Manresa, abril 2013

Exemplar número 7 Coordinació Josep Xicota

El reportatge 1. Text, Josep Xicota Manresa i el seu entranyable “carrilet”

Conegut popularment com “el carrilet” el tren anomenat en primera instància Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga, sense ser el primer projecte ferroviari fet realitat a casa nostra, si que ha estat, indubtablement, el que ens ha deixat una empremta i un record més entranyable. El projecte, redactat el 1879, es va començar a fer realitat un parell d’anys més tard després de la seva aprovació a les Corts i la conseqüent publicació d’una Reial Ordre. La concessió administrativa del tranvía a vapor de Manresa a Berga va recaure en la persona de Mariano Puig i Valls, el 7 de maig de 1881. És evident que darrera d’aquest projecte, que

prioritzava el transport de mercaderies al de passatgers, hi havia forts interessos econòmics i empresarials. Així doncs, la companyia creada per a

la seva explotació estava formada per la majoria d’industrials cotoners de la vall del Llobregat que veien en el tren el nou mitjà de transport ideal per fer arribar les bales de cotó als seus centres fabrils, alhora que una sortida als seus productes manufacturats, a més a una velocitat fins aleshores inimaginable. Per això en l’accionariat principal s’hi troben els Rosal, Pons, Viladomiu, Monegal, Soldevila o Sedó, entre altres, que van invertir en la línia i exigir, en molts casos, que el traçat passes per la seva colònia. En un principi es pensava fer arribar el tren fins a Berga, però dificultats d’ordre orogràfic -Berga està més elevada que la resta del traçat de la línia- a més d’interessos particulars, feren que el projecte no prosperés. De manera cronològica, el 17 de desembre de 1884 s’inaugurava el tram de 15 km. entre l’anomenada estació de Manresa Alta i la població de Sallent, passant per Santpedor. El 20 de setembre de 1885 ho foren els 19 km. que unien Sallent i Puig-reig, i el 9 d’abril de 1887 s’acabaven els 15 km. que separaven aquesta població d’Olvan-Berga, final de la concessió. L’estació de “Manresa-Riu” Al Passeig del Riu s’establí una estació de càrrega, anomenada Manresa-Riu, que n’era l’origen de la línia, amb la idea d’enllaçar-la amb la coneguda popularment com estació del Nord, que va veure arribar el primer tren el 3 de juliol de 1859, i facilitar així el transbordament de passatgers i mercaderies entre ambdues línies ferroviàries. L’estació era formada per una gran esplanada, amb un edifici d’habitatges destinat als treballadors, a banda d’oficines de la companyia. Avui aquest espai és ocupat per la plaça del Mil·lenari, un parc infantil, zona de jocs, aparcament i la Carpa del Riu.

Tren de vapor a punt d'entrar a Manresa, a l'alçada de la barriada de Sant Pau, en un viatge que es va fer la tardor de 1994 entre Monistrol i Sallent.

Any 1909. Estació “Manresa-Riu” i la confluència de la via estreta del carrilet amb la de via d'ample ibèric a l'estació dels "Ferrocarriles de Hierro del Norte de España”.

El 1890 s’aprovà el projecte d’enllaç, d’uns tres quilòmetres aproximadament, entre les dues estacions que fou inaugurat oficialment el 20 de gener de 1891. Dita connexió creuava el riu Cardener a través d’un pont de ferro de vint metres de llargària, pel costat del de Sant Francesc, que s’endugué l’aiguat del 12 d’octubre de 1907. Aquesta catàstrofe va malmetre a més una trentena de vagons i màquines de tren que es trobaven estacionades al baixador de Manresa-Riu. Una curiosa llegenda manresana ens parla d’una locomotora, que encara no s’ha trobat, que fou arrossegada per l’aigua fins a desaparèixer al Bullidor, nom que rep el salt d’aigua situat sota el Pont Vell.

