> OPIMO'SCOALISIA

ArticlesRaimon Obiois, El debat sobre l'esquerraFelip Lorda, Quina crisi i de quina esquerraJosep M. Riera, Els reptes del socialismea Catalunya

HistoriaJosé Luís Martín Ramos,L'articulació federal del ^socialisme cátalaCarmel Rosa, CL'aportació del P.O.U.M.al projecte socialista

Temes actuáisLíuís Bordas, ,Els resultáis electorals del29 d'abril de 1984 %%w

Mercedes ArozLa política nacional del PSC ¡Manuel Royes,Els servéis municipals i el futurde les ciutats a CatalunyaJosep Verde i Aldea, La prioritat europea tJoaquim Moneiis, La política económicadel govern socialista

1984, abril-setembre

SUMARI

PRESENTACIÓ

EL DEBAT SOBRE L'ESQUERRA

QUINA CRISI 1 DE QUINA ESQUERRA

ELS REPTES DEL PENSAMENT SOCIALISTA .

Historia viva

EL SOCIALISME A CATALUNYA 1 LA SEVAARTICULACIÓ AMB L'ORGANITZACIÓSOCIALISTA DE L'ESTAT José

LES APORTACIONS DEL P.O.U.M.AL SOCIALISME DE CATALUÑA

Mosaic de temes actuáis

ALGUNES REFLEXIONS SOBREELS RESULTATS ELECTORALS DEL29 D'ABRIL DEL 1984 A C A T A L U N Y A . . . .

LA POLÍTICA NACIONAL DEL PSC

SERVÉIS MUNICIPALS I EL FUTURDE LES CIUTATS A CATALUNYA

. . . . Raimon Obiols

Felip Lorda

J.M. Riera

} Luís Martín-Ramos

Carmel Rosa

Lluís Bordas

. . . Mercedes Aroz

. . . . Manuel Royes

LA PRIORITAT EUROPEA Josep Verde i Aldea

ELS CONDICIONAMENTS DE LA POLÍTICAECONÓMICA DEL GOVERN SOCIALISTA . . . .

Correspondencia

Joaquim Monells

"POPINIO1 J SOCIALISTADIRECTOR: Pere-Oriol Costa

CONSELL DE REDACCIÓ: Mercedes Aroz, Marta Mata, Higini Clotas, JosepSala, Lluís Armet, Josep M. Vegara,J. Antonio González-Casanova

REDACCIÓ: Albert Musons, Joan Fuster ¡ Vicenc Sanclemente, coordinador.

DISSENY GRÁFIC: Josep M. Serra ¡ Manel Esteve

DIBUÍXOS: Enric Comenzaría (Corb)

FOTOGRAFÍA: Josep M. Contel i Arxiu

EDITA: Partit deis Socialistes de Catalunya

Adrega: C/. Nicaragua 75, teléfon 321.01.00Imprimeix: CopiArt, S.A. - Villarroel 81 - Barcelona-11D.L. B. 19.683/84

PRESENTACIÓ

D'encá de la darerra aparició de I'OPINIÓ aLcarrer, la situació políticaa Catalunya és sensiblement diferent. El primer número de la nova etapad'aquesta publicació va editar-se abáns" d'un períodé electoral esperanga-dor i incert, com un repás exhaustiu a la gestió; deTadministració catalanaen el període 79-83. Era necessari, i fins i tot diríem imprescindible, que l'es-querra fes aquesta valorado crítica.

Les eleccions autonómiques catalanes foren guanyades fa ja sis mesosper la coalició Convergencia i Unió, que intenta aglutinar un llarg ventall ideo-lógic sota la idea del «nacionalisme globalitzador». El Partit deis Socialistesde Catalunya va sortir confirmat com a principal forca d'oposició del governconservador, i com a col-lectiu que ha de recollir tot el ventall d'opinions deles forces d'esquerra, progressistes i democrátiques del nostre país.

L'OPINIÓ, com a mitjá de comunicado emmarcat en un espai-tempsconcret, apareix aquest cop fent-se ressó deldebat obert que s'ha plantejatsobre el futur de l'esquerrra i deis partits d'esquerra a Catalunya, aportant-hi el nostre gra de sorra.

El socialisme cátala, en la seva plasmació a través de tantes organitza-cions com hi ha hagut des de fináis del segle passat fins avui, ha aportatuna trajectória histórica d'honradesa i lluita per la democracia encomiable.No podem renunciar, dones, des d'aqüestes planes, a recuperar cada bride la nostra historia col-lectiva. I en aquest sentit presentem els dos articlesque ens faran repassar "la vella memoria".

L'Opinióapareixaquest copfent-se ressódel debatobert ques'ha plantejatsobre el futurdeis partitsd'esquerra aCatalunya, i ales portes delIV Congrésdel Partit querepresenta lamajoria ^

<o,

No podíem ser aliens al període congressual en qué ens trobem els mi-litants socialistes, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. Per aixó hemvolgut afrontar amb valentía una miscel-lánia de temes d'opinió que marquenalgunes de les prioritats del nostre projecte polític: el projecte nacional, elsmunicipis, la prioritat política europea. I finalment, oferim una análisi, sensecomplexos ni adhesions apriorístiques a la política económica del governsocialista de l'Estat.

Cal dir també que en aquest número obrim una secció nova, a la qualvolem donar un émfasi especial: la de la Bústia oberta, per ais lectors quevulguin aportar la seva ploma al diáleg ideológic obert des del socialisme.

L'OPINIÓ SOCIALISTA, com a portaveu del partit representatiu de lestorces de progrés al nostre país, no deixará de teñir un espai obert per ales reflexions deis militants, simpatitzants i lectors. Contribuint amb humilitata la construcció d'un marc ideológic que possibiliti el grau máxim de desen-volupament de la llibertat i de la igualtat a la Catalunya de demá.

? OPIMOSOCIALISTA

El debat sobre l'esquerraRaimon Obiols

Sempre es fa difícil comprendre l'abast o el sentit de fenómenscomplexos quan aquests están passant davant deis nostres ulls; quanles modificacions encara no s'han introduít, sino que s'estan produint.És difícil i fascinant alhora.

Aquesta és per a mi la causa de l'atracció concitada per les Jor-nades celebrades a Girona sobre l'esquerra a Catalunya —i tambédel relatiu desconcert que han ocasionat—.

Succeeix que hi ha molta gent que té, avui, la sensació que dinsl'esquerra de Catalunya s'estan produint fenómens importants: quehi ha crisis i desagregacions, pero també processos de renovació ide reagregació d'idees, de grups i de persones. Que quelcom de se-rios está passant, i que aixó modifica els vells panorames i ádhuc lesveléis formes d'organització.

Per aixó, a Girona, mes que grans análisis el que s'esperava—possiblement— eren senyals significatius que permetessin orientar-se en aquest període de sordes modificacions.

I a I'hora de valorar aqüestes Jornades és molt mes interessantdestriar si aquests senyals han comengat a aparéixer que no pas limitar-se a remarcar, per enésima vegada: 1) que l'esquerra (totes les es-querres) experimenten avui grans dificultáis per a fer front a la crisidel Welfare State en una fase de bloqueig del creixement económic,d'escassetat accentuada de recursos i de crisi fiscal de l'Estat; i 2)que l'esquerra (totes les esquerres topen, a Catalunya, amb molt se-rioses dificultats per fer front a l'unanimisme carismátic del naciona-lisme conservador, per vel-leítoses i propagandístiques que siguin lesseves propostes i formulacions.

Una visió estrábica deis debats de Girona portaría a la conclusióque no ha donat de si alió que hom esperava (si s'esperava una res-posta miraculosa ais problemes plantejats). En realitat, fixant-s'himes,hom pogué detectar-hi alguns senyals orientatius (si és que el que secercava era aixó). La cosa no té mes importancia: l'autocomplaengamasoquista en el diagnóstic pessimista és un fenomen almenys tanvell dintre l'esquerra com la capacitat d'aquesta per reaccionar,recuperar-se, analitzar, imaginar, lluitar.

Pels qui estem a favor el segon d'aquests fenómens, alió que im-porta, dones, és mirar un xic mes enllá i tractar d'afinar la visió depossibles escenaris de futur.

Cree que s'imposen, en aquest sentit, algunes constatacions:

1) La dinámica de transformacions en curs en els sistemes de pro-ducció i consum (económics i culturals),está modificant tan pro-

fundament el sistema d'organització de la vida social i de lesrelacions ¡nterpersonals que les organitzacions clássiques del'esquerra (polítiques, sindicáis, socials...) mostren inadaptacionsimportants i requereixen, per tant, processos d'autoreforma nomenys importants.

2) Els partits d'esquerra, a casa nostra, viuen encara de l'herén-cia (amb connotacions negatives i també positives) del "partitmodel", el SPD de comengament de segle. Viuen encara, ád-huc sense saber-ho, del mite i la nostalgia del "partit model",tan ben estudiáis per Annie Kriegel, el partit omnicomprensiu,omniscient, dirigent i guia d'organitzacions colaterals, en crei-xement orgánic permanent, a la conquesta de l'hegemonia.

3) L'autoreforma deis partits esquerrans s'imposaria, si mes no,perqué, en tant que estructures organitzades tradicionalment,no poden ser ja l'únic instrument, primari i exclusiu, de socialit-zació política i conformació de valors i consensos, tal com ha-via estat en el passat, en époques de grans coHectius socialsi culturáis compactes i homogenis.

4) Avui, la diversificado de rols i la fragmentació d'interessos faque sorgeixin molts processos d'agregado, solidaritat i identi-tat col-lectives, en ámbits diferenciáis respecte a les situacionsi estructures organitzatives tradicionals.

5) Tendeix, per exemple, a generar-se un associacionisme difúsi poc estable, amb una pluralitat de centres de decisió i de for-mació de consens, generant un dinamisme que tendeix a augu-rar unes noves formes de fer política.

6) Aquesta tendencia, general a tot Europa, pren a Catalunya uncarácter específic i probablement únic, com a conseqüénciade la peculiaritat histórica de la transició dictadura-democracia,que ha produít fenómens polítics i generacionals específics (desde la crisi profunda d'algunes organitzacions fins a I'existenciad'amples coHectius de no afiliats amb capacitat potencial d'ini-ciativa i mobilització).

A partir d'aqüestes constatacions, hom podría efectuar una pre-visió fonamentada en un cert pacte implícit entre els protagonistes dedos processos col-lectius: el procés a l'interior de les formes-partit, versl'autoreforma d'aquestes, i el procés d'agregació d'iniciatives de nouassociacionisme fora deis partits.

Les discussions essencialistes, els grans interrqgants, les temp-tacions de refundició serien, en aquesta perspectiva, vies equivoca-des. Probablement, alió que podría servir de ciment constructord'aquesta nova situació és la voluntat de projecte i la unitat i confluenciad'interessos. Voluntat de projecte: per tal de construir no pas paradi-sos llunyans, sino espais concrets per al nostre futur personal i collectiu.Des del propi espai físic fins a l'espai-llibertat, l'espai-informació ol'espai-pau.

Unitat de confluencia d'interessos: des de l'obrer aturat fins al jo-ve que no vol que "li facin" el seu futur, fins al periodista que s'indig-ría de teñir por d'escriure Iliurement alió que pensa o el professionalque creu que la modernització és quelcom mes que un recurs retó-ric, etc.

A Girona hi havia —és la meva impressió— una actitud de recer-ca d'alguna cosa per la qual val la pena actuar. Quan aquesta cosaes perfili, jo no tinc dubtes que produirá una explosió d'acció.

Per ais qui estem en la responsabilitat deis partits i de la políticaaquesta expectativa no és poca cosa. Caldria aquí recordar els motsde Jefferson: "Si un dia els nostres conciutadans es desinteressessindeis afers públics, vosaltres i jo, i el Congrés i les Assemblees, els jut-ges i els governadors, tots esdevindríem llops".

Quina crisi i de quina esquerraFelip Lorda

L'home d'esquerres, peí fet de ser-ho, porta dins de si el desig de lautopia, el somni d'una realitat social diferent a la que viu i la necessitat d'unaautoreflexió. Podríem dir que sempre esta en crisi. La crisi d'avui de /'es-querra no és cap fet insólit, porta la crisi en els seus propis signes.

El que realment esta en crisi, segons fautor de l'article, és un deis mo-dels concrets de partits d'esquerres, i mes concretament el model de partitcomunista actual a l'Europa Occidental.

El fet que l'esquerra reconegui la sevapropia crisi i decideixi meditar-hi mirant-se cap endins, a la manera d'un examende consciéncia, com es fa darrerament,és molt de l'esquerra. La rao és quasiobvia: fhome d'esquerres en exercici nodisposa d'altre contrast, en la seva acti-vitat especulativa i en la seva práctica, queel de la seva consciéncia/consciéncia,órgan de doble fundó complementaria, laintel. lectiva i la moral. Ja Marx ens niremet; com a diapasó de conducta, endistingir entre consciéncia falsa (l'ofus-cada per la malicia o l'alienació) i cons-ciéncia real (la que, des del postulat básicde íemancipació de l'ésser huma de lesservituds materials i espirituals que pateix,es manté alerta davant les dades i factorscerts que informen un estat de cosesinjust, i fins i tot, de vegades, absurd,l'existéncia del qual es deu en bona part ala consciéncia falsa tant deis explotadorscom de les seves correlatives victimes).

A diferencia de l'home de dretes tipie,la pedra de toe del comportament delqual son, per molta alquimia ideológicaque hi posi, els béns cfaquest món i elmanteniment de la seva avantatjosa posi-ció social, realitats en bona mesura en-cara vigents en l'actualitat, constituint alvoltant d'aixó una classe minoritaria, enpossessió, pero, de poderosos ressorts,sobretot íeconómic i el que enllaca ambla inercia tradicional, el d'esquerres es veuimantat per la utopia, el somni d'unarealitat económico-social, al seu judici,millor, en tot cas diferent, de la que viu. Ladreta pugna per la perpetuació, quan no

la retroacció, de la situació existent;l'esquerra, en canvi, malda per modificaraquesta situació donada, a inspiraciód'una utopia presidida peí principi del bégeneral. D'aqui ve que l'esquerra oscil.lientre l'adhesió irreductible, dificilmenteficac, a la utopia i el drama de la tensióentre utopia i realitat establerta. Aquestaoscil. lacio es troba a la base de lainestabilitat doctrinal de l'esquerra, per-pétuament condemnada a revisareis seuspostuláis estratégics i táctics al ritme de larealitat canviant, sense perdre de vista,pero, el punt de referencia ¡rrenunciable,la finalitat última.

No és, per tant, que l'esquerra estiguitravessant actualment una crisi insólita,sino que porta la crisi en els seus propissagins. La historia de l'esquerra, amb elsseus constants debats, congressos, in-formes, ponéncies i ressolucions, els seuscorrents diversos, les seves escissions perqualsevol picabaralla ideológica i les se-ves exultants reunificacions de férvidacamaradería, amb la variada abundancia,en fi, de les seves sigles organitzatives, deles quals només molt poques han resistit elpas del temps, no és altra cosa que lacrónica d'una crisi incessant. I aquestacompulsado infatigable de la realitatdonada amb la possibilitat d'apropar-lacada vegada mes a un idean i elsconsegüents titubetjos que aixó com-porta, sense violentar mai, pero, els límitsde la causa final, lluny de desficiar l'au-téntic home de l'esquerra, en constitueixla seva máxima justificado.

Ara bé, alió que mes es destaca en els

Contra el pessimisme estéril

L'esquerra espregunta

aquests dies aGirona sobre

el seu futur. ElMón també

participa enel debat

LMQN

UN FUTUR A DEBAT

moments actuáis de la dita crisi del'esquerra no son tant les cavil.lacions quesempre fhan inquietada, com la mancad'adequació de les corresponents orga-nitzacions al camp de l'acció que els éspropi: la societat, regida peí sistemademocrátic d'Occident i subjecta a unaevolució tecnopolítica trepidant. En aquestsentit, enlloc de la crisi de l'esquerra, fraseque, com hem vist, és una mica tauto-lógica, seria molt mes exacte parlar de lacrisi deis partits polítics de l'esquerra,com ja proposaven fa uns anys AlainTouraine («L'Aprés Socialisme») i AndreGorz («Adieux au proletariat»).

Pero, quins son els partits políticsdesquerrá? A mes de les organitzacions

de progenie bakuninista que es procla-men apolítiques i apartidistes, no quedenaltres partits polítics desquerrá que elsd'ascendéncia, propera o remota, mar-xista, o sigui, els que es denominen a simateixos socialdemócrates, socialistes icomunistes. Dones bé, peí que fa almodel de partit i a la incidencia en elselectorats, és d'una evidencia meridianaque la crisi sha encebat, d'una manera,fins i tot, exacerbada, en les formacionscomunistes, fins al punt que en l'intent derecomposar-se enfront el món occidentals'han vist obligades a abjurar, amb mes omenys franquesa, de bona part de lesseves teories, de les seves táctiques i de laseva historia (eurocomunisme), sense que

aixó, després de tot, els hagi servit degran cosa.

El socialisme, en canvi, el de la IIInternacional —per entendre'ns—, haquallat en partits polítics que, a mig camíentre el reformisme socialdemócrata i latransformacio revolucionaria de la socie-tat burgesa i al dictat d'un pragmatismepossibilista, han jugat a Occident, durantles darreres décades, un paper historie deprimer ordre, que no ha contribuít, comsol afírmar-se des de posicions margináis,a la reproducció del sistema, sino quen'ha fet néixer un de nou basat enl'economia mixta, cada cop mes impulsorde la igualtat social ¡ de la participado detots els ciutadans en la cosa pública i en elproducte general del treball, atent a laprofundizado de la democracia i garan-tidor de les llibertats individuáis i col-lectives. Aquesta esquerra, en la cons-ciéncia de la qual segueix lliurant-se lalluita entre la utopia i la realitat de cadamoment, que sha negat fermament,pero, a sagrificar les generacions actuáis aun hipotétic futur perfecte adoptant la viade la democracia formal, la menys do-lenta de totes les imaginables, aquestaesquerra no s'ha equivocat en els seusplantejaments ni les seves formes organit-

zatives han entrat en crisi, llevat d'algunsaspectes secundaris. Els seus models departit i els seus programes han obtingutgrans éxits democrático-populars (Fran-ca, Alemanya, Holanda, Bélgica, GranBretanya, Grecia, Espanya...) i res nosembla indicar ara per ara que vagin asucumbir en un futur proper ais efectesd'una crisi especial. Crisi sí, la de sempre,la consubstancial al pensament de ¡'es-querra; la que s'atribueix, pero, ais partitspolítics de l'esquerra no afecta de maneraigual, ni molt menys, a tots ells. D'aquestasinécdoque —al. ludir al tot per una de lesseves parts— sen fa un ús aquests dies,en els debats sobre l'esquerra posats demoda, forca desajustat i no del tot honest.És de preveure que des d'un sector, elmes ¡mportant, de l'esquerra es repliqui aqui la submergeix, sense major distinció,en una crisi total i extraordinaria, amb lafrase clássica: «els morts que vos mateugaudeixen de bona salut».

Quan es parla de crisi no només callocalitzar-la amb precisió, sino que ésconvenient també calibrar-la en la sevajusta mesura i investigar la seva índole.Altrament es pot arribar a diagnosticserronis i a adoptar reméis contrapro-duents.

10

Els reptesdel pensament socialista

J.M. Riera

Qui pensi que aquest añide tracta de ressuscitar velles controvérsiessobre "marxisme sí - marxisme no" o bé la necessitat o no del retorn a"les esséncies autentiques", s'equivoca. El socialisme de fináis del seglevint —segons J.M. Riera— en un context clarament diferent del que visqueMarx, ha d'aparéixer defínint dos principis simples i clau: la igualtat i lallibertat. / és a partir de l'autogestió com es fan possibles i compatiblesaquests dos conceptes.

1. Crisi de societat,crisi del pensament

La perplexitat, la desorientado, la crisidel pensament social i polític de l'esquer-ra en el nostre país s'ha convertit en untópic que se'ns repeteix una i altra vega-da en qualsevol article, taula rodona, jor-nades o tertulia d'amics. És normal ques'utilitzi aquest discurs des de posicionsque pretenen desqualificar l'esquerracom a projecte alternatiu i eficag a Tac-tual crisi. El que comenga a ser mes preo-cupant és que sentim les mateixes lamen-tacions deis que han passat de «l'optimis-me revolucionan» mes increméntatele ala impotencia i pessimisme mesdesmobilitzador.

Seria absurd pretendre que el pensa-ment d'esquerres, i en concret el socia-lista, es mantindria refrectari a tot el queha passat al llarg d'aquests darrers deuanys. Només les sectes i l'idealisme mesdogmátic pot viure al marge de la reali-tat que l'envolta. En aquests deu anyss'han produ'ít tal quantitat de mutacionsque encara son difícils d'avaluar en lesseves reals dimensions. Estem vivint unacrisi que afecta les mateixes arrels de lacivilització que s'ha construít a partir dela revolució industrial i que ha compor-tat un model de creixement que ara sem-bla que s'ha esgotat.

A Catalunya i a Espanya, aquesta cri-si ens afecta particularment amb el queha estat el procés de transició política i

el canvi d'un sistema totalitari a un régimdemocrátic. Els esdeveniments s'hansucceít amb tal velocitat que no han po-gutserdigeritsamb latranquillitat neces-sária. Així hem passat d'un intent de copd'estat a un govern del PSOE i a Cata-lunya hem assistit a la pérdua de l'hege-monia de l'esquerra que semblava indis-cutible i irreversible. L'esperanga que lainstaurado de les llibertats significaría uncanvi profund social, económic i culturalno s'ha correspot en la realitat.

Tots aquests fets han convulsionat elsmoviments i organitzacions de l'esquerra,paralitzant la capacitat de reacció davantd'aquests fenómens. S'han multiplicat lesactituds defensives i el tancament en elpragmatisme sense cap projecció. Engran part aqüestes actituds no son mesque les respostes que adopten amplissectors socials davant la crisi: el corpo-rativisme.la por a la inseguretat, el retorna la vida privada...

El pensament socialista —i l'esquerraen general— ha de trencar aquesta me-na de «lógica de la crisi» i ha de plantejar-se aquests nous reptes amb una actitudracional enfront del pessimisme i del ca-tastrofisme i d'una plena obertura men-tal on no cápiguen ni dogmatismes ni fu-gues al passat, mirant de trobar identitatsperdudes.

2. Comprendre de quina crisi parlem

Aquesta radonalitat sense prejudicis ésimprescindible per intentar entendre el

11

que está passant. Perqué aquesta reali-tat és extremadament complexa i contra-dictoria. Es tracta d'un conjunt de fenó-mens económics i socials sense una di-recció massa definida que ha comportatl'aparició de nous escenaris que han inu-tilitzat doctrines i receptes fins araindiscutibles.

Per una banda, estem davant d'unacrisi económica greu, profunda i de llar-ga durada que afecta tots els sistemeseconómics, al marge del seu desenvo-lupament. Les crisis del petroli del 1973i 1979 han fet trontollar tot el model decreixement que semblava imparable unsanys abans. Les conseqüéncies d'aquestdesgavell son ben conegudes: augmentde l'atur, endeutament exterior, coHap-se deis páísos mes pobres... Una crisique ha coHocat en un horitzó possiblealió que ja semblava oblidat: la propia su-pervivencia de la humanitat. L'esgota-ment deis recursos naturals i la degrada-ció ecológica, el creixement demográfici, sobretot, el perill d'una guerra nuclearson problemes reals amb els quals enstoca conviure.

Pero hi ha una altra cara de la crisi. Es-tem entrant en un nou període: el de larevolució deis microprocessadors, de laincorporado massiva de la telemática irobótica al procés productiu amb les con-seqüéncies que comporta en els campsde la informado, les relacions laboráis i,especialment en dos temes claus: el po-der i el treball. Avui ja no és cap utopiapreveure que el treball huma pot sersubstituít en bona part per les maquines,augmentant la productivitat.

