INTRODUCCIÓ

Mercè Rodoreda ha adquirit un ressò mundial amb La plaça del Diamant. La seva trajectòria com a escritora ila seva vida avancen estretament lligades en el seu cas. Els principals trets psicològics que configuraran lesprotagonistes que anirà creant l'autora són: la soledat essencial, que l'orfenesa argumental palesa; el fracàs deles relacions amoroses, que desemboca en una visió desenganyada de la vida, que afecta tan sols la condiciófemenina en un primer moment, però que, amb el pas del temps i al llarg de la producció rodorediana es faràestensible a la condició humana. El final de la guerra civil espanyola representa per a ella, escriptora catalana icompromesa amb el país, l'èxode i , tot seguit, l'acarament amb una altra experiència dura, la Segona GuerraMundial, els estralls de la qual va patir a França. Només a finals dels anys cinguanta, va poder reprendre lacarrera literària obtenint el reconeixement públic que la consagrarà com a novel·lista més important de laliteratura contemporània. Els anys seixanta representen un moment de gran creativitat per a l'escriptora, ésaleshores que Rodoreda, recuperant el temps perdut, escriu la novel·la Colometa, que envia al premi SantJordi de 1960, que no va obtenir. Colometa arriba a l'editor Joan Sales, que s'hi entusiasma i decideix depublicar−la l'any 1962 amb el títol de La Plaça del Diamant. La novel·la anava assolint un èxit respectable decrítica i va ser considerada la millor novel·la de postguerra.

La casa i el jardí, són els espais recurrents en la seva producció literaria. Les primeres novel·les, de caireintimista, han obert el camí a uns productes literaris més complexos, fantàstics i al·legòrics, que reflecteixenuna visió molt negra del món, on el mal, que és sobretot sinònim de guerra, regna. L'escriptora va morir elmes d'abril de 1983, des de llavors, la seva figura ha anat assolint més i més relleu, alhora que les seves obreses traduïen a les llengües més diverses, o se'n feien muntatges teatrals.

Amb La Plaça del Diamant, Rodoreda torna a la novel·la després d'un silenci de més de vint anys. La trama esdesenvolupa a partir d'un personatge femení, amb el nom de Colometa (personatge carregat d'innocència),relacionat amb el nom dels coloms i veritable leitmotiv de la novel·la que adquireix una dimensió simbólica.S'explica la vida d'aquest personatge des de la joventut fins a l'inici de la maduresa, i aquest relat s'elabora através d'una escriptura parlada, adreçada a uninterlocutor que no intervé en cap moment en el discrus, malgratque el lector en noti la presència. La narració s'enceta el dia que la protagonista coneix Quimet, el seu futurmarit, el qual li cambia el nom de Natàlia pel de Colometa. Ella ha d'abandonar la identitat imposada irecuperar el seu propi nom, obrint−se així a una altra existència que s'insinua plena de promeses, i enqualsevol cas, molt millor i més feliç que la que ha deixat enrere, per bé que la novel·la, amb un final obertevident, no l'epxlica. El prometatge, primer, el consegüent matrimoni, el naixement posterior d'un nen i unanena i, evidenment, les feines de mestressa, compasen el ritme de la vida diària. L'única distracció que allunyala monotonia: passejar pels carrers i mirar aparadors. Però, amb la proclamació de la República, els maldecapsde Colometa augmenten, i més encara amb l'esclat de la guerra civil espanyola, perque aquesta la desembocaen una gran deseperació que desemboca en la mort del marit i dels bons amics. Mentre que Quimet i els seusamics combaten al front d'Aragó, Colometa viu a la rereguarda amb angoixa pels combatens, però neguitejadatambé pels bombardeigs i per la fam; a més recau en ella tota la responsabilitat de tirar endevant els seus dosfills. Després, la seva situació s'agreujarà per pertànyer al bàndol republicà, el dels vençuts. La soledat i la faml'aboquen a idear l'homicidi dels seus fills i el suïcidi propi. Ara bé, sorgeix la figura benefactora del'adroguer, que serà el segon marit de Colometa. Casada amb l'Antoni, la protagonista enceta una nova vida,que la novel·la marca amb la recuperació del nom veritable o de la identitat perduda. Als capítols inicials, elscarrers i les places es descriuen plens d'animació, però, en esclatar la guerra, perden el nom i els aparadors esbuiden i la ciutat es torna trista. L'alliberament l'aconseguirà definitivament a l'últim capítol, on amb la sevamort metafòrica, que és la mort de la seva juventut, simbolitza l'entrada de Natàlia a l'edat adulta. L'amor, lamort i el pas del temps, són els grans temes. El realisme és subjectiu, traspira a través de la situació i elssentiments de la protagonista−narradora, la qual esdevé l'eix fonamental i al voltant de la qual tot es disposa.La Plaça del Diamant explica, la història de Catalunya des dels anys vint als cinquanta aproximadament,sense esmentar en cap moment dates o referències concretes. La invasió dels coloms és un detonador que

