1

1.- Fonaments de l’activitat tecnològica

a) La tecnologia com a resposta a les necessitats humanes

El famós científic nord-americà Benjamín Franklin deia que les persones som animals que tenim la capacitat de construir eines. S'ha observat que hi ha ximpanzés que utilitzen la tija d'algunes plantes introduint-la als formiguers per obtenir aliment i que hi ha ocells que fan servir pedres per obrir ous d'altres espècies i menjar-se’ls. Aquests fets demostren que hi ha animals que utilitzen eines per satisfer algunes de les seves necessitats, però no s'ha observat cap animal, a part de l’ésser humà, que sigui capaç de fabricar-ne.

Des dels temps més antics, les persones hem construït eines i objectes de tota mena. Però, per què ho fem? L'ésser humà, com tots els éssers vius, té unes necessitats bàsiques que ha de satisfer per sobreviure. Algunes d'aquestes necessitats bàsiques, com ja saps, són alimentar-se, protegir-se del fred, de la calor, del vent, dels al- tres animals, etc.

Per conrear la terra i obtenir-ne aliments es necessiten eines i aparells. També se'n necessiten per construir cases o per obtenir llenya o carbó. És per això que construïm eines i aparells, per poder satis-fer les nostres necessitats. Actualment també tenim altres necessitats, com ara viatjar, estar informats, escoltar música, etc., la satisfacció de les quals no és imprescindible per sobreviure. De tota manera, satisfer aquestes necessitats comporta tenir una vida més còmoda, més segura, divertida i, en definitiva, més humana. Aquestes altres necessitats, que ja no són bàsiques, s'anomenen necessitats secundàries. Llegeix:

SITUACIONS DEL NORD I DEL SUD Si poguéssim reduir la població de la Terra a un petit llogaret d’ exactament 100 habitants, mantenint les proporcions existents en l'actualitat, seria alguna cosa com això: Hi hauria 57 asiàtics, 21 europeus,14 persones de l'hemisferi oest (tant nord com a sud), i 8 africans, 52 serien dones, 48 homes, 70 no serien blancs, 30 serien blancs, 70 no cristians, 30 cristians, 89 heterosexuals, 11 homosexuals, 6 persones posseirien el 59% de la riquesa de tot el llogaret i els 6 (sí 6 de 6) serien nord-americans, De les 100 persones, 80 viurien en condicions infrahumanes, 70 serien incapaces de llegir, 50 sofririen de malnutrició, 1 persona seria a punt de morir, 1 bebè seria a punt de néixer. Només 1 (sí, solament 1) tindria educació universitària. En aquest llogaret hi hauria 1 persona amb ordinador. Si t'has aixecat aquest matí amb més salut que malaltia, llavors ets més afortunat que els milions de persones que no sobreviuran aquesta setmana. Si mai has experimentat els perills de la guerra, la solitud d'estar empresonat, l'agonia de ser torturat o les punxades de la inanició, llavors estàs per davant de 500 milions de persones. Si pots acudir a l'església sense por de ser humiliat, arrestat, torturat o mort... llavors ets més afortunat que 3.000 milions (3.000.000.000) de persones al món. Si tens menjar en la nevera, roba en l'armari, un sostre sobre el teu cap i un lloc on dormir, ets més ric que el 75% de la població mundial. Si pots llegir aquest missatge, acabes de rebre una doble benedicció: algú estava pensant en tu i més encara, ets molt mes afortunat/al fet que els mes de 2.000.000.000 de persones en aquest món que no poden llegir.

2

b) L'artesania i la tècnica Antigament es denominava art a la capacitat de construir objectes i artefactes o d'elaborar productes; de les persones que s'hi dedicaven, se'n deia artesans.

Actualment anomenem artesania al procés de construcció d'objectes o d'elaboració de productes, realitzat manualment o amb maquines i eines senzilles, per una persona o un grup reduït de persones. Els artesans, no tan sols construïen els objectes, els artefactes i els productes, sinó que també els inventaven. Per inventar-los, els era molt útil l'observació del seu entorn, i l'enginy. En canvi, per construir-ne, necessitaven conèixer molt bé els materials i les eines i tenir una gran destresa a l'hora d'utilitzar-los.

Avui dia els processos d'elaboració de productes o de construcció d'objectes no segueixen un procés artesanal, sinó que es duen a terme en fabriques i indústries on treballen moltes persones que fan tasques diferents i amb moltes màquines.

