VO DIG. 16.40 19.20 22.00

Red 2 VO DIG. 19.25

Abrera

YELMO CINES ABRERA 3D

902220922. MONTSERRAT CENTRE.


Aviones DIG. 18.15

Cazadores de... DIG. 16.30 19.15 22.00


Elysium DIG. 18.15 20.30 22.45

Epic: el mundo... DIG. 16.00


Epic: el mundo... DIG. 15.45 18.00 20.10 22.30




Kick-Ass 2. Con... DIG. 16.00 18.10 20.20 22.40





Alpicat

JCA CINEMES ALPICAT

902194834. K. PLA PARCIAL 2 S/N.

Ahora me ves... 15.50 18.00 20.10 22.20

Aviones 16.45 18.30 20.15

Avions DIG. 16.10 17.55

Cazadores de... 16.50 19.15 21.45

Dolor y dinero 15.40 18.00 20.15 22.30

El llanero solitario 16.05 17.00 18.50 19.45

21.35 22.30

Els barrufets 2 17.00 18.55

Elysium 16.45 18.45 20.45 22.45


Epic: el mundo... 16.45 18.40 20.35 22.30

Epic: el mundo... 3D 15.50 19.45

Expediente Warren... 20.25 22.30

Gru 2, mi villano... 16.40

Guerra Mundial Z 16.05 18.15 20.25 22.35


Kick-Ass 2. Con... 16.00 18.00 20.00 22.00

La mejor oferta 22.00


Monstruos... 16.15 18.10

Niños grandes 2 20.50 22.45

Pacific Rim 20.10 22.40

Red 2 18.30 20.40 22.45

Altafulla

MCB ALTAFULLA

977651421. CC LES BRUIXES.

Epic: el mundo... DIG. 16.15 18.15 20.20 22.30

Ahora me ves... 20.20 22.30

Aviones 16.15 18.15

Cazadores de... 17.45 20.10 22.30


Elysium 16.15 18.15 20.20 22.30


Kick-Ass 2. Con... 16.15 18.15 20.20 22.30


Amposta

AMPOSTA

977703811. POL.IND. LES TOSSES.

Ahora me ves... 20.00 22.15

Aviones 18.30 20.30

Cazadores de... 17.45 20.05 22.25

Dolor y dinero 18.00 20.15 22.30

El llanero solitario 18.00 21.00

Elysium 18.10 20.10 22.10

Epic: el mundo... 18.15 20.15 22.15

Exorcismo en Georgia 22.15

Guerra Mundial Z 18.00 20.10 22.20

Kick-Ass 2. Con... 18.20 20.20 22.20

La mejor oferta 18.00 20.10


Monstruos... 18.00

Pacific Rim 22.20

Red 2 22.15

Arenys de Mar

CINES ARENYS 3D

937923390. CC MUVISA.

Ahora me ves... 22.30

Aviones 18.00

Cazadores de... 18.00 22.00

Dolor y dinero 20.00 22.30


El último concierto 20.15 22.30

Elysium 20.15 22.30

Epic: el mundo... 18.00 20.15

Epic: el mundo... 3D 20.00 22.30



Kick-Ass 2. Con... 18.00 20.15 22.30

Los Pitufos 2 18.00

Badalona

MEGACINE MÀGIC ACEC 3D

902510500. CC MAGIC BADALONA.

Ahora me ves... 20.15 22.20

Aviones 16.30 18.20 20.10

Cazadores de... 16.30 18.10 19.10 20.40

22.00

Dolor y dinero 16.20 19.30 22.00


22.00

Elysium 16.30 19.30 22.00


Epic: el mundo... 16.15 18.15 20.15 22.15

Epic: el mundo... 3D 18.30 20.30


Gru 2, mi villano... 16.20 18.10


Kick-Ass 2. Con... 16.00 18.10 20.20 22.30


Monstruos... 16.00

Niños grandes 2 16.20

Red 2 20.10 22.20

Balaguer

TEATRE MUNICIPAL DE BALAGUER

973445252. PASSEIG ÀNGEL GUIMERÀ, S/N.

Expediente Warren... 22.00

Barberà del Vallès

YELMO CINES BARICENTRO 3D

902220922. CC BARICENTRO.



Cazadores de... DIG. 17.00 19.35 22.10



22.00

Elysium DIG. 18.10 20.25 22.40



Epic: el mundo... DIG. 15.45 18.00 20.15 22.30

Expediente... DIG. 19.40




Kick-Ass 2. Con... DIG. 16.15 18.25 20.35 22.45

Los Pitufos 2 DIG. 15.40 17.50




Pacific Rim DIG. 22.00

Blanes

LAUREN COSTA BRAVA 3D

902888300. SES FALQUES 10.

Aviones 16.30 18.30 20.30

Cazadores de... 16.00 19.00 22.00

Dolor y dinero 16.30 19.00 22.00



Elysium 16.00 18.15 20.30 22.45

Epic: el mundo... 16.00 18.10 20.20 22.30


Gru 2, mi villano... 16.10 18.15


Kick-Ass 2. Con... 16.05 18.10 20.15 22.20


Mud 16.30 19.00 22.00

Calafell

MCB CINEMAS CALAFELL

902510500. CC CAPRABO.


00.40

Elysium DIG. 16.00 18.00 20.40 22.40

00.40

Epic: el mundo... 3D 20.20 22.30

Epic: el mundo... DIG. 16.00 18.20 20.20 22.30

00.40



ALEXANDRA 5 SALAS

932150503. RAMBLA CATALUNYA 90.

Cairo time 16.30 18.30 20.30 22.30

La bicicleta verde 16.15 18.15 20.15 22.15

Sèrie B 22.30

About the pink sky VO 16.40 19.20 22.10

Un pedacito de cielo 16.20 18.20 20.20 22.20

ARENAS DE BARCELONA MULTICINES

902424243. CC LAS ARENAS.

Ahora me ves... 16.15 19.15 22.15


Cazadores de... 16.10 19.05 22.00

Dolor y dinero 16.10 19.05 22.00



Elysium DIG. 16.30 19.15 22.00

Epic: el mundo... DIG. 16.00 18.00 20.00 22.00



Guerra Mundial Z DIG. 22.00


Kick-Ass 2. Con... 16.00 18.05 20.10 22.15

Los Pitufos 2 16.00 18.05 20.10

One Direction... 3D 16.15 18.10 20.05 22.00

ARIBAU CLUB

902424243. GRAN VIA 565-567.

Elysium DIG. 16.00 19.00 22.00

La mejor oferta 16.10 19.05 22.00

ARIBAU MULTICINES

902424243. ARIBAU 5 Y 8-10.

Aviones 16.30

Dolor y dinero 16.10 19.05 22.00


Epic: el mundo... 16.00 18.05 20.10 22.15

Mud DIG. 16.20 19.10 22.00


BOLICHE

936243127. AV. DIAGONAL 508-510.

El estudiante 17.55 21.55

Paraíso: Amor VO 15.45 17.55 20.05 22.15

Paraíso: Fe VO 15.45 18.00 20.10 22.20

Paraíso... VO 16.00 18.00 20.00 22.00

Una casa en... VO 16.00 20.10

BOSQUE MULTICINES

902424243. RAMBLA DEL PRAT 16.

Ahora me ves... 22.25

Aviones 16.00 18.00

Cazadores de... 16.05 19.05 22.05

Dolor y dinero 16.05 19.05 22.05



Elysium 16.00 19.00 22.00

Epic: el mundo... 16.00 18.05 20.15


Kick-Ass 2. Con... 16.00 18.05 20.15 22.20

One Direction... 3D 16.10 18.10 20.10 22.10

CINEMES MALDÀ

933019350. PI 5.

El cuarteto VO 17.30

El molino y la cruz VO 16.00

Hannah Arendt VO 19.00

Keep the... VO 11.00

La cocinera del... VO 14.25

Searching for... VO 22.30

Tú y yo VO 20.45

Violeta se fue a... 12.40

CINESA DIAGONAL 3D

902333231. SANTA FE DE NOU MÈXIC, S/N.

Ahora me ves... DIG. 18.00 20.15 22.30


Aviones 3D 16.00

Aviones DIG. 18.00

Avions DIG. 16.45

Cazadores de... DIG. 17.00 19.40 22.20



Elysium DIG. 16.00 18.15 20.30 22.30

Epic: el mundo... DIG. 17.00 19.15 22.00






Kick-Ass 2. Con... DIG. 16.00 18.15 20.50 22.50

Barcelona Catalunya

Kate Hudson i Gabriel García Bernal a Un pedacito de cielo.

Mark Wahlberg i Dwayne Johnson protagonitzen la novapel·lícula de Michael Bay (Armageddon, Transformers), elSomni Americà explicat a través de la mirada d’uns culturis-tes que planifiquen un cop definitiu per enriquir-se.

El cicle que la Filmoteca dedica al realit-zador Carles Prats projecta avui el docu-metal que va dirigir el 2008 amb ManelMayol sobre el cineasta Jess Franco. Lasessió té la presència de Prats i Mayol.FILMOTECA: 18.30 H, 4 €.

Bernardo Bertolucci, president del juratdel Festival de Venècia, adapta un llibrede Niccolò Ammaniti i mostra com unnoi i una noia, germans, comparteixentristesa, secrets i soledat mentre s’ama-guen dels pares en un soterrani.

