1. Els antecedents i l’origen de la iniciativa.

1

EstratègiaCatalanaResiduZero:http://www.estrategiaresiduzero.cat/

ContingutsdelapropostadeLleiCatalanaResiduZerodePrevencióderesidusipelúseficientdelsrecursos.

1. L’origendelainiciativa2. Elcontextdelaproposta3. 13eixosdelapropostadeLlei4. Reculldepropostesdels13eixos5. Elselementsclauperal’èxitdelaLlei.

1. Elsantecedentsil’origendelainiciativa.- Al 2009 el CEPA-Ecologistes de Catalunya i la Fundació PRCR vàrem elaborar una

proposta de Llei de prevenció de residus encaminada a la prevenció dels residusd’envasos; va ser ben rebuda per diferents grups parlamentaris i forces polítiques isocials,perònovaprosperar.

- La iniciativa d’un canvi de marc normatiu català l’ha assumit el Fòrum Estratègia

CatalanaResidu Zero (ECRZ), ampliant l’abast de la proposta cap a unaLlei ResiduZerodeprevencióderesidusenlalíniadelavisióipropostesdel’EstratègiaCatalanaResiduZero.Elsconceptesrectorsmésimportantsson“elmillorresiduéselquenoesprodueix” i la“responsabilitat estesadelsproductors (RAP)”comapuntalspel canviprofund,perònecessariipossiblequeobripasaCatalunyaaunareconversiódelteixitindustriali,engeneral,delesformesdeproduccióidedistribució…doncselpropòsitéspassardelaLleiactualquepreténordenarigestionarelsresidusaunanovalleibasada en la prevenció i l’estalvi de recursos, ”Llei Residu Zero de prevenció delsresidusid’estalviderecursos”.

- ActualmentelGoverndelaGeneralitatestàpreparantunanovaLleideResidus.Però

alertemquecalcontextualitzar-laenunscanvisnormatiusquenopodenserignoratsodesdibuixats: la recentment aprovadaDirectivadeResidus (2018/851/CE)1, dinsdelpaquetd’Economiacircular;l’aprovacióalParlamentiConselldelaUEel27/03/2019dela proposta de nova Directiva de plàstics2, estableixen canvis substancials en ladirecció que totes les administracions públiques de la UE han d’aplicarmesures deprevenció de residus i de plàstics en els seus plans i programes, i alhora aplicar demaneranítidalesprioritatsdelajerarquiaecològicadelsresidus.

1 https://www.boe.es/doue/2018/150/L00109-00140.pdfhttp://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_europea_en_materia_de_residus/2018/dir_2018_851.pdf2 http://europa.eu/rapid/press-release_IP-18-3927_es.htm

2


- Consideremquearateniml’oportunitatdeferaCatalunyaunatransposició3ambiciosade les orientacions de les iniciatives normatives de la UE per incorporar aquestesdirectrius,objectiusiinstrumentsperalanecessàriatransicióecològicacapaunnoumodel de gestió dels residus i els recursos i de contribució a lamitigació del canviclimàticalnostrepaís.

- ElsParlamentsNavarrès4 iBalear tambéhanaprovat lleisques’avancena lesnoves

directriuscomunitàriesiposenbasesperalaprevencióireutilitzaciódelsresidus,idelesqualsespodenrecolliralgunsaspectesimportants.

- És en aquest context que l’ECRZ fa una proposta d’aportacions de continguts per

contribuiraarticulartelsnousfonamentsqueentenemhad’incorporaraquestanovallei.

2. Elcontextdelaproposta. 2.1.-Unanovavisió;unnouparadigma:- Els residus i la contaminació s’han considerat fins ara un“problema ambiental”que

tindriaaveureamblasevagestióuncopaquestsresidusoaquestacontaminacióhanestatgenerats.Aquestfetabastatotamenaderesidussiguiquinsiguielsseuorigen:domèstics,comercials,industrials,agropecuaris,...

- L’actuaciópúblicaésconcebudacomun“servei”a“l’activitateconòmicaideconsum”

que genera residus per a pal·liar-ne els efectes. La “Llei reguladora dels residus”responenaquestparadigma,recordem-ho,propidel’èpocailasituacióalaqualesvaproposarferfront.Avui,però,caluncanvideparadigmanormatiuqueresponguientermesrealsal’enunciatdela“LleiResiduZerodeprevenciódelsresidus”.

- Cal un canvi d’enfocament per fonamentar una nova legislació: per prevenir-ne la

generaciói,totfentcamícapaquestobjectiu,ferquesiguinelqueposenproductesalmercat,generenresidusobéelsdistribueixen,elsquise’nfacinresponsables,segonselquel’economiaambientalendiria“internalització”decostossocialssotaelprincipide “qui contamina paga”, però ambmesures indicatives per deixar de contaminar,quediria l’economiaecològica.Calassumirentermesreals inosolamentpublicitarisl’Estratègia Residu Zero, com a estratègia internacional cap a una economia méscircular, estalviadora de recursos i sostenible en el temps. Principis i directriusreforçadesenlanovaDirectivadeResidus.

- Caltransitardelplantejamentactualdelagestiódelsresidusilacontaminació,aunapolíticaeconòmica i industrialqueposi límits imarquipautesd’interèspública lesdecisions empresarials i la regulació dels mercats. Per ara Catalunya no técompetències plenes en matèria de política econòmica i industrial, més aviat són

3 EnelcasdelaDirectivadel’IPCCCatalunyalavàremtransposardirectament.4 https://www.boe.es/buscar/pdf/2018/BOE-A-2018-8953-consolidado.pdf

3


minses;iaixòésunproblemacertament,peròaquestfetnopotesdevenirexcusaperdesenvoluparalmàxim lescompetènciesdeproteccióambiental -basant-nosen lesnovesorientacionsdelaDirectivadeResidus-persortirdelasituacióactualitransitarcap a nous escenaris que superin l’obsolescència dels marcs institucionals i delsmodelssocioeconòmicsestablerts,…escenarisd’avençcapaunnoumodelsocialdeproducció i distribució on l’obtenció dels productes i serveis, no es faci a costa degenerar contaminació i degradació sobre el medi, la salut i els recursos com apatrimonicomú.

- Recentment s’ha aprovat el paquet d’Economia Circular i la Resolució sobre elsplàstic.AixòafavoreixqueaCatalunyatransposemdirectamentaquellsaspectesdelanova normativa que facilitin implementar amb fermesa les mesures per invertir elmodelactualdeproduccióiconsumirresponsableiinsostenible,abandonarelmodellineal i anaren ladirecciód’unmodel circular,deproducció,degestió i recuperaciódelsresidus:

1.- Canvi en la Prioritat de la gestió pública dels residus a la UE. La valoritzacióenergèticajanoespotconsiderarnicomptabilitzarcomavaloritzaciódelsresidus,inclosa la metanització i crema de biomassa. Tampoc es poden considerarrecuperació els residus orgànics que s’obtenen a les plantes de tractamentmecànic-biològiquesanomenadesEcoparcsaCatalunya.

