1. Aristòtil1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica

Pàg. 89

C. Teoria del canvi• Objectiu: explicar el dinamisme de l’ésser (el canvi i les transformacions)Introducció de dos nous conceptes:

a) Acte: és allò que la cosa és en un moment donatb) Potència: és allò que la cosa no és però que pot arribar a ser

• Com es relacionen aquests conceptes amb la teoria hilemòrfica?a) La matèria es comporta com a potència b) La forma com a acte

I. Parmènides i el problema del canvi: ésser, no–ésser i poder ésser

“El canvi és el pas de la potència a l’acte”

Un ou

Un castanyer

No ésrelatiu

No ésabsolu

t

Una castanya

Parmènides: “El canvi no pot ser un pas del no–ésser a l’ésser”

Aristòtil: “El canvi no és el pas del no – ésser a l’ésser sinó del poder ser al fet de ser”

1. Aristòtil1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica

II. Principis del canvi• El canvi no és la substitució d’un ésser per un altre sinó la transició continua entre dos extrems, on l’un és la privació

de l’altre: és un canvi de formes

a) Privació: allò que impedeix que allò que en potència és X no sigui X (no sent una negació absoluta).b) Forma: principi intern del canvi (en els processos naturals). Allò que es perd i es guanya en el procés de

transformació.c) Matèria: Allò que canvia però també és el substrat.

Pàg. 89

FS (ou) Acte FS (ou) NEGACIÓFS (gallina) PotènciaPRIVACIÓ

FS (gallina) ActePERFECCIÓ

FS (gallina) télos immanent

1. Aristòtil1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica

III. Model teleològic“Tots els éssers naturals tendeixen (télos) a assolir la perfecció que els és pròpia”

IV. Tipus de canviEs classifiquen segons la forma que canviï:

• En el processos naturals sempre és immanent (la forma)• En els processos artificials requereix d’un agent extern

Pàg. 89

Tipus

Subtipus

Què canvia

Què roman

Substancials

Generació, destrucció

Forma Substancial

Matèria primera

AccidentalsQuantitat,

qualitat o lloc

Forma Accidental

Matèria segona

FSM1

M2FA

S1

S2Abs.

1. Aristòtil1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica

José Vidal González Barredo

Pàg. 90

D. Teoria de les quatre causes• Permeten descriure el procés constitutiu de la realitat (ontologia) i la manera

científica de conèixer-lo (teoria del coneixement)• Causes són tots els factors que intervenen en un procés de canvi:

• En els processos naturals la causa formal, eficient i final coincideixen (ja que la forma és el principi immanent del canvi), per tant, les causes es redueixen a dues: matèria i forma

Causa material

Allò de que és feta una cosa

Causa formalAllò que ha

servit de model per a produir-la

Causa eficientL’agent

productor de la cosa [pot ser

intern (natural) o extern

(artificial)]

Causa finalFinalitat (télos) a

la qual aspira l’agent i per la qual actua la causa eficient