FAULES DISOP

BIOGRAFA DEL AUTOR:

Pocos datos existen sobre la biografa de Isop, ya en la poca clsica su figura real se vio rodeada deelementos legendarios e incluso se ha puesto en duda su existencia por algunos historiadores. Sus fbulas seutilizaban como libro de texto en las escuelas y Platn dice que Socrates se saba de memoria los aplogos deIsop. El pueblo de Atenas encarg al escultor Lisipo la realizacin de un busto del poeta.

DADAS DEL LLIBRE:

Nom del llibre: Faules dIsop

Autor: Jerry Pinkney

Editorial: Vicens Vives

Illustracins: Jerry Pinkney

Traducci: Albert torrescasana

Any de edici: 2003

Nombre de colecci: 19

1

RESUMEN

EL PASTOR I EL LLOP

Un pastor tenia un rebany petit i feia anar cada dia al seu fill a vigilar les ovelles. Un dia el fill se le ocurriogastar una broma dien que venia el llop quan era mentira tots els del poble fueron i ell se estava rien un altredia hizo lo mateix y quan vino el llop de veritat ning fue a socorrerle.

El mentider diu la veritat i no s cregut.

EL LLOP QUE ES VA DISFRAZAR DE XAI

Un llop es va disfrazar de ovella i es va infiltra en el rebany aixi quan el pastor es dormi poder menyas ovellespero el pastor que tenia hambre va agazar una ovella que resulta que era el llop y quan lo descubrio le corto elcoll.

Sovint els trucs posen el mag en perill.

El SALTAMART I LES FORMIGUES

Un saltamart es reia quan en el estiu les formigues traballaven i quan va arribar el hivern el saltamart notrobava menjar i va pedir ajuda a les formigues i li van dir que no.

El que puguis fer avui, no ho deixis per a dem.

EL LLE MALALT

Un lle vell tenia por de morir de gana entonces li va dir a un corb que li digues a tots els animals que livinguen a visitar tots els aniomals a la seva cova y se los iba menean i quan la guineu iba a entrar li va dir allleo que primero tendran que surtir els altres animals.

Ocell vell no entra en gbia.

EL NEN I LES AMETLLES

Un nen tenia molta gana i volia menyar de unes coses que hi havia en un pot, va ficar la m i quan voliasacarla no podia perque havia cogido moltas entonces la seva mare li va dir que deixara unes guantes i aixisacar la m.

Una mica es millor que res.

EL VENT DEL NORD I EL SOL

EL vent del nord es creia el mes foro i el sol li va desafiar a veure qui le treu la capa a ese home, el vent vasoplar pero lo unic que aconseguia era que el home se abrigues ms i el sol va dar calor i el home se la vatreure.

Val ms traa que fora.

EL GAT, EL GALL I EL RATOL

Un ratol volia veure el que havia fora i quan va tornar li va dir a la seva mare que havia vist un animal molt

2

bonic i un altre molt feo la mare li va explicar que el bonic era un gat i que menja ratons i el altre era un gallinofensiu.

Las aparences engaenyen.

EL MOSQUIT I EL TORO

Un mosquit es va parar a descansar encima de un toro i quan es iba a marchar li va dir al toro que se tenia queir que sentia las molestias de su peso i el toro le va contestar que ni sabia que estava encima seu.

Gaireb mai no som tan importants com ens pensem.

LA VEDELLA I EL BOU

A una vedella la trataba molt b i al bou li feia treballar i la vedella pensaba que el bou tenia envella de ellaper no era aixi. A la vedella la vendieron i hicieron un banquete con ella.

Ms val una vida llarga de feina que una vida curta de comoditat.

LA LLEBRE I LA TORTUGA

Una tortuga desafi a la llebre en una cursa, la llebre convenuda de que iba a guanyar uqe se tumbo adescansar i se durmi i la tortuga quan iba a arribar se desperto per no lleg a tiempo.

Fent cam, sarriba a la fi.

EL CRVOL I EL SEU REFLEX

A un crvol li gustaba la seva cornamenta per les seves potes li daben vergonya derrepent oyo uns gossos i sefue a amagar darrere uns arbres per la seva cornamnta se atasco i amb les seves potes va aconseguir fugir.

Sovint menysvalorem el que en spot salvar.