1

assenyala un punt d'inflexió en l'actitud de Colometa, el clímax que provoca la seva reacció. La revolta contraels coloms suposa el trasllat en el pla simbòlic de la revolta personal, la qual, avança paral·lelament a lacol·lectiva. Colometa mata els coloms i , a partir d'aquest moment ja no s'escolta mai més el marit. Com laprotagonista, els coloms també experimenten metamorfosis. Mentre són vius, primer són submisos i despréses revolten; un cop morts, entren en l'esfera del mite i esdevenen alliberadors. Rodoreda ha emprat un estilcol·loquial amb la finalitat de recercar la vivacitat i l'espontaneïtat de la paraula oral. S'han d'observar elshipèrbatons, els anacoluts, els punts supensius, que palesen les vacil·lacions inherents a la parla. Els fets, lessituacions, els caràcters... es mostren més que no s'expliquen; claus de la modernitat de l'obra. La novel·la dels.XX es limita a exposar i és el lector qui n'ha d'extreure les conseqüències. Per intensificar els fets narrat iembolcallar−los de poesia, Rodoreda se serveix del recurs del correlat objectiu, consistent a fusionar unsentiment amb un element de la natura; la pluja és motiu freqüent de tristesa i de melangia, sentiments sovintexpressats a través d'aquest fenomen atmosfèric. Els colors són un altre recurs estilístic que prenen valorsimbòlic.

RESUM DELS CAPÍTOLS

I La narració comença el dia que la protagonista coneix Quimet, el seu futur marit, a la Plaça delDiamant (plaça del barri de Gràcia a Barcelona), el qual li cambia el nom de Natàlia pel de Colometa,després de que ballessin amb l'orquestra i després la Colometa va arrencar a córrer fins a casa sevaperquè sentia vergonya. Recorda constanment la seva mare morta i el seu pare novament casat.

•

II Havien quedat al Parc Güell per primera vegada, i mentre Colometa esperava, un noi atrevit desd'una finestra va demanar−li sexe però ella va continuar esperant en Quimet, el qual va tardar unahora, i va ser una cita misteriosa en la qual ell parlava dels plans de futur que tindrien i els drets del'home sobre la dona. Després la va besar i va dir un parell de cops pobra Maria. Colometa acabava detallar amb el seu promès Pere i sentia pena perquè l'havia enfonsat.

•

III El capítol comença amb una baralla que té la parella perquè en Quimet la obliga a no treballar mésper a aquell pastisser, ja que segons ell, la mira amb altres ulls. Després Quimet li presenta la sevamare, que queda fascinada amb la novia del seu fill. En Cintet, amic d'en Quimet, els informa del'existència d'un pis sota terrat que incloïa el terrat, i aquest tot emocionat el desitja sense abanshaver−lo vist.

•

IV L'Enriqueta, una venedora ambulant del barri i confident de Colometa li diu que fa bé casant−seamb en Quimet i no pas amb en Pere. Quan veuen el pis en Quimet decideix la seva decoració i tambécanviar la cuina, així que l'enderroquen i tots plegats; en Cintet, en Mateu i la parella, treuen el paperde les parets del pis. En Quimet posa a prova a Colometa dient−li que l'ha vist passejar amb en Pere,quan és mentida.