41serveis


Elysium 20.00 22.15

Epic: el mundo... 18.15 20.15 22.15

Epic: el mundo... 18.00



Kick-Ass 2. Con... 18.00 20.00 22.15

Els barrufets 2 18.00

Gavà

CINESA BARNASUD 3D

902333231. PROGRÉS 69.Antes del... DIG. 22.00

Aviones DIG. 16.00 18.05 20.10



Elysium DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30


Epic: el mundo... DIG. 16.00 18.10 19.00 20.00




Girona

ALBÈNIZ CENTRE 3D

972410110. JERONI REAL DE FONTCLARA 2-4.Ahora me ves... 16.15 18.25 20.35 22.45

Aviones 16.30 18.30

Cazadores de... 16.00 18.15 20.30 22.45

Dolor y dinero 16.00 18.15 20.30 22.45


El último concierto 16.15 18.25 20.35 22.45


Elysium 20.15 22.35

Epic: el mundo... 16.30 18.30 20.30 22.30


Kick-Ass 2. Con... 16.15 18.25 20.35 22.45


CINEMA TRUFFAUT

972225044. PORTAL NOU 7.Perder la razón VO 16.30 20.30

Tú y yo VO 18.30 22.30

OCINE GIRONA 3D

902170831. PONT DE LA BARCA 12-14.Ahora me ves... DIG. 20.00 22.15

Aviones DIG. 16.30

Avions DIG. 16.00 18.00

Cazadores de... DIG. 17.00 19.30 22.00



Els barrufets 2 DIG. 16.00

Elysium DIG. 18.15 20.20 22.30



Epic: el mundo... DIG. 16.15 18.15 20.15 22.15



Kick-Ass 2. Con... DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30


Mud DIG. 17.00 19.30 22.00


Granollers

OCINE GRANOLLERS 3D

938401590. POL. EL RAMASSAR.Ahora me ves... DIG. 20.00 22.20


Avions DIG. 18.00

Cazadores de... DIG. 16.20 19.00 22.10




Elysium DIG. 16.10 18.20 20.30 22.40



Epic: el mundo... DIG. 16.10 18.15 20.25 22.30





Kick-Ass 2. Con... DIG. 16.00 18.00 20.10 22.20


One Direction... VO DIG. 16.15 18.15 20.20 22.25

Igualada

KURSAL ACEC

938053222. SANT MAGÍ 29.Aviones 18.00


Epic: el mundo... 18.00 20.00 22.30

Kick-Ass 2. Con... 18.15 20.15 22.30

L’Hospitalet de Llobregat

CINESA LA FARGA 3D

902333231. AV. JOSEP TARRADELLAS 145.Antes del... DIG. 22.15


Cazadores de... DIG. 16.20 19.10 22.10



Elysium DIG. 18.15 20.30 22.40


Epic: el mundo... DIG. 16.00 18.15 20.25




FILMAX GRAN VIA ACEC 3D

902180193. CC GRAN VIA 2.Ahora me ves... 16.00 18.00 20.00 22.00



Cazadores de... DIG. 16.30 19.15 22.00



Elysium DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

Epic: el mundo... 3D 17.30 19.45 22.00

Epic: el mundo... DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45

Exorcismo en... DIG. 20.20 22.30


Juerga hasta el fin 20.30 22.30

Kick-Ass 2. Con... DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

Los amantes... 16.00 18.15 20.30 22.45


One Direction... 3D 16.15 18.15 20.15 22.15

Pacific Rim DIG. 16.45 19.30 22.00

Lleida

ESPAI FUNATIC

902125902. PI I MARGALL 26.El último concierto 17.00 18.50 20.40 22.30

Hannah Arendt 17.00

La bicicleta verde 15.10


Llévame a la Luna 15.10

Lo que el día debe... 22.30

Renoir 17.00

Tú y yo VO 20.55


JCA CINEMES RAMBLA

973232726. ANSELM CLAVÉ 6 I 11.El hipnotista DIG. 20.25 22.40

Lobezno... DIG. 16.00 18.15

Objetivo: la Casa... 16.10 18.20 20.30 22.35

The East 16.00 18.05 20.10 22.15

LAUREN LLEIDA

902888300. PERE CABRERA 6-8.Aviones 16.15 18.15

Cazadores de... 16.00 19.00 22.00

Dolor y dinero 16.30 19.15 22.00



Elysium 16.00 18.10 20.20 22.30

Epic: el mundo... 16.00 18.10 20.20 22.30


Guerra Mundial Z 16.00 18.05 20.15 22.25

Kick-Ass 2. Con... 16.05 18.10 20.25 22.20


Mud 16.30 19.15 22.00

TEATRE PRINCIPAL

902101212. PAERIA 8.Exorcismo en Georgia 16.15 18.15 20.15 22.15

Manresa

BAGES ACEC 3D

938731532. POL. ELS TRULLOLS.Ahora me ves... DIG. 20.15 22.40


Cazadores de... DIG. 17.30 20.00 22.30



Elysium DIG. 16.10 18.20 20.30 22.45

Epic: el mundo... 3D 16.30 18.30


Epic: el mundo... DIG. 16.10 18.10 20.10




Juerga hasta... DIG. 18.10 20.20 22.40

Kick-Ass 2. Con... DIG. 16.10 18.15 20.20 22.45

Els barrufets 2 DIG. 16.20 18.20



Red 2 DIG. 20.20

Mataró

CINESA MATARÓ PARC 3D

902333231. CC MATARÓ PARC.Ahora me ves... DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45



Avions DIG. 16.00

Cazadores de... DIG. 16.30 19.15 22.00



Elysium DIG. 16.00 18.15 20.30 22.20

Epic: el mundo... DIG. 17.00 19.10 22.00






Kick-Ass 2. Con... DIG. 16.00 18.15 20.30 22.45

Llévame a la... DIG. 22.45



Montcada i Reixac

CINES MONTCADA

935753929. CC EL PUNT DE MONTCADA.Ahora me ves... 16.30

Aviones 16.30 18.30

Cazadores de... 17.30 20.00 22.30

Dolor y dinero 17.30 20.00 22.30


Elysium 18.30 20.30 22.30

Epic: el mundo... 16.30 18.30 20.30 22.30


Kick-Ass 2. Con... 16.30 18.30 20.30 22.30


Pacific Rim 22.30

Olot

MULTICINES OLOT 3D

902101008. JOSEP AYATS 10.Ahora me ves... 20.15 22.30

Aviones 18.00

Cazadores de... 18.00 20.20 22.45

Dolor y dinero 18.00 20.20 22.45


Elysium 20.30 22.45

Epic: el mundo... 18.15 20.30 22.45

Epic: el mundo... 18.00



Kick-Ass 2. Con... 18.00 20.15 22.30


Palafrugell

TEATRE MUNICIPAL DE PALAFRUGELL

972611172. C. SANTA MARGARIDA, 1.Los Pitufos 2 19.30

Populaire 22.15

Palamós

ARINCO

972315473. AV. ONZE DE SETEMBRE 35.Ahora me ves... VO 20.30

Cazadores de... 15.30 18.00 22.45

Elysium 21.15 23.15

Epic: el mundo... 15.30 17.45 20.00 22.00


Renoir 19.15

KYTON

972314095. AV. ONZE DE SETEMBRE 18.Aviones 18.30


Elysium 18.15 20.30 22.45


Kick-Ass 2. Con... 16.00 18.15 20.30 22.45

Reus

LAUREN REUS

902888300. CAMÍ DE VALLS 79.Aviones 16.10 18.25

Cazadores de... 16.00 19.00 22.00

Dolor y dinero 16.30 19.00 22.00


Elysium 16.00 18.10 20.25 22.40

Epic: el mundo... 16.00 18.10 20.20 22.30



Kick-Ass 2. Con... 16.05 18.10 20.25 22.20


Mud 16.30 19.00 22.00

PALACE ACEC

977754978. BATÁN 28.Ahora me ves... 18.15 20.30 22.45

Aviones 16.00 18.15

Cazadores de... 16.00 18.15 20.30 22.45


Elysium 16.00 18.15 20.30 22.15

Epic: el mundo... 16.00 18.15 20.30 22.15


Los Pitufos 2 16.00 18.15 20.30

Pacific Rim 22.15

Red 2 16.00

Roquetes

OCINE ROQUETES 3D

902170831. SEVERO OCHOA 4.Aviones 19.30



Elysium 22.00

Epic: el mundo... 19.30 22.00

Roses

CINEMES ROSES 3D

972154646. GRAN VIA PAU CASALS S/N.Aviones 18.25


Dolor y dinero 18.20 20.35 22.50


Elysium 22.45

Epic: el mundo... 18.25 20.35

Kick-Ass 2. Con... 18.25 20.35 22.45

Sabadell

IMPERIAL ACEC 3D

937263233. PL. IMPERIAL 4.Ahora me ves... DIG. 20.00 22.15

Aviones 16.15 18.15 20.15

Cazadores de... 16.00 19.00 22.00

Dolor y dinero 16.15 19.15 22.15


El último concierto DIG. 20.20 22.30


Elysium 16.00 18.15 20.30 22.40

Epic: el mundo... 16.30 18.30 20.30 22.30




Kick-Ass 2. Con... DIG. 16.00 18.15 20.30 22.40

Los Pitufos 2 16.00

Un pedacito... DIG. 16.00 18.15 20.30 22.40

EIX MACIÀ 3D

902101008. FRANCESC MACIÀ 39.Ahora me ves... 20.15 22.30

Aviones 16.00 18.00

Cazadores de... 16.00 19.00 22.00

Dolor y dinero 16.00 19.00 22.00


Elysium 18.00 20.15 22.30

Epic: el mundo... 16.00 18.15 20.30 22.45



Kick-Ass 2. Con... 16.00 18.15 20.30 22.45

Los Pitufos 2 16.00

Mud 16.00 19.00 22.00

Salt

ODEÓN MULTICINES GIRONA

972439201. CC ESPAI GIRONÈS.Ahora me ves... 22.00

Aviones 16.30 18.20 20.10

Cazadores de... 15.40 18.10 20.35 23.00

Dolor y dinero 15.40 18.10 20.35 23.00

El llanero solitario 17.15


Elysium 20.10 22.20

Epic: el mundo... 17.00 19.00 21.00 23.00







Kick-Ass 2. Con... 16.15 18.15 20.15 22.15


One Direction... 3D 18.30 20.35 22.35

One Direction... DIG. 16.20

Pacific Rim 20.00

Sant Andreu de la Barca

ATRIUM ACEC 3D

936535489. CC ATRIUM.Ahora me ves... 20.00 22.15

Aviones 16.00 17.50

Cazadores de... 16.45 19.30 22.00

Dolor y dinero 17.20 19.50 22.20


Elysium 16.20 18.25 20.30 22.40

Epic: el mundo... 16.10 18.10 20.10 22.10

Epic: el mundo... 3D 17.00 22.40


Kick-Ass 2. Con... 16.10 18.20 20.25 22.35

Los Pitufos 2 17.15

Sant Boi de Llobregat

CAN CASTELLET

936616114. JAUME I, 32.Ahora me ves... 22.20

Aviones 18.00 19.32 19.45 21.17

Cazadores de... 18.00 20.15 22.30

Elysium 18.00 20.10

Epic: el mundo... 18.15 20.10 22.10

Kick-Ass 2. Con... 18.15 20.15 22.15

El llanero solitario 22.00

Sant Celoni

OCINE SANT CELONI 3D

902510500. COMPLEX D’OCI ALTRIUM.Aviones 16.45

Cazadores de... 16.20 19.15 22.15


Elysium 20.20 22.30

Epic: el mundo... 16.30 18.30 20.30 22.40


Kick-Ass 2. Con... 16.15 18.20 20.30 22.45

Los Pitufos 2 16.00

Sant Cugat del Vallès

CINESA SANT CUGAT 3D

902333231. AV. PLA DE VINYET S/N.Ahora me ves... DIG. 22.30

Antes del anochecer 16.30





Epic: el mundo... DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

YELMO CINES SANT CUGAT 3D

902220922. CC SANT CUGAT.Ahora me ves... DIG. 20.30

Aviones DIG. 18.00

Cazadores de... DIG. 16.15 19.15 22.00






Epic: el mundo... DIG. 15.40 18.00 20.20 22.40




Kick-Ass 2. Con... DIG. 15.30 17.45 20.15 22.30





Sant Vicenç dels Horts

MULTICINEMES LA VAILET

936568087. CTRA. SANT BOI 63-67.Aviones 16.10 17.45

Cazadores de... 16.00 18.35 21.10


Elysium 20.20