ELS RATOLINS I LES MOSTELES

Els ratolins van declarar la guerra a les mosteles, el ratol general se havia posat un casc de plumes rojas i enla guerra estaban amagats en la hierba per es veia el casc rojo i les mosteles se avalanzaron sobre ells i semetieron en una cueva per el casc se atasco i murieron tots.

Lambici fa perdre lhome.

LASE I EL GOS PETANER

Lase tenia envella del gos perque se sentaba encima del amo i un dia el ase va entrar a la casa i es va posarencima de la taula i del amo.

No tothom ha nascut per fer les mateixes coses.

LA GUINEU I EL BOC

Una guineu va caurea un pou i per surtir li va dir a el boc que saltes dins perque el aigua staba fresca el boc vasaltar i la guineu amb agilidad va saltar encima de la espalda i va surtir i el boc es va quedar atrapat.

3

Per ajudar a alar alg no caigis tu.

EL GOS EMPIPADOR

Un gos espantava les gallinas, les ovelles etc. El dueo li va posar un collar amb un cascabel el presumia delcascabel perun gos savio li va dir que se lo havia posat per que era un empaipador.

La notorietat no s el mateix que la fama.

EL MOLINER, EL SEU FILL I LASE

El Moliner i el seu fill llevaban a lase a l mercat perpel cam van anar cambiant que si se subia el fill encimade lse que si subia el Moliner que si no se que i al final lo llevavaban voca debajo de una rama atado i es vacaure al aigua i es va ahogar i no van guanyar diners .

Arri, ase, i deixa dir.

LA LLETERA I LA GALLEDA

Una lletera anava somiant amb el que fara amb la llet i va llorar el cap perqeu era una part del que stabasomiant i se li va caure tota la llet.

No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat.

EL PORC I LES OVELLES

Un porc estava en mig de un rebany i el pastor el va coger para anar a matarho, el porc es va posar a gritar iuna ovella li va dir que no tenia por que gritar i ell li va contestar que a ellas quan els cogia era per sacar lallana per que a ell li iban a matar.

No costa gaire parlar de coratge quan no corres cap perill.

LA GUINEU I ELS FAISANS

La guineu se puso a donar voltas al seu mateix voltant i els faisans que no le quitaban vista per si de cas es vanmarrellar i van caure i la guineu se les va menllar.

La traa mata la caa.

LASE I LA SAL

Un ase portava sal i se va caure al riu i va perdre la meitat de la sal, al arribar al mercat el amo va compraresponjes i les portava el ase i el ase se va tirar al riu perque asi pesaria menys pero les esponjes van chuclarmes aigua i va pesar ms.

Les males pensades sovint porten desgrcies.

LALOSA I LES SEVES CRIES

Lalosa tenia el niu en un camp de blat i les cries van sentir que els homes volian recullir el blat per la mareles va dir que no se preocuparan i un altre dia van escoltar que dem comenaven a recullir i la mare les va dirque ja era el moment de anarse.

4

Si vols estar ben servit, feste tu mateix el llit.

LA GUINEU I EL RAM

Una guineu es va encontrar amb un ram penyat i va intentar agafarlo per no podia i entonces va dir quesegur que ese ram aun no estava madur.

Quan la guineu no les pot haver, diu que son verdes.

EL LLOP I EL GOS GUARDI

Un llop tenia molta gana i li va preguntar al gos perque el no tenia gana i li va respondre perque li donaven demenjar per que tenia que estar atado a una cadena entonces el llop preferia morir de gana en el bosc que estaratado a una cadena.

Sense llibertat, no hi ha felicitat.

EL NEN QUE ES VOLIA BANYAR

Un nen es va banyar en un riu perillos i se li estaba llevant la corrent i un home li va empezar a hechar labronca i el nen li va dir que ara li salvase i que despus li digues tot el que vulgui.

No necessitem consells, sin remeis.

LA CUA DEL PA

Un pa volia ser bonic I al dia segent tenia les plomes mes boniques les queria ensenyar a tothom per es vadonar que no podia volar.

Per lluir sha de patir.

LOCA DELS OUS DR

Uns grangers molt pobres que acogian tots els animals van veure una oca nova que sacaba ous de or un oucada dia per ells volian que los saquesi tots a lhora per quan van matar loca no tenia ni ou a la pancha i esvan volver pobre una altra vegada.

Qui tot ho vol, tot ho perd.

