01 EL TALLER_A

MECANITZACI AGRRIA

UNITAT DIDCTICA 3: EL TALLER I FUNCIONAMENT DEL TALLER

UD 3: EL TALLER I FUNCIONAMENT DEL TALLER

EL TALLER

El taller s una installaci on es duen a terme petites reparacions del elements agraris, conservaci i manteniment de les mquines o de les eines i,de vegades, fabricaci d'algun element que es necessita. L'existncia del taller s per la necessitat de mantenir els equips i installacions agraries en bon estat per a poder realitzar una millor utilitzaci i a costos menys elevats de tot el procs agrari.2


EL TALLER

En general, les zones en que es divideix un taller sn:

Zona de treball Zona de magatzem d'eines i maquinria Zona de magatzem de matries primes i recanvis. Vestuaris i lavabos Oficina3


NORMATIVA GENERAL DE SEGURETAT I SALUT

Zones de treball amb illuminaci i aireaci adequades als treballs que van a desenvolupar-se. Sl homogeni, fcil de netejar i que no rellisqui. Corredors i zones de treball prou amples per evitar aglomeracions o que els operaris es destorben entre ells. Senyalitzaci adequada en les zones de taller. Elements que facilitin l'ordre i neteja.4


ZONA DE TREBALL

Cal que siga espaiosa per poder desenvolupar les operacions habituals i que els operaris puguen moure's fcilment. Aquesta zona est dotada de mquines i eines dels diferents llocs de treball: banc de treball amb tornavissos i trepant (taladro), trapes o elevadors hidrulics, caixoneres mbils per a mbils, prestatgeries, taulers d'eines, mquinaria per a muntatge de pneumtics i reparaci de punxades, compressor, trepants verticals.5


ZONA DE MAGATZEM D'EINES I MAQUINRIA

En l'emmagatzematge s'haur de tenir en compte la facilitat per a localitzaci fent a distribuci lgica. En aquesta zona es ficaran les prestatgeries, caixoneres, mquinaria i eines que no estiguin utilitzant i que estiguen esperant-se a ser reparades. Tots els elements han d'estar separats respecte a l'emmagatzanament i a la manipulaci i processat. Les distncies de separaci depenen de la quantitat de materials emmagatzemats, estat fsic, grau d'incompatibilitat i comportament davant foc.6


ZONA DE MAGATZEM D'EINES I MAQUINRIA

Les zones d'emmagatzematge han de tenir en llocs visibles rtuls que indiquen els materials emmagatzemats. Si s'emmagatzemen en una mateixa zona materials amb nivells de riscos distints, la senyalitzaci correspon al nivell ms greu d'inflamabilitat, reactivitat o perill per a la salut. Els extintors i altres medis ha d'estar seleccionats en funci de la capacitat de reacci dels productes, el seu estat fsic i tipus de procs de combusti.7


ZONA DE MAGATZEM DE MATRIES PRIMES I RECANVIS

s el lloc del taller en el que es guarden els materials i recanvis ms habitualment. Aquesta zona ha d'existir en tots els tallers. Cal que estiguin construts segons indiqui la normativa vigent segons el nombre d'operaris del taller. Els vestuaris, les dutxes i els lavabos han d'estar en perfectes condicions higinic-sanitries.8

ZONA DE VESTUARIS I LAVABOS


OFICINA

s l'espai on es du la gesti i administraci del taller. No han de faltar els armaris i prestatgeries on es guarden els arxius d'existncies, els inventaris de maquinria, les fulles de control en els manteniments de les diferents maquinries, els diari d'operacions del taller, agendes de treball, factures, etc. Cal que disposi de telfon, fax i equip informtic.9


ORGANITZACI D'UN TALLER AGRARI

Per organitzar el taller necessitam tenir unes llistes definides de:

Dades del taller Inventari de recanvis Inventari de mquines o tractors Proveidors

10



Tamb necessitem tenir uns formularis:

Registre dentrada Registre de reparaci Registre de sortida Pressupost de reparaci Factura de reparaci

