ÈPOCA IV - N.° 66MARC 1990Edita: STE País Valencià. Director: Joan Blan-co. Alacant: Orense, 3, E. Dcha. 03003 Ala-cant. Tel. 22 80 88. Castelló: PI. Pafs Valen-cià, 6, 3.° 12002 Castelló. Tel. 20 68 27. Va-lència: Gascó Oliag, B, A, 10. 46010 València.Tel. 361 52 16. Administració, redacció I pu-blicitat: Gascó Otlag, 8, A, 10. València, Tel.361 52 16.Imprimeix: bC artes graficas. Cambrils, 8.Tel. 365 04 50. Depòslt legal: 1.454-1981.Tiratge: 9.000 exemplars QUADERNS DELS TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

ACCÉS...

PER CONCURS

Interins, la història inacabableDe nou ha tornat a esclatar el

«problema dels interins». Comcada any, el cada cop més nom-brós col·lectiu {més de 3.500 alPV i uns 38.000 al conjunt del Es-tat) ha començat un procés demobilitzacions per a aconseguirles seues reivindicacions, que bà-sicament es poden resumir entres punts: estabilitat en el seutreball, equiparació de les condi-cions de treball amb la resta de

treballadors de l'ensenyament pú-blic, i per fi un accés diferenciat ala funció pública docent.

El nuc gordià és òbviament eltema de l'accés, mentre que elsaltres dos tenen un caràcter tran-sitori fins la resolució satisfactòriadel mateix.

Cal resoldre el conflicte desd'una perspectiva global de de-fensa de l'escola pública.

Cal fer-ho de l'única manerarealista: POSSIBILITANT L'AC-CÉS A LA FUNCIÓ PÚBLICA DO-CENT MITJANÇANT UN CON-CURS EN EL QUE EL MÈRIT FO-NAMENTAL SIGA L'EXPERIÈN-CIA A L'ENSENYAMENT PÚBLIC.Criteri que no sols és possibleamb la legislació actual, sinó queés amplament utilitzat per l'Admi-nistració en altres àmbits de laseua actuació.

tambéen aquest número:

- SUPLEMENT 8 DEMARÇ

- SUPLEMENTRETRIBUCIONS 90

- ELS ESTUDISNOCTURNS A EE MM

- RETRIBUCIONSD'E. PRIVAT

- PLATAFORMACONVENI D'E. PRIVAT

- AGRESSIONS ANATZARET

- INFORMEJUBILACIONS A EGB

- ABSOLT EL PARE DELA POBLA DEL DUC

- L'HABILITACIÓ IL'EXPERIÈNCIA

Proposada una vaga a l'ensenyament

Per una reforma progressistaFa pocs dies et MEC ha presen-

tat el que serà l'avantprojecte deLlei d'Ordenació General del Siste-ma Educatiu. Molt de temps ha pas-sat des que es va encetar l'experi-mentació de la Reforma i cada copmés els projectes s'han anat pro-gressivament allunyant d'allò queamb molta il·lusió tot un ample sec-tor del professorat va veure ambforta simpatia.

Aquesta Reforma, que tindrà for-tes implicacions de cara al futur, ésmés el resultat del consens amb lesforces més reaccionàries de la so-cietat que un projecte que avancedecididament cap a una Escola Pú-blica de qualitat.

Les mesures que acompanyaranel desenvolupament de la LOGSE(reordenació i reconversió del siste-ma educatiu. Mapa Escolar, xarxade centres...} Í les implicacions ambels actuals processos en què es tro-ba immers el professorat, com arael nou concurs de trasllats d'EGB,els centres en crisi de la PrivadaConcertada..., estan creant unagran inquietud entre el professorat.

I és que aquest model no reco-neix la importància social de tota l'e-ducació per igual, no augmenta alnivell desitjat les inversions educa-tives, que garantesca una educació

plena i gratuïta, la reducció dels mò-duls alumnes-aula, la reducció de lajornada laboral docent. No es valo-ra adequadament l'experiència do-cent a l'hora de l'accés, manté lesbarreres selectives per a l'alumnat,introdueix figures que atemptencontra la gestió democràtica delscentres. I tampoc avança en l'equi-paració de les condicions de treballde l'ensenyament privat concertat iel públic.

En definitiva, vol comprar duros aquatre pessetes.

Cal instar a tots els sectors edu-catius a un gran debat per tal ques'arrepleguem les reivindicacionsdels i les ensenyants i tots els Í lestreballadors í treballadores del'ensenyament.

Però aquest canvi d'actitud del'Administració no vindrà perquè sí.V i n d r à en la mesura quel'ensenyament, i tots els sectorseducatius, es mobilitzen. Unitat Ímobilització són necessàries. Peraixò les Confederacions UCSTE iSTEC han fet una proposta de mo-bilització per als dies 28 i 29 demarç.

Una proposta que siga el primerpas per a un major debat de laReforma.

Perquè no cal oblidar:ENS JUGUEM EL FUTUR.

é posa con la reforma educativaen el País Yalenciano?

Cuando según el calendario es-tablecido por el MEC y las comu-nidades con competències oduca-tivas nos encontramos en el anoen que debe aprobarse la Ley dela Reforma (LOSE), en el curso es-colar en que debe darse un ampliodebaté sobre los Disertos Curricu-lares, y a un ano de la implanta-cíón de los primeros níveles delnuevo sistema educativo, la situa-ción en el País Valenciano resultaseriamente preocupante. La de-slnformación generalizada, el re-traso en el debaté y en la puestaen marcha de medidas concretasque lleguen a los centros y la in-capacldad que demuestran losresponsables de la Conselleria enla planíficación de todas las nece-sidades de infraestructura, funda-mentalmente la nueva red de cen-tros (mapa escolar) y de plantillasde profesorado en cada uno delos niveles, son los motí vos de di-cha preocupación.

Podríamos decir que solo los1.400 profesores y profesoras, delos 28.000 existentes, que de algu-na forma han participado en el pro-ceso de experimentación en susrespectivos centros, conocen masa fondo los planteamientos didàcti-

co-pedagógicos de la Reforma. Conel esfuerzo voluntario de ellas yellos ha sido posible dicho procesoconstatàndose un considerable de-sencanto, cansancio y escepticis-me. Es urgente, en primer lugar, ha-cer una seria y pública valoraciónde la experimentación en centrosde EGB y Medias llevada a cabodesde el ano 85, partlendo del re-conocimiento del trabajo de estosprofesionales, así como conocer ycontrastar los planteamientos quelos responsables del Programa deInnovación y Reforma defiendenen las reuniones con el MEC y elresto de las autonomías.

Asimismo es imprescindible co-nocer las directrices de políticaeducativa y financiera de la Gene-ralitat para llevar a cabo la Refor-ma. Desde el STE-PV hemos recla-mado en varias ocasiones ante losresponsables de la Conselleria lanecesidad de establecer un cauceestable de participación y nego-ciación especifico sobre el tema.Siempre nos han contestado que yaexistían el Consejo: Escolar Valen-ciano y las Mesas Sindicales. Peròen ninguno de ellos se ha tratadonunca con el rigor que merece untema de tanta importància.

^Existen condiciones para laReforma?

Los responsables políticos de-ben ser conscientes de la imposibi-lídad de llevar a cabo una ReformaEducativa si no existen las condicio-nes adecuadas, la primera de lascuales es conseguír que el profeso-rado actúe de motor activo. La rea-lidad es bien distinta y de dicha res-ponsabilidad ya no està exenta laConselleria, pues desde junio del87 en que se dio a conocer el Pro-yecto de Reforma por parte del mi-nistro Maravall y desde febrero del88 en que el anterior conseller fir-mo el Acuerdo con el MEC, por elcual el País Valenciano asumía di-cho proyecío, no se ha impulsadoun serio proceso de información ydebaté que implicarà al profesorado

y resto de sectores educatívos.Por el contrario, las incógnitas

aumentan y con ellas el escepticis-mo y la actitud negativa de un am-plio sector del profesorado. Habla-mos de incógnitas reales que afec-tan muy directamente a cada ense-nante: unas zonas para el nuevomodelo de concurso de Trasladosde EGB en lugar del Concurso di-rectamente a Centros, un futuroproceso de adscripción a cadapuesto de trabajo en los Centros sinreconocer la experiència docentepara todo el profesorado y sin quesea conocido previamente el MapaEscolar con la futura red de centrosde Primària y Secundaria que con-crete las plantillas en ellos.

£Qué reforma hace falta?Los sectores progresistas esta-

mos reclamando hace anos una Re-forma que se enfrente a los proble-mas de fondo y recoja los plantea-mientos y reivindicacíones históri-cas de la alternativa de Escuela Pú-blica y Popular Valenciana. Esta noes la Reforma contemplada en el Li-bro Blanco y asumida por la Admi-nistración valenciana. En muchoscentros escolares con el impulso deun amplio movimiento progresistade ensenantes, se han llevado a lapràctica esos planteamientos de re-novación pedagògica, de adapta-ción al medio, de normalización lin-güística, de gestión democràtica ycolegiada con todos los sectores,etc. Però el esfuerzo personal y elvoluntarisme tienen un límlte y de-ben dar paso a una política educati-va global que cuente con los mediosadecuados y sea coherente en lapràctica con los prmcipios teóricos.

Desde esos sectores progresis-

tas del profesorado emplazamos alos responsables de la Conselleriapara que posibiliten un cambio enla dinàmica existente si quierenhacer viable la Reforma, al tiempoque manifestamos nuestro com-promiso de luchar para conseguirque se contemplen en la futuraLey reivindicacíones importantesno recogidas en el Libro Blanco dela Reforma ni en el Anteproyectoen fase de tramitación.

En definitiva, la Reforma deberíaofrecer alternativas al mal llamadofracaso escolar, adaptando los con-tenidos a los intereses del alumna-do, compensando a través de todoel sistema educaiivo las marginacio-nes que la sociedad produce y con-virtíéndolo en un elemento transfor-mador de la sociedad. Esta Refor-ma no serà posible sin que sus ver-daderos protagonistas se sientanparticipes de ella y sin una Ley masprogresista.

ÍID'INTERÉS

Por què UCSTE nofirma el acuerdodel MEC

Finalizado el proceso de debaté,'el Secretariado Confedera) deUCSTE, en su reunión de los dias20, 21 y 22 de febrero, aunque re-conoce resuelto satisfactoriamenteel aspecto de responsabilidad civilpor el que tanto ha luchado estaConfederación, acuerda no suscri-bir el pacto en desarrollo delAcuerdo de noviembre de 1988por las siguientes razones:

1. Entendemos que se busqueuna paz escolar que facilite el deba-té parlamentario de la LOGSE, peròconsideramos que el documentoque nos ocupa no va a contribuir aconseguirlo, dado que no da res-puesta a los temas que mas preo-cupan al profesorado en este mo-mento, como son: los problemaspor resolver del Concurso de Tras-lados de EGB, las respuestas a losinterrogantes sobre la incidència dela futura red de centros en la movi-lidad del profesorado, la regulaciónde las tutorías, la solución de la ex-pectativa de destino, la reestructu-ración de la jornada laboral, el reco-nocimiento de las enfermedadesprofesionales, etc.

2. Parece improcedente firmarun documento de desarrollo delAcuerdo de noviembre del 88 cuan-do algunos aspectes recogidos enel no han sido negociados ni se re-coge la intención de hacerlo en unfutura próximo y, como consecuen-cia, no puede considerarse cerradotal desarrollo ni en los aspectes norecogidos (completar la homologa-ción retributiva, regular la jornadacontinuada, los aspectos de la sa-lud laboral), ni, según se deduce deltexto, en algunos de sus aspectosrecogidos.

3. No consideramos satisfacto-rias las soluciones adoptadas en elresto de los temas, aunque en algu-nos reconocemos mínimos avan-ces, y, en el del profesorado interi-no, la solución nos parece engano-sa para el colectivo afectado.

4. El propio contenido de laLOGSE dificulta la paz escolar, por-que, entre otros aspectos:

— Nos aleja del Cuerpo Único y,por otra parte, la convocatòria deAcceso a Càtedras es un claro re-troceso.

— Al profesorado de EGB le hur-ta muchos puestos de trabajo sinque le ofrezca una clara alternativa.