Estem vivint —i viurem— uns anys crí-tics. Aquella fe en el creixement il-limitat,en el productivisme, i el progrés lineals'ha esgotat. És difícil fer futurologia enun món tant canviant. Pero el que sí queestá ciar és que les coses poden anar percamins molt diversos: des de la propiadestruccíó de la humanitat fins a una mi-llora substancial de la qualitat de la vida;

des d'un desnivell cada cop mes acusatentre paísos rics i pobres a la instaura-do d'un nou ordre económic internacio-nal; des de la concentració del poder enpoques mans i, per tant, a un nou totali-tarisme o bé, una real democratització dela vida económica i cultural.

El que sí posa en evidencia aquestadoble cara de la crisi és la impossibilitatde mantenir i aplicar les formules i crite-ris «d'abans», d'una realitat que poc s'as-sembla a Tactual.

3. El marc teóric

Uns fenómens nous i diferents exigei-xen noves idees, noves formulacions i,sobretot, noves investigacions. No estracta d'enterrar i perjurar del que ha es-tat el pensament socialista. Aquest bagat-ge forma part indestriable de la nostrarealitat i de la memoria histórica del mo-viment socialista.

Conceptes com reformisme/revolució,revisionisme de dretes/esquerres, pú-blic/privat i d'altres que estaven al cor deles polémiques i divisions de l'esquerrano teñen avui el mateix significat perquéens referim a realitats diferents.

Les mateixes nocions de socialdemo-crácia i comunisme que han estat els dosmodels mes significatius del pensamentsocialista de les darreres décades son,a Tactualitat, de difícil acotado a l'Euro-pa occidental. El model socialdemócra-ta trontolla davant la crisi económica i del'Estat «benefactor». El fracás deis progra-mes d'alguns partits de l'esquerra—entre ells, els mateixos partitscomunistes— está motivat en la insisten-cia en voler afrontar la crisi amb recep-tes típicament socialdemócrates.

El mateix es pot afirmar del comunis-me. Aquest terme s'identifica amb el sis-tema polític, económic i social deis paí-sos de TEst. Els partits comunistes han

12

El pensamentsocialista hade trencaraquestamena de«lógica decrisi» i ha deplantejar-seels nousreptes ambuna actitudracionalenfront delpessimisme idelcatastrofisme.

estat relacionáis amb aquest corrent dinsel moviment socialista, i alguns d'aquestspartits van iniciar a fináis deis anys '60una seriosa revistó de les seves formula-cions enfront de la ideología soviética.Així neixia l'eurocomunisme. Pero, quéés avui 1'eurocomunisme? És identifica-ble amb el comunisme? Es tracta simple-ment d'instaHar-se com un corrent mesradical que el que expressen els partitssocialistes?

És, dones, prioritari, dedicar els millorsesfórgos intel-lectuals a reformular, uncop mes, quins son els instruments teó-rics que permetin una millor análisi de larealitat i, sobretot, una renovació del pen-sament socialista.

Per comengar, cal preguntar-nos quinha de ser el paper del marxisme enaquesta renovació. El marxisme ha es-tat la.font d'inspiració decisiva peí pen-sament socialista fins al punt de convertir-se en una doctrina que comportava una

visió globalitzadora i científica del món.La historia del moviment socialista és unasuccessió de polémiques sobre les inter-pretacions «correctes i objectives» delmarxisme enfront deis «oportunismes i re-visionismes» de tota mena.^ No es tracta, per tant, de ressuscitarvelles i estérils controvérsies sobre mar-xisme sí o marxisme no, o de retoms ales «esséncies» autentiques com si esti-guéssim parlant d'una creenga mítica oreligiosa. La qüestió s'hauria de plante-jar al revés: és avui el marxisme com aconcepció del món i com a ciencia so-cial un instrument teóric válid i suficientper comprendre la realitat actual i, a lavegada, oferir les pautes per transfor-mar-la?

Marx va viure a l'Europa de la meitatdel segle XIX i la seva teoría es va anarafirmant al calor de la primera revolucióindustrial i en un ambient en el qual pre-dominava la creenga en el progrés il-limi-

13

La crisi hacoNocat un

horitzópossible que

semblavaóblidat;

I'esgotamentdeis recursos

naturals i ladegradado

ecológica, elcreixement

demográfic i,sobretot, elperill d'una

guerranuclear, son

els problemesreals amb els

quals enstoca conviure.

14

tat, l'exaltació del cientifisme i el positivis-me a les ciéncies socials, l'optimisme enels canvis revolucionaris protagonitzatsper la classe obrera a l'Europa mes in-dustrialitzada... No cal ser clarivident perentendre que la realitat actual presentadiferencies qualitatives básiques amb elsfenómens que Marx analitza i explica.

L'actualització de les bases teóriquesdel pensament socialista ha de passar,necessáriament, per aquest fet tangible.I aixó significa que:

a) El pensament socialista no had'identificar-se amb el marxisme,entes com a doctrina totalitzadorai independent.

b) Les ciéncies socials son l'instru-ment básic per comprendre la rea-litat que vivim. S'han de.multiplicar

- els estudis i les investigacions so-bre els fenómens concrets que avuiens deixen mes perplexos i deso-rientáis. I és aquí on el marxismes'ha d'instal-lar. Les ciéncies so-cials, des de l'antropologia a I'eco-nomía passant per la sociología, es-tan impregnades de conceptes iformulacions marxistes.

c) El pensament socialista pot recupe-rar la seva iniciativa en aquest ter-reny que li permeti analitzar els fe-nómens, construir i experimentarles alternatives i dotar-se de la ca-pacitat política per aplicar-les. Sim-plificant: és l'hora de les investiga-cions interdisciplinaries a partir deles ciéncies socials i no ho és tantper les interpretacions filosófiques.És inútil divagar sobre l'Estat, la so-cietat civil o l'alienació senseplantejar-se qüestions com l'impac-te de la robotització en les relacionslaboráis, o la reforma de la segure-tat social o la transició de I'escolaal treball.

De la mateixa manera, el pensamentsocialista ha de defugir d'un perill evi-

dent: el del pragmatisme tecnocrátic.Ofegats pels próblemes quotidians querequereixen respostes immediates esbusquen les solucions eficaces, possiblestécnicament i que son, suposadament,neutres. Les mesures teñen sentit «perse» fent abstracció del fet que s'apliquenen una societat heterogénia, diversa icontradictoria. En definitiva, sense teñiren compte els dos principis que guien elsocialisme com a moviment polític i eco-nómic: la igualtat i la llibertat.

4. L'actualitat del socialisme auto-gestionari

El socialisme a l'Europa de fináis delsegle XX ha d'aparéixer com un gran mo-

Aquella fe enel crelxementillimitat, en elproductivismei en elprogrés lineals'ha esgotat.

15

viment altematiu, modern iamb una gransensibilitat ais fenómens nous, que esdefineix a partir de dos principis molt clarsi simples —i a la vegada, extraordinária-ment complexos d'aplicar— com son elsde la igualtat i la llibertat.

Son aquests principis els que dividei-xen el socialisme d'altres pensaments: elliberal-conservador —que prima la pro-pietat a la igualtat i la seguretat a lallibertat— i el totalitarisme —que renun-cia a la llibertat per un suposat igualita-risme—. Aquest binomi igualtat—llibertatcom dos valors universals i inseparablesés el que permet que s'hi senti identifi-cada la gran majoria de la poblado.

I és aquí on el concepte d'autogestióassoleix tota la seva significació. Per al-guns, parlar d'autogestió és tan utópiccom parlar de la desaparició de les clas-ses socials. Per d'altres, és millor arxivar-lo després deis canvis de la política delgovern francés o de la mateixa aplicadodel programa del PSOE.

Al contrari. L'autogestió és un concep-te clau per analitzar el que avui son qües-tions de primer ordre del pensament so-cialista: l'Estat, la societat civil, les refor-mes estructuráis, la planificado democrá-tica, la concepció del partit, el poder, lapropietat privada... A partir de l'autoges-tió és possible fer compatibles la lliber-tat i la igualtat superant el que han estatels problemes sense solució del movi-ment socialista i que, sorprenentment,han estat comuns a la socialdemocráciai al comunisme. El paper determinant del'Estat i la falta de cañáis de participadodirecta; la concepció de l'organització delPartit; la falta d'una teoria del poder, laidentificació entre propietat pública i es-tatal i altres formulacions han paralitzat lacapacitat d'análisi del pensament socia-lista que hatingut repercussions molt ne-

gatives peí conjunt de l'esquerraeuropea.

L'autogestió implica que els ciutadansson els protagonistes reals de l'acció po-lítica i, per tant, el projecte socialista hade partir d'aquest objectiu. El socialismeautogestionari está renyit amb un Estatcentralista i burocrátic, amb un partit detipus leninista, amb una administradoque no permet la participado directa,amb la divisió entre públic/privat, amb elcontrol de la informació per part de l'Es-tat o de grups determinats. No cal dir queaquest model a les actuáis circumstán-cies i en una societat tant complexa i con-tradictoria exigeix unes grans dosisd'imaginació i audacia.

Perqué els perills d'aquest model nose'ns poden escapar. Des de la seva uti-lització sense continguts reals, cosa quepot provocar-ne el desgast i desprestigi,fins a promoure actituds corporativistesdifoses en una especie de liberalisme quepot ésser profundament reaccionari i in-solidari. El socialisme autogestionari no-més té sentit — i , a mes a mes, viabilitat—si combina aquesta participado real ambles necessitats deis interessos generáis,el protagonisme de la societat civil ambl'eficácia i la coordinació a l'hora de pren-dre i aplicar les decisions.

El que s'ha dit fins aquí no tenia altrapretensió que apuntar alguns deis rep-tes que avui té plantejats el pensamentsocialista. Pero mes enllá d'invesigacionsi polémiques el que en aquests momentsés decisiu és l'actitud davant els nom-brosos interrogants que ens deixen per-plexos i desorientáis. I aquesta actitudno pot ser altra que el convenciment quetenim instruments per conéixer i modifi-car la realitat i que el present i el futur de-penen exclusivament de nosaltresmateixos.

16

Els socialisme a Catalunyai la seva articulació ambl'organització socialista de I'Estat

José Luis Martín-Ramos

L'investigador J.L. Martín va comprometre's a construir un article pera L'OPINIÓ sobre la perspectiva histórica de la relació entre les organitza-cions socialistes de Catalunya i el seu interlocutor de l'Estat. De l'estudise'n desprén una reflexió final ineludible: La unitat del socialisme a Cata-lunya no ha estat fins ara fácil, pero la seva divisió ha estat sistematica-ment font de segura debilitat.

Les dificultats que el socialisme haurád'afrontar fins a arribar a convertir-se enuna de les opcions fonamentals de Ca-talunya no haurien estat fácils de pronos-ticar quan, allá cap el 1888, varencelebrar-se els congressos constituentsdel PSOE i de la UGT a Barcelona i a Ma-taró precisament. Ambdós congressos,per mes que el nucli impulsor de 1'orga-nització socialista fos a Madrid, vandesenvolupar-se a l'escenari on es con-centrava la forga treballadora mes grande l'Estat, i on s'ubicaven la major partde les agrupacions locáis —13 de les20— que van enviar representants al con-grés fundacional del partit. Aquest era unpanorama inicialment esperancador que,aixó no obstant, s'havia vist ja enterbolitper l'enfrontament viscut entre el nuclimadrileny i el grup que a Catalunya lide-rava «Josep Pámies, historie dirigent deles Tres Classes del Vapor. Aquest en-frontament va restar al socialisme naixentuna important base obrera —per comen-car, la que es trobava enquadrada a lesTres Classes del Vapor— i va facilitar lapervivéncia del predomini anarquista i re-pública sobre el proletariat cátala. Unaanálisi de la polémica que va enfrontarels dos nuclis no pot deixar de posar enevidencia els errors doctrináis i polítics decadascun d'ells: el simplisme de la inter-pretado guesdista del marxisme o el"possibilisme" de Pámies que desdibui-xava el perfil socialista de l'opció que de-fenia. Pero, al mateix temps, tampoc noes pot deixar de reconéixer que la rup-tura suposará un tancament, per part dela jove organització socialista, a lestradi-cions sindicalistes i municipalistes del mo-

viment obrer cátala (en contrast amb elque faran els anarquistes i republicans,molts cops mes pragmátics que els pri-mers socialistes catalans).

Aquest primer mal auguri va teñir, la-mentablemente ocasió de renovar-se entemps posteriors. El socialisme cátala nosois no va recuperar el terreny perdut enel conflicte, sino que fins i tot va perdrepart de les forces amb qué comptava el1888. De les 16 agrupacions locáis quehi havia en aquella data es va passar a8 l'aríy 1902; la xifra total d'afiliats era si-tuada ais voltants deis tres centenars, un3 °/o deis efectius totals del partit a tot l'es-tat. I a aquest raquitisme, ja crónic, no hihavia contribuít la decisió de traslladar laseu del Comité Nacional de la UGT desde Barcelona —on havia estat des de1888— á Madrid.-Aixó pássáva quan,després del cop que, el 1898, havia re-but el régim de la Restaurado, la vida po-lítica catalana —per no parlar de la de totl'estat— va entrar en una nova etapa, enla qual el catalanisme conservador de laLliga anava a convertir-se en protagonistaprincipal. La decisió de la direcció socia-lista, preocupada prioritáriament per as-segurar un vincle estret entre les execu-tives del partit i del sindicat, enfonsavaencara mes el socialisme cátala en la se-va precaria situació. Pero no és nomésaixó, sino que també allunyava la propiadirecció socialista de l'estat de la proble-mática política de Catalunya; una proble-mática que haurá de ser fonamental pera la sort futura del régim de la Restaura-do, i que, únicament després d'unsquants anys, algunes comptades excep-cions, com Besteiro, sabrán discernir

lO¿ *

som una nació

GUANYEMLA CONSTITUCIO

que no ens retallinL'ESTATUT

CAMPANYA PROMOGUDA PER

L ENTESA DELS CATALANSC.D.C. E.C. E.R.C. F.S.C.(PSOE)P.S.C.PSUC

serem una nacióamb termes polítics positius.

No és necessari seguir pas a pas, de-talladament, la historia del socialisme aCatalunya en la primera década del se-gle per adonar-se de la pobresa de la se-va oferta política i organitzativa. Pobre-sa que va impedir-li sortir de raíllamenten el qual es trobava. Només en locali-tats isolades, com Mataró o Sitges, lesagrupacions tenien algún gráu d'influen-cia sobre la vida política local i sobre elseu moviment obrer. Fora d'aixó noméspodríem assenyalar que a Reus comen-gava a sorgir una nova generació de mi-litants que, si bé tindrien a la ciutat unainfluencia relativa, hauran de marcar unafita indubtablement positiva en la histo-

ria del socialisme a Catalunya. Panora-ma certament pobre per a una forga quevolia ser la palanca de transformado ra-dical de la nostra societat. Panorama enel qual, episódicament, destaquen laconstitució de la Federado Socialista Ca-talana, el 1903, i la dinamitado enregis-trada els anys iniciáis de Solidaritat Obre-ra, de 1907 a 1910. Aixó no obstant, laparticipació activa deis socialistes a Soli-daritat Obrera no va arribar a modificarla correlació de forces entre aquests i elsanarquistes en el si del moviment obrer,i es va ¡nterrompre a fináis de 1910, dei-xant així tot el terreny lliure per a la cons-titució d'una CNT rival no únicament deissocialistes a Catalunya, sino, amb el

18

temps, en tot l'ámbit del moviment obrerespanyol. Peraltra banda, la constitucióde la Federado Catalana, el 1903, foumes formal que real.

El 1905, la Conferencia catalana de lesagrupacions socialistes havia demanifestar-se a favor de la seva recons-titució, i encara que aquesta reconstitu-ció es féu efectiva de 1908 a 1909—precisament en els moments de mesgran activitat de Solidaritat Obrera—, des-prés de la vaga de juliol de 1909 —la de-fectivament anomenada SetmanaTrágica— va entrar de nou en un perío-de de letarg, fins que, el 1910, seria po-sada en, marxa una altra vegada.

La Federado Catalana era un instru-ment que, des del punt de vista organit-zatiu tendía a superar la paralització enel terreny de la política general, de la qualpatia una forga socialista estructurada so-bre la base d'agrupacions que limitavenla seva actuació, en el millor deis casos,a l'ámbit de lá seva localitat. Pero fou uninstrument buit en la mesura que no vaassumir amb iniciativa l'impuls d'unapráctica política que respongués a lescondicions especifiques de Catalunya.Aixó es reflectia en la manca d'una posi-ció programática sobre la concepció del'estat i els requisits concrets, aquí, abansi ara, de la lluita per la democracia.Aquesta situado comengá a modificar-se,amb una perspectiva radicalment inno-vadora, en el si del socialisme espanyolquan, en el Congrés de la Federació So-cialista Catalana, celebrat a Reus el 1914,l'agrupació d'aquesta localitat va plante-jar l'anomenada "qüestió catalana" i vaproposar d'adoptar sobre aquesta qües-tió un posicionament ciar, que superesla vella denuncia que identificava les rei-vindicacions catalanistes i la burgesia. Elnou curs endegat, que tenia en Recasensi Mercader l'impulsor fonamental, va ob-tenir la seva plena reválida en el Congrésde la Federació —celebrat el 1916 aTarragona—, en aprovar-se per unánimi-tat la resolució de "proclamar la neces-sitat de concedir la mes amplia autono-mía a totes les regionsd'Espanya" i "re-clamar el lliure ús de la llengua catalanaen tots els actes de la vida pública". Lapropia agrupació de Reus va encarregar-se de culminar el camí endegat, en pre-sentar al XI Congrés del PSOE (novem-bre-desembre de 1918) una ampliaciódel Programa del partit en els termes se-güents: "Confederado republicana deles nacionalitats ibériques, reconegudaa mesura que vagin demostrant indub-tablément un desenvolupament suficienti sempre sobre la base que la seva ///'-bertat no cpmporti per ais seus ciuta-

El camí cap ala unitat delsocialismecátala no haestat fácil,pero ha estatel factordeterminantde la sevafortalesa. A lafoto, un actedel PSC(Reagrupa-ment).

19

dans cap merma deis drets individuáisja establerts a Espanya, i d'aquells queson patrimoni de tot poblé civilitzat". Eltext fou aprovat peí Congrés, amb la co-neguda oposició de Verdes Montenegroi la també coneguda defensa del text perpart de Besteiro.

Aquesta nova orientado va produir-seen moments defervescencia política a totl'estat —efervescencia que va teñir unaexplícita manifestació en els esdeveni-ments de 1917: l'Assemblea de parla-mentaris, celebrada a Barcelona, i lavaga general del mes d'agost—, eferves-cencia que posava a l'ordre del dia la ur-gencia de la reforma democrática del'estat. La presa de partit respecte aaquesta reforma democrática i, en con-cret, respecte a la qüestió nacional, vateñir immediatament efectes positius pera la Federació Socialista Catalana. Varegistrar-se Tingres de persones com Ra-fael de Campalans, Manuel Serra i Mo-ret, él doctor Pía i Armengol, etc., proce-dents en gran part de les files del catala-nisme, en les quals fins aquell momenthavien actuat en pro d'un decantamentde la Unió Catalanista cap a posicionsd'identificació amb el socialisme i fer fronta l'hegemonia que la Lliga, cada copmes reaccionaria, ostentava sobre el mo-viment catalanista. El fracás del seu in-tent al si de la Unió Catalanista, propiciatper Martí i Julia que promocioná Serrai Moret a la sots-presidéncia de la unió,va contrastar en aquell moment amb lareceptivitat de la Federació Socialista Ca-talana, i significativament, el mateixSerra i Moret va actuar com a destacatrepresentant de la Federació en I'XI Con-grés del PSOE, en el qual també formapart de les comissions de ProgramaAgrari i Programa Mínim. La participadode la Federació en la campanya en prode l'autonomia catalana, que es vadesenvolupar entre desembre de 1918i gener de 1919, reflectia que el pas do-nat no es limitava a uns acords de pa-

per; fins i tot aconseguia arrossegar lamateixa direcció socialista de l'estat, al-guns membres de la qual, amb els nomsmes representatius com Largo Caballe-ro, Anguiano, Fabra Ribas i, evidentment,Besteiro, van participar, el 22 d'octubre,en un míting socialista celebrat a Barce-lona, en el qual el posicionament a favorde l'autonomia era inequívoc. En aquestmíting —malgrat les seves própies posi-cions pósteriors— Largo Caballero arri-baría a manifestar que "el proletariat es-panyol ajudará els catalans a obtenir lallibertat per a Tautonomia". Aquest llan-gament polític del socialisme cátala, des-graciadament, va abortar abans d'arrelar.

Les causes per qué la nova políticaempresa tan recentment fos abandona-da quan tot just havia comengat a donarfruits positius son certament complexesi están reclamant encara el seu estudi enprofunditat. Lógicament, només podenser abordades molt per sobre, en aquestarticle. És mes que probable que el pro-pi "impasse" a qué va arribar la campan-ya per l'autonomia catalana i el creixentreaccionarisme assumit per la Lliga da-vant l'increment de la conflictivitat sociala Catalunya, siguin part d'aqüestes cau-ses, pero no constitueixen la totalitatd'aqüestes, i potser ni tan sois siguin lesmes fonamentals, ja que tant la direcciódel PSOE com la de la Federació Cata-lana eren conscients del lloc que ocupa-va la Lliga en l'aspectre social i en l'ac-tuació política. En altres paraules: no éscomprensible l'abandó per part del par-tit socialista d'un camí tan transcenden-tal com l'iniciat, sense teñir en conside-rado el que va fer la Lliga o com va res-pondre el govern de l'Estat a la campa-nya autonomista; en altres ocasions s'ha-via mostrat una tenacitat a prova de nomenors contrarietats. Per descomptatque la ¡mmediatesa del nou curs era unhandicap per a la seva consolidado; pe-ro en aquell moment, respecte a qué? Elquadre de causes no será complet si no

20

A la foto, el IICongrés delPSC(C). Ja espreveía lanecessitat decoordinarl'acció aCatalunyaamb unaalternativasocialistaforta a nivel!de l'Estat.

tenim en compte la crisi travessada peípartit entre 1919 i 1921, materialitzada enla divisió entre partidaris i contraris del'adhesió a la Internacional Comunista,que el mantindrá en estat de debat ex-traordinari gairebé permanent i que influi-rá, sens dubte, en l'avortament de la re-flexió sobre la qüestió nacional tan recent-ment iniciada, i, com a contrapartida, enla resurrecció —en l'escalf de la radica-lització deis debats, consumada finalmentl'escisió— d'aquell simplisme antic tanfreqüent com el que identificava catala-nisme i burgesia i contraposava com acategories antagóniques nacionalisme i¡nternacionalisme.

A mes a mes, la Federació Catalana,per a la qual la qüestió nacional continua-va essent un tema de present i constantactualitat, no va resultar tan dramática-ment afectada per la discussió sobre laIII Internacional, mantenint així la seva vo-luntat de tirar endavant la nova política,profunditzant-la fins i tot, pero desvincu-lada ara d'una direcció estatal, les preo-cupacions máximes de la qual anavenper altres viaranys.

