1. INTRODUCCIÓ GENERAL FACTORS LINGÜÍSTICS QUE...
Transcript of 1. INTRODUCCIÓ GENERAL FACTORS LINGÜÍSTICS QUE...
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
1
1. INTRODUCCIÓ GENERAL
FACTORS LINGÜÍSTICS QUE INFLUEIXEN EN L’ADQUISICIÓ
D’UNA SEGONA LLENGUA: GRAMÀTICA I LÈXIC
� Els coneixements lingüístics dels immigrants: el català és la segona llengua?
� Sobre el terme “error”: producció que es desvia del que és habitual en un parlant natiu
� Alguns factors lingüístics que influeixen en l’adquisició d’una L2
- coneixements d’altres llengües
- mecanismes universals: estratègies de simplificació generals
- la primera llengua (L1)
- algunes característiques de les L2
� Deixo de banda tots els altres factors que influeixen en aquest procés
1.1. ELS MECANISMES UNIVERSALS (1) Tu rentar cara
Nosaltres venir poble
Nena caigut
Ell petit, tu gran
1.2. LA SEGONA LLENGUA (MÉS LA PRIMERA ) (2) Allà hi havia una taula Allí había una mesa
Allà hi havia la taula *Allí había la mesa (Allí estaba la mesa) (3) El noi és feliç Il ragazzo è felice
El noi està content Il ragazzo è contento (4) CATALÀ CASTELLÀ ITALIÀ FRANCÈS
la dent el diente il dente la dent
la llet la leche il latte le lait
el nas la nariz il naso le nez
la soprano la soprano il soprano la soprano
el tigre el tigre la tigre le tigre
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
2
1.3. LA PRIMERA LLENGUA � Alguns investigadors han defensat que la influència de la gramàtica de la primera
llengua és mínima o nul·la en l’adquisició d’una L2. Però hi ha evidències que fan
pensar el contrari:
(5) a. L1 CATALÀ / L2 CASTELLÀ
*¡Cuidado, que hay el escalón. No tropieces! b. L1 MANDINGA / L2 CATALÀ
*La mare de la xicota el seu marit va matar
‘La mare de la xicota va matar el seu marit’
c. L1 TURC / L2 HOLANDÈS
*Die mijn vrouw oma andere man dochter
aquesta meva dona àvia altre marit filla
‘Aquesta és la filla de l’altre marit de l’àvia de la meva dona’
(van de Craats 2002: 38)1 (6) a. CATALÀ
Vigila, que hi ha l’esglaó. No ensopeguis!
b. MANDINGA
Sunkutoo maa ye a keemaa faa-ta
noia mare PART ella marit va.matar
‘La mare de la noia va matar el seu marit’
c. TURC
ben-im eş-im-in babaanne-sin-in ikinci koca-sIn-In kIz-I
jo-GEN dona-POSS-GEN àvia-POSS-GEN segon marit-POSS-GEN filla- POSS
‘la filla del segon marit de l’àvia de la meva dona’
(van de Craats 2002: 39)
1 Craats, I. van de (2002): Conservation in the Acquisition of Possessive Lexical Items, Linguistics in the Netherlands 2002 (37-47).
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
3
� No totes les diferències provoquen dificultats ni totes les dificultats tenen sempre la
mateixa persistència. Flexió vs. ordre sintàctic. Possibles problemes per identificar els
errors i la seva causa:
(7) L1 PANJABI / L2 CATALÀ
- Jo sé, però no explicar.
- Ni una mica? Ni... no sé... les verdures com les feu?
- Cebes tallar, i tomàquets i alls fregir primer... (8) Les cebes les tallem, i els tomàquets i els alls els fregim primer… � Aspectes gramaticals problemàtics aparentment independents poden estar relacionats:
falta de flexió verbal i falta de verb o verb inadequat en construccions atributives,
locatives o existencials (en català, amb els verbs ser, estar o haver-hi). En parlarem més
endavant.
