1

Pautes per a l’anàlisi de textos poètics

Elements d’anàlisi

Poema Títol del poema referit. Localització: context i paratextos Notes lèxiques Inscripció termes/mots de lliçó confusa Mètrica Notes sobre la forma mètrica, estrofisme i ritme Recursos lingüístics Apunts sobre la incidència de figures literàries

Veu narrativa (jo poètic) Estructura d’emissió: Veu(s) del text Narratari (receptor poètic) Estructura de recepció: destinatari textual Assumpte (objecte poètic) Matèria de la qual tracta el text Anècdota Motius en expressió històrica. Argument Tema Nucli d’organització de continguts en un sentit dominant Motius Subtemes, desviacions temàtiques, digressions Leitmotiv Motius dominants Estructura textual Dinàmica i projecció de significat en estructures Simbologies Símbol(s) i explicitacions simbòliques, sentits múltiples Referents Referències, fonts i citacions: intertextualitat Sentit del títol Convergents de sentit i/o claus d’interpretació global

L’acostament als poemes d’Ausiàs March 1

1. L’acostament al context En qualsevol cas, significa localitzar l’obra d’on surt el text (de quina obra lírica general, vul dir: 127 poemes) i sobre els detalls específics de l’autor que facin al cas.

2. L’acostament al text (elements descodificats)

Poema 11, estrofes 1, 2, 3 Paràfrasis actual: Quins tan segurs consells vas encercant, A Quins consells tan segurs vas cercant, cor malastruc, enfastijat de viure? B cor malaurat, per al qui viure és tedi? Amic de plor e desamic de riure, B Amic del plor i desamic del riure ¿com soferràs los mals qui et són davant? A com sofriràs els mals que et són pervenir? Acuita’t, doncs, a la mort, qui t’espera C Apressat, doncs, cap a la mort que t’espera: e per tos mals te allongues los jorns: D t’allargues els dies per a dany teu: aitant és lluny ton delitós sojorn D i tant més lluny serà el teu sojorn feliç com vols fugir a la mort falaguera. C com més vols fugir de la Mort lleugera. Braços oberts és eixida a carrera, C T’ha sortit [la Mort] a camí amb els braços oberts plorant sos ulls per sobres de gran goig. E amb els ulls plorosos de gran goig. Melodiós cantar de sa veu oig E Sent el cant melodiós de la seva veu, dient: «Amic, ix de casa estrangera! C que diu: «Amic, surt de casa estranya! En delit prenc donar-te ma favor, F Tenc plaer de donar-te el meu favor, que per null temps home nat l’ha sentida, G aquell que cap nascut mai no ha tengut, car jo defuig a tot home que em crida, G perquè jo defuig tothom qui em crida, prenent aquell qui fuig de ma rigor». F en canvi m’enduc el qui fuig de mi».

1 Segons model de Josep Maria Roquer, extret de: http://www.uoc.edu/in3/hermeneia/exemples/ROQUER_web/interpretacionsparcerisas.htm

Josep PALOMERO. Gui a didàctica d’Ausiàs March i altres poetes (S.XV-XVI). Barcelona: Editorial Laertes (“Lectures i itineraris”; 12), 1990.

Lluís-Anton BAULENES. Poemes d’Ausiàs March. Antologia. Alzira: (“Els nostres autors”; 19), 19972.

Albert SOLER. Literatura catalna medieval: Un recorregut multimèdia...Barcelona: Pòrtic & Editorial UOC Àgora (“Biblioteca oberta"2003.

2

Ab ulls plorant e cara de terror, F Amb ulls plorosos i cara de terror, cabells rompent ab grans udolaments, H i arrencant-se cabells amb grans udols, la vida em vol donar heretaments H la Vida cerca donar-me els seus béns e d’aquests dons vol que sia senyor, F i vol que en sigui posseïdor, cridant ab veu horrible e dolorosa I i em crida amb veu horrible i dolorosa tal com la mort crida el benauirat, J tal com la Mort crida l’afortunat car, si l’hom és a mals aparellat, J (perquè per a l’home condemnat a patir la veu de mort li és melodiosa. I la veu de la Mort li és melodiosa). [...]

Poema De què parla Estrofisme Versificació Ritme

Punt de vista Localització Temps

Sintaxi To de veu

Figures Tractament del lèxic

11

[fragment]

Mort per amor, o més aviat per falta

d’amor correspost.

Malaltia d’amor,

que ofusca el coneixement intel·lectual i domina la voluntat.

