004 Nacions i Imperis (1850-1914)
56
SURT SURT AN TER IO R AN TER IO R HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 INTER NE T INTER NE T IN ICI IN ICI IN ICI IN ICI SÍN TE SI SÍN TE SI M APA DE LA UN ITAT M APA DE LA UN ITAT IN TER N ET IN TER N ET PER CO MENÇAR PER CO MENÇAR SÍNTESI M APA DE LA UNITA T
Transcript of 004 Nacions i Imperis (1850-1914)
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
INTERNETINTERNET
PER COMENÇARPER COMENÇAR
SÍNTESI
MAPA DE LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Per començar
L’enfonsament del Titànic Línia del temps
PASSA AL WEB AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Línia del temps
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mapa de la unitat
NACIONS I IMPERIS
L’IMPERIALISME
LA CULTURALA UNIFICACIÓ D’ITÀLIA I ALEMANYA
L’IMPERI AUSTRÍAC
LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS UNITS
LIBERALISME I AUTORITARISME
FACTORS
ELS IMPERIS
ÀFRICA I ÀSIA
VIDA A LES COLÒNIES
L’IMPRESSIONISME
EL POSTIMPRESSIONISME
LES PRIMERES AVANTGUARDES
LA NOVA ARQUITECTURA
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Enllaços d’interès
El Titànic Little Big Horn La reina Victòria L’imperi britànic
La colonització d’Àsia Manet Rodin Van Gogh
Cézanne Gauguin La Torre Eiffel
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La unificació d’Itàlia i Alemanya
La unificació alemanya La unificació italiana
Garibaldi
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mapa de la unificació d’Alemanya
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mapa de la unificació d’Itàlia
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Garibaldi
Garibaldi
Gènova, base de partença dels «camises vermelles»: quan vaig arribar a Gènova els primers dies del mes d’agost de 1860, la meva primera impressió va ser de sorpresa, perquè en l’expedició de Garibaldi, a la qual jo desitjava unir-me, s’hi reclutava sense cap misteri. Sostreta, per dir-ho així, a la jurisdicció del govern de Torí, Gènova semblava una mena de plaça militar, d’on el dictador treia per a Sicília les armes i les municions que necessitava. [...]
Els voluntaris, que es reconeixien fàcilment per les seves camises vermelles, passejaven sorollosament pels estrets carrers de Gènova entre el redoblar dels tambors [...] els voluntaris llançaven el crit d’adhesió que havia de conquerir el regne: Viva Itàlia i una! [...]
M. DU CAMP, Expedició de les Dues Sicílies, 1860
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’imperi austríac
Els Balcans a finals del segle XIX Nacionalitats a l’imperi austrohongarès
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Els Balcans a finals del segle XIX
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Nacionalitats a l’imperi austrohongarès
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La construcció dels Estats Units
L’expansió cap a l’Oest
Els indis i la conquesta
de l’Oest
La batalla de Little Big Horn
El creixement de la població
Origen dels immigrants
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mapa d’expansió cap a l’Oest
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Els indis i la conquesta de l’Oest americà
Els indis i la conquesta de l’Oest americà
Les planes i els camps van ser creats sense límits ni demarcacions i no ha de ser l’homequi els en posi [...]. Veig com els homes blancs guanyen riquesa a tot arreu, i també veig el seu desig de donar-nos les terres que no tenen cap valor [...].
Potser us penseu que el Creador us va enviar aquí per disposar de tot al vostre gust. Si jo em pensés que Ell us ha enviat, potser això em faria considerar que teniu dret a disposar de mi [...].
Jo no he dit mai que la terra fos meva, per fer-ne tot allò que em plagués. L’únic ésser que té dret a fer de la terra el que vulgui és qui l’ha creat. Jo reclamo tan sols els drets de viure a la meva terra i us concedeixo el privilegi que vosaltres visqueu a la nostra.