(9) L1 XINÈS / L2 CATALÀ
a. En la seva casa té moltes diners. La nena, no, molt pobra
b. Sí, havia explicat perquè a Lao n’hi molta comunitat xinesos
c. En l’any 70 tenia una guerra allà
1.4. ALGUNES QÜESTIONS RELACIONADES AMB DIFERÈNCIES LÈXIQUES I DE CATEGORITZACIÓ SEMÀNTICA ENTRE LES LLENGÜES � Parts del cos (10) Una categoria en CATALÀ = diverses categories en MANDINGA
esquena saña ‘part superior de l’esquena’
koboN ‘part inferior de l’esquena’
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
4
(11) Una categoria en MANDINGA = diverses categories en CATALÀ :
bulu extremitat superior, braç; mà
(12) No equivalència entre els termes en CATALÀ i en MANDINGA :
sundiN cor (òrgan físic)
ronyons
jusu fetge
cor (seu dels sentiments)
(13) MANDINGA jusufara (fetge+trencat) ‘angoixa’
(14) CATALÀ tenir coragre
‘pirosi, cremor d’estómac’
tenir mal de cor
‘defalliment, sensació de buit a l’estómac causada per la gana’
tenir el fetge gros / molt de fetge, no posar-se pedres al fetge
‘suportar impassiblement qualsevol cosa, ser molt tranquil, despreocupat)
� Termes bàsics per als colors
La segmentació de la gamma cromàtica (els termes bàsics per als colors) no és igual en
totes les llengües:
(15) AMAZIC azegza CATALÀ ‘blau / verd’
UCRAÏNÈS červónyi CATALÀ ‘vermell / porpra2’
CATALÀ blau UCRAÏNÈS ‘blakýtnyj / holubýj’
CATALÀ blau ITALIÀ ‘blu / azzurro’
� Termes de parentiu Les diferències interlingüístiques estan relacionades amb factors culturals i socials de
les comunitats que parlen les llengües, que estructuren la família de maneres diferents: 2 Color vermell fosc tirant a morat (DIEC2).
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
5
(16) XINÈS gē gē / jiě jiě CATALÀ germà / germana gran
dì dì / mèi mèi CATALÀ germà / germana petit /-a
SONINKÉ gida CATALÀ germà o germana gran
xoxone CATALÀ germà o germana petit/-a
(17) CATALÀ fill / filla
“Nom que es dóna a una persona o animal en relació al seu pare i a la seva mare” (DIEC)
FULA / WÒLOF ∫iÎo / doom
Designa, a més dels propis fills, tot fill d’un germà gran o d’un germà petit del mateix sexe que un mateix (nebots, per a un català). També designa els fills del germà de l’esposa o del marit.
� Les divisions temporals
La divisió bàsica del temps és dual: ara i aleshores (passat i futur, és a dir, no-ara); la
divisió tripartida catalana no és, ni de bon tros, universal:
(18) CATALÀ ahir avui demà
LUGANDA ‘jjo lèèrò ‘jjo
BEMBA mailo lelo mailo
LINGALA lóbí leló lobí
(19) PANJABI ajj CATALÀ avui
kállh ahir / demà
parsõ abans-d’ahir / demà passat
cauth d’abans d’ahir no, l’altre / demà passat no, l’altre
La manera de categoritzar les relacions espaciotemporals tampoc no és universal:
davant / darrere – futur / passat
(20) CATALÀ Encara tens molt de temps per davant futur
Temps enrere ho feia, però ara ja no passat
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
6
MANDINGA koo ‘esquena’ ñaa ‘ull’
kooma ‘darrere’ ñaa ‘abans’
koola ‘després’ ñaato ‘davant / després’
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
7
2. UNA QÜESTIÓ PRÈVIA: LLETRES I SONS
Sons: unitats de la parla
Lletres: unitats de l’escriptura en els sistemes d’escriptura que en tenen � Les lletres no sempre representen biunívocament un mateix so:
(21) CATALÀ CENTRAL
lletra so exemples
e [e], [E], [´] més, eina, pare
d [d], [D], [t] dit, cada, fred
n [n], [m], [N], [M], [¯] noi, envia, angúnia, infeliç, injust
so lletra (o dígraf) exemples
[´] a, e casa, pare
[s] s, ss, c, ç sol, rossa, cel, falç
[k] c, qu, g casa, qui, catàleg
[tS] tx, ig, g despatx, faig, mig
� Paraules que s’escriuen diferent però es pronuncien igual:
(22) ANGLÈS right / rite / write / wright [ráIt]
ESPANYOL D’A MÈRICA casas / cazas [kásas]
vez / ves [ves]
� En llengües diferents, una mateixa lletra pot correspondre a sons diferents o un mateix
so pot representar-se amb lletres diferents:
(23) a. c CATALÀ [k]asa / [s]irera casa / cirera
CASTELLÀ [k]asa / [T]ereza casa / cereza
ITALIÀ [k]asa / [tS]ittà casa / città
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
8
b. [ ] CATALÀ pinya
CASTELLÀ piña
ITALIÀ pigna
FRANCÈS pigne
PORTUGUÈS pinha
[tS] CATALÀ txec HOLANDÈS tsjech
CASTELLÀ checo TXEC Čech
BASC txekiar POLONÈS Czech
FRANCÈS tchèque HONGARÈS cseh
ITALIÀ ceco GREC tséjikos
ALEMANY tschechisch
(Moreno 2005: 40)3
� Observacions sobre sistemes d’escriptura no alfabètics:
(24) KATAKANA (japonès)
カ ka キ ki ク ku vs.