En aquest cas ja no es parla d'artesania, sinó de tècnica, i s'anomenen tècnics i tècniques les persones que la practiquen. El conjunt de procediments que utilitzem els humans per fabricar eines, construir objectes i, en general, obtenir qualsevol producte, és el que anomenem tècnica.

Els tècnics actuals gairebé ja no inventen, sinó que construeixen objectes, artefactes, sistemes i productes que han inventat altres persones. També es dediquen a instal·lar, reparar o adaptar maquines i sistemes tècnics que han estat fabricats a les indústries. Per poder-ho fer, necessiten conèixer molt bé els materials i les eines, tal com passava amb els artesans. Però, a més, necessiten entendre el funcionament de la maquinaria i saber interpretar dibuixos i esquemes.

La fabricació i l'ús de les eines, la creació de les tècniques agrícoles i posteriorment de les tècniques industrials han permès a la humanitat obtenir més aliments i més seguretat amb menys esforç això ha significat més temps lliure, que pot dedicar a l'art i al pensament.

ACTIVITATS 1.- Diferencia entre una necessitat bàsica i una secundària. Posa tres exemples de cadascuna.

2.- Creus que és més feliç el que més té o el que menys desitja?

3.- Tens alguna necessitat secundària que per tu esdevé bàsica? Posa’n un exemple.

4.- Creus que tothom té corbetes les seves necessitats bàsiques? Busca informació sobre el

desequilibri que hi ha en el món.

5.- Quin fet bàsic distingeix els éssers humans de la resta d'animals?

6.- Quina diferencia hi ha entre artesania i tècnica?

7.- Quines qualitats tenien els antics artesans? Quines qualitats tenen els tècnics actuals?

3

2. Ciència i tecnologia

Per satisfer algunes necessitats cal crear i fabricar objectes i aparells sovint molt complexos, com ara avions, ordinadors o telèfons mòbils. Per fer-ho ja no n'hi ha prou amb l’experiència, la destresa o l’enginy que aporta la tècnica, sinó que es necessita alguna cosa més:

Utilitzant el mètode científic, la ciència es dedica a estudiar l'entorn físic, natural i social, amb l’objectiu d’adquirir coneixements que serveixin per conèixer i entendre el perquè dels fenòmens que observa. La tecnologia, en canvi, utilitza el coneixement que aporta la ciència per resoldre els problemes tècnics, però amb l'objectiu de satisfer les necessitats de les persones. Per tant, podem concloure que:

La tecnologia és el conjunt de coneixements tècnics,científicament organitzats, que tenen per objectiu satisfer necessitats de les persones, individualment o col·lectivament.

La ciència i la tecnologia, però, no segueixen camins separats. Estan molt relacionades entre si : la ciència necessita instruments tècnics per experimentar als laboratoris i aconseguir els seus objectius, mentre que la tecnologia necessita el coneixement científic per descobrir nous productes i noves solucions tècniques o per introduir-hi millores.

Avui dia, doncs, aquesta separació entre ciència i tècnica ja no és tan fàcil de fer. A les empreses i universitats, es treballa en equips formats per científics i tecnòlegs, que treballen ajudant-se mútuament.

La ciència ja no investiga només per conèixer i descobrir coses, sinó que ho fa amb l'objectiu d'aprofitar aquest coneixement en el desenvolupament d'alguna tecnologia concreta.

La tecnologia ara també treballa per satisfer les necessitats i solucionar els problemes de la ciència, i no únicament de les persones. Per tots aquests motius, avui dia es parla més de tecnociència que no pas de tecnologia o de ciència.

ACTIVITATS 8.- Explica l’evolució de tres aparells explicant l’aportació de la ciència per a la seva fabricació actual.

4

3. Tecnologia, natura i societat La tecnologia no es relaciona només amb la tècnica i amb la ciència; també es relaciona amb la natura i amb la societat, ja que tant les activitats tecnològiques que fa la industria com les que fem tots nosaltres quan utilitzem els productes tecnològics influeixen en la natura i en la societat. Ara t'explicarem com.

a) Tecnologia i natura L'activitat tecnològica està molt relacionada amb l'entorn natural, ja que per construir objectes, artefactes i productes es necessiten materials, energia, i algun lloc on abocar-ne els residus. De l'entorn natural obtenim materials, com la fusta, els metalls i les roques; aliments, com el blat, el peix i la carn, i combustibles, com el gas i el petroli. I retornem a la naturalesa tot allò que ja no ens és útil, com les escombraries, el fum i els productes químics. Per tant, podem dir que l'activitat tecnològica comporta una modificació constant del medi natural.