Davant la

incapacitat de superar el dolor, la mort resulta

atractiva; però la vida, per contra, estira amb els seus atributs.

Dues primeres cobles

decasil·làbiques creuades i, a cops, capcaudades.

Metonímicament, el jo poètic s’interroga

—interroga el seu cor—sobre la capacitat de superar dolors i obre un

debat entre el desig de viure i la por a la mort. Hi ha una certa caracterització

invertida: la mort positivament; la vida, terrorífica.

Hi ha un cert equilibri entre

parataxi i hipotaxi.

És notori l’ús de

seqüències en gerundi,

caracteritzant l’acció.

interrogació: v.1

metonímia: v.2

hipèrbole: vv. 9-24

imatges: vv. 17-21

Poema 29 Paràfrasis actual: Sí com lo taur se’n va fuit pel desert A Tal com el brau que fuig pel desert quan és sobrat per son semblant qui el força B quan és vençut pel seu semblant que el força, ne torna mai fins ha cobrada força B i ja no torna fins que ha recuperat la força per destruir aquell qui l’ha desert, A per destruir aquell que l’ha ofès, tot enaixí em cové llunyar de vós, C així em cal allunyar-me de vós, car vostre gest mon esforç ha confús: D perquè el vostre gest em confon el coratge, no tornaré fins del tot haja fus D no tornaré fins que del tot foragitada la gran paor qui em tol ser delitós. C la gran por que m’impedeix ser feliç.

Poema De què parla Estrofisme Versificació Ritme

Punt de vista Localització Temps

Sintaxi To de veu

Figures Tractament del lèxic

29 De la timidesa

davant la dama.

Una única estrofa o

cobla (dos quartets decasil·làbics creuats).

ABBACDDC

El jo poètic implica

la ideació d’un receptor (vós / vostre gest) causant de l’actitud del

personatge narrador.

Utilitza fórmules de

correlació comparatives (Tal

com el brau... així em cal...).

La comparació entre

un fet general metafòric i la

situació particular del jo poètic

Sintaxi!

Comparació vv.1-5.

al·literació: v. 2.

3

Poema 68 Paràfrasis actual: No em pren així com al petit vailet A No faig així com el petit al·lot qui va cercant senyor qui festa el faça B qui va cercant senyor que li faci festes tenint-lo cald en lo temps de la glaça B i li doni abric en els temps freds e fresc, d’estiu, com la calor se met, C i fresca a l’estiu, quan entra la calor; preant molt poc la valor del senyor C l’al·lot que menysprea el seu antic amo, e concebent desalt de sa manera, D avorrint la seva manera de ser, veent molt clar que té mala carrera D veu molt clar que va per mal camí (que s’equivoca) de canviar son estat en major. C en voler, abandonant-lo, millorar el seu estat. [...] Jo son aquell qui en lo temps de tempesta, E Jo som aquell que en els temps de tempesta, quan les més gents festegen prop los focs F quan gairebé tothom fa festa prop del foc e pusc haver ab ells los propis jocs, F i podria amb ells compartir els jocs, vaig sobre neu, descalç, ab nua testa, E vaig per la neu, descalç i descobert, servint senyor qui jamés fon vassall G servint un senyor que mai no va ser vassall ne el venc esment de fer mai homenatge H ni va pensar de fer mai homenatges e en tot lleig fet hagué lo cor salvatge: H i en tota baixa acció mostrà un cor salvatge: solament diu que bon guardó no em fall. G em diu només— no em falta recompensa. Plena de seny, lleigs desigs de mi tall: G Plena de seny, de mi tall els baixos desigs: herbes no es fan males en mon ribatge. H no se’n fan males herbes en ma riba, Sia entès com dins en mon coratge H és a dir que, en el meu coratge, los pensaments no em davallen avall. G els pensaments no se’m fan dissoluts.

Poema De què parla Estrofisme Versificació Ritme

Punt de vista Localització Temps

Sintaxi To de veu

Figures Tractament del lèxic

68

[fragment]

Constància de

l’amant pel que fa a l’amada, a pesar de les vicissituds més aviat contràries: la dama no se sotmet

a l’estat amorós (vv. 13-16).

2 de les 3 cobles de

què consta el poema (quatre quartets decasil·làbics creuats, més el

quartet de tornada.

Hi destaca la

regularitat.