サ sa シ si ス su
マ ma ミ mi ム mu
(25) GURMUKHI (panjabi)
k ka ik ki ku ku
s sa is si su su
m ma im mi mu mu
(26) LOGOGRAMES XINESOS
人 rén ‘persona’ 上 shàng ‘a sobre’
川 chuān ‘riu’ 中 zhōng ‘al mig’
好 hǎo ‘bo’ 詁 gǔ ‘comentari’ 3 Moreno, J.C. (2005): Las lenguas y sus escrituras: tipología, evolución e ideología. Madrid: Síntesis.
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
9
� Relació escriptura – gramàtica (– cultura)
(27) La nena posa pa a la taula
Λα νενα ποσα πα α λα ταυλα (alfabet grec)
l nyn pos p A l qOl (gurmukhi)
(28) Aid laik tu gou tu a fútbol mach (Moreno 2005: 40)
(=I’d like to go to a football match)
� Els diversos sistemes d’escriptura no fan que les llengües siguin més fàcils ni més
difícils. Sistemes logogràfics vs. sistemes alfabètics:
(29) FRANCÈS manteau [mãtó] ‘abric’
nous [nu] ‘nosaltres’
automne [çtç@n] ‘tardor’
ANGLÈS lead [led] ‘plom’
lead [li:d] ‘iniciativa’
measurement [méZ´m´nt] ‘mesura’
meatball [mítbç:l] ‘mandonguilla’
(30) L’ORRDE NO ÉS IPMOTRANT
SGEONS UN ETSDUI D’UNA UIVENRSTIAT AGNLSEA, NO ÉS IPMOTRANT
L’ORRDE EN QUÈ ETSAN ERSCIETS LES LLTERES; L’ÚICNA CSOA IPORMTNAT
ÉS QUE LA PMRIREA I L’UTLIMA LLTERA ESITUGIN ECSRITES EN LA PSIOCIÓ
COCRRTEA.
LA RSTEA PDOEN ETSAR TTAOLMNTE MLAMANET I ECNRAA PORDÀS LLERGI-
HO SNSEE POBRLEEMS. AXIO ÉS PQUERÈ NO LLEIGM LLTERA PER LLTERA,
SNIO LA PAARLUA COM UN TOT.
(31) C13R70 D14 D3 V3R4N0 3574B4 3N L4 PL4Y4 0853RV4ND0 D05 CH1C45
8R1NC4ND0 3N 14 4R3N4, 7R484J484N MUCH0 C0N57RUY3ND0 UN C4571LL0 D3
4R3N4 C0N 70RR35, P454D1Z05, 0CUL705 Y PU3N735.
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
10
CU4ND0 357484N 4C484ND0 V1N0 UN4 0L4 D357RUY3ND0LO 70D0,
R3DUC13ND0 3L C4571LL0 4 UN M0N70N D3 4R3N4 Y 35PUM4 P3N53 9U3
D35PU35 DE 74N70 35FU3RZ0 L45 CH1C45 C0M3NZ4R14N 4 L10R4R, P3R0 3N
V3Z D3 350, C0RR13R0N P0R L4 P14Y4 R13ND0 Y JU64ND0 Y C0M3NZ4R0N 4
C0N57RU1R 07R0 C4571LL0. C0MPR3ND1 9U3 H4814 4PR3ND1D0 UN4 6R4N
L3CC10N: 64574M05 MUCH0 713MP0 D3 NU357R4 V1D4 C0N57RUY3ND0 4L6UN4
C054 P3R0 CU4ND0 M45 74RD3 UN4 0L4 L1364 4 D357RU1RLO 70D0, S010
P3RM4N3C3 14 4M1574D, 3L 4M0R Y 3L C4R1Ñ0, Y L45 M4N05 D3 49U3LL05 9U3
50N C4P4C35 D3 H4C3RN05 50NRR31R.