Epic: el mundo... 16.00 18.00 20.00


Kick-Ass 2. Con... 15.55 18.05 20.15


Un pedacito de cielo 16.30 18.30 20.30

Sitges

PRADO

938940174. FRANCESC GUMÀ 6.El llanero solitario 17.00

El último concierto 20.00 22.30

RETIRO 3D

938940137. ÀNGEL VIDAL 17.Elysium 22.00

Epic: el mundo... 17.30 19.30

Tarragona

OCINE LES GAVARRES 3D

902170831. CC LES GAVARRES.Ahora me ves... DIG. 16.00 18.15 20.30 22.40

Aviones 3D 16.00

Aviones DIG. 16.15 18.15 20.15

Avions DIG. 16.05

Cazadores de... DIG. 17.00 19.45 22.00 22.30





Elysium DIG. 16.00 18.15 20.30 22.40



Epic: el mundo... DIG. 16.00 18.15 20.30 22.40






Parque Jurásico 3D 17.40 20.05

Kick-Ass 2. Con... DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30


Mud DIG. 17.50 20.15 22.40



Red 2 DIG. 22.40

Terrassa

CINESA PARC VALLÈS 3D

902333231. AV. CAN JOFRESA 85.After Earth DIG. 17.35

Ahora me ves... DIG. 16.10 18.30 21.15

Antes del... DIG. 17.45 20.10 22.25

Aviones DIG. 17.10 19.35 20.30 22.30

Avions DIG. 16.00 18.30 21.25

Cazadores de... DIG. 16.15 18.00 19.00 21.35



22.00

Elysium DIG. 16.45 17.20 19.00 19.45

21.20 22.10

Epic: el mundo... DIG. 16.30 18.40 20.50

Epic: el mundo... 3D 16.00 22.30


Exorcismo en... DIG. 19.45 21.55

Expediente Warren... 17.10 19.30 22.15


Guerra Mundial Z 3D 22.25



Parque Jurásico 3D 21.35

Kick-Ass 2. Con... DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30


Lobezno... DIG. 21.40



Mud DIG. 16.00 18.40 21.25

Niños grandes 2 DIG. 18.15 20.20


Pacific Rim DIG. 16.20 19.10 21.50

Red 2 DIG. 16.10

Valls

JCA CINEMES VALLS

902194834. ST. ANTONI M. CLARET 8.Ahora me ves... 17.40 19.50

Aviones 17.40 19.25

Cazadores de... 17.50 20.10 22.30




Elysium 18.15 20.15 22.15

Epic: el mundo... 17.30 19.30 21.30



Llévame a la Luna 18.25 20.15

Pacific Rim 22.00

Red 2 22.10

Un pedacito... DIG. 21.40

Vic

CINEMA VIGATÀ ACEC

938852403. VERDAGUER 22.Dolor y dinero DIG. 19.00 21.45

Mud 19.15 22.00

SUCRE ACEC 3D

938832108. RECINTE FIRAL EL SUCRE.Avions DIG. 17.00

Cazadores de... DIG. 17.00 19.30 22.00


Elysium DIG. 21.45


Epic: el mundo... DIG. 18.00 20.00 22.00

Kick-Ass 2. Con... 17.30 19.30 22.00

One Direction... DIG. 19.10 22.00

Vielha e Mijaran

CINEMA ERA AUDIOVISUAU

973640830. CALBETO.Expediente Warren... 22.00


Vilanova i la Geltrú

BOSC CINEMA MUNICIPAL

938938103. RAMBLA PRINCIPAL 90.Ahora me ves... 18.00 22.30

Aviones 16.15 18.00

Cazadores de... 16.30 19.15 22.00


Elysium 20.15



Los Pitufos 2 16.00

Un pedacito de cielo 16.00 22.15

LAUREN GARRAF

902888300. CC VILA LAUREN.Aviones 16.10 18.10 20.10 22.10

Cazadores de... 16.00 19.00 22.00

Dolor y dinero 16.30 19.00 22.00



Elysium 16.00 18.10 20.20 22.30

Epic: el mundo... 16.00 18.10 20.20 22.30


Gru 2, mi villano... 16.20 18.20 20.20


Kick-Ass 2. Con... 16.05 18.10 20.25 22.20


Mud 16.30 19.00 22.00

Niños grandes 2 16.15


Vila-seca

OCINE VILA-SECA 3D

902510500. AV. ALCALDE PERE MOLAS 36.Ahora me ves... 20.15 22.30


Cazadores de... 16.15 19.30 22.15



Elysium 16.10 18.20 20.30 22.40


Epic: el mundo... DIG. 16.00 18.00 20.00 22.00





Kick-Ass 2. Con... DIG. 16.30 18.30 20.30 22.30


One Direction... VO DIG. 16.00 18.00 20.00 22.00

Aviones 16.15 18.15

Cazadores de... DIG. 16.00 18.00 20.10 22.30

00.50

Dolor y dinero 15.45 18.00 20.15 22.30

00.45

Kick-Ass 2. Con... 16.15 18.15 20.20 22.30

00.40

Calella

SALA MOZART937690491. ESGLÉSIA 91.El llanero solitario 20.15

Elysium 18.20 22.45

Los Pitufos 2 16.30

Castelldefels

FILMAX CASTELLDEFELS ACEC 3D902180193. CC ÀNEC BLAU.Ahora me ves... 18.10 20.20 22.30

Aviones 16.30 18.30

Cazadores de... 16.45 19.15 22.00

Dolor y dinero 17.00 19.30 22.00


Elysium 16.00 18.15 20.30 22.45

Epic: el mundo... 16.15 18.00 18.45 20.00

20.45 22.00



Kick-Ass 2. Con... 16.00 18.10 20.20 22.30

Los Pitufos 2 16.15

Red 2 22.30

Castell-Platja d’Aro

OCINE PLATJA D’ARO 3D902170831. POL. LA BÒVILA.Ahora me ves... DIG. 20.30 22.45


Cazadores de... DIG. 16.15 19.15 22.15



Elysium DIG. 18.10 20.20 22.30

Epic: el mundo... DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30




Red 2 DIG. 20.15 22.30

Cerdanyola del Vallès

EL PUNT ACEC 3D936921125. SANTA TERESA 18.Ahora me ves... 16.30 19.30 22.30

Aviones 16.30 18.30

Cazadores de... 16.30 19.30 22.30

Dolor y dinero 16.20 20.40 23.00


Elysium 16.20 18.40 20.40 22.50

Epic: el mundo... 16.30 18.40 20.50 23.00

Epic: el mundo... 3D 16.30 18.30

Expediente Warren... 18.50 20.55 23.00



Kick-Ass 2. Con... 17.00 19.00 21.00 23.00



Cornellà de Llobregat

CINEMES FULL HD934719272. SPLAU.Aviones 16.00

Cazadores de... 17.50 20.25 23.00

Exorcismo en Georgia 16.50 18.50 20.50 22.50

Aviones 3D 16.15 18.15




Dolor y dinero 17.00 19.35 22.15

El último concierto 16.20 18.25 20.30 22.35

Ahora me ves... 16.00 18.20 20.45 23.00

Red 2 16.45 19.45 22.45

Epic: el mundo... 3D 16.25 18.45 20.50 23.00

Epic: el mundo... DIG. 16.20 18.30 20.40 22.50


Lobezno... DIG. 16.25 19.00 22.00

Kick-Ass 2. Con... 16.00 18.10 20.20 22.30

Los Pitufos 2 DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

Mud 16.10 19.10 22.10

One Direction... 3D 16.15 18.25 20.35 22.45

Guerra Mundial Z 3D 16.20 18.45 20.15 22.35


Parque Jurásico 3D 3D 19.15 22.15

After Earth 20.35 22.45

Elysium 16.10 18.25 20.40 21.30

23.00


Los Pitufos 2 3D 16.45

Niños grandes 2 20.40 23.00




Expediente Warren... 16.10 18.25 20.40 23.00

Pacific Rim 16.25 19.25 22.25

Pacific Rim 3D 16.25 19.25 22.25

El Vendrell

OCINE EL VENDRELL 3D902170831. POL. LES MATES 2-12.Ahora me ves... DIG. 20.25


Cazadores de... DIG. 16.20 19.10 22.00





Epic: el mundo... DIG. 16.00 18.20 20.30 22.35


Kick-Ass 2. Con... DIG. 16.10 18.10 20.15 22.15



Figueres

CINEMES FIGUERES 3D902101008. POL. FIRAL RONDA SUD.Ahora me ves... 20.00 22.15

Aviones 18.00

Cazadores de... 18.00 20.15 22.30

Dolor y dinero 18.00 20.15 22.30


LLEGENDA:

Subtitulada o parlada en català3D: Digital 3D VO: Versió Original Subtitulada

cartellerasales

42mèdia


06.00 Notícies 3/24.08.00 Els matins (Magazín).

Presentadores: Ariadna Oltra, Helena García Melero.

14.00 Telenotícies comar-ques.

14.17 El medi ambient (Medi Ambient). Els ximpanzés, en perill.

14.21 Un dia perfecte (Promocional).

14.30 Telenotícies migdia. Presentadors: Carles Prats, Núria Solé. Esports: Maria Fernández Vidal.

15.40 Cuines (Gastronòmic). Trinxat d’alvocat amb tonyina.

15.50 La Riera (Telenovel·la).

El fet que la Mercè regalés la casa al Sergi no ha estat ben paït ni per l’Ernest ni pel Claudi. El Balló, per la seva banda, parla amb el mossèn Bernat i aconsegueix sacsejar la seva consciència. Paral·lelament, la Mercè rep un altre encàrrec editorial i la Cristina li fa una oferta curiosa.

16.35 Divendres (Magazín). Un dels grans atractius del Maresme són les

TV3

dues millors amigues al casament. Per la seva banda, la Sophie també hi ha convidat tres persones molt espe-cials.

23.50 Sense ficció (Documental): Lluitant per la vida: Científics de renom internacional mostren l’estat actual de les ciències de la vida a Catalunya i l’alt nivell assolit en els grans temes que més preocupen la societat.

01.05 Divendres. Un dels

grans atractius del Maresme són les seves platges i la de Montgat és una de les més visitades. Avui es descobreixen racons i cales molt especials amb Núria Coll. A més, Josep Maria Gay de Llébana parla sobre la bombolla futbolística i es presenta Miguel Lozano, montgatí campió del món d’apnea.

03.10 Fusió i swing a l’estudi (Musical): Albert Bello & Oriol Saña Swing Experiment.

03.55 Blues a l’estudi. Birdie Num Num Trio.

seves platges i la de Montgat és una de les més visitades. Avui es descobreixen racons i cales molt especials amb Núria Coll. A més, Josep Maria Gay de Llébana parla sobre la bombolla futbolística i es presenta Miguel Lozano, montgatí campió del món d’apnea.

18.55 Murdoch mysteries (Sèrie). Sostre de vidre (T1): Quan un advocat i un jutge moren a causa de ferides similars, el Brackenreid reconeix en elles el treball d’un assassí suposadament mort des de fa temps.

19.52 Espai Terra (Divulgatiu). Cada vegada són més els animals exòtics que s’adopten com a mascotes.

20.20 El gran dictat. 21.00 Telenotícies vespre. 21.50 Pel·lícula: Mamma

Mia! EUA-Regne Unit, 2008. Dir.: Phyllida Lloyd. Int.: Amanda Seyfried, Stellan Skarsgård, Pierce Brosnan. La Donna, propietària d’un petit hotel en una idíl·lica illa grega, està a punt de separar-se de la Sophie, la filla que ha criat sola. La noia es casa i la Donna ha convidat les seves

06.00 Mic. Inclou Tork.06.08 Emma i Guiu: Unes

petjades misterioses.06.17 LMN’S.06.47 Els barrufets.08.00 El xai Shaun. Emissió

de tres episodis: Enganxat, El roncaire i Nit en blanc.