El jo poètic es

compara al vailet i amb les gents (canviar d’amo per millorar d’estat; fer festes i jocs en

comunitat: millorar i divertir-se) per fer el contrast: el jo poètic es mostra constant

malgrat les adversitats.

Correlació

comparativa, novament.

Parataxi

Antítesi: vv. 9.12

metàfora: v.18

Poema 46, estrofes 1 i 2 Paràfrasis actual: Veles e vents han mos desigs complir Veles i vents compliran els meus desigs faent camins dubtosos per la mar. en fer camins perillosos per la mar. Mestre i ponent contra d’ells veig armar: Veig alçar-se contra seu mestral i ponent: xaloc, llevant, los deuen subvenir, xaloc i llevant, en canvi, els deuen ajudar ab llurs amics lo grec e lo migjorn, amb els seus amics gregal i migjorn fent humils precs al vent tramuntanal pregant humilment al vent de tramuntana que en son bufar los sia parcial que els sigui parcial en el seu buf e que tots cinc complesquen mon retorn. i així tots cinc aconsegueixin el meu reton.

Bullirà el mar com la cassola en forn, Bullirà el mar com la cassola al forn, mudant color e l’estat natural, mudant el colors i l’estat natural, e mostrarà voler tota res mal i mostrarà odi per tota cosa que sobre si atur un punt al jorn. que pretengui aturar-s’hi un moment. Grans e pocs peixs a recors correran Peixos grans i petits correran a salvar-se e cercaran amagatalls secrets: i cercaran amagatalls secrets: fugint al mar on són nodrits e fets, fugint del mar on han nascut i s’han criat per gran remei en terra eixiran. saltaran a terra com a gran remei. [...]

4

Poema De què parla Estrofisme Versificació Ritme

Punt de vista Localització Temps

Sintaxi To de veu

Figures Tractament del lèxic

46

[fragment]

L'autor estima a la

dama però no sap si el seu amor és correspost (. En el viatge corre molts

perills i demana als vents ( gregal, migjorn, tramuntana...) ajuda

per arribar a terra ferma.

La composició

sencera té 5 cobles de 8 versos decasíl·labs clàssics o ausiasmarquians

(4+6).

Aquí

Les escenes

augmenten la força teatral del poema : la comparació marítima (tan del

gust d’Ausiàs) ressalta valors com l'heroïcitat, la lluita contra els elements,

l’èpica; més endavant, amb l’aparició de la por (Io tem la mort per

no ser-vos absent,/ perquè Amor per mort és anul·lats), una por que pot fer confessar secrets

inconfessables (la gran paor traurà al llum los secrets / que al confés

descoberts no seran), l’autor es mostra més humà i deixa de ser un

heroi per mostrar-nos les seves febleses. Però tots els perills no minvaran la seva

voluntat.

Hi ha un equilibri

entre el progrés narratiu (parataxi), i

les seqüències explicatives o de

desenvolupament del sentit (hipotaxi).

Metàfores

continuades (1a i 2a cobla: el vent, la mar, las criatures marines).

El «jo» com a matèria lírica

March és motor i protagonista dels seus versos; tant, que arriba, en un moment culminant, a signar-ne un: «Jo só aquest que em dic Ausiàs March». L’individualisme és un dels aspectes més interessants de la seva obra. Aquest tret, que a partir del Romanticisme, al segle XIX, serà ben corrent, no deixa de sorprendre en un poeta medieval. March es despulla psicològicament i sotmet els seus dubtes i les seves inquietuds, vacil·lacions, angoixes, contradiccions, incerteses o satisfaccions a una implacable anàlisi racional. Introspecció.

Ausiàs March i els trobadors

March fa servir la poesia com a instrument per conèixer-se. Sotmetent el seu món intern a una reflexió exhaustiva, renova temes i motius preconcebuts sobre els quals la tradició trobadoresca construïa una poesia basada en l’artifici formal i l’habilitat retòrica. Hi ha doncs, ruptura amb la tradició trobadoresca per l’actitud sincera i per la manera de tractar els temes, especialment l’amor, que en ell no és mai idealitzat. També hi ha trencament en l’instrument: la llengua. És evident que el llenguatge artificiós i purament ornamental que els trobadors havien convertit en el vehicle expressiu de la poesia culta no li podia ser útil.

El català de March és viu, fins i tot conté algun dialectalisme i només alguna vegada les necessitats mètriques el forcen a introduir algun provençalisme.