— Consagra la fórmula de Con-curso Oposición para el Acceso alfuncionariado docente, pese a laopinión contraria del profesorado ysus organízaciones sindicales.

— Crea la figura del Administra-dor en los Centros públicos, lo cualentendemos es un claro atentado ala gestión democràtica de los mis-mos.

UCSTE està dispuesta a abrir unproceso negociador en el que se re-cojan todos los aspectos pendien-tes y se les de solución satisfactò-ria para el profesorado y para la es-cuela pública.

Problemes al nou concurs de trasllats d'EGB

L'habilitació, l'adscripciói l'experiència docent

Villar Palasí, amb la seua llei, creàles especialitats a 2a. etapa d'EGB,però ni ell ni l'UCD ni el PSOE, i vanvint anys, adaptaren les plantilles ales noves demandes més enllà defer un nou pla d'estudis a Magisterii convocar oposicions per especia-litats, perquè fins avui és la puntua-ció el criteri que determina l'accésa una població i a un centre, i la vo-luntat del director/a la que determi-na l'accés a un lloc de treball. Noés estrany que a un centre de vuitunitats d'EGB hi haja quatre espe-cialistes de matemàtiques, tres delsquals fan feines que no estaven pre-vistes quan varen ser seleccionatsa l'oposició.

El nou Decret Llei regulador delconcurs de trasllats, al ser per es-pecialitats, exigeix fer un catàlegdels llocs de treball de cada centrei en conseqüència l'habilitació decada mestre/a en especialitats queli permitiran accedir a un lloc de tre-ball, ara al seu centre, després a unaltre si concursa.

UCSTE, des del primer moment,plantejà l'exigència de que l'expe-riència, en determinades condi-cions, fora font d'habilitació. Tenimarguments per demanar-ho:

1. És innegable, i així ho ha re-conegut l'Administració per alscompanys i companyes de plans an-teriors al 67, que després de tresanys d'ensenyar certes matèriespot ser habilitada una persona percontinuar fent eixa feina.

2. Molts de nosaltres hem fetsempre un treball, com ara ense-nyar Matemàtiques, que no és elque figura al títol administratiu, queno és aquell per al qual ens contrac-

taren, i pensem que estem capaci-tats per a continuar fent-lo, potsermillor que aquell per al què féremles oposicions.

3. Habilitar per l'experiència no-més suposa reconèixer una situaciólaboral neiscuda del desgavell deles successives administracions iformalitzar, acceptant-lo, l'enriqui-ment, la sobrecapacitació de laplantilla. Què empresa aquesta queel seu personal s'auto-recicla i novol acceptar-ho, que té una plantillapolivalent i s'ho nega!

4. Evitaria el patiment d'aquellesi aquells de nosaltres que desprésd'ensenyar Socials durant set o vuitanys a l'escola on som definitiuss'ho hem de deixar perquè l'empre-sa, l'Administració,, ha consideratque no estem capacitats per a con-tinuar fent-ho, perquè no ens volhabilitar.

Però hi ha més. Els companys icompanyes de plans anteriors al 67,que poden demanar l'habilitació perl'experiència, han vist que si tenenel títol de Mestre de Valencià i elpresenten se'ls nega aquella possi-bilitat d'habilitació.

De la negativa de l'Administracióa reconèixer l'experiència com afont d'habilitació ja ho hem dit qua-si tot i només ens queda que alçaracta i que cada mestre/a actue enconseqüència. El cas dels com-panys de plans anteriors al 67 en-cara pot resoldre-ho tornant a obrirla finestreta de l'habilitació el diasegüent d'acabar el present plac,de manera excepcional. Seria unamostra de reconeixement, encaraque parcial, de l'esforç normalitza-dor que els treballadors de l'ensen-yament hem fet per aquest país.

Havia estat acusatde calúmnies

Absolt el pare dela Pobla del Duc

A la Vall d'Albaida hi ha diversoscentres d'EGB que fan l'ensenya-ment en valencià; entre ells està elCP Ramon Esteve, de la Pobla delDuc. És en aquest poble on han sor-git una sèrie d'elements desestabi-litzadors que han fet una política encontra del valencià i de les perso-nes que estan al front de l'equip di-rectiu del centre.

A la Pobla del Duc s'han desen-volupat una sèrie d'esdevenimentsper tal d'interrompre i trencar el Plade Cen t re que regu la l ' e n -senyament en valencià. No anem adetallar tot el procés, però sí des-taquem que el silenci administratiuque en tots aquests anys ha dut laConselleria, en lloc de tranquil·litzarels ànims i aclarir els assumptes, elsha fet més difícils de resoldre. Les

persones que estan en contra hanpres unes postures bel·ligerants ifortes, s'ha creat una nova associa-ció de pares «para defender los in-tereses de los ninos que quierenaprender en castellano», s'ha inten-tat posar entrebancs al funciona-ment normal del col·legi, fent atacspersonals i no participant en activi-tats organitzades pel centre i orga-nitzant-ne de paral·leles.

Tots aquests desficacis i altresmés desembocaren en un judici queha patit un pare representant en elConsell Escolar del centre, Salva-dor Martínez i Boscà. Aquest va seracusat pels advocats Vicente GinerBoira Í Juan García Santandreud'haver-los calumniat i injuriat en unarticle que va publicar el diari «Le-vante», en el qual intentava explicara l'opinió púbiica el contingut d'unaxerrada que aquestes persones fe-ren als baixos de l'Ajuntament de laPobla. D'aquest judici, que es va ce-lebrar a València els dies 30 de ge-ner Í 2 de febrer, ja s'ha fet públicala sentència que absol i declara aSalvador Martínez innocent d'inju-riar i calumniar a ningú.

Resolució de les III Jornades

Els Estudis Nocturns en elsInstituts d'Ensenyament Mitjà

La situació singular i les especials característiques dels Estudis Noc-turns dels Centres de Batxillerat i Formació Professional exigeix ja una par-ticular atenció. En nombroses ocasions afiliats i afiliades de l'STE-PV hanfet palesa la seua preocupació pel tema. D'altra banda, l'any passat va ha-ver un primer contacte telefònic amb totes les Capineries dels Estudis Noc-turns d'Alacant, contacte que va servir per intercanviar i comunicar-se al-guns dels problemes relacionats amb grups, alumnes i professorat.

No obstant, seria necessari avançar: es proposa una reunió de tot elprofessorat interessat en aquest tema, junt als/a les Caps d'Estudi en lesdistintes Seus del Sindicat, com una primera posada a punt del tema í unaprimera anàlisi dels Estudis Nocturns.

L'Ordre del Dia d'aquesta reunió podria ser:1. Situació actual de cadascun dels Nocturns: nombre de grups i d'alum-nes. Especial atenció al professorat i a les seues condicions laborals.2. Funció Social dels Estudis Nocturns: potenciació d'aquests.3. Característiques de l'alumnat del Nocturn. Anàlisi de l'assistència i es-tratègia a seguir.4. Nocturn-Equip Directiu: el paper de les Capineries en Nocturn.5. La peculiarietat dels Estudis Nocturns:5.1. Nombre real de temps de classe, quantificació.5.2. Les programacions dels Seminaris i la seua adequació.5.3. L'estructuració actual dels Plans d'Estudi; la no adequació entre nom-bre d'hores, el temps de classe i el realment disponible. Anàlisi i propostes.6. Altres temes d'interès.

Les conclusions de les diferents assemblees serien coordinades pelSindicat i per la gent que s'hi hagués triat, amb la finalitat d'elaborar uninforme complet que seria passat a tot el col·lectiu, a la resta de Sindicats—que podrien participar en tot el procés si estan interessats— i a les Jun-tes de Personal. Amb això es possibilitaria incloure les reivindicacions enles respectives negociacions de la Mesa Sindical.

A l'atenció delconseller d'Educació

• Carta oberta dels MRPsAl llarg del curs passat la nos-

tra Federació mantingué unes re-lacions estables amb la Conselle-ria d'Educació. Tot va començaramb una entrevista en la qual ex-posàvem el compromís d'organit-zar el II Congrés Estatal de MRPs(el primer va ser a Barcelona), i enla qual demanàvem el suport eco-nòmic per aquest esdeveniment.Durant tot el procés i realitzaciódel Congrés hi va haver un diàlegfluid entre nosaltres i la pròpiaConselleria. D'aquestes reunionses va assolir el compromís perpart nostra de seure-nos de nou,una vegada conclòs el Congrés,per veure les possibilitats de durendavant, conjuntament, les pro-postes que se'n derivaven de lesconclusions.

Tanmateix, a hores d'ara, mal-grat haver-li sol·licitat repetida-ment una entrevista, no hem tin-gut cap resposta. Si bé crèiem enl'obligació de fer-li arribar perso-nalment l'esperit i inquietuds queen sortiren, no menys —i així li hovolem fer saber— el crèiem en l'o-bligació d'enterar-se d'elles.

Com que ens és difícil arribarfins a vostè, emprem la formaepistemològica pública que ensofereixen els mitjans de comu-nicació.

A la Federació de MRPs del PVl'inquieta la situació de l'EscolaPública al PV; la formació perma-nent del professorat; l'avaluacióde l'experiència de la Reforma, nosols la quantitativa, com així po-dríem qualificar el document en-viat, i encara fresc, als centreseducatius, sinó, com ja suposarà,la qualitativa; el futur dissenycurricular; les instal·lacions; elscentres; el finançament... Per lainformació que ens ha arribat, somconeixedors dels plantejaments,bastant elaborats, que sobreaquestos temes té el Ministerid'Educació. Malgrat que el PaísValencià compta amb plenes com-petències en matèria educativa,no es coneixen quals seran els

plans per a la implantació de laReforma.

Al vinent juliol les Escoles d'Es-tiu al PV compliran quinze anys decelebracions ininterrompudes.Som molts els ensenyants que hihem passat i moltes són les apor-tacions que des de cadascunad'elles s'han fet per a que els nos-tres centres siguen més crítics,lúdics, diversificats, coeducatius,creatius, integrats al seu medi.

Aquest esforç que s'ha realitzatpel voluntarisme de molts de no-saltres, homens i dones, continuarealitzant-se, i per a poder-lo coor-dinar necessitem d'ensenyantsque, parcialment o total, estiguenalliberats.

Aquesta situació seria altra deles que voldríem tractar amb vos-tè; a més de la formació perma-nent del professorat, tema on lanostra actuació ha estat més com-promesa; a més i més, de les sub-vencions a les convocatòries d'ac-tivitats tant d'hivern com d'estiu, ique ja es realitzaren en el curspassat, però que crèiem que calcontinuar «perfilant»; i, com no, lasituació de la Reforma al PV, comindicàvem a l'inici de la missiva.

Els moviments que integren laFederació de MRPs (Escola d'Es-tiu Terres del Sud, Escola d'EstiuComarques Centrals, Escola d'Es-tiu de Castelló, Col·lectiu de Mes-tres de la Safor, Escola d'EstiuMarina-Safor, MECEP, AssociacióHorta Sud), que realitzen quatreconvocatòries d'Escoles d'Estiu,que tenen Seminaris Permanentsamb grups de treball elaborant«materials didàctics», que discu-teixen sobre Política Educativa,que treballen a l'aula Í als centresintentant canviar l'ensenyament,considerem que devem ser escol-tats als foros educatius, ja que elnostre treball, les nostres iniciati-ves, les nostres crítiques, naixenper anar construint una Escola Pú-blica, Popular i Valenciana.

Per la Federació de MRPs delPV

Ismael Ferran Sanz í Vàzquez

E. PRIVAT-ASSESSORIA/3

Previsiones salariales para el ano 90A falta de ser discutides y aprobados los Presupues- van del 6% que ha ofrecido el Gobierno al 9% quetos Generales del Estado, por las Cortes Generales,publicamos a continuacíón unos cuadros con las pre-visiones salariales de la Ensehanza concertada.

Los càlculos estan hechos con cuatro supuestos que

nuestro sindicato reclama.En todos los casos los càlculos estan hechos sin te-ner en cuenta el número de tríenios que cada uno ten-ga, por lo que faltaria anadir las cantidades corres-pondientes a ellos.