Actualment, la tecnologia procura que l’impacte de la seva activitat sobre el natural sigui el mínim possible. Fa, per exemple, que les maquines no necessitin tanta energia, que els productes químics per a l'agricultura no contaminin els rius, etc. Els governs també ajuden a reduir aquest impacte, fent lleis que regulen les activitats tecnològiques.

La tecnologia també aporta solucions perquè la conservació de la naturalesa ( una altra necessitat humana) sigui cada cop més eficient. Exemples d’això poden ser les depuradores o els mitjans tècnics de detecció, prevenció i extinció d'incendis forestals.

5

Hem de tenir en compte però que hi ha coses que estan a les nostres mans.

Per donar-li un descans al nostre planeta hem de reduir la quantitat de productes que consumim. No oblidis que per fabricar tot el que utilitzem necessitem matèries primeres, aigua, energia, minerals … que poden esgotar-se o trigar moltíssim temps a renovar-se.

Quants més objectes tornem a utilitzar menys escombraries produirem i menys recursos haurem de gastar. -Reciclar. Es tracta de tornar a utilitzar materials - com el paper o el vidre - per fabricar de nou productes semblants - folis, ampolles, etc.

Aquesta “R” (Reciclar) ha de ser l'última que engeguem. Per davant han d'anar les altres dues (Reduir i Reutilitzar). El paper i el cartró, el vidre i les restes de menjar o matèria orgànica poden reciclar-se sense problemes. Per a això, cal separar cada residu en diferents contenidors com els quals ja tenim als carrers dels pobles o les ciutats en color blau - per al paper - o en color verd - per al vidre -. Ara ens falten els de la matèria orgànica!.

<

Evitar: si deixem de comprar i utilitzar aquest tipus de productes nocius per al medi ambient i comencem a demanar productes que respectin més la naturalesa, consumen menys energia i puguin reutilitzar-se o reciclar-se, la indústria i els comerciants hauran de començar a canviar. A la nostra mà està aconseguir-ho!.

b) Tecnologia i societat

La tecnologia també influeix en la societat, és a dir, en el conjunt de persones que formem els pobles i les ciutats, proporcionant-nos productes que milloren la nostra qualitat de vida i ens permeten disposar de més temps lliure. Però també hi ha aplicacions de la tecnologia —com ara la tecnologia militar- que poden fer possible que ens destruïm els uns als altres. Les solucions tecnològiques no sempre són neutres o imparcials. A vegades, la satisfacció de certes necessitats es fa perjudicant els interessos d'altres persones. Per exemple, la necessitat que pot tenir la població d'una gran ciutat de desfer-se de les escombraries es pot satisfer amb la construcció d'una planta incineradora; però, segons on s’instal·li, pot perjudicar la gent que hi visqui a prop, per la contaminació, les males olors o l'augment de la circulació de camions.

6

La tecnologia i l'economia es relacionen intensament. No fa gaires anys, l’automòbil era un objecte de luxe que només podien tenir els rics. L'any 1908 es va comentar a aplicar la tecnologia de la fabricació en sèrie i això va permetre abaratir-ne el preu. El cotxe va passar a ser un producte assequible pera moltes famílies i va introduir un canvi en les ciutats, en les carreteres i també en els costums de la societat.

De vegades, la societat rebutja els avenços tecnològics perquè el desconeixement fa que en desconfiï i tingui por. És el que va passar amb els primers ferrocarrils: algunes persones, quan veien per primer cop un tren circulant, deien que era invent del diable i, fins i tot, l¡ tiraven pedres. La informació sobre els productes tecnològics permet valorar-los i fer-ne un ús correcte. Altres vegades, la societat té una excessiva confiança o una fe cega en la tecnologia això fa que no la utilitzi adequadament o que no prengui les precaucions necessàries. El cas del Titànic n'és un exemple: un vaixell que tothom pensava que no es podria enfonsar mai, i que va naufragar precisament en el primer viatge, després de topar amb un iceberg.