La nit del 24 de gener de 1939 l’exèrcit republicà en retirada va dinamitar el pont de ferro, destruint-lo de nou, i ja no es va tornar a construir mai més. Només un pilar al mig del Cardener i prop de la Carpa del riu, ens recorda encara ara aquesta connexió entre les dues xarxes ferroviàries de la comarca. La línia del carrilet, després de l’estació de Manresa-Riu, continuava per l’actual carrer de Francesc Moragues, aleshores conegut amb el nom de Fonollar, travessava la carretera de Cardona i, tot descrivint una gran corba, seguia per l’actual passatge Sinera i de Salvador Espriu fins arribar al carrer del Bruc el qual superava a través d’un petit túnel. Després passava per darrera de l’escola Renaixença (Generalísimo Franco durant la dictadura franquiste) fins arribar a l’anomenat “Apeaderu” (primer fou el de Guimerà i després, un cop tancat aquest, el del Primer de Maig) i, des d’allà, a l’estació de Manresa-Alta. L’any 1924 la Compañia General de Ferrocarriles Catalanes va enllaçar Manresa amb Barcelona per la vall del Llobregat. Aquesta segona xarxa ferroviària feia perdre a l’estació de Manresa-Riu tota importància estratègica com a element connector entre la capital del Bages i la ciutat Comtal.

Ampliació de la línia i aspectes socioeconòmics A començaments de 1893, la línia es veia completada i estesa amb l’atorgament a la Companyia de la concessió, per un període de noranta-nou anys, del tram comprés entre Olvan-Berga i Guardiola-Bagà, de 21 km. que fou inaugurat el 21 de novembre de 1904. Entrat ja el segle XX, concretament el 1914, s’obria la línia que enllaçava Guardiola amb Castellar de N’Hug, l’anomenat Clot del Moro, de 12 km. per iniciativa de la Compañía General de Asfaltos y Portland Asland. La fàbrica del Clot del Moro, reconvertida actualment en un museu, fou la primera d’Espanya en fabricar ciment portland. Aquesta via tenia una amplada de 60 cm, gairebé de joguina. Malgrat un cert afany modernitzador i expansionista res era improvisat. L’avanç de l’energia basada en la màquina de vapor i la seva aplicació al món industrial feia necessari l’ús d’ingents quantitats de carbó. Això no fou cap

Històrica fotografia de l’andana de l'estació del Nord (1952), tot esperant l'arribada a Manresa de l'Orfeó Català.

L’Estació de Manresa-Alta als anys cinquanta. Baixador al carrer Primer de Maig a primers dels anys setanta.

obstacle per als prohoms i magnats manresans, puix que a la conca Berga-Fígols hi havia carbons i lignits en gran quantitat i qualitat. Aquest fet i, perquè no, la visió de possibles beneficis en l’explotació de la línia justificaven sobradament la construcció d’aquestes infraestructures ferroviàries. D’altra banda a les darreries del segle XIX s’accentuà el canvi de la societat agrícola en favor d’una de tipus mixt agrària-industrial que va facilitar l’aparició de la gran burgesia a la comarca del Bages, lligada sobretot a la industria tèxtil. Això provocà una forta pèrdua de població allà on no s’invertí en el sector i, de retruc, els conseqüents fenòmens migratoris. Tot plegat va suposar l’augment dels nuclis urbans industrialitzats a les ribes del Llobregat, com les colònies fabrils, i el conseqüent benefici d’una minoria patronal.

A Manresa, aquesta nova burgesia que remenava els diners -els Pons i Enrich, Herp, Portabella, Batlles o Argullol- fou la que va dur