11



Dades taller

N D C E -M P L

o m i r e c c i I F a i l a- W g e b : o g o: t i p u s12

N F

I F a x

T e l f :



Dades clientso m i r e c c i I F a i l a- W g e b : in e s :13

N D C E -M P M

N F % d e

I F a x d e s c o m p t e :

T e lf :

a q u



Dades mquinesi p d u ems e r ie T i p u s d e m o t o r q :u i n a M o d e l o

T S

T i p u s d e c o m b u s t ib le A l t r e s :

14


ORGANITZACI D'UN TALLER AGRARI Dades treballadorsN D N E -M D O A o m i r e c c i u m a i l a t a c u ju d i n e r o f ix a N: F N g r e s I F a x s s : : t o r

T e l f :

p a L c l i i o m n as d: So o l d a d P o i r n r

d a n E t l e c t r i cM i s e t ca n X i c a p i s t 15 a


ORGANITZACI D'UN TALLER AGRARI ProveidorsN D C T e E -M C L % o i m r e o: m i r e : c I F : lf : a n i l : t a it c t e c r n c t e d i : i t : C f a c r e t u d r a16

C c i N F a

o

d

i :

I F x

: :

Ti t d i s p

i p uo n i b

s :l e :


ORGANITZACI D'UN TALLER AGRARI Inventari de recanvisC P M U C D V o n c e p t e T ip u s :

r o v e id o r a g a t z e m b ic a c i o s t a t a a l o r : d e G lt i m u a a n d e y : P c o m r e u p r a c ia :17

v e n :

t

l e x is t n


ORGANITZACI D'UN TALLER AGRARI Treball de m d'obraC D P o d d ef i e i n : a : : T e m p s :

e s c r i p c i r e u h : o r a

T o t a l

18


ORGANITZACI D'UN TALLER AGRARI Pressupost factura Sumarem el pressupost peces pressupost feina per horao r o a b o a a s t a l o g ic n v a a t : r d c e e i d t z e c G l t i m e l i u a a e x n d y P: e i s r e c t o n u m c v p i a e : n r a p t e o r m T i p u s :

ms

ela p

C P M U C D V

C D Pt a :

o d i d e f e i n e s c :r i p c i r e u:

h :

o r Ta e m :

T o t a l

19


EQUIPS D'UN TALLER AGRARI

Banc d ajustament: lloc de feina del mecnic.

Pot sser de fusta o metlic Ha dsser robust , per evitar que es pugui moure. La part davantera dur dos calaixos per guardar eines i pees. A la part superior hi ha els perns de banc.

20



Banc d ajustament:

21


EQUIPS D'UN TALLER AGRARI Perns de banc: Serveix per subjectar entre les seues mordases les peces que shan de treballar manualment, mitjanant la llima, serra, etc. Aquestes mordases s'obrin i es tanquen accionant una maneta. Per utilitzar-lo, en primer lloc es gira la manivela per obrir les mordases del tornavs; a continuaci, es tanquen les mordases amb un moviment lent per no danyar la pea. Hi ha de diferents tipus i tamanys per, la manera d'utilitzar-los s semblant. Tipus: parallels, articulats, giratori parallel, parallel de petites dimensions,etc. 22



Perns de banc:

23



Perns de banc:

24



Exemple: Si se ha de subjectar una pea que hem de llimar, sha de subjectar en el pern del banc de forma paralela, procurant fixar-la a les mordales i tinguent en compte que no han de sobresortir ms de 5mm, per no rompre els dents de la llima per vibraci. Les cares llimades es protegeixen per mordales supletries de llauna o plom.

25



Altres elements de subjecci

Perns de m o estenalles Perns daxaifar Mordassa per subjectar tubs Subjecci de diferents prfils Subjecci de redons o perns

26


Eines per subjectar

Mordasses per a tubs

s molt prctica, i quasi necessria, quan es treballa amb tubs sobretot si sn de poc espesor. Com tenen molts punts de contacte amb el tub, hi ha prou amb fer poca presi per a que les peces queden fortament subjectes.