LOMBRA DE LASE

Un home va pagar a lamo de un ase perque li fes de guia pel desert i com que feia calor es va posar en laombra del ase i van empezar a discutir i el ase va marchar i es van quedar sense ombra i sense montar.

Dun que diu que no i dun altre que diu que s, en neixen les raons i el discutir.

EL GOS I LOS

Un gos es va veure reflectit al aigua i es pensava que era un gos amb un os mes gran que el seu i va empezar aladrar per si li va caure el seu os al riu i es va quedar sense os.

Qui enveja el que tenen els altres, perd el que t.

5

EL GARREPA

Un home va vendre el que tenia per una bolsa de monedes dor i les va enterrar al seu jard i cada dia elscomptava per veure si le faltava alguna i un dia un lladre li va robar les monedes i un criat li va donar unapedra i li va dir que valia lo mateix que el or .

El que no fem servir mai no serveix per res.

ANDROCLES I EL LLE

Androcles era un esclau i es escapar al bosc i va ayudar a un lle i el lle li portava menjar per un dia van sercapturats i a Androcles el van llanar als llenos i va resultar que era lle que va ayudar i al veure el emperadorque el lle no li atacaba Androcles li va explicar tota la seva historia i el emperador el va deixar lliure.

Qui b fa b troba.

ELS GALLS I LGUILA

Dos galls discutien sobre qui era el rei del corral entonces hicieron un combate i el guanyador da cridar la sevavictoria i un guila se lo va menjar.

Lorgull sega lull.

EL JARDINER I EL SEU GOS

Un gos va caure al pou i va empezar a cridar de dolor i el seu amo va vindre per salvarlo i el gos el va sosegari el amo li va dir que ara es queda aixi fins qui trobi una surtida.

No mosseguis la m que talimenta.

LA GUINEU I LA CIGONYA

Una guineu tenia envella de la cigonya i la va invitar a la seva casa a sopar i va preparar una sopa un un platpoc profunt i la cigonya no casi ni provarla i la cigonya li va invitar al dia segent a la seva casa i va prepararsopa un un jarr molt llarg amb el coll estret i la guineu es va queixar i la cigonya li va dir que era el mateixque li va fer ell a ella ahir.

Comportat amb els altres com tagradaria que els altres es compertessin amb tu.

ELS VIATGERS I LES MONEDES DOR

Dos viatgers anaven passegant i un es va encontrar un sac de monedes I el alter va dir que havien quedat quetot el que es trobessin era dels dos per el altre no estava dacord

I no va voler compartir entonces va vindre un monton de gent amb garrots a per el que tenia les monedes dori va dir crec ve venen a per nosaltres i el altre va dir no deias que les monedes eran teves dons ara venen a pertu.

Si no compartieses la bona sort, no esperis compartir la polenta.

POSAR EL CASCAVELL AL GAT

6

Uns ratons estaven aterroritzats perque un gat se els menjava entonces un dia un rat va dir que tenian queposar un cascabel al gat i ya est i tots van saltar de alegria per el rat ms savio va dir que qui seria el valentque si lo pasaria.

Sempre hem de buscar solucions posibles.

EL PESCADOR I EL PEIXET

Un pescador va tindre un dia molt malo i solo va pescar un peixet molt petit i el peix li va dir que li deixesanarse i que quan fos mes gran que li pesques per el pascador no li va fer cas.

Val ms un pardal a la m que una perdiu en laire.

ELS BOUS I LES RODES DE CARRO

Uns bous tenian que llevar un carro por un cam amb barro i no es queixaban pero les rodes es queixaben i elsbous van dir voleu callar que nosaltres som els que tenim que tirar del carro.

Els qui es queixen ms sovint sn els qui menys pateixen.

LASE I LA PELL DE LLE

Un ase es va encontrar una pell de lle si la va posar per asustar els animals i veia que pasava una guineu quesiempre se reia de ell i va cridar i la guineu es va posar a riere perque si dio cuenta de seguida que era el burropor el rebuzno.

Els ttils es poden disfressar, per no poden disfressar les seves paraules.

EL ROURE I ELS JONCS

Un roure resistia a totes les tempestas i se sentia orgulloso per un dia de molta tempesta els Jons esdoblaban i el roure posava resistencia fins que al final el roure va caure i els joncs van sobreviure.