•

V És el dia de rams i tot el poble surt a beneïr el seu. Després van a dinar a casa la mare d'en Quimet,on aquest no para de queixar−se perque el menjar no porta sal. El diumenge següent van a dinar a casala Colometa amb el seu pare i la seva dona i després van a rascar paper al seu projecte de pis. Quanvan empaperar el menjadors els hi va sortir una taca, i tan el propietari antic del pis i el veí del costatno volien saber res.

•

VI En Quimet porta a la seva promesa al mossèn Joan per decidir com anirà la cerimònia. En Quimetvol que sigui curta, com abans acabi, millor. Però el mossèn diu que aquestes coses s'han de ferlentament, perque amb el casament es decideix amb qui passar la resta de la teva vida. I es van ajuntaruna bona colla a l'església, i al sortir van anar a fer−se fotos al fotògraf i després el dinar i el ball, onColometa mostrava una gran alegria per aquell dia, en canvi, en Quimet no mostrava cap sentimentamorós.

•

VII després de dos mesos de casats, ja tenien el pis llest. En Quimet li feia la broma a la seva dona de•

2

dur−la a sota del llit i saltar−hi a sobre. Quan anaven a casa de la seva mare, aquesta feia la mateixapregunta sempre insinuant si estava embarassada i se la va endur a l'habitació per comprobar−ho peròveié que no. Els diumenges, segons en Quimet, eren els dies de fer un nen.

VIII En Quimet, amb els seus aires de bon fuster, fa una cadira només per homes; és a dir, només s'hipot asseure ell. A la senyora Enruiqueta li agués agradat que Colometa li expliqués la seva nit denuvis amb detall, però més que una nit, va ser una setmana sencera tancats a l'habitació i per ella ferun nen els diumenges és fer−se mal a si mateixa.

•

IX En Quimet es deixa la clau de la porta d'entrada del pis i després no poden entrar i acusa aColometa d'haver−la perdut. Es pasa tot l'hivern queixant−se del mal de cama, però es veu que aquestdolor només es presenta a la nit, quan la Colometa l'ha de cuidar. Aquesta, un dia passejant i mirantles flors de la rambla, es troba en Pere, el noi que va deixar per casar−se amb en Quimet, i va notarque Colometa duia una gran pena dins, al igual que ell que es sentia sol.

•

X La Colometa està embarassada i sent com si l'haguéssin buidat a ella i omplert d'alguna cosa. Vaparlar amb la senyora Enriqueta dels desigs d'àpats que et vénen ganes de menjar i el seu pare ja haviaposat els noms per si era nen o nena, però en Quimet va dir que no, que el nom del fill el posava elpare d'aquest. I anàvem a la platja amb la moto perquè li convenia aire lliure i banys de mar. EnQuimet no parava de queixar−se de malsons i de mal de cama, quan la que patia de veritat era la donaembarassada.

•

XI Colometa té contraccions i ja és la hora del part, en el qual a l'hospital, de fer tanta força per parirel nen trenca la columna del llit i hi ha rumors de que el volia escanyar i de que son uns mals paresperquè deixen al nen sol i tancat en una habitació perquè no para de plorar. De pesar 4 quilos al néixerpasa a pesar 2 i mig perquè no vol mamar i s'està desnutrint. La Julieta va a veure a la Colometa i laconsola perquè quan neix el nen la mare quasi bé no existeix.

•

XII La Colometa moltes tardes anava a passejar amb el nen, que es deia Antoni, a coll a veure lesnines. Un dia el colom ferit i l'embut van ser dues coses que van entrar gairebé juntes a la casa. Comque volien fer−li un colomar, el van aparellar amb un altre colom. Els hi van dir Café i Maringa. Perònomés feien ous, i no petits, i la gent deia que els hi havia de donar de menjar ortigues.

•

XIII Van fer el colomar a la golfa i Colometa el va pintar de blau. En Quimet va portar una novaparella de coloms monja, els quals s'hi van acabar adaptant i més tard va portar una parella de cua degall d'indi.