08.28 Mic. Inclou L’hora del Timmy.

08.53 La Supermots. 09.35 Doraemon.10.45 Rekkit, el conill màgic. 11.25 Espies de veritat. 12.10 Els germans Kratt.

Emissió de dos episodis: De gralles i esquirols i El joc de la cadena alimentària.

13.00 El xou de l’Sco-oby-Doo. Emissió de dos episodis: El gran

esperit de Tamuka i El sanatori de la por i el dolor.

13.50 Shin Chan.14.39 Els pingüins de

Madagascar.15.28 Bola de drac (Juvenil). 16.20 Marsupilami: La cosina

llunyana.16.50 Mic. Inclou Bob, el

manetes.

17.27 La Supermots. 18.10 Rekkit, el conill

màgic. Emissió de tres episodis: Retoc fotogràfic, La tortuga i la llebre i El Rekkit ha d’obeir el Bill.

18.50 El llibre de la selva. 19.25 Doraemon.20.18 Tom i Jerry.20.55 Bola de drac Z: El cel es

converteix en un camp

de batalla. En Cor Petit ha tornat a caure a les mans de la família del dimoni.

21.20 La Riera.22.05 Boscos. Emissió de

dos episodis: Boscos de Pinassa (Solsonés) i Boscos de Pi Negre (Pallars).

23.00 ExperiMental.23.20 Entranyes bestials. La

tortuga llaüt.00.10 Viatges geològics. 01.00 Ponts del món.01.54 Tresors del món,

patrimoni de la huma-nitat.

02.08 Xarxa natura.02.15 Farscape. 03.00 Fusió i swing a l’es-

tudi: La Vella Dixieland.03.40 Blues a l’estudi.

SUPER 3/ 33

elprogramarecomanatANTENA 3 22.40

‘Vive cantando’

Estrena de la nova sèrie protagonit-zada per María Castro, que dóna vidaa la Trini, una noia que tota la vida hasomiat a triomfar com a cantant ique, de moment, només ha fet reali-tat el seu somni a mitges, ja que esdedica a anar de poble en poble coma vocalista d’una orquestra. Ara,però, es veurà obligada a tornar alseu barri i fer-se càrrec del seu pare–que la considera l’ovella negra de lafamília per la seva vocació artística– idels seus nebots. La seva arribadarevolucionarà el barri i provocarà lareobertura d’un històric karaoke.

elradar

El Gran Premi de la Gran Bretanya de MotoGPva ser l’emissió més vista d’aquest diumengea Catalunya. 628.000 persones van sintonit-zar Telecinco per veure la cursa, que va teniruna quota de pantalla del 39%. Pel que fa alprime time, l’opció més vista va ser la pel·lí-cula de La 1 La isla de Nim, que va aconseguir348.000 espectadors i un 13,7% de share.D’aquesta manera, la cadena pública va im-posar-se a Antena 3, que va reunir 255.000espectadors i va fer un 11,2% de quota depantalla amb el film Red de mentiras. La pri-mera part de la franja, però, l’havia lideratTV3 gràcies a la reemissió del reportatge del30 minuts Si un sol alumne ho demana, queva tenir 332.000 seguidors, amb una quotadel 12,9%. Durant la tarda, la transmissiód’una corrida de toros per La 1 va tenir un10,8% de share al conjunt d’Espanya, però aCatalunya va quedar-se amb un 4,9%. L’au-diència mitjana del canal estatal va ser del7,8% i va ocupar el tercer lloc en el conjuntdel dia, per darrere d’Antena 3 (10,5%), TV3(9,4%) i Telecinco (9,3%).

La cursa de MotoGP lidera el diumenge

lesaudiències

■ Fox estrenarà la terceratemporada de ‘Homeland’el dia 6 d’octubre

Ja hi ha data per a l’estrena a Espanya de latercera temporada de Homeland. La cita ambels fans de la sèrie serà el diumenge 6 d’oc-tubre a les 23.45 hores –en versió originalsubtitulada– a la cadena de pagament Fox,una setmana després de l’estrena de la sèrieals Estats Units. La versió doblada del tercerlliurament de Homeland arribarà a Fox tam-bé el mateix mes d’octubre.

L’estrena de la nova tanda d’episodis aprincipis d’aquest mes serà un punt de parti-da d’una nit en què hi haurà dues sèries dra-màtiques més. La primera, Anatomía de Grey,el títol més reconeixible de la creadora Shon-da Rhimes, que arriba al desè any en antena.Immediatament després de la sèrie, Foxemetrà la tercera temporada de Revenge, enquè de nou Emily Thorne intentarà dur a ter-me la seva venjança contra els Grayson.

Ahir se sabia també que el primer episodide la tercera temporada de Homeland s’ha-via filtrat a internet. Aquesta filtració arriba

un mes abans de l’estrena de la ficció als EUAi el mostra amb alguns defectes en els efec-tes visuals i en el so, que se suposa que s’hande corregir en aquest període. Tot i que esdesconeix qui ha filtrat Tin man is down, mol-tes mirades apunten a la cadena Showtimecom a responsable, ja que la filtració no ha fetmés que augmentar la popularitat de la ficciói crear més expectativa. De fet, Showtime jaha pujat a YouTube l’episodi pilot de la sevaficció Ray Donovan abans de l’estrena oficialde la sèrie.

■ Kiko Rivera vol denunciarTelecinco per haver vulneratla intimitat del seu fill

Kiko Rivera vol demandar Telecinco per nohaver salvaguardat la imatge del seu fill, se-gons informava ahir Isabel Rabago al seu blogpersonal. El fill d’Isabel Pantoja vol passarcomptes amb la cadena de Mediaset per ha-ver vulnerat la intimitat del petit Francisco.Telecinco ha començat a moure la seva ma-quinària burocràtica per evitar el problema, ija ha proposat una negociació a Rivera.

■ Telecinco allargarà‘Campamento de verano’malgrat les crítiques

Telecinco allargarà la durada de Campamen-to de verano malgrat les protestes de la plata-forma Hazte Oír i de la fugida d’anunciantsque s’ha produït entorn al reality. La cadenatenia previst acabar el programa el 5 de se-tembre, però els directius han decidit acabarel programa d’aquí dues setmanes, segonsVanitatis. Volen enllaçar el final del formatamb la tornada del talent show La Voz.

ESPECTADORS ‘SHARE’

01 MotoGP: Gran Premi de la Gran Bretanya

TELECINCO 14.01 628.000 39,0%

02 Telenotícies cap de setmana vespre

TV3 20.59 352.000 16,4%

03 Cinema: La isla de Nim

LA 1 22.15 348.000 13,7%

04 Telenotícies cap de setmana migdia

TV3 14.29 341.000 18,1%

05 30 minuts

TV3 21.56 332.000 12,9%

Programes més vistos a Catalunya ahir

43mèdia


lespel·lículesrecomanades

TELE 5 LA SEXTACUATRO

06.00 Noticias 24 horas.06.30 Telediario matinal.10.05 La mañana.14.00 L’informatiu.14.30 Corazón.15.00 Telediario 1.16.00 L’informatiu.16.15 Entre todos.18.30 España directo.20.30 Corazón.21.00 Telediario 2.22.15 El tiempo.22.30 Pel·lícula: Sin perdón.

EUA, 1992. Dir.: Clint Eastwood. Int.: Clint Eastwood, Gene Hackman, Morgan Freeman. William Munny és un expistoler que viu amb els dos fills a una petita granja. La seva mala situació econòmica fa que torni a agafar la pistola, aquesta vegada unit a un antic amic i a un noi que, moguts per una suculenta recompensa, van a la recerca de dos malfactors perillosos.

00.35 Viaje al centro de la tele.

01.05 Cómo hemos cambiado. Series de comedia: Els espanyols s’han vist retratats des dels començaments de la televisió a través de les sèries de comèdia.

01.35 Repor. Reposició de dos reportatges: Un negocio muy animal i Mi cuerpo vale.

02.35 TVE es música.04.30 Noticias 24 horas.

BTV

TVE-1 ANTENA 3

LA 2 IB3 CANAL 98 TV

06.00 Vídeos musicales.06.15 Las noticias de la

mañana. 08.55 Espejo público.12.15 Karlos Arguiñano en

tu cocina.12.50 La ruleta de la suerte.14.00 Los Simpson. Emissió

de dos episodis: Oh, en el viento (T10) i Rapto-rap (T16).

15.00 Antena 3 Noticias 1.15.45 Deportes.16.00 El tiempo.16.30 Amar es para siempre.

L’enfrontament entre el Rubén i l’Elena arriba a la seva màxima expressió.

17.30 El secreto de Puente Viejo. La Candela presenta el Ricardo com al seu cunyat.

18.45 Ahora caigo.20.00 Atrapa un millón. 21.00 Antena 3 Noticias 2.21.39 Deportes.21.45 La previsión de las 9.22.00 El hormiguero 3.0.

Convidat: Raphael, cantant.

22.40 Vive cantando. (T1). La Trini torna al seu barri i es retroba amb veïns i amics. Llavors s’adona que s’ha de fer càrrec dels seus nebots. (Nou en emissió.)

00.00 Pel·lícula: El precio de un niño. Canadà-EUA, 2004. Dir.: Peter Svatek. Int.: Dana Delany, Bruce Ramsay.

01.30 Sin rastro. (T4). 02.15 Ganing casino.

07.00 El zapping de surferos.

08.45 El encantador de perros.

09.45 Alerta Cobra. 10.30 El último poli duro. 11.30 Alerta Cobra. 12.30 Las mañanas de

Cuatro.14.00 Noticias Cuatro. Inclou

El tiempo. 14.50 Deportes Cuatro.15.45 Negocia como

puedas.16.30 Castle. Emissió de dos

episodis: Polis y cacos (T4) i Casi famoso (T3).

18.30 Te vas a enterar.20.00 Noticias Cuatro. Inclou

El tiempo. 21.00 Lo sabe, no lo sabe

express.21.30 Lo sabe, no lo sabe.22.30 Bella y Bestia. Emissió

de dos episodis. Al primer, el Gabe explica a la Cat tot el que sap sobre Muirfield. Mentrestant, el J.T. i el Vincent troben un nou lloc per viure. Al segon, En l’aniversari de la mort de la seva mare, la Cat demana al Gabe que assisteixi a l’home-natge anual que la seva família organitza.

00.00 Elementary. Emissió de dos episodis: Sensación de déjà vu (T1) i La tormenta del siglo (T1).

01.45 Caso abierto. Chacales (T6).

02.30 La línea de la vida.

06.00 La Sexta en concierto.07.45 Al rojo vivo.09.30 Crímenes imper-

fectos. 10.30 Crímenes imper-

fectos: ricos y famosos.

11.30 Historias criminales.12.25 Al rojo vivo.14.00 La Sexta noticias 1ª

edición.15.00 Jugones.15.35 La Sexta meteo.15.45 Sea Patrol (Sèrie).

Emissió de dos episodis: Brotherhood of the sea (T4) i Rumble in the jungle (T4).

