001a com fer els textos planificats

4
1 COM FER ELS TEXTOS PLANIFICATS Qualitat informativa o Valorar molt bé, abans d'escriure ni una línia, què volem dir, de què parlarem. Definir bé el tema. o Trobar els conceptes precisos per fer-ho: precisió lèxica o Com ho volem dir ?: primer esquema de frases. Vegeu font: llibre de text, p. 258. Qualitat argumentativa o Quina construcció discursiva farà més convincents les nostres tesis? http://goo.gl/P0bJe9 i http://goo.gl/GnwcFV o Primer assaig de paràgrafs o Evitar a fons les reiteracions Qualitat expressiva o Domini de frases/ morfosintaxi: subjecte + verb + predicat. Pauses. Concordances. Lligams interoracionals d'acord amb la lògica argumentativa o Riquesa lèxica. Sinonímia. Evitar barbarismes. o ortografia excel·lent!

Transcript of 001a com fer els textos planificats

Page 1: 001a com fer els textos planificats

1

COM FER ELS TEXTOS PLANIFICATS

Qualitat informativa

o Valorar molt bé, abans d'escriure ni una línia, què volem dir, de què parlarem. Definir bé el tema.

o Trobar els conceptes precisos per fer-ho: precisió lèxica

o Com ho volem dir ?: primer esquema de frases. Vegeu font: llibre de text, p. 258.

Qualitat argumentativa

o Quina construcció discursiva farà més convincents les nostres tesis? http://goo.gl/P0bJe9 i http://goo.gl/GnwcFV

o Primer assaig de paràgrafs

o Evitar a fons les reiteracions

Qualitat expressiva

o Domini de frases/ morfosintaxi: subjecte + verb + predicat. Pauses. Concordances. Lligams interoracionals d'acord amb la lògica argumentativa

o Riquesa lèxica. Sinonímia. Evitar barbarismes.

o ortografia excel·lent!

Page 2: 001a com fer els textos planificats

2

El procés de creació d’un text: les passes d’elaboració (tècnica de modelatge)

(Tant si es tracta d’una narració, com d’una descripció, un text informatiu,

o un d’argumentatiu...)

a) Planificació: pensar, informar-se, ordenar les idees,

establir una estructura o esquema previ, que es plantegi no

sols què cal escriure, sinó també en qui ordre...

b) Textualització: realitzar primer esborrany paragràfic

que expressi tots els objectius de l’esquema anterior; cercar

el to adequat al destinatari (escolar>formal>estàndard>

precisió lèxicao conceptual: escriptura tècnica o

d’especialitat, amb els conceptes propis del tema)... En

aquest punt només redactam un esborrany que caldrà

millorar i/o corregir (buscar paraules al diccionari, evitar si cal

les reiteracions amb sinonímia; utilitzar el corrector de textos

del programari processador), una producció intermèdia.

c) Revisió: passat un temps, tornar a revisar les produccions

intermèdies amb ulls crítics, avaluar-ne l’eficàcia

argumentativa, l’expressivitat: així s’aconsegueix, finalment, el

text definitiu que ha d’arribar al receptor. Quan revisam,

rellegim el text, el modificam, corregim els errors...

d) Edició: reproducció neta del resultat textual, processant-lo

d’acord amb els criteris acadèmics establerts. Document

formal final.

Page 3: 001a com fer els textos planificats

3

Píndoles d’utilitat

Verificar que el que diu el text sigui el que volíem dir, el que havíem pensat que volíem comunicar;

s’ha de dir en aquesta forma d’escrit (no és el mateix el que es diu en una carta, que en una lliçó, que en un currículum o un exercici escolar d’escriptura, etc.);

corregir per millorar: la correcció forma part del procés de millora de l’esborrany;

Cal prendre l’hàbit de consultar el diccionari i d’utilitzar el corrector de textos del processador;

S’aprèn a escriure escrivint (i corregint).

Pautes a vigilar

Adequació del discurs d’acord amb el tema, el receptor i el context comunicatiu (selecció del lèxic, registre lingüístic, variació lingüística). Pragmàtica.

Coherència en el processament i organització de la informació. Organització de les idees, dels conceptes, argumentació, jerarquització, relació causal; relació antitètica; presentació, desenvolupament, conclusió. Deïxi (o dixi). Anàfora, catàfora i retòrica de l’organització del discurs. (subjecte narratiu, personatges, tema, trama, història).

Cohesió en relació amb l’ús de les peces gramaticals: concordança,

ordre de la frase,

puntuació,

ús dels connectors per classificar idees i fets (d’entrada,

finalment, igualment, d’una banda); per desenvolupar una idea (és a dir, també, en efecte, ara bé); per oposar idees o fets (però, en realitat, amb tot, això no obstant, tanmateix); per establir una relació-conseqüència (perquè, per tant, doncs, a causa de, atès que); per establir relacions de condició i finalitat (si, a fi que, perquè)

temps verbals

predicació

pronominalització

sinonímia, el·lipsi, zeugma i altres figures retòriques que afecten la sintaxi.

Page 4: 001a com fer els textos planificats

4

Estil en relació a la riquesa i precisió lèxica, sintàctica, retòrica, (frases fetes, metàfores, comparacions, sinonímia, ironia, varietat organitzativa del discurs i ritme narratiu); mode narratiu (estil directe, indirecte, indirecte lliure, veu de la consciència), perspectiva narrativa (intern [personatge, testimoni], extern [omniscient, quasiomniscient])

Presentació en relació amb l’ortografia, la disposició del text en l’espai, l’ús d’imatges, de subratllats, d’ombrejats, de majúscules i minúscules, (domini del programes de tractaments de textos)