2.- La prevenció, la recuperació i el reciclatge de materials han de ser lajerarquiad’actuacióaplicadapertoteslesadministracionsdelaUE.

3.-ImplementaràmpliamentlaResponsabilitatAmpliadadelProductor(RAP)pergarantirqueassumeixenelscostosdelagestiódelsresidusdelsproductesqueesposenalmercat(fiscalitatambiental).

- Elsresultatsdelagestiódelsresidusmunicipalsreflecteixenqueelmodelactualha

tocat sostre i que cal canviar el paradigma: Els residus municipals ocupen un llocestratègiccomaeixiindicadorquejustificalaproduccióidistribuciódebensiserveisadreçatsalconsum.

ElsresultatsdelagestiódelsresidusmunicipalsaCatalunyafinsel2017,sóndeficients;el pes i volum dels residus generats han tornat a augmentar els darrers anys i, almateixtemps,s’haproduïtunclarestancamentdelarecollidaselectiva.Laconclusióevidentésqueaquestmodelhatocatsostreicaluncanvideparadigmaqueposiperdavantlaprevencióil’aprofitamentmaterialdelsresidus:

2.2.- Diagnosi esquemàtica i resumde les tendències de generació i aprofitamentdelsresidusmunicipals:

• Desdel 2013 tornahaaugmentar laproducciódels residusun2%anualment; l’any2017 l’augment va ser del 3,2% i continua la correlació entre augment del PIB icreixementderesidus.ACatalunyagenerem1,39Kg/hab/any.

4


• La quota de la reutilització d’envasos des del 2000 ha baixat un 30%, l’any 2017solamentsuposenun16%(lagranmajoriadelsistemaHORECA).

• Algunsexemplesdetendènciesd’augmentdelsproductesd’unsolús5:◦ elsbolquersd’unsolús:el2017sen’hanproduït60.000tn,◦ lescàpsulesdecafèhanaugmentatun1000%del2009al2017,◦ lesllaunesdebegudeshanaugmentatun30%del2000al2017,◦ lesampollesdeplàsticd’aiguahanaugmentatun60%del2000al2017,◦ lesbossesdeplàstichanaugmentatun29%del2011al2016.

• Des de l’any 2011 la recollida selectiva neta (sense impropis) està estancada, ambalgunanydedisminució.Al2017vaserdel32%.TotiquelaDirectivaderesidus2008ens exigeix arribar al 50% l’any 2020, el PRECAT20al 55% el 2020 i la novaDirectiva2018al55%l’any2025,al60%l’any2030ial65%l’any2035.

• LarecollidadelaFORMestàestancadadesdel2012isolamentarribaal 33%.L’any2017s’hareduïtmésd’1punt!.Aquestaconstatacióde l’estancamentde larecollidadelaFORMésaltamentsignificativa.

• Larecollidaselectivadelsenvasoslleugersnoarribaal40%.• Apartirdel 2012 la fracció restahaaugmentatun0,9% imanté constant i aquest

incrementpetitcadaany.Eltractamentdelsresiduspermitjàdesistemesdefinaldecanonadaesmantéalvoltantdel70%,uns300kg/hab/any.Un37%s’aboqueniun22%s’incineren.

• L’any2017delmaterialentratenlesplantesdeTractamentMecànicBiològicdel’AMBsolaments’envarecuperarentreun8iun10%.

• Un 6-7% del total d’emissions de GEH de Catalunya són atribuïbles a la gestió itractamentfinalistadelsresidus.

• L’estancament de la recollida selectiva no absorbeix l’augment de la producció deresidusilaproducciódefracciórestaesmanté.

I una dada preocupant: es constata l’opacitat i manca de transparència per obtenir elsresultatsambclaredat.

L’any 2017, per cinquè any consecutiu, augmenta la quantitat de residus en un contextd’estancamentdelarecollidaselectiva.Ladiagnosidelagestiódelsresidus reafirmalanecessitatd’unnoumodeldegestióderesidus i recursos i d’unnoumarcnormatiu.Aquestaproposta la formulemcomaLleiResiduZerodeprevencióderesidusiúseficientdelsrecursos:tél’objectiudeserunalleique plantegi un canvi en la política industrial i comercial per transformar el modelproductiu, fer-lo més eficient i sostenible i reduir els impactes ambientals i la sevacontribució al Canvi Climàtic. Amb l’aplicació real d’eines com l’ecodiseny i mesuresd’ordenacióidedistribuciójustaderesponsabilitatsenladirecciódelquedescriulanovadirectivaderesidus:…«potenciarlassinergiasentrelaeconomíacircularylaspolíticasenmateria de energía, clima, agricultura, industria e investigación, y se aportanbeneficios almedioambienteentérminosdereduccióndelasemisionesdegasesdeefectoinvernaderoyalaeconomía». 5 Informed’indicadorstransiciócapalaprevenció-Rezero

5


2.3.-Unnoumarclegislatiuperferlatransicióaunnoumodelsostenible

Estractadedesenvoluparunnoumarclegislatiuenelcamíde“l’EstratègiaResiduZero”:

1. Nos’hauriadeproduircapproductequenopuguiserreutilitzat,reparat,reciclatocompostat,ofàcilmentassimilablepelmedi.

2. S’hauriad’evitarl’úsexcessiuderecursos,degeneracióderesidusicontaminació

aplicant(“millorstècniquesdisponibles”,“satisfactorsmúltiples”,...).

3. Responsabilitatampliadadelproductor.Productorsidistribuïdorsse’nfacincàrrecdels costos de tot el cicle de vida dels productes que posin al mercat quan esconverteixenenresidus.

4. Quefacipossibleaplicar: - Criteris de producció neta i ecodisseny : durabilitat, facilitats de reutilització,

reparablesifàcilmentreciclablesocompostablesalfinaldelavidaútil. - Criteris de comercialització que afavoreixin la reutilització i venda a granel, els

sistemesdedipòsit,devolucióiretornperaenvasosiperaaltresproductesd’unsolús.

- Descartilaincineraciócomasistemadetractamentfinalistaderesidus.Estractadoncsd’establirmecanismesperferunatransiciócapaunmodeldeproduccióiconsumqueredueixil’explotacióderecursosnaturalsiquepermetilareintroducciódelsresidus com amatèria primera a la indústria i l’agricultura. Canvis que promoguin unareconversiódelsistemaproductiucapaunaproduccióneta,unaagriculturairamaderiesecològiques i una desmaterialització dels serveis que garanteixin la incorporació delspassiusambientalsalsbalançosempresarials,totevitanteltraspàsdecostosalasocietati l’administraciópública.Ical insistirenquècaldisposardenovanormativaquepassideregularlagestiódelsresidusafer-netambéprevenciódelsresidusilacontaminació,iquecontribueixialamitigaciódelcanviclimàtic. 3.Els13eixosdelapropostadeLlei.1.Establirobjectiusicalendaridereducció,aprofitamentderesidusefectivaideconsumderecursos

Cal invertir les tendències de creixement dels residus i d’estancament de la recollidaselectiva i desactivar almateix tempsels sistemesde tractamentde finalde canonada.Calendariquefixinelsobjectiusposantleseinesimitjansperfer-losefectius.

