“TOT S’APROFITA”Pere Calders-Silvia Puig-

ÍNDEX Biografia Premis Estil Obres “Tot s’aprofita” Contes sel·leccionats Comentaris Enllaços

BIOGRAFIA Va nàixer a Barcelona l’any 1912. Va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona Als anys trenta va treballar com a dibuixant i periodista, i va publicar els seus

primers contes. Col·labora amb Tísner al rellançament de la revista humorística “L’Esquella de la

Torratxa”. En 1936, va publicar els seus dos primers llibres, que ja presenten les

característiques més habituals de l’obra de Calders, basada en l’absurd, l'improvisat i l’atzar.

En 1937 s’allista voluntàriament a l‘Exèrcit de la República. Després de la guerra, s’exilia a Mèxic durant 23 anys. Va publicar el seu primer recull de contes posterior a la guerra civil espanyola,

“Memòries espacials”( 1942) Retornà a Catalunya i practicà un periodisme de caire polèmic a revistes com

“Tele- Estel”, “Canigo”o “Serra d’Or”. El reconeixement popular li arriba el 1979, quan s’estrenà l’obra “Antaviana”, de

Dagoll Dagom (companyia de teatre), que adapta alguns dels seus contes. Morí al Juliol de l’any de 1994. És un dels escriptors catalans del segle XX més populars.

PREMIS 1954: Víctor Català, per “Cròniques de la Veritat

Oculta”. 1963: Sant Jordi, per “L’ombra de l’atzavara”. 1969: Crítica Serra d’Or, per “Tots els contes”. 1979: Crítica Serra d’Or i Premi Lletres d’Or,

per“Invasió subtil”. 1984: Premi a la creació de la Generalitat, per “Tot

s’aprofita”. 1986: Premi d’Honor a les Lletres Catalanes. 1993: Nacional de Periodisme de la Generalitat de

Catalunya, per els articles de la secció, “El davantal” del diari Avui.

ESTIL LA IRONIA COM ESTIL: Calders, coherent amb esta premissa, és conscient

que al construir una història, no fa sinó representar la seua pròpia percepció que, més enllà de l’aparença evident i superficial de les coses, atrapa també els angles insòlits i obscurs, però que no deixa de ser una percepció parcial i fragmentària. La conseqüència de tot això és que l’escriptor es somet a un voluntari procés de destrascendentalització de l’acte de representar literàriament la seua percepció de la realitat: es distància irònicament. I arriba a fer de la ironia l’ instrument literari més eficaç i identificador.

OBRES Reculls:

El primer arlequí (1936). Memòries especials (1942). – Primer recull de contes. Cròniques de la Veritat Oculta (1955). Tot s’aprofita (1983). Tots els contes (2008). La marxa cap al mar (2009). ...

Novel·les: La glòria del doctor Larén (1936) L’ombra de l’atzavara (1964). Ronda naval sota la boira (1966). Aquí descansa Nevares (1967). Gaeli i l’home Déu (1986)

“TOT S’APROFITA” Tot s'aprofita” arreplega unes narracions

amarades de l‘humor personalíssim del seu autor. Els enfocaments insòlits, la barreja de lucidesa i fantasia, la tendresa escèptica i, fins i tot, la ironia cruel, campen per aquestes narracions, servides per una de les millors plomes catalanes de tots els temps. Clou el recull la narració “Les cames”, dins la línia de l'inoblidable “El batllató perdut” i de la sobrietat magistral de les narracions de “Gent de l'alta vall”.

CONTES SEL·LECCIONATS TOT S’APROFITA En un edifici molt sol·licitat, són molts els veïns que hi viuen,

tants són que el nostre protagonista mai ha sigut capaç d’enrecordar-se’n de ningú d’ells. Un bon dia, que l’edifici pareixia tranquil, decideix començar a escriure. Tot anava bé fins que varen trucar a la porta. Era la seua veïna Genoveva que li demanava ajuda. Havia mort al seu marit. El veí l’acompanya al seu apartament i en eixe moment arribava la seua dona de comprar. La dona li demana que se’n vaja a casa, que s’ocupava ella. Varen passar unes hores fins que l’home va veure com s'enduien el cos uns professionals. La dona li explicà que havien venut el cadàver i tornà amb Genoveva. Mentre el protagonista patia la seua solitud i intentava tornar a la seua feina, varen tornar els sorolls característics de la finca, tot va tornar a la normalitat.

ÚLTIMES VOLUNTATS Un senyor, ja major, va decidir escriure el seu testament.

Es va reunir amb el notari durant tota una vesprada fins que el varen acabar. El senyor va voler anyader una última clàusula. Volia que constara que quan ell muigués tot el testament perguera tota la validesa. El notari, li va preguntar per què ho feia i l’home, molt complagut va respondre que el que ell volia era que la seua família estigués pendent d’ ell però que desprès ningú poguera aprofitar-se dels seus béns. Quan va arribar a casa i comunicà la seua acció, tot isqué com ell s’esperava... Tenia a tota la seua família pendent d’ ell, mentre es deia, interiorment, “l’has encertada, és com la caça: atenció i disparar a dretes!”

LA SORT A CEGUES Un home”afortunat” al qui li va tocar la primitiva conta

que no es tan afortunat. El va comparar a un invàlid per pena i assegura que mai havia valorat tant la seua tranquil·litat. Encara no ho havia comunicat a ningú quan ja tenia tota casa plena de familiars i amics que demanaven, això si, per favor que els donés part del seu premi, perquè curiosament cada u s'ho mereixia més que l'anterior. finalment, fart de tot, va decidir donar-li el dècim a un d'ells per a que el repartirà conforme voguessin . Després d'uns dies, el representant d'aquesta mena de associació de repartició va anar a parlar en ell. no per donar-li les gracies sinó per dir-li que finalment havien arribat a un acord encara que va tindre que posar diners de la seua butxaca. "No patixques, ja meu tornaràs quan puguis -va afegir! "

GENT DE MAL VIURE Un home rep a la seua bústia una carta sense nom: una

citació. Primer decideix no fer-li cas però finalment acaba assistint. Quan ja estava arribant a la direcció indicada, es va xocar amb un home que va eixir corrents. Li havia furtat la seua cartera i el seu rellotge. Quan el pobre home va anar a la comissaria, li varen comunicar que es la nova forma de robar. Enviar la carta per a que acudiren a un pis arrendat. “Ara ja no es prenen la molèstia d’esperar-nos a entrada de fosc que fins i tot ens hi fan anar!”

COMENTARIS “Pere Calders era un dels escriptors que ha de

fer-se llegir i que, per tant, ha d’escriure obres divertides i amenes”.

“Si la literatura fantàstica ha establert els seus propis codis, la narrativa de Calders es distingeix precisament per la manipulació d’aquests codis”.

“En Calders –com en els bons escriptors- la tècnica és fonamental”.

“Pere Calders tenia una voluntat desdramatitzadora que, en la seua literatura, ha portat fins a les sues últimes conseqüències.

Enllaços http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pe

re-calders/comentaris-sobre-lautor

Comentaris fets a Pere Calders http://www.joanducros.net/corp

us/Pere%20Calders.html Articles sobre Pere Calders http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere

_Calders_i_Rossinyol Vida, Obra, Estil de Pere Calders