•

XIV Es comença descrivint la plaça del mercat. Va venir un aire fresc al poble per la proclamació dela República, però els mals de caps de Colometa augmenten. En Mateu cada vegada està mésenamorat i feliç amb la seva dona. En Cintet decideix obrir les finestres de la golfa perquè els colomsno estaven per a viure reixats i en Quimet temia que no tornessin, però no va ser així, doncs a partird'aquell moment Colometa no podia estendre la roba al terrat perquè l'empastifaven.

•

XV En Quimet duia al nen, amb pocs mesos, a fer voltes en moto perquè deia que seria bo per ell.Després d'un any i mig del primer embaràs, va venir el segon, el qual va fer que ho passés malament.Va sortir nena i l'anomenà Rita. El nen agafà molts gelos d'aquesta, imitava al seu pare i es portavamalament,

•

XVI En Quimet sentia angúnia després de dinar i el van diagnosticar un cuc solitari que està a l'intestí,de llargària d'alguns metres que pot infectar−se depenent el que mengis. Quan va cagar el cuc el vanguardar en un pot de vidre i sempre parlava del mateix. El nen el va treure del pot i jugant li va posara la nena.

•

XVII El treball a Quimet no li va força bé i falten diners a casa per menjar, així que Colometa•

3

decideix deixar els nens al menjador de l'escola per poder treballar els matins en una casa netejant. Iaixí va a presentar−se i l'agafen.

XVIII Colometa fa una extensa descripció de la casa i les seves parts perquè la troba com untrencaclosques. La família de la casa està formada per dos parelles; la dels joves i el seu fill i la delsgendres de l'home.

•

XIX El seu primer dia de treball i va haver de deixar els nens tancats al menjador ja que eren moltpetits per quedar−se al carrer amb l'Enriqueta i amb el seu pare no podien.

•

XX Els amos de Colometa eren rics i tenien cases de lloguer. Però quan venien parelles que en volienllogar i tenien fills, Colometa els havia de despatxar, ja que els amos no volien. Va deixar els nens unsdies al carrer amb l'Enriqueta, fins que l'Antoni es va cansar, doncs volia estar a casa. Finalment,Colometa presenta el seu marit a la senyora de la casa perquè la ve a buscar.

•

XXI Colometa va descobrir que els seus fills amagaven alguna cosa i un dia els va trobar envoltatsdels coloms i així era com havien après a estar quiets, doncs els matins els coloms es feien els amosdel pis. A en Quimet li va semblar una bona idea i va obrir una trapa i hi va afegir covadors per a quèi anessin i així tindrien més coloms. Segons ell es farien rics perquè els aniria venent i la vida jaestaria solucionada.

•

XXII Colometa expressa la seva impotencia davant de la seva situació amb el pis, els coloms i la vidafamiliar. Està farta perquè el pis s'ha tornat un caos i només sent coloms per tot arreu. La mare d'enQuimet va a visitar−los i pensa que tot allò és una bogeria.

•

XXIII Al cap d'una setmana la mare d'en Quimet mor i van a veure−la a casa seva, on estava estiradaal llit amb les tres amigues veïnes al voltant. Tenia els peus descalços i una corona de fulles, perquèsegons ella les flors eren per a les noies.

•

XXIV Tan en Cintet com en Mateu no paraven de parlar d'escamots i que haurien de tornar a fer desoldats i en Cintet es va enfadar amb la Colometa perquè ella no volia que en Quimet fós escamot. EnMateu va a visitar la Colometa, i així explicant−li les seves penes es va posar a plorar i li digué que laveia com una germana.

•

XXV La Colometa està molt cansada de treballar i portar la casa alhora i ningú l'ajuda, sembla que noexisteix, durant mesos, com no s'atreveix a dir−li a en Quimet que ja prou de coloms, va amolestar−los i a fer malbé les cries sacsejant els ous; els mata.

•

XXVI La revolució està a punt d'esclatar i en Quimet es vesteix com un milicia. Als amos deColometa els va denunciar una parella que deia que la casa era de la seva propietat i els milicians ja elvolien matar perque ho negava, fins que els revolucionaris van donar−li la raó. A casa es quedensense gas i els coloms van marxant.