Heinmot TOOYALEKETE (cap de la tribu dels nez percés)
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El creixement de la població
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Origen dels immigrants
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Liberalisme i autoritarisme
Sistema polític alemany Sistema polític britànic Col·legi electoral britànic
Sufragistes
La finalitat del vot
Les activitats de les feministes
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Sistema polític alemany
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Sistema polític britànic
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Col·legi electoral britànic
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Sufragistes
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La finalitat del vot
La finalitat del vot
Ara que, com a resultat de la lluita per la igualtat d’oportunitats i a causa de la utilitzacióde la maquinària, ha tingut lloc una gran revolució en el món de l’economia, de manera que allà on un home pot anar a guanyar-se un dòlar honradament també hi pot anar una dona, no hi ha manera de rebatre la conclusió que la dona ha d’estar investida del mateixpoder per poder-se protegir.
I aquest poder és el vot, el símbol de la llibertat i de la igualtat, sense el qual cap ciutadà no pot estar segur de conservar allò que posseeix i, per tant, encara menys d’aconseguirel que no té.
Susan B. ANTHONY, La dona vol el pa, no el vot
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Les activitats de les feministes
Les activitats del moviment
Quan eren enviades a un lloc [...] la primera cosa que feien era hissar la bandera, llogar un local, concedir entrevistes a la premsa, citar les dones més rellevants de la localitat, visitar les diverses organitzacions –polítiques, socials i filantròpiques–, comunicara la policia que havien arribat, convocar reunions i, després de fer pintades pels carrers, vendre el diari Votes for Women i distribuir fullets. Parlaven en les reunions, guanyaven adeptes [...] escrivien al diputat local o l’entrevistaven, planificaven protestes contra la visita d’un ministre del govern, organitzaven campanyes per a les eleccions locals i, a més de tot això, aconseguien diners per a les seves pròpies campanyes i encara els en sobraven per enviar-ne a l’Administració central.
Christabel PANKHURST, Alliberades. La història de com vam guanyar el vot
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Factors
Inversió a l’estranger de les potències principals
La ruta britànicacap a l’Índia
L’emigració europea a ultramar
La ideologia imperialista
A la conquesta de l’Àfrica
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXTAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La inversió a l’estranger de les potències principals
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La ruta britànica cap a l’Índia
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’emigració europea a ultramar
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La ideologia imperialista
França va dur lliurement al Marroc la civilització, la riquesa i la pau.
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: A la conquesta de l’Àfrica
A la conquesta de l’Àfrica
[...] No és per casualitat que el Mediterrani tingui [...] d’un costat tota la civilització i de l’altre costat tota la barbàrie. [...] Està allà, davant de tots vosaltres, aquest bloc de sorra i cendres, aquesta pila inerta i passiva que des de fa sis mil anys és un obstacle al progrés universal.
Déu ofereix l’Àfrica a Europa. Preneu-la. Preneu-la, no pel canó, sinó per l’arada; no pel sabre, sinó pel comerç; no per la batalla, sinó amb la indústria; no per la conquesta, sinó per la fraternitat. Vesseu el que us sobri en aquesta Àfrica i alhora resoleu els vostres problemes socials, transformeu els vostres proletaris en propietaris. Aneu-hi, feu! Feu carreteres, ports, ciutats; creixeu, cultiveu, colonitzeu, multipliqueu.
Victor HUGO, 18 de maig de 1879
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Els imperis
Els imperis el 1800 Els imperis el 1914 Evolució de la dimensió dels imperis
Napoleó III rep els ambaixadors de Siam
La reina Victòria L’imperi britànic
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Els imperis el 1800
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Els imperis el 1914
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Evolució de la dimensió dels imperis colonials
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Napoleó III i la seva esposa, Eugènia de Montijo,
reben els ambaixadors de Siam
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Àfrica i Àsia
Les exploracions de l’Àfrica L’Àfrica el 1870
La conferència de Berlín
L’Àfrica després del repartiment colonial
La colonització d’Àsia
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Les exploracions de l’Àfrica
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’Àfrica el 1870
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La conferència de Berlín
Conferència de Berlín
Art. 34. Qualsevol potència que d’ara endavant prengui possessió d’un territori situat a la costa del continent africà, però fora de les seves possessions actuals, o bé que sense posseir-ne cap fins a llavors, arribi a adquirir-lo,com també qualsevol potència que es faci càrrec d’un protectorat, acompanyarà l’Acta respectiva d’una notificació dirigida a la resta de les potències signants d’aquesta Acta, amb la finalitat de posar-lesen condicions de fer valer les seves reclamacions, si fos el cas.