27


Eines per subjectar

Mordasses per a tubs

28



s correcte de les pernes :

Mai sha dusar un martell per afluixar o pitjar una perna el pes del cos s suficient. Sempre sha d usar una perna suficientment gran per les peces o tipus de feina a subjectar. Per subjectar peces redones es pot usar metall tou o de fusta dura per evitar el relliscament de peces.

29


EINES

Alicates

Sn eines manuals que serveixen per subjectar xapes, tallar o doblegar petitis fleixos i fils, montar arandeles elstiques Es fabriquen amb acer estampat. Els tamanys ms comuns sn 5, 8 i 10 polades de longitud. Hi ha molt de tipus que es diferencien per la forma de les seues boques i segons per a que s'utilitzen.30


EINES

Tipus d'Alicates

Alicates universals: poden tallar filferro de petit dimetre . Pels electricistes duen allants de goma o plstic. Alicates de punta allargada:Susen per la subjecci de peces petites. Alicates de punta amb moll: Serveixen per montar o desmontar anells de seguretat per eixos , poden tenir la punta recta o curva. Alicates de punta corbada: Serveixen per montar i desmontar anells de seguretat per forats. 31


EINES

Tipus d'Alicates

32


Eines per subjectar Estenalles Sn eines de dos braos, trabats per un eix, serveixen per subjectar peces o per tallar. Estenalles de fuster: Susen per lextracci de puntes , tallar i en ocasions eines de subjecci. Estenalles de pern o de m: Sn una espcie d'estenalles que susen per subjectar peces petites per foredar-les i tamb o per llimar petites peces en xafl. Poden servir tamb com auxiliar en altres treballs de subjecci. 33


Eines per subjectar

Estenalles

34


EINES DE MEDICI Regle graduat s una eina utilitzada per mesurar, traar o comprovar magnituds lineals. Pot ser de fusta, metall o plstic i la longitud varia, normalment t 30 cm de longitud. El regle es troba graduat en mm i cm, per algunes tamb ho estan en pulgades ( 1 pulgada = 25,4 mm). Per traar, mesurar o comprovar damunt una superficie, es colloca el regle en el lloc precs i es realitza la mesura o la marca amb claretat. Neteja peridica per no embrutar el suport en el 35 que es treballa.


EINES DE MEDICI Regle graduat

36


EINES DE MEDICI Doble decmetre

s un regle amb una longitud graduada de 200 mm, amb les seues dos vores biselades. Una d'aquestes vores est graduada en mm i l'altra en mitjos milmetres. En l'actualitat es fabriquen en plstic i duen en la part central una revora o bot que serveix per a manejar-lo amb suavitat. El doble decmetre noms s'utilitza per a mesurar i transportar mesures, mai s'utilitza per traar.37


EINES DE MEDICI Escalmetre

Sn regles de forma triangular generalment de 300 mm de longitud, fabricades en plstic, metall o fusta, damunt els quals estn graduades sis escales diferents.

38


EINES DE MEDICI Calibre o peu de rei

s un aparell de mesura directa, de gran utilitat en la indstria, en infinitat de comeros i sobretot en el taller, per a realitzar mesures lineals de fins a uns 150 mm i una apreciaci normal de 0,05 mm, encara que s'enfabriquen de fins 0,02 mm. Consta fonamentalment d'un regle graduat acabat en un escaire (que du impressa una graduaci milimtrica), un cursosr o corredera tamb acabat en escaire (que du impresa una graduaci especial), i una vareta o llengeta que sobreeix de l'extrem del regle principal.

39



40



41



Nonio: s el fonament del calibrador i de molts altres aparells de mesura, tant lineals com angulars, nombroses mquines de precisi duen imprs aquest sistema per poder realitzar desplaaments d'alguns dels seus comandaments amb la precisi necessria. Les mquines industrials com el torn i la fressadora duen marcats diferents nonios en els eixos de desplaament del seus carros.42



Amb el seu calibrador es poden realitzar tres tipus de medicions com sn: Mesures exteriors dels objectes, utilitzant les pates o boques. Mesures interiors, utilitzant les fulles de tall del calibre. Mesures de profunditat, mitjanant l'utilitzaci de la vareta o llengeta.