6


2. Intervenir per possibilitar un canvi de la producció industrial i de la distribució queredueixielsresidus,lacontaminacióassociada,elsGEHiquenormalitzielcicletancat

Llei que ha de comportar un canvi de paradigma, un canvi real de la política industrialencaminadaalaproduccióneta,sensegenerarresidusicontaminació.AquestaLleihadeferincidènciaentemesdepolíticaeconòmica,comercialiindustrialperestablirquevolemdurlasocietatal’aplicaciódetecnologiesdeproducció,distribucióiconsumqueatenguintot el conjunt de la legislació ambiental. La nova Directiva de Residus ho planteja enaquestadirecció.

3. Establirmesuresefectivesdeprevenciódelageneracióidelatoxicitatdelsresidus.

Es proposen algunes mesures ambicioses de prevenció que han d’anar acompanyadesamb mesures econòmiques, fiscals i organitzatives per aconseguir frenar i invertir lestendènciesactuals.

4.Uncanvidemodeldegestióderesidusirecursos

Propostes dirigides a aconseguir assolir objectius de recuperació material del 70% delsresidusquedescartinelssistemesanònimsderecollida,ilaincineració.

5. Definir i concretar l’eina clau per a un canvi de model de producció que téconseqüències rellevants en la reducció dels residus i el consum de matèries: laresponsabilitatampliadadelproductor(RAP)

Pilar de la política ambiental de la UE que es basa en què els productors s’han de ferresponsables de la gestió dels residus dels productes que posen al mercat. Però calconcretaridotardecontingutelseudesplegamentespecíficjaestablertenlaDirectivadeResidus del Paquet d’Economia Circular. Encara que no s’hagi desplegat per part del’estat,laGeneralitatdeCatalunyapotihauriadefer-nelatransposiciódonatquepassatsdosanysdelasevaaprovaciól’estatnohohafet.6.Establiriordenarunsistemadefiscalitatambientalenbasealageneracióderesidusilacontaminació

Mesuresqueentred’altrespodrienapuntarcapa incentiuseconòmicsambiciosos iunadistribucióderesponsabilitats justa.Mecanismesapartird’aplicar laRAP id’altres,comgravamensambientalsdissuasius i incentivadorsde laproduccióneta i l’ecodissenydelsnous productes que es posin almercat (productes d’un sol ús com bosses, embolcallsd’un sol ús, vaixelles i gots d’un sol ús, tovalloletes,....). Igualar el cost del cànon dedisposicióderesidusd’abocadoriincineradora.

7


7.Creaciód’unFonsdePrevencióderesidusicontaminació

Dotat a partir de la recaptació dels impostos finalistes amb l’objectiu d’invertir-ho enmesuresdeprevenció,reutilització,...

Catalunyacomptaambunfonsdegestióderesidus.Aquestfonss’usa,nosuficientment,perincentivarcanvisenprevencióienlagestiódelsresiduseficientisostenible.Aquestfonshauriad’ampliar-seaunfonsperalaprevenciódelsresidusilacontaminació,elqualesnodririadelsimpostosilesaportacionsespecífiquesdelsprogramesdesenvolupatsperlalleideprevenció.

8.Crearunainstituciópúblicad’avaluacióambientalAmb capacitat per fer estudis d’avaluació de productes i de processos i determinar-neamb rigor la sevaqualitat ambiental i compatibilitat ambelmedi. Els treballsd’aquestaagència o institució han de ser els que aportin criteris per al desenvolupament de lesmesureslegalsquedesenvolupinlalleideprevenció.

9.Establirunregistreoficialdeproductesincorporatsalmercatcatalà

Queper la seva composicióo impactes esdevinguinobjectedepolítiquesdeprevencióambiental i de recuperació material. Per aplicar la RAP, els SDDR i els impostosambientals.

10.Establiruncalendarigradualperal’abandonamentipeltancamentdetotaactivitatd’incineracióderesidus

Laincineracióderesidusésuntractamentagressiuverselmedi i lasalut inoéseficientdesdelaperspectivadelaprevencióidel’estalviderecursosienergia.Elsresidusquenotinguintractamentsalternatiushauriendeserposatsenqüestióisubstituïtsentècniquesméscompatiblesambelmedi.Aixícomnegarqualsevolcapajut,subvencióobonificacióper aquesta activitat insostenible. Cal tenir en compte les noves orientacions de laDirectivaderesidus2018/851/CE.

11. Coordinar l’acció local i la del conjunt de les administracions públiques per al’aplicaciódepolítiquesdeprevenció

Enlíniaambelsqueindiquilallei i,engeneral,peral’objectiudel’eficiènciaenl’úsdelsrecursos. Establiment de programes d’actuació i objectius transitoris amb caràcterterritorialisectorial.

12.Regularelmovimentitrasllatderesidustaninterncomextern

La “Ley estatal de Residuos y de suelos comtaminados”, atribueix competències a lesComunitatsAutònomeseneltrasllat imovimentderesidustantinternderesiduscoma

8


d'altres comunitatsautònomesopaïsos comunitaris,doncsCatalunya, té competènciesper gestionar residus en les seves infraestructures. Per evitar importacions de residusindesitjats, la gestió pública de les seves infraestructures de tractament poden posarlimitacions específiques, emparant-se en diferents fonaments i criteris ambientals isanitaris.

13.InversiódelaGeneralitatielsenslocalseneducacióambientalanualment,invertireneducaciódeproximitat.

Actuacionsambinversionsdecomamínimde1,5€/persona/any.

4.Algunespropostesperals13eixosproposats.

4.1.-Establirobjectiusicalendaridereduccióid’aprofitamentderesidusefectiva,ideconsumderecursos.

Cal invertir les tendències de creixement dels residus i d’estancament de la recollidaselectiva,idesactivarelssistemesdetractamentdefinaldecanonada.Calcalendaritzarelsobjectiusiaportarleseinesimitjansperfer-losefectius.