•

XXVII En Quimet i en Cintet s'en van a combatre al front d'Aragó i Colometa es queda sola amb elsnens. Els amos la fan fora de la casa perquè no la poden pagar, però el mossèn els hi ha donat duesmonedes d'or. Un dia en Mateu, el qual ha sigut abandonat per la seva dona i filla, va a visitar aColometa i li diu que vol un record seu perquè és l'única persona que li queda, però ha de tornar alluitar al front. L'Enriqueta troba una feina de netejar a l'ajuntament per Colometa.

•

XXVIII En Quimet va tornar amb menjar i els fills l'adoraven quan explicava les seves batalletes. Vadir que s'enduria matalassos perquè allà al front en faltaven. Va anar a parlar amb l'adroguer el qual lidiugé que li agradava com feien la guerra els joves d'aquella època i van venir dos milicians a dir que

•

4

no trobaven en Cintet, però era una falsa alarma perquè estaba bé.

XXIX Després de tres dies en Cintet va a visitar la Colometa i aquesta el va trobar canviat, com si laguerra canviés als homes i li va explicar que va anar a Cartagena en avioneta a buscar bitllets. Li vaportar menjar pels nens i van recordar moments de quan estaven en pau i harmonia. Ja no quedavengaire coloms i Colometa havia anat tirant els covadors.

•

XXX Un dia la Colometa es va trobar a la Julieta i aquesta li va dir que l'aniria a veure ja que s'haviend'explicar moltes coses. Ella també tenia el promès al front d'Aragó amb el qual va viure una nitd'amor en una casa requisada i no va passar res però ells s'estimaven.

•

XXXI Amb el primer bombardeig a Barcelona al mar, el pare de Colometa es mor, però ella ja nosentia cap sentiment vers ell, doncs sent com si ja estigués mort quan va morir la seva mare. EnQuimet torna amb set milicians i amb menjar i es queda tres dies i diu que com estar a casa no hi hares, que aviat s'acabaria la guerra i viurien feliços. La Julieta torna a visitar a la Colometa i suggereixque posi el seu fill en una colònia de nens refugiats on treballa ella perquè no té prou menjar peralimentar els dos fills. I ho fa.

•

XXXII El porten a la colònia encara que ell no vol, però Colometa el convenç i el deixa allà amb uncomiat trist, i la Rita no es volia quedar sense el seu germà però a partir d'aquell moment va podermenjar millor. L'Enriqueta va a visitar l'Antoni els diumenges i diu que està bé. Un milicià trucà a laporta i portà la noticia de la mort d'en Quimet i en Cintet a la guerra. I la Colometa es queda mirant albalcó l'unic colom que encara queda, i l'entra dins la casa.

•

XXXIII La Colometa no volia pensar que en Quimet s'havia mort però es va vestir de dol. La Griseldala va anar a visitar, més guapa que mai, i va donar−li el condol. Quan l'Antoni va tornar de la colòniapensava que li havien canviat el nen o no li va dirigir paraula a la seva mare. Després, la Rita li diuque el seu pare és mort. Colometa s'entera que han afusellat en Mateu enmig d'una plaça i s'ensorra iquan ja no té res acudeix als seus antics amos.

•

XXXIV El seu antic amo la rebutja i diu que no vol gent pobra que netegi la casa i que si el marit hamort vol dir que ella es roja. L'Enriqueta li troba una altra petita feina de netejar però la Colometa esveu més pobra que mai, i ella i els seus fills están massa prims i decideix que els matarà amb unembut i abocarà sal fumant de nit i després a ella. Doncs ella pensa que ningú els estima i per viure enaquelles condicions, millor no viure.

•

XXXV La Colometa no té valor de comprar la sal fumant, es trobà un home que s'havia quedat sensecama a causa de la guerra i li donà el seu condol, peró no és fins després que s'adonà que era l'ajudantd'en Quimet. Després segueix una senyora i va a parar a l'església, i al sortir, tota sola i aclaparada perla situaió d'afrontar la inmediata postguerra, s'imagina pujant al pis−colomar com si s'estiguéstranformant en un colom.

•

XXXVI La Colometa està decidida per anar a comprar la salfumant a l'adroguer al qual li compravales veces per als coloms. Quan està allà treu el moneder i fa veure que s'havia deixat els cèntims acasa i ell diu que ja li ho pagarà. Però quan s'en va, l'adroguer surt corrents demanant−li si pot ser ladona de fer feines de casa seva, i ella dubta perquè estava decidida a matar els seus fills i a si mateixa,però acaba aceptant.