17.40 Más vale tarde.20.00 La Sexta noticias 2ª

edición.20.55 La Sexta meteo.21.00 La Sexta deportes.21.30 El intermedio.22.30 Filmaniac.22.35 El taquillazo: El mexi-

cano. Mèxic, 2003. Dir.: Robert Rodríguez. Int.: Antonio Banderas, Salma Hayek. El Sands és un peculiar agent de la CIA amb una missió a Mèxic: mantenir l’equi-libri al país.

00.20 Pel·lícula: Calles sangrientas. EUA, 2009. Dir.: Charles Winkler. Int.: 50 Cent, Dylan McDermott. El company d’Andy Devereaux, un agent de policia, mor durant l’huracà Katrina.

02.10 Astro TV.

06.30 Informativos Telecinco. Inclou El tiempo.

08.55 El programa de Ana Rosa.

12.45 Mujeres y hombres y viceversa.

14.30 De buena ley15.00 Informativos

Telecinco. Inclou El tiempo.

16.00 Sálvame.20.15 Pasapalabra.21.05 Informativos

Telecinco. Inclou El tiempo.

22.15 Campamento de verano.

23.30 CSI Las Vegas. Emissió de tres episodis. Viva Las Vegas (T5): L’equip ha d’afrontar una dura nit a la ciutat: una stripper ha estat trobada morta en una habitació d’hotel, s’ha produït un tiroteig en un club nocturn, un cos extraterrestre ha estat descobert en un llac i un transeünt s’ha elec-trocutat intencional-ment. Por el desagüe (T5): En una ciutat que no està preparada per a la pluja com Las Vegas, la Catherine, el Grissom i el Warrick van a l’es-cena d’un crim en què apareix un cos emer-gint d’una claveguera. Recolección (T5): S’ha produït el segrest d’una nena.

02.30 Premier casino.

07.25 8 de 8. 07.55 Catalunya blues. 08.25 Sue Thomas: el ojo del FBI. 09.10 Televenda. 11.10 Sue Thomas: el ojo del FBI. 12.00 Migdia. 14.00

Arucitys. 17.00 Dame un res-piro. 17.25 Pel·lícula: Esa ton-tería llamada asesinato. EUA, 2006. Dir.: Richard Benjamin. Int.: Judy Davis, Jonathan Jackson, Chelcie Ross. 19.00

8 al dia. 22.30 Gran cinema: Orlando. Regne Unit, 1992. Dir.: Sally Potter. Int.: Tilda Swinton, Quentin Crisp. L’Orlando, una criatura malenconiosa i inde-pendent, és un ésser ambigu i immortal que amb el pas dels segles passa de dona a home, mentre busseja en els misteris de la vida, l’art i la passió. 00.05

Poirot. 01.00 Sue Thomas: el ojo del FBI. 01.50 Clips.

07.00 Rondes informati-ves. 09.00 Baba Club. 11.45

Guamipi. 12.15 Rius i vida.13.15 Interiors. 14.00 Nt9 1ª edició. 14.45 L’oratge. 15.00

Tant de gust. 15.30 Jóvenes ji-netes. 17.30 Check-in Hotel.18.00 Diagnóstico: descono-cido. 19.00 Crónicas vampíri-cas. 21.00 Nt9 2ª edició. 21.30

L’oratge. 21.45 Trau la llen-gua. 22.15 Cine de nit: Por en-cima de la ley. EUA, 1988. Dir.:Andrew Davis. Int.: Steven Seagal, Pam Grier. El Nico, fill d’italians que van emigrar als Estats Units, estudia arts mar-cials a la Xina quan és reclutatper la CIA. Anys més tard, ca-sat i amb un fill, el Nico esdevéun gran policia. 00.15 Los nu-evos detectives. 01.15 En claude nou. 03.00 Jazz & fusion.

07.00 IB3 Ràdio. 08.00 Little Bear. 08.20 L’hora del conte! 08.45 Herbes màgiques. 09.10

Ooh! Sole Mio. 09.40 La mira-da. 11.25 Un món de criatures. 12.00 La mirada. 12.10 L’anell. 13.25 La mirada d’estiu. 14.00

IB3 Notícies migdia. 15.25 El temps migdia. 15.30 Sol so-let. 15.55 Cinema de l’Oest: Texas tren. 17.30 Hamburgo 112. 18.20 La mirada d’estiu. 20.00 Una micona més. 20.30

IB3 Notícies vespre. 21.30 El temps vespre. 21.35 Serra de Tramuntana, patrimoni de tots. 22.10 Pel·lícula: Bobby Z. EUA-Alemanya, 2007. Dir.: John Herzfeld. Int.: Paul Walker, Laurence Fishburne, Olivia Wilde. 23.50 Crónicas vam-píricas. 02.00 Chuck. 02.40

Musical. 04.20 Jazz.

06.25 Futbol Cat.06.55 Champions Magazín.07.20 Tot l’esport.07.40 Efectivament.08.50 Sobre les illes d’Àfrica.09.40 Catalunya des de

l’aire. 10.30 Les costes franceses

des de l’aire. 10.40 L’Àsia culinària. Corea.11.25 L’aventura pakista-

nesa de la Saira Khan.12.15 Entranyes bestials. 13.00 Rutes per Euskal

Herria. 13.45 L’Àsia culinària. 14.30 Els submarinistes del

Yucatan.15.30 Els Pirineus des de

l’aire. 15.55 A què jugues?16.50 Els 60 animals

més perillosos del món. Emissió de dos episodis.

17.40 Ciència bàsica: Emissió de dos episodis.

18.45 Catalunya salvatge. 19.10 Rutes per Euskal

Herria. Urdaibai.19.35 Fent el bèstia pel

món: Amèrica del sud.20.00 Esport club.20.55 Supercopa. ElPozo

Múrcia-FC Barcelona Alusport. Futbol sala. Partit d’anada. En directe.

22.35 Fent el bèstia pel món: Utah.

23.00 Efectivament.00.05 Tot l’esport.00.30 Efectivament.01.35 Tot l’esport.02.00 Supercopa.

06.00 TVE es música. 06.30

That’s english. 07.00 Alemania salvaje. (R.) 07.55 Biodiario. 08.00 Depredadores de la sabana. (R.) 08.55 Biodiario. 09.00 Babel en TVE. (R.) 09.30

Espacio empresa. (R.) 10.01

Otros pueblos. 11.00 Ciencia europea. 11.15 Docufilia. (R.) 12.10 Más que perros y gatos. 12.40 Arrecifes alienígenas. (R.) 13.35 Curro Jiménez. 14.35

Docufilia. (R.) 15.35 Saber y ga-nar. 16.05 Grandes documen-tales. 18.00 Docufilia. 18.55

Ciencia europea. 19.05 Los años del nodo. (R.) 20.00

L’informatiu. 20.30 Cims. 21.00 Docufilia. 22.00 Versión española: Jóvenes. 23.40 La 2 noticias. 23.55 Pelotas. 01.15

Festival de verano. 02.30

Crónicas. (R.)

CANAL+

06.05 Pel·lícula: Le Quattro Volte. 07.35 Piezas. 08.00 Pel·lícula: Extraterrestre. 09.35 Pel·lícula: Como locos. 11.05 El día después. 12.20 Pel·lícula: Hotel Transilvania. 13.55 Boss. 15.00 Pel·lícula: Resident evil: venganza. 16.40 Pel·lícula: Rompedientes II. 18.15 Pel·lícula: Piratas. Regne Unit-EUA, 2012. Dir.: Peter Lord. 19.45 Ilustres ignorantes. 20.15 Fiebre Maldini. 21.30 Mad men. 22.15 Pel·lícula: Abraham Lincoln: ca-zador de vampiros. EUA, 2012. Dir.: Timur Bekmambetov. Int.: Benjamin Walker, Mary Elizabeth Winstead. 00.00 La historia de los hijos del Tercer Reich. 01.55 Pel·lícula: Un des-madre de viaje. 3.25 La reina de Versalles.

ESPORT3

07.00 Trànsit en directe. 08.00

BTV Notícies matí. 09.05 El do-cumental. 10.00 La Rambla. (R.) 11.00 La porteria. (R.) 12.00

Avanç BTV Notícies. 12.05 Info barris. 12.15 El pla B. 12.35

Els Roper. 13.05 Connexió Barcelona (Edició matí). 14.00

BTV Notícies migdia. 14.50 Info barris. (R.) 15.00 Embruixada. 15.30 Primera sessió: Besando a Jessica Stein. 17.10 El pla B. (R.) 17.30 Connexió Barcelona. 19.25 Info barris. (R.) 19.40 El pla B. (R.) 20.00 BTV Notícies vespre. 20.30 Camí particu-lar. 21.00 Els Roper. (R.) 21.30

Escletxes. 22.00 Les notíci-es de les 10. 22.40 El temps. 22.50 La Rambla. 23.55 La porteria. 01.00 Escletxes. (R.) 01.25 Les notícies de les 10. (R.) 02.05 La Rambla. (R.)

INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA

LA 1 22.30

‘Sin perdón’

✰✰✰✰✰

Director: Clint Eastwood

Actors: Clint Eastwood,

Gene Hackman, Morgan

Freeman, Richard Harris

EUA, 1992. El William és unantic pistoler vidu que tégreus dificultats econòmi-ques per cuidar els seusfills. Per això, decideixacceptar una nova feina:amb l’ajut d’un vell companyi d’un jove inexpert haurande matar dos homes.

8TV 22.30

‘Orlando’✰✰✰

Director: Sally Potter

Actors: Tilda Swinton,

Billy Zane, Lothaire

Bluteau, Quentin Crisp

Regne Unit, 1992.L’Orlando és un jove aristò-crata anglès a qui la reinaElisabet I dóna l’ordre demantenir-se jove per sem-pre. Miraculosament acon-segueix complir-ho, la qualcosa li permet viure nom-broses experiències al llargde diversos segles.

TV3 21.50

‘Mamma mia!’✰✰

Director: Phyllida Lloyd

Actors: Meryl Streep,

Pierce Brosnan, Colin

Firth, Amanda Seyfried

Regne Unit, 2008. LaSophie viu amb la sevamare en una illa grega, peròno sap qui és el seu pare.Ara està a punt de casar-sei decideix convidar a la bodatres homes que havienestat a l’illa poc abans delseu naixement, convençudaque el seu pare és un d’ells.

LA SEXTA 3 22.10

‘Sunshine’✰✰✰

Director: Danny Boyle

Actors: Cillian Murphy,

Chris Evans, Michelle

Yeoh, Rose Byrne

Regne Unit, 2007. El sols’està apagant. L’únicaesperança per a la supervi-vència de la humanitat ésque una nau tripulada pervuit persones porti fins alsol una càrrega explosivaenorme que li torni a donarenergia. Fa set anys, unamissió igual va fracassar.

✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

44mèdia


La segona temporada d’’Isabel’inaugura el FesTVal de VitòriaLa ciutat de Vitòria acull des d’ahir i finsdissabte la cinquena edició del FesTVal,una trobada que s’ha convertit en un puntde referència en cada inici de temporadatelevisiva, en què les cadenes mostren lesseves principals propostes per als pròximsmesos. L’encarregada d’inaugurar la tro-

bada va ser la sèrie de La 1 Isabel, que ahira la nit hi va preestrenar el primer episo-di de la segona temporada, que es podràveure aquesta tardor. Al llarg de la setma-na s’hi presentaran també formats comDreamland, Top chef i la nova temporadade la sèrie Águila roja.MÈDIA

Mònica Terribas i Jordi Basté llui-taran pel lideratge de la ràdio a Ca-talunya, però ho faran des del fairplay. Ahir, en el primer diad’aquest nou duel matinal, els doses van desitjar sort en directe.

En aquesta mateixa conversa, lapresentadora va assegurar que s’hohavia “passat bé” fent el programa,però va admetre que es troba enca-ra “en el dia 1 de la transició” cap a laseva nova responsabilitat i que en-cara necessita “rodatge”.

Apropar-se als oientsEn el seu primer editorial, Terribasva reflexionar sobre el fet de decidir,“un dels drets que defineix la lliber-tat”, i es va comprometre a “analit-zar i compartir” amb els oients,“amb ull crític”, “tot el que passiaquí i a fora”. “Volem que us sentiurepresentats i escoltats –va afegir–.El matí de Catalunya Ràdio és unabaula més de la cadena de múltiplessensibilitats que tira endavant el pa-ís. No creiem en el periodisme quepotencia els enfrontaments. Voleminformar, interpretar el que passa,per incòmode que sigui, i tambésomriure davant les dificultats”. I vaconcloure: “Som amb vosaltres per-què, passi el que passi, volem queaquest sigui un bon dia”.

Per la seva banda, Basté va expli-car en arrencar el programa que El

món a RAC1 continuaria “desper-tant Catalunya, compartint, expli-cant però sobretot acompanyant”,ja que aquesta és la “sagrada funció”de la ràdio. Va assegurar que l’equiptorna “amb il·lusió renovada” i vaprometre que s’esforçaran perquèla relació amb els oients sigui “commés entenedora millor en una èpo-ca de descrèdit general de la políti-ca i dels mitjans”.

Dijous, Artur MasA Divendres, Terribas va destacar elnom d’alguns dels seus col·labora-dors, com Santiago Vidal –que es vaestrenar ahir–, Xavier Sala i Martíni Alfons Cornella. Pel que fa als con-vidats, tots dos programes volen co-mençar el curs amb força. Així, Ar-tur Mas serà dijous a El matí de Ca-talunya Ràdio, mentre que demà esviurà un duel entre el sector oficia-lista del PSC i la branca rebel: PereNavarro visitarà l’emissora públicamentre que Àngel Ros serà entre-vistat a El món. Terribas també re-brà demà el president del ConsellAssessor per a la Transició Nacio-nal, Carles Viver i Pi-Sunyer.e

ALBERT CASTELLVÍ ROCA

BARCELONA. Feia només deu mi-nuts que Mònica Terribas havia de-butat com a presentadora d’El ma-tí de Catalunya Ràdio quan es vaproduir un fet que, de ben segur, vasorprendre els oients que haviensintonitzat l’emissora pública desde primera hora, encuriosits percom seria la nova etapa del progra-ma, però també els més fidels al seumàxim rival, Jordi Basté. En un gestinèdit, les dues principals emissoresde ràdio catalanes, Catalunya Ràdioi RAC1, van connectar-se durantprop d’un minut i els dos presenta-dors van desitjar-se sort de cara a latemporada que acabaven de comen-çar i van demostrar així que, mal-grat la rivalitat a què els obligarà elfet de conduir els dos principals ma-gazins radiofònics del país i la llui-ta pel lideratge, la relació entre ellsserà cordial.

“No saps la il·lusió que em fa es-coltar-te al matí!”, va dir Terribas alpresentador d’El món a RAC1, i vaafegir: “Volia desitjar-te que tin-guem una temporada magnífica,que puguem donar bones notícies”.Basté va respondre-li amb un altredesig: “I que sumem molt parlant encatalà, que cada vegada hi hagi mésoients escoltant ràdio en català, queaixò és molt important”. “I que vis-quem una temporada apassionanttots dos i ho fem al servei de la gentque ens escolta”, va reblar Terribas.Abans de tallar la connexió, la novapresentadora d’El matí de Catalu-nya Ràdio va admetre un petit error–“He trepitjat una mica la sintoniafinal”–, i Basté, que acumula settemporades d’experiència com aconductor del magazín matinal deRAC1, li va assegurar que “això és unclàssic” i li va recomanar que anésa “fer un cafè”, que és “molt impor-tant” per aguantar tanta estona enantena a primera hora del matí.

A la tarda, en una entrevista alprograma Divendres de TV3, Terri-bas va explicar que ella i Basté són“amics” i que, des del seu punt devista, el més important no és acon-seguir el lideratge sinó que tots dosintentin “fer el màxim servei” alsoients. “Si tots dos ho fem molt bé,haurem sumat molt”, va apuntar.

LES VEUS DELS MATINSMònica Terribas (01) va estrenar-se ahir com a presentadora d’El matí de Catalunya Ràdio. Pocs minuts després de

començar va connectar amb El món a RAC1 per saludar Jordi Basté (02). Els dos periodistes van desitjar-se sort en l’inicid’una temporada en què tots dos opten al lideratge de l’audiència radiofònica a Catalunya. FRANCESC MELCION

Terribas i Basté exhibeixen bona sintoniaEls conductors d’‘El matí de Catalunya Ràdio’ i ‘El món a RAC1’ se saluden en directe el primer dia

“Desperta, Catalunya!”,la nova salutacióde Terribas als oientsAhir a les sis en punt del matí, Mò-nica Terribas va dirigir-se per pri-mer cop als oients d’El matí de Ca-talunya Ràdio i va revelar un petitsecret: la frase amb què desperta-rà cada dia la seva audiència. Tot ique es tracta d’un detall anecdòtic,sovint aquesta expressió –que esrepeteix a les set i a les vuit– s’aca-ba convertint en un dels trets ca-racterístics que més identifiquenels seguidors d’un programa mati-nal, i Terribas ha optat per una fór-mula nova: “Bon dia, desperta, Ca-talunya! Són les sis. Som El matí deCatalunya Ràdio”.

Segons va explicar ella mateixaal programa de TV3 Divendres, l’úsdel verb despertar, a banda del sen-tit literal de convidar els oients asortir del llit, vol ser també unacrida a activar el país, “perquè hemde sortir de la crisi i hi ha moltescoses per resoldre”.

OientsTerribas creuque és mésimportant“fer el màximservei”que liderar

0201

45mèdia


Agredeixen Justin Bieberen una discoteca de TorontoEl cantant Justin Bieber va anar de festa auna discoteca de Toronto, però la nit no vaser tan divertida com esperava. Segons in-formava ahir el portal TMZ, dissabte a lanit Bieber va abandonar la zona VIP delclub on era i un home va intentar tirar-loa terra agafant-lo per la samarreta i fent-

li un placatge. Afortunadament per a ell,el personal de seguretat va llançar a ter-ra l’agressor, va impedir l’atac i el va fer fo-ra del local. Bieber va intentar defensar-seamb puntades de peu a tort i a dret. Noobstant, no van trucar a la policia per evi-tar un escàndol més gran.GENT

La família reialsueca celebra el

casament de GustauJ.C.

Gustau, fill de la princesa Cristinade Suècia, es va casar dissabteamb Vicky Andren a Estocolm. Lafamília reial sueca va estar pre-sent gairebé al complet a la ceri-

mònia. Només la princesa Magdalena de Su-ècia, que era als Estats Units, no va poder acu-dir a l’enllaç. La núvia, que es casava amb el fillgran de la germana del rei suec –Carles Gus-tau–, va arribar en un Bentley a la cerimònia.Portava un vestit blanc amb brodats disse-nyat per Lars Wallin. A més, va agrair als mit-jans la seva presència en un dels dies “més fe-liços” de la seva vida. El seu pare, Kenneth An-dren, va ser l’encarregat de portar-la fins al’altar, i el sacerdot Hans Rhodin va ser qui lava casar amb Gustau. En marxar de la ceri-mònia, els nuvis van agafar un vaixell que elsva portar fins al banquet.e

Amaia Salamanca,embarassada de Rosauro Varó

JOAN CALLARISSA

Pocs haurien apostat ni uneuro per ells quan van co-mençar a sortir junts. Id’això ja fa tres anys. Defet, la trajectòria perso-

nal i sentimental de l’empresari Ro-sauro Varó feia suposar que la rela-ció amb l’actriu Amaia Salamancano duraria gaire. El ros col·lecciona-va una llarga llista de conquestes fe-menines –sempre les més desitja-des del moment– i tot feia presagiarque Salamanca podria ser nomésuna més.

No obstant, d’això ja fa tres anys,un període en el qual els rumors queels han afectat són només positius.L’últim és que s’havien de casar, unpronòstic que encara no s’ha fet re-alitat. Tot i això, ahir diversos mit-jans donaven per bona la notícia quel’actriu i l’empresari esperen el queserà el seu primer fill o filla.

A banda de les filtracions que elsseus suposats amics han fet a algu-nes publicacions, la premsa tambéexplicava ahir que Salamanca, Va-ró i els pares d’ella van ser vistos enun restaurant cèntric de Madridaquest estiu després que la parellatornés a la capital espanyola des-prés del viatge estival que han feta Bali. Segons uns comensals, totsquatre s’haurien mostrat molt feli-ços durant el dinar, cosa que algunsmitjans han interpretat com el mo-ment en què la parella comunicavaals progenitors de Salamanca queserien avis.

El 2010 Amaia Salamanca s’haviafet molt popular a la televisió gràci-es al seu paper de Cata a la fic-ció de Telecinco Sin tetas nohay paraíso. Tot i això,molts recorden la ma-drilenya per la sevainterpretació de laprincesa Letícia ala minisèrie que lacadena de Medi-aset va dedicarals príncepsd’Astúries. Enaquells mo-ments va serquan es van co-mençar a conèixerels futurs pares,que havien coincidita Eivissa gràcies a unafesta organitzada per unamic en comú.

Rosauro Varó ha apare-gut a la premsa rosa en diverses

ocasions. Tot i que el seu ofici és eld’empresari polifacètic, Varó tam-bé és un seductor que s’ha posat ala butxaca dones tan conegudescom Eugenia Martínez de Irujo –lafilla de la duquessa d’Alba– i VickyMartín Berrocal. No obstant, ellatampoc es queda curta, ja que sel’ha relacionat amb homes coml’actor de Castelló Miguel ÁngelSilvestre, el també actor Ma-rio Casas i el fill de la rea-litzadora Pilar Miró, Gon-zalo Miró.

Tot i que la trajectòriad’ella és pública, la d’ell ésmenys coneguda. De fet,persones properes a ellasseguren que el fetd’aparèixer a la premsarosa el perjudica bastant.La seva activitat principalla porta a terme en unaconsultoria ubicada aMadrid, a la qual dedica lamajor part del seu temps.Tot i això, també té moltsaltres negocis, alguns re-lacionats amb la nit. Perexemple, la discotecaBoss de Sevilla. A més,també tenia franquíciesde Vodafone per tot Es-panya. Per ara, esperaamb Salmanca el naixe-ment del seu primerfill. Per tant, encarahaurem d’esperar perveure vestida de blancla Letícia de la ficció i denuvi el jove que semblavaincasable.e

Lance Bass, del grup‘N Sync, es compromet

amb el seu nòvioJ.C.