ACTIVITATS 9.- Mira al teu voltant i escriu 5 objectes que vegis i digues de quina primera matèria estan fets. 10.- Explica com la tecnologia redueix l’impacte sobre bel medi ambient de: el cotxe , el consum elèctric i les deixalles. 11.- Explica tres accions que es fan a casa diàriament i pensa con les havien fet els nostres avis/ es. 12.- Explica en que consisteixen les “tres erres” ( reutilitzar, reciclar i reduir ). Posa un exemple que podries aplicar a casa teva. 13.- Agafa un mapa del món. Pinta de diferents colors els països que aporten les principals matèries primeres: fusta, petroli, or, carbó, coltàn, gas, diamants, cautxú,..... 14.- A l’Estat espanyol hi ha 48,7 mll. de mòbils. Som aprox. uns 40 mill. Què farem quan s’espatllin? 15.- Omple la taula següent amb les energies que coneguis: FONT ENERGIA TIPUS ENERGIA RENOVABLE/ NO RENOVABLE IMPACTE

AIGUA HIDROELÈCTRICA RENOVABLE

7

4. El procés tecnològic

Com hem vist, la tecnologia té l'objectiu de satisfer les necessitats humanes, tant les bàsiques com les secundàries. A vegades la necessitat consisteix en millorar un producte tecnològic que ja existeix. Per satisfer aquestes necessitats es pot actuar de manera irreflexiva i impulsiva, però s'obtenen uns resultats barroers i de baixa qualitat, que, fins i tot, poden no satisfer la necessitat o resultar perillosos. En canvi, si actuem de manera meditada i ordenada aconseguirem uns bons resultats. La tecnologia només pot treballar de manera ordenada i lògica, seguint un mètode que li permeti aconseguir amb èxit el seu objectiu. Aquest mètode s'anomena procés tecnològic. El procés tecnològic és el mètode de treball propi de la tecnologia i consisteix en un conjunt ordenat d’activitats que es duen a terme per satisfer una determinada necessitat.

Així, per exemple, la necessitat que tenim de traslladar-nos ha obligat a construir moltes vies de comunicació: carreteres, vies de tren, autopistes, etc. A més, han calgut els mitjans de transport, automóbils, trens, etc., i l'energia per fer-los funcionar. En cada cas s’ha hagut de posar en marxa un procés tecnològic perquè tot plegat fos possible. Tot i que ja tenim molts sistemes de transport, sempre cal millorar-ne molts aspectes : la seguretat, l’estalvi energètic o la contaminació que provoquen, entre d'altres. Això fa necessari posar en marxa nous processos tecnològics.

a) Les fases del procés tecnològic

El procés tecnològic es duu a terme a partir del moment en què es planteja un problema o una necessitat i s'hi requereixen solucions. Seguint l'exemple dels transports, imagina que es fa necessari un aeroport ¡ es decideix de construir-lo. A partir d’aquesta necessitat s'inicia el procés, que es duu a terme en tres fases relacionades entre si: el projecte, la construcció o fabricació i l 'avaluació.

8

Fixa’t que es relacionen l'una darrere l'altra, formant un anell: en el moment d'avaluar els resultats d'un procés, ja hi detectem noves necessitats o nous problemes. Això fa que els productes tecnològics millorin contínuament.

1.- EL PROJECTE

El projecte és una seqüència de treball en què es defineix la necessitat a satisfer i les condicions, i se’n proposa la solució. Es duen a terme les activitats següents:

a) Definició de la necessitat i les condicions

Un procés tecnològic no s'inicia si no s’inicia si no hi ha cap necessitat per satisfer o algun problema per resoldre. Per tant, el primer que cal fer és definir perfectament quin és el problema que hem de solucionar o necessitat que volem satisfer, a més de les condicions que ha de complir la solució.

b) Investigació

Abans de pensar en idees concretes que puguin solucionar el problema, cal cercar informació útil. Bona part d'aquesta informació es pot obtenir estudiant les solucions que s'han donat a problemes similars.

c) Possibles solucions: la viabilitat de les idees

Un cop recollida tota la informació necessària, arriba el moment de les idees. Aquesta fase és la més creativa (potser també la més divertida): es tracta de pensar solucions al problema. És molt freqüent de recórrer al que s'anomena una pluja d'idees; és a dir un grup de persones discuteixen el problema i proposen diverses solucions.

Evidentment, no totes les idees es poden portar a la pràctica: potser perquè serien massa cares, perquè podrien perjudicar excessivament els propietaris de les terres afectades, perquè no serien acceptades pels ciutadans si causaven un impacte ambiental massa important, etc. També pot passar que siguin molt complicades i que no disposem deis coneixements tècnics o dels materials necessaris per dur-les a terme.