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’Àfrica després
del repartiment colonial
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Administració i vida a les colònies
Escola francesa a Senegal Missioners al Congo Les relacions de servitud
La visió d’un europeu
La visió d’un indi
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Escola francesa a Senegal, 1886
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Missioners al Congo
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Les relacions de servitud
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La visió d’un europeu
La visió d’un europeu
Anglaterra té una doble missió per complir a l’Índia: una de destructora i una de regeneradora –l’aniquilació de la vella societat asiàtica i la col·locació dels fonaments materials de la societat occidental a l’Àsia. [...]
[...] Els britànics eren els primers conqueridors superiors [...]. Ells van destruir [...] les comunitats indígenes i van extirpar la indústria indígena [...]. La unitat política de l’Índia [...] era la primera condició de la regeneració. [...]
La premsa lliure, introduïda per primera vegada en la societat asiàtica [...], és un nou i potent agent de la reconstrucció. Els nadius de l’Índia, educats, [...] estan formant una nova classe, dotada de les aptituds requerides per al govern i imbuïts de la ciència europea. [...]
Karl MARX, «Els resultats eventuals de la dominació britànica a l’Índia»,New York Daily Tribune, 8 d’agost de 1853
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La visió d’un indi
La visió d’un indi
La civilització que ens arriba d’Europa és voraç i dominant; consumeix els pobles que envaeix, extermina o aniquila les races que molesten la seva marxa conqueridora. És una civilització amb tendències caníbals; oprimeix els febles i s’enriqueix a costa seva. [...]
Profetitzem sense cap dubte que això no podrà durar sempre, perquè en el món hi ha una llei sobirana que s’aplica tant a les col·lectivitats com als individus.
R. TAGORE, discurs a la universitat de Tòquio, 1916
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’impressionisme
Manet Degas Rodin
PASSA AL WEBAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEPASSA AL WEB
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Ballarines en repòs, Degas
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El postimpressionisme
Van Gogh Cézanne Gauguin
PASSA AL WEB PASSA AL WEB PASSA AL WEB
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Les primeres avantguardes
L’expressionisme: Munch El cubisme: Picasso
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El crit, de Munch
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Les senyoretes del carrer Avinyó, de Picasso
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La nova arquitectura
La Torre Eiffel El Modernisme: Gaudí
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEPASSA AL WEB
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La Pedrera, de Gaudí
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Síntesi (I)
La creació d’estats nacionals tal com els concebem actualment és un procés que va començar amb els revolucions liberals del segle XIX. El nacionalisme, va donar forma i va impulsar els diferents processos nacionals.
En el segle XIX van tenir lloc dos processos fonamentals per als Estats Units: l’expansió cap a l’oest i la guerra de Secessió. El país es va transformar i va començar una etapa de gran creixement econòmic.
Després de les revolucions de la primera meitat del segle XIX, la situació política dels estats europeus era molt variada. Mentre que el Regne Unit i Françavan caminar lentament cap a la democràcia, altres estats van mantenir sistemes polítics autocràtics o autoritaris.
En el segle XIX les potències europees es van llançar a l’ocupació de territoris a l’Àsia, l’Àfrica i Oceania. Diferents factors econòmics, polítics, demogràfics i ideològics expliquen aquell procés.
SÍNTESI (II)SÍNTESI (II)
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 4
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Síntesi (II)
Entre el 1870 i el 1914 es van formar els grans imperis colonials. L’imperi britànic era el més gran seguit de l’imperi francès. Aquest procés d’expansió va provocar lluites i friccions entre les potències.
Les conseqüències de l’imperialisme van ser profundes. Els occidentals van crear unes formes d’administració i explotació econòmica que van alterar profundament la vida a les regions colonitzades.
Entre el 1870 i el 1914 la cultura va viure una època de gran creativitat. Els progressos i les innovacions se succeïen amb gran rapidesa i els europeus tenien la sensació d’estar al cim del progrés. D’aquí el nom de “belle époque” que s’aplica a aquest període.