2021 2025 2030

Prevenció 10%(relació2010)

15%(relació2010)

20%(relació2010)

Preparacióperalareutilització

10% 25% 40%

ReutilitzaciócanalHORECA 40% 60% 80%

Recuperaciómaterial 55% 60% 70%

Màximd’impropisFORM 10% 8% 4%

Objectiusderecollidadebioresidus

50% 70% 80%

RecollidaSDDR - 85% 90%

Reducciófraccióresta 45% 40% 30%

Incineració -50% 0 0

9


Perassoliraquestsobjectiuscalincorporarelsinstrumentsdefiscalitatambiental,laRAPhadeserunaeinaefectiva,aixícomtambéimpostosambientalsimesuresd’estimulacióibonificaciódelesbonespràctiques.

Font:elaboraciópròpiaapartirdadesdelaARC2017

4.2.-Intervenirperuncanvideproduccióindustrialidedistribució,queredueixielsresidus,lacontaminacióassociada,elsGEHiqueapliquielcicletancat.

Lleiquehadecomportaruncanvirealdelapolíticaindustrialencaminadaalaproduccióneta,sensegenerarresidusnicontaminació.AquestaLleihadeferincidènciaentemesdepolíticaeconòmica,comercialiindustrial.Calplantejarclaramentquelanostrasocietathade funcionar pel que fa a tecnologies de producció, distribució i consum atenent elconjuntdelalegislaciómediambiental.

LanovaDirectivadeResidushoplantejaenaquestadirecció.Plantejadeformaclaraquela prevenció de residus és la via preferent permillorar l'eficiència en la utilització delsrecursos i reduir l'impacte ambiental dels residus. Així doncs, resulta necessari que elsEstats membres adoptin mesures adequades per prevenir la generació de residus icontrolar iavaluarelsavençosen l'aplicaciód'aquestesmesures.Comapartd'aquestesmesures,elsEstatsmembreshandefacilitarmodelsdeproducció,denegociideconsuminnovadors que redueixin la presència de substàncies perilloses en els materials iproductes, fomentin la prolongació de la vida útil dels productes i promoguin lareutilitzaciómitjançant el establiment i el suport de xarxes de reutilització i reparació,comlesdirigidesperlesempresesdel'economiasocial,elsrègimsdedipòsit,devolució,retornidereutilització,iincentivantaquelaindústrias’adaptienaquestnouescenari.

10


Les administracions promouranque els productors nomésposin almercat productes oserveisquanhagingarantitenelseuecodissenyquehanadoptatmesuresnecessàriesperreduiralmínimelseuimpacteambiental.

4.3.-Establirmesuresefectivesdeprevencióderesidus,tantdelaquantitatcomdelatoxicitatiperillositat,ifacilitaralhoraelseureciclatge.

Hemrecollitelsaspectesqueplantegen lesnovesDirectivesderesidus idereducciódeplàstics,ihemampliatiincorporataltresaspectesqueenssemblenidonisperaconseguirobjectiusmésambiciosos.Proposemalgunesmesuresencaminadesareduir laquantitatderesidus i restringir-ne l’augmentdelsobreenvasat,elsenvasossuperflus, i latoxicitatdelsproductesdeconsum:

a) Prohibicionsde ladistribuciód’algunsproductesd’un solúsode curtadurada,especialmentdeplàstics:

✗ Bossesdeplàsticdenansesi lleugers: substitucióiobligaciódepagamentdelesbossescompostablesodepaperambunpreufixat.

✗ Vaixelles de plàstic: plats, coberts, tasses, envasos de consum ràpid, ... isubstituir-lespervaixellescompostablesambpreufixat.

✗ Safatesdeplàsticalimentàriesd’unsolús:substituïblesperd’altresmaterialsbiodegradablesambpagamentambpreufixat.

✗ SectorHORECA: l’úsdeproductesalimentarisenmonodosi (excepcióoli),niestrisd’unsolús,peralconsumenelsseusestabliments.

✗ Canyetes de begudes, els bastonets per a les orelles i els bastonets per acaramels:noméspermesoselscompostables.

✗ Les càpsules de cafè, infusions, brous i altres utilitzades en cafeteres:substituïtspercàpsulesfabricadesenmaterialscompostablesoambmaterialsfàcilmentreciclables.

✗ Productes que continguin microplàstics i nanoplàstics, o plàsticsoxodegradables

✗ Les versions no reutilitzables i no recarregables de cartutxos i tònersd’impressoraifotocopiadora.

✗ Elsmodelsd’encenedorsquenogaranteixinalmenys3.000encesesefectives.

✗ Les versions no recarregables de maquinetes d’afaitar. Les maquinetesrecarregables,haurandeserfabricadesambmaterialsreciclables.

✗ Tovalloletessanitàries:s’haurandesubstituirpermaterialsbiodegradables.

11


b) Administracionspúbliques:

✗ Aprovaciód’unreglamentperalaprevencióirecollidaselectivadelsresidusgeneratsenesdevenimentspúblics.

✗ Prohibiciódevendadebegudesenenvasosigotsd’unsolúsenedificisiinstal·lacionsdelesadministracions.

✗ Instal·larimanteniroperativesfontsd’aiguapotable;tambéespodràsubministraraiguaenenvasosreutilitzables.

✗ Elsgotshaurandeserprioritàriamentreutilitzables.

✗ Enelsesdevenimentspúblicsiesportiusquetinguinelsuportdelesadministracionspúbliques:▪ Implantarlesalternativesalavendailadistribuciódebegudesenvasadesi

degotsd’unsolús.

▪ Garantirl’accésaaiguanoenvasadaoenampollesreutilitzables.▪ Implantarunsistemadedipòsitperevitarl’abandonamentd’envasosi

tasses.

✗ Obligatorietatdelconsumdeproductesdenetejarespectuososambelmediambienti/oecològicsambcertificacióentotselscontractesicomprespúbliques.

c) Altresmesuresdeprevenciód’envasosd’unsolús:

✗ Envasosdebegudesdeplàstic,metall,brics,..:esproposaimplementarelsistemadedepòsitiretorn,iungravamenoimpostsobreenvasosqueesposinalmercatenelterritorideCatalunya.

✗ Bolquers:mesuresdedivulgacióibonificacióperal’úsdelsbolquersreutilitzables.

✗ Accionscontraelmalbaratamentalimentari

d) Alsestablimentsderestauració:

✗ Consumd’aiguanoenvasada:obligatorietatdelsestablimentsd’hoteleriairestauraciód’oferiralsclientslapossibilitatdeconsumiraiguanoenvasadaaptaperalconsumhumà,demaneragratuïtaicomplementària.

✗ Paquetsdellaunesobotellesdebegudes:prohibiciód’anellesdeplàsticialtresenvasoscol·lectiussecundaris;entotcashaurandeserdematerialbiodegradable.AplicaciódelaRAPamblacreaciódesistemesdegestió.

e) Preparacióalareutilitzacióireparació:Envasos:

✗ Revisió imodificaciódelmarc normatiuque afecta als productesde venda agranel.Posarenmarxaaccionsdepromociódelavendaagranel.