Ais inicis de la década deis vint es per-fila, per tant, un divorci, les conseqüén-cies del qual, altament negatives peí quees refereix a la política general del socia-lisme espanyol, perduraran a Catalunya

fins prácticament mes de cinquanta anysdesprés. El divorct es féu públic a comen-gament de 1923 d'una manera patent,arran de la controversia sostinguda en-tre Campalans i Fabra i Ribas sobre lacompatibilitat entre el socialisme i la rei-vindicado nacionalitária. L'antic anima-dor de la Federació Socialista Catalanaen el temps de la Solidaritat obrera, des-viculat ara, a causa de les seves respon-sabilitats de partit, de l'organització ca-talana, reitera els llocs comuns de l'orto-dóxia d'altre temps, d'abans de 1918, iles emprén contra un deis elements mesdinámics de la Federació, com a expres-sió de la paralització política que la crisiinterna havia causat en el partit. Aixó noobstant, el projecte deis socialistes cata-lans —si mes no, d'una part substantivad'ells— de rellangar la seva acció políti-ca a Catalunya mitjancant la constituciód'una plataforma d'amplia participació,que no es limites ais militants de la Fe-deració Catalana, pero que comptés ambla seva adhesió, va prendre eos en elsmesos de la primavera i estiu d'aquellmateix any 1923. La Unió Socialista deCatalunya, nom que rebrá aquesta pla-taforma, fou constituida oficialment el 8de julio!, volia materialitzar, en aquest sen-tit i des d'una organització expressamentsocialista, ej que no havia estat possible

El XVII Con-grés de laFederado

Catalana delPSOE. La

novaexecutiva.

de desenvolupar des de l'obsolet punt departida de la Unió Catalanista —malgratl'abnegació del doctor Martí i Julia—. Lafórmula era, per descomptat, nova i po-día comportar la seva quota de polémi-ca amb els qui s'adherien a una concep-ció mes tradicional de la práctica socia-lista i particularment amb els qui soste-nien habitualment una concepció buro-crática del partit socialista i del control del'acció política des de les decisions dedespatx. Pero fou, indubtablement, unafórmula que va multiplicar ¡mmediata-ment el nombre deis que s'havien com-promés amb l'acció socialista a Catalu-nya i que proporciona, per ella mateixa,una gran capacitat d'iniciativa, pero queva quedar truncat peí cop d'estat de Pri-mo de Rivera dos mesos mes tard. Fouun projecte en el qual van participar tantel que, com Campalans o Serra i Moret,s'havien incorporat en una data relativa-ment recent a les files de la Federado,com a militants de tradició i prestigi comho eren Recasens i Mercader o JosepComaposada, que havia estat fundadordel partit i habitual corresponsal de "ElSocialista".

La Unió Socialista no es presentavacom una alternativa organitzativa a la Fe-daració, pero el rebuig enfront d'aquellamanifestat per l'Agrupació Socialista deBarcelona i, sobretot, per la ComissióExecutiva del partit, que la va anatema-titzar com una maniobra escisionista, vadesembocar en una situació molt diferentdel que havien volgut els seus promotors.La dictadura de Primo de Rivera, per al-tra banda, va contribuir també a bloque-jar el projecte polític de la Unió Socialis-ta, que no va teñir ocasió de poder de-mostrar la seva validesa a aquells que,en el si del socialisme, se l¡ oposaven, iveié com, a partir de 1925, una part subs-tancial deis seus membres es disgrega-ven, se sotmetien a l'ortodóxia organit-zativa de la Federació o senzillamentabandonaven la militáncia política pre-nent el camí de l'exili interior o exterior.En conseqüéncia, en lloc d'enfortir-se, elsocialisme va experimentar, a partir dela década deis vint, un retrocés i es de-bilita dividit en dues faccions: la Federa-ció Catalana, vinculada al conjunt del so-cialisme espanyol pero buida de contin-gut polític propi i amb una minsa incidén-

22

cia específica a Catalunya —cosa que re-sultava agreujada per la seva propia in-volució respecte a les decisions presesel 1914 entorn de la qüestió nacional—i el nucli aglutinat per la Unió Socialistade Catalunya, que es constituiría en par-tit l'any 1931, i que, en coalició amb ('Es-querra Republicana de Catalunya, parti-ciparía en el triomf del 12 d'abril, acce-diria al govern de la Generalitat i projec-taria la influencia del socialisme a Cata-lunya a un nivell fins aleshores impensa-ble, pero que, per altra banda, es troba-va amb l'handicap de la seva desvincu-lado respecte al socialisme espanyol.

La divisió socialista va aparéixer ambtota la seva cárrega negativa per a amb-dues organitzacions ja els primers anysde la segona República. A conseqüén-cia d'aixó, la Federado Socialista Cata-lana, el lideratge de la qual havia estatreassumit per Recasens i Mercader, vaproposar, el 1932, la reunificació amb laUnió Socialista. Aquesta reunificaciórac-ceptada per la Comisión Ejecutiva delPSOE va arribar a materialitzar-se, l'es-tiu de 1933, i només una minoría deis mili-tants barcelonins, encapcalats per ViláCuenca i per Vidiella, s'hi van oposar,trencant acords del congrés ¡ constituintuna "Federación Socialista" que inicial-ment no va comptar amb el suport de ladirecció del PSOE.

Aixó no obstant, la fusió, que vincula-va novament el socialisme cátala reunifi-cat amb el socialisme espanyol, no va po-der prosperar i cloure d'una vegada l'eta-pa de la divisió. En primer lloc, s'hi va in-terposar la diferent táctica electoral i po-lítica de la nova organització catalana —que mantenía la denominado d'Unió So-cialista de Catalunya i ratifícava la coali-cíó amb l'Esquerra Republicana deCatalunya— i la direccíó estatal del par-tit amb la qual s'identificava el nuclí dedissidents barcelonins. Mes endavant, ladiscrepancia es va traduir en enfronta-ment, en rebutjar la Comissió Executiva

el grau d'autonomia que la USC reivin-dicava per a la seva acció política a Ca-talunya. I tot aixó, malgrat l'esforg de Bes-teiro, Trifón Gómez i Zugazagoitia perarribar a un entenimentamb l'organitza-ció socialista catalana sorgida del con-grés de fusió de juliol de 1933. Pocs me-sos mes tard, el setembre, la ComissióExecutiva del PSOE rebutjá els termesd'aquesta fusió i va reconéixer la Fede-rado animada peí grup minoritari de Bar-celona com a la seva única organitzacióa Catalunya. Amb un breu període de pa-réntesi de tres mesos, el socialisme ca-talá hauria de continuar dividit fins al fi-nal del régim franquista.

La dinámica unitaria que va guanyarels partits obrers després de la fallida re-bel-lió d'octubre —i que en resumn es vasaldar amb la formació de dos blocs po-lítics absolutament antagónics, el POUMi el PSUC, posant en evidencia les limi-tacions d'aquesta propia dinámicaunitaria— va trobar el socialisme cátalaescindit i dividit en el si de cada una deles dues orientacions. A la USC, Joan Co-

• morera va conduir una reorientació delpartit que l'apropava a les concepcíonspolítiques del moviment comunista i queI allunyava de les de la social-democráciaque Serra i Moret, cada cop amb menyssuport, intentava mantenir. A la Federa-do Catalana del PSOE, els largocaballe-ristes barcelonins s'havien d'enfrontar ala creixent contestació deis sectors que,com els de Tarragona, s'identificavenamb Prieto. Ni en un cas ni en l'altre elfenomen era exclusivament cátala. Lareorientació capitanejada per Comoreracoincidía amb processos análegs ques'estaven desenvolupant en el socialismeeuropeu com a resposta a l'avang del fei-xisme, i la divisió en el si de la Federadoera un reflex del que es produía en totel PSOE. Pero aquí, la pluja deis enfron-taments intems queia sobre un terreny japrou estovat per les dívisions. En aqües-tes condicions es va produir després de

23

l'aixecament militar de 1936, la constitu-ció, apressada per l'esclat de la guerra,del PSUC, mitjangant la fusió de la USC,el Partit Cátala Proletari, l'oganització ca-talana del PCER i la Federació Catalanadel PSOE —encara que en realitat elCongrés d'aquesta darrera, que previsi-blement havia de ratificar el procés d'uni-ficació, no va arribar a celebrar-se—, i foul'Agrupació de Barcelona la que de fetva promoure la seva inclusió en el noupartit.

La historia del PSUC és una altra his-toria perqué la component socialista, di-vidida, debilitada, a la defensiva en elterreny polític i ideológic, que era la queparadoxalment aportava un nombre mesampli de militants, va quedar tot seguitdiluida en el nou partit, al mateix tempsque aquest no solament s'alineava ambla política general de la III Internacional,sino que emprenia, sobretot després de1937, el camí que el convertiría en el par-tit deis comúnistes de Catalunya.

El deis socialistes havia deixat d'exis-tir i s'haurien d'esperar bastants anys pera la seva reconstitució. Al llarg de l'eta-pa franquista, el socialisme cátala hauráde reconstituir-se en les dures condicionsde la clandestinitat i l'exili. No eren con-dicions que poguessin afavorir, ni de bontros, la superació de les divisions de lesdécades deis vint i els trenta. Ben al con-

trari, a aqüestes venien a sumar-s'hi —en aquest cas no com un procésnegatiu— noves organitzacions socialis-tes diferents de les tradicionals i que ve-nien a cobrir el buitfísic i polític d'aques-tes. El Moviment Socialista de Catalu-nya, constiturt a mitjan els quaranta, foula primera organització que aixecá denou la bandera del socialisme a Catalu-nya, i fou també la primera a reconstituirla UGT, malgrat que a causa de la repres-sió aquesta reconstitució resultes soistransitoria. Mes engá, pero cobrint rolshistories i sociológics diversos, el FSF(Forces Socialistes Federáis), el FOC, laFederació Catalana del PSOE... La cons-titució del PSC primer, el pacte d'abril de1977, peí qual el PSC i la Federació Ca-talana del PSOE es presenta ven conjun-tament a les eleccions i s'enfilaven capa un procés d'unificació, i finalment la uni-ficado i constitució del Partit deis Socia-listes de Catalunya teñen una significa-ció histórica indiscutible, sigui quina siguila posició política de l'investigador —i finsi tot, si es vol, del senzill observador—.S'ha tancat l'etapa de ruptura oberta acomencament deis anys vint.

Un breu repás a la historia del socia-lisme a Catalunya posa de relleu que laseva unitat no ha estat fins ara fácil, peroque la seva divisió ha estat sistemática-ment font de segura debilitat.

24

Les aportacions del P.O.U.M.al socialisme de Catalunya

Carmel Rosa

Qué ha aportat el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) a l'expan-sió i a la unitat del socialisme a Catalunya?

La pregunta té, forcosament, una abast historie. La incidencia impor-tant que el socialisme té avui a Catalunya és el fruit i el coronament d'unllarg procés de lluites polítiques i ideológiques, d'activitats obertes i de clan-destines, en les quals han intervingut diversos corrents del pensament so-cialista i diverses generacions. Només tenint en compte aquest llarg pro-cés de gestado es pot copsar bé el paper jugat peí POUM en la dura tascade guanyar a les idees socialistes la majoria de la classe treballadora i deles torces progressistes del país.

Els anys zero del socialisme

És sabut que la UGT es crea a Cata-lunya Tany 1888 i que el PSOE donatambé, aquí, els seus primers passos al'ensems que a Madrid. Pero molt aviat,per raons que no shan esclarit ma¡ a fons,el PSOE centra els seus esforcos organit-zatius principáis a Madrid. A Catalunyasubsistiren, certament grups socialistesdispersos i homes de prestigi com FabreRibes, pero el socialisme com a partitpolític i eos de doctrina queda en posturaminoritaria davant el corrent anarquista isindicalista llibertari, en plena expansió.

Per altra banda, des de fináis del seglepassat i comencaments de Tactual, esdesenvolupá un profund sentiment cata-lanista d'arrels populars, el qual la burge-sia catalana sabe capitalizar políticament.El moviment anarquista no comprenguérnai la importancia d'aquest movimentcatalanista ni intenta donar-liun contingutsocial progressista mentre que els socia-listes en quedaren, prácticament, al mar-ge.

El socialisme de llavors, desbordat perla dinámica i el simplisme ideologicanarquistes i poc comprensiu del feno-men nacional i cátala, queda gairebéabsent de les lluites socials i polítiques deCatalunya. Es promogué una crisi internaque culmina amb el trencament del tronccentral, el 1923, de la branca catalana del

PSOE amb la creació de la Unió Socialistade Catalunya (USC) de caire socialistamoderat i moguda essencialment permotivacions nacionalistes. Pero la USCno tingué mai una penetrado importantdins del moviment obrer. La seva influen-cia s'exercí principalment entre els nuclisintel. lectuals, professions liberáis i petitaburgesia.

En caure la dictadura del generalMiguel Primo de Rivera el febrer del 1930i ais inicis de la República, el movimentobrer de Catalunya estava, en una majoriaabassegadora, sota el control de la CNTanarquista. Unes simples xifres bastaranper a demostrar-ho. En el primer any de laRepública (1931) la CNT tenia 320.000afiliats sobre un cens total d'obrers iobreres d'aproximadament 600.000,mentre que la UGT, segons dades oficiáisde l'organització, tenia uns 30.000 afi-liats.

La tasca de penetració socialista escomplicava encara mes, en un panoramasindical ja prou difícil, a causa del feno-men Maciá. Justament, a causa del quasimonopoli anarquista i del seu apoliticismeproclamat, agreujat per la manca d'unpartit socialista obrer fort, la profundavoluntat de canvi que animava la majoriadel poblé de Catalunya es concretitzá, a lacaiguda de la dictadura, en la persona deMaciá. Un catalanisme d'esquerra lligat ala promesa de reformes socials difuseshavia produít un fenomen de cristal-lització política entorn de la figura de

25

Reunió de laComissió

Executiva delP.O.U.M. a

les Planes, el1943. Hi sonen Liado, enRocabert, en

Fernández-Jurado, en

«David Rei»,en Balaguer,

en Sancho,en Rodríguez«Quique» i en

ManuelAlberich.

«l'avi». Una llei electoral de caire majori-tari i la voluntat de batre la dreta accentua-ren el moviment de vot útil cap al partitd'esquerra que tenia mes possibilitats deguanyar.

El socialisme havia, dones, d'obrir-secamí entre el doble escull del predomínianarquista i el carisme indiscutible.deMacia, situació dura molt difícil d'imagi-nar actualment. És ¡'aventura que vaintentar primer el Bloc Obrer i Camperol(BOC) convertit el 1935 en el POUMarran de la seva fusió amb l'Esquerra

munista d'Andreu Nin.

Comunistes enfront de Moscou

El BOC fou constituít peí setembre de1930 amb la fusió de la FederacióComunista Catalano-Balerar, branca ca-talana del PC oficial, i el Partit ComunistaCátala. La Federació s'enfrontava amb elKremlin i la III internacional sota l'impujs

enérgic de Joaquim Maurín i un grup demilitants com Pere Bonet fundadors delcomunisme a Catalunya. Maurín i el seugrup procedien de la CNT i es decantarencap al comunisme a causa de la influen-cia exercida per la revolució russa d'octu-bre de 1917. Pero la Federació Catalanatopa aviat amb les concepcions autoritá-ries de la III Internacional i es negá que lidictessin des defora la política que haviende seguir a l'interior del país. No volienésser manipulats des de Moscou.

Després d'un període de tensions d'al-guns anys, els comunistes catalans s'in-dependitzaren, foren expulsats de la IIIInternacional i es fusionaren amb el PartitComunista Cátala, també ¡ndependent deMoscou, dirigit per homes com JordiArquer, Josep Coll i Víctor Colomer.

La creado del BOC, partit que s'auto-titulava socialista revolucionan, era un casgairebé únic en el món comunista inter-nacional, on els intents independentistestopaven amb el poderos aparell polític,economic i coactiu de la III Internacional.

26

En certa manera, la creado d'aquestcomunisme independent es pot dir queera una creado original sorgida de Ca-talunya. L'eurocomunisme vingué moltsanys mes tard. És un fenomen recent i defutur encara boirós.

Les bases doctrináis del BOC eren elmarxisme revolucionan i el seu objectiupolític la presa del poder per la classetreballadora per a realitzar la revoluciódemocrático-socialista. Aquest aspectede la revolució democrática,- és ímportantmencionar-lo perqué ara sen parla cadadia mes.

La tesi de la revolució democrática,desenvolupada principalment per Maurínen diversos llibres i nombrosos articles,era que Espanya, contráriament al quehavia succéít en els páísos mes avancatsd'Europa com Franca i Gran Bretanya, nohavia realitzat la revolució democrática

burgesa que liquides les velles estructurespolítiques i económiques semi-féudals, iobrís la via a la formació d'un país moderni avancat. Ara bé, Maurín i el BOC soste-nien que la burgesia havia mancat al trende la historia i que la tasca 'de realitzarla revolució democrática corresponia, ara(és a dir, en els anys 1930), a la classetreballadora i ais sectors mes progressis-tes de la societat, els quals, en el poder,iniciarien també, sobre la marxa, la revo-lució socialista.

Entre els problemes pendents de larevolució democrática, figuraven, prin-cipalment, la reforma agraria, la separadode l'Església i de \ Estat, el desenvolu-pament massiu laic i gratuTt de l'ense-nyament, la industrialització del país i eldesmantellament del vell estat centralistaper solucionar, amb mesures radicáis, elsproblemes de les nacionalitats.

Pere Bonet iJoaquimMaurín,aquest darrersecretangeneral delB.O.C. i delP.O.U.M.

Socialisme i llibertats nacionals.(.'alianza obrera.

El BOC considera, i el POUM també,que la constitució de l'Estat centralistahavia estat obtinguda per la forca i esbasava en la sotmissió i íopressió deispobles de la península. No era, dones, elresultat d'un procés unitari realitzat perlliure consentiment de les nacions ¡m-plicades.

Per aixó el BOC i el POUM propug-naven el desmantellament del vell estat ¡ laconstitució d'una Unió de RepúbliquesIbérica lliurement constituida per cadapaís membre i amb el dret, per a cada un,de íautodeterminació.

La concepció no era purament teórica.En els moments agitats d'octubre de1934 (deis quals ara es diuen moltesximpleries), arran del triomf electoral deles dretes i quan les llibertats de Catalunyaeren amenacades. el BOC llengá la con-signa de República Catalana, primer pascap a una Federació Ibérica.

La tasca d'expansió de les idees so-cialistes topava sovint amb obstaclesfísics. Nombrosos mítings i actes públicseren interromputs per sectors ácrateshostils a la penetració socialista o percomunistes oficiáis que no toleraven l'e-xisténcia de comunistes independents.Sovint, massa sovint, el socialisme haguéd'obrir-se pas a Catalunya a trompades iamb un intens esforc militant.

El triomf electoral de les dretes elnovembre de 1933 i la subsegüentofensiva de la reacció perdesmantellar lesconquestes socials de la República il'Estatut de Catalunya, acceleraren elprocés de reagrupament de la majoria deles organitzacions obreres. Ja peí desem-bre de 1933 es Henea a Catalunya laprimera crida a favor de la constitució del'Alianca Obrera, signada per UGÍ (J. VilaCuenca), Federació Socialista de Bar-

celona del PSOE (Rafael Vidíella). BOC(Joaquim Maurín), Sindicats d'oposició(Ángel Pestaña), USC (M. MartínezCuenca), Federació de sindicats exclososde la CNT (Pere Bonet) i Unió de Ra-bassaires (J. Calvet).

L'A.O. jugá un paper de primer ordreen les jomades d'octubre de 1934. El.Partit Comunista oficial s'hi adherí tresdies abans del 6 d'octubre desprésd'haver-la combatuda durament.

Largo Caballero i primers intentsd'unitat socialista

Després del fracás del 6 d'octubre i del'efímera República Catalana dins del'Estat Federal Espanyol proclamada perCompanys, el procés de radicalizadopolítica iniciat per amplis sectors delPSOE s'accelerá en la clandestinitat. LesJoventuts Socialistes, políticament j nú-méricament molt importants a Espanya(anunciaven 50.000 afiliats), coincidei-xen, sota la direcció del Secretan Generalde llavors, Santiago Carrillo, amb íes-querra socialista del PSOE encapcajadaper Largo Caballero, el qual compta1

també amb una gran majoria dins de laUGT.

La teoría de l'esquerra socialista eraque la classe treballadora, després delfracás ja palés de la petita burgesiarepublicana, havia d'assolir el poder per ainstaurar un govern revolucionan i querinstrument mes adient per a realitzar-hoera el PSOE. Els largocaballeristes bus-quen reforcar l'esquerra del partit i coñnque Catalunya és un punt fluix tractend'entendre's, a través de diversos emis-saris, amb el BOC, al qual proposend'entrar en bloc al PSOE. Carrillo publica,ádhuc, una serie d'articles en «La Batalla»,órgan del BOC, defensant aquesta pro-posta. Maurín, en la mateixa polémicaamb el Secretan General de les JJ.SS.

28

explicava que no es tractava d'acceptaruna absorció sino d'iniciar un procésd'unificació en un triple front: Frontd'acció (Alianca Obrera), Unitat Sindical(UGT-CNT), Partit Marxista Únic. Un altreargument de Maunn era que el PSOE nohavia compres encara prou bé el carácterprogressista i revolucionan de defensa deles nacionalitats i de les llibertats nacionals.

Al mateix temps, i en un pía estric-tament cátala mes ampli, es promoguéun intent d'unificació socialista en el qualparticipaven: Unió Socialista de Cata-lunya, Federacíó Catalana del PSOE, BlocObrer i Camperol, Partit Cátala Proletari,Partit Comunista oficial i Esquerra Comu-nista d'Andreu Nin.

Totes les organitzacions participantsreconeixien la necessitat de la unificadosobre la base del marxisme revolucionan.Es discutía un programa molt radica! quees pot resumir en la presa de poder per laclasse treballadora. Després de sis mesosde discussions celebrades en la mesrigorosa cíandestinitat (estem en el bienninegre), l'experiéncia es dona per fracas-

Homenatge aJoaquimMaurin el1981.

sada fabril de 1935. El PC demanava laincorporado de la nova organització a laIII Internacional. El PSOE assumia latotalitat del programa discutit pero man-tenía el criteri que la unitat socialistas'havia de realitzar dins del seu partit.

Per una banda, quedaren el BOC iÍEsquerra Comunista que aviat s'enten-drien per crear el POUM (setembre1935). Per altra banda, el PC, la USC i elPartit Cátala Proletari prosseguiren lesdiscussions unitáries que culminarienimmediatament després del 19 de juliolde 1936 amb la creado del PSUC. Unabona part de la Federado Catalana delPSOE fou arrossegada a aquest procésunitari i a incorporar-se a la III Interna-cional, col.locant l'esquerra socialista deLargo Caballero davant un fet consumat.

Els contactes entre el POUM (que pocabans de la guerra civil tenia entre 5.000 i6.000 militants) i Largo Caballero erenpermanents i el problema de l'entesasocialista era un deis objectius fonamen-tals del POUM que mai no es consideracom un partit definitivament constituTt

29.

sino com un grao cap a una unitat mesamplia. Pero la guerra civil i les lluites en elbándol república complicaren novamentel procés unitari. Els comunistes, ajudatsper les aportacions de material de guerrasoviétic, emprengueren la conquesta he-gemónica del poder. Es desencadena,després del maig del 1937, la repressiócontra el POUM (Orwell ha escrit un bonllibre sobre aixó), pero també contra laCNT i, fet que s'oblida sovint, contral'esquerra socialista de Largo Caballero.La veu del vell Hurtador socialista, enor-mement popular com es demostrá lespoques vegades que pogué parlar enpúblic en plena repressió, fou ofegada iels largocaballeristes, sotmesos a laclandestinitat. A Barcelona tenien uncomité clandestí, dirigit per HernándezZancajo, diputat socialista molt conegut,que treballa en estreta relació amb elPOUM, entre altres coses en la publicacíóde periodics.

El fet és que la guerra civil sacaba ambel triomf del franquisme i entrarem en la(larga ¡ dura etapa de la clandestinitat i defexili.

Els inicis de la lluita antifranquista.El MSC

Des que les forces antifeixistes comen-caren a reorganitzar-se en els primersanys del franquisme, i especialment en elsdarrer temps de la segona guerra mun-dial, el problema de la unitat socialista esplantejá novament. La idea continuavafent camí pero l'acció antifeixista ampliasemblava prioritaria. S'organitzá l'Aliancade Forces Democrátiques en la qualparticipaven, a mes d'altres partits i de laCNT, la Federació Catalana del PSOE, elPOUM i la UGT. La UGT comptava enaquells moments amb nombrosos afiliáis,controlava els obrers del port de Bar-celona i estava dirigida per un secretariat

mixt compartit per un militant del PSOE iun altre del POUM. Aquest darrer eraEnrique Rodríguez (Quique). RamónFernández Jurado, Manel Alberich, EnríeSancho, Lluís Pórtela, Josep Pane i d'al-tres dirigien llavors el POUM en la clan-destinitat. A la direcció del PSOE, hi haviaGregorio Guerra, Lucila Fernández, enGil...

Aquesta época heroica d'activitat clan-destina, entre els anys 42 i 50, estavapuntejada per nombrases detencions i ladecapitado periódica de les organitza-cions antifeixistes. L'objectiu de la unitatsocialista seguía tenint plena vigencia. Nohi havia cap mena de dubte que elprojecte es convertiría, mes o menys tard,en realítat. Pero un grup de companys delPOUM, sítuat principalment a l'exili, pre-cipita el moviment, donant-li un altrecaire, embalats per la idea que al fran-quisme li quedava molt poc temps devida.