Les idees que es poden dur a la pràctica s'anomenen idees viables, i les que no són possibles, inviables. De moment es plantegen les idees sense pensar si són viables o no ho són. Com més idees hi hagi, millor. Un cop plantejades totes, cal estudiar quines són viables i explicar per què les altres són inviables.

d) Proposta de solució: el disseny

Entre totes les idees viables, cal triar la més adequada, bé perquè sigui la més barata, la més segura, la més acceptada, la més fàcil, la que tingui menys conseqüències negatives o qualsevol combinació entre aquests criteris, com per exemple la més barata d'entre les més segures.

Un cop triada la solució, cal fer el disseny de com ha de ser i de com s'ha de dur a terme aquesta solució. El disseny consisteix a dibuixar els croquis a partir deis esbossos, i després fer els plànols, construir maquetes i elaborar informes que indiquin el càlcul de les quantitats i qualitats dels materials que s'han d'utilitzar, com ha de ser el procés de construcció i el cost que tindrà.

9

2. LA CONSTRUCCIÓ O FABRICACIÓ

La construcció o fabricació és el conjunt d'accions que es duen a terme per portar a la pràctica allò que s'ha dissenyat en el projecte.

Per construir objectes, aparells o infraestructures s'utilitzen mètodes de construcció i fabricació tan diversos que seria inabastable descriure'ls tots. Quant a la forma de dur a terme la construcció o fabricació, pot ser: de forma artesanal o de forma industrial.

En la construcció o fabricació artesanal, una sola persona construeix tot l'objecte, des del començament fins al final, amb eines i maquines senzilles que no li permeten fabricar o construir una gran quantitat d'objectes. Per tant, la mateixa persona duu a terme tot el procés tecnològic, encara que d'una manera més simple.

En la construcció o fabricació industrial s'utilitzen maquines i mètodes per obtenir grans quantitats de producte en poc temps. També hi ha una especialització en el treball, de manera que normalment cada persona executa una part del procés de construcció o fabricació. Més endavant estudiaràs algunes tècniques de producció industrial.

Producció artesanal. Els artesans vidriers inventaven i feien nous models de gots, gerros..., i els anaven construint a mesura que rebien els encàrrecs. No feien una gran producció i cap pega era exactament igual que una altra.

La producció industrial. En les fàbriques modernes, els productes es fan en cadena i cada treballador s'ocupa d'una part del procés. Les quantitats fabricades són elevades i totes les peces d'un model són exactament iguals.

En qualsevol cas, sigui quin sigui el procés de construcció o fabricació, sempre és necessària la confecció d'un pla de treball.

Un pla de treball consisteix a organitzar la construcció o fabricació dividint-la en operacions simples i ordenades, de manera que permetin la realització satisfactòria del treball en un temps òptim.

Per això es parteix deis plànols, on, a mes del disseny global, hi ha el detall de totes les peces que constitueixen l'objecte o aparell. Aquests plànols, com veuràs més endavant, s'anomenen plànols d'especejament. A continuació, cal establir un ordre de construcció de les diferents peces, així com el procés de muntatge i realització deis acabats.

En el cas de la fabricació de productes com aliments o roba, no hi ha plànols pròpiament dits, però sí representacions gràfiques, com ara diagrames de flux, a partir deis quals s'elabora un pla de fabricació dividit en les diferents operacions que cal seguir ordenadament per obtenir el producte amb la qualitat i la quantitat suficients.

Diagrama de flux

Plànol d’especejament

3. L’AVALUACIÓ

L'avaluació ens permet determinar si el problema ha estat resolt o la necessitat ha estat satisfeta.

Cal contestar a les preguntes «S'ha resolt, el problema?», «S'ha satisfet la necessitat?» i també comprovar si es compleixen les condicions que s'havien fixat a l'hora de definir el problema.

A partir de l'avaluació, també sorgiran idees per millorar la solució, que tornaran a posar en marxa nous processos tecnològics. Recorda el diagrama del procés tecnològic, en què l'avaluació s’enllaça de nou amb l’inici del procés.

Si l'avaluació no és positiva, és a dir, si no s'aconsegueix satisfer la necessitat, cal esbrinar el perquè i tornar a la fase de disseny, per fer-hi les modificacions necessàries. Per deixar constància dels resultats obtinguts i del procés seguit, es redacta la memòria.

La memòria és el conjunt de documents que descriuen el procés tecnològic que s'ha seguit. També serveix perquè l’experiència adquirida no es perdi i pugui ser consultada en la fase d'investigació d'altres projectes similars.