12


✗ Establir l’obligació dels establiments comercials d’acceptar envasosreutilitzablesdelalíniadebegudesquecomercialitzin,icomamínim,d’aigua,sucs,refrescs,cervesesillet.

✗ Estandarditzacióperalgunalíniad’envasosperfacilitarl’eficàciadelsistemadereutilització.

✗ Ajutsperalarecuperaciódeplantesderentatd’envasosreutilitzables

✗ Regularl’úsd'envasosterciarisreutilitzables:caixesestandarditzades,...

Altres:

✗ Aplicar incentius a les actuacions de reparació i reutilització (andròmines,aparellselèctricsid’informàtica,tèxtil,,...)

✗ Deixalleries ja sigui de forma independent o mitjançant acord amb altrescentres incloure, tant la recepció i emmagatzematge selectius de productesperalasevareutilitzacióideresidusmunicipalsdestinatsalapreparacióperala reutilització, com les activitats necessàries per a aquesta finalitat, almenysperaresidusd’aparellselèctricsielectrònics,mobles,tèxtilsialtresenquèaixíesfaciconstarenlasevaautorització.

✗ Promociódecentresdereparació

f) Facilitar l’aprofitament dels materials recollits selectivament per a la sevareintroducciócomamatèriesprimeres:

✗ Marcarobjectiusconcretsicalendariiperaintroduirun%dematerialsreciclats(paper, plàstics, metalls, ....) en la fabricació d’alguns productes de consum.Ambl’objectiudetancarelcicledelsmaterials, laUEjaestàplantejantalgunsobjectiusi%pelsplàstics.

✗ Estudiar i establir les normes i especificacions tècniquesper a cada tipusdeproducte.

4.4.-Caluncanvidemodeldegestióderesidusirecursos.

Propostes dirigides a aconseguir assolir objectius de recuperació material del 70% delsresidus,descartantelssistemesanònimsderecollidailaincineració:

a) Recollidairecuperaciódelsbioresidus:

✗ Laprioritatde larecollidaselectivaenorigendequalitatdelsbioresidus,ambunmínimd’impropisquegaranteixinlabonaseparacióilaqualitatdelcompost.

✗ Elsobjectiushauriendeserexpressatstambéen% delaproducciódecompost imaterial estructurantorgànicpel sòl, quepugui ser lliurat almedi en condicionsacceptablespermillorarlasevaqualitat.

13


✗ Alhora és important que aquests objectius s’estableixin específicament adaptatsalsdiferentsàmbitsterritorialsdefinitspelPlaTerritorialdeCatalunya.

✗ Augmentar el cost d’entrada a les plantes de compostatge de la FORM a partird’un rang determinat d’impropis. Els incentius del sistema han d’afavorir elsmunicipis que recullin més proporció i millor qualitat de la FORM i, gravar elsmunicipisquen’aportendepitjorqualitat.

✗ La separació de la FORM hauria de ser obligatori també per a tots els gransgeneradorsd’origennodomèstic.

✗ Fer obligatori per a tots els municipis la utilització de la bossa compostable (osensebossaquansiguifactible)permillorarlaqualitatdelcompost.Perfomentarl'úsdelcompostésimprescindiblequeaquestsiguidebonaqualitat.

✗ Infraestructuresderecuperaciódelsbioresidus:replantejarelmodel iplanificaciódelesplantesdecompostatge,ambcriterisdeproximitat,suficiènciaisimplicitattecnològica.

✗ Afavorirdemaneraprioritàriaalamajorpartdelterritoricatalàeltractamentdelsbioresidus en plantes de compostatge de proximitat i descentralitzades(proximitatodetipusagrícola).

✗ Lacreació(comad’altrespaïsosdelaCE)d’unsistemadecertificaciódequalitatdelcompost

b) Descartarl’anonimatdelarecollidaselectivaatotselsmunicipisdelpaís,prioritzantmodelsdegestióirecollidadedeixallesqueabandoninl’anonimatigaranteixinunaltíndexderecollidaselectivadequalitat,comel sistemaportaaporta,modelResidumínimomultimaterial,contenidorstancats,...

Elsenslocalshand’incorporarsistemesdeseleccióirecollidaeficientsquegaranteixinassolirelsobjectiusiambsistemesnoanònims(modelResiduMínimomultimaterial,recollidesportaaportadomiciliàriaicomercial,contenidors“intel·ligents”,etc...).

c) ImplantacióigeneralitzaciódelsSDDRenunperíodemàximde2anys:

• Implantaciódel sistemadedipòsit i retorn per a alguns tipusd’envasos (comamínimperaigua,cerveses,begudesrefrescantsicarbonades,sucs,...)

• També implantar per a RAEES i alguns productes especials (bateries i piles,pinturesiproductesespecialsd’origendomèstic,...).

• Enimplantarelsistemadedipòsit,devolucióiretorngarantiràladevoluciódelesquantitats dipositades i el retorn del producte per a la seva reutilització o delresidu per al seu tractament, en aplicació de la responsabilitat ampliada del

14


productor.Això,amblafinalitatdepromourelaprevencióimillorarlareutilització,elreciclatd’altaqualitatilavaloritzaciómaterialdelsresidusd’envasos.

d) Tractamentdelafraccióresta:Queelsmunicipisquearribinaunsíndexsderecollidaselectivadel60%noestiguinobligatsadurlasevafracciórestaalesplantesdeTMB.Caldria fixarobjectius específics per a aquellsmunicipis que tenenunbaix índexdefracció resta i de poca presència de residus biodegradables en ella i no aplicar-hoindiscriminadament6Aquestamesuraposarial’èmfasidelsrecursospúblicsenlabonarecollidaselectivainoenelbonpre-tractamentdelafracciórestaambaltcontingutderesidusbiodegradables.

e) Lavaloritzacióenergètica:Nos’hauriadecomptabilitzarcomavaloritzacióelsresidusques’incinerin(nienlesincineradorescatalogadesdevaloritzacióenergèticanialesindústries de ciment,...). La valorització ha de ser la material ja que aquesta esprioritària sobre l’energètica, tampoc comptabilitzarà com a material recuperat elmaterialbiodigestatoestabilitzatsortitdelesplantesdetractamentmecanicbiològic(TMB).SegonslesnovesdirectriusdelanovaDirectivaderesidus.

f) La recollida selectiva dels residus comercials i dels grans generadors (orgànica,paper/cartró, vidre, metalls, plàstics, especials,...), ha de ser obligada i de formadiferenciadadeladomiciliàriaiaplicantelsistemadepagamentpergeneració.

4.5. Definir l’eina per a un canvi demodel de producció que té conseqüènciesdirectes en la reducció dels residus i el consum dematèries: la responsabilitatampliadadelproductor(RAP).