Alliberada Franca de l'ocupació nazi, el1945, el grup mencionat prengué lainiciativa de crear el Movíment Socialistade Catalunya (MSC). Els animadors prin-cipáis d'aquest corrent dins del POUMeren Josep Rovira, Josep Coll i JosepPallach, seguits per nombrosos milítantsconeguts de comarques, com MiquelGayola de Girona o Josep Buiría de Lleída.La seva tesí era que havia de constituír-seun partit socialista, de caire mes o menysreformista, limítat a Catalunya i després,en situado de forca, pactar amb el PSOEespanyol. Les árees geográfiques de tre-ball quedarien així ben delímitades.

En la creado del MSC, hi participarenmilitants procedents del PSUC pero ori-gínaris de la USC, com Josep Brufau,Serra i Moret i aígun independent. Pero elsector majoritari, potser en un 80 percent, procedía del POUM. La participadode militants del POUM en la constitucíódel MSC fou, dones, decisiva.

El POUM es dividí al voltant d'aquestproblema. A l'exili de Franca les forces (al

30

Des del 6d"octubre,algunssectors delPSOE, comLargoCaballero,vancomencar apotenciarl'intentd'unitatsocialista aCatalunya. Ala foto, lahistóricaimatge dePabloIglesias.

31

voltant de 1.400 militants recensats)estaven equilibrades. A Catalunya, con-tráríament al que se sol afirmar, elspartidaris de mantenir el POUM erenmajoritaris. Totsvolien la unificado socia-lista —recordem que el POUM era unaetapa en el procés unitari— pero mentreels uns creien que calia crear un nouinstrument sobre bases purament cata-lanes i socialistes moderades, els altresentenien que el procés unificador s'haviade fer per una evolució propia del POUM imantenint posicions polítiques mes ra-dicáis.

Entrar ara en el seguit de polémiques ienfrontaments polítics que comportaaquest procés seria avorrit. El propi MSCinicial sofrí, en el curs deis anys, trans-formacions ¡mportants. Pallach substituíRovira en la direcció del MSC i, mesendavant, un sector de Hnterior dirigit perReventós-Obiols es separa prácticamentdel sector pallaquista. Hi havia prácti-cament dos MSC.

Cristal-lització de la unitat socialista

Durant la Marga nit del franquisme esferen altres intents unificadors a l'exili,quan l'activitat a l'interior, decaigut Ten-tusiasme deis primers anys i consolidadala situado internacional del franquisme,era molt minvada. Principalment el 1956s'intentá un reagrupament en negocia-cions seguides peí MSC, una part impor-tant del POUM, Rovira, Gironella imilitants procedents del PSUC de ten-dencia comorerista. S'organitzá, ádhuc,conjuntament la UGT catalana ambcompanys del PSOE amb l'objectiu deprojectar-la a rinterior. L'intent unitarifracassá, pero, per raons que no escauesmentar aquí. Es perderen tontamentuns anys. Cito aquest fet només per deixarconstancia que els ¡ntents d'unificaciósocialista, alternats de vegades amb rup-

turas, han estat constants en el socialismecátala.

Mes endavant, el MSC de l'interior, delsector Reventós-Obiols, marca un viratgecap a l'esquerra, plasmat en documents¡mportants com el «Manifest 72» i «Versla Unitat Popular». Aquesta evolució faci-lita íestabliment cfestrets contactes entreel MSC i el POUM; es mantinguerendiverses reunions, s'elaborá un esbós depía de treball conjunt i es planteja Cedidod'una revista político-teórica conjunta. Elscontactes continuaven quan es produí lamort del general Franco.

Amb la mort de Franco s'iniciá unanova etapa que orientava el país cap aperspectives democrátiques. La neces-sitat de la unitat socialista a Catalunyaprengué, encara, un caire mes urgent. Perais companys del POUM el problema erael següent: forts d'experiéncies passades,sabien que la unitat socialista era unanecessitat absoluta si es volia assolir unobjectiu prioritari: ampliar i consolidar latímida obertura democrática que s'ini-ciava. L'altre objectiu era no deixar que elPSUC, d'un eurocomunisme encara va-cil.lant, tingues el monopoli de les ideessocialistes.

L'experiéncia de la divisió socialistahavia estat negativa. L'intent d'hegemoniacomunista durant els anys de guerra,també. Així, en comptes d'esmercar es-forcos en la consolidado, del POUM—objectiu p'óssiblérisn base al crédithistorie i ais nombrosos militants jovesque s'apropaven a forganització—, lamajoria deis poumistes, encapcalats perGironella, Pórtela, Fernández Jurado, Al-berich i Rocabert, estimaren que la con-juntura política empenyia cap a la creadorápida d'un partit socialista fort. Peraqüestes raons el POUM participa en lacreació del PSC en el congrés constitutiude novembre de 1976.

L'aportació del POUM a l'expansió dela idea socialista i al procés unitari, vistosdes d'una perspectiva histórica, és, dones.

32

innegable. Des de les tasques peoneresdel BOC ais inicis deis anys 30 fins ara, hapassat mes de mig segle. El terreny áridha estat fecundat en un país i en un mónmolt diferents del que eren 50 anys

enrera. Les matelxes concepcions delsocialisme están en evolució permanent.Ara dependra de 1'encert de la política quees desenvolupi perqué la collita siguí a lamesura de les nostres ambicions.

Reunió delP.O.U.M. aBellvitge, el

1972. A lataula, Manuel

Alberich,Fernández-

Jurado, LuisPórtela i Enríe

Gironella.

Algunes aportacionsarran deis resultats electoralsdel 29 d'abril del 1984

Lluís Bordas i Gifra

Després de mig any de les eleccions autonómiques catalanes, que vanteñir un guanyador molt ciar, cal oferir una análisi distesa i realista deis re-sultats, detallant-ne el moment, els resultats, els aspectes territorials i, perqué no, el desplacament de l'éix de votants d'ésquerra a dreta, palpable,sobretot, a la ciutat de Barcelona.

1.— El moment

A les eleccions al Parlament de la Ge-neralitat de Catalunya, el votant potenciales trobava, en una análisi rápida de la si-tuació, enfront de la següent premissa:

— El partit del govern de la Generali-tat havia esgotat el període de le-gislatura sense haver de necessitarrecorrer a eleccions anticipades.

— Així mateix havia passat amb proufacilitat la moció de censura presen-tada el seu dia peí PSUC.

— Prácticament no hi havia hagut cri-si a l'equip de govern, la qual cosava donar lloc que el canvi efec-tuat, al seu temps, en algunes con-selleries, tos mes aviat puntual queno de tipus estructural.

— Les valoracions efectuades del go-vern d'Espanya mostraven (segonsdiversos sondeigs propers a aque-lles dates) uns resultats no exces-sivament bons per a Tesmentatequip de govern.

Així, dones, i a diferencia de I'experien-cia que el ciutadá podía haver adquiritd'altres passats governs democrátics,l'elector cátala anava a la cita amb, pos-siblement, una imatge mes aviat sólidade CiU, i un efecte de simpatía (de natu-

ra mes o menys negativa) que, en algu-na mesura podía afectar el PSC (PSC-PSOE), al marge d'altres consideracionsintrínseques a la propia natura1 de laconsulta.

A tot aixó afegim que la crisi de BancaCatalana no havia saltat al carrer en tota

Ja seva plenitud i que les eleccions auto-nómiques, celebrades poques setmánesabans, a Euskadi hávien suposat una cla-ra victoria —es digui el que es digui— del'opció del PNV enfront de la socialista.

En conseqüéncia no seria aventurat as-senyalar que CiU, i mes que res el seusecretan general, Jordi Pujol, acudien ala cita amb una imatge sólida —a la vis-ta deis electors— i ja amb alguns toesd'atenció per al partit socialista cátalaque, cal afegir-ho, potser havia tingut uncomportament una mica desdibuixat enla legislatura anterior.

No seria gaire agosarat pensar que elconjunt d'aquestes circumstáncies i ele-ments atorgaven una certa «prima de sor-tida» al partit que durant els quatre anyshavia estat al front de la Generalitat. Depas, i pels resultats obtinguts pels uns(Convergencia) i pels altres (PSC), la hi-pótesi bé podría teñir la seva confirma-do peí comportament deis votants inde-cisos. En bastants sondeigs pre-electorals, s'assenyalava una certa pos-sibilitat que CiU fos l'opció guanyadora,pero pocs, per no dir cap, donaven indi-cis del fet que la diferencia fora tan abis-

34

mal a íavor deis convergents.Van ser els elements abans anunciáis

els que finalment van empényer els inde-cisos a donar el seu vot favorable a CiU?A taita de sondeigs post-electorals serio-sos —que contirmin o neguin aquestacircumstáncia— la hipótesi no sembla tandesafortunada, com part de l'explicacióde la victoria enregistrada per CiU.

2.— Els resultats

Amb el fi de situar en una perspectivaadequada el possible lector, potser siguiconvenient repassar alguns deis resultatsque s'han produít fins al present momenta Catalunya; com es reflecteix en el se-

güent quadre, amb l'adverténcia que, deforma voluntaria, no s'han indos les elec-cions municipals del 1979 i 1983, dona-des les seves característiques especifi-ques peí que fa a les torces contendentsi que per a alguns tipus de municipis i/ohabitáis té una especial importancia.

Del quadre núm. 2, una de les prime-res conclusions que es poden obtenir ésl'aveng constant i progressiu de CiU, peíque es refereix a la seva capacitat deconquerir cotes de participado cada copmes elevades, i aixó amb una certa in-dependencia de siguin quines siguin lesforces que lluiten, que, peí que fa a Ca-talunya, han sofert una variado i renova-do bastant apreciable.

CU

O

Jre

2

en

O

PARTIT

CiUPSCPSUCERCAP

PCCCC-UCDAltresTotal votsCens

PARTIT

CiUPSCPSUCERCAP

PCCCC-UCDAltres

Total

ELECCIONSLegislatives

1979

484.073876.918513.243123.428107.796

—

571.535265.454

2.942.447

4.393.499

Autonómiques1980

754.448608.689509.014241.71164.119—

287.610228.395

2.693.9864.436.459.

Legislatives1982

772.6731.575.260

158.536138.219503.41347.24270.230

157.8933.423.4664.307.176

Autonómiques1984

1.350.336869.328168.918127.851225.103

70.220—

83.9102.895.6664.496.253

ELECCIONS (% vots de cada partit sobre el cens)Legislatives

1979

1 1 ,OOO/o

19,90%11,70%2,80%2,40%

—

13,00%6,00%

66,97%

Autonómiques1980

17,00%13,70%11,40%5,40%1,40o/o

—

6,5Oo/o

5,1Oo/o

6O,7OO/o

Legislatives1982

17,90%36,60%

3,70%3,20%

11,7OO/o

1,10o/o

1,60%3,7OO/o

79,5OO/o

Autonómiques1984

30,00%19,30%

3,70%2,80%5,00%1,60%

—

1,80%64,40%

35

dre

o

EIX

Dretanacionalista (1)Dretaestatal (2)

Total DretaEsquerra (3)Total

ELECCIONSLegislatives

1979

22,70%

25,40%

48,10%51,90%

100,00%

Autonómiques1980

40,40%

14,20%

54,60%45,40%

100,00%

Legislatives1982

27,90%

17,60%

45,50%54,50%

100,00%

Autonómiques1984

52,60%

8,00%

60,60%39,40%

100,00%

Notes: (1) CiU + ERC; / (2) AP + CC-UCD; / (3) PSC + PSUC + PCC (en els anys en qué es presenta)

Una altra de les possibles considera-cions a efectuar es refereix a la prácticadesaparició del panorama electoral delconjunt format per una serie de partits noidentificáis singularment i que englobarítem «altres», cosa que podria portarcom a corollari una clara preferencia del'elector cap a partits ja consolidáis, ambindependencia deis propis resultats.

Peí que fa al PSC (PSC-PSOE) el fetmes destacat el cohstitueix la gran varia-ció que registra la seva participació enles eleccions esmentades o, el que és elmateix, la capacitat peratraure electorsamb una sort molt diversa i distant a ca-da consulta. Potser fora convenient refle-xionar sobre les própies forces: consti-tueixen els 900.000 vots —xifra que sem-bla ser la mes estable de totes lesregistrades— el seu propi sostre natural,quan l'elecció no I' afavoreix mitjancantdeterminades variables exteriors que seli escapen?

2.1.— L'eix dreta-esquerra

Si posem els partits de major represen-tativitat al llarg de les diferents consultesdins de l'eix dreta-esquerra, i diferenciantdins de la primera els que podriendenominar-se dreta nacionalista i dretaestatal, es pot observar (vegeu el quadrenúm. 3) que l'esquerra va teñir el seugran moment a les eleccions del 1982,

en les quals el seu predomini fou molt su-perior al de les dretes, domini que haanat cedint i alternant-se des del 1979,data que, potser, fou desaprofitada perl'esquerra catalana per a consolidar-secom a opció que podía donar suport atotes les esperances de qualsevoi tipusque estaven latents aleshores i que,d'haver-les pogut redregar degudament,podía haver-se confígurat un espectre d¡-ferent del que avui dia trobem a Catalu-nya; com veurem mes endavant, semblaexistir un cert corriment cap a la dreta perpart de la societat catalana.

3.— Els aspectes territorials

En aquest apartat s'analitzen els resul-tats comparativament entre 1982 i 1984,peí que es refereix a:

a) Les circumstáncies que s'apunta-ven a l'apartat 1, que podrien sermolt bé diferents a les d'anys ante-riors.

b) En general son els fets mes recentsels que aporten mes informació i,en conseqüéncia, serveixen millorais preparatius de qualsevoi tipusd'análisi.

c) Son les dues consultes en les qualscertament s'han donat els resultats

36

dre

4

O

PROVINCIA

BarcelonaGironaLleidaTarragonaTOTALS

CiUVots emesos

1982560.502

96.30656.18859.677

772.673

1984981.182149.879101.304117.971

1.350.336

Diferencia1984/82

+ 420.680+ 53.573+ 45.116+ 58.294+ 577.663

PSCVots emesos

19821.292.395

91.20870.821

120.8361.575.260

1984714.37553.89134.814

66.248869.328

Diferencia1984/82

-578.020- 37.313- 36.007— 54.588-705.932

mes diferenciáis de tots elsexposats.

d) Entre ambdós resultáis poden ha-ver-se produit canvis de comporta-ment electoral acusats.

Dins d'aquesta breu introducció caldriaaclarir que en les comparacions ques'efectuen només entren al llistat les for-macions CiU i PSC (PSC-PSOE), perraons obvies.

3.1.— Resultats totals i per provincia

Al marge deis resultats obtinguts percada partit, en cadascuna de les provín-cies, convé preguntar-se: Hi ha hagut al-gún canvi substancial en el paper de ca-dascuna d'elles? Els vots obtinguts, s'hanaconseguit en la mateixa proporció encada provincia i en cadascuna de lesconsultes?

Com es pot observar en el quadre nú-mero 5, cada provincia ha tingut la ma-teixa importancia relativa, per a cada par-tit, en les dues darreres eleccions, al mar-

ge deis propis resultats obtinguts. Potserval la pena destacar el fet que la provin-cia de Barcelona té una mes gran impor-tancia relativa peí PSC (PSC-PSOE) queper CiU; aquesta formado hi obté uns re-sultats mes proporcionáis, encara que,com és lógic, la provincia de Barcelonacontinua tenint una gran importancia.

Ara bé, cada provincia, quant al censtotal de Catalunya, aporta la següent dis-tribució:

PROVINCIA

BarcelonaGironaLleidaTarragonaTOTAL

% cens de1982

77,30%7,80%6,200/o

8,70%100,00%

198477,30%

7,90%6,10%8,70%

100,00%

Si comparem els resultats de cada par-tit i la distribució del cens podem obser-var que el PSC (PSC-PSOE) arriba a unpercentatge de vots bastant per damunt

ireb

ro

O

PROVINCIA

BarcelonaGironaLleidaTarragonaTOTAL

CiU% en vots a cada elecció

198272,50%12,50%7,30%7,70%

100,00%

198472,700/0

11,10%7,50%8,70%

100,00%

PSC% en vots a cada elecció

198282,00%

5,80%4,50%7,70%

100,00%

198482,10%

6,20%4,00%7,70%

100,00%

\ *

#%

del normal a la provincia de Barcelona,que está subrepresentat a Girona i a Llei-da, i es troba en una situació d'equilibri,en el sentit exposat, a Tarragona. CiU,per contra, obté uns resultats amb unadistribució semblant a la del cens, i comp-ta amb una sobrerepresentació notablea Girona, i de forma mes o menys equili-brada en la resta de províncies.

Continuant en la línia de les análisis ex-posades, podem, de forma similar, inten-tar fer un primer esbós per tal d'esbrinard'on procedeixen les pérdues i elsguanys obtinguts per cada partit entre leseleccions (quadre núm. 6).

El factor que, probablement, és messignificatiu continua centrant-se en la pro-vincia de Barcelona; com es pot apreciar,és mes important, relativament, la pérduasoferta peí PSC (PSC-PSOE) que el pro-pi guany que hi obté CiU (aquesta for-mació guanya en aquesta provincia el72,8% de tots els vots, mentre que elPSC hi perd el 81,9% de tots els vots queperd).

Per a acabar l'análisi a nivell provincial,podem mesurar on s'ha'produít, per a ca-da partit, aquesta mes gran capacitatd'atracció entre cada elecció; per aixón'hi ha prou amb analitzar el percentat-ge de vots obtinguts en cada elecció perpartit i provincia.

PROVINCIA

BarcelonaGironaLleidaTarragonaTOTAL

% aportado sobreGuany CiU

72,80%9,30%

7,80%10,10%

100,00%

Pérdua PSC81,90%

5,3Oo/o

5,10%7,70%

100,00%CiU — Guany total: 577.663 votsPSC — Pérdua total: 869.328 vots

Pot observar-se com, amb indepen-dencia del que cada partit guanyi o per-di, el PSC (PSC-PSOE té, a Barcelona

provincia, una major atracció (i credibili-tat?), mentre que per a CiU, la mes granatracció es dona a Girona; curiosament,aixó no obstant, aquesta coalició ha en-registrat el seu aveng mes gran, enaqüestes eleccions, a la provincia de Llei-da (augment del 15,96 punts sobre elcens), mentre que peí PSC (PSC-PSOE)el retrocés mes gran es produeix, un copmes, a la provincia de Barcelona.

Com a conclusions generáis d'aques-ta análisi, a nivell provisional es podrienefectuar les següents reflexions:

a) Igual importancia relativa de les pro-víncies a cada elecció, per a CiU iPSC (PSC-PSOE) (quadre núm. 5).

b) La provincia de Barcelona té unames gran importancia relativa peíPSC (PSC-PSOE) que per a CiU.

c) El PSC (PSC-PSOE) té, respecte ala distribució del cens, una subre-presentació a les províncies de Gi-rona i Lleida (quadre núm. 5).

d) CiU, també respecte a la distribu-ció censal, és sobrerepresentada ala provincia de Girona.

e) La pérdua de vots del PSC (PSC-PSOE) prové, en un 80%, de Bar-celona provincia, pérdua relativa-ment mes gran que l'augment deCiU (73%) (quadre núm. 6).

f) CiU obté un aveng mes gran (en-tre el 1982 i el 1984) a la provinciade Lleida (quadre núm. 7).

g) La mes gran «capacitat d'atracció»(amb independencia de pérdues iguanys) peí PSC (PSC-PSOE) esdona a Barcelona (en ambdueseleccions) mentre que CiU l'obté aGirona provincia (quadre núm. 7).

3.2.— Resultats en els municipis ambcens electoral mes gran que 20.000electors

Analitzats els resultats provincials —potser massa «macros» per algunes

38

qüestions— pot ser interessant aprofun-dir en un intent d'análisi mes detallat, delque succeeix en determináis tipus demunicipis.

Si s'accepta com a teoria general queles possibles grans variacions es donenen els centres de mes gran poblado, pot-ser sigui possible avancar algunes con-clusions a través del tipus de municipiselegits.

A Catalunya ni ha 31 municipis que, se-gons el cens electoral del 1984, represen-ten el 67,55 per cent del cens electoraltotal. Aquests municipis son:

Municipi Cens electoral 1984

Badalona 163.130Barcelona 1.359.589Cerdanyola 33.113Cornelia 54.597Esplugues 31.541Gavá 24.444Granollers 33.312L'Hospitalet '. 210.000Igualada 23.582Manresa . 51.387Mataró 68.673Mollet del Valles 24.025El Prat de Llobregat 41.054Rubí 29.922Sabadell 135.393St. Adriá del Besos 25.323St. Boi de Llobregat 51.618St. Cugat del Valles 22.109St. Feliu de Llobregat 26.056Sta. Coloma de Gramenet . 94.521

Quadre 7

Terrassa 116.433Vic 21.665Viladecans 29.506Vilanova i la Geltrú 33.428Lleida 80.184Figueres 23.638Girona 46.392Olot 19.806Reus 60.425Tarragona 77.383Tortosa 24.766

Tota l c e n s munic ip is . . . . . 3 . 0 3 7 . 0 1 5(67,55% cens total)

Total cens Catalunya 4.496.523

Com es pot veure en el quadre se-güent (núm. 8) l'estructura deis vots acon-seguits per cada formació, en cadascu-na de les eleccions, manté les mateixesproporcions.

Pot observar-se que aquests 31 muni-cipis teñen una mes gran importancia re-lativa peí PSC (PSC-PSOE) que per aCiU, encara que els vots que hi ha ob-tingut cada partit teñen una importanciaigual en cada elecció.

Aixó no obstant, els resultats obtingutsper cada partit en aquests 31 municipisjuguen un paper ben diferent: en efecte,el PSC (PSC-PSOE) en aquests 31 mu-nicipis perd el 77% de tots els seus vots,mentre que CiU hi guanya el 5 9 % deisvots.

Per altra banda (vegeu el quadre núm.10) el creixement que ha experimentat

PROVINCIA

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

TOTAL

CiU% vots s/ censo

1982

16,81%

28,96%

20,94%

16,OOo/o

17,90%

1984

28,17%

41,10%

36,90%

30,40%

30,00%

PSC% vots s/ censo

1982

38,76%

27,40%

26,40%

32,40%

,,36,60%

1984

20,50%

14,80%

12,80%

16,80%

19,30%

39

Quadre 8

Total votsVots en els 31 municipis%

Eleccions 1982CiU

772.673464.33960,10%

PSC1.575.2601.170.69074,30%

Eleccions 1984CiU

1.350.336804.423

59,60%

PSC869.328627.05572,10%

CiU en aquests municipis (73,2% pot serque sigui un deis factors claus d'un éxiten aqüestes eleccions. Dit d'una altra ma-nera, ha obtingut un creixement espec-tacular en un entorn (consíderat a nivellglobal) que potser no ha estat mai, his-tóricament, el mes propici. Aquesta hipó-tesi en principi potser que vagi en con-tra del que fins ara s'ha vingut dient, enel sentit que CiU era un partit básicamentde «I'interior de Catalunya». Valdría la pe-na rflexionar sobre fins a quin punt aixóera cert, i fins a quin puntéis resultats quehan obtingut els han col-locat en una pla-taforma molt propicia per afrontar, amb—potser— possibilitats de futur, altresconteses amb mes garanties i menorsriscs.

CiU obté una major capacitat d'atrac-ció en aqüestes eleccions autonómiquesamb municipis amb cens electoral entre:

1) 90-110.000 electors Sta. Coloma2) 70- 90.000 " Lleida i

Tarragona3)150-170.000 " Badalona4) 50- 70.000 " Cornelia'

Manresa,Matará. St.Boi, Reus.

és a dir, avanca tant a poblacions del 1 r.Cinturó de Barcelona, com en els muni-cipis mes importants de les províncies deLleida i Tarragona; en altres paraules, ésen aquest tipus de municipi on CiU —almarge deis valors absoluts obtinguts percada partit— assoleix els mes grans in-crements.