Després de ressuscitar d’entre elsmorts en l’última gala dels MTVVideo Music Awards 2013, elgrup ‘N Sync torna a ser notíciaperquè un dels seus integrants,

Lance Bass, ha anunciat el seu compromísamb la seva parella actual, Michael Turchin.Fa més d’un any i mig que surt amb l’artista.Per això, Bass ha anunciat a través de les xar-xes el seu compromís amb una foto revelado-ra en què assenyala l’anell que ha comprat a

Turchin per acabar-lo deconvèncer. Acompanyala imatge aquest text:“Ha dit que sí! Estimoaquest home!” Bass diuque vol formar una fa-mília des de fa anys. Elcompany de grup deJustin Timberlake vasortir d’armari a laportada de la revistaPeople el 2006, des-prés que ‘N Sync des-

aparegués.eINSTAGRAM

EFE

PICTURE ALLIANCE

ZU

MA

PR

ES

S

46passi-hobé


Ara serem nosaltres els primers en cridar-ho a totaquell que se’ns acosti: així li demanarem el sant i se-nya. No com abans, que molts ens ho volien fer cri-darcomuninri,perquèEspanyavoliendirells.Arahopodem ensenyar lo que cridem; perquè “visca Espa-nya” ja no és el crit tràgic, ja no és un ressò de la bui-dor, ja no és el símbol de les polítiquesfunestes; sinó que el nostre “visca Es-panya”voldirquel’Espanyavisca–en-teneu?–, que els pobles s’alcin i es mo-guin,queparlin,quefacinpersimatei-xos, i es governin i governin [...].

I aviat serem més els que sabremcridar-hoaixíquenopaselsqueenshovolien fer cridar de l’altra manera; iquannosaltressiguemelsmés,ielsqueno hagin pogut aprendre-ho al nostremodo sien els menys, llavors els sepa-ratistes seran ells. [...]

Espanyols? Sí!, més que vosaltres! Visca Espanya!Però ¿com ha de viure Espanya? No pas arrossegant-se pels carrerons provincians del caciquisme; no pasagarrotada, com fins ara, en els lligams d’un unifor-

mismequeéscontrarialasevanaturalesa[…]sinóqueha de viure als quatre vents dels mars que la volten; hade viure en la llibertat dels seus pobles [...].

Ja ho sabeu, doncs, ara, lo que us vindrà a dema-nar la Solidaritat Catalana: us vindrà a demanar lallibertat dels pobles espanyols, la vida nova d’Espa-

nya: la vida! [...]; la solidaritat de la vi-da davant de la solidaritat de la mort;la solidaritat espanyola contra la fal-sificació d’Espanya. Ja sabeu lo quevindrem a demanar-vos. Això serà el“què” irresistible: només us deixa-rem per discutir el “com” i el “quan”.

Iquèfareu?Atiareul’exèrcitcontranosaltres, contra Espanya? Visca Es-panya! ¿Quin exèrcit espanyol troba-reu contra aquest crit? ¿Qui alçareu aldavantnostre?¿Elpobledelstreballa-dors? Si ells ne són l’entranya viva

d’aquestaEspanyanostra!Ellslamouen.Ellsvindrantotsundiacontraelseudestorb,quesouvosaltres.[...]

Joan Maragall 1907

PASSATEMPS

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

1 3 4 5 6 7 8 9 10 11 122 13 14

Horitzontals 1. Som parcials amb una de les parts. Sobre

el paper, talla. 2. Ni per un mal de morir. Indiquis, eviden-

ciïs. El frau no té límits. 3. El revolt que agafa l’Honda. Des-

viar una quantitat de diners. La part més despoblada del

terme. 4. Concedeix a Sant Jaume una importància capital.

Estigui d’acord en tot el que s’ha llegit. 5. Habituals al final

de cada temporada. Manuscrit numerat. Un alemany del

Renaixement. 6. Corbat. L’èxit dels seus llibres es deu

al seu treball sever. Comença a Mèxic i acaba a Surinam.

7. Amb ella, el crac anirà enrere. Ha marxat sense pena. La

Marga, de tan prima, ha quedat irreconeixible. 8. Prefix

telefònic. Quan s’ajunten, són difícils de vèncer. Les men-

tides que ens expliquen els americans. 9. Les sentències

et proporcionen un desafortunat destí. Que la tinguis no

significa que te l’hagin donat. No permet que et bloquegis

quan estàs al volant. 10. El trobem al migdia. Es fon el fons

en despeses supèrflues. Daré només les vocals. 11. La

part central del procés. Allò sobre què descansa un equip

de bàsquet. Amidats. 12. Entenem l’indesxifrable Macip.

Molt apreciat entre els que mengen com uns porcs. Les di-

ves perden el cap. 13. Té forma d’ou. Acostumi a tirar llarg.

14. Cançó dels pidolaires. Habituar. Mig cèntim.

Verticals 1. Patró. Féu una comèdia d’allò més celestial. Un colós desmesurat es comença a construir arran de te-rra. 2. Un camp impracticable. El dotava d’eines per afron-tar millor el futur. 3. Ajuda a dur a terme l’òpera de Verdi. Afectuós. Féu anar avall. 4. Obre la veda. Permet que ens expressem com vulguem. Unitat mínima d’informació. 5. És l’essència de la moda. Llanternes. Ve d’Holanda fet una bola. Cap d’Any. 6. Fa que pensem malament (que no equivocadament). Punts de trobada dels camells de la zona. Afronten juntes el calvari. 7. Es tenen per prin-cipis. Inexplicablement, el seu partit es juga un parell de cops cada any. 8. La part comestible de la mosca. Per les seves obres els coneixereu. Les espanyoles. 9. Reunió de comensals en què ningú s’atipa. Untarà amb saïm. 10. A missa, il·lumina els fidels. Tema consonàntic. Sigui la religió, el futbol o la televisió, cada poble té el seu. Fa un gran recorregut per tot Europa. 11. En excés, es con-verteix en abús. Molts cavallers perdien les formes per tal d’aconseguir-lo. Accepta l’herència. 12. Límit d’edat. La seva capacitat per transformar-se és la clau de la seva supervivència. Gràcies a ell, a Espinelves fan l’agost cada desembre. 13. S’equivoquin. Reanomeni. 14. Manoll de flors. Acumuléssim.

1 2 4 7 9 5 8 6 3

9 8 5 4 6 3 2 1 7

3 6 7 2 1 8 4 9 5

2 7 8 9 5 6 3 4 1

6 5 3 1 7 4 9 2 8

4 1 9 8 3 2 5 7 6

8 9 6 5 4 7 1 3 2

7 4 2 3 8 1 6 5 9

5 3 1 6 2 9 7 8 4

M O R T U O R I S V A G AA M A R I A C M A G I CC A M I O N S M I N O R AO R B A R U C A S O S BS L L I B R E T S T E A

C E G R O N X I N D TC O R D E U T U L I P AA M E N T E R C N O T OR U A C O L I O S E S FD P A O R O S I S T M EA N E T S I M I T A A GV E L L O S E C U A G AE U F O N I C O I M E N TU S A A T Z A R G R A S

fàcil5 8 4 6 2 3 9 7 1

3 7 6 5 1 9 8 2 4

2 1 9 8 7 4 3 6 5

9 2 8 4 6 1 7 5 3

4 3 1 7 5 8 6 9 2

7 6 5 3 9 2 4 1 8

1 9 3 2 4 7 5 8 6

8 5 2 9 3 6 1 4 7

6 4 7 1 8 5 2 3 9

difícil

8 4 1

3 5

1 3 7 4

3 8 5 7

6

9 5 3 4

7 9 6 5

7 2

2 5 9

fàcil

2 1 8

8 7 2

7 5 9

6 5 8 3

3 9

8 6 3 4

6 5 9

2 4 1

5 2 3

difícil

motsencreuats

sudoku solucionsd’ahir

elaborat per Senyor Ventura

ABANSD’ARA

Visca Espanya!

De l’article de Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) a La Veu de Catalunya (5-V-1907).Nou anys després de l’“Adéu, Espanya!” de l’Oda a Espanya. Retrat de Ramon Casas

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSPERIODISTA, ASSAGISTA I CATEDRÀTIC A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

[ ]

Gaudeix ‘online’ dels mots encreuats de l’ARA ahttp://passatemps.ara.cat

Lacosaresumidaseria:elciu-tadà Carles va deixar 1,2 mili-ons a sa filla Cristina per aju-dar-la a comprar-se un humilpalauet que valia 5.800.000euros. Bé, i també per pagarels altres 3 milions d’eurosque van costar les obres alpalauet(quesipintesleshabi-tacions de la canalla, que sicanvieslacortinadeladutxa...res, detallets). Total, que unaparella jove i amb quatre fillsva haver d’afrontar despesesper un valor total de 9 milionsd’euros.¿Enténvostèaraper-què el marit de la noia enqüestió va haver de buscar-seuns ingressos atípics? Si ésque la vida està molt dura...

Però pitjor va ser per al pa-re. El seu sou brut anual és de292.752euros,repartitsentre140.518deretribuciói152.233de despeses de representació.D’aquícaltreure,segonsvadiral seu dia el secretari general

de la Casa del Rei, una reten-ció del 40% (curiosament lalleid’IRPFparladel51%,peròsegurament estic equivocat).És a dir, el sou net anual delpapàésde175.652euros.Aixòvol dir que el préstec va signi-ficar, així a ull, donar el sou(sencer)devuitanys.¿Notro-baqueésundetallmoltentra-nyablequeafegeixencaraméscampechanía a la campecha-nía ja habitual? Imagini-s’ho,tot un rei va estar-se vuit anyssense gastar-se ni 50 cèntimsen tramussos per poder fer unbonregalalasevaestimadafi-lla.LasortésquearalanoiahatrobatduesfeinesaSuïssaqueli permetran ingressar600.000 euros (bruts) a l’any.Iaixòemreconfortamoltper-què vol dir que ho tindrà moltmés fàcil per poder tornar elpréstec. Qui va dir que aques-ta generació viuria pitjor queels seus pares?

lallambregada

Joan Carles,un pare generós

IU FORN - PERIODISTA

47passi-hobé


EL REFRANY DEL TEMPS

“El setembre començaràs i una Moritzet beuràs”

El consell

Que no us sorprengui

Temps assolellat i estiuenc a curt termini, amb temperatures que avui pujaran finsi tot una mica més que ahir al migdia. Aquesta setmana estarem pendents d’uncanvi de temps que a partir de divendres pot provocar pluges en molts indrets.

divendres dissabte

MIQUEL BERNIS

La setmana

dijous diumenge

Dimarts, 3

No programeu activitats a l’aire lliu-re per al cap de setmana que ve si lespodeu fer algun altre dia. Per ara,s’entreveuen xàfecs importants.

Avui la tramuntana deixarà de bufar.Després d’uns quants dies al nord,passarem a vent feble d’entre sud isud-est els dies vinents.