(32) Espusion al equipo del Morell al dosar n10 Antonio Mari Cartaña. por agresion
an un contrario.
Es pusion al equipo del Vallmoll al dorsar n(?) Juan Palacín Torres por disir
cabro y go deputa y agrecion al coligiado, y al dorsar n7 Daniel Nefe Acejandre
por agridi a un contrario.
El partido fuel su pendido an menuto 43 dela primera parte a razon del lagrecion
de ambos jugadore y aber inbacion de campo por parti del Vallmoll, ganado el
Mores por tres a uno.
El jugador n3 del Morell Jesus Garcia seizo daño el epie derecho. Firmado: el coligiado. El delegado del Vallmoll se nego a paga el recibo, lo que ago cortar a los esfesto
purtuno.
(Acta oficial d’un partit de futbol de categoria regional)
(33) elfetdenohavertingutescripturamainohaprivatdoncsàfricadetenirunpassatunahistò
riaiunaculturalescripturaésunacosaielsabernésunaaltralescripturaéslafotografiadel
saberperònoéselsabermateixelsaberésunallumqueestrobaenlhomeéslherènciadeto
telqueelsavantpassatshanpogutconèixeriqueenshantransmèsengermendelamateix
amaneraqueelbaobabestàcontingutenpotènciaalinteriordelasevallavor
(34) «El fet de no haver tingut escriptura mai no ha privat, doncs, Àfrica de tenir un
passat, una història i una cultura. L’escriptura és una cosa i el saber n’és una
altra. L’escriptura és la fotografia del saber, però no és el saber mateix. El saber
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
11
és una llum que es troba en l’home. És l’herència de tot el que els avantpassats
han pogut conèixer i que ens han transmès en germen, de la mateixa manera que
el baobab està contingut en potència a l’interior de la seva llavor.»
(Amadou Hampâté Bâ 1991: 216)4
4 Amadou Hampâté Bâ, 1991: Amkul·lel, el nen ful. Andorra: Límits, 1996.
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
12
3. ALGUNES ESTRATÈGIES COMUNES A TOTS ELS
APRENENTS EN ELS PRIMERS ESTADIS DE
L’ADQUISICIÓ D’UNA L2
3.1. FONOLOGIA I FONÈTICA: L’ESTRUCTURA SIL·LÀBICA
(35) Simplificació d’algunes estructures sil· làbiques del català
ger – mà → ge – mà
a – gra – da → a – ga – ra – da
són → so – no
pa – la – bro – ta → pa – la – bo – ta
pi – tet → pi – te
ma – drid → ma – di
gra – no – ta → gal – no – ta
(36) Estructures sil· làbiques del català
V i
CV tu
VC et
CVC cal
CCV pla
CCVC prat
CVCC talp
CCVCC brams
VCC erm
CVCCC parcs
CCVCCC triomfs
VCCC arcs
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
13
3.2. MORFOSINTAXI
3.2.1. LA FLEXIÓ
� La flexió nominal: gènere i nombre
(37) Dificultats per marcar el gènere i el nombre en els elements nominals
ÀRAB tinc una de més petit [de germana]
una coses estupenda
XINÈS un mòmia / la senyoreta està enfadat / aquesta noi
aquesta països / quatre ordinador
SONINKÉ el mà / un regadora / la timbre
la patates / molt policies / moltes baralla
MANDINGA el llengua / el religió / camiseta blau
un animals / el musulman
AMAZIC aquesta idioma
mil pesseta
FULA una programa
professor natius / un altres
WÒLOF botifarra dolç / la futbol
la ciudad más grandes
PANJABI sogra és molt malalt
tres hora
ROMANÈS ous bullides / el paret / una equipa
dos any i mig
TAGAL les avis / el bíblia / un gos petita
el problemes / vuit mes
UCRAÏNÈS un ciutat / una cotxe / el meu pare és palet[a]
[un col·legi] de nen grans / fa fesol, mucho fassoles
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
14
� La flexió verbal: persona, nombre, temps, aspecte i mode
(38) Dificultats per conjugar i usar les formes verbals
ÀRAB tots ha marxat / jo corro molt i diu ell Ø intentant agafar el gos
XINÈS jo sap xinès / elles també treballa
nena Ø mirant
SONINKÉ primer cur [=correm] nosaltres / els nens està jugant
[–què feies a l’escola?] –Ø estudiant
MANDINGA [jo] sap llegir Alcorà
quan estic en Gàmbia no sabia que...