endavant tot un seguit de realitzacions urbanes, com ara el telègraf elèctric, la conducció d’aigua potable, l’obertura de nous carrers i carreteres, la fundació de Casa Caritat o de la Caixa de Manresa, entre altres. Arriben els temps de màxim esplendor del carrilet L’any 1924 fou excepcional en la història del carrilet manresà en establir-se la connexió entre l’estació de Manresa-Alta i Martorell. La ciutat quedava dotada així de dues línies que unien la capital del Bages amb Barcelona, a la vegada que s’aconseguia enllaçar el Cremallera de Montserrat, construït el 1892, amb una línia regular ferroviària. A més a més la Companyia signà un acord amb l’empresa Solvay que va permetre la construcció d’un ramal de Manresa a Súria per transportar les sals potàssiques que s’extreien en aquesta població d’ençà del 1918. És des d’aquest moment i fins l’esclat de la Guerra Civil quan es produeix l’època de màxim esplendor del carrilet, constituït pràcticament en l’únic mitjà de transport de les comarques per on circulava, fent evident el progrés i la pujada del nivell de vida dels diferents nuclis del Bages i del Berguedà que travessava. Cal recordar que el transport de viatgers per carretera no s’implantà de manera regular fins a principis dels anys 30. D’altra banda es produí un desplaçament de la població rural disseminada cap a la dreta del Llobregat, per on passava el tren, Gironella i Sallent en són uns clars exemples, i fins tot el desplaçament del propi nucli municipal, com fou el cas de Navàs. L’any 1935 la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans realitzava tres viatges diaris, d’anada i tornada, entre Manresa i Guardiola, que augmentaven a cinc els dies festius. Els 71 km. de recorregut es realitzaven en un temps “rècord” de tres hores i vint minuts. A final d’aquest mateix any es va suprimir la circulació de combois de viatgers entre les estacions de Manresa-Baixador, al carrer Guimerà, i Manresa-Nord. En esclatar la Guerra Civil prengué força el fenomen de col·lectivitzacions i autogestió d’empreses. El 21 de juliol de 1936 els treballadors de la Companyia, reunits en assemblea al Teatre Conservatori de Manresa, decomissaren tot el material mòbil i fix de les diferents línies de l’empresa alhora que nomenaren un comitè que va prendre al seu càrrec, en règim autogestionari, l’administració de la Companyia. Postguerra i crisi del carrilet Els efectes del conflicte bèl·lic i la recessió econòmica que seguí a la fi de la Guerra Civil incidiren molt negativament en el funcionament normal dels ferrocarrils. D’altra banda la signatura de diversos convenis entre els anys 30 i 40 va dividir l’explotació de la línia del carrilet en sentit nord en dues empreses diferents: Manresa-Olvan depenia d’EFE (Explotación de Ferrocarriles del Estado) i Olvan-Guardiola de la CGFC (Companyia General de Ferrocarrils Catalans). Ja als anys 50, mentre RENFE implantava progressivament les màquines Diesel, el carrilet continuava emprant màquines de vapor.

Locomotora arrossegada per la riuada del 12 d'octubre de 1907.

Vista de l’estació de Manresa-Riu, als anys quaranta, amb l’edifici d’habitatges pels treballadors al fons i la farinera Albareda a l’esquerra.

L’afecció urbanística a la ciutat L’estesa de vies pels carrers de la ciutat era considerable com podeu imaginar. El 21 de juliol de 1964 la “Dirección General de Transportes” va autoritzar l’aixecament de les vies des del Baixador del carrer Saclosa fins a l’estació de Manresa-Riu, que es feu efectiu al maig de l’any següent, durant l’alcaldia de Ramon Soldevila i Tomasa. Per aquest tram, a principis de la dècada dels 60, només hi circulava el tren dels Reis per obsequiar els fills dels treballadors de la companyia i que anava d’Olvan a Manresa-Riu, parant a cada poble o Baixador a fi de lliurar els regals al més menuts. El 6 de gener de 1963 hi va circular l’últim tren. Fins aquest moment l’estació de Manresa-Riu havia funcionat com enclavament de vagons i zona de mercaderies.

L’espai que ocupaven les vies i l’andana de “l’Apeaderu”, com era conegut popularment en aquell temps, és ocupat avui pel pàrquing públic de Saclosa. Aquest baixador del carrer Guimerà va actuar durant molts anys com a estació de terme de tots els trens de viatgers de la línia Manresa-Guardiola, i més endavant de Manresa a Barcelona. El Ple municipal del 25 de febrer de 1966 va aprovar la seva supressió i trasllat a l’alçada del carrer Sant Josep, que no es feu efectiva fins uns tres anys més tard. El juny de 1972, la FEVE (Ferrocarriles de Vía Estrecha) va autoritzar la supressió de quatre passos a nivell i dues barreres que hi havia a Ginjoler i a l’actual carrer València, així com les barreres de Guimerà i Saclosa. Molt més ençà, el 1983, la prolongació de fins gairebé un quilòmetre del túnel de Santa Clara, va permetre la construcció al seu interior del baixador subterrani de Viladordis. Finalment, el desembre de 1997, es va enderrocar el pont de l’antiga via del tren de Súria que va permetre la urbanització de tot el sector de les Bases de Manresa-Font del Gat. Adéu a 80 anys de carrilet... Amb la clausura de la línia del Clot del Moro, l’any 1963, el carrilet va fer el darrer intent de moder- nització a fi de competir amb l’incipient tràfec rodat. Però la disminució en la producció del carbó i el continuat augment del dèficit feren prendre a la Companyia, una postura d’arraconament i oblit de la línia. S’anaren reduint els serveis fins a quedar un sol tren al dia en cada sentit, l’anomenat “correu”. L’aprovació del projecte del pantà de la Baells donà a la Companyia una bona excusa per a la seva clausura. El 2 de maig de 1972 quedà suspesa la línia Olvan-Guardiola. L’1 de juliol de l’any següent es feia el mateix entre Olvan i Balsareny i, finalment, es