Dades i documents que ha d'haver-hi en una memòria:•Títol del projecte 1. Nom dels autors 2. Data 3. Descripció del problema 4. Descripció de les condicions 5. Descripció de la solució 6. Plànols

7. Procés de construcció 8. Càlcul del cost econòmic9. Avaluació 10. Implicació en el medi natural 11. Implicacions socials 12. Millores possibles 13. Valoració

ACTIVITATS

16.- En quin moment es posa en marxa el procés tecnològic?

17.- Indica si són certes o falses les afirmacions següents (si són falses, digues per què):

a) El procés tecnològic serveix per resoldre problemes o satisfer necessitats.

b) El més important en un procés tecnològic és fer totes les accions, sense tenir en compte l'ordre en què es fan.

c) El procés tecnològic és un conjunt d'activitats manuals destinades a la construcció d'objectes o a l'elaboració de productes.

18.- Per què diem que el procés tecnològic és un mètode de treball?

19.- Quin és el fet que fa possible la millora continua dels productes tecnològics?

20.- Classifica les accions següents segons la fase del procés tecnològic a la qual pertanyen:

Dibuixar els plànols de construcció, proposar possibles millores, anotar les ¡dees, donar forma a les diferents peces d'un objecte, realitzar un pla de treball, definir el problema, comprovar si el problema ha quedat resolt i buscar informació.

21.- Indica quines de les característiques següents són pròpies de la producció industrial:

a) Es fan molts objectes en poc temps.

b) S'utilitzen eines i maquines senzilles.

c) Una persona fa totes les operacions necessàries per construir l'objecte.

d) S'utilitzen maquines complexes.

e) En la construcció de l'objecte intervenen diverses persones, cadascuna especialitzada en una fase del procés de construcció.

f) Es fan els objectes en poca quantitat.

22.- Creus que la producció industrial es positiva? Per què?

23.- Creus que pot ser negativa? Pensa que en el món en l’any 97 hi havia 600 mll. de cotxes i l’any 2010 gairabé 1000 mll..

24.- Tot seguit et posem l'exemple d'un procés tecnològic complet. En podríem posar molts altres, però tots tindrien els mateixos passos (o fases) a seguir, i en el ma- teix ordre. Fixa't sobretot en aquests dos aspectes: els passos i l'ordre en què es fan.

1. Fase de projecte

Definició del problema i les condicions

A Xitevele, un poblat de Moçambic al sud-est d'África, unes 6.000 persones van haver de deixar les seves terres a causa d'una guerra. Quan hi han tornat, s'han trobat que necessiten obtenir aigua potable deis pous, que és l'únic lloc on n'hi ha en aquests moments. L'aigua es troba a 8 m de fondària i extreure-la manual- ment és difícil i esgotador. A Xitevele es necessita obtenir aigua potable deis pous de forma fàcil i ràpida.

Condicions que ha de complir la solució

- Ha de poder elevar l'aigua entre 8 i 10 m.

- El cabal (volum d'aigua que surt cada segon) ha de ser suficient per evitar cues i donar servei a tota la població. - Ha de poder funcionar en un lloc com Xitevele, on no arriba l'energia elèctrica. - El manteniment i les reparacions les han de poder dur a terme persones del mateix poblat de Xitevele. - Hi ha d'haver un sistema ràpid de subministrament de recanvis de peces avariades.

Investigació

S'estudia quines maquines permeten elevar aigua, quina energia fan servir, quina potencia tenen i quin cabal poden donar. També es fan uns càlculs per saber quina quantitat d'aigua necessita la població i a quines hores hi ha més consum.

Possibles solucions

- Instal·lació d'una bomba manual.

- Instal·lació d'una bomba accionada per un motor de gasolina.

- Instal·lació d'una sínia moguda per tracció animal.

- Instal·lació d’una bomba amb motor elèctric alimentat per energia solar.

- Instal·lació d’una bomba accionada per la força del vent ( aeromotor ).

Viabilitat de les idees

Comenta amb els teus companys els avantatges i els inconvenients de cada possible solució.

Proposta de solució: el disseny

Penseu el que és necessitaria per portar a terme la vostra solució.

2. Fase de construcció Penseu qui la ha d’instal·lar.

3. Fase d’avaluació Penseu en les possibles errades i millores.

25.- Comenta aquestes fotos amb tot el que heu aprés.

Origen del petroli que consumim. De cada barril que es produeix, se’n consumeixen quatre.

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

2000 2001 2002 2003 2004 2005

Año

kt

Otros países

Algeria

Noruega

Camerún

Venezuela

Reino Unido

Irán

Rusia

Iraq

Nigeria

México

Libia

Arabia Saudí