UNA FINA CAPA DE VIDA DEL PLANETA TERRA

La biosfera és la part de la Terra en què es desenvolupen els organismes vius, que comprèn la regió inferior de l'atmosfera, els mars i les capes més exteriors del sòl. Aquesta capa relativament prima d'aire, terra i aigua és capaç sustentar la vida. Abasta des d'uns 10 Km d'altitud en l'atmosfera fins el més profund dels fons oceànics. En aquesta zona la vida depèn de l'energia del Sol i la circulació de l'escalfor i nutrients essencials.

LÍMITS DE LA BIOSFERA

La Biosfera s’ha mantingut suficientment estable al llarg de cents de milions d'anys com per permetre l'evolució de les formes de vida que avui coneixem.

Organització de la vida

ELS BIOMES

El clima condiciona el tipus de vegetació d’una determinada zona de la Terra. La diversitat de regions climàtiques del nostre planeta produeix una àmplia varietat de biomes, grans comunitats d’organismes vegetals i animals.

Els principals biomes són:La tundra: regions àrtiques amb climes freds, polars o nivals.La taigà: zones de clima humit i fred.El bosc temperat i el bosc mediterrani: zones de clima temperat.L’estepa i la praderia: àrees de clima continental, relativament àrides.La sabana: regions àrides tropicals.El desert: zones de clima àrid i sec.La selva tropical: àrees equatorials amb climes càlids i plujosos.

Les condicions climàtiques: temperatura, pluges, llum... condicionen la distribució d’aquests biomes en el planeta Terra, així com la presència de zones de transició més o menys àmplies.

6. Ecosistema L’ECOLOGIA

Ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el lloc on viuen, és a dir, el seu medi ambient. (Ernst Haeckel)

L’ecologia estudia les relacions entre els individus de les diferents espècies que conviuen, és a dir, la biocenosi, i les interaccions que s’estableixen entre ells i les condicions físicoquímiques del lloc on habiten, l’anomenat biòtop.

La biocenosi és el conjunt de totes les poblacions que viuen en un mateix lloc. Una població és el conjunt d’individus de la mateixa espècie que habiten en un mateix lloc i en un mateix moment.

El biòtop és el conjunt format pel medi, el substrat i els factors ambientals que afecten els éssers vius.

Conjunt de diferents espècies que viuen en un entorn físic comú, les funcions dels quals es complementen

XARXA D’INTERACCIONS

FACTORS ABIÒTICS:

El medi: el conjunt de substànices que constitueixen el fluid que envolta els éssers vius. Existeixen dos medis: l’aeri i l’aquàtic.

MEDI AQUÀTIC: constituït pels mars, els rius, els llacs… (70% del planeta)

MEDI AERI: és el fluid format per la zona de l’atmosfera propera a la superfície terrestre. 21% oxigen, 78% nitrogen, 0,03% diòxid de carboni, vapor d’aigua…

El substrat: és el conjunt de substàncies que formen la superfície on els organismes es fixen, s’aguanten o es desplacen. Són substrats: el sòl, l’aigua, el cos d’altres éssers vius…

SÒL: és el més important i està format pels productes resultants de l’alteració de les roques i les restes orgàniques dels éssers vius.

AIGUA: és el substrat propi del medi aquàtic. Els animals que hi viuen tenen adaptacions especials.

EL COS D’ALTRES ÉSSERS VIUS: és el substrat dels organismes paràsits, o organismes que viuen en cadàvers animals o vegetals.

La tènia o solitària és un paràsit intestinal de molts mamífers

Els factors ambientals

LA TEMPERATURA: La vida es concentra entre els intervals d’uns quants graus sota zero fins als 50ºC

LA LLUM: la radiació solar comprèn un ampli espectre de longituds d’ona

LA HUMITAT DE L’AIRE és el vapor d’aigua que hi ha en l’atmosfera

LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA: és la força per unitat de superfície que exerceix el pes de l’aire. A mesura que augmenta l’altura, la pressió atmosfèrica disminueix, i amb aquesta, la quantitat d’oxigen disponible

PRESSIÓ HIDROSTÀTICA: és la força per unitat de superfície que exerceix l’aigua.

La vicunya viu a una gran altitud a la serralada dels Andes

Els peixos disposes de mecanismes per regular la pressió hidrostàtica

LA SALINITAT: és la concentració de sals minerals dissoltes. En general el medi intern dels organismes és menys salat que l’aigua del mar i més salat que l’aigua dolça.

ELS CORRENTS DEL MEDI: són els moviments interns que tenen els fluids aigua i aire.

LA CONTAMINACIÓ: alteració de les propietats d'un medi per incorporació, generalment deguda a l'acció directa o indirecta de l'home, de pertorbacions, materials o radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura i la funció dels ecosistemes afectats

El salmó és un peix capaç de viure en aigües dolces i salades.

L’anèmona s’aprofita dels corrents marins per a la seva alimentació

ELS FACTORS BIÒTICS Són els factors condicionants en el desenvolupament d’una espècie i les relacions interespecífiques que s’estableixen.

LA COMPETÈNCIA: rivalitat d’interessos entre espècies que lluiten per un mateix recurs.LA DEPREDACIÓ: Inhibició o interferència d'un organisme en el creixement d'un altreEL PARASITISME: Introducció en un organisme i utilització per aquest organisme dels materials energètics i plàstics que li són necessaris per a viureEL COMENSALISME: Dit de l'espècie que viu a càrrec d’una altra.EL MUTUALISME: Associació entre dues espècies de manera que se'n beneficiïn totes dues. LA SIMBIOSI: Estat d'interdependència fisiològica equilibrada de dos o més organismes de diferents espècies en el qual no són estimulats, de manera permanent, mecanismes de reacció defensiva.

Els organismes fotosíntètics són productors per tant són autòtrofs, com per exemple els protòfits i els vegetals. Els animals, en canvi, són heteròtrofs ja que han de consumir la matèria orgànica ja elaborada a causa de la incapacitat de produir-la pel seu compte.

Per aquest motiu, dintre d’un ecosistema se’ls designa com a consumidors, a diferència de les plantes, que són els productors primaris. Alguns s’alimenten directament de la matèria vegetal, els anomenats fitòfags, i altres, d’animals, els anomenats zoòfags o predadors.

Entre aquests diferents grups d’ésser vius es poden establir diferents piràmides alimentàries, on el nivell superior, que és més petit, s’alimenta del nivell immediatament inferior.

Piràmide alimentària. Ecosistema

Marítim