•

XXXVIII La Colometa, difícilment, a pogut sortir de la pobresa en què estaba, gràcies al sou i lespaperines de menjar de l'adroguer. Aquest li diu que des del primer moment que la va veure es vafixar en ella i el seu marit i que li va donar la feina perquè el dia que va anar a comprar sal fumant vapensar que li pasaba alguna cosa greu.

•

5

XXXIX L'adroguer li demana a la Colometa que el vagi a veure el diumenge, que no treballa. Hi hauna situació de tensió perquè no sap com dir−li que vol casar−se i fundar una familia. I li demana quees casi amb ell, que és un bon home, i que vol tenir fills però no pot a causa de que la guerra el vaincapacitar o el va mutilar. I per primera vegada des de fa temps l'anomenen Natàlia.

•

XL La Natàlia decideix dir−li que si i al cap de tres mesos es casen i els nens no diuen res, doncs ambla guerra s'havien fet més grans del que eren i l'Antoni arregla la casa i ho compra tot nou per laNatalia.

•

XLI Els nens tornen a estudiar i l'Antoni contracta una dona de fer feines perquè no vol que la Natàlianetegi, doncs ell el que vol és una familia i les coses els hi van molt bé. El nen li agafa molt d'apreci al'Antoni al igual que l'Enriqueta.

•

XLII LA Natàlia no surt de casa i es queda tancada perquè té por a la vida de carrer i la Rita la facreure's que es pot donar el cas de que en Quimet segueixi viu i s'espanta molt de la idea. Surt apassejar amb la Rita i es desmaia.

•

XLIII La Natàlia troba a faltar els coloms; els recorda nets, alliberadors,etc. Un dia, al parc, explica auna senyora que tenia una torre plena de coloms i des d'aleshores tothom la coneix com a la senyoradels coloms que els enyora. I es passa els dies passejant i es torna més sensible.

•

XLIV L'Antoni va cridar a en Toni per parlar amb ell sobre els seus plans de futur i ell els va dir queno volia seguir estudiant i volia seguir el negoci de l'Antoni; aquest va dir−li que es podia aspirar amés, però ell ja ho tenia decidit.

•

XLV Va venir el noi del bar de la cantonada, un noi ben plantat i educat, a demanar el casament ambla Rita, encara que no havien parlat mai, però ell deia que esperaria el que fós encara que fós joveneta.Quan l'Antoni i la Natàlia li van dir, aquesta va riure molt i va dir que no, que ella volia veure món.

•

XLVI Com que ells volien que es casés amb en Vicenç, aquest va dir que faria el posible perenamorar−la; li enviava flors, els convidava a menjar al bar, però es cansava d'esperar perquè un diasentia que la Rita li feia cas i a l'eltre no. En Toni es va acabar posant de la seva part i l'Antoni digué ala Rita que aviat el veurien vestit de militar.

•

XLVII La Rita va aceptar en Vicenç per no fer−lo patir més i van començar amb la preparació delcasament. I sempre que la Natàlia tornava de passejar els trovaba a tots divertits enraonant i cosint elvestit de núvia.

•

XLVIII I van fer el casament amb la celebració del casament de l'Antoni i ella. I tot va anar molt bé ien Toni va venir al dinar vestit de militar i la Rita li digué a la seva mare que des del primer dia es vaenamorar d'en Vicenç.

•

XLIX Colometa s'adreça al piset on va viure amb en Quimet, i amb un ganivet a la mà, com sivolgués matar a algú, escriu a la porta, ben ratita endintre, el nom que la representa: Colometa. Lanovel·la es colu, doncs, amb la mort metafórica de Colometa, que no és altra cosa que la mort de laseva joventut i l'entrada de Natàlia a l'edat adulta. El crit alliberador de la protagonista had'interpretar−se com una catarsi del personatge. De tornada de la seva mort del pasta, entra a casaseva i abraça el seu segon marit, l'home que la salvada de totes lesmisèries de la vida i és una escenad'amor profund.

•

6