Ms val doblegarse que trencarse.

EL LLOP I EL PASTOR

Un llop estava al costat de la casa de un pastor i el pastor i su familia estavan meneanse una ovella i el llopva dir que quan el caava una ovella li tiraven gossos a sobre i que ara ells fen el mateis que ell.

A vegades recriminem als altres cosas que trobem ben normals quan les fem nosaltres

.

LA GUINEU I EL CORB

Una guineu tenia molta gana i va veure a un corb amb un tros de formatge al pic i entonces la guineu li va dirpiropos i volia que cantara per quan el corba va obrir el pic se li va caure el tros de formatge i la guineu se lova menjar.

Qui festes et fa i no ten solia fer, o et vol trair o tha de menester.

7

ELS VIATGERS I LS

Dos amics anaven pel bosc I quan va vindre un s un de ells es va subir a un arbre sense ajudar al seu amic i elaltre es va tirar al suelo perque savia que ls no se menja els cadavers i ls va passar de llarg i el amic delarbre li va dir al seu amic semblaba que el s te havia dit algo i el amic li va idr que ls li havia dit que laproxima vegada se busqus un bon amic.

En malaltia i pres coneixeras ton company.

EL LLE I EL MOSQUIT

Un lle es va enfrentar contra un mosquit i el mosquit li picava tot el rato fins que el lle es va rendir.

No hi ha enemic petit.

EL CRANC I LA SEVA VIA

Un cranc caminava de costat i la seva via li va dir que camines cap endavant i el cranc li va dir que liensenyes per quan la via va intentar andar sol podia caminar de costat i entonces li va dir al cranc que elltenia ra.

Rectificar es de savis.

EL RATOL DE CAMP I EL RATOL DE CIUTAT

Un ratol va combidar al seu cos de ciutat a menjar a la seva casa i va preparar el menjar lo millo que podia ial dia seguent va anar a menjar a casa de ciutat i le va perseguir un gat i va tornar a la seva casa de camp.

Ms val menjar poc i pair b.

EL GOS I LA MENJADORA

Un gos es va posar a dormir en un menjador i quan van arribar els bous el gos els va ensenyar els dents i vagrunyir i els bous van dir que ni menya ni deixa menyar.

El ca de lhortol, que no lladra ni deixa lladrar.

EL LLOP I LA GRUA

Un llop tenia un os en la garganta i va dir que el que se lo sacara de la boca recibira una recompensa i unagrua se lo va treure i va pedir la recompensa i el llop li va dir que la recompensa era haver metido la cara dinsde la boca del llop i haver sobreviscut.

Bta polenta mai fa bon vi.

LASTRLEG

Un astrleg mirava les estrelles i predecia el futur i un dia mirando les estrelles va caure en un charco i elsveins van anar a ajudarlo i un li va dir que en vez de mirar tant el cel que mirara on possa els peus.

No oblidis les petites coses mentre penses en coses ms grans.

8

EL REI TRONC I LA REINA CIGONYA

Unes granotes volian un rei i el sol els va enviar un tronc per ells volian un altre rei perque aquet no feia res iel sol els va enviar una cigonya i els va empezar a menjar a tots.

Val ms boig conegut que savi per conixer.

EL VIATGER FATXENDA

Un home que havia viatjat molt havia tornat el seu poble i estava fardant de les seves aventuras i dijo quehavia set el home que mes havia saltat i que si no se lo creian que preguntaran a cualquiera i un home va dirque saltara aqu mateix.

Qui salaba massa t el cap de carabassa.

EL FEIX DE PALETS

Un granger estava a punt de morir i els seus fills sempre se varallaban per el mes gran li va dir que parteixi elfeix per no pudo i un altre tampoc solo juntos el pudieron trencar per la meitat.

La uni fa la fora.

EL PASTOR I LES CABRES SALVATGES

Un pastor es va encontrar amb un rebany salvatge i els va donar de menjar per al seu rebany casi no els vadonar i el rebany salvatge es va anar i el pastor va dir que aixi le agradecia que les havia cuidat i una ovella vacontestar que al seu rebany casi no els havia donat de menjar i que a ellas tamb els passaria lo mateix si esquedara amb ell.

No desatenguis els teus amics per atendren de nous.