De la mateixa manera que s'ha passatrevista, encara que breument, ais aven-gos de CiU, es pot fer el mateix comen-

tari peí que fa al PSC (PSC-PSOE).Aquest ha sofert percentualment, i res-pecte al 1982, les seves majors pérduesa:

—Badalona—Sta. Coloma de Gramenet—Barcelona

Així mateix, el PSC (PSC-PSOE) ha ob-tingut, comparant ara valors absoluts,menor nombre de vots que CiU en elsmunicipis de:

a) Menys de 30.000 electors (2n. cin-turó de Barcelona, principalment)

b) Entre 50 i 70.000 electors (munici-pis mes importants del 1 r. Cinturói alguns del 2n.)

c) Entre 70 i 90.000 electors (Lleida iTarragona)

d) Entre 130 i 150.000 electors (Llei-da i Tarragona)

e) BarcelonaPeí contrari, ha obtingut un nombre

mes gran de vots a:a) Municipis entre 90 i 110.000 habi-

tants (Sta. Coloma)b) Municipis entre 150 i 170.000 ha-

bitants (Badalona)c) Municipis entre 190 i 210.000 ha-

bitants (l'Hospitalet)Quin pot ser el significat del fet que en

un mateix tipus de municipi, i fins i tot enel mateix, el PSC (PSC-PSOE) obtingui,en valors absoluts, un major nombre devots i, a la vegada, CiU un increment mesgran?

Al marge d'un estudi sobre les varia-bles de comportament que expliquin mi-llor determinats fenómens sociológics, es

40

Quadre 10

Tipusmunicipi

Fins 30.00030— 50.0005 0 - 70.0007 0 - 90.00090—110.000

110—130.000130-150.000150-170.000190—210.000

+ 500.000TOTAL

CiU

vots 82

46.48434.65541.96319.8904.213

18.18621.69514.18513.777

249.291464.339

vots 84

80.20152.80475.17739.2799.914

29.18334.33128.00328.005

427.526804.423

o/o84/82

72,50%52,30%79,10%97,50%

135,30%60,50%58,2Oo/o

97,40%103,20%71,40%73,20o/o

vots 82

111.37896.304

123.37554.77253.08749.30258.74578.343

108.076437.308

1.170.690

PSC

vots 84

59.96852.13072.89130.20727.17529.55831.94635.44058.883

228.907627.055

%84/82

—46,10%-45,80%-40,90%—44,80%—48,80%—40,00%-45,60%—54,70%—45,50%—47,60%—46,40%

°/o sobrecens 31

municipis

8,98%7,21o/o

9,44%5,19%3,11%3,830/o4,46%5,37o/o

6,91%44,77o/o

100,000/0

Quadre 9

Total vots guanyats/perdutsVots guanyats/perduts en els municipis

% vots 31 municipis sobre total pérdua/guany propi

PSC—705.932-543.635

77,00%

CiU577.663340.08458,9Oo/o

podria dir que CiU sembla que estigui as-solint una implantado territorial un tant su-perior al PSC, és a dir, sembla que esti-gui assolint una penetrado mes gran enel teixit social deis diferents tipus d'hábi-tats, aprofitant-se, potser, d'un movimentde reflux a les votacions, el primer perju-dicat del qual és el Partit socialista.

4.— Els resultatsa la ciutat de Barcelona

Com molt bé es desprén de l'análisi anivell de municipis, Barcelona-ciutat té un

pes específic massa important com pera substreure's a la temptació de realitzarun repás rápid ais resultats que s'hi hanproduít, tenint en compte, a mes, que enel terme municipal de Barcelona es con-centra el 30,5% del cens electoral de Ca-talunya, segons les dades disponibles a1984.

La participado a les diferents elec-cions, ha estat la següent:

Quadre 11

Convocatoria

20-M-80 (auton.)28-0-82 (legis.)8-Mg-83 (munic.)29-A-84 (auton.)

Cens

1.471.5211.330.2331.359.5011.372.974

Votants

854.9501.078.202

917.004888.155

% votantss/cens

58,O9o/o81,05%67,45o/o64,68%

Abstenció

616.575252.031442.497484.726

% abstenc.s/cens

41,9OO/o18,9OO/o32,50%35,3Oo/o

41

Un aspecte que cal assenyalar és queen les ultimes eleccions, la participacióciutadana ha estat superior en un 4% ala registrada l'any 1980, mentre que, peraltre costat, el cens ha disminuí! en un7% aproximadament. Els vots obtingutsper cada formació, en cada convocato-ria, han estat:

Quant a l'eix dreta-esquerra, podríemassenyalar que l'esquerra, a Barcelona-ciutat, en consultes legislatives (autonó-miques del '80 i '84 i lesgilsatives del '82)no ha estat mai la forga guanyadora (ve-geu els quadres núm. 13 i 14), ni quantal nombre de vots, ni quant a la seva in-cidencia sobre el camp electoral, ni quant

Convocatoria

20-M-198028-0-19828-Mg-198328-A-1984

PSC

177.960436.174413.034232.619

CiU

244.357248.424247.161433.199

ERC

91.65648.15634.79041.194

PSUC

137.24347.69962.42044.159

AP<1>

32.659197.763116.926

90.569

UCD

86.95217.328

—

—

PCC

—

10.5729.653

14.280

(1) Solidaritat Catalana

Com es dedueix fácilment, CiU hamantingut una trajectória molt uniformeal llarg de totes les convocatóries, ambun vot molt estabilitzat, fins que el 1984arriba a unes cotes que gairebé cap al-tre partit no ha obtingut a les eleccionsprecedents (fixem-nos que la xifra de CiUdel '84 és prácticament idéntica a la delPSC (PSC-PSOE) del 1982).

Per altre costat, tant ERC com PSUCpateixen una erosió constant en els votsobtinguts, mentre que AP té una trajec-tória relativament irregular, encara que bées podría dir que aquesta és una forma-ció bastant «nova a la plaga», mentre queles altres forces polítiques ocupen uns es-pais relativament consolidats des de fames temps i amb trajectóries bendefinides.

a l'estructura dreta-esquerra. Aquest fe-nomen és bastant diferent del que suc-ceeix a nivell de Catalunya (vegeu el qua-dre núm. 3).

De fet, sembla existir un cert despla-gament cap a la dreta, accentuat, el1984, per la via del vot suposadamentnacionalista. Aquest possible desplaga-ment és mes important a Barcelona-ciutatqué a la resta de Catalunya.

A desgrat d'aquesta possible eviden-cia, el camí cap al socialisme és un mo-viment a llarg termini, és una qüestió es-tructural que no es nodreix de situacionssuccessivament conjunturals, com bé hademostrat a través deis anys la llarga lluitaque el socialisme ha mantingut, manté imantindrá. Aquesta és la seva forga i, devegades, la causa d'alguns desencants.

Quadre 13

Dreta estatalDreta nacionalistaTotal dretaEsquerra

20 marc 80

Vots

119.611336.013455.624

315.203

°/osobrecens

8,12%22,83%30,95%21,42%

28 octubre 82

Vots

215.091296.580511.671

494.445

% sobrecens

16,10%22,30%38,40%37,10%

29 abril 84

Vots

90.569474.393564.962288.093

% sobrecens

6,60%34,50%41,10%20,90%

Quadre 14

CONVOCATORIA

20 marp 198022 octubre 198229 abril 1984

DRETA

59,10%50,80%66,20%

ESQUERRA

40,90%49,20%33,80%

TOTAL

100,00%100,00%100,00%

42

La política nacional del PSCMercedes Aroz

Aquest article respon d'una manera explícita a les expectatlves crea-des per la fútil prepotencia del nacionalisme globalitzador de la dreta, queni tan sois compta amb cap projecte d'Estat. Enfront d'aixó, la propostanacional deis socialistes catalans passa per quatre punts básics: a) la ple-na aplicado de l'Estatut, b) la contribució de Catalunya al funcionamentde l'Estat de les Autonomies, sense, pero, perdre el nord que l'objectiu fi-nal per ais socialistes respecte a /'estructura de l'estat és el federalisme,c) l'aprofundiment en la vinculado amb el socialime federal, i d) la configu-rado d'una política de llarg abast que fací realitat la vertebrado interna deCatalunya.

Les passades eleccions al Parlamentde Catalunya, amb el resultat del triomfdel nacionalisme conservador que repre-senta la coalició CiU, obriren, no nomésal si del socialisme cátala —l'opció polí-tica derrotada, en la mesura que era Túni-ca opció que apareixia com a alternati-va real al govern de la dreta a la Gene-ralitat des de 1980—, sino en el conjuntde l'esquerra i en amplis sectors d'opi-nió, una reflexió entorn les causesd'aquest resultat.

Transcorreguts uns quants mesos desd'aquell moment i després de les análi-sis electorals mes immediates sobre com-portament de vot, transvassament res-pecte a les eleccions anteriors, etc., elque ha quedat present com a elementque continua centrant reflexions i opi-nions, juntament amb el fenomen del pu-jolisme i la concepció del "nacionalismeglobalitzador" que ara preconitza CDC,és l'aspecte de la política nacional deissocialistes. El fet de la proximitat del IVCongrés del partit ha estat determinantper a aquesta darrera qüestió, així comper a la necessitat que des del conjuntde l'esquerra es planteja peí que fa a laconfrontació de models esquerra-dreta,sobre el futur de la nostra nació.

M'atreveixo a afirmar que és en aquestterreny de concepció del que ha de serCatalunya, on la posició deis socialistesestá mes definida i, alhora, és conegu-da o intuida pels treballadors i pels sec-tors populars i progressistes, en virtut

d'un coneixement concret d'aquesta po-sició o de la garantía que, com a partitd'esquerra, pot suposar peí que fa almanteniment de posicions de progrés.

Efectivament, el model socialista per ala construcció de Catalunya com a nacióestá lligat al que constitueix la propiaidentitat del socialisme peí que fa al pro-jecte d'una societat basada en la lliber-tat, la justicia i la solidaritat. Aixó implica,com a projecte per a Catalunya, construirun país profundament democrátic, fona-mentat en la pluralitat de poders institu-cionals i socials, pero unificat en el pro-jecte cotlectiu de consolidado de Cata-lunya com a nació. La construcció nacio-nal de Catalunya, que comporta l'existén-cia d'unes estructures polítiques i admi-nistratives d'autogovem que donin res-posta a les aspiracions i necessitats deisciutadans, implica una estructura de l'Es-tat que doni cabuda a l'exercici de l'auto-nomia política i per tant a un autogovernreal.

El marc de qué disposa Catalunya enel moment actual, el formen la Constitu-ció espanyola de 1978 o l'Estatut d'Auto-nomia. Peí que fa a l'estructura de l'Es-tat, la Constitució defineix un model, elde l'Estat de les Autonomies que fou fruitd'un consens, pero que resultava properal preconitzat per l'esquerra en el seuconjunt —per ais socialistes el model fi-nal el constitueix el de l'Estat Federal—,degut en boha part a la inexistencia demodels alternatius de la dreta, tant la de

43

Els socialistesestán

compromesosa construir un

paísprofundament

democratic,fonamentat

en lapluralitat de

podersinstitucionals i

socials, perounificat en el

projectecollectiu deconsolidado

de Catalunyacom a nació.

l ^ *# r ' > ^ ' **- >* - ' s*

l'ámbit estatal com la nacionalista. Peíque fa a l'Estatut és, tal com s'indica enel seu preámbul, Texpressió de la identi-tat collectiva de Catalunya, defineix lesseves institucions i les relacions amb l'Es-tat en un marc de solidaritat amb les res-tants nacionalitats i regions, essent la.Ge-neralitat la institució en la qual s'organit-za políticament l'autogovern de Catalu-nya.,

En analitzar la trajectória de la política

socialista en el passat en relació a aques-ta qüestió i prenent com a referencia elprocés de transició democrática, que al-hora coincideix amb l'inici del procésd'unitat i constitució del Partit deis Socia-listes de Catalunya, cree que és inqües-tionable el papen decisiu exercit pels so-cialistes globalment —amb les aporta-cíons deis socialistes de Catalunya— enl'elaboració de la Constitució i en parti-cular la d'aquests darrers en l'elaboració

44

de l'Estatut. L'Estatut de Catalunya, apro-vat en referéndum el 25 d'octubre de1979, fou elaborat pels parlamentaré sor-gits de les eleccions generáis del 15 dejuny de 1977, eleccions en les quals lacoalició Socialistes de Catalunya —queper cert comengava llavors a rebre lesprimeres desqualificacions per part dePujol i el seu partit— en resulta guanya-dora.

Després de les eleccions de 1977, quede fet suposaren un plebiscit massiu a fa-vor de la recuperado de l'autogovern, elssocialistes contribuiren decisivament alretorn del president Tarradellas i al res-tabliment de la Generalitat provisional;quedaven lluny els dubtes d'altres forcespolítiques i en particular les vel-leítats dePujol amb el projecte de Régim Especialper a Catalunya, propugnat per MayorZaragoza. En el govern d'unitat resultant,els socialistes hi participaren fins a les pri-meres eleccions estatutáries celebradesel 1980. Retrocedint mes en el temps ésigualment inqüestionable el reconeixe-ment de la lluita portada a terme en pri-mera línia pels socialistes de Catalunya,des de les organitzacions que confluirenen la constitució del PSC (PSC-PSOE) el1978, per la recuperado de les llibertatsdemocrátiques i nacionals.

El triomf electoral de CiU a les prime-res eleccions autonómiques, quan l'es-querra i el moviment obrer en el seu con-junt havien estat sens dubte els grans

protagonistes de la lluita per la recupe-rado de la democracia i l'autonomia, i elfet que el govern de CiU imprimís un ca-rácter restrictiu i excloent a la Generali-tat, porta molts ciutadans de Catalunyaa una situació de frustració respecte al'autogovern —ádhuc sectors protagonis-tes actius en altres moments histories—i així veiem, com a expressió de la des-vinculado existent en relació a aquestautogovern, que el nivell d'abstenció ales darreres eleccions va ser proper al 40per cent, en un país on la participació ales elecions generáis supera el 80 percent.

En intentar examinar ara la política por-tada a terme peí Partit deis Socialistes enel període que s'inicia amb la constitucióde la Generalitat estatutaria, no pot dei-xar de valorar-se la decisió adoptada alseu moment en relació a I'oferta feta perla coalició guanyadora per a formar partdel govern. Oferta que fou rebutjada,optant-se per una política d'oposició; fouuna decisió majoritária pero no unánime.Des de la perspectiva actual, i reconegu-des globalment peí partit, durant la refle-xió postelectoral del present any, les di-ficultats per a l'exercici de l'oposició enun període d'institucionalització del nos-tre autogovern —sense que aixó poguésser interpretat com a obstaculització delprocés i instrumentalitzat des del partitgovernant—, la valoració que hom pot feri que avui expressen obertament diver-ses veus al-si del partit, és que fou una

45

decisió desencertada. Efectivament, noera difícil de preveüre, amb el risc queaixó suposava de cara al futur, i tenint encompte el condicionant esmentat per ál'acció opositora, que el govern que por-tes a terme el desenvoluparhent del pro-cés d'institucionalització tihdria moltstrumfos al seu favor per a consolidarsea mig termini a la Generalitat. Si a aixós'hi afegeix la política duta a terme peípartit en el poder, d'identificació de go-vern i president amb institució —cosa queha significat per la via de l'assumpciód'aquesta idea per determináis sectorsi per l'allunyament d'altres respecte a lesinstitucions autonómiques un reforgamentaddicional—, la consolidació del partit algovern era inqüestionable.

Pero a aquesta dificultat, que podriaconsiderar-se objectiva, caldria afegir-hila dificultat que per a l'exercici de l'opo-sició, amb un escás marge de maniobra,suposava la propia situado interna delPSC, en pie procés de consolidació dela seva unitat, amb problemes i tensionsla superació deis quals implica un granesforg collectiu en detriment de la pro-pia acció política. No només l'oposició ala política i a la gestió del Consell Execu-tiu patí de la forga necessária per a ero-sionar el govern, configurant-se alhoraamb claredat l'alternativa deis socialistes,també peí que fa ais aspectes ¡nherentsal procés d'institucionalització que supe-raven l'ámbit cátala, va estar caracterit-zada per les vaciHacions i la manca decapacitat per incidir-hi, o almenys li man-ca la claredat necessária peí que fa a lesposicions mantingudes. La posició enqué es posa el PSC respecte a la LOA-PA fou un exponent molt ciar de com lapropia situado interna incidí en l'acció po-lítica. Amb un partit dividit respecte aaquest tema, la direcció no va poder im-posar la decisió presa respecte a la pre-sentado d'esmenes clau, cosa que supo-sava una divergencia respecte a les" posi-cions mantingudes peí PSOE, i el**partit

va haver d'assumir Terror que aquestallei va representar. Des de Tactual situa-do interna és difícil de considerar la pos-sibilitat de repetició d'un fet semblant.

Séns dubte, tot aixó ha donat argu-ments i ha estatconvenientment utilitzatpolíticament pels que, en base a la vin-culado existent amb el socialisme fede-ral, qüestionen l'autonomia del socialis-me cátala, valoració que ádhuc és sub-jacent en algunes análisis realitzades desdel propia partit. Tanmateix, la vincula-do amb el PSOE, que existeix en virtutd'un pacte lliurement establert i sobre labase de la sobirania del PSC és évidentque ha donat un resultat global molt po-sitiu per al sociallisme i per a Catalunya,en la mesura que implica la unificado detot Tespai socialista i ha donat lloc a unsólid partit que compta amb un suportelectoral divers i suppsa un element fo-namental en el manteniment de la unitatcivil del poblé de Catalunya, de la qualés el principal exponent com a organit-zació. Mai el socialisme no ha estat tanfort a Catalunya al llarg de la seva his-toria. Aixó no obstant, existeix unanimi-tat en el PSC com a conseqüéncia de lanecessitat que es planteja d'enfortimentde l'alternativa que el partit representaquant al reforgament de la identitat del so-cialisme cátala, malgrat que les vies quees propugnen puguin ser diferents i devegades se centren en aspectes formáiscom és la modificació del nom o de lessigles deis partits amb un plantejamentque ho pot considerar erroni i amb riscs.

La identitat del socialisme cátala esmanifesta a través de la mateixa existen-cia d'una organització específica, ambles característiques de ser un partit so-biré amb un projecte polític propi i, al-hora, partícip en el projecte socialistaglobal, a través de la seva articulado fe-deral. Un objectiu real d'avangar en lessenyes d'identitat del PSC implica teñiren compte tots aquests elements, quehaurien de ser presents d'una manera

46

Al mítingde laMonumentaldel 1977, elssocialistesvan ferpública lasevainequívocavoluntat deseguir el camíper al retorndel presidentde laGeneralitat il'obtenció del'Estatut deCatalunya.

global en la política i la acció del partiti en particular en la definició de la políti-ca nacional que el proper Congrés hau-rá de portar a terme, i així mateix en lesaportacions i participado que el PSC rea-litzi al XXX Congrés del PSOE.

En Tactual situació histórica de Cata-lunya, caracteritzada a nivell polític perl'existéncia d'un sólid marc constitucio-nal per a l'exercici de l'autogovern, la re-cuperado de les institucions própies,amb la práctica totalitat de les competén-cies previstes assum.ides, amb un volumpressupostari entorn deis quatre-cents milmilions de pessetes, i tanmateix essentconsiderada débil Tactual vertebració delpaís, una política des del socialisme peravancar en l'objectiu de la construcciónacional de Catalunya des de Tactual si-tuació suposa desenvolupar els aspee-tes següents:

a) Impulsar el pie desenvolupament iaplicado de l'Estatut, per tal d'assumir to-ta la capacitat d'autogovern que es deri-va del seu contingut. Des de Toposició,aixó implica iniciatives i projectes propis,a contraposar a la tasca del Consell Exe-cutiu, tant a nivell legislatiu com d'exer-cici de les competéncies estatutáries; aixícom collaboració a nivell institucional pera la finalització del procés de transferén-cies.

b) La contribució a la consolidado ifuncionament de TEstat de les Autono-mies, com a marc necessari per a l'auto-govern i expressió de la voluntat del so-cialisme cátala de corresponsabilitat en

les tasques del socialisme espanyol. Enel moment present, aquesta contribucióhauria d'expressar-se en la participacióper a la resolució deis problemes que lafase actual del procés autonómic plante-ja, fonamentalment peí que fa ais aspee-tes d'articulació de les comunitats autó-nomes i ais seus autogoverns dins TEs-tat, així com a la necessitat de racionalit-zació del sistema de finangamentd'aquestes sota la filosofía de Tautoma-tisme, autonomía i suficiencia financera,cosa que implica una necessária clarifi-cado en el marc jurídic i financer. Perohi ha un altre aspecte en qué els socia-listes catalans poden contribuir decisiva-ment, que és en la práctica autonómicadeis socialistes. Incidint per tal queaquesta práctica estigui en consonanciaamb el model autonómic que es propug-na i suposi la superació de les resistén-cies que, de vegades, es manifesten desde TAdministració de TEstat, i especial-ment en Tassumpció peí socialisme fede-ral de la necessitat de desenrollar des delGovern polítiques especifiques en funcióde les realitats diferenciades de cada co-munitat autónoma, de l'existéncia d'undesigual nivell de consciéncia autonómi-ca i de les exigéncies que plantegen lesnacionalitats históriques. Tot aixó senseperjudici del desenvolupament del pro-cés autonómic global, orientat cap a laconsecució d'iguals nivells d'autogoverna totes les comunitats, mitjangant els rit-mes que cada una d'elles decideixid'acord amb els respectius estatuts.

47

c) Un aprofundiment en la vinculadoexistent amb el socialisme federal sobrela base deis acords que van configurarel procés d'unitat socialista i que hauriad'expressar-se en una doble via. Per unabanda, en el reconeixement pie del so-cialisme federal, sense cap tipus de re-serva, de 1'éspecificitát del socialisme ca-talá, que implica Tafirmació de la diferen-cia i, eventualment, l'expressió de la dis-crepancia. Per l'altra, l'aveng en el socia-lisme cátala d'incidéncia en la política glo-bal deis socialistes —en particular enl'ámbit ja indicat de la políticaautonómica— a través deis organismesfederáis en qué el PSC participa. El com-pliment escrupolós per totes les parts deisacord d'unitat i la consideració que la veú'de Catalunya no pot quedar monopolit-zada per una sola forga política en lesCorts Generáis, hauria de suposar una re-considerado de Tactual situado, quanta l'existéncia d'un grup parlamentan pro-pi, la recuperado del qual és reivindica-da unánimement peí PSC, considerant-lo un element indispensable per a l'ex-pressió de la seva personalitat espe-cífica.

- d) Una política de llarg abast per avan-

gar en la vertebració del país, que com-pagini els objectius de consolidado deles institucions autonómiques i llur arre-lament majoritari; la creació de condi-cions económiques i socials que assegu-rin una igualtat mes gran entre els ciuta-dans de Catalunya, i i'ávenc.en el pro-cés de normalització cultural i lingüística,des del respecte ala identítat propia deisciutadans de Catalunya. Aquesta políti-ca significa la necessitat de desenvolu-par models i polítiques especifiques, detal manera que vagin configurant d'unamanera clara l'alternativa de govern deissocialistes.

Una política nacional d'aquestes carac-terístiques constituiría la política necessá-ria per avangar, sobre la base de la uni-tat civil, en la construcció nacional de Ca-talunya en el moment present, mantenint-ne com a element central la incorpora-do de la classe treballadora a aquestatasca histórica. Des de la consideracióque per al Partit deis Socialistes de Ca-talunya (PSC-PSOE) suposa quant a ob-jectius inseparables la construcció del so-cialisme i la construcció nacional de Ca-talunya.

48

Servéis Municipalsi el futur de les ciutatsa Catalunya

Manuel Royes

A Catalunya s'esté desenvolupant una auténtica revolució municipal.Des de ¡'arribada de la democracia, cada comunitat ha anat decidint el seupropi model de creixement. Els ajuntaments d'esquerres han anat endeutant-se, pero sense renunciar a oferir ais ciutadans uns servéis de qualitat devida que altres administracions no han donat. Caldra teñir molt en comptela realitat viva deis municipis catalans abans de dissenyar la futura estruc-turado territorial del nostre país.