NIVEL EGB - PROFESOR TITULAR

PHEVISIÓNDEAUMENTO

FUNCIONARIOS

6%7%8%9%

SAUHIOBHUTO

ANUAL 89

1.709.9461 .709.9461 .709.9461.709.946

ACUERDOHOMOLQGACIÜN

117.180117.180117.180117.180

TOTAL

1.827.1261.827.1261.827.1261.827.126

PREVISIÓNSALAFUOBRUTO

ANUAL 90

1.936.7531.955.0251.973.2961.991.567

PREVISIÓNSAURIOBRUTO

MENSUAL 90IIWGASI

138.340139.645140.950142.255

SALARIOBRUTOANQ fi9 MENSUAL

(14 PAGAS)

122.139122.139122.139122.139

DIFERENCIABRUTA MENSUAL

16.20117.50618.81120.116

NIVEL FP I - PROFESOR TITULAR6%7%8%9%

1.708.6161.708.6161.708.6161.708.616

192.300192.300192.300192.300

1.900.9161.900.9161.900.9161.900.916

2.014.9712.033.9802.052.9892.071.998

143.927145.284146.642148.000

122.044122.044122.044122.044

21 .88323,24024.59825.956

NIVEL FP II - PROFESOR TITULAR6%7%8%9%

1.772.9461.772.9461.772.9461.772.946

176.760176.760176.760176.760

1 .949.7061 .949.7061 .949.7061 .949.706

2.063.5082.086.1852.105.6822.125.180

147.393149.013150.406151.799

126.639126.639126.639126.639

20.75422.37423.76725.160

NIVEL BUP • PROFESOR TITULAR

6%7%8%9%

1 .807.8481.807.8481.807.8481 .807.848

166.170166.170166.170166.170

1.974.0181.974.0181.974.0181.974.018

2.092.4592.112.1992.131.9392.151.680

149.461150.871152.281153.691

129.132129.132129.132129.132

20.32921 .73923.14924.559

Como puede comprobarse, supo-niendo que las previsiones seancorrectas y si tenemos en cuenta la«Bufanda» que han recibido nues-tros companeros de la EnseiïanzaPública y la última fase del acuerdoque se firmo en el 88 que se pro-ducirà este ano, muchos nos teme-mos —el pasado ano ya ocurrióigual— que un ano mas nuestra ho-mologación no avance.

Finalmente recordar que dichos

aumentos no seran efectivos hastatanto no se fírme el IX Convenio (yaveis en el ultimo ALL-I-OLI comovan las negociaciones del VIII), aun-que la retroactividad, claro està,serà de 1-1-90.

Para entender mejor la explica-ción de este comentario, es nece-sario leer el articulo publicado en larevista ALL-I-OLI, n.° 65, extra defebrero, «Los trabajadores de la En-senanza Privada y la deuda social».

También hay que criticar con dure-za la poca seriedad que tiene laUGT pidiendo firmas (cuando ellosson parte de los negociadores), yde CC OO (el otro negociador) di-ciendo que no lo vamos a cobrarporqüe en su dia FETÉ, USO y FSIEno se preocuparen de que en elconvenio figurarà una clàusula derevisión salarial que nos permitieraahora exigir esas cantidades.

Plataforma sindical delVIII Convenio (UTEP, CC 00, FETE, USO)

Ante la situación de bloqueo en que se encuentranlas negociaciones del convenio, los sindicatos mencio-nados han confeccionado la siguiente Plataforma Uni-tària:

1. Jornada: Como paso hacia la homologación totalproponemos para este convenio lo siguiente:

Para todos losdocentes una jornada màxima de 25/5.El plazo màxímo de implantación en todos los cen-

tros serà en septiembre de 1992.En cada Comunidad A. con transferencias y en el

territorio MEC la patronal y los sindicatos representa-tives podran ir negociando la reducción de la actual jor-nada y para cada curso hasta llegar a la prevista.

2. Vacaciones: El 60% de la plantilla docente de loscentres concertades: 2 meses en verano.

Para los docentes: de los no concertados 10 díasmas.

Para el PND: 2 días mas de vacaciones al ano y jor-nada intensiva durante el període estival.

3. Salaries:Para el PND: Incremento del 9%.Clàusula de revisión salarial anual sobre el 6% del

IPC para todos los trabajadores.4. Jubilación obligatòria: A los 65 anos.5. Vacantes: Las vacantes que se produzcan en los

niveles concertados deben ser cubiertas por profeso-

res pertenecientes a la «bolsa» de centros de crisis.6. Ayudas a los hijos: Debe extenderse el derecho

a la gratuidad de los hijos de los trabajadores a todaslas actividades que realice el centro. Debe extenderseel derecho a la gratuidad a los huérfanos de tra-bajadores.

7. Cursos de perfeccionamiento: Debe reconocer-se el derecho a permisos retribuidos para los docentesque deseen realizar cursos de perfeccionamiento.

8. Incapacidad laboral transitòria: Debe extender-se el derecho a percibir el 100% a los 6 primerosmeses.

9. Modifica ei ó n del articulo 1: Sobre las limitacio-nes de convenios de àmbito inferior y nueva redaccióndel parrafo segundo.

10. Permisos: Contemplar el derecho a permiso re-tribuido para asistencia a consulta mèdica.

11. Enfermedades profesíonales: Recoger en esteconvenio una sèrie de enfermedades que debieran con-siderarse como profesionales.

12. Derechos sindicales: Reconocimiento de losderechos a los delegados de las secciones sindicales.

13. Comisión parítaría: Nuevas competencias.14. Limitación y control de las contrataciones tem-

porales.

Asesoría Jurídica EGB-Pública

Jubilación forzosa• La jubilación, después de la

sentencia del Tribunal SupremoLa Jubilación anticipada, forzosa,

de los profesores de EGB que se ju-bilaron conforme al Decreto 17/82,es declarada ilegal por el TribunalSupremo.

Según una reciente sentencia delTribunal Supremo, no es legal la ju-bilación de los profesores de EGBa la edad establecida en el Real De-creto Ley 17/82, que es el que haestado aplicando la Administración,sinó que se tendría que haber ate-nido a la edad establecida en la Ley30/84.

—iCuàles son las edades de Ju-bilación que fij'an cada una de estàsdisposiciones?

Real Decreto Ley 17/82, de 24de septiembre, por el que se es-tablece a los sesenta y cinco anosla edad de Jubilación de los fun-cionaries del cuerpo de profeso-res de EGB («BOE» 30-9-82).

Art. 1. La Jubilación forzosa en elCuerpo de Profesores de EGB sedeclararà de oficio al cumplir el fun-cionario los sesenta y cinco anos deedad.

Art. 2. No obstante lo previsió enel art. anterior, la Jubilación se gra-duarà en la forma siguíente:

Ano 1982, funcionarios con 69anos cumplidos.

Ano 1983, funcionarios con 68 y67 anos cumplidos.

AIÏO 1984, funcionarios con 66 y65 anos cumplidos.

Ley 30/84, de 2 de agosto, deMedldas para la Reforma de laFunclón Pública («BOE» 3-8-84).

Disposición Transitòria Novena.2. En aplicación de lo previsió en elart. 33, el personal docente se jubi-larà de la siguiente forma:

a) En 30-9-85 los que tengancumplidos 69 y 69 anos.

b) En 30-9-86 los que tengancumplidos 66 y 67 anos.

c) En 30-9-87 los que tengancumplidos 68 y 69 anos.

d) A partir de 1-10-87 serà deplena aplicación la Jubilación a lossesenta y cinco anos.

Como se puede comprobar, noexiste uniformidad de fechas para laJubilación, por lo que, en buena lò-gica jurídica, se debiera haber jubi-lado a los profesores de EGB, aten-diendo a las fechas de la Ley 30/84,ya que debe entenderse que dero-go el Real Decreto 17/82 por serposterior en el tiempo. Lo paradó-gico de estàs jubilaciones es que sehayan producido según las fechasseiïaladas en el Decreto 17/82,después del 23 de agosto de 1984(fecha de entrada en vigor de la Ley30/84) y que, incluso, al recurrirante los Tribunales de Justícia sehayan considerado conformes a De-recho con argumentes, tales comoque el Decreto 17/82 es una ley es-pecial que debe prevalecer a unaLey mas general como la Ley30/84.

Al haberse interpuesto este Re-curso Extraordinario en Interès deLey por la Generalitat de Cataluna(este tipo de recursos solo se pue-

de interponer por parte de las admi-nístracíones públicas y contra sen-tencias firmes, cuando exista con-tradicción entre varias sentencias),la Doctrina Legal correcta ha que-dado fijada por el Tribunal Supremoy de ahora en adelante todos los fa-llos de las sentencias posterioresdeben ir en este sentido.

Este fallo es de gran importànciapara los profesores de ya jubiladosde EGB.

•—iA quiénes afecta?Afecta a los profesores que se

han jubilado con posteriorídad al 23de agosto de 1984 y hasta el30-9-87, siempre que se hayan ju-bilado según el Decreto 17/82 (sedebe comprobar las fechas de Jubi-lación con las dos disposicionesmencionadas).

Se debe precisar que si el Go-bierno, por Ley, no regula la aplica-ción de esta sentencia, los jubiladosafectados deberàn iniciar la perti-nente reclamación o continuar conla que tuvieran, para que los tribu-nales obliguen a la Administración ala aplicación la sentencia.

—iCómo afecta la aplicación deesta sentencia?

1.° Tendràn que ser indemniza-dos con la suma de las diferenciasque existan entre la cuantía de supensión y las cantidades que debíe-ran haber recibido como sueldo, du-rante todo el tiempo que estuvieronjubilados indebidamente.

2.° La pensión de Jubilación ten-dría que fijarse:

A) De acuerdo con el nuevo sis-tema, si le jubilaron en el ano 1984(después del 23 de agosto), estesistema beneficia a los profesoresque llevan muchos anos cotizados.

B) Si le jubilaron con posteriori-dad al 1 -1 -85, ya de acuerdo con elnuevo sistema de pensiones, tendraque aumentarse el porcentaje queresulte del tiempo que tendría quehaber estado en activo y que fue ju-bilado indebidamente.

3.° Tendràn derecho a que se lesindemnice, sobre todo, si aún nohan transcurrido cinco anos desdela Jubilación, con las cuatro pagas,igual que al resto de los funciona-rios, según se establece en la Dis-posición Transitòria Quinta de laLey 50/84, como ayuda por el ade-lanto de la Jubilación establecido enla Ley 30/84, y que los Tribunalesnegaban a los profesores de EGBargumentando que estos se jubila-ban según el Decreto 17/82, y quela Ley 30/84, donde se establecíanestàs ayudas, es la aplicación de laLey 30/84 y no del Decreto 17/82(antes de la entrada en vigor de laLey 30/84, como es sabido, la Jubi-lación de los funcionarios era a los70 anos).

Se recuerda que esta sentenciasolo afecta a los profesores de EGBjubilados con posterioridad al 23 deagosto de 1984 y hasta el 30 deseptiembre de 1987, si fueron jubi-lados por el Decreto 17/82.

Asesoría Jurídica de UCSTE

ITE: La patronal, en busca del «chollo»Con sorpresa hemos contempla-

do estos últimos días las maniobrasde la CECE para arrimar el ascua dela Reforma a su sardina, con la crea-ción del llamado ITE (Instituto deTécnicas Educativas).

Mayor sorpresa nos ha causadola autorización del ITE por la Admí-nistración, y mas aún si cabé, des-pués de conocer cuàles serían susactividades y vías de financiaciónprevisías por la CECE.

En cuanto a actividades, las hayde dos tipos:

* Unas dirigidas a titulares y di-rectives de centros escolares.

• Otras dirigidas al profesorado(isera que ahora se preocupan denosotros?).

En los dos casos fas materiasirían dirigidas a preparar a amboscolectivos de cara a la Reforma.

En cuanto a la fïnanciación, la

propuesta de la CECE es alucinan-te:

«Las fuentes de financiación deque habría que disponer para hacerefectivo este programa serían lasde la pròpia CECE. Las aportacio-nes directas de los beneficiariosdel programa, ayudas extraordina-rias de los fondos europees y la co-laboración del Ministerio oe Edu-cación y Ciència.»

