Els primers fredsMiquel Blay

Grup sedent tallat en marbre blanc

MNAC / MAM. Barcelona1891-1892

Realisme

Miquel Blay(1866-1936)

Miquel Blay, va realitzar aquesta obra a Roma i l’exposà per primera vegada a l’Exposició Nacional de Madrid l’any 1892, on va tenir una acollida extraordinària i aconseguir la Primera Medalla del certamen.

L’any 1893, la presentà a la sala Parés de Barcelona, en una exposició col·lectiva del cercle artístic de Sant Lluc, del qual Blay era membre.

Centre Artístic de Sant Lluc Va ser fundat pels germans Josep i Joan Llimona el al carrer del Pi.

La voluntat que els mogué a fundar el Cercle Artístic de Sant Lluc va ser l'esperit de compromís amb la fe cristiana i un profund amor a la terra pròpia. Aquestes dues vessants ideològiques, lligades al foment de les Belles Arts, configuraren els punts essencials dels estatuts de l'Entitat.

Èdip a Colonna1882Jean-Baptiste Hugues Musée d'Orsay

En el procés de creació d'Els primers freds, l'escultor primer duu a terme una versió amb les figures vestides i després una altra amb les figures nues, que és la definitiva. Ambdues versions són fetes a Roma.

Els personatges van vestits i es presenten arraulits per les baixes temperatures de l'hivern.Esbós d’estil Realista, que podria entroncar amb la tendència que es duia a terme en la ciutat natal de Miquel Blay dins l'Escola d'Olot.

D’estil Simbolista, corrent contemporània a l'obra de Blay arrel del Cercle Artístic de Sant Lluch.Els personatges nus, perden en realisme i es converteixen gairebé en una al·legoria que ens mostra a dos personatges totalment desemparats, perduts.

Entre el Realisme i el Simbolisme

gest emotiu i tendre de la nena (recolza tendrament el seu cap damunt la clavícula de l’ancià a la recerca de la seva protecció)

dues figures nues assegudes en un banc d’un parc, arraulides de fred i de misèria.

vell barbat amb un posat resignat

les mans unides de l’ancià ens remeten a un cru hivern

REPRESENTACIÓ IDEALITZADA DEL SOFRIMENT HUMÀ

On queda plasmat, amb un cru realisme, la pobresa i la misèria que pateix la humanitat.

El temps anecdòtic però que transcendeix l’anècdota per tornar-se un símbol. És símbol universal de la pobresa i la misèria que pateix la humanitat.

Influència de Rodin al fugir de la superficialitat a la recercar d’explicar l’ànima interior dels personatges representats.

La confluència de les dues façanes, la presideix l’escultura de Miquel Blay:

La cançó popular catalana

Miquel Blay va col·laborar amb Domènech i Montaner en el Palau de la Música Catalana