LaRAPésundelspilarsoperatiusdelapolíticaambientaldelaUE,jaqueesbasaenqueelproductor(odistribuïdor)s’hadeferresponsabledelagestiódelsproductesqueposaalmercatentotelseucicledevida.Aquestprincipiéselquehadeservirdepalancaperafavoriruncanvidemodeldeproducció idistribucióambconseqüènciesen la reducciódelsresidus,lacontaminacióienelconsumdematèries.Restapendentdecomptarambundesenvolupamentcompletiadequatdelaresponsabilitatdelproductor,segonsmarcala Directiva de Residus 2018/851, en la legislació catalana. La Generalitat de Catalunyapodriatransposaraquestesdirectives,sien2anysd’aprovaciól’estatnohofa.DoncsaquítenimunagranoportunitatiCatalunyatélescompetènciesperdesenvolupar-ho.

Recull del text de la Directiva 2018/851/CE: Debe introducirse una definición de régimen deresponsabilidadampliadadelproductorparaaclararquesignificaunconjuntodemedidasadoptadaspor losEstadosmiembrosparaexigirque losproductoresdeproductosasuman la responsabilidad

6 Coms’estàrealitzantalaLlombariaonesfixaqueelsmunicipisambunafracciórestainferioral15%nohande

durlasevafracciórestaaunaplantadetractamentmecànicbiològic

15


financiera o financiera y organizativa de la gestión de la fase de residuo del ciclo de vida de unproductoincluidaslasoperacionesderecogidaseparada,clasificaciónytratamiento.Estaobligaciónpuedeincluirtambiénlaresponsabilidadorganizativaylaresponsabilidaddecontribuiraprevenirlosresiduos y a que se puedan reutilizar y reciclar. Los productores de productos pueden cumplir lasobligacionesdelrégimenderesponsabilidadampliadadelproductorindividualocolectivamente.

Losrequisitosgeneralesmínimosdebenreducircosteseimpulsarelrendimiento,asícomoasegurarunmarcodeactuaciónenigualdaddecondiciones,especialmentealaspequeñasymedianasempre-sas,asícomoalasempresasdecomercioelectrónico,yevitarobstáculosalcorrectofuncionamientodelmercadointerior.Asimismo,debencontribuiraqueloscostesdefindevidaseincorporenalospreciosdelosproductosyaqueseproporcionenincentivosalosproductoresparaque,alahoradediseñarsusproductos,tenganmásencuentaquesepuedanreciclar,reutilizaryreparar,asícomolapresenciadesustanciaspeligrosas.Engeneral,esosrequisitosdebenmejorarlagestiónylatranspar-enciadelosregímenesderesponsabilidadampliadadelproductoryreducirlaposibilidaddeconflic-tosde interésquepuedansurgirentre lasorganizacionesquecumplenobligacionesde responsabi-lidadampliadadelproductorennombredelosproductoresdeproductosylosgestoresderesiduos7a los que contraten dichas organizaciones. Los requisitos deben aplicarse tanto a los nuevosregímenes de responsabilidad ampliada del productor como a los ya existentes. Ahora bien, debeestablecerseunperíodotransitorioparaestosúltimosconobjetodequepuedanadaptarsusestruc-turasyprocedimientosalosnuevosrequisitos. Losproductoresdeproductosdebencubrirloscostesnecesariosparacumplirlosobjetivosdegestiónderesiduosyotrosobjetivosymetas,incluidoslosrelativosalaprevenciónderesiduos,quesedefinenparaelrégimenderesponsabilidadampliadadelproductor.Enestrictascondiciones,estoscostespuedencompartirseconlosproductoresinicialesderesiduosolosdistribuidoresenloscasosjustificadosporlanecesidaddegarantizarunagestiónadecuadadelosresiduosylaviabilidadeconómicadelrégimenderesponsabilidadampliadadelproductor.

Aixídoncsésurgentconcretaridesenvoluparelconceptederesponsabilitatampliadadelproductor.LaResponsabilitatAmpliadadelProductorielsseusinstrumentspodenserunaeinaútilperimpulsarunprocésdenovadelimitaciódelaresponsabilitatentrelesesferespúblicaiprivada i impulsarmodificacionsenlapolítica industrial idedistribució;enlesfasesdeconcepció,producció igestió finaldelsproductes.El fonamentd’aquestenfocamentesbasaenelfetque"pagarpercontaminar"noésunprincipiqueatorguidretssinóqueésuninstrumentpermodificarelsistemaproductiu.✗ Cal l'ampliaciódelssistemescol·lectiusderesponsabilitatampliadadelproductor

(SCRAP) tant aplicant el cost total (envasos, piles, RAEES,...) com crear nousSCRAPpera fluxos tan rellevantscomtèxtils,mobles,paper i cartró,bolquersotoballoletes,...

7 L150/112DiarioOficialdelaUniónEuropea14.6.2018ES(1)Reglamento(CE)n.o1013/2006delParlamentoEuropeoy del Consejo, de 14 de junio de 2006, relativo a los traslados de residuos (DO L 190 de 12.7.2006, p. 1). ( 2) Directiva2000/53/CEdelParlamentoEuropeoydelConsejo,de18deseptiembrede2000,relativaalosvehículosalfinaldesuvidaútil(DOL269de21.10.2000,p.34).(3)Directiva2006/66/CEdelParlamentoEuropeoydelConsejo,de6deseptiembrede2006,relativaalaspilasyacumuladoresyalosresiduosdepilasyacumuladoresyporlaquesederogalaDirectiva91/157/CEE(DOL266de26.9.2006,p.1).(4)Directiva2012/19/UEdelParlamentoEuropeoydelConsejo,de4dejuliode2012,sobreresiduosdeaparatoseléctricosyelectrónicos(RAEE)(DOL197de24.7.2012,p.38).

16


✗ Cal diferenciar també la responsabilitat en funció de les formes de gestió i delscostossocialsderecollidaitractament,ésadirquehihagilapossibilitatd’establirquotesdiscriminables.

✗ En aquest aspecte es planteja l’exemple dels envasos, on els productors ienvasadorspaguenenfunciódelpesdelproducte.

✗ Hihaaltresaspectesques’hauriendetenirencompteiquepodrienincentivarlaintroducciódemilloresenlafasedeproducció,comperexemple:• Reciclabilitat de material, la mida de l’envàs (els més petits es perden amb

facilitatpelcamí)isiestàfetdediferentsproductes(sihihamésd’unproducteimplicatenelmateixenvàslasevareciclabilitatésmésdifícil).

• Qualitatdelreciclat• Jerarquia:ACV(perexemple:emissionsCO2Eqcomaaproximacióbàsica)

✗ Incentiusalsproductorsper tenirencompte lesconsideracionsambientalsenel

dissenydelsseusproductes

En definitiva, la RAP ha de facilitar que els productes es fabriquin amb criteris deproducció neta i d’ecodisseny, amb criteris de prevenció, amb mínim de consum dematerials i energia, i dissenyats per a durar i ser reutilitzables, reparables i fàcilmentreciclablesocompostablesalfinaldelasevavidaútil.Totelsistemadegestióhad’anarorientatareduirelsimpactesambientalsil’úsexcessiudematerials,dereduiremissionsienergia.