Pere ademas aiïaden: «Que con-

sideran esta última aportación de-cisiva para la viabilidad del pro-yecto.»

iCómo pueden tener tantomorro?

Desde el STE-PV {UCSTE) que-remos indicar que esto nos pareceun nuevo intento de mantener uncontrol ideológico sobre el profeso-rado, así como económíco sobreunos fondos públicos destinades ala formación permanente.

Pensamos que la formación per-manente ha de ser única, perquè

única es la Reforma, dentro de losplanes de Formación Permanentedel Profesorado, que tanto el MECcomo las CC AA estan presentandoy dentro de la jornada lectiva.

Esperamos que la Administraciónno retroceda a situaciones ya olvi-dadas y vuelva a enviar dinero pu-blico a entidades privadas para quecubran un servicio que es, y debeseguir sïendo, de su exclusiva res-ponsabilidad. SÍ esto ocurriera esta-ríamos ante una situación que nosllevaria a dos reformas diferentespagadas con el mismo dinero.

41 A VISOS-COMUNICA TS

QUE PASSA A ONTINYENT?

El dilluns 19 de febrer, l'APA delCP Rafael Juan Vidal, d'Ontinyent,va convocar una manifestació i con-centració de pares i alumnes davantde l'Ajuntament d'Ontinyent per tald'exigir de l'Ajuntament i de la Con-selleria ía construcció d'un col·leginou per al barri.

Els pares i claustre de profes-sors, així com l'STE-PV de la Valld'Albaida, denunciem l'incompli-ment dels plaços per a la construc-ció del nou col·legi. Aquests incom-pliments abarquen a totes les partsafectades: Ajuntament, empresaconstructora i Conselleria. Denun-ciem la manca d'interès per part del'Ajuntament, que sols s'ha menejatquan ha rebut altres tipus de pres-sions més que conversacions.

MANISESAvui parlem del CP Sant Fran-

cesc, de Manises. En una habitaciós'hi troba la sala de professors, labiblioteca del centre, despatx de di-recció, despatx del secretari i capd'estudis. Tot en un habitacle de 30metres quadrats. Això se'n diu«aprofitació d'espai».

A més a més, al magatzem delcol·legi, de 40 metres quadrats, n'hiha: el laboratori, la fotocopiadora,materials esportius, mapes i demés.

Aquest centre reclama urgent-ment solucions. Les tindran?

Natzoret

Agresiones al profesorado** §Recientemente diversos centros educatives han sido triste noticia de-bido a las agresiones físicas que el profesorado ha padecido. El ultimode ellos ha sido el CP Vicente Hervàs, de Natzaret (Valencià). El centroha estado cerrado tres días como protesta. Es urgente la situación dela Admínistración (en sus distintes niveles) que hasta la fecha ha de-mostrado la mas absoluta indiferència e incompetència. Y también esurgente la solídaridad de todo el profesorado. A continuación, repro-ducimos el manifíesto de los CP de la zona que, caso de ser necesario,deberà dar paso a medidas mas contundentes.

Los colegios públicos del distritomarítimo, ante los hechos acaeci-dos en el Colegio Publico VicenteHervàs de agresiones al profesora-do por parte de familiares de unafumno, manifestamos:

1. Que las condiciones de dete-rioro de la convivència en nuestrosbarrios, debido a la marginación ydesastroses condiciones de vida de

parie de su población, son et caldode cultivo de este tipo de proble-mas que repercuten en la actividaddocente.

2. Que tanto el profesoradocomo el alumnado de estos centrosviven un clima de agresividad quees una amenaza constante a su se-guridad y al normal desarrollo de sufunción docente.

Comunicat

Col·lectiu de directors de la comarca del'Horta Nord, sector Marítim

A sovint els col·legis d'EGB de lanostra comarca es veuen privatsd'una correcta assistència docent de-gut a les baixes produïdes per malal-tia i la no substitució de forma adient.És ja normal trobar-se baixes de quin-ze dies sense ser ateses o centres onhan hagut quatre baixes i ninguna haestat substituïda.

Davant d'aquest fet, nosaltres ensveiem en la necessitat de manifestaria protesta més enèrgica i demanar alcap de personal d'EGB í al cap de ser-veis territorials de Cultura i Educacióprendre les mides més oportunes pertrobar una solució t donar un funcio-nament més ràpid a la mecànica de lessubstitucions.

3. Que ante estàs siíuacioneslas administraciones competentesse inhiben totalmente de sus res-ponsabilidades, dejando en numero-sas ocasiones a estos barrios y cen-tros condenados a un progresivodeterioro, tanto material como dedegradación del clima de respeto yconvivència.

4. Que ante esta problemàtica,que no es exclusiva de un centro,sinó general en todas las barriadasde la ciudad donde existen bolsasde marginación, exigimos:

a) Vigilància policial que garantí-ce la seguridad del profesorado yalumnado y el desarrollo normal desus funciones.

b) Dotación de asistencia socialen los centros.

c) Dotación de infraestructura,soporte económico y número deprofesores adecuados a cada unode los centros para poder llevar acabo los planes educativos y pro-gramaciones que se desarrollen enlos mismos.

d) Medidas económicas y socia-les (víviendas dignas, planes de hi-giene, lucha contra el paro y contrala droga) que vayan solucionando amedio plazo las condiciones de mar-ginación en que vive parte de la po-blación de esos barrios.

e) Reconocimiento de estoscentros como puestos para el pro-fesorado de difícil desempeiïo.

f) Dar la posibilídad al profesora-do provisional que pueda continuaren el centro, con el fin de mantenerequipos educativos estables.

Escola Valenciana

COORDINADORES I COL·LECTIUSQUE FORMEN LA FEDERACIÓ

Col·lectius en Defensa de la Llen-gua i la Cultura de Castelló. Apartatde Correus 672. 12080 Castelló.

Coordinadora d'Alumnes, Pares iProfessors per l'Ensenyament Pú-blic en Valencià de l'Horta i Campdel Túria. Àngel del Alcàzar, 14,pta. 12. 46018 València. TelèfonSeu: 370 5841.

Coordinadora d'Escoles d'Ense-nyament en Valencià de la Ribera.CP Trullàs. Pintor Segrelles, s/n.46450 Benifaió (València).

Coordinadora Safor-Val I digna pelValencià. Apartat de Correus 115.46670 Tavernes de la Valldigna.

Coordinadora per l'Ús i Defensadel Valencià de la Vall d'Albaida.José Simó Marín, 14, 6. 46870Ontinyent.

Coordinadora Alcoià-Comtat delValencià. Apartat de Correus 316.03800 Alcoi.

Coordinadora d'Alumnes, Pares iMestres per l'Ensenyament en Va-lencià de la Marina Alta. PartidaCaçades, 31. 03700 Dénia.

Associació Cívica per la Normalit-zació del Valencià d'Alacant. Apar-tat de Correus 392. 03080 Alacant.

'"'li:||-AM

mm-™*^Si g

fc -:v^ " r"?§?•• - "'-.'.:-'• '-- . ' f

feiíf

iSlNj^ií'íf'l?

~^s^ | f

Preu pre-publicació:

35.000 ptes.-Només

1.250 ptes.de quota mensual

HISTÒRIA DEL— -^

PAÍS VALENCIÀ5 volums

Una HISTÒRIA DEL PAÍS VALENCIÀ escrita pels millors es-pecialistes de cada època estudiada, que ha sabut reunir des delsmés acreditats corrents de la historiografia tradicional fins alsintents més renovadors dels nostres dies.Autors: Salvador Albinana, Joan Alcàzar, Manuel Ardit, MarcBaldó, Miquel Batllori, Ernest Belenguer, Joaquín Bérchez, Isa-bel Burdiel, Robert 1. Burns, Josep Climent, Antoni Ferrando,Joan Fuster, Sebastià García Martínez, Enrique Giménez, Te-lesforo Hernandez, Paulino Iradiel, Antoni José Í Pitarch, Pe-dró López Elum, Manuel Martí, Jesús Míllàn, Isabel Moranl,Víctor Navarro, José Manuel Pérez García, Mariano Pcsei, Je-sús Pradells, Joan Regla, Maria Cruz Romeo, Aguslín RubioVela, Pedró Ruiz, Manuel Sanchis Guarner, Ismael Saz, TriniSimó, Vicenl Soler, Francois Sureda, Miquel Tarradell i JosepE. Tormo.

Demani més informació enviant aquest retall a V. G., Apartat de Correus 143, 46400 CULLERA(Valencià).NOMADREÇATELÈFON CIUTAT C. P.

RESTAURANTEPIZZERÍA

E L C E N T O L L O

Menú: 600 ptas.

Gascó Oliag, 8. Tel. 362 28 12. 46010 VALENCIÀMaestro Esteban Català, 1. Tel. 361 14 47. 46010 VALENCIÀ

EHESCUELA HOVAL SERVICIO DE LA EDUCACIOIM

L L U N A DE V A L E N V^ï IA&ab

EXTRA 8 DE MARC/1

Avui cop persona no ignora que el 8 de marc és una data molt signifi-cativa per a les dones, un dia revindicatiu i d'exigència. Actualmentes parla sovint sobre la problemàtica de la dona, i és així perquè desde fa anys la nostra veu ha anat obrint-se camí, trencant el silencique amagava o donava per bo, per «natural», l'opressió i desigualdats del genèric DONA.

Lo nostra veu, la nostra acció ha esdevingut com una mena d'alède vent, a vegades suau Í a vegades fort, Í s'ha fet sentir: l'avorta-ment, una qüestió tabú fa solament uns onys, és avui reconegudacom un dret de les dones per una bona part de la societat; els malstractes han estat denunciats Í són coda vegada més les dones ques'atreveixen a fer-ho; la violació ha estat tipificada com a delicte contrala llibertat sexual de les persones Í l'acorralament sexual als llocs detreball comença a ser denunciat.

Les nostres reivindicacions han travessat el mur del silenci, hem avançati no volem que ens imposen res. Tanmateix, aquest mur construïta base de moltes complicitats masclistes, encara no l'hem destroit.

El govern del PSOE ens segueix negant el dret o decidir sobre el nostrecos, l'avortament continuo sent un delicte.

Així, moltes dones seguiran patint mals tractes o la llar familiar i notindran cases d'acollida on buscar recer,- perquè aquest govern és moltronyós quan es tracta de destinar recursos econòmics per a millorarla condició de la dona, i també a l'hora de posar mitjans per a lonostra formació i promoció.

Encaro hi ha sectors socials que disculpen els violadors i opressorssexuals, i l'expressió «ella s-'ho ha buscat», és una bona evidènciade la seua manera de pensar i de sentir.

Fins Í tot alguns companys de treball troben «natural» que sigam lesdones les primeres en acomiadar-nos d'una empresa.

El íustigament sexual per part de patrons, encarregats i tambéd'alguns companys és una realitat, de la que avui les dones ja parlemen veu alta.

I com que aquesta situació no ens agrada i volem acabar amb elladiguem: NO ACEPTAREM RES A LA FORÇA.

AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT I DECIDIT PER LA DONA.

NO MES AGRESSIONS SEXUALS, NI AL TREBALL, NI AL CARRER.. NIA CASA.

CAMPANYA UNITÀRIA

8DEMARC,DIADELADONATREBALLADORAEl problema de la discriminació de les do-

nes al si d'una societat patriarcal, potser moltagent pensava i pensa que només amb el reco-neixement social i institucional d'aquesta discri-minació real quedava solucionat. Que reco-nèixer la discriminació era superar-la, i reco-nèixer la «igualtat» entre homes i dones; eraaconseguir-la.

Això no ha estat així. Per tant, el tema no ésun tema tancat, ni superat. Mirem què passa al'ensenyament.

L'Escola Mixta —des de les escoles infantilsfins la Universitat—, on alumnes de sexes dife-rents comparteixen el mateix espai i la mateixadocència, no ha donat els resultats que moltesi molts esperàvem. I quan diem resultats ens es-tem referint a canvis qualitatius, que s'hauriend'haver traduït en una modificació de compor-taments, actituds Í actuacions a tots els nivells.

D'ací a poc temps s'haurà aprovat la LOG-SE (Llei d'Ordenació General del Sistema Edu-catiu), una nova Reforma del sistema educatiuens espera, però les expectatives reals de can-vi, des de la nostra perspectiva, no es ga-ranteixen.

