001a com fer els textos planificats
Transcript of 001a com fer els textos planificats
1
COM FER ELS TEXTOS PLANIFICATS
Qualitat informativa
o Valorar molt bé, abans d'escriure ni una línia, què volem dir, de què parlarem. Definir bé el tema.
o Trobar els conceptes precisos per fer-ho: precisió lèxica
o Com ho volem dir ?: primer esquema de frases. Vegeu font: llibre de text, p. 258.
Qualitat argumentativa
o Quina construcció discursiva farà més convincents les nostres tesis? http://goo.gl/P0bJe9 i http://goo.gl/GnwcFV
o Primer assaig de paràgrafs
o Evitar a fons les reiteracions
Qualitat expressiva
o Domini de frases/ morfosintaxi: subjecte + verb + predicat. Pauses. Concordances. Lligams interoracionals d'acord amb la lògica argumentativa
o Riquesa lèxica. Sinonímia. Evitar barbarismes.
o ortografia excel·lent!
2
El procés de creació d’un text: les passes d’elaboració (tècnica de modelatge)
(Tant si es tracta d’una narració, com d’una descripció, un text informatiu,
o un d’argumentatiu...)
a) Planificació: pensar, informar-se, ordenar les idees,
establir una estructura o esquema previ, que es plantegi no
sols què cal escriure, sinó també en qui ordre...
b) Textualització: realitzar primer esborrany paragràfic
que expressi tots els objectius de l’esquema anterior; cercar
el to adequat al destinatari (escolar>formal>estàndard>
precisió lèxicao conceptual: escriptura tècnica o
d’especialitat, amb els conceptes propis del tema)... En
aquest punt només redactam un esborrany que caldrà
millorar i/o corregir (buscar paraules al diccionari, evitar si cal
les reiteracions amb sinonímia; utilitzar el corrector de textos
del programari processador), una producció intermèdia.
c) Revisió: passat un temps, tornar a revisar les produccions
intermèdies amb ulls crítics, avaluar-ne l’eficàcia
argumentativa, l’expressivitat: així s’aconsegueix, finalment, el
text definitiu que ha d’arribar al receptor. Quan revisam,
rellegim el text, el modificam, corregim els errors...
d) Edició: reproducció neta del resultat textual, processant-lo
d’acord amb els criteris acadèmics establerts. Document
formal final.
3
Píndoles d’utilitat
Verificar que el que diu el text sigui el que volíem dir, el que havíem pensat que volíem comunicar;
s’ha de dir en aquesta forma d’escrit (no és el mateix el que es diu en una carta, que en una lliçó, que en un currículum o un exercici escolar d’escriptura, etc.);
corregir per millorar: la correcció forma part del procés de millora de l’esborrany;
Cal prendre l’hàbit de consultar el diccionari i d’utilitzar el corrector de textos del processador;
S’aprèn a escriure escrivint (i corregint).
Pautes a vigilar
Adequació del discurs d’acord amb el tema, el receptor i el context comunicatiu (selecció del lèxic, registre lingüístic, variació lingüística). Pragmàtica.
Coherència en el processament i organització de la informació. Organització de les idees, dels conceptes, argumentació, jerarquització, relació causal; relació antitètica; presentació, desenvolupament, conclusió. Deïxi (o dixi). Anàfora, catàfora i retòrica de l’organització del discurs. (subjecte narratiu, personatges, tema, trama, història).
Cohesió en relació amb l’ús de les peces gramaticals: concordança,
ordre de la frase,
puntuació,
ús dels connectors per classificar idees i fets (d’entrada,
finalment, igualment, d’una banda); per desenvolupar una idea (és a dir, també, en efecte, ara bé); per oposar idees o fets (però, en realitat, amb tot, això no obstant, tanmateix); per establir una relació-conseqüència (perquè, per tant, doncs, a causa de, atès que); per establir relacions de condició i finalitat (si, a fi que, perquè)
temps verbals
predicació
pronominalització
sinonímia, el·lipsi, zeugma i altres figures retòriques que afecten la sintaxi.
4
Estil en relació a la riquesa i precisió lèxica, sintàctica, retòrica, (frases fetes, metàfores, comparacions, sinonímia, ironia, varietat organitzativa del discurs i ritme narratiu); mode narratiu (estil directe, indirecte, indirecte lliure, veu de la consciència), perspectiva narrativa (intern [personatge, testimoni], extern [omniscient, quasiomniscient])
Presentació en relació amb l’ortografia, la disposició del text en l’espai, l’ús d’imatges, de subratllats, d’ombrejats, de majúscules i minúscules, (domini del programes de tractaments de textos)