5

Influències

A la Itàlia del segle anterior s’havia desenvolupat la revolució poètica dels stilnovisti, que havien aportat un nou concepte de l’amor. L’amada era per a aquests autors la «donna angelicata», ja no la noble i allunyada «domna» dels trobadors, sinó un compendi de virtuts gràcies a la contemplació de les quals l’enamorat/poeta es purificava moralment; tot això, expressat amb un cert grau de sinceritat que trencava el convencionalisme anterior. March, tot i que ha llegit els italians, se situa en un corrent a part. Les dones de què parla són humanes: amb qualitats i defectes; l’arrosseguen al pecat, li suggereixen sentiments elevats o li provoquen sentiments contradictoris.

Els seus textos reflecteixen, a més, lectures múltiples i variades: a part dels lírics italians, hi ha l’empremta d’Ovidi, dels trobadors i dels moralistes clàssics i, sobretot. dels escolàstics.

Temes i estil • Els cicles

Quasi tots els poemes d’Ausiàs March són una reflexió moral o filosòfica al voltant de les seves vivències, fonamentalment les amoroses.

Els poemes de tema amorós, els podem agrupar en dos cicles segons si van adreçats a «Plena de seny» o a «Llir entre cards». Ambdós grups de poemes evidencien les tensions, les angoixes i els desassossecs produïts per l’amor. D’altres cicles de menor extensió («Amor, amor», «Mon darrer bé», etc.) destil·len una personalitat taciturna i torturada.

Un altre cicle, el formen els Cants de mort on, segurament deprimit per la pèrdua de Joana Escorna, suma a la tristesa del moment l’angoixa que li causen uns problemes de consciència: en ells, el poeta sembla, encara, més sincer. Una altra composició important és el Cant espiritual, on March confessa a Déu, en forma d’oració, la triple tensió de saber-se pecador, de conèixer la justícia divina i la constatació de la feblesa de la seva fe. I ho expressa amb una gran força, amb moments de patetisme vibrant.

En un cert sentit, tota la seva poesia és una reflexió moral. Hi ha un conjunt de poemes, però, que destaca per l’abstracció amb què discorre sobre temes com el concepte de Bé, les qualitats de l’Amor, etc. Totes aquestes reflexions són fetes a la llum de la doctrina medieval.

• L’estil

- Llengua. Una poesia tan personal no podia expressar-se artificiosament: Ausiàs March violenta sovint la sintaxi per imperatius del vers, però també per confirmar la tensió que comunica; en aquest mateix sentit podem valorar la utilització de mots o expressions amb predomini consonàntic. El català arcaic i les necessitats del vers ja faciliten aquesta duresa, però March s’hi complau. D’aquí arrenca l’expressivitat del seu estil.

- Estrofisme. En aquest sentit March conserva la tradició dels trobadors. Usa les cobles (estrofes) de vuit versos decasíl·labs (4 + 6) amb tornada final de quatre versos que, en el cas dels amorosos inclou el «senyal» o pseudònim encobridor de la dona. Hi aplica quasi sempre, la rima creuada capcaudada (A B B A). Però es despreocupa de la retòrica del vers: utilitza rimes pobres (verbals o desinencials), força algunes terminacions, encavalca versos violentament.

Això provoca un estil aparentment descurat, però és, de fet, una nova proposta estètica.

6

• Procediments retòrics

Malgrat el menyspreu de l’elegància, March no escriu espontàniament. Els poemes de March són un exemple d’utilització eficaç de recursos tècnics. Vegeu-ne uns quants:

- Antítesi. És a dir, oposició de contraris (desig/doctrina; espiritualitat/carnalitat; satisfacció/repressió; amor/mort; somni/vida) o elements, objectes o persones (mars, vents, malalts/sans).

- Personificacions. Per fer més expressives les causes o formes de les seves tensions: l’enyorament, el pensar, el dolor, el passat, etc. són personatges que es disputen i torturen el poeta.

- La lògica escolàstica com a recurs. Format sòlidament en el pensament medieval, aquest sistema li permet analitzar minuciosament idees i sentiments.

- Lítotes. Utilitza la lítote per expressar la convulsió interior afirmar per negació («del temps present no em trobe amador»), o viceversa.

- Comparacions. Objectes, personatges, situacions són associats a la vivència que analitza. Tot un món (el del segle XV), vist amb els ulls feudals i taciturns del poeta, desfila gràcies a aquest recurs. És un dels aspectes característics de la poesia de March i un dels encants complementaris. Els temes mar, vents, medecina, vailets, ermitans, lladres, dones. són sovint recurrents.