L'avanç cap a una escola no discriminatòriai realment coeducativa no es produeix. No es vamés enllà d'una declaració de principis, que noes concreta en mesures que desenvolupen lescondicions gràcies a les quals la coeducació co-menço a ser una pràctica quotidiana.

Parlem ara del PROFESSORAT. Parlem depersones de sexes diferents que comparteixenun mateix treball, la docència. I parlem d'un sec-tor on, en principi, podríem pensar que és unsector on no es reprodueixen actituds que síque són constants en d'altres sectors del mónlaboral. Reflexionem.

La participació de les dones en el sistemaeducatiu, com a treballadores, comporta gransdiferències entre els distints nivells, entre les di-

ferents branques d'estudi ï també en el reparti-ment de tasques als centres. La tònica generalés que a menor edat de l'alumnat més profes-sorat femení i viceversa. A nivell d'EGB, les do-nes s'especialitzen més en Pre-escolar i CicleInicial i els homes en Cicle Superior i en con-cret en les assignatures de Matemàtiques iCiències. En Secundària, les dones ocupenmolts més llocs als centres de BUP que als deFP, Í en assignatures trobem, a BUP, més do-nes en assignatures de lletres que en assigna-tures de ciències; i a FP hi ha moltes més do-nes impartint assignatures teòriques que pràc-tiques.

A nivell d'Universitat, la proporció HOME-DONA és totalment inversa que en Educació In-fantil. És a dir, dins de l'ensenyament, l'univer-sitari està pràcticament ocupat per homes.

D'altra banda, s'observa que la major partde càrrecs directius són ocupats per homes.Amb la qual cosa ens trobem, habitualment,amb la paradoxa que centres on la plantilla ésocupada majoritàriament per dones els càrrecsdirectius són ocupats per la minoria d'homes.

I un últim detall, qui ocupa predominantmentel treball en precari del sistema educatiu —IN-TERINITAT— són les dones.

En aquesta situació va a implantar-se la Re-forma Educativa en un context en el qual: «FIproblema ja no és quantes dones accedeixen alsistema educatiu, sinó a quins sectors acce-deixen, amb quines dificultats es troben i les di-ferents eixides professionals respecte als seuscompanys homens.»

Des de l'STE-PV llancem la proposta d'unpla d'acció sindical específic, per a tractar d'a-vançar en aquest tema. S'ha d'entendre comuna proposta de debat. És un pla d'acció sindi-cal que, amb les vostres aportacions, esperemmillorar Í ampliar.

2/EXTRA 8 DE MARC

en que

Proposta dedesenvolupament per acada blocA. Igualtat de drets i oportunitatsformals i reals.B. Treball

1. Modificació de l'Estatut de la Funció Pública, en el sentit depermetre accions positives en l'Ensenyament.

2. El mateix, estudiant la possibilitat en l'Estatut dels Treballa-dors i en la LODE.

«Aquesta és l'única mesura amb possibilitat de resoldre una ver-tadera voluntat política d'igualtat.»

3. Atur: La crisi afecta bastant més a les dones en aquest sec-tor predominantment femení. Només hauríem de mirar les dadesd'atur homes/dones, a nivell general. I en el cas concret del'ensenyament, mirar les llistes d'interinitat i d'espera d'un lloc detreball.

4. Salari: Quan una professió tendeix a ser exercida per unaalta proporció de dones (és aquest el cas en ensenyament), el seuvalor econòmic i el seu prestigi social disminueixen.

A aquest fet hem d'afegir-hi que els càrrecs directius {amb unplus econòmic) no els ocupen majoritàriament les dones.

5. Permisos de maternitat-paternitat i lactància sense entre-bancs, tant en l'ensenyament públic com en el privat i en elconcertat.

6. Denúncia jurídica i pública de totes les discriminacions quel'Administració cometa en la contractació d'interines embarassadesi en període de lactància.

Igualtatde dretsi oportunitatsformalsi realsTreballCoeducacióSalut

7. Contra tot tipus de discriminació, per raons de moralitat, tanten les condicions de treball com en l'acomiadament (separades, ma-res solteres...), especialment en el sector de privada.

8. Facilitar l'accés de les dones als càrrecs directius en elscentres i en l'Administració.

C. Coeducació1. Llenguatge amb presència dels dos gèneres.2. No utilització de llibres de text sexistes.3. No transmetre rols ni estereotipus. Actitud crítica i vigilant en el

currículum ocult.4. Desenvolupament del cos des d'una base psícomotriu.5. Importància de les noves ciències socials i humanes i de les

tecnològiques.6. Programa de coeducació en els dissenys curriculars.7. Programa de coeducació en la Formació Inicial i Permanent,8. Estructura de la Conselleria-Privada (concertada).a) Ampliació i seguiment dels equips assessors de coeducació.b) Òrgan executiu que sancione totes les discriminacions i comporta-

ments sexistes als centres i en ta pròpia Administració.c) Incorporació real dels centres concertats al programa de coe-

ducació.9. Denúncia de la publicitat sexista.Creació de guarderies í menjadors municipals.Treball domèstic compartit per tots els membres de la família.Activitats escolars que eduquen a les xiquetes i xiquets en aquesta

tasca.

D. Salut1. Reconeixement ginecològic preventiu.2. Tractaments psicològics i malalties professionals. Tot açò inclòs en

la Seguretat Social o Muface.3. Educació per a la salut, sexualitat. Desenvolupament deís progra-

mes als centres.*—v_

La discriminació deDins d'un sector discriminat, com és el del professorat interí, la situa-ció de les companyes que formen part d'aquest col·lectiu és bastantmés greu.

olladores de l'ensenyament

Primer, el fet de ser un col·lectiuque s'ha de desplaçar constant-ment al llarg de tot el País Valenciàfa que les dones que tenen criatu-res menudes al seu càrrec s'hagende desplaçar amb aquestes, teninten compte que moltes vegades vanper a poc temps i estan canviant delloc cada dos per tres. Açò tambéprodueix que en bastants ocasionsles dones renuncien a ocupar laplaça pels greus problemes fami-liars i personals que els ha de su-posar.

El problema de les baixes per ma-ternitat també afecta les interinesd'una forma important: les que te-nen reconeguda l'estabilitat (borsadel 86 i històriques) i ocupen unavacant, quan acaben el permís i es

reincorporen al treball perden el llocque ocupaven i han d'entrar, denou, en la roda de les substitucions,amb el problema —afegit— de tin-dré una criatura de quatre mesos.Si no tenen estabilitat (borsa del 89i in ter ines de subst i tuc ionsd'EE MM), no només perden la va-cant, sinó que si tenen la desgràciad'estar fent substitucions canviantcada 15 o 30 dies de lloc de treballperden diners, perquè l'Administra-ció educativa no els paga el tempsentre que s'acaba el contracte i elpermís de maternitat. Si quan aca-ben el permís de 16 setmanes algu-na vol ampliar-lo, a través d'una ex-cedència o un permís per asuntspropis, es troben, sobretot lescompanyes d'EE MM, que les llis-

tes es fan per temps de servei i, pertant, perden el seu lloc en la llista.

Sí el part es produeix durant lesvacances, moltes vegades no se'lsreconeix el dret al permís, ja que ensetembre o octubre els fan un noucontracte, o no les contracten finsque passen les 16 setmanes, ambla pèrdua de diners i de drets queaçò implica.

Aquest problema gràcies a lesgestions de l'STE-PV i a la pressiódel col·lectiu, s'ha resolt en part peral curs actual,

Davant d'aquesta problemàtica,l'STE-PV ha presentat una sèried'alternatives, com són:

— Contractes per a tot l'any.— Manteniment de la vacant.— Manteniment de l'ordre en les

llistes en cas d'excedència per ma-ternitat.

— Comarcal ització de les subs-titucions.

Com veieu, la maternitat semblaque està penalitzada, i per tots elsproblemes laborals que comporta elfet de ser mare és com si ser marei ser treballadora foren coses in-compatibles.

I hem de tindré present que elsproblemes laborals per maternitatno afecten exclusivament a interi-nes. Les treballadores funcionàriestambé n'estan tenint, i molts. Perexemple, en l'assignatura d'Educa-ció Física a Secundària, sabem quel'Administració està denegant pro-longacions de baixes per maternitatperquè diu que no pot cobrir labaixa per falta de personal. Al ma-teix temps, moltes companyes es-tan denunciant l'actuació de moltsdirectors que els posen problemesquan demanen la reducció horàriaper lactància, a la qual tenen dret.Aquesta reducció l'apliquen a l'ho-

rari d'alimentació de les seues fillesi fills, mentre que els directors elsvolen imposar altres horaris, argu-mentant en cada cas coses dife-rents. Com comprendreu, les cria-tures menudes tenen el seu horariper a mamar i no el que els vulguenimposar.

Tots aquests problemes, i d'al-tres que no hem esmentat, ens por-ten a algunes conclusions:

— Fa falta una normativa com-pleta i acurada sobre la materni-tat/paternitat que vaja més enllà dela Llei de 3 de març de 1989, Í quesiga d'igual aplicació per a funcio-nàries i per a interines.

— I que la societat, globalment,assumesca que la maternitat i elsproblemes afegits no haurien d'a-fectar exclusivament a una part d'a-questa societat: les dones.

EXTRA 8 DE MARC/3

rmaAportacions al debat

El sistema d'ensenyament és fonamental dins del conjunt d'institucionsque asseguren la reproducció de la societat. Acompleix una funció eco-nòmica, donant dues formacions diferents en funció de dos tipus dequalificacions de diferent valor social: una funció social discriminant ijerarquitzant segons les classes, amb un model cultural parcial, i unafunció ideològica, transmetent la ideologia dominant, tot açò mitjançantestructures i currículums diferents. A més a més d'açò, si analitzem iasocietat d'una manera diferent, caracteritzant-la com una societat pa-triarcal, incorporarem les implicacions que té específicament per a lesdones Í inclourem una dada més en ía funció econòmica del sistema edu-catiu amb nous criteris.Considerarem que la funció econòmica que compleix el sistema educa-tiu no està marcada tan sols pel mercat de treball; que no hi ha sola-ment dues formacions diferents en funció de dos tipus de qualifica-cions, i que abans d'aqueixa divisió es donen dues formacions diferentsen funció del sexe, que garanteixen la reproducció de la divisió sexualdel treball; que la funció social de discriminar i jerarquitzar es realitzaper davant de les classes, segons el sexe, reproduint la imposició delmodel masculí; que la funció ideològica és, en primer lloc, transmissióde la ideologia sexista com element fonamental de la ideologia domi-nant; i que per a la funció general de reproducció del patriarcat no hiha, a més a més, diferents estructures, ni tan sols diferents currícu-lums, sinó que és el conjunt de l'aparell escolar el que s'estructura ambaquesta finalitat.

Des d'aquest diagnòstic poseml'accent com alternativa a l'educa-ció en que síga coeducadora, és adir, en que eiabore un model edu-catiu humà, sintètic, que arreplegueel positiu d'homes í dones; en quetorne a cada persona la possibilitatde desenvolupar-se Hiuremenl, almarge del sexe a què pertanya; enque permeta a tots i totes reco-nèixer els seus propis sentiments idesitjós, reaiitzar-los i expressar-lossocialment, sense rols ni clixéssexuafs pre-establerts en els qualsel sexe deixe de comptar com unavariable educacional rellevant.

Tot açò voldria dir com a mínim:Pel que fa a les actituds, per

exemple, valorar en la mateixa me-sura els comportaments de dones ihomes Í afavorir la seua igual parti-cipació i aportació; transformar elscriteris de professors i professores;anar corregint les seues actitudssexistes en general, tant dins comfora de l'aula; eliminar el tractamentdiferenciador i discriminatori; valo-rar també els comportaments de lesxiquetes, potenciar el seu màximdesenvolupament personal i la seuaindependència; no reprimir els com-portaments «femenins» dels xi-quets...

En els continguts, per començar,incorporar també la visió de la vidade les dones, les seues experièn-cies i necessitats a l'hora de fixar-los; de manera que es considere lafunció social econòmica del treballdomèstic i la participació de totesles persones que conviuen en unamateixa casa; que es revaloritze l'a-tenció a les criatures i la relació ambelles també per als homes; que s'in-tegre l'existència de les dones coma coautores del procés històric, etc.