LHOME I EL LLE

Un home I un lle estavan discutin sobre qui era millor i el lle decia que ell era el rei dels animals i el homeque en aquella estatua estaba un home agafant pel coll a un lle.

No tot s u, estar ple o estar dej.

LA GUINEU I EL GALL

Una guineu li va dir a un gall que tots els animals havian fet les paus i com que el gall no se lo creia va cridaruns gossos i la guineu se va anar.

Satrapa ms aviat un mentider que un coix.

EL LLE I EL RATOL

Un lle estav atrapat en una red i un ratol li va salvar dels caadors i li va dir al lle que fins i tot el ms petitajuda al ms gran i foro.

A vegades fins i tot els ms poderosos poden necessitar els ms petits.

9

EL CORB I EL GERRO

Uns corbs tenian sed I havia un jarro medio lleno pero no llegaban a beure I un se va marchar el altre va posarpedres fins que va pujar el aigua fins a dalt.

Val ms enginy que fora.

ELS NENS I LES GRANOTES

Uns nens van comenar a tirar pedres a una balsa i les granotas tenian por i una va surtir i va dir que per ellsera un joc per que per amb elles era una quesito de vida o mort.

La diversi duna persona pot ser el dolor duna altra.

EL CAVALL I EL CRVOL

El cavall i el crvol discutien qui tenia que veure la millor aigua i tot aixo i un dia el cavall li va dir a un homeque le ajudes a vencer al crvol i el home vino montaten el cavall i el crvol va fugir i el home es va quedaramb el cavall i el cavall el va servir durant el resto dels seus dies.

Sovint la revenja es paga cara.

LE FORMIGA I EL COLOM

Una formiga estava a punt de ahogarse i un colom la va salvar un caador va apuntar al colom i la formigamordi al caador i va fallar el tiro.

Lamor amb lamor es paga.

LA GIGONYA I LES GRUES

Unes grues van dir a la cigonya que les acompanyes que anaven a menjar grano i la cigonya els vaacompanyar i el granger els va atrapar i la cigonya deia que no pertenecia a aquet grup que la deixes marchar iel home va dir que no.

Sempre et jutgen per les companyies que tens.

LA NIMFA I EL LLENYATAIRE

A un home se li va caure la destral a una balsa molt profunda i una nimfa li va traure una de or i una de plata iva dir que ninguna de aquestes era la seva entonces por ser sincer se las va regalar i el seu germ que teniaenvella va fer el mateix i quan va portar la destral de or va dir que aquesta era la save i per haver mentido nole va donar ninguna.

A lhome bo, sel distingueix per la seva honradesa.

2 PART

El PACTO DEL LLOP

Un llop anava pel bosc en busca de comida, com que no encontraba res per menjar va tornar a casa i llevabauns dies sense menjar res i tenia molta gana. Al dia segent va tornar anar pel bosc i es va encontrar amb un

10

os molt gran de color marr i les potes de color blanc i se va acercar a ll i le van estar parlant i el llop li vadir:

Aquet any hi ha pocas preses per cassar veritat? Jo el que ms me agrada menyar son peixos. Em podries portar alguns que llevo varios dies sense menjar. Dem tels porto.

Hi aixi van quedar els dos per el llop com que no le gustaban els peixos va preparar una trampa pel os i vacomensar a cavar en el suelo agujeros perque caigues i poderse menjar el os. Dins dels agujeros els va plenarde aigua i al dia segent quan va vindre el os va caure en el agujero i es va ahogar i el llop sel va menjardurant 5 dies i va tornar a pasar gana i no sabia que fer i entonces se va encontrar amb una guineu que noconoixia de res i le va combidar a la seva casa, la guineu que no es fiaba molt li va preguntar:

Per que me llevas a la teva casa? Perque com no em conoixias volia que me conocieras. Dons esperat que combidare a uns amics que tampoc et coneixen .

El llop tot content de que anava a traer amics perque aixi tendria ms menjar va aceptar.

La guineu va anar a buscar a uns tigres per si de cas no surtia ella que li defendesin. Entonces el llop vapreguntar pels seus amics i la guineu li va dir que al final no querian venir i quan van entrar a casa el llop seva llanar contra la guineu i els tigres van entrar i van agafar al llop i li van dir que desde aquell dia notornaria a pasar gana i el van matar i sel van menjar.

Nunca aceptis res dels desconeguts.

EL F

11