suprimí el tren des d’aquesta població fins a Sallent.

Estacions de la línia Manresa-Riu Manresa (Baixador) Manresa-Alta Santpedor Sallent (Estació) Sallent (Plaça)

Vilafruns (Baixador) Vilafruns (Mercaderies) Balsareny Rabeia (Baixador) Navàs Ametlla (Baixador)

Vidal Puig-reig (Estació) Puig-reig (Baixador) Prat (Baixador) Viladomiu (Baixador) Gironella

Olvan-Berga La Baells Cercs Fígols Collet (Mercaderies) Guardiola de Berga

Imatge de l'últim tren que va sortir del Baixador, situat a la prolongació del carrer Guimerà, el 6 d'octubre de 1969 a un quart de dues del migdia.

L’Estació d’Olvan-Berga

Fotografies publicades; autors i propietat intel·lectual: Jaume Pons, Joaquim Vert, Agustí Soler Mas i Ricard Rincón. La resta pertanyen a l'Arxiu Comarcal del Bages. Aquesta important documentació, juntament amb d’altra, ens l’ha facilitat l’amic i historiador manresà Francesc Comas. Editorial

Com veieu no hem entrat en detalls sobre els diferents canvis tecnològics que va patir la línia al llarg d’aquests, aproximadament, vuitanta anys d’història. Òbviament les primitives màquines de vapor i aquells vells vagons de fusta van donar pas a d’altres de nova generació. Però, sense fer-ho de manera manifesta, ens hem quedat amb l’entranyable “carrilet” de finals del segle XIX i amb una certa enyor d’aquella tranquil·litat de les esperes i la lentitud del paisatge rera els vidres de les finestres de fusta. De les anècdotes que hem pogut recollir només n’esmentarem una que ens ha sobtat de manera especial. Sembla ser que, en més d’una ocasió, el tren va patir sonats atracaments a l’estil dels Western’s americans.

Paradoxalment, mentre que fou el “progrés” una de les causes principals de la seva desaparició, la seva existència seria ara un important element innovador en el camp del turisme de proximitat i l’estalvi energètic.

Finalment volem demanar-vos de nou l’ús de l’adreça de correu electrònic: manresaacopdull@gmail.com. De moment hem arribat a superar la xifra de 2.700 subscriptors... a veure qui hi arriba als 3.000! Si li doneu la màxima difusió a través de familiars, amics, companys de feina, coneguts, etc. de ben segur que ho aconseguirem molt aviat. Només cal que, a través d’ella, ens enviïn el seu nom i d’aquesta manera assegurem dues coses molt importants: augmentar els nombre de subscriptors i l’arribada puntual i directa del butlletí cada mes a les seves respectives bústies de correu. Acabem amb una novetat que molts de vosaltres ja coneixeu. Des de Manresa a cop d’ull hem obert una nova pàgina al Facebook amb el títol de Fotografies antigues de Manresa, i que en conté ja més d’un centenar. Com heu fet ja alguns de vosaltres hi podeu penjar totes aquelles que creieu poden ser d’interès general i que, de ben segur, teniu curosament desades en algun raconet de casa vostra . A més la nova pàgina ens serveix alhora, a causa de l’antiguitat de moltes d’elles, per a descobrir-ne l’indret, l’història o l’època en que van ser fetes.