Respecte al llenguatge, un delsaspectes del sexisme més inte-grats, aparentment innocent i, pertant, un dels més costosos per aprendre consciència, cal en generalposar especial atenció en el conjuntdel centre i, sobretot, dins de l'au-la, utilitzar-lo conscientment de for-ma provocativa, buscant que xoqueprecisament per a facilitar la cons-ciència del seu significat t impor-tància.

I en relació a l'organització, perexemple, arreplegar l'absència decompetitivitat en l'accés al poder,valorant, pel contrari, una forma defuncionament més col·lectiva i de-mocràtica, a aplicar tant des de ladocència com a totes les tasquesde gestió.

no roques.A/O re Eyjsueies,

TE pespei/-JETS,NO T£ ARRU

n

ooo o~J

reformaantísexísta, coeducadora

ualtat d'oportunitats?El nou marc general d'aquesta

lluita per la coeducació és ara la Re-forma. Però aquest aspecte fona-mental ha estat tan absolutamentoblidat en el projecte —i en la ma-teixa mesura al llarg del debat finsara— que no podem compartir ni laseua valoració com a instrument pera la igualtat d'oportunitats: la Refor-ma no busca la igualtat d'oportuni-tats perquè no la busca entre ho-mes i dones.

En analitzar històricament el pro-jecte de Reforma, veiem que no téen compte la situació diferencial engeneral de l'accés de les dones al'educació —quantes, en quins sec-tors, quines dificultats troben, perquè els resultats continuen diferen-ciant-se—; no explica com es va aconcretar el principi d'igualtat entreels sexes —eliminació de la discri-minació, modificació dels pressu-postos androcèntrics, actuació a fa-vor de les necessitats i interessos

de les dones..., i manté el sexisme.A més a més que ía voluntat de

la Reforma d'adaptar-se a la deman-da social és una trampa per a les do-nes. S'ha de tindré en compte la re-lació de l'educació amb la línia ge-neral de biaix sexista del mercat la-boral, característica de tot el móndesenvolupat.

En relació amb l'ensenyament se-cundari —caracteritzat per un nivelligual o més alt de participació feme-nina que masculina en batxillerat(progrés important en la mesura enquè és la clau de l'ensenyament su-perior), però per una presència moltinferior i molt diferentment reparti-da en formació professional, queavança cap a una pèrdua de valorde les considerades típicament fe-menines—, els treballs femeninsn'exigeixen d'altres, és a dir, mésqualificacions, i es dóna una fortasegregació.

En l'ensenyament superior —on

destaquen per la seua composiciófemenina infermeria, professoratd'EGB, farmàcia, filosofia..., vannormalitzant-se ciències, medicina,i queden a l'altre extrem les cièn-cies aplicades i les tecnologies—,en general creix el nombre de do-nes on ja eren majoria, es feminit-zen les facultats amb eixides pro-fessionals seriosament afectadesper la recessió del mercat de treball(està clar que a mesura que es sal-va una barrera canvien les reglesdel joc i s'ha de fer front a novesbarreres), fracassen menys xiquesque xics fins arribar als nivells méselevats, on passa exactament elcontrari i les disciplines en què en-cara hi ha poques dones tendeixena ser més apreciades i menys vul-nerables.

A pesar de que precisament elssuports fonamentals de la nova es-tructura —comprens i vitat, diversi-tat i orientació— podrien ser clausper avançar cap la coeducació i aixíser igualadors, en la mesura en quèla Reforma no contempla aquestasituació difícilment pot buscar-se laigualtat d'oportunitats de totes itots, i en la mesura que no ho fa di-fícilment li podem reconèixer el seucaràcter transformador. Igual queno hi ha acció democratitzadorasense unitarietat, tampoc la hi hasense coeducació, Í per a que la Re-forma stga efectivament transfor-madora ha de ser necessàriamentantisexista i coeducadora.

4/EXTRA 8 DE MARC

Mu

er

Jornada

matisse

S

àbado - 25 de noviembre - 1989

ucste

A la ciutat de Madrid, el dia 25 de novembre es va celebrar una Jornadasobre la Dona i la coeducació. L'organització va córrer a càrrec d'UCS-TE. L'activitat de la Jornada va consistir en la presentació de ponènciesamb un debat posterior.

UCSTE

La convocatòria va reunir un grupimportant de gent. Va assistir repre-sentació de tots els Sindicats con-federats en UCSTE. Del País Valen-cià vàrem acudir un grup nombrós.

La intenció de l'organització eratindré un primer contacte entre to-tes l^s persones que treballem alllarg de l'Estat amb un interès peltema de la discriminació social de ladona; es tractava de donar a co-nèixer el treball sindical i escolarque està fent-se en cada lloc i coor-dinar-nos per a un futur. També vampoder conèixer l'actitud de les dife-rents Administracions Autonòmi-ques sobre el tema Í els problemesque això comporta.

El programa, publicat a l'ALL-l-O-Ll número 63, va consistir en les se-güents ponències:

1. Isabel Romero, responsabledel Pla d'Igualtat de la Dona en l'a-partat d'Educació i Cultura, va pre-sentar aquest Pla del Ministeri d'E-ducació i ens va parlar de les me-sures que estan aplicant.

El més interessant va ser el de-bat posterior, on van aparèixer co-mentaris i crítiques al Pla i a com,aquest, s'està desenvolupant desde totes les CC. AA. Resumim unpoc el debat en les seues línies mésgenerals:

— Es convertirà el Pla en unadeclaració de principis si no s'arti-culen tota una sèrie de mesures pera concretitzaNo. Està permetent-seen ei sector de l'ensenyament queel seu funcionament depenga—com sempre— només del volun-tarisme del professorat conscien-ciat pel tema. ja que no es concre-ta la seua posada en marxa en uncalendari, ni la valoració i avaluacióposterior en el grau de compliment;no es parla de finançament, no con-templa cap programa de formaciódel professorat específic, ni capmesura alternativa de modificaciód'actituds i hàbits del professoratque l'ha de dur a terme; s'ha fetcompletament al marge de la prope-

ra Reforma del Sistema Educatiu(LOGSE), i en aquesta tampoc que-da res clar. Les intervencions apun-taven cap a que uns objectius tanamplis i que han de comportar mo-dificacions tan profundes en la so-cietat no es poden deixar solamentcom una parcel·la dins d'un Ministe-ri concret. Vam poder constatar ladenúncia des de les CC. AA de lanul·la implantació i efectivitat del Plaal llarg de tot l'Estat, per tot ei queja hem dit i per la mancança de su-port per a les persones preocupa-des que treballen des de fa molt detemps en el tema i fins i tot els en-trebancs a la seua tasca des de lamateixa Administració. Va quedarclar que les mesures s'havien declarificar i que el temps del volunta-risme s'havia d'acabar. Es va con-cretar, per exemple, que ja estavabé de revisar i revisar els contingutsi vocabulari sexista en els llibres imaterials de text, per part decol·lectius de dones ensenyants alsseus centres i sense quasi possibi-litats de difusió i repercussió delsseus treballs Í conclusions. Que jaha arribat el moment que, des del'organisme que tinga la competèn-cia en l'Administració, no s'admetala publicació de cap llibre de textamb un contingut sexista.

2. Judith Astelarra va parlar so-bre «Coses de dones: Noves ex-pressions polítiques».

La conferenciant va donar una vi-sió sòcio-hisíòrica de la problemàti-ca de la dona al llarg del temps. Enla darrera part de la intervenció vaplantejar la necessitat d'una cons-cienciació i d'una incidència de lesdones i de l'esperit alliberador dinsdels aspectes privats i públics. Di-ferenciava entre els dos àmbits, àm-bit públic —tradicionalment ocupatpels homes— i l'àmbit del món pri-vat —el de les dones—, i de comles dones sí que van accedint a poca poc i amb dificultats i contradic-cions al món públic, però, en canvi,els homes no accedeixen al món pri-vat. Ella plantejava que el pas d'unàmbit a l'altre havia de produir-seamb la mateixa fluïdesa.

3. Montserrat Moreno. «Impor-tància dels models de gènere encoeducació».

Montserrat Moreno va parlar decom el llenguatge emprat social-ment és vehicle transmissor d'unaideologia, una cultura i una històriai de la importància que té aquestatransmissió dins dels centres d'en-senyament, on l'alumnat va assimi-lant i formant-se en un model devida amb una ideologia molt concre-ta. De com al llarg de la història ladona ha sigut subjecte pacient detots els aconteixements, i de cornha reproduït la ideologia masclista,que reduïa la dona a un món tancati a l'home, pel contrari, li obria totsels camins. Va finalitzar aportantuna sèrie d'alternatives que suposa-rien una anàlisi critica de la realitatconcreta, en primer lloc; una cons-cienciació del problema, i un con-junt de mesures concretes dins delpropi àmbit d'actuació social.

Com sempre, el més valuós d'a-quests encontres és el contactepersonal i la possibilitat de reflexióconjunta. Moltes més coses po-dríem haver contat d'aquesta Jorna-da, però tampoc és això.

Voldríem transmetre, com a mí-nim, la necessitat que aquest debatfos sempre un debat obert i conti-nuat, i no només a nivell d'organit-zacions sindicals, grups de dones.MRPs, partits polítics.... sinó tambéa nivell de centres, claustres, de-partaments, seminaris.

També pensem que la necessitatde compartir experiències i re-flexions és fonamental. I una mane-ra de comparíir-les és donant-li elmàxim de difusió possible. Nosal-tres pensem que l'ALL-l-OLI és unbon mitjà, i vos convidem a par-ticipar-hi.

Treballem per laj • *coeducació es

l'escolaUTILITZACIÓDEL LLENGUATGE

OBJECTIU:

Acabar amb l'ocultació de les do-nes que suposa la utilització delmasculí genèric.

JUSTIFICACIÓ:

Quan s'utilitza el masculí: els pa-res, els delegats, els directors, en-cara que siga gramaticalmentcorrecte, el referent, la imatge men-tal construïda és la dels homens,per la qual cosa aquest ús lingüísticpotencia el que es troben al·luditsels homens i no les dones, o que entot cas resulta ambigu, ja que elmasculí de vegades inclou sols elshomens («els alumnes que vulguenformar un equip de bàsquet»). Amés, quan l'assumpte correspon ales dones segons els estereotipussí s'utilitza el femení («quines maresestan disposades a col·laborar en lafesta?»).

PROPOSTES:

— Fer servir el femení sempreque les dones hi siguen o puguenser incloses en totes les comunica-cions, escrits, reíolacíó, impressos,etc., del Centre.

— No utilitzaré! masculí genèric.— Fer servir altres paraules, ex-

pressions, desinències, que com-prenga tots i totes (persona, pobla-ció, espècie humana-.., en lloc d'ho-me).

— Evitar el plural masculí quanens referim a pobles o grups (el po-ble romà en lloc dels romans).

— Utilitzar quan siga possibletermes epicens en lloc dels marcatsamb desinències masculina o feme-nina (professorat en lloc de pro-fessor).

ELS LLIBRES IMATERIAL DIDÀCTIC

OBJECTIU:

Que el professorat (i/o i'alumnat)siga conscient dels estereoíipussexistes que apareixen en els ma-nuals, llibres, etc., i busquen fórmu-les de revisar-los.

JUSTIFICACIÓ:

Els materials didàctics transme-ten dos models de comportament:masculí i femení, encara queaquests comportaments no són ob-jecte de l'assignatura estudiada (ode l'argument del llibre); són subja-cents en tots els textos i tots dosesdevenen clitxós que a força derepetir-se s'imposen i presentensols una part de la realitat, com arael cas de moltes il·lustracions on espresenta una família, el pare estàtot el dia fora, en el seu treball, i lamare resta a casa. Això no respona la realitat de molts alumnes. Re-ferint-nos a rols professionals, elsmaterials van prou endarrerits,doncs no s'arreplega la diversitatde professions exercides avui perles dones (metgessa, minera...), al-hora que en els rols professionalssón visibles uns altres trets sexis-tes:

— El llenguatge utilitzat és elmasculí genèric.