jo Ø ballat una mica
AMAZIC quan [jo] era al Marroc sí que ho sap
i Ø canviat i he vingut aquí
FULA algunes paraules em sonava molt raro
[jo] Ø vingut directament a Olot
WÒLOF la gent no anar a la platja / tu debe ser correcte
[jo] Ø fet a mà a la còpia impresa
PANJABI jo no menja carn
aquest estiu Ø fet dotze anys / Ø sortint molt flors
ROMANÈS [jo] continua de treballar aquí
[jo] Ø viscut un temps a Madrid
TAGAL és que les mates no ser igual / és on viu jo
quan jo Ø vingut aquí, la llengua anglesa Ø perdut
UCRAÏNÈS jo viu a Lloret de Mar
[–què feu a Naturals?] –Ø estudiant persona
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
15
3.2.2. ELS ARTICLES
(39) Tendència a ometre l’article
ÀRAB [–de quin equip ets?] –de Ø Madrid
XINÈS i Ø mare diu... / el [=un] dia va mirar
SONINKÉ [–quin instrument toques?] –Ø triangle
MANDINGA això va a Ø carpeta
AMAZIC mirar Ø tele
FULA anàvem al poble de Ø costat
WÒLOF la cara i Ø meus peus
PANJABI perquè Ø marit... / després, a Ø vuit de Ø tarda
ROMANÈS Ø família és a Romania
TAGAL a Ø platja
UCRAÏNÈS [–què feu a Naturals?] –estudiant Ø persona
3.2.3. ELS PRONOMS ÀTONS
(40) Dificultats per fer servir els pronoms àtons
ÀRAB sí, Ø té molts [amics] en → Ø
a la tele no el posen cap en → el
XINÈS jo a la Xina no Ø he vist mai en → Ø
el nen Ø abraça [el gos] el → Ø
SONINKÉ jo no Ø tinc [germans] en → Ø
la mare de la nena li ha castigat la → li
MANDINGA si tu Ø Ø fixes, aquí els musulmans quan et+hi → Ø fan una festa...
AMAZIC Ø tinc molts [tazos] en → Ø
allò no el volia, jo ho → el
FULA no Ø havia anat mai hi → Ø
no he fet, però m’agrada fer-lo [llegir] ho → lo
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
16
WÒLOF Ø volia quatre [cromos] en → Ø
PANJABI [a Anglaterra] Ø tinc família hi → Ø
[a la dona] la demana la clau li → la
ROMANÈS perquè Ø necessito [diners] en → Ø
jo castellà tampoc no ho sabia molt el → ho
TAGAL jo Ø tinc, ara mateix, cinquanta-un [anys] en → Ø
s’hi passen pipes allà [=s’ho passen pipa] ho → hi
UCRAÏNÈS volem anar Ø algun dia [al cinema] hi → Ø
3.2.4. LES PREPOSICIONS
(41) Dificultats a l’hora de fer servir les preposicions, sobretot les àtones
ÀRAB [–amb el peu, l’ha d’agafar?] –Ø la mà amb → Ø
XINÈS ja van Ø segon [d’ESO] a → Ø
SONINKÉ [–fitxes de què?] –Ø matemàtiques de → Ø
MANDINGA tothom passa Ø la mateixa carretera per → Ø
AMAZIC treballo Ø electricista i Ø mecànic de → Ø
FULA en desembre Ø noranta-set de(l) → Ø
WÒLOF [on vols anar] –Ø tot arreu a → Ø
PANJABI Ø Catalunya només es parla català a → Ø
ROMANÈS s’ha matriculat Ø la universitat a → Ø
TAGAL Ø vosaltres és molt fàcil, però per mi no per a → Ø
UCRAÏNÈS me voy Ø passejar a → Ø
3.2.5. ELS VERBS SER, ESTAR, HAVER-HI I TENIR
(42) Dificultats a l’hora de fer servir els verbs ser, estar, haver-hi i tenir
ÀRAB tothom Ø igual dins la diversitat ser → Ø
del col·legi, jo i un Ø empats estar → Ø
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
17
el llibre Ø en allà ser → Ø
es passa un temps aquí, un temps, allà haver-hi → Ø però (no) Ø cap promoció de feina, allà
més lluny de casa és més perill haver-hi → ser
XINÈS i quan Ø una mica grans ser → Ø
perquè l’arbre Ø trencat estar → Ø
en China Ø coche poc haver-hi → Ø
ella no Ø miedo él tener → Ø
