0zoos Humans

download 0zoos Humans

of 4

Transcript of 0zoos Humans

  • 7/23/2019 0zoos Humans

    1/4

    ZOOS HUMANS

    Exhibicions etnogrfiques a Espanya, 1!"1#$#

    Neus Moyano

    El terme de zoolgic hum descriu una actitud cultural de supremacia racial que segons alguns

    investigadors, va prevaler en els imperis colonials fins la Segona Guerra Mundial. es e!posicionscolonials van ser l"ocasi# de presentar al p$%lic de la metrpoli una mostra dels diferents po%les

    colonitzats, posats en escena, en situaci# for&ada en un am%ient reconstru't.

    Eufem(sticament tam%) se les retolava com *e!posicions etnolgiques+ o *iutats de Negres+,

    emfatitzant les difer-ncies culturals entre les nacions occidentals i les no europees. quests zoos

    etnogrfics han estat criticats per alevosament degradants de la condici# humana i per racistes.

    Espanya aquestes e!hi%icions es van produir des del /001 am% una e!hi%ici# de filipins a

    Madrid fins el /232 am% una e!hi%ici# de guineans a Sevilla, passant per la dels ai!anti a

    4arcelona el /021, la seva difusi# va aconseguir que es consolidessin uns estereotips racistes

    molt lluny de les ganes de verita%le conei!ement d"altres po%les.

    Eren espectacles denigrants que giren al voltant de l"incipient i propagand(stic m#n audiovisual,

    tant la fotografia com el cinema

    Madrid el /001 es va realitzar la primera e!posici# que inclo'a l"e!hi%ici# de persones, iniciativa

    del pol(tic, historiador i poeta 5ictor 4alaguer i promoguda pel Ministeri d"6ltramar, que no tenia

    com a finalitat presentar un espectacle salvatge, sin# demostrar que am% la influencia del

    protectorat espanyol, alguns ind(genes podien ser civilitzats irecuperats per a la ind$stria.

    5al a dir m d"o%ra %arata tant per a la industria incipient com

    pels cacics i terratinents que 7a tenien aleshores una dilatada

    e!peri-ncia en e!plotaci# i e!terminaci# de les races

    ind(genes, aquestes e!hi%icions no eren m)s que una

    continu'tat de les humiliacions i fets denigrants que patien els

    po%les colonitzats pels europeus. m)s eren utilitzats com a

    reclam per tal que la po%laci# acud(s massivament i ai!( omplir

    les %ut!aques dels organitzadors, utilitzant els mit7ans

    propagand(stics de que disposaven com la premsa que es feia ress d"aquests esdeveniments

    ressaltant i fins i tot inventant una part que pertanyia m)s al mor%o que no pas a l"e!otisme.

  • 7/23/2019 0zoos Humans

    2/4

    quests igorrotes filipins, van ser allot7ats en un tancat dins de l"e!posici# anomenat la *8ancheria

    de los 9gorrotes+ separat dels edificis de l"e!posici# on s"e!hi%ien les manufactures de les illes

    com eren el ta%ac i tei!its on els filipins que realitzaven les tasques anaven vestits am% ro%a

    occidental, dei!ant clar que els que realitzaven tasques manufactureres eren civilitzats, i els de la

    8ancheria que anaven am% vestuari ind(gena i mig despullats eren salvatges que encara no

    havien estat aculturitzats.Evidentment aquest fet va ser molt criticat pels seus compatriotes

    il:lustrats de les ;ilipines que van destacar la mala imatge que ai! comportava per les illes en el

    m#n occidental.

    americ

    i que van aca%ar morint tots cinc mem%res a causa de la

    verola, demostrant el poc valor que ha tingut la vida i

    so%re tot la difer-ncia de les diverses -tnies que anaven

    prenent contacte am% els europeus, els quals nom)s

    veien en ells una manera de lucrar>se, sent el m#n de

    l"espectacle una forma m)s de les moltes e!plotacions

    que patien.

    En els cartells de l"-poca podem veure com les notes de

    premsa en els peridics locals fan propaganda de les

    seves capacitats o incapacitats.

    finals d"agost del /2/? en el recinte del @i%ida%o van ser e!hi%its un grup de senegalesos, que

    7a havien passat a%ans per altres ciutats europees, aquestes persones e!hi%ides produ'en i

    venien postals i artesania que era un element clau per a la seva economia, per a difer-ncia

    d"altres espectacles contemporanis com el de 4uffalo 4ill, aquestes persones no gaudien de

    descans 7a que la seva prpia e!ist-ncia era un espectacle, en algun cas es va posar horari de

    visita, per no podien evitar ser o%servats cont(nuament

    ni al mar!ar a casa despr)s de la funci#.

    "$ltima e!hi%ici# localitzada es produ( a Sevilla el /232,

    on en els 7ardins ad7unts al pavell# de la Guinea

    Espanyola van acollir un grup de guineans a les seves

    ca%anes que representaven danses cada nit.

  • 7/23/2019 0zoos Humans

    3/4

    @ant les imatges com els comentaris donen una idea clara

    del conte!t racista on es produ'en aquestes e!hi%icions,

    que eren mpliament il:lustrades a la premsa, ai!( doncs

    podem dir que tant els fets com els mit7ans de difusi# que

    els van acompanyar s#n responsa%les de la contri%uci#

    so%re la formaci# d"estereotips molt allunyats del verita%le

    inter-s pel conei!ement d"altres po%les.

    E% &AS 'E% (OS)UM* 'E (AN+O%EStica, co-pro-.s socia/ i opini0 pb/ica 2e /a

    professi0se de les seves opinions dei!ant que altres persones alienes a la museologia

    e!pressin les seves sense miraments. =er aquest motiu l"ssociaci# de Muselegs de atalunya

    ha comen&at a posicionar>se p$%licament respecte temes vinculats a la seva professi#, com en

    aquest cas, que ha traspassat fronteres i fins i tot s"ha convertit en un litigi Imatge del

    guerrer presa al gener de 1992 internacional. @ot a rel que un metge d"origen haiti resident

    al maresme decid( realitzar una creuada per tal de enterrar a aquell *negre dissecat+ que ha

    resultat no ser negre sin# %osquim que no )s el matei!, i no estava dissecat sin# naturalitzat que

    )s una altra t-cnica de conservaci#.

    =er tota la repercussi# que el %osquim naturalitzat del Museu lo al segle DD9 i ai!( transmet)s les circumstncies ideolgiques que permeteren

    la formaci# de la col:lecci# per part del naturalista ;rancesc

  • 7/23/2019 0zoos Humans

    4/4

    ;inalment, un recordatori de com va aca%ar tot ai!, 7a que tota la pressi# meditica va poder m)s

    que qualsevol raonament plante7at pels e!perts iFo els amics dels museus. i!( doncs, despr-s de

    treure>li la llan&a, la pell i la careta , el cos fou enviat al Museu Nacional d"ntropologia de Madrid

    on els ulls, ca%ells, rgans fins i tot els genitals, van ser e!trets. El crani i resta d"ossos van ser

    enviats en un taAt a 4otsuana en el 31, on fou enterrat en el parc nacional de @solofelo am%

    honors reservats als herois nacionals. l"acte assistiren representants d"Espanya ai!( com la

    plana ma7or de l"e!ercit i la flor i nata de la societat civil d"aquest pa(s de l"frica ustral.