PARTICIPA EN EL CONCURS A TRAVÉS DE #tweetsifasol

ELTEMPS

Dimecres, 4

AVUI DEMÀ

15 h 21 h 08 h 15 h

Barcelona 29º 25º 21º 28ºLleida 31º 26º 13º 30ºGirona 30º 25º 15º 29ºTarragona 29º 25º 18º 28ºValència 29º 25º 20º 29ºPalma 29º 25º 21º 27ºOlot 29º 21º 12º 28ºTortosa 31º 26º 20º 29ºIgualada 30º 24º 14º 29ºPerpinyà 30º 23º 18º 29º

EuropaMÀX. MÍN.

Madrid calor d’estiuLondres pocs núvolsParís calor d’estiuBerlín xàfecs feblesRoma calor d’estiuBrussel·les pocs núvolsEstocolm jaqueta primaAmsterdam pocs núvolsPraga xàfecs sobtatsLisboa calor forta

33º 18º25º 13º27º 16º21º 14º29º 19º24º 13º20º 9º23º 14º20º 12º34º 18º

MAX. MIN.

Atacs UnitsPaís amb un president

que vol intervenir a Síria peròprimer busca l’aval del

Congrés. @frandomenech

SiriasamentManera en què ningú

no afronta una guerra civilon va morint gent cada dia.

@RicardVic

TRAMpaApuntar-se a la #viacatalana

i després no presentar-s’hiper fer boicot. @xdocampo

PSiCodramaRentrée socialista en què n’hi

ha que volen exorcitzar algunsdels seus esperits més lliures.

@Marceli1967

Gal·lecticL’última bestiesa del Reial

Madrid en forma de jugador.@trem_pere

Envieu la vostra paraula al Twitter @diccionara(hashtag #diccionara),

a facebook.com/diccionara o per e-mail a [email protected]

Coordina: Fran Domènech

DICCIONARA

La pudor de Telecinco

Divendres a la tarda Paz Padilla s’aco-miadava com a presentadora diàriade la versió d’estiu del Sálvame. Ha

substituït Jorge Javier Vázquez mentre es-tava de vacances en la tasca d’esperonar lesferes del circ de Telecinco. Per tancar el pro-grama de manera emotiva li van regalar unram de flors i ella va fer un discurs final ambaquella facilitat tan característica que tenenper convertir en un drama qualsevol tràmit.PazPadilla,queincomprensiblementperdu-rarà en el càrrec de domadora secundària enel Sálvame regular, es va abraçar a les flors iva destacar el mèrit de l’equip de treball delprograma. “Gracias al equipo, pero especial-mente al que está detrás de las cámaras. A to-da la gente que trabaja aquí cada día y queustedes no pueden ver desde sus casas. Algu-nos dicen que este programa es telebasura pe-ro esto es mentira, porque este programa estámuy bien hecho y hay grandes profesionales.Esto no es telebasura”. L’afirmació rotundade Paz Padilla posava al descobert un delsmés grans malentesos de la televisió: la ten-dènciaapensarquelateleporqueriaestàmalfeta.Ino.Sovint,ladeixallatelevisivaeviden-ciagranshabilitatsmediàtiques.Sálvameial-tres programes amb idèntic ADN estan fetsdes d’un enorme coneixement del mitjà. Te-

críticatvMÒNICA PLANAS - PERIODISTA

nen ritme, saben crear conflictes perma-nents, atrapen l’audiència i incrementen lesexpectatives fins a límits insospitats. Sabenjugarlacartadelfactorsorpresaidominenlaconstrucciód’esquersperferbadarelsespec-tadors davant la pantalla. No és estrany queespectadors amb criteri i raonament sufici-ent per detectar la deixalla es quedin engan-xats observant amb fàstic allò que emetenaquests espais. Per més repugnància que ensgenerin,algunavegadahemaguantatmésdelqueenspensàvemobservantambunaganyo-taelsexcrementsaudiovisuals.Éselmerdingen comptes del zàping. En comptes de canvi-ar de canal, ens hipnotitza en contra de lapròpia escala de valors. La màgia de la por-queria és que a vegades juga amb la capaci-tat d’astorar-nos o provocar-nos. I desprésens escup amb l’enorme sensació de fàstic.Paz Padilla, en canvi, des de la mateixa tele-porqueria està convençuda que aquest sub-gènere televisiu no és el que ella practica si-nó un altre (que no va especificar). Conside-ra que és una qüestió de qualitat visual i nopas de continguts. Per ella, aquest engranat-ge perfecte i massiu de fabricar contingutsbaixos,morbosos,immorals iordinaris noésteleporqueria. És ben bé que, al capdavall,l’única merda que fa fàstic és la dels altres.

EtiquetesPaz Padilla va afirmar

convençuda que‘Sálvame’ no ésteleporqueria

3.9.2013

Divendres, durant la pre-sentació de la temporada,Eduard Pujol, director dela ràdio del Grup Godó, vadir que “si Pla, Dalí i Tàpi-

es fossin vius, escollirien RAC1 perparticipar-hi com a tertulians”. La fra-se va fer tanta fortuna que l’endemàLa Vanguardia (del mateix grup) vapublicar-la. I un dia després el con-ductor del programa matinal, l’admi-rat amic Basté, pràcticament la va re-petir en una entrevista que li feien. Dic“pràcticament”, perquè diguem queva desconvocar en Tàpies. Va dir que siDalí i Pla fossin vius voldrien partici-par en les seves tertúlies. En aital en-trevista, per cert, hi sortia retratat demanera al·legòrica. Dormia vestit iamb les ulleres al damunt d’un coixí(de flors) i la ràdio sota l’orella.

Fa dies que no puc deixar de pensaren Dalí i Pla com a tertulians d’en Bas-té (vull pensar que en Tàpies tindriafeina amb la Terribas). I la veritat ésque trobo que donarien molt bé. Elsdilluns, doncs, a l’escaleta hi figurari-en els noms dels tertulians P. Rahola,X. Sardà i S. Dalí. Però S. Dalí, en llocde menjar-se els croissants que sem-pre diu en Basté que es mengen, se’lsposaria al cap. I un cop fet això, decla-maria: “Raaaa...hooool·laaaa! Estoooes suuuurrealiiiistaaaa!!” I aleshoresen Basté potser faria allò que fa de re-partir els torns. “No parlem tots alho-ra que a casa no ens entenen. Per al·lu-sions, Pilar. Salvador, sisplau, silenci”.

Pel que fa a Josep Pla, jo el veig decomentarista de sèries televisivesamb en Toni de la Torre. La seva pro-verbial manera de posar adjectius detres en tres brillaria com mai: “Prisonbreak és una sèrie insulsa, emporda-nesa, salivar”, diria. “Però The walkingdead és vibrant, peremptòria i mercu-rial”. I que modern que semblaria ambaquella boina al cap, mentre en Bastéli llegiria els correus dels oients, que lipreguntarien per la segona tempora-da de House of cards.

TOVALLONS NEGRES

Dalí, Pla,Basté...

EMPAR MOLINER

Joc d’intolerants

És una evidència incontrovertible que elspartits contraris a la independència deCatalunya segueixen sense trobar argu-ments per oposar-s’hi. I ja han tinguttant de temps per pensar-hi que, a

aquestes altures de la pel·lícula, tot fa sospitar queno n’hi deuen haver! És cert que entre ells –PP iPSC– estan dividits, però no pas perquè no coinci-deixin en el projecte polític nacional, que és el ma-teix, sinó perquè a Catalunya, just perquè el seuprincipal marc de referència és l’espanyol, no po-den deixar d’estar radicalment confrontats. Quindrama! Com a catalans, PSC i PP són a la mateixabanda, però com a espanyols, que és en allò que co-incideixen, Espanya els enfronta. Només C’s s’esca-pa de la contradicció –i se’n beneficia– perquè, tam-bé paradoxalment, és l’únic partit dependentista es-trictament català o, com es deia abans, no sucursa-lista. És ben bé que, recordant Pascal, es pot dir que“la política té raons que la raó desconeix”.

L’ÚNIC ARGUMENT CONTUNDENT del de-pendentisme l’he llegit d’un analista espanyol, el se-nyor José Antonio Zarzalejos, que sosté que cal des-cartar la independència de Catalunya perquè és im-possible. (Val a dir que és un argument tan prim comel dels que creuen que la independència arribarà sim-plement perquè és inevitable.) El de Zarzalejos és unargument que, encara que sembli poc elaborat, té unagran capacitat de convicció. I la té perquè es basa endos grans atots. Primer, en la comprensible resistèn-cia mental a acceptar que allò que fins fa quatre di-es semblava inamovible ara pugui canviar. I, segon,en l’ús de la força: és impossible perquè Espanya novol, i punt. És aquell gran argument dels pares deses-perats: “És no, perquè t’he dit que no!” Vull dir quela seva capacitat de convèncer és que no entra en con-sideracions de si la independència és un dret demo-cràtic o no ho és, en si és millor per als catalans o no,en si és conseqüència de la incapacitat d’Espanya perconcebre’s com a realitat plurinacional, etc. Res d’ai-xò: cal ser dependentista perquè no es pot ser altracosa. No cal dir que és l’argument al qual s’aferrentots els que creuen que un canvi d’estatus polític a Ca-talunya els perjudicaria personalment. Com que noqueda gens bé dir que no vols la independència per-què et toca els interessos, és veritat que l’argumentde la “impossibilitat” és el més elegant i, de fet, l’únicque queda.

PEL QUE FA ALS QUE VOLEN entrar en raons,els arguments no s’aguanten per enlloc. Pere Navar-ro i Sánchez-Camacho, per exemple, no paren deprovar-ho. Però en lloc d’arguments, els surten ex-

MANOLO GARCÍA

CANTUS FIRMUS

El que divideixles societats

modernes no sónles discrepàncies

internes, sinócom es reacciona

davant ladiscrepància

cuses de mal pagador. Tot són pors, amenaces o in-sídies que es desmenteixen soles... L’excusa quegairebé les sintetitza totes és la de la suposada rup-tura de la cohesió social, de la qual ja hem parlataquí manta vegada i a la qual cansa haver de tornar.Perquè, en realitat, allò que divideix les societatsmodernes i avançades com la nostra no són pas lesdiscrepàncies internes, fins i tot més radicals queles nacionals, com poden ser les religioses, les èt-niques o les futbolístiques. No: el que divideix éscom es reacciona davant de la discrepància.

DE MANERA QUE SI ALGÚ vol saber qui jugaa trencar la cohesió d’una societat com la catalana,que busqui entre els que no deixen decidir democrà-ticament quina és la voluntat de la majoria, perquèno estan en condicions d’acceptar-la. O que reme-ni entre els que, tot i que diuen que respecten el dreta decidir, després hi posen condicionaments que ensabotegen la possibilitat perquè se saben perdedors.El que divideix les societats no és la diversitat: és laintolerància a acceptar-ne les conseqüències.

Salvador CardúsDEMÀJosep Ramoneda

ambfilosofia.files.wordpress.com...NÚMERO 1002 1,30 EUROS DIMARTS 3 DE SETEMBRE DEL 2013 PAUL...

Documents

Transcript of ambfilosofia.files.wordpress.com...NÚMERO 1002 1,30 EUROS DIMARTS 3 DE SETEMBRE DEL 2013 PAUL...