Benvi Parrilla

Taulell d’activitats

L’Associació de Veïns Vic-Remeï ha organitzat la 3a edició del “Taller de Sardanes”, a través de la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa i el Projecte Intergeneracional “Tots aprenem de tots”. Els tallers, totalment gratuïts i oberts a totes les edats, tindran lloc tots els dissabtes d’abril, maig i juny, de les 10 a les 12 del matí als jardins de Casa Caritat. El Centre Excursionista Montserrat ha programat, pel proper diumenge 7 d’abril, una excursió a la població de Castellcir. Es tracta d’una sortida de dificultat baixa, i apta per nens/nenes a partir de 7 anys, pels indrets més emblemàtics de la zona, concretament Esplugues, Fonts Calents i Santa Coloma, amb la possibilitat de visitar, si el temps ho permet, l'Ecomuseu d'Esplugues. El nostre punt de trobada serà a les 9:00 del matí a l'entrada principal de l'aparcament del Carrefour de Manresa.

Programació del Cine Club Manresa

De l’1 al 30 d’abril de 2013

Dj. 4 · NO SÓC UNA ESTRELLA DEL ROCK DIRECCIÓ: Bobbi Jo Hart Auditori Caixa Manresa 20.00h. / Entrada gratuïta

Dg. 7 · DE ÓXIDO Y HUESO

DIRECCIÓ i GUIÓ: Jacques Audiard Teatre Conservatori 19:30h. / 5 €

Dg. 14 · POLLO CON CIRUELAS DIRECCIÓ i GUIÓ: Marjane Satrapi i Vincent Paronnaud Teatre Conservatori 19:30h. / 5 €

Dc. 17 · TRANSMISSIONS. MEMÒRIES DE LLUÍS SALA

DIRECCIÓ: Jordi Algué Auditori Caixa Manresa 19:30h. / Entrada gratuïta

Dg. 21 · NACER DIRECCIÓ i GUIÓ: Jorge Caballero Teatre Conservatori 19:30h. / 5 €

Dg 28 · BESTIAS DEL SUR SALVAJE

DIRECCIÓ i GUIÓ: Benh Zeitlin Teatre Conservatori 19:30h. / 5 €

CLUB DE LITERATURA INFANTIL: Biblioteca del Casino de Manresa

Calendari 2012-2013

“Mares, pares, mestres… interessats en el llibre per a infants, ens trobem el segon dimarts de cada mes, a ¼ de 7 de la tarda, a la Biblioteca del Casino, per a intercanviar opinions al voltant de la lectura i la literatura infantil i juvenil i comentar les novetats més interessants”:

9 d’abril 14 de maig

11 de juny

ACTIVITATS: Museu Comarcal de Manresa

Visites guiades al Museu: Un itinerari per l'art i la història. Dissabte, 6 d’abril a les 12,30 h. i diumenge, 7 d’abril a les 12 h.

Visites en família al Museu Comarcal: Prepareu-vos per jugar, pintar, llegir i trobar el que hi ha amagat per les sales del Museu. Els dies 20 i 21 d’abril dins els horaris habituals.

Exposició: “L’altra cara de la vida. Cultura funerària, ahir i avui”. Fins el 21 d’abril. Conferència: “Entre el món dels vius i el dels morts, els mons intermedis” . A càrrec de Manuel Delgado, professor d'Antropologia Religiosa a la Universitat de Barcelona. Dia 16 d'abril a les 20 h.

Els museus de Manresa

Museu Comarcal Museu de Geologia Museu de la Tècnica Via de Sant Ignasi, 36-40 93 874 11 55 Divendres i dissabte: de 10 a 14 h. I de 17 a 20 h. Diumenges i festes : de 10 a 14 h. Entrada general: 3 € Gratuïta: jubilats, menors de 16 anys i tots els divendres per a tothom.

Av. Bases de Manresa, 61-73 93 877 72 41 Diumenge de 10 a 13 h. Altres dies visites concertades Entrada gratuïta.

Crta. De Santpedor, 55 93 877 22 31 De dimarts a diumenge: de 10 a 14 h. Entrada general: 3 € Reduïda: 1,5 € per a jubilats, estudiants i nens de 12 a 16 anys. Gratuïta: menors de 12 anys, docents i Club Súper 3.