Els ajuntaments del nostre país, desen-volupen avui una munió de tasques,complexes i disperses, les quals podenportar el ciutadá a una sensació equivo-cada sobre quines son les responsabili-tats concretes deis Ajuntaments.

És ben cert que aquesta situado nos'ha donat per un afany d'irrompre encompeténcies d'altres administracionsmotivat per un desig d'afirmar la perso-nalitat propia de l'ens local, sino que, al-tres factors, com I'herencia d'unes com-peténcies exercides de fet en alguns ca-sos, o la pressió social d'una ciutadaniabaquetejada per la crisi i que no té altreinterlocutor que l'Ajuntament, han ajudata configurar Tactual estat de coses. El ca-rácter deis ajuntaments, d'administraciómes propera al ciutadá, contribueix aaquesta comanda.

De fet, les competéncies própies d'unAjuntament, son les que es deriven delque podríem entendre per garantía defuncionament d'una ciutat com a tal.Aquesta primera definició ens porta aacotar distints servéis indefugibles i im-prescindibles, com son els de neteja, re-collida d'escombrarles, enllumenat pú-blic, cementiri, control del tránsit, paresi jardins, control sanitari, festes, urbanit-zació de carrers, disciplina urbanística,etc.

Servéis indefugibles

Pero amb aquests servéis funcionanta la perfecció no asseguraríem encara el

pie funcionament de la ciutat. És neces-sari un altre tipus de servéis perqué elmarc geográfic on s'acumula un deter-minat nombre de persones pugui meréi-xer el nom de ciutat. És imprescindibleque hi hagi escoles, atencions a la ter-cera edat, servéis sanitaris, etc. Aquestsegon gran bloc de servéis, igualment in-defugible, son els que podríem anome-nar servéis compartits, ja que la sevacompetencia no és municipal, sino d'al-tres administracions, de les quals el mu-nicipi ha d'obtenir un acceptable funcio-nament, i peí qual, a vegades, els ajun-taments col'laboren amb aportacionseconómiques, o en la seva mateixagestió.

Generalment, en aquest ámbit els mu-nicipis superen en molt les estrictes obli-gacions legáis, en un intent de facilitar ladignificado d'aquests servéis, dignifica-do que és vital per ais ciutadans, i la ne-cessitat de la qual és molt mes entesapels municipis majoritáriament regits pelssocialistes que no pas per l'ens autonó-mic en les competéncies transferides, oper l'Estat Central quan es tracta de com-peténcies del seu ámbit, per l'efecte dela immediatesa deis problemes.

En aquest apartat de prestacions queno son competencia municipal, pero queels ajuntaments oferim gratuítament, calesmentar els servéis heretats d'époquespassades, com els diposits municipals dedetinguts —el cost deis quals esperemque amb la nova llei de régim local enssigui compensat—, i d'altres de mes di-fícil valoració, com pot ser la suplencia

^C**fr

l(i^ndf%.

Aiuntament de Barcelona

que les policies municipals fan en el man-teniment de la seguretat ciutadana.

Aquest ventall de servéis, uns propis,d'altres compartits, d'altres atribuíts arbi-tráriament, son els mínims necessaris per-qué una comunitat es converteixi en unaciutat. Pero, la dinámica mixta encetadades deis governs municipals, i els anhelsi necessitats deis ciutadans, han portat al'aparició d'una munió de servéis, quenosaltres pensem igualment imprescindi-bles i el cost deis quals reposa únicamentsobre les própies espatlles ciutadanes.

Aquest tipus de servéis que van desde l'estricte servei social a les millores sa-nitáries, educacionals, culturáis, la proble-mática juvenil, de l'habitatge, del mediambient, la promoció esportiva, la infor-mado i tants d'altres, topen en primer llocamb una falta de sensibilitat per part dequi té la majoria de competéncies trans-ferides, que és la Generalitat, cosa quefa que no adequí els pressupostos neces-saris i suficients en aquest aspecte perfer front al seu cost.

Cal aprofitar bé els recursos

Pero hi ha un altre aspecte, a part deisrecursos, que en fa complexos la gestiói el manteniment, al mateix temps queprovoca una situado d'insuficiencia: esdona un malbaratament impressionantde recursos. M'explicaré. El fet de no es-tar definits clarament uns objectius i uns

programes d'actuació en la majoriad'aquests ámbits, fa que ens trobem ambun seguit d'iniciatives clientelistes o pro-pagandístiques que van des d'iniciativesde dubtosa rendibilitat social com les Ofi-cines de Benestar Social, les subvencionsarbitráries a determinades institucions, ola mateixa utilització deis fons de lesObres Socials de les Caixes, que sontambé, per definició, fons públics, que esneutralitzen entre elles, es dupliquen,s'apliquen sense massa criteri i ens dei-xen, ais ajuntaments, sois davant els nos-tres ciutadans amb la impossibilitat de po-sar ordre a aquest desgavell, i amb la ne-cessitat de tapar els forats mes obvis i ur-gents amb els pocs diners que a la Ge-neralitat l¡ sobren, amb els de les diputa-cions i, principalment, amb els migratsrecursos propis.

Tot aquest tipus de servéis on l'Ajun-tament fa una suplencia del que hauriende fer altres institucions, entren ara enuna fase delicada, puix que per poderdur-los a terme, detraiem recursos d'al-tres servéis, els quals sí que son compe-tencia específica i concreta deis ajunta-ments.

Pero, d'aquest aspecte en parlaremmes endavant.

Ara queda per parlar d'una compete-téncia indefugible i de cada ajuntament:el planejament urbanístic. Cada ciutat téel dret de decidir sobre el seu propi crei-xement, sobre la qualitat urbanística i so-bre el mateix model de ciutat que vol

.50

donar-se. Pensó que aquest és un dretdel qual no es pot abdicar perqué seriatant com renunciar a la propia identitat.Els ciutadans de qualsevol població te-ñen dret a dissenyar el seu futur i no re-conéixer aquest dret significaría conside-rar que quan aquests ciutadans voten ales eleccions municipals han deixat deser majors d'edat, o que el vot munici-pal val menys que el vot autonómic o queel del parlament de l'Estat. Aixó no volpas dir que no ens creiem que h¡ ha in-teressos globals, que cada ciutat ha derespectar ja que forma part d'una collec-tivitat de ciutats i pobles. Ara bé, aquestsinteressos superiors, per la via deis dis-senys globals, de l'ordenació territorial —imai de l'arbitrarietat com recentment s'hadonat en la proposta d'anul-lació del PAL)de la Corporació Metropolitana—, han deser respectats per les comunitats locáis.

Els problemes de finanpament

Fins aquí he pretés exposar el que és,a la darreria del 1984, un ajuntament,amb les seves competéncies própies, lescompartides, les exercides de fet i lescompeténcies supletóries que es veuobligat a exercir per respondre a la co-manda social. Ara bé, aqüestes compe-téncies que s'exerceixen en forma de ser-veis concrets teñen un cost, i els Ajunta-ments només reben ingressos capacosde subvenir malament els servéis propis.D'on surten els recursos necessaris per totaquest altre tipus de servéis, a mes deisnecessaris per recuperar estándards dedignitat en el reequipament urbanístic id'equipaments de les nostres ciutats?

És obligat dir, pero, que si bé tota laproblemática abans esmentada té unpunt de partida comú entre tots els ajun-taments democrátics, a mesura que pas-sa el temps, veiem que es produeixen no-tables diferencies de ritme i fins i totd'orientació entre els ajuntaments d'es-

ElsAjuntaments St*fid'esquerra no ,#,}»•**poden s>

renunciar aoferír unsservéis dequalitat devida. A lafoto, Ca laVila, aGracia.

.-*•*.-^*

l><

querres i els de dretes. L'émfasi no és elmateix en la potenciació de nous servéis.Els ajuntaments governats per l'esquerradestinen partides cada cop mes impor-tants ais servéis supiencials, mentre quela majoria deis ajuntaments de dretesaquests servéis ni tan sois se'ls haplantejat.

51

Qué passa, dones, amb els recursosnecessaris? Per un cantó s'han actualit-zat els impostos municipals, cosa que hapermés millorar els ingressos. Quan dicactualitzar vull dir exactament aixó: actua-litzar, és a dir que en pessetes constantsles nostres taxes i els nostres impostasteñen ara el mateix valor, si no son infe-riors, que fa deu anys. Vull recordar, coma exemple, que la tan comentada revisióde la contribució territorial urbana con-sisteix en un augment d'un 7% anual quecomenca des de l'última revisió, que esva fer a la majoria deis ajuntaments a co-mengament deis anys 70 i que, com espot veure, és inferior al creixement de lainflació i del cost de la vida. L'altra fontd'ingressos és la revisió deis padrons,perqué tothom pagui el que li correspon.Aquest cens de contribuents, posat aldia, ha donat bons resultats, pero lesmagnituds son encara insuficients per tald'atendre correctament les necessitatsdeis pobles i ciutats. Per tant, l'augmentde la participado de l'Estat al pressupostmunicipal ha estat una altra fita persegui-da. En els darrers cinc anys s'han acon-seguit millores, la mes espectacular deles quals és l'aconseguida l'any 1983.Pero hem de lamentar que la tendenciano s'hagi mantingut i que l'aportació del'Estat ais pressupostos municipals, en-cara és baixa.

Els ajuntaments hem d'endeutar-nos

A partir d'aquí, Túnica via que hem tin-gut oberta és la de l'endeutament. Desde la dreta se'ns ha discutit la idoneítatd'aquesta práctica des del criteri d'unapretesa política de bona administració. Aaqüestes acusacions hem de respondreque, des d'una perspectiva precisamentde bona administració, els beneficis econó-nómics que reverteixen a la ciutat mitjan-cant una política d'obra pública que mi-

llón la infrastructura, son molt superiorsal cost deis interessos devengats i els be-neficis socials que significa aquesta ma-teixa obra pública o les dotacions d'equi-paments, compensen amb escreix un en-deutament perfectament control-lat, peraltra banda, per la llei que fixa el seu sos-t're en el límit del 25% del pressupost mu-nicipal ordinari.

Precisament aquest límit legal, del 25%—d'una part completament lógic, puixque els crédits s'han de poder retornar,i que, d'altra part, la majoria deis ajunta-ments d'esquerra estem a puntd'assolir— está produint en Tactual eta-pa un encarcarament a la nostra treso-reria, la qual fa que difícilment puguemdestinar nous recursos al manteniment icreació d'aquests servéis que per aban-dó, desinterés i deserció d'altres institu-cions están passant de fet, a ser compe-tencia de la gestió municipal.

Només ens queden per tant tres vies.Una, la tradicional de recorrer ais ciuta-dans augmentant els impostos. És la viafácil en temps d'euforia económica, pe-ro en les actuáis circumstáncies de crisies fa difícil de plantejar. La segona ésaconseguir que l'Estat augmenti substan-cialment Taportació ais municipis, pa-rallelament a fer-se carree deis costosque suposa el manteniment deis servéisque fem per compte de l'Estat. Una ter-cera, en la qual hem tingut menys éxit,és la d'aconseguir que el Govern de laGeneralitat creí el fons de cooperació mu-nicipal, per tal de subvenir els servéis bá-sics necessaris que, per la falta de sen-sibilitat del nostre govern autónom, hemde mantenir els Ajuntaments.

Naturalment, quan parlo de falta desensibilitat, no em refereixo tan sois al fetque forgosament des deis ajuntaments—que vivim dia a dia directament els pro-blemes deis nostres conciutadans—, se-gur que serem mes receptius a les sevessituacions i, per tant, intentarem de posar-hi remei, sino que també faig referencia

52

Els socialisteshan potenciatla imatge deles ciutats nocom a sumad'individusagrupáis,sino com unpacte deconvivencia.A la foto, lacampanyaelectoral del1979,/'autobússocialista alMercat delNinot.

a la diferencia ideológica entre els plan-tejaments de dreta ais quals respon laGeneralitat i els de la majoria deis ajun-taments. Aquest govem de la Generali-tat que afavoreix actiyitats com l'ense-nyament privat i la medicina privada, endetriment del sector públic, i que té perexemple un concepte de l'ensenyamenton no caben les escoles bressol, esco-les que per a la Generalitat son encaraservéis socials i no centres d'ensenya-ment. A mes del fet que, per exemple,des de fa cinc anys s'ha de definir enca-ra qué se'n fa deis avis malalts i mentres-tant encara no se n'ocupa ningú.

En resum, opino que ésforcós que elsajuntaments.de Catalunya incidim enaquesta línia d'actuació i que és neces-sari i forgós que el govem de la Genera-litat escolti els ajuntaments i pressupostiles quantitats adients per tal d'atendrécorrectament els servéis básics que re-clamen amb rao els nostres ciutadans.

Un projecte de ciutat

La ciutat, he dit abans, no és una su-ma d'individus agrupáis en un espai con-

cret. La ciutat és básicament un pacte en-tre diferents individus per aconseguirunesfites determinades. Tradicionalmentels ciutadans subscrivien el pacte implí-cit o explícit per cercar seguretat o perdesenvolupar una activitat comercial oindustrial.

De la convivencia en sorgien valorsafegits, a vegades mes importants queels que motivaren la mateixa creació dela ciutat. A la fecunditat creadora de lesciutats deu la humanitat el seu progrés.Quan la ciutat ha decaigut, ha estat la hu-manitat sencera que ha anat enrera.

Avui, dins de la crisi de valors de la so-cietat postindustrial, ens trobem també endubte sobre el paper de les ciutats. Ésevident que no té la mateixa funció unaplaga major avui, a qualsevol ciutat, quela que tenia fa cent anys. És evident queabans la ciutat era un eos impermeabledel qual se sortia i s'entrava poc, mentreque avui és completament permeablefins al punt que es pot parlar de diferentscomunitats urbanes amb una realitat desupraciutat, com pot ser e! cas de la Re-gió I o d'un sector de les comarques gi-ronines o del triangle Reus-Valls-Tarragona.

53

En els darrers anys s'ha produrt unaserie de fets transcendents que posen enqüestió els vells conceptes sobre la ciu-tat, fets que van des de l'aparició de1'automóbil, que ha penetrat i conqueritel case urbá alhora que pot desplacar elsciutadans d'una ciutat a l'altra amb unafacilitat esglaiadora, a la revolució deismitjans de comunicado, els quals han fa-cilitat una comunicabilitat entre els ciuta-dans del món que no pot fer res mes queapropar-los i homogene'itzar-los.

Pero les ciutats, amb la seva indefini-do i perplexitat, continúen constituint polsd'atracció imparables. El camp es conti-nua buidant arreu del món en benefici deles ciutats. Si bé és cert que el ritme s'haalentit en els darrers anys per la mancad'oferta de llocs de treball, el procés ésdifícilment parable perqué, malgrat la crisid'identitat i d'objectius de la ciutat, unaserie de valors propis del fenomen urbáson plenament vigents. La ciutat és lliber-tat, és democracia, és fraternitat. No ésper casualitat que els francesos, desprésde la gran revolució, haguessin adoptat,entre els títols que podien escollir, el deciutadans.

I aquests valors fan que l'atracció deles ciutats envers la gent del camp siguiconstant i persistent. No importa que ala ciutat faltin equipaments, zones verdes,infrastructures, llocs de treball. A la ciu-tat un home és igual a un altre home. Lesjerarquies socials queden difuminades iper mísera que sigui una ciutat, semprepot oferir ais seus habitants mostres desolidaritat.

Per tant, es fa urgent readequar o re-definir el paper de les ciutats.

Jo pensó que aquest és un repte quela societat té, i per afrontar-lo valdría lapena esmergar-hi esforgos perqué ens ésvital per resituar-nos en el món actual. Pe-ro un camí que segurament permetria fermes fácil aquest debat, és el que en lesnostres respectives ciutats iníciéssim de-bats concrets sobre el nostre futurconcret.

De la suma de readaptacions que ensortiríen, deis distints debats, en podríemgenerar la filosofía precisa per resoldrea un nivell mes ampli i objectiu aquestmoment de perplexitat en qué es trobael mateix sentit ciutadá.

És evident que moltes de les ciutats de, Catalunya no teñen ciar en aquests mo-ments quina ha de ser la seva activitat pri-mordial, amb tot el que aixó suposa a ni-vell d'infrastructura i de servéis; que mol-tes ciutats ño son conscients de la proxi-mitat o no d'altres ciutats, amb el que aixócomporta de possibilitat de complemen-tar servéis; que moltes ciutats están pas-sant de ser ciutats industriáis a esdeve-nir ciutats dormitoris. D'altres no sabenqué fer del seu centre historie. I així po-dríem anar continuant plantejant-nosqües'tions sobre les quals caldriarecapitular.

Jo pensó que molt possiblement par-tínt de la reflexió que pugui fer cada ciu-tat, podrem arribar a definicions mes glo-bals sobre el model de ciutat al segle xxi.

El que és evident és que els socialis-tes som els que mes possibilitats tenimd'orientar i promoure aquesta reflexíó. Lanostra forma de governar les ciutats, ra-dicalment diferent de la dreta i de la d'al-tres partits d'esquerra amb una tradiciódiferent, ens porta per si mateixa a for-gar aquesta reflexió sobre el futur ciutadá.

En efecte, la nostra manera de gover-nar passa per dos eixos básics. Per laplanificació i per la concertado. Un pro-jecte a llarg termini no és res si no té elsuport de la majoria deis protagonistesque l'han de dur a terme.

I definir el futur d'una ciutat, resoldreles incógnites plantejades, i adequar l'es-forg actual de cara a aquest futur del qualsortirá la nova ciutat, no és cosa que pu-gui fer només un equip dirigent, sino queha de comptar amb la coHaboració detothom.

Aquest és el repte.

54

La prioritat europeaJosep Verde i Aldea

De la ignorancia sistemática de la nostra realitat geográfica, en el tempsdel franquisme, Europa ha passat a ser la primera prioritat exterior del go-vern espanyol. Les relacions bilaterals amb Franca, la integrado al MercatComú i la nostra participado destacada ais fórums continentals no son aliensa la vocació europea i internacional del socialisme al nostre país.

Tot el conjunt de circumstáncies — geo-gráfiques, económiques, estratégiques,d'interessos, etc.— que orienten decisi-vament les relacions internacionals deispaísos fan que la política exterior espa-nyola concentri la seva principal acció en-tom de tres eixos prioritaris: Europa, elmón árab amb especial atenció al Mah-greb, i l'América llatina.

A desgrat de fases históriques d'allu-nyament, l'última de les quals va corres-pondre al franquisme, la nostra condicióeuropea ha estat sempre indiscutible. Nosolament compartim uns mateixos valorsessencials, sino que, en la conjunturamundial de quasi hegemónica bipolarit-zació, esdevé indefügible la nostra parti-cipado activa i plena en totes aquellesinstitucions i iniciatives que, tenint Euro-pa com a centre, tractin de configuraruna tercera forga en tots els camps onsigui possible. El decurs deis esdeveni-ments a Europa s'ha desenrotllat massatemps sense nosaltres. En canvi, no hemdeixat d'estar-nefortament condicionáis.Per aixó, d'engá de la recuperació demo-crática del país hem hagut d'anar apres-sadament a la recuperació d'un tempshistorie absolutament perdut. Aquesta ésuna de les grans raons per les quals, en-tre les prioritats urgents de la política ex-terior espanyola, Europa hi ocupa un pri-mer lloc. A mes, sense el refermamentdefinitiu de la nostra presencia dins elsnivells decisoris que les institucions euro-pees comporten, es mantindria la nostrainsuficiencia fins i tot a la resta deis tea-tres internacionals.

En parlar de política europea, o de po-lítica a Europa si voleu, i sense entrar enl'específic problema de la política de de-

fensa —que no és objecte d'aquesta ulla-da necessáriament rápida per qüestionsd'espai— vull referir-me només a tres as-pectes que considero que son fonamen-tals: 1) les relacions bilaterals amb algunsestats, 2) la incorporació a la ComunitatEuropea i 3) l'atenció a la CSCE (Confe-rencia de Seguretat i de CooperadoEuropea).

Especiáis relacions bilaterals amb al-guns estats

És un tópic molt repetit en l'estudi de lesrelacions internacionals afirmar que la po-lítica exterior d'un estat integra un blocestretament lligat amb tot alió que inte-gra la seva política interna. Per tant, i coma conseqüéncia, també els problemes in-terns son condicionants i determinadorsd'aspectes importants de les relacionsexteriors. Un d'aquests problemes a Es-panya és el del terrorisme, i en particu-lar el terrorisme d'ETA. La dimensió in-ternacional del fet és doble: primer, per-qué avui dia no hi ha cap terrorisme limi-tat a un sol país, ja que d'una manera oaltra és inevitable la connexió internacio-nal, i segon, perqué en ésser ETA un ter-rorisme en territori de frontera, el país veíés utilitzat, de formes variades, com a re-fugi i alhora com a base per a l'acompli-ment d'accions terroristes. Aixó ha deter-minat una especial situado de tensionsamb Franga i amb el seu govern des deja fa molts anys. En aquests moments, aisdos anys escassos de govern socialistaa Espanya —i a Franga també— les re-lacions entre els dos paísos han experi-mentat una gran transformació i presen-

Roda dePremsa del

Congrés de laInternacional

Socialista,l'any 1980 a

Madrid. ElPSOE parteix

d'una claraopció

europea.

56

ten un saldo positiu impressionant. Posi-cions que el govern francés havia consi-derat irreductibles, en una interpretadoque nosaltres sempre havíem consideratmolt dubtosa del dret d'asil i, en conse-qüéncia, de l'extradició, han estat modi-íicades —clarificades, caldria dir ambmes exactitud— peí govern francés enresposta a les soMicituds espanyoles. Tot-hom reconeix a Franga —i així ho hanmanifestat els principáis órgans d'infor-mado del país veí— que tot aixó és re-sultat de la reunió, a París, a principisd'aquest any, entre el president Mitter-rand i Felipe González. La dura batalla,de molt temps, entorn del fet terrorista,s'ha saldat amb la plena acceptació deles posicions espanyoles. Solíem dir aisrepresentants francesos, en mes d'un llocd'encontré internacional, que llur posicióera poc lógica, puix tot i partir de l'accep-tació de l'acte terrorista com a delicie evi-dent no volien acceptar l'existéncia d'undelinqüent que era l'áutor d'aquell delic-te. El canvi d'actitud de Franga és enor-me, i del mateix calibre és l'éxit de la ges-tió internacional espanyola. Aquest éxit,natural en uns casos i sorprenent en d'al-tres, no el reconeixen ni els terroristes nillurs collaboradors ni l'oposició de dretes,que no sol donar mai cap pas, a nivellinternacional, en favor d'alló que fa el go-vern, ni finalment aquells que encara nohan estat capagos d'adonar-se del rol im-portant que l'Espanya democrática estájugant a diversos nivells de les relacionsinternacionals.

Abans del.canvi d'actitud francesa, jala política exterior espanyola del governsocialista havia aconseguit un éxit impor-tant, encara que per raons obvies poc di-vulgat, en les relacions amb el governbelga, la coHaboració del qual en la llui-ta antiterrorista ha estat eficag, encaraque sense espectacularitat informativa.D'aquí vingueren no sois les primeres ex-tradicions, sino informacions i actuacionsde relleu remarcable.

El tema de Gibraltar obliga també auna especial atenció en les relacions ambla Gran Bretanya. La política socialista,en aquesta qüestió, ha estat la de man-tenir converses fermes pero no crispa-des, cercar contrapartides sense preten-dre extorsions ineficaces, tot i tenint encompte que es tracta d'una qüestió quesegurament no trobará solució estricta-ment bilateral i que, per tant, cal anar in-troduint en diversos nivells polítics, comson els de la integració europea i de ladefensa vista amb óptica continental.

Naturalment, els intercanvis comer-ciáis, la situació deis treballadors espa-nyols migrants i molts problemes de to-tes menes interessen la política exteriorespanyola en la seva relació bilateral ambtots els estats de l'área occidental euro-pea. Els que he assenyalat son, pero, elspunts mes calents que sobresurten de lesnormáis preocupacions diplomátiques iexigeixen avui dia una atenció prioritaria.