[allà] és moltes muntanyes haver-hi → ser
SONINKÉ el bàsquet Ø més fàcil ser → Ø
el gos Ø mullat estar → Ø
quan jo Ø a Gàmbia... ser → Ø
[–hi ha algun plat típic?] –era el arroz haver-hi → ser
MANDINGA pis Ø molt car ser → Ø
perquè la dona Ø cansada estar → Ø
aquí Ø un nen amb el seu gos haver-hi → Ø
allà no era cases haver-hi → ser
AMAZIC cuscús Ø molt bo ser → Ø
si ell Ø a casa... ser → Ø
i tinc un altre [germà] que està treballant tenir → Ø també, però no està a casa ni res, però nòvia sí Ø
a la ciutat és molta gent haver-hi → ser
FULA el més típic per aquí Ø pins ser → Ø
cau a l’aigua i es mulla. Ø un tronc haver-hi → Ø d’arbre i troba dos granotes...
aquí és un senyor major haver-hi → ser
WÒLOF el wolof se habla en casi todo el país, ser → Ø pero Ø más utilizado en la ciudad
allà és més gent haver-hi → ser
el clima sempre és bé estar → ser
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
18
PANJABI abans, quan jo Ø jove, treballava molt ser → Ø
[–com és aquest lloc?] –Ø moltes cases haver-hi → Ø
i nen també no Ø amics: i no Ø cosins tenir → Ø
sogra és molt malalta estar → ser
ROMANÈS la meva llengua materna Ø el romanès ser → Ø
aquí com a mínim Ø deu persones haver-hi → Ø
els amics Ø molt de vergonya de parlar tenir → Ø
al principi del programa és el monòleg haver-hi → ser
TAGAL [–i els ulls com són?] –ulls Ø una rodona ser → Ø
i el llop Ø darrere de l’arbre ser → Ø
[el gos] és pèl molt llarg tenir → ser
[–com era la ciutat?] –és molts edificis tenir/haver-hi → ser
UCRAÏNÈS el meu pare Ø paleta ser → Ø
[–com ho saps?] –perquè aquí Ø ossos haver-hi → Ø
jo penso que és bé estar → ser
3.2.6. ELS ELEMENTS DE RELACIÓ A LES FRASES COMPOSTES
(43) Tendència a ometre els elements d’enllaç de les frases compostes
ÀRAB aprenen marroquí Ø quan fan tercer tenen francès i → Ø
no era ese Ø ha tirat el paper que → Ø
XINÈS després jo me’n vaig al labavo Ø ens posem aigua i → Ø
m’agrada restaurante d’aquí Ø hi ha tres plats perquè → Ø
SONINKÉ [–si tu ets porter què has de fer?] –mirar Ø parar i → Ø
m’ha dit que Ø ella me fa mal, jo també la pico si → Ø
MANDINGA ella salta Ø ell la pilla i → Ø
jo no pensava Ø (es parlés) català aquí a que → Ø Espanya, només jo pensava Ø espanyol
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
19
AMAZIC cada dia me telefona Ø deixa dormir i res i → Ø
hi havia allí un senyor Ø ha cogido un cuchillo que → Ø
FULA Barcelona Camp Nou mirem el futbol Ø sí i → Ø que m’agrada
diem Ø ens hem portat bé que → Ø
WÒLOF i la senyoreta me corregirà Ø el poso a la carpeta i → Ø
no vol Ø tu vinguis que → Ø
PANJABI Songoku baralla Ø fan de superguerrer i → Ø
no fem servir calculadora, sinó Ø tens que fer tu que → Ø
TAGAL fa deures Ø estudia i → Ø
treballa a oficina d’un gimnàs Ø té que → Ø
UCRAÏNÈS hi ha alumnes de un instituto Ø està que → Ø estudiant cantar
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
20
4. LA INFLUÈNCIA DE LA GRAMÀTICA DE LA L1 EN
L’ADQUISICIÓ D’UNA L2. ALGUNS EXEMPLES
4.1. FONOLOGIA I FONÈTICA
4.1.1. ESTRUCTURA SIL ·LÀBICA
Els aprenents de català, especialment els d’unes determinades comunitats lingüístiques,
solen tenir dificultats per produir síl· labes complexes del català més enllà de l’estadi
inicial de l’aprenentatge. Vg. (35).