— En les il·lustracions hi ha unmajor percentatge de personatgesmasculins que femenins.

PROPOSTES:

— Que el professorat í l'alumnataprenguen a identificar els estereo-tipus sexistes.

— Que el professorat í l'alumnatestudien com repercuteixen els es-tereotipus en l'educació i que com-prenguen la necessitat de criticar-los.

- Que el professorat incorporeaquells materials pedagògicamentmenys sexistes.

ESPAISOBJECTIU:

Aconseguir una ocupació i profitdels espais per part de xiques i xics.

JUSTIFICACIÓ:

Moltes voltes observem que lamajor part del pati dels centres estàocupada per les pistes esportives, iaquestes ocupades en qualsevolmoment de l'esplai pels homes, es-pecialment els majors. També en al-tres espais els homes acostumenocupar el lloc central i les donesresten als màrgens i racons.

PROPOSTES:

— Establir mesures que possibi-liten que els diferents grups d'edati sexe ocupen per igual les pistes.

— Proposar altres usos alterna-tius per al pati: zona de jardí, bancs,arena í jocs per als més xicotets/es

DIFERENCIES ENTREMATÈRIES IACTIVITATS

OBJECTIU:

Eliminar la separació per sexesen les activitats i responsabilitatsdels alumnes.

JUSTIFICACIÓ:

Continuen existint activitats ipràctiques no compartides per xicsi xiques de la mateixa manera, laqual cosa separa els alumnes nopels seus interessos, sinó pels mot-lles socials. Açò es fa quan es po-tencien activitats de costura I con-fecció per a les alumnes i treballsde fusteria i mecànica per a ells, enpretecnofogia, «Hogar», hores lliu-res, etc. També quan es plantegendiferents activitats i exigències enl'Educació Física (segons la variabledel sexe)- Cal fer una discriminaciópositiva en les xiques en el camp dela informàtica, laboratori, mitjans au-diovisuals, EATP; finalment, és ne-cessari eix plantejament en els xicsen aquelles activitats relacionadesamb el treball domèstic.

PROPOSTES:

— No separar l'alumnat pel sexeen cap tipus d'activitats.

- Potenciar l'interès dels dossexes pel que fa a activitats, tantaquelles socialment assignades alshomes com les que socialment lesassignen a les dones.

— No fer una diferència pelsexe; en tot cas, pel grau de madu-resa i d'altres raons.

— Oferir un model d'actuaciódel professorat coherent ambaquestes propostes.

y

MRP Escola d'EstiuTerres del Sud

\

Lo que van a cobrar, yconsolidar en masa del 89, losfuncionarios y personal laboralde la Generalitat*

2 Revlslón| o Base 19B9 salarial

e » s (nDOGV» 23-1-90 a consolidar§• S s g. de pròrroga de en salarfo5 5 33 presupuestos} de) 89

A 30 D 5.656.844 212.131A 30 C 5.299.376 198.726A 28 D 4.308.692 161.575A 28 C 4.165.616 156.210A 28 B 3.759.968 140.998A 28 A 3.268.256 122.559A 27 D 4.169.264 156.347A 27 C 4.054.964 152.061A 27 B 3.692.216 138.458A 27 A 3.222.152 120.830A 26 D 4.046.220 151.733A 26 C 3.872.684 145.225A 26 B 3.569.072 133.840A 26 A 3.099.008 116.212A 25 D 3.867.392 145.027A Oíï f* Q ACM 7^ïft -1 OQ AAC\<£D O O.Dy 1 . f OO 1 v3o.*f*HJ

A 25 B 3.469.772 130.116A 25 A 2.999.708 112.489A 24 D 3.688.67*6 138.325A 24 C 3.527.912 132.297A 24 B 3.367.148 126.268A 24 A 2.932.136 109.955A 23 D 3.526.496 132.244A 23 C 3.398.840 127.456A 23 B 3.271.184 122.669A 23 A 2.871.404 107.669A 22 C 3.338.360 125.188A 22 B 3.214.640 120.549A 22 A 2.811.368 105.426A 21 C 3.278.132 122.930A 21 B 3.168.644 118.824A 21 A 2.749.940 103.123A 20 C 3.178.196 119.182A 20 B 3.081.188 115.545A 20 A 2.700.560 101.271A 19 C 3.078.272 115.435A 19 B 3.008.504 112.819A 19 A 2.653.220 99.496A 18 C 2.987.408 112.028A 18 B 2.946.044 110.477A 18 A 2.616.164 98.106A 17 C 2.927.864 109.795A 17 B 2.882.432 108.091A 17 A 2.577.908 96.672

S Revisión| o Baae 1989 salarial

o li í"OOGVn 23"1"90 a consolidarg- ijj e" g. de pròrroga de en salaria5 g o <8 presupuestos) del 89

A 16 B 2.777.024 104.138A 16 A 2.519.804 94.493A 15 B 2.704.148 101.406A 15 A 2.438.420 91.441A 14 B 2.660.408 99.765A 14 A 2.372.912 88.984A 13 B 2.617.376 98.151A 13 A 2.327.972 87.299

B P6 R P Q73 fíRfi 111 *Í19i.W l_f C., t»/ 1 W.WWW B 1 t t*J t G*

B 26 A 2.605.016 97.688B 25 B 2.839.700 106.488B 25 A 2.485.172 93.193B 24 B 2.757.296 103.398B 24 A 2.419.136 90.717B 23 B 2.673.428 100.253B 23 A 2.353.424 88.253B 22 B 2.589.260 97.097B 22 A 2.288.360 85.813B 21 B 2.505.188 93.944B 21 A 2.233.508 83.756B 20 B 2.424.656 90.924B 20 A 2.182.196 81.832B 19 B 2.370.968 88.911B 19 A 2.142.068 80.327B 18 B 2.317.268 86.897B 1 8 A 2.101 .952 78.823B 1 7 B 2.263.568 84.883B 17 A 2.071.812 77.317B 16 B 2.209.904 82.871B 16 A P flP1 7PO 7fí 814t w r\ b.ui i . t c*\j t \j,u i •*¥

B 1 S B P 1 56 1 QP 80 8R71 *J U £.. 1 WU. 1 *JC. W.V.·'f

B 15 A 1.981.580 74.309"B •-. -14VB *^ 2. 105.672 *- 78.962 ~B 14 A 1.942.940 72.860B 1 3 B 2.077.340 77.900B 13 A 1.914.608 71.797B 12 B 2.049.008 76.837B 12 A 1.886.276 70.735

C 20 B 2.097.508 78.656C 20 A 1.869.616 70.110C 19 B 2.044.744 76.677C 19 A 1.822.684 68.350C 18 B 1.991.224 74.670

o1 o Basa 1989J g («DQGV., 23-1-90

|- TS e g. de pròrroga de3 s o S presupuestos)

C 18 A 1.776.616C 17 B 1.937.524C 17 A 1.735.648C 16 B 1.883.824C 16 A 1.694.704C 15 B 1.830.112C 15 A 1.653.748C 14 B 1.776.412C 14 A 1.612.792C 13 B 1.722.724C 13 A 1.571.848C 12 B 1.678.396C 12 A 1.535.548C 11 A 1.650.100C 11 A 1.507.264

D 16 B 1.861.050D 16 A 1.548.630D 15 B 1.730.142D 15 A 1.520.298D 14 B 1.701.834D 14 A 1.491.990D 13 C 1.851.738D 13 B 1.605.258D 13 A 1.438.302D 12 C 1.786.842D 12 B 1.551.510D 12 A 1.384.542D 11 B 1.496.634D 11 A 1.329.666D 10 C 1.657.062D-'-ÍO B 1.455.930D 10 A 1.288.950_

j i '• -v 'i-, 4Mft " -. » 't 12 " B ™ 1 .561 ,796E 12 A 1.310.936£ 11 B 1.494.584E 11 A 1.274.204E 10 B 1.430.876E 10 A 1.237.832E 9 C 1.657.052E 9 B 1.384.568E 9 A 1.216.028E 8 B 1.229.940E 8 A 1.187.684

Revlslónsalarial

a consolidaren salario

del 89

66.62372.65765.08670.64363.55168.62962.01566.61560.47964.60258.94462.93957.58361 .87856.522

69.78958.07364.88057.01163.81855.94969.44060.19753.93667.00658.18151.92056.12349.86262.13954.597

_48.335 ._* 58.567

49.16056.04647.78253.65746.41862.13951.92145.601

. 46.12244.538

* La Conselleria de Admlnlstraclón Pública se ha negado a entregar las tablas exactas de cobro, por lo que estàs cantidades pueden ser corregidas enalrededor 1 .500 ptas. Tal vez tienen vergDenza de que unos funclonarlos sepan lo que van a cobrar los otros.

Acuerdo Generalitat-CC OO-UGT1.° Al personal funcionario de

Servicios Centrales y Terrítoriales yel estatutario de las Instituclones sa-nitarlas de la Generalidad Valencianaincluldo en el àmbito de aplicación delarticulo 1 de la Ley 9/87, de 12 deju-nio, asf como al personal laboral de-pendlente de la Generalídad, se le re-conoce el derecho a la percepción deuna paga que compense en sus retri-buciones la desviación efectiva entreel objetivo de inflación previsto para1989 y la efectivamente registradapara dicho ano. Tal compensación seconsiderarà comprendida dentro dela masa salarial de 1989.

2.° Al personal docente se le re-conoce del derecho a la percepciónde una paga por imports de 52.525ptas. en compensación por las des-viaciones entre el IPC previsto y el re-gistrado en 1989. Adicionalmente alo anterior y con el objeto de garan-tlzar la «no discrlminación» entre elpersonal al servlcio de la Generaüdadse le reconoce el.derecho a la pefccépclón de una cantidad de 19.930ptas. para los profesores de EGB,24.975 para los maestros de taller,de 34.182 ptas. para los profesoresagregados de Ensenanzas Medias yde 44.196 para los catedraticos deEnserlanzas Medias.

3.° Al personal incluido en el pun-to 2 se le aumentarà en 1 '2 puntosla base de calculo a efectos de de-terminar los incrementos de las retri-buciones que proceda incluir en elproyecto de Ley de Presupuesíos dela Generalidad Valenciana de 1991.

4.° Las paries flrmantes del pre-sente acuerdo coinclden en la nece-sidad de abordar la reforma del siste-ma retributivo del personal docente,de acuerdo, entre otros, con los si-guientes principies:

a) Que dicho sistema esté integra-do en el sistema retributivo generalde los funcionarios, recogiendo lasespecificidades de la función docen-te.

b) Que las retribuciones de los do-centes estén - homologadas con lasque perciben el resto de los funcio-narios del PV.

Con la finalidad de estudiar la men-cionada reforma, se constituye unacomisión compuesta por Jos repre-•sentantes de la Adminlstracïon y delos sindicatos en el àmbito de la PSP,en septiembre de 1990, que elevaràsus conclusiones a la Mesa Generalde la Función Pública antes de pre-sentar los presupuestos del 91.

5.° A partir de 1990 el Consell

aplicarà una revisión salarial a los em-pleados públicos de la Generalidad,en el caso en que el IPC previsto seasuperado por el IPC registrado en elejerclclo.

6.° Dicha revisión se fIJarà de for-ma que el incremento de las retribu-ciones de los empleades públicos dela Generalidad, una vez incorporadadicha revisión, mantengan la mismadiferencia, en puntos, respecto al IPCregistrado que la original incluida enla Ley de Presupuestos Generalesdel Estado en relación con el IPCprevisto.

7. ° La instrumeníación de esta re-visión se establecera cuando proce-da a partir de la desviación existentedel IPC prevista y la tasa interanualde preciós noviembre sobre noviem-bre. Dicha revisión se induirà prefe-rentemente en la nòmina de los em-pleados públicos de la Generalidaddel mes de enero y serà consolidablea todos los efectos.

8.° El Consell y los sindicatos de-claran que con este acuerdo quedadef Initivamente cerrada la compensa-ción por desviaciones entre las infla-ciones previstas y registradas en losúltimos anos, sin perjuicio de lo esta-blecido en la clàusula 4.