La incorporadoa la Comunitat Europea

Arribar a acomplir la integració plenad'Espanya a la Comunitat Europea, ambla máxima celeritat pero també amb lesmáximes garanties, ha estat un objectiudeis socialistes, en favor del qual han es-tat utilitzats tota mena de recursos. Tot iles dificultáis ingents d'aquest procés, calafirmar que els resultats son ja molt sa-tisfactoris. Una acció ben coordinada so-bre tots els governs deis paísos comuni-taris, amb atenció especial envers aquellsque han anat detentant-ne la presidencia—especialment Franga, Grecia iIrlanda— ha permés d'anar superant laquasi insuperable dificultat de la mancad'entesa entre els propis paísos comu-nitaris, entorn els defectes de la mateixaComunitat i de llur incapacitat per donarsimplement una resposta a les propos-tes espanyoles. Aquí novament l'espec-

57

tacular can vi d'actitud francesa ha resul-tat quasi decisiu. Sóc testimoni de les re-ticéncies que a casa seva ha hagut devencer el govern Mitterrand davant Tin-gres d'Espanya, i ho sóc també de lamantinguda posició favorable del governfrancés que s'ha manifestat a la darerrareunió bilateral celebrada a Barcelona.

Ara, a les darreries de la negociado, lapolítica socialista s'orienta a la prepara-ció de totes aquelles mesures que sonconseqüéncia, a nivell intern, de la inte-grado, i que van des del projecte de l'lm-post sobre el Valor Afegit fins a la llei elec-toral que regirá les primeres eleccions dediputáis espanyols al Parlament europeu.La incorporació a la Comunitat Europeano té sois un complex vessant económic,sino també un d'institucional que afec-ta al grau de presencia i de pes d'Espa-nya ais mecanismes institucionals (nom-bre de vots que tindrem al Consell, en-tre els 5 deis paísos mitjans i els 10 deisgrans, o el nombre de diputáis al Parla-ment, entorn de la xifra de 60...).

La tenacitat, la claredat de les posi-cions própies, els dossiers ben elaborats,l'esforg sense desánim a desgrat de tan-tes circumstáncies i conjuntures desfavo-rables, son elements essencials d'una po-lítica portada a terme amb fermesa, toti la nulla col-laboració efectiva de les for-ces polítiques que no están al govern ique han optat per unes actituds d'apa-rent suport verbal sense cap grau de realcompromís o cooperació.

Atenció especial a laConferencia de Seguretat iCooperació a Europa

La divisió a Europa que consagra la Con-

ferencia de lalta a fináis de la segona Ge-rra Mundial no pot impedir una atencióespecial a les relacions amb els paísosanomenats de l'Est. Aquí també, i a mesde les relacions bilaterals, el govern so-cialista ha tingut cura d'estar present demanera ben activa¡ coincidint amb la se-va arribada al poder, a la Conferencia deSeguretat i Cooperació a Europa que secelebrava, precisament a Madrid. El go-vern de la UCD, amb una política «atlan-tista» desmesurada —acabava d'in-gressar-nos a I'OTAN— no havia sa-but ni pogut jugar el paper quasi decisiuque li conferia la seva condició d'hostede la conferencia. El canvi de govern vaoferir ais socialistes la primera oportuni-tat, que no fou desaprofitada, de pesarforten unatrobada internacional. Les no-ves orientacions donades i la decidida in-tervenció del president del govern per-meteren una sortida rápida i satisfacto-ria per a tots d'una conferencia ques'allargassava perillosament i semblavacridada al fracás com havia passat unsanys abans a Belgrad. Després, i seguintla mateíxa tónica, Espanya está presenten totes aquelles activitats que son deri-vacions de la Conferénda de Madrid al'espera de la nova reunió del pie de laCSCE.

Per a completar aquest quadre de lapolítica europea caldria fer referencia amolts altres paísos i a d'altres institucionseuropees. Només per a constancia, uncop esgotat l'espai de qué disposava, calque faci esment particular del paper im-portant que els socialistes acomplim alConsell d'Europa. Una de les conseqüén-cies de mes relleu ha estat l'elecció d'unespanyol, proposat peí govern socialis-ta, a la Secretaria General del Consell.

58

Una valorado de la políticaeconómica del Govern socialista,1982-1984

Joaquim Monells

D'una manera desapassionada, pero sí incisiva, I'autor d'aquest arti-c/e valora els condicionaments deis dosprimers anys degovern socialistaen el camp económic.

Aquesta és una lectura que no a'illa en el temps els període 82-84, ique no parteix de prejudicis ideológics sistemátics, pero que en desgranala realització deis dos principáis objectius de la política económica de I'ac-tual govern: el sanejament deis desequilibris financers i la flexibilització imodernització de l'aparell productiu i de les institucions económiques.

I.— Els condicionaments de lapolítica económica delGovern socialista.

Qualsevol valorado de-la políticaeconómica socialista del govern en elsdos primers anys de la legislatura 1982-86, que no encobreixi una simple justifi-cado de posicions aprionstiques pro/antisocialistes, hauria de considerar neces-sáriament com a punts de referencia dosescenaris preliminars que configuren elcontext limitatiu en el qual s'ha inscritíactuació económica del govern. D'unabanda, fescenari de la situació econó-mica a la tardor de 1982, que s'had'interpretar literalment com a herenciaobjectiva forcadament acceptada peígovern socialista, i d'altra, l'escenari deispropis plantejaments económics delPSOE-oposició en el període anteriora leseleccions d'octubre-82, que al seu toms'ha d'interpretar com l'auténtic marclimitatiu del projecte económic gover-namental.

En aquest sentit, ni la situació econó-mica d'aquell moment constituía una reali-tat fluida dócilment mal.leable per al nougovern socialista —ni per a cap altre—,per una simple operació de voluntarismepolític, ni el plantejament económic delPSOE s'inscrivia en cap línia de canvieconómic revolucionan o rupturista quepermetéS'Seriosament esperar l'esdeve-niment de nous criteris económics iguali-taris, tradicionalment reivindicats en pro-grames «máxims». Des d'aquesta pers-pectiva, la consideració deis punts dereferencia esmentats contribueix a des-virtuar en bona part tant aquelles po-

sicions de crítica —essencialment «po-lítica»— que d'una manera lineal isistemática pretenen atribuir al govern laíntegra responsabilitat de Tactual situacióeconómica —certament insatisfactória—,com des d'un angle oposat, aquellesposicions básicament ideologitzades quejutgen l'actuació económica del governdes de la perspectiva d'eventuals desvia-cions o ádhuc tráícions de principiseconómics genérics históricament con-siderats consubstancials a fesquerra engeneral, i al socialisme en particular.

Quant al primer deis punts de referen-cia, a la tardor del 1982 la realitat econó-mica espanyola estava condicionada perdues hipoteques que, de fet, suposavendues factures pendents d'amortitzacióque irrenunciablement havia d'assumir elnou govern socialista: la derivada de l'he-réncia de festructura productiva resultantdel model de creixement del régim ante-rior a partir del Pía d'Estabilització de1959 i, addicionalment, l'originada peruna certa inhibició en materia de políticaeconómica durant el període 1973-82,particularment en el de la transido políticade l l 974-77.

L'estructura económica heretada delrégim anterior, que en els seus aspectesessencials romanía virtualment intactadesprés de l'esgotament físic de la sevainstitucionalització política, ha estat prouidentificada i resulta prou familiar com pera reiterar-ne una caracterització exhausti-va. En síntesi, i sempre en relació aíentorn económic que li és propi —Euro-pa Occidental—, es tracta d'una estruc-tura económica tradicionalment empara-da per nivells elevats de proteccionisme

59

exterior, amb índexs escassos de compe-titivitat especulativa, econbmicament ge-neradora de pressions ¡nflactóries, i ambuna ¡nsuficient capacitat d'innovació i derenovado tecnológiques.

En aquest aspecte, el procés de rápidcreixement económic enregistrat durantels vint anys anteriora a l'inici de Tactualcrisi económica internacional s'ha d'inter-pretar com un creixement en bona partpassivament induít per la gran onadad'expansió de les economies occidentalsdurant aquests anys, i que —en qualsevolcas— va resultar incapac de generarsuficients llocs de treball per a una mád'obra que va haver de ser exportada,alhora que es produfa sense un adientcontrol públic deis costos socials, la qualcosa inevitablement comporta un impulsde creixement economic d'aquelles ca-racterístiques. Des d'aquesta perspectiva,a la tardor del 1982 no semblava agosa-rat d'afirmar que el doble repte de redre-car la" situado interna de crisi de l'econo-mia espanyola i simultaniament de faci-litar la seva integració en un mercat mesflexible i competitiu com l'europeu, exigíaavancar en la correcció d'aquest seguit devicis i d'insuficiéncies que en el transcursde mes de tres décades havien anatimpregnant l'estructura i íevolució deíeconomia espanyola.

Contráriament a les connotacions cla-rament estructuráis i institucionals de lesconsideracions precedents, la segonafactura pendent d'octubre del 1982presenta un carácter mes conjuntural ideriva d'una certa passivitat de la políticaeconómica anti-crisi durant íetapa 1974-77, passivitat que, d'altra banda, no vaconstatar-se —almenys d'una manerageneralitzada— en el cas de la majoriad'economies occidentals. En efecte, arrandeis primers impactes negatius associatsal primer xoc energétic del 1973 — i , mesen general, a les condicions d'esgotamentdel model de creixement economic occi-dental— sobre el ritme de creixementeconomic, els nivells d'ocupació laboral.

les taxes d'inflació i els déficits exteriors, lamajoria de-governs occidentals van es-forcar-se a avancar en la triple direcció delsanejament deis desequilibris financers,de facceleració del creixement econo-mic, i del plantejament d'alló que enterminologia-OCDE s'ha convingut a de-

1 nominar (esotéricament) «polítiques d'a-justament positiu».

Tanmateix, en el cas de l'economiaespanyola no va enregistrar-se una re-formulació de la política económica enaquella línia, de manera que la passivitatde les autoritats económiques espanyolesdurant aquells anys, tot i que no vaconstituir própiament una causa de lacrisi, va facilitar, en canvi, que aquestaanés enfonsant cómodament les sevesarrels. en l'economia espanyola i va per-metre una rápida madurado de proble-mes, tant peí que fa ais desequilibrisfinancers com a fobsolescéncia d'estruc-tures productives sectorials enfront de lesnoves condicions plantejades peí canvid'entorn economic associat a la crisi deisanys 70. Aquesta passivitat va resultarbásicament atribuíble a dos factors bendiferenciats. D'una banda, a les dificul-tats de valorar en la seva correcta dimen-sió —només apreciada amb el transcursdel temps—. ('auténtica gravetat, persis-tencia i naturalesa deis nous elements decrisi económica, factor de carácter emi-nentment técnic i en certa mesura gene-ralitzable a d'altres páisos occidentals. Unsegon factor, de signe essencialmentpolític i específicament atribuíble al casparticularitzat de l'economia espanyola,fa referencia a la circumstáncia queuna actuació decidida de sanejamentdeis desequilibris i de reconversió d'es-tructures productives hauria de traduir-se en una política económica d'aus-teritat i de sacrificis socials —i pertant impopular—, precisament en unsmoments en qué la creixent impopularitatpolítica del régim anterior desaconsellavaais gestors de les acaballes de la dictadurad'emprendre una línia de política eco-

60

a ?3!> Km.

OÜCDretroce's

PARÍSI fiQcimiHmG

UíDortbr~rogrc&

PSC

nómica d'aquelles característiques. Elrecanvi del govern Arias Navarro peíprimer govern Suárez no va alterarsubstancialment —des de la perspectivadaquestes consideracions económiques—la situado anterior: tant la manca delegitimitat democrática d'aquell govern i lapreocupado d'UCD per a ¡mposar-se enles primeres eleccions democrátiques,com la incertesa a l'entorn de la correlacióde forces polítiques i socials en aquellsmoments —no contrastades encara encap contesa electoral— seguien bfo-quejant l'aplicació de polítiques econo-miques de perfils socialment impopulars.

La plausibilitat del plantejament anteriorsembla avalada peí fet que gairebé imme-diatament després de les eleccions del15-J-77 i de la consolidado d'UCD coma minoría majoritária s'iniciessin els pri-mers passos en la doble direcció del sane-jament de desequilibris i deis proposits dereformes de mes abast. La devaluació dela pesseta, la línia de contenció salarial imonetaria consensuada a la tardor del1977 amb la signatura del Pactes de laMoncloa, i els mateixos proposits de re-formes institucionals que com a contra-pa rtides socials aquests contemplaven,¡I. lustren l'esforc de reformulació de lapolítica económica i de superado de lesinhibicions d'aquesta en el període ante-rior. Malgrat fesmentada inflexió quesuposa l'any 1977, la debilitat deis go-verns d'UCD, la fluida situado política es-panyola i probablement també l'escassa

convicció d'una formació heterogénia iimprovisada com I'UCD en polítiqueseconomiques i reformes objectivamentnecessaries pero que desbordaven elsestrictes interessos electorals immediats,varen determinar que la trajectória de lapolítica económica durant 1978-82 pre-sentes un signe vacil.lant.

En aquest sentit el 1978 no foupossible de revalidar la línia-Moncloa dela política económica, mentre que el1979 les actuacions es varen traduir enles mesures del mes d'abril, básicamentmonetáries i de simple correcció técnica, iposteriorment en el tant reclamat —i tantpoc convincent i aviat oblidat— «Pro-grama Económico del Gobierno a MedioPlazo», que no va teñir incidéncies per-ceptibles sobre la realitat económica es-panyola. A partir d'aquell moment, llevatde declaracions económiques genériquesdel President Calvo Sotelo i del 23-F, queineluctablement va reclassificar les preo-cupacions prioritáries de la vida política (oen d'altres temes, va ajornar una reclassi-ficació favorable a la problemática econó-mica), els esforcos de la política econó-mica varen orientar-se vers línies d'actua-ció correctes pero parcials, com ara lareconversió industrial o la signatura deI'ANE, que per ells mateixos no podenconsiderar-se plantejaments suficient-ment globalitzadors enfront de la greusituado de crisi económica d'aquellsmoments.

Junt amb les restriccions de íeconomia

Pintada alcarrer, l'any1982, abansde leseleccions. Lapolíticaeconómicadel Governsocialista aMadrid hapartit d'uncontextessencialmentdiferent delque se lipresentava alGovernsocialista deParís.

«real», els mateixos plantejaments eco-nómics del PSOE a l'etapa immediata-ment anterior a les eleccions-82 cons-titueixen un segon punt de referencia pera valorar les ulteriors realitzacions econó-miques del govern. En aquest sentit,resulta particularment interessant la Reso-lució Económica del XXIX Congrés delPSOE de la tardor del 1981, documentdens i exhaustiu que contempla lesorientacions d'actuació económica delPSOE-oposició (pero ja amb claresperspectives d'esdevenir govern).

En síntesi, els eixos del plantejamenteconómic congressual esmentat feien re-ferencia al distanciament respecte a lesposicions néoliberals com a estrategiade sortida de la crisi, a la reivindicado d'unesquema de planificado «concertada» id'un.major control social de les activitatseconómiques, així com a la classificaciódel problema de íatur com a objectiuprioritari de la política económica i, enconseqüéncia, a una relativa subordina-do d'altres objectius de reequilibri finan-cer, com ara la inflado i el déficit debalanca de pagaments. En fundó de l'ob-jectiu-atur s'optava per la inversió públicacom a palanca estratégica de reactivadoeconómica i de creació de llocs de treball.Per tal d'evitar que una ampliado excessi-va del déficit públic generes mes pres-sions inflacionáries es confiava en lamoderado salarial, i en una substituciógradual de l'aportació empresarial a laseguretat social, grácies a una ampliadode les transferéncies estatals. En concret,l'ampliació de la inversió pública pensavaassolir-se mitjancant una desacceleraciódel consum públic ¡ de les transferénciescorrents, un augment de la pressió fiscal,una potenciació de la lluita contra el fraufiscal, i un augment del déficit pressu-postari durant un parell d'anys. Altrament,com a punts també rellevants, la Resolu-ció Económica plantejava la constituciód'un gran banc estatal, especialitzat enfináncament del corriere internacional a

través de la compra per part del BancExterior d'Espanya —de forma concerta-da amb la banca privada— deis bañes«reflotats», així com la socialització de lescaixes d'estalvis, convertint-les en socie-tats anónimes amb capital majoritária-ment participat per l'Estat, les CCAA i lesCorporacions Locáis. I finalment, de for-ma certament el.líptica i orfa de contextadient —sens dubte a causa d'una ne-gociació/compromís d'última hora— escontemplava la possibilitat de «poderprocedió a nacionalitzacions en el sectorenergétic i en el sistema financer.

Contráriament a alió que les aparencespodrien donar a entendre, el fet de «res-suscitar» un deis darrers documents eco-nómics del PSOE no pretén posar en-relleu les evidents desviacions entre lareflexió económica del PSOE-oposició il'actuació posterior del PSOE-govern,qüestió d'altra banda que —malgrat laseva significado—, al meu entendre, nohauria de ser la central, excepte per aaquelles posicions mes interessades avetllar per la fidelitat no-operativa a unesesséncies ideológiques ¡ntraduíbles a larealitat económica en íaplicació d'esfor-cos operatius —difícils i lents, pero—,perfer-la canviar en un sentit de moderni-tat i de progrés social.

Pretén, en canvi, atraure l'atenció versl'aspecte que —també al meu enten-dre— hauria de ser central, que rau enuna altra lectura deis plantejaments eco-nómics del PSOE d'aquella época. Enaquesta segona lectura, alió veritable-ment significatiu no és tant els plante-aments explícitament enunciáis, sino mesaviat alió que implícitament hom dedueixde la voluntaria omissió d'altres plante-jaments alternatius a priori enunciables.

Malgrat el rol privilegiat de la inversiópública, tradicionalment assumit d'altrabanda en moltes economies occidentals,les referéncies genériques a la planificado«concertada» i a un major control social, il'estranya i poc creíble al.lusió a «pos-

62

sibles» nacionalitzacions en dos sectorsproductius —possibilitat a priori no ne-cessáriament exclosa per d'altres govemsde signe conservador—, la reflexió eco-nómica del PSOE no al.ludia a cap estra-tegia económica de nacionalitzacions«actives», a cap violado del marc deregles establertes en una economía demercat, a cap reactivado per la via delconsum popular, ni a reformes o moder-nítzacions que no fossin empreses des dees estructures o institucions ja existents.En línies generáis, els plantejaments en-caixaven en una línia «occidentalitzada»de política económica, bandejaven temp-tacions rupturistes i destil. laven una crei-xent sensibilitat peí pragmatisme i peírigor economía en detriment de posi-cions mes tradicionalment ideológíques.

Addicionalment, i peí que fa ais poten-ciáis protagonistes socialistes de la direc-ció económica del país, convé remarcarque ni a l'interior ni al voltant del PSOEexistia un equip de línia-CERES o de líniamitterrandista capac d'¡mposar-se en unprimer govern socialista presidit per unapersonalitat política notóriament distantd'aquelles posicions «d'esquerra», i l'opi-nió pública —i per tant, l'electorat— eraprou conscient d'aquestfet. D'altra banda,abans de les eleccions d'octubre de1982, resultava forca previsible que enuna part significativa deis quadres eco-nómics de nivell mitjá-alt d'una novaAdministració socialista, que haurien deconfigurar la infrastructura d'analisi i degestió económica del govern, havia deprocedir —tal com succeeix també ad'altres páísos occidentals— de lespedreres tradicional de direcció macro-económica, localitzades en centres pres-tigiosos, com ara el Banc d'Espanya, laCECA, NNI, el Ministeri d'Hisenda, o elscossos estatals d'economistes, que ha-vien contribuít ja a nodrir la ¡nfrastructurade quadres económics de governs an-teriors.

Sembla, dones, que tant des de la

perspectiva deis plantejaments econó-mics socialistes com des de la perspectivadeis potenciáis executors d'aquests,esperar canvis espectaculars en la gestió

, de la política económica pertanyia mes alcamp de les il.lusions que al de la realitat.Óbviament, les coses haguessin pogutser d'una altra manera, i resulta per-fectament legítima la posició d'aquellsque haguessin desitjat una situado carac-teritzada per parámetres ben diferents.S'escau, pero, que a I'octubre del 1982tot sembla indicar que les coses erenaproximadament com acaben de serdesentes.

II.— La política económicadel Govern socialista.

A l'inici de la legislatura 1982-86, elplantejament económic del govern socia-lista —presumiblement de decisiva ins-pirado boyeriana— s'articulava al voltantde dos eixos complementaris: un desanejament deis grans desequilibris finan-cers de l'economia, des d'una perspectivaconvencional, de manera que quan s'ini-ciés l'esperada reactivació económica in-ternacional a partir del previsible epicentrenordamericá, l'economia espanyola ha-gués accedit a una situado que permetesun dócil seguidisme de Tonada d'expansióeconómica internacional i la transmissióinterior d'aquesta no quedes hipotecadaper la necessitat d'una previa estabilítzacióinterna. I un segon eix, de carácter mesestructural, que feia referencia al propósitd'avancar en la línia de flexibilització i demodernització de faparell productiu i deles institucions económiques.

Quant al primer deis eixos esmentats—sanejament deis desequilibris—, la co-herencia d'aquest es basava en dosaspectes diferenciáis. D'una banda, lamateixa situació conjuntural de l'econo-mia espanyola a les darreries del 1982:inflado del 14'4%, déficit corrent de

63

balanga de pagaments —segons registrede caixa— de 5.420 milions de dólars,déficit de les administracions publiques—segons comptabilitat nacional— equi-valent al 5'5% del PIB aproximadament,creixement anual del PIB de l'1 % i de lademanda interna del 0'6%, i atur del17'06% que afectava 2.235.000 per-sones. En aqüestes condicions, els dese-quilibris financers assolien uns nivells prouinquietants com per suggerir que unapolítica de reactivació económica per aimpulsar el creixement de la demanda detreball rápidament seria ofegada per lanecessitat de contenir els desequilibris depreus, de balanga de pagament i dedéficit públic.

Un altre aspecte, en segon lloc, quefonamenta l'opció de sanejament financerenfront de la temptació reactivadora rauen la preocupado —basada en íavalua-cíó empírica d'altres experiéncies— perla restricció económica internacionalcf'aquell moment. En aquest sentit, resultaplausible citar que Texperiéncia francesade la primera estrategia de política eco-nómica del govern Mauroy en el penodemaig 1981 -juny 1982 va influir en l'opcióeconómica —ben diferent de la fran-cesa— realitzada peí govern González. Laprimera etapa de la gestió económicasocialista a Franca es va centrar en unadecidida política de reactivació econó-mica a través de la doble palanca delrellancament del consum privat i del'ampliació del déficit públic, en el contextd'una estrategia de política económicaque preveía —a partir de 1983— subs-tituir les esmentades palanques de reac-tivació per les inversions massives realit-zades peí sector nacionalitzat (ampliat) del'economia, i avancar vers la «recon-questa» del mercat interior francés endetriment deis mercats internacionals.

Tot i els indiscutibles guanys socialsque aquesta primera política económicasocialista va comportar —augment delsalari mínim, de les prestacions socials, i

del consum popular, augment del períodevacacional i reducció de l'horari laboral—,no va aconseguir en canvi fer «arrancar»l'economia francesa (només IT5% delcreixement del PIB el 1982), no va poderimpedir l'acumulació d'atur (8'5% el1982, és a dir 1 '2 punts superior a la taxade l'any anterior), va ampliar el déficitpressupostari, va conduir el franc a tresdevaluacions successives (octubre de1981, juny 1982 i marc 1983), i vaportar el déficit corrent de la balanga depagaments a 11.500 milions de dólars el1982, a mes del doble que el de l'anyanterior. I va determinar, en definitiva, queels policy-makersfrancesosformulessin lapolítica económica reorientant-la en lalínia de sanejament financer i de rigoreconómic posteriorment elegida i desen-volupada peí govern González. Des de laperspectiva actual, sembla que els des-favorables resultats de la primera expe-riencia socialista a Franga son en bonapart atribútales al fet de no haver valoratcorrectament la importancia de la res-tricció que ¡mposava la situado de l'eco-nomia internacional i les dificultats prác-ticament insalvables per consolidar unprocés de reactivació económica en unsol país en un context generalitzat derecessió mundial. Sense cap mena dedubte, i al marge de les própies con-cepcions económiques personáis delprincipal inspirador de la política eco-nómica socialista a Espanya, la llicó deíintent frustrat de reactivació unilateral aFranga —just sis mesos abans de l'inici defuncionament efectiu del gabinet Gon-zález— ha d'haver constituít un deiselements condicionants de la trajectóriaeconómica seguida per aquest.