Conseqüentment, a efectes pràctics, cal també enfortir la capacitat avaluadora ireguladoradel'administraciócatalanaafidepoderferelqueelseconomistesambientalsdefineixencom"internalitzarcostos"iaplicarelprincipide"quicontaminapaga",aixòsí,atenent a tota la cadena de producció, distribució i consum i per a, a la fi, deixar decontaminar.Ésaquestcanviprofundelquehadedonarrespostaa lasituacióactualonsón lesadministracions ( i,per tant,els ciutadans)permitjàdelspressupostospúblics iassumintlesdificultatsdegestiótambépúblicaelsquehandeferfrontalsconflictesilessolucionsalacontaminacióambiental.

Pertant,elsfabricants,importadorsodistribuïdorshaurand'organitzarun/unssistemaderesponsabilitatampliadadelproductor(autoritzatiregistratpelGovern)quegaranteixiiacreditidavantdelesadministracionspúbliquesques’hafetelreciclatgedelsproductesielcomplimentdelsobjectiusd’aquestallei.

4.6.-Establiriordenarunsistemadefiscalitatambientalenbasealageneracióderesidusilacontaminació.

Aquestinstrumentbàsic,quejas’hacomençataencetaraCatalunya,hauriad’apuntalarl’establimentd’incentiuseconòmicsambiciososiunadistribucióderesponsabilitatsjustaquan no hi arribin altre mesures d’ordenació administrativa. Els impostos són unmecanismed’aplicaciódirectadelaRAP,peròtambépodenseruninstrumentdissuasiui

17


alhoraincentivadordelaproducciónetaidel’ecodissenydelsproductesqueesposenalmercat(perexemplesobreelsproductesd’unsolúscombosses, tovalloletes,càpsulesde cafè, bolquers, ....). També poden servir per a facilitar i promoure el consum deproximitatisotaparàmetresecològics,lavendaagranelielsproductesreutilitzables.

Som conscients que en no disposar Catalunya, eventualment, de la capacitat bàsica delegislar en matèria impositiva fa que l’avenç cap a una “reforma fiscal verda” estiguisempre,enaquestaspecte,coixa.Noéspossibleharmonitzardemaneraefectivai,ambefectes compensatoris, una fiscalitat ambiental, com la que proposem aquí, amb lafiscalitatbàsicasobreeltreball(IRPF,lamajorpartdel’IVA,...)osobreelsbeneficisdelessocietats,sinoescomptaambcompetènciesfiscalsàmplies.Detotamanera,araperara,es proposa desenvolupar com a lleimarc els aspectes bàsics d’una fiscalitat ambientalsobreproductesoprocessos(justificació,criteris,procediments, ...) iestudiar l’aplicaciód’instruments impositius específics que avancin en la prevenció dels residus i lacontaminació(alesbosses,alsobreembalatge,alesvaixellesd’unsolús,etc).

Algunespropostes:

a) Es proposa aplicar un gravamen o impost sobre alguns productes d'un sol ús o decurtaduradaqueesposinalmercatenelterritorideCatalunya:

• Envasosdebegudesd’unsolús(deplàstic,metall,brics,..),safatesd’alimentació,bosses de nances i de producte fresc, vaixelles, maquinetes d’afaitar o altres...,càpsulesdecafé,encaraquesiguindematerialbiodegradable).

✓ AquestimpostpreténgravarelsproductescomercialitzatsaCatalunyaique

handeserconsumitsalseuterritori,totesdevenintresidusalfinaldelasevavidaútil.Commésllargasiguiaquestavidaútilmenysseràelcostmarginald’aquestimpost,fetqueafavoriràlesdecisionsempresarialsilespràctiquesdistribuïdoresmésambientalmentfavorablescomlareutilització.Fetimposable:LaposadaalmercatperprimeravegadaaCatalunyad’envasosiembalatgesdistingintentreeltipusdematerialques’usailasevaqualificacióambientalsegonslesemissionsdeGEHodel’anàlisidelcicledevida.

✓ Subjectepassiu:LespersonesfísiquesojurídiquesqueposinalmercatperprimeravegadaaCatalunyaelsenvasosiembalatges,.....Sis’ésproductoroenvasador,passaasersubjectepassiuenelmomentdeposaralmercatelsproductesenvasatsquetenencomadestíelmercatinterior,sis’ésdistribuïdor,enelmomentd’introduirperalasevavendaalterritorideCatalunyaproductesenvasats.

✓ Amésels requerimentsperautoritzarelssistemesdeRAPhaurandeìncloureque afavoriran la reutilització, la reciclabilitat i la seva composició ambmaterialsreciclats.

18


• Es proposa incloure un impost reemborsable sobre el tèxtil sanitari. L'import del'impost s'hauria d'aplicar sobre els productors i hauria de permetre cobrir elscostos de recollida i tractament d'aquest flux de residus i s'hauria de retornard'acord amb el desenvolupament de sistemes de captura i reciclatge d'aquestsresidusenlesplantesdetractamentderesta.

b) Igualarelcostdelcànonabocadoriincineradora:unaaltramesuradissussivaieficient

seràques’igualielcostdelcànondedisposicióderesidusd’abocadori incineradora,d’acordambelsnouscriterisdelaDirectiva2018/851/CE.Iquelasevarecaptacióvagidirigida principalment als ens locals, a les inversions en plantes de compostatge iinfraestructures de recuperació dels residus, no com ara que s’inverteixen en lesinfraestructures de tractament de la resta i de final de canonada, i moltinsuficientmentenelsenslocals.

c) Recuperacióatotselsmunicipisde la taxaderecollida i tractamentde lesdeixalles,comamesuradeltotnecessàriapervisibilitzarelscostosrealsdelsistemadegestiódelsresidus,augmentarlatransparènciaitraçabilitatdelsresidusiimplantarsistemesincentivadorsdelareduccióirecuperaciódelsresidus.

d) DeformacomplementàriaalsSCRAPactuals:

• Envasos i vidre: ampliar la RAP al cost real de tot el cicle del residu. Aixócomportarà canviar el tipus de convenis i acords amb aquests SCRP on siguil’administracióquemarquilesreglesdeljocinocomara.

• TambéperalsRAEES,pneumàticsipiles.

• CrearnovesSCRAP:peratèxtil,tèxtilsanitari ibolquers,papericartró,mobles, iproductesespecials.

e) Espodranaplicarincentiusi/obonificacionsper:

• Incentivarlainnovacióilarecercaplasubstituciódelsproducetsd’unsolúsicurtadurada.