RefribiINFORMA

VMENCauLo que cobraran los otros

funcionarios, es decir, los docenteo _a. oj Base

1988Revisísalari

A 26 Catedràtico BUPA 24 Agregades y asirniladosB 24 Maestros de tallerB 21 Profesor de EGB

* Soto se consolida el 1 *2 para el 91.

2.579.2272.312.2162.036.6841.932.128

96.7I86.7177.5I72.4Í

ACUERDOS DE MADRID(Administración-CC OO-UGT)

52.525 lineales

* Solo consolidan 1 '2 puntos para el 91

Lo que'cobraràn los otros ^frabaiadores de la ensenanr

que cobran de los presupuesfr(ensenanza privada concertad

Acuerdos de Madrid O pAcuerdos de Valencià O p

NO TENDRAN REVISIÓN SALARIAL

Sobre l'anomenat reconeixemedel dret a l'homologació

No n'hi ha dubte que aquest punt ésdels més sorprenents de l'Acord. Estracta d'una còpia textual de la queapareix als Acords de Madrid de 18 denovembre entre el MEC i els sindicats.

És evident que algú té interès en de-mostrar que ací l'Homologació «estavatancada» i que ara s'ha reobert gràciesa ells. Bonita forma de començar a «ho-mologar-nos», posant una clàusula«d'homologació» en un acord que no-vament ens deshomologa a límits ele-vats.

També ós sorprenent que aquestpunt haja desaparegut del recent

Acord de Madrid (que UCSTsignat) i que suposa donar peels Acords de novembre deldir, allí els signants (que sóntres els mateixos d'ací) no s'vit a clavar-li la dent a una clàisuposava homologar-nos «coipecificidades de la función d<ara, al País Valencià, la re

^S'oblidaran, a l'Igual que eidonades les dificultats que siaixò de «las especificidades»per al futur la deshomologacic

«Mucho triunfo para tan dufeo.» A setembre les sorprès

Cuadro de retribucionpara 1 990 (provi

Empteo

Catedràtico

Profesor T. FP.Agregado

Maestro Taller

Maestro

Sueldo

115.942

115.942

98.404

98.404

Trienio

4.450

4.450

3.560

3.560

C. Destino

73.376

61.260

61.260

49.744

C. Especif.

8.200

3.000

3.000

3.000

icions 90Els acords de la PSPi l'ensenyament

No cap dubte que els passats acordsfets en el marc de la PSP arrepleguenimportants reivindicacions de la classetreballadora en el seu conjunt. Algunsmillor desenvolupats que altres, peròsempre valorats com un pas endavant.Els acords, però, hi haurà que valorar-los en la justa mesura que es desenvo-lupen i síguen còmputs puntualmentper la Generalitat. Ja ho veurem. El queper ara sí es pot assegurar és que nohan caigut del cel, sinó que són la con-

Aspectes positius

seqüència de la lluita dels treballadorsi les treballadores. Mai sabrem si erenels millors acords possibles perquè nos'ha fet res per a que la negociació fóraacompanyada de la necessària pressióque incidirà de forma més positiva.S'ha volgut negociar amb les rendesdel 14-D.

Entre el funcionariat, i dins l'ense-nyament, trobem aspectes positius,però també, i importants, negatius.

* • •

Reconeixement del dret a la nego-ciació col·lectiva. Aspecte Importantque obligarà a partir d'ara a dinàmi-ques necessàriament més unitàriesper part dels sindicats.

Reconeixement de la Revisió Sala-rial. Encara que tenim dubtes sobreaquesta clàusula, almenys garanteixque no perdrem una part de poder ad-quisitiu en determinades condicions.Ja veurem el que dóna de sí.

L'augment de determinades parti-des per a inversions educatives.

El pagament del 3'9 de desviaciócorresponent a l'any 89. Reivindicacióper la que tant va lluitar l'STE-PV du-rant tot l'any passat, denunciant la dis-criminació del professorat degut a unsacords que l'havien ignorat. Malgratque seran quantitats fortament supe-riors a les de la resta de l'Estat. Peròtambé tenen els seus aspectes ne-gatius.

Aspectes negatiusEl Deute Social i la Revisió Salarial.

Perquè aquesta quantitat s'ha calculatd'una forma diferenciada a la resta defuncionaris, no sobre la pròrroga delspressupostos (com a la resta de sec-tors) sinó ignorant les pujades de l'any89.

Perquè, a diferència dels altres fun-cionaris, no és una revisió salarial, sinóuna bufanda (més gran que la de Ma-drid, però bufanda en definitiva).

Perquè a la resta de funcionaris liserà consolidada sencera ja en massasalarial del 89, i a nosaltres ens conso-lidaran un 1 '2 per al 91.

Perquè fa que la deshomologaciócontinue augmentant.

Perquè amb aquesta quantitat esdóna per «compensada» la pèrdua depoder adquisitiu dels darrers anys. Lapèrdua de poder adquisitiu i la desho-mologació de l'últim temps és així «ho-mologada».

Perquè reconeix una bufanda de 3'9punts quan al País Valencià la desvia-ció de l'IPC va ser de 4'1.

Perquè ignora un gran col·lectiu del'ensenyament (que també cobra delspressupostos) com són els treballadorsi treballadores de la Privada Concerta-da, que no tindran Revisió Salarial.

Més aspectes positius

Perquè es demostra:• Que al País Valencià n'hi ha un marc autonòmic de

negociació» Que no necessàriament s'ha de coincidir amb les

retribucions del MEC* Que s'ha cobrat més, i l'acord global s'ha signat

abans que a Madrid i demés CC AA• Que ha estat signat, i negociat, per aquells que es

van destacar, ara fa dos anys, per la negació de lanegociació autonòmica

• Que el paper de l'STE-PV ha estat determinant* Que a la darrera vaga es van perdre més energies

atacant l'STE-PV que no a l'Administració* Que teníem raó

. I NO OBLIDEU: SI ESTEM DESHOMOLOGATS ÉSPERQUÈ ALGÚ ENS DESHOMOLOGA

i docentesonal)Total*no89

01.968

84.652

66.224

54.708

Subida 5%a cuenta

10.098

9.233

8.311

7.735

Total

212.066

193.885

174.535

162.443

HomologaciónLos ensenantes tenemos pendientes el co-bro por el acuerdo de Homologación:En junio: 2.250 ptas. y en septiembre:6.750 ptas.

Por lo que a partir de septiembre el salariobruto a percibir seria:

Catedràticos 221.066 ptas.Agregades 201.885 ptas.Maestros Taller 183.535 ptas.Maestros..., 171.443 ptas.

DESHOMOLOGACIÓN:Hoy + que ayer, £ — que mariana?

* Increïble rècord: Los profesores hetnos perdido 6'89 puntos respecto al resto defuncionaries en apenas 15 meses {como consecuencia de los acuerdosAdministración-UGT-CC OO de octubre de 1988-febrero de 1990)— Los números son claros y no enganan: vamos a ver la evolución comparada de los satarios desde

el 88 al 90 (ver cuadro adjunto 1). Para ello dejamos de lado completamente las subidas en ensenanzaconsecuencia de los acuerdos de «homologación» del 88, ya que estàs cantldades eran en concepte dereduclr diferencias con el resto de funclonarios.

— En el 89 tenemos una subida del 4%, al margen del adelanto de cantidades ya previstas en losacuerdos, mas un 1 '59% que solo slrve para adelantar plazos y no se consolida contra una subida mediadel resto de funcionaries de la Generalitat de 6'6 puntos consolidables {4 + 2'6).

— Sin embargo, para calcular la base para los aumentos del anà 90, al resto de funcionarios se lesaplica una clàusula de revlslón salarial que supone la consolldación, de cara al 90, de 3'9 puntos mas. No-sotros consolidaremos, por contra, et 1 '2, però para el 91.

Suponlendo que en el 90 no haya un nuevo y brl·llante acuerdo que suponga aumentos mas pequenospara nosotros, y suponiendo que el aumento general sea de 6 puntos (como propone el Gobierno), ten-drfamos que el aumento del 88 al 90 seria de 10'24 puntos en el caso de ensenanza y de 17'13 para elresto de funcionaries. Genial.

Cuadro I

CUADRO DE EVOLUCIÓN PORCENTUAL (tomando 100 como base)

Alio

Aumentos en ensenanza

Aumentos resto funcionarlos

88

100

100

Pérdidas 0

89

104( + acuerdos homol.)

106'6

roí*

Base para el 90

104( + acuerdos homol.)

110'5

6'5

90

110'24f+acuerdoshomol.)

117'13

6'89

* Descontado el T59. Nos estamos refiriendo a pérdidas consolidables de un ano a otro.

Vamos a pasar de porcentajes a cifras reales, suponiendo que el acuerdo de «homologación» fuera exac-tamente de 20.000 ptas. Vamos a comparar los sueldos, en 1990, de un catedràtico, profesor numerariode FP o agregado, maestro de taller y profesof de EGB con el sueldo, también en el 90, de un funcionarioque en el afio 88 recibfa la misma retribución:

Cuadro II

CATEDRÀTICO

Funcionario con el mismo sueldo en el 80que el catedràtico

AGREGADO

Funcionario con el mismo sueldo en el 88que el agregado

MAESTRO DE TALLER

Funcionario con el mismo sueldo en el 88que el maestro de taller

Afio 88

174.079(A 25)

174.079

159.312{A 21)

159.312

142.449(B 21)

142.449

Ano 902

191.0471

203.889

175.6251

186.602

157.0361

166.850

Pérdida3

12.852

10.977

9.814

PROFESOR DE EGB

Funcionario con el mismo sueldo en el 88que el catedràtico

132.239(B 17)

132.239

145.7801

154.891

9.111

1 A estàs caníidades hay que anadir 22,048 ptas. correspondlentes a la actualización de (as 20.000 de los acuerdosde «homologación». No se Incluyen porque Iban a acortar las diferencias con el resto de funcionaries al margen delas subidas generalizadas para todos los funcionarios. Falta por cobrar 9.000 ptas. de esta cantidad {junio, 2.250;septiembre, 6.750).

2 Las cantldades ya incluyen el 1 '59 del 89 (no consolidado). Para el resto de funcionaries del PV fue el 2'6 consolidable.3 Estàs cantidades son mayores en el PV que en el resto del Estado al haber crecido el salario de los funcionarios no

doceníes por enclma del resto de CC AA y Admlnisíraclón Central.

Las cifras son, desgraciadamente, elocuentes: en dos anos se ha perdido pràcticamente el 50% delo que se consiguió en el ano 88.

No creemos, sin embargo, que la paslvidad sea la mejor respuesta ante esta situación. Durante todoel afio 89 el STE-PV ha estado denunclando en solltario la discrimlnacíón que supuso para nosotros el acuer-do de la Administración y UGT y CC OO de octubre del 88, y exigiendo la aplicación a la ensenanza de laclàusula de revisión salarial. Gracías a esta presión se ha conseguido que se aplique en la ensenanza larevlsión del 3'9%, si bien, y al contrario que al resto de funcionarios, en una paga no consolidada.

La mesa de función pública, cuya convocatòria hemos estado exigiendo, también en solitario, durantemas de un ano, debe reconocer inexcusablemente nuestros derechos y acabar de una vez con su políticadiscriminatòria contra et profesorado.

Por todo ello exigimos:— Aplicación al profesorado de la clàusula de revisión salarial, con consolidación del 3'9% corres-

pondiente.— Que el complemento especifico generalizado de 3.000 ptas. (ano 89) no sea absorbido por las subidas

previstas para el 90, ya que es paríe de la subida correspondiente al 1'59% que, como mínimo, noscorréspondía como incremento para el 89.

Descuentos y retencionesAún no dlsponemos de las íablas del IRPF que habrla que restar del total bruto. El Sr. Solchaga ya avanzó la posibilldad de dis-

minuir las reíenciones mensuales el 5% a partir de marzo, lo cual no significaria mas que un descuento menor aparenta puesío quese mantendrían los porceníajes de pago a Hacienda, lo que implicaria una mayor caníidad a pagar en ta Declaración de la Renta.

Las cuotas por Muface y pasivosSeran las sigulentes:

Agregados, caíedràticos, P. Teoria de FPMaesíros de Taller, maestros

MufacG Pasivos Total

2.5552.138

8.2286.935

10.8439.073