1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
4
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica Pàg. 89 C. Teoria del canvi • Objectiu: explicar el dinamisme de l’ésser (el canvi i les transformacions) Introducció de dos nous conceptes: a) Acte: és allò que la cosa és en un moment donat b) Potència: és allò que la cosa no és però que pot arribar a ser • Com es relacionen aquests conceptes amb la teoria hilemòrfica? a) La matèria es comporta com a potència b) La forma com a acte I. Parmènides i el problema del canvi: ésser, no–ésser i poder ésser Un ou Un castanyer No és relat iu No és absol ut Una castanya Parmènides: “El canvi no pot ser un pas del no–ésser a l’ésser” Aristòtil: “El canvi no és el pas del no – ésser a l’ésser sinó del poder ser al fet de ser”
description
Pàg. 89. 1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica. Teoria del canvi Objectiu : explicar el dinamisme de l’ésser (el canvi i les transformacions ) Introducció de dos nous conceptes : Acte : és allò que la cosa és en un moment donat - PowerPoint PPT Presentation
Transcript of 1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
1. Aristòtil1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Pàg. 89
C. Teoria del canvi• Objectiu: explicar el dinamisme de l’ésser (el canvi i les transformacions)Introducció de dos nous conceptes:
a) Acte: és allò que la cosa és en un moment donatb) Potència: és allò que la cosa no és però que pot arribar a ser
• Com es relacionen aquests conceptes amb la teoria hilemòrfica?a) La matèria es comporta com a potència b) La forma com a acte
I. Parmènides i el problema del canvi: ésser, no–ésser i poder ésser
“El canvi és el pas de la potència a l’acte”
Un ou
Un castanyer
No ésrelatiu
No ésabsolu
t
Una castanya
Parmènides: “El canvi no pot ser un pas del no–ésser a l’ésser”
Aristòtil: “El canvi no és el pas del no – ésser a l’ésser sinó del poder ser al fet de ser”
1. Aristòtil1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
II. Principis del canvi• El canvi no és la substitució d’un ésser per un altre sinó la transició continua entre dos extrems, on l’un és la privació
de l’altre: és un canvi de formes
a) Privació: allò que impedeix que allò que en potència és X no sigui X (no sent una negació absoluta).b) Forma: principi intern del canvi (en els processos naturals). Allò que es perd i es guanya en el procés de
transformació.c) Matèria: Allò que canvia però també és el substrat.
Pàg. 89
FS (ou) Acte FS (ou) NEGACIÓFS (gallina) PotènciaPRIVACIÓ
FS (gallina) ActePERFECCIÓ
FS (gallina) télos immanent
1. Aristòtil1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
III. Model teleològic“Tots els éssers naturals tendeixen (télos) a assolir la perfecció que els és pròpia”
IV. Tipus de canviEs classifiquen segons la forma que canviï:
• En el processos naturals sempre és immanent (la forma)• En els processos artificials requereix d’un agent extern
Pàg. 89
Tipus
Subtipus
Què canvia
Què roman
Substancials
Generació, destrucció
Forma Substancial
Matèria primera
AccidentalsQuantitat,
qualitat o lloc
Forma Accidental
Matèria segona
FSM1
M2FA
S1
S2Abs.
1. Aristòtil1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
José Vidal González Barredo
Pàg. 90
D. Teoria de les quatre causes• Permeten descriure el procés constitutiu de la realitat (ontologia) i la manera
científica de conèixer-lo (teoria del coneixement)• Causes són tots els factors que intervenen en un procés de canvi:
• En els processos naturals la causa formal, eficient i final coincideixen (ja que la forma és el principi immanent del canvi), per tant, les causes es redueixen a dues: matèria i forma
Causa material
Allò de que és feta una cosa
Causa formalAllò que ha
servit de model per a produir-la
Causa eficientL’agent
productor de la cosa [pot ser
intern (natural) o extern
(artificial)]
Causa finalFinalitat (télos) a
la qual aspira l’agent i per la qual actua la causa eficient