43


EINES DE MEDICI Gonimetre. s un aparell amb que es pot determinar el valor d'un angle amb prou precisi. Format principalment per un cercle graduat en graus, un nonio circular, un regle mbil i un suport amb diferents superfcies de referncia.

44


EINES DE MEDICI Micrmetre o plmer S'utilitza en mesures de precisi. Per utilitzar-lo, es colloca entre les dues boques o extrems el material a mesurar, tancant-se aquelles fins que hi hagi un ajustatge anb el material. Mai s'han de forar. El cos fixe est graduat amb divisions curtes (0,5 mm) i llargues (1 mm). El cos mbil, tambor del tornavs micromtric, est graduat en centsimes; el valor de cada volta s 0,50 milmetres. La lectura s'obt al afegir a les divisions les centsimes indicades en el tambor.

45


EINES DE MEDICI Micrmetre o plmer

46


EINES DE MEDICI

Flexmetre i cinta mtrica

s una eina que serveix per a mesurar i marcar. Es troba enrotllat i protegit en una carcassa metllica o de plstic. La seva longitud s variable i est dividit en milmetres i centmetres. S'utilitza com el regle graduat, per amb l'avantatge d'ocupar menys espai i poder mesurar o marcar damunt superficies ms grans. Quan s'acaba d'utilitzar, s convenient enrotllarlo en la seva carcasa i no doblegar-lo, perqu es deteriora amb facilitat.47


EINES

Eines de medici Metre o flexmetre

48


EINES

Eines per subjectar Sergent o gat Permet subjectar qualsevol pea a un banc de treball. D'aquesta manera es realitzen alguns treballs amb ms comoditat. Tamb pot utilitzar-se per subjectar dos peces que s'han pegat, fins que el pegament o cola sequi. La pea es colloca en un lateral del banc de treball entre l'empunyadura i el cos metllic del moix. Desprs, s'apreta amb la femella del gat fins que la pea queda subjectada.49


Sergent o moix

50


EINES

Eines per tallar El seu tamany i forma depenen de la secci a realitzar. Tallador articulat de tall frontal Tallador articulat de tall vertical per fils Talla varilles Talla tubs Tissores de tallar xapa

51


EINES

Eines per tallar

52


Eines per tallar Tisores d'electricista s una eina formada per dues tallants i que, mitjanant l'acci d'aquestes, permet l'esquinament o tall del material. Sn curtes i robustes. S'utilitzen per tallar paper, cartr, fils i cables de petita secci i sobretot per a llevar l'allant dels cables.

53


Eines per tallar Tisores de xapa

Sn d'acer i s'utilitzen per tallar xapa de poc grossor per a talls rectes o corbs. Si la xapa s molt gruixuda es poden recolzar en la taula o en el pern de banc.

54


Eines per tallar Cter Ens serveix per a tallar material, fent pressi manual damunt aquest. Depenent del gruix del tallant podrem tallar paper, plstics, cuir,fusta, etc. Per als talls rectes s'utilitza de recolzament un regle metlic i conv posar una taula o cartr baix per a no tallar ni rallar la taula.

55


Eines per tallar Tallatubs s un tipus de tallant especial per a tallar tubs. El tub es colloca entre el tallant i el tornavs. S'estreny aquest fins que el tallant es clavi al tub. Es fa girar l'eina al voltant del tub i cada volta s'estreny un poc ms el tornavs, fins que el tub queda tallat.

56


Eines per tallar Cisalla Aquesta consta d'una carcassa i dues tallants: una fixa, acoblada a la taula, i l'altra mbil, acoblada a un pont que rellisca, en moviment ascendent i descendent, damunt unes guies verticals collocada als costats de la taula. El moviment es realitza mitjanant un tirant que uneix el pedal d'accionament amb el pont mbil. El tallant fixe t la fulla parallela al pla de la taula i la mbil lleugerament inclinada, de manera que el tall del material es va realitzant progressivament.57


Eines per tallar Cisalla

58

01 EL TALLER_A

Documents

Transcript of 01 EL TALLER_A