• Alareintroducciódematerialsreciclatsperfabricarnousproductes

• Quepromoguinactivitatsdereparació,ireutilització(roba,andròminesimobiliari,RAEE,....)

• Queincentivinlareutilitzaciód’envasos.

19


4.7.-Creaciód’unFonsdePrevencióderesidusicontaminació.

Dotat a partir de la recaptació dels impostos finalistes amb l’objectiu d’invertir-ho enmesuresdeprevenció,reutilització,...

Catalunyacomptaambunfonsdegestióderesidus.Aquestfonss’usa,nosuficientment,pera incentivarcanvisen lagestiódelsresidus.Aquestfonshauriad’ampliar-seambunfonsperalaprevenciódelsresidusilacontaminació,elqualesnodririaambelsimpostosi les aportacions específiques dels programes desenvolupats per la llei Residu Zero deprevenció.

4.8.-Crearunainstituciópúblicad’avaluacióambiental.Ambcapacitatperaferestudisd’avaluaciódeproductesideprocessosperadeterminar-ne la sevaqualitatambiental i la sevacompatibilitatambelmedi.Els treballsd’aquestaagència o institució han de ser els que aportin criteris per al desenvolupament de lesmesureslegalsquedesenvolupinlalleideprevenció.Per precisar i determinar responsabilitats cal tenir una avaluació acurada de lesafectacionsambientals ide les respectives responsabilitats.Perpoder ferunaavaluacióde tipus públic, cal una institució o agència pública que tingui capacitat per fer,encarregarovalidardemanerapúblicatreballsd’avaluaciódeproductes ideprocessospertaldedeterminar-nelasevaqualitatambiental,lasevacompatibilitatambelmediiladistribucióderesponsabilitatsentreempreses,sectorsiadministracionspúbliquesquelicorrespondria.Elstreballsd’aquestaagènciaoinstitucióhandeserelsqueaportincriterisperaldesenvolupamentdelesmesureslegalsqueestableixilallei.Enaquestàmbitseriaefectiu,desdelapròpiaresponsabilitatpúblicaactualdesergestorderesidus,instituirtambéunCentred’InvestigacióResiduZero,amblafinalitatdedonarvisibilitat i cercar alternatives als residus municipals i industrials no tractables orecuperablesdemanerasocialoambientalmentsatisfactòria.Tambéhauriadeservirperal foment de polítiques “d’ecologia industrial”. En aquest sentit, la Bossa deSubproductes també hauria d’assumir un paper més actiu en la cerca de solucionspreventivesd’acordalaLleidePrevenció.

Caldriaun impulsde laR+D+IenResiduzeroaCatalunyaperafavorir la interaccióentreels diferents actors implicats en la reconversió que hem estat plantejant en aquestapropostadeLleiiquehandecol·laborarambelCentred’InvestigacióResiduZero.

4.9.-Establirunregistreoficialdeproductesincorporatsalmercatcatalà.

Lasevacomposicióoimpactesesdevinguinobjectedepolítiquesdeprevencióambientaliderecuperaciómaterial.PeraplicarlaRAPielsimpostosambientals.

20


4.10.-Prevenirievitarlacremaderesidusenincineradoresifornsindustrials.

Establintuncalendarigraduald’abandonamentdelaincineraciópertancartotaactivitatd’incineració de residus. Siguin plantes d’incineració de residus, fàbriques de ciment,bòbiles o tèrmiques que utilitzin residus o en format CDR per a utilitzar-los com asubstitutsdecombustiblesfòssils.Laincineracióderesidusésuntractamentagressiuverselmedi i lasalut inoéseficientdesdelaperspectivadelaprevencióidel’estalviderecursosienergia.Elsresidusquenotinguintractamentsalternatiushauriendeserposatsenqüestióisubstituïtspermitjàdetècniquesméscompatiblesambelmedi.Capproductenos’hauriadeposaralmercatsinoesreutilitzable,reparableofàcilmentreciclableoassimilablepelmedi.Aixícomnegarqualsevolcapajut,subvencióobonificacióperaquestaactivitatinsostenible.L’abandonament d’aquesta tècnica insostenible ajudarà, juntament amb el canvi demodeldegestió, l’aplicacióde lesmesuresdefiscalitatambiental ide lescampanyesdecoresponsabilitat empresarial, ciutadana i de les administracions, a assolir elsobjectiusplantejatsenaquestallei,modificarelmodelsòcioeconòmic,contribuiralamitigaciódelcanviclimàticialaprevencióderesidusidelasalutpública.

4.11.-Coordinarl’acciólocaliladelconjuntdelesadministracionspúbliquesperal’aplicaciódepolítiquesdeprevenció.

Enlalíniaambelsqueindiquilalleii,engeneral,peral’objectiudel’eficiènciaenl’úsdelsrecursos. Establiment de programes d’actuació i objectius transitoris amb caràcterterritorialisectorial.

4.12.-Regularelmovimentitrasllatderesidustaninterncomextern.

La “Ley estatal de Residuos y de suelos comtaminados”, atribueix competències a lesComunitatsAutònomeseneltrasllatimovimentderesidus,tantinternderesiduscomad'altres comunitatsautònomesopaïsos comunitaris,doncsCatalunya, té competènciespergestionarresidusenlessevesinfraestructures.

Per evitar importacions de residus indesitjats (com succeeix en l’actualitat amb elsubterfugi de subproductes), la gestió pública de les infraestructures de tractamentpoden posar limitacions específiques, emparant-se en diferents fonaments i criterisambientalsisanitaris.

4.13.-InversiódelaGeneralitatielsenslocalseneducacióambiental.

Es del tot necessari invertir recursos en la sensibilització i informació ambiental i laparticipació real de la ciutadania. En la promoció de les bones pràctiques i en el canvi

21


d’hàbitsenlaseleccióderesidusienelconsumresponsabledelapoblacióilesactivitatseconòmiques.

Caldria invertir anualment en educació ambiental de proximitat (educadoresambientals,...).

Actuacionsambinversionscomamínimde1,5€/persona/any.

5.EnunciatResumdelsinstrumentsclausperal’èxitdelaLlei

1. AplicarlaResponsabilitatAmpliadadelproductor2. Establimentdetributsogravàmensalsproductesd’unsolúsidecurtadurada,

imesuresincentivadoresibonificaions3. Prohibicionsd’algunsproductes,especialmentdeplàstic4. Implementaciódelssistemesdedipòsitperaunconjuntdeproductescomels

envasos,productestòxics,piles,RAEES,...5. Abandonarelsistemad’anonimatdelarecollidaselectivaiaplicarmodels

eficients6. Abandonarlaincineraciócomasistemadetractamentdefinaldecanonada.

Catalunya,29d’abrilde2019

1. Els antecedents i l’origen de la iniciativa.

Documents

Transcript of 1. Els antecedents i l’origen de la iniciativa.