Simultániament, i peí que fa al segondeis eixos ja esmentats del plantejamenteconómic socialista, l'esforg d'endegar lesreformes estructuráis i institucionals su-posava una tasca gairebé titánica. En uncontext d'intenses inércies i resisténciessocials i institucionals, fermentades i ins-

64

tal.lades al llarg deis anys, de reflexoscorporativistes i de greu crisi económica,propósits com la reforma de la SeguretatSocial, la rendibilització de l'Administraciópública, la flexibilització i rendibilització del'empresa pública, la introducció d'unanova moral fiscal, l'adequació a uncontext d'acord amb el nou marc legaleconómic, l'endegament de la recon-versió industrial, o la modemització de lasanitat i de l'ensenyament han hagutd'anar avancant per un terreny propi d'unacursa d'obstacles. Obstacles que, malgratla inqüestionable voluntat política d'anar-los superant, han contribuft a diluir elcontingut inicial d'algunes reformes, aencallar-ne d'altres i a generar tensions icrispacions socials.

Quant a la considerado de mesuresconcretes en materia de política eco-nómica, convé distingir dos tipus dife-*renciats d'actuacions. El primer correspona les mesures que podrien denominar-se«d'adequació», en la mesura que noderiven tant d'una voluntat programadoradel govern sino mes aviat d'una urgenciade resolució de problemes transferits degoverns anteriors; aquest seria el casd'algunes mesures rellevants decidides enels mesos iniciáis de la legislatura, comara la devaluació de la pesseta, elsaugments deis preus deis combustibles il'expropiació de RUMASA.

En aquest sentit, la devaluació de lapesseta en un 8% —principis de desem-bre de 1982—, que situava el canvi demercat a 127'66 ptes/$, significavanomés un reajustament necessari, pen-dent des de feia mig any, atesa la inhibiciódel govern Calvo Sotelo davant la proxi-mitat de les eleccions legislatives d'octu-bre d'aquell any. Efectivament, el mante-niment artificial durant massa mesosd'una cotització sobrevalorada de la pes-seta . suposava un flux de pérdua dereserves de divises i alhora un seriosentrebanc per a l'expansió de les expor-tacions, en moments en qué relevada

taxa d'atur aconsellava de facilitar lesvendes exteriors.

La decisió simultánia d'elevació en unpunt del coeficient de caixa situant-lo enel 675% després d'un dilatat períoded'immobilitat(que l'ortodóxia de reguladomonetaria aconsella) s'ha d'interpretarcom un suport lógic a la devaluació —toti que d'altres mesures monetáries alter-natives poden haver aconseguit efectessimilars— per tal d'evitar un creixementexcessiu de les disponibilitats liquides enrelació a l'objectiu central del 13%. Tan-mateix, aquest augment inicial del coefi-cient de caixa constitueix —des de laperspectiva actual— el primer movimentde la política continuada del governd'augment deis coeficients exigits al sis-tema financer, per tal de garantir elfinancament deis déficits pressupostaris—coeficients de fons públic i de pagarésdel Tresor— i de contenir el creixementmonetari —coeficient de caixa.

Consideracions análogues mereix lamesura d'augment deis preus deis com-bustibles decidida al mateix moment queel govern Calvo Sotelo havia ajornat en elpen'ode pre-electoral, i que es justifica tantper l'augment deis costos de producció icomercialització d'aquests productes comper l'evolució pesseta/dólar, monedaaquesta darrera d'indicació de les com-pres exteriors de productes petrolífers.Tot i amb aixó, pot resultar mes discutibleel percentatge d'augment: en relació a ladarrera revistó de preus —estiu de1981—, al desembre de 1982 el costdel petroli havia augmentat aproxima-dament unes 4.800 ptes./Tm., és a dirun 19%, mentre que l'augment mitjátraslladat a preus interns es va xifrar en el20'5%, circumstáncia que podía encobrirun augment ¡mplícit dT5 punts de lafiscalitat indirecta —i socialment regres-siva— que grava el consum d'aquestsproductes. En qualsevol cas, resulta mesdiscutible el segon augment deis preusdeis combustibles decidit peí govern el

65

desembre de 1983 (perqué el govern norenuncia al truc del desembre per evitarles revisions salariáis i per«maquillaD> I'IPCde l'any en curs, en comptes d'actuarquan objectivament ho cregui convenient(?). Mes discutible perqué, en aquest cas,deis pagaments addicionals d'uns 150.000milions que la mesura suposava per aisconsumidors, mes del 60% resultavenimputables a beneficis fiscals del Tresor,en uns moments en qué els preus delpetroli en els mercats internacionalss'havien reduít. tot i que la pessetas'hagués depreciat enfront del dólar. Ad-dicionalment, també resultava discutiblel'estructura deis augments, que penalit-zava relativament mes les categoriesbarates de gasolina i algunes de consumdoméstic, introduint un lleuger efecte deregressivitat social.

La decisió económica mes especta-cular, l'expropiació de RUMASA, un altre23-F pero del 1983, constitueix un tercercas de reacció mecánica enfront d'unasituado heretada i presumiblement nodesitjada. Clarament, i a desgrat del tod'algunes manifestacions del vice-presi-dent del govern, l'afer RUMASA nos'inscriu —desil.lusió d'alguns i tranquil-litat d'altres— en cap context de políticanacionalitzadora dictada per motivacionsideológiques —inexistent en els plante-jaments económics del govern i desacre-ditada per la política reprivatitzadora tantde les empreses de RUMASA com de lesentitats financeres reflotades peí Fons deGarantía de Dipósits—, sino en un con-text de nacionalizado «passiva», forcadaper un perill imminent de greus conse-qüéncies económiques i socials arrand'una eventual fallida del macroholding.

Un segon tipus qualitativament dife-renciat de política económica del governcorrespon a les actuacions que responena la propia voluntat d'aquest i que reflectei-xen la quotidiana aplicació del doble plan-tejament inicial de sanejament deis dese-quilibris financers ¡ de les reformes estruc-

turáis i institucionals. En aquest sentit, lesactuacions económiques «actives» delgovern—deixant de banda els propósitsde reformes— shan orientat en la tripledimensió d'un control estríete del crei-xement monetari, d'una preocupado perla contenció deis salaris reals i, finalment,d'una retenció ¡ financament del déficitpressupostari de les AdministracionsPubliques.

L'esmentada política d'augment deiscoeficients del sistema financer, la políticade regulado «curta» de la liquiditat delsistema i el manteniment —fins a l'estiudel 1984—- de tipus d'interés reals mo-deradament elevats il. lustren aquestapreocupació de control monetari. Quanta la contenció salarial, respecte a la qual elgovern només té prerrogatives directespeí que fa al sector públie, darreramentshan produít sacrificis salariáis encomia-bles —reducció del 0'5% deis salaris realsel 1984, segons el quadre macroeco-nómic del govern— i una recuperadodeis excedents empresarials (concepteno-equivalent al de benefid net empre-sarial), en línia amb la tendencia obser-vada els darrers anys. En tercer lloc, lapreocupació per un restabliment de l'or-todóxia financera en el sector públieorientava ja el Decret de desembre del1982 de mesures urgents en materiapressupostária, financera i tributaria, quesuposava lleugeres revisions de Talcad'algunes figures impositives i la reduccióde determinades deduccions fiscals, i s'haanat materialitzant amb els successiusaugments de la pressió fiscal, íextensióde les bases imposables i la persecuciódel frau fiscal, la contenció de la despesapública i la reducció del déficit pressu-postari en termes relatius del PIB, lapolémica entorn el régirm fiscal de deter-minats actius financers —en particular,els pagarés de! Tresor—que va deter-minar el cessament de l'anterior Secretand'Estat d'Hisenda Segura Sevilla i la sevasubstitució per Tactual línia pragmática de

66

Borrell («mentre el déficit siguí elevat, laprioritat és financar-lo»), i la recent absor-ció deis CRM'S pels pagarés emesos peíTresor desplacant gradualment el finan-cament del déficit des del recurs al Bancd'Espanya a íassumpció de deute a curt.

Objectivament, a Íes darreries del1984 els resultats de la política econó-mica de sanejament deis desequilibrisfinancers només poden avaluar-se positi-vament. Efectivament, el 1984 la taxad'inflació es situará al 8'5%-9%, és a diruns 6 punís per sota de la vigentel 1982,la participado percentual del déficit pres-supostari de les Administracions Publi-ques suposará el 1984 un 5'5% del PIB,en el context d'un procés gradual dereducció del pes relatiu d'aquest, i el saldocorrent de la balanca de pagamentsenregistrava un superávit de 557 milionsde dólars el primer semestre d'enguany,enfront d'un déficit de 5.42CT5 milions del1982 (anuafitzat i segons registre decaixa).

Tanmateix, malgrat una perceptiblereactivado del creixement económicquantitatiu —augment del 2'5% del PIB a1984—, la cara opaca de Factuacióeconómica ve caracterizada per la per-sistent immobilitat de la formació bruta decapital fix i —per descomptat, i sobre-tot— per l'imparabíe creixement deisnivells de desocupació laboral. Al meuentendre, el tema de í'atur —en majormesura que el tema «rocambolesc» deI'OTAN, i el tema «purista» de les distan-cies entre el PSOE-oposició i el PSOE-govern— constitueix la gran pedra que elPSOE sha autocol.locat, per arbitrária-ment ensopegar-hi amb un cert estrépitpolític. Convé reconéixer que ni la políticadel govern és responsable del creixementde l'atur, ni cap altra política económicaalternativa hagués estat capac de frenar-ne l'avenc. Reconeixement que, per ex-tensió, posa en relleu el poc comprensibleerror polític'del PSOE d'insistir en una'promesa de 800.000 llocs de treball

Malgrat laperceptiblereactivadodelcreixementeconómic, ahores d'araes posa derelleu elcomprensibleerror de lapromesad'uns llocs detreballconcrets. Encontrapartida,la creadod'unesquema deconcertadosocial, l'AESobre un noumarc deplanificadoconsensuadadecisiva per ala properaetapa de lalegislatura.

67

nets, que a priori resultava literalment¡ncomplible, que d'altra banda no sem-blava necessária per aplegar els milionsde vots necessaris pera governar ¡ que, endefinitiva, forcosament acabará qüestio-nant un deis valors mes populars delsocialisme que és la credibilitat política.

Un simple exercici algebraic pot ¡I-lustrar la perplexitat que es desprén de lesconsideracions precedents quant al trac-tament electoral del tema de l'atur per partdel PSOE. Segons les estadístiques d'aturestimat de UNE (series origináis no deses-tacionalitzades), al quart trimestre del1982 —moment en qué el governsocialista inicia les seves funcions— ladesocupació es xifrava en 2.219.200persones, mentre que al final del primersemestre de 1984 aquesta afectava2.679.300 persones. En el transcursd'aquests 18 mesos, per tant, l'augmentde l'atur ha estat de 460.100 persones,mentre que en el mateix període lapoblació activa ha augmentat en 103.200persones. Introduint la hipótesi que lapromesa de creació de 800.000 llocs detreball nets al llarg de quatre anys delegislatura fos temporalment homogénia—hipótesi certament no explicitada en elplantejament del PSOE, pero necessáriaper a una estimado quantitativa del graude compliment d'aquell propósit—, elprimer semestre del 1984 s'hauria d'haverassolit el 37'5% d'aquell objectiu, quesuposa en xifres absolutes la creació de300.000 llocs de treball nets. Consi-derant l'augment de la població activa en103.200 persones, l'atur hauria d'haverdisminuít en 196.800 persones, mentreque les estadístiques de I'INE mostren uncreixement de 460.100 persones. Ensíntesi, dones, després de 18 mesos degovern socialista, hi ha 656.900 aturatsmes que aquells que —sempre segons lahipótesi ¡ntroduída— eren previsiblesd'acord amb la promesa electoral socia-lista, circumstáncia que suposa un 333'8%d'error. Era realment necessari comprp-

metre una legítima credibilitat política amig termini de renovació i progrés socialper l'ingenu fetitxisme d'un vuit seguit demassa zeros?

Per a un govern que va estrenardecisions económiques el desembre de1982, 22 mesos d'actuació —octubrede 1984— resulten literalment insufi-cients per a una valorado históricamentsolvent. Tanmateix, per a qualsevol em-presa —entenent aquest substantiu, noen la seva accepció d'unitat económicaindividualizada sino en la mes amplia deprojecte col.lectiu— pot elaborar-se enqualsevol moment un balanc de situadoque sistematitzi els resultáis de la sevatrajectória.

Des d'aquesta perspectiva, hom potproposar que en íactiu de l'actuacióeconómica del govern socialista hi cons-tin les rubriques següents: primera, ladecisió —inicial i ferma— de renunciar aaventurismes ideológics i d'adscriure's auna línia pragmática de política econó-mica occidentalitzada; segon, la decisiód'afrontar els reajustaments económicsajornats per motius polítics per l'anteriorgovern; tercera, els favorables resultáisquant al sanejament gradual deis greusdesequilibris financers heretats de l'etapaanterior; i quart, la materialització incipientde la voluntat política d'emprendre lesreformes estructuráis i ¡nstitucionals queen els darrers anys l'economia espanyolaobjectivament necessitava i que ningú nos'havia atrevit —ni interessat— a plan-tejar obertament i en un context deresolució programada.

En contrapartida, en el passiu d'aquestmini-balang provisional, s'hi podrien ano-tar les següents partides: primer, la virtualinexistencia d'un marc de planificadoeconómica —concertada o unilateral— amig termini, així com d'un esquema deconcertado social al llarg de la primerameitat de la legislatura; segon, la tossudapersistencia en Terror polític d'una prome-sa d'ocupació laboral que la realitat —en-

68

cara mes tossuda— havia de convertirinevitablement en un «boomerang» difí-cilment esquivable; tercer, la manca deprecisió—mancanca socialment feixu-ga— en la valoració de la complexitat idificultáis de la materialització deis pro-pósits de reformes estructuráis i institu-cionals; i quart, la deficient pedagogíapolítica pública (que no val un duro i que,per tant, no augmentaría el déficit pres-supostari) del govern a l'hora d'explicar alpaís la trajectória empresa en políticaeconómica, que pot ser raonablemententesa per una gran majoria de ciutadanssi el vehicle de comprensió no és el de laprepotencia obviadora d'explicacions.

Atesa la situado económica de partida,les diverses restriccions que condiciona-ven les iniciatives económiques posteriors,i els plantejaments económics del PSOE,les consideracions precedents pretenensuggerir que la línia de política econó-mica conscientment executada peí go-vern socialista resultava Túnica coherenciapossible, malgrat que ni en el contingut nien el procediment de les múltiples mesu-res i actituds que Than anat materialitzanten els darrers vint-i-dos mesos puguí.considerar-se del tot reeixida. _

L'afirmació recent del triple ministreeconómic en el sentít que Túnica alter-

nativa a la línia de política económicaseguida peí govern era aquesta mateixalínia, pero aplicada amb menys contem-placions —és a dir, amb mes duresa—va sollevar alguns dirigents polítics aixícom alguns economistes académics. S'es-cau, aixó no obstant, que aqüestes perso-nalitats contestatáries davant la brutalafirmado de Boyer —tots ells respecta-bles i amb el dret óbviament legítimd'oposar-se a qualsevol fatalisme ministe-rial, govemamental o socialista—, almarge de contradir la inexistencia d'unapolítica económica alternativa, no hanresultat capacos d'intentar el següent pas(obligat) d'insinuar les línies mestres d'unaformulació mínimament coherent i eco-nómicament creíble d'una política alter-nativa "a Toficialment sense alternativaactuado boyeriana. I és que, no nomésen fámbit de la política económica,sino també en el de la majoria d'as-pectes de l'existéncia humana, s'esdevéuna asimetría que, portada al límit iéxpressada amb cruesa, constitueix Tem-bríó de Tesquizofrénía: la facilítat —i lanecessitat— de generar desitjos, i la difi-cultat, i sovint impossibilitat, de formular-ne víes transitables de realitzacíó.

Correspondencia

LES AGRUPACIONS,FONAMENTS O DECORAT DELPARTIT?

Des que milito al PSC, ara fa set anys iescaig, sempre m'he considerat indos enel col.lectiu de militants que hem anatacceptant disciplinadament la línia que,en la conducció del Partit, ha anatimposant en cada fase histórica el blocdirigent. No-he tingut motius autenti-cament «de pes» per dissentir-ne enqüestions transcendentals, pero en moltscasos aixó ha estat fonamentat per latradicional manca de comunicado efec-tiva que es pateix al si de íorganització ique fa impossible una crítica objectiva iresponsable i per tant eficac. Aquestfenomen fa que la majoria de les critiquesa qué hom «assisteix», tinguin sempreuna certa cárrega de demagogia, en estarbasades en afirmacions difícilment com-provables, i en valoracions generalmentimpossibles de mesurar, que els queintentem ser rigorosos en els nostresjudicis no podem recolzar, fent-nos refu-giar sovint en el recurs de l'abstencio-nisme en el terreny de la bel.ligeránciapolítica interna.

Hi ha, pero, diversos símptomes queconfiguren, si mes no, un «quadre pato-lógic», del qual caldra extreure un diag-nóstic i el tractament mes eficac, cara alproper Congrés Ordinari de novembre i laprevia Conferencia d'Organització.

Quant al quadre patología el que síque podem afirmar és que el Partit avui noens serveix com a ¡nstrument eficac perincidir en la societat catalana en íesforctossut per transformar-la. I son evidents, atenor deis darrers comportaments d'a-questa, dues coses: que és inajornableaquesta transformació, i que el Partit norespon a les necessitats que aquest repteplanteja.

Aquest Partit, dones, és el que primercal canviar, si volem disposar d'un ins-trument útil ais nostres proposits, d'unaeina eficac.

En aquest sentit no deixa de sorprendreque els socialistes, que quan hemobtingut poder, hem impulsat formulesper descentralitzar-lo, en canvi quan es trac-ta de l'organització interna del Partit, nosabem —o no volem?— fer el mateix.

Cree que el bloc dirigent, al llarg de lahistoria recent del Partit, no ha potenciatuna auténtica i efectiva autonomía de lesinstáncies organitzatives dites «de base»(Agrupacions, Federacions...), d'una partper la tendencia estigmática deis grupsdirigents a controlar els ressorts delpoder, i per una altra perqué en el fons,malgrat les lloances que hagí pogut fer deles organitzacions de base, mes aviat decortesía, no ha tingut mai la confianca enla capacitat de gestió d'aquestes, reti-céncies que de segur es poden justificaramb abundants arguments i proves.

Així, ens trobem amb un dilema quehem d'aclarir en l'immediat futur:- La passivitat deis militants —un fet

evident— es justifica per l'escassa onul.la importancia que hom atorga altreball de les Agrupacions, i, en conse-qüéncia, la manca de llüiment que elmateix permet?

- La presumpta condició de decorat decartró-pedra per a la legitimació dedecisions, que sembla atribuir-se a lesAgrupacions, resulta com a conse-qüéncia de la pobresa del treball políticd'aquestes?Em sembla que el que caldria és que,

sense abandonar Tautoritat suprema de lesAssemblees en la valorado de la gestió deles respectives Comissíons. Executives,aqüestes actuessin ¡nformades peralgún tipus d'organisme intermedi, a títold'auditor, el qual, en base a les técniquesde control de gestió, convenientmentadaptades, elabores els informes perti-nents per a sotmetre's a les Assembleesdel nivell corresponent.

D'altra banda, la gestió de les C.C. E. E.,portada a terme de forma voluntaristapels seus components, i apreciada ivalorada per les corresponents Assem-

70

blees sota el mateix signe, no permetais organs superiors atribuir un valor fiablea la mateixa, i així, en el cas hipotétic queen tinguin coneixement, no poden —icree que no ho fan— acceptar «a ullsclues» els efectes d'una moció de censuraa una CE. per part de la seva Assemblead'Agrupació (segurament perqué consi-deraran la possibilitat que la decisió hagipogut estar mediatizada per interessosd'alguna tendencia óposada), ni podenfer-ho tampoc en el cas contrari (proba-blement per considerar que l'Assemblead'Agrupació corresponent actúa «perinercia» o per consens, a causa del'abséncia de tendéncies opositores).

En definitiva, de la mateixa manera quea l'Estat, a l'Autonomia i al Municipi,estem per la descentralizado adminis-trativa i política, pero aquesta no es pot fersi no dotem les diferents instáncies deisinstruments perqué aquella pugui sereficac, cree que aquesta preocupado ésperfectament coherent traslladar-la al sidel Partit.

Creem, dones, els mecanismes per auna avaluació objectiva de la gestió deisdiferents organs executius del Partit,donem auténtica autonomía ais diversosnivells organitzatius, i permetem-los cer-car els mitjans de tot tipus que sonimprescindibles per a una eficac tascapolítica, que no relaciono per no allargar-me mes, pero que de segur están en lament de tots els qui han estat al front deresponsabilitats en organs executius, aisquals m'he referit mes amunt.

Sebastiá Padró i Vidal(primer secretan de I'Agrupado

Tercera)

PER UN «IDEARI SOCIALISTA»

Interessant la «trabada» deis «felipes».Ens dona motiu per comentar el fet queens hagin «trepitjat» la passada inténcióde fer-ho nosaltres, els «músics»; les duesintencions bones.

El comentan és precisar, ara, que lanostra ¡ntenció no era la simple «trabada»per abracar-nos festivament en un so-lemne ápat, podn'em dir «de germanos.Tractávem de, en el curs de l'arreplegada,iniciar un debat per precisar la diferenciaque h¡ ha hagut entre els nostres ideáisd'aleshores, que son els mateixos que elsd'avui, i les realitats actuáis on ens hanportat una praxi institucional amb excésde pragmatisme.

Quan vam informar del propósit acompanys de la direccio, quasi demanantpermís, se ns nega la seva presencia en elcas de realitzar dit acte, argüint-ne lainconveniencia, peí perill de remourediscrepáncies, que se suposarien, entreantics col.lectius. Vam resignar-nos a larenuncia... i prou.

Ara bé, aquests pensaments, per ex-tensió, ens porten al record deis primerscontactes «oficiáis» per establir bases detreball, aleshores clandestí, entré «felipes»i «músics». Fem memoria que en unareunió seis demaná que redactessin i enspresentessin un document precisant elseu ideal («IDEARI») polític, referent aCorganització social del nostre país, quenosaltres faríem el mateix, presentant-losel nostre. Peí nostre nom, «MOVÍMENTSOCIALISTA DE CATALUNYA», sabienque érem sociajistes, mentre nosaltressabíem que eren «anti-franquistes», quealeshores era molt ser. En la següentreunió van venir diferents representantsels quals, en reclamar-los l'esmentat do-cument, van mostrar-ne ignorancia.Nosaltres tampoc no l'havíem plasmat,pero vam prosseguir en la idea d'establir-lo, per precisar la nostra identitat davantde qualsevol altre grup-partit "que se'nsacostés, o al qual ens acostéssim.

71

Fou laboríos, pero vam aconseguir la nostra interpretado del Socialisme,redactar-lo. extens i precís. fruit d'alguns dient qué som, que no som interclas-debats. Ja materialitzat..., va perdre's. Si sistes, que sí som marxistes. I ja, partintmai es trobés seria interessantíssim per a d'aquí, establir programes d'acció neta-la historia política del Socialisme cátala. ment socialistes.

Pensem: podría refer-se ara? Parlant & P a £ j r ó s . B a r r a n o

poc d'on som, podríem explanar-nos en

72

PUBLICACIONS

', t

• f

REFLEXIONS SOBRE EL DEMÁ DE CATALUNYAde Manuel Serra i Moret

La Fundació Rafael Campalans i la Secretaria de Formació del PSC(PSC-PSOE) han editat un opuscle dedicat al centenari de ManuelSerra i Moret que conté una introducció sobre la seva obra (escritaper Isidre Moles) i el manuscrit "sobre el demá de Catalunya" deSerra i Moret. Té 44 planes i está a l'abast de^tothom.