(44) Estructures sil· làbiques possibles en algunes llengües
SONINKÉ V i ‘ells’
CV su – go ‘cabra’
mu – su: – ne ‘gat’
MANDINGA V a ‘ell’
CV lo: – lo: ‘l’estrella’
ma: – ño: – bi – to: ‘el casament’
TAGAL V a – bo ‘cendra’
CV pu – sa ‘gat’
VC is – da ‘peix’
CVC lag – nat ‘febre’
XINÈS V yī [ī] ‘un’
CV sì ‘quatre’
VC (n, N) àn ‘fosc’
āng ‘àmfora’
CVC (n, N) sān ‘tres’
líng ‘zero’
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
21
4.1.2. LES VOCALS MITJANES (ÀRAB I AMAZIC )
Els aprenents de català que tenen com a L1 l’àrab o l’amazic solen tenir dificultats per
distingir les vocals mitjanes (les e i les o) de les tancades (i i u):
(45) ÀRAB, AMAZIC
a. p[é]ixos → p[í]ixos
t[é] → t[í]
p[´]l· lícula → p[i]l· lícula
f[E¤]m → f[í]m
b. s[ó]m → s[ú]m
d[ó]s → d[ú]s
c[ç¤]sta → c[ú]sta
c. nat[u]rals → nat[o]rals
(46) sistema vocàlic de tres fonemes sistema vocàlic del català i u i u e o E ( ) ç a a
(47) Alerta: so ≠ fonema!
TAGAL NNNNayon ‘ara’ nayon ‘poble’
iNNNNay soroll’ inay ‘mare’
CATALÀ fa[N]gós, e[N]cara
*ma[N]a / *[N]ita
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
22
4.1.3. LES VIBRANTS I BATEGANTS (XINÈS)
Els aprenents de català que tenen el xinès com a L1 solen pronunciar les r del català
com a l i, de vegades, les l com a r.
(48) XINÈS
a. a[r]òs → a[l]òs
[r]àdio → [l]àdio
o[r]dinador → o[l]dinador
b. cau[R]re → cau[l]e
memò[R]ia → memò[l]ia
c. c[l]ític → c[R]ític
(49) bilabial labio-
dental dento-
alveolar retro-flexa
alveolo-palatal
velar
oclusiva no aspirada p t k
oclusiva aspirada pH tH kH
africada no aspirada ts tß t˛
africada aspirada tsH tßH t˛H
fricativa f s ß ˛ x
nasal m n N
líquida l (®®®®)
(extret, parcialment de Li i Thompson 1981)5 (50) a. mi á[r]ma ‘mi alma’ andalús
amo[l] ‘amor’ espanyol Puerto Rico
b. ju[R]iol ‘juliol’ català col·loquial
5 Ch. Li i S.Thompson 1981: Mandarin Chinese. A Functional Reference Grammar. Berkeley: University of California Press.
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
23
4.1.4. LA DISTINCIÓ ENTRE OCLUSIVES I FRICATIVES SORDES I SONORES (XINÈS, ÀRAB,
MANDINGA I AMAZIC )
(51) XINÈS [b]estit → [p]estit
[p]erò → [b]erò
[t]o[t]a → [d]o[d]a
[d]os → [t]os
pe[ƒ]a → pe[k]a
[k]al → [g]al
ÀRAB [k]adira → [g]adira
a[ƒ]afar → a[k]afar
ca[B]ells → ca[p]ells
[p]erò → [b]erò
MANDINGA [k]osa → [g]osa
[g]os → [k]os
AMAZIC [b]ossa → [p]ossa
[pal] → [b]al
(52) CATALÀ
/p/ pol /b/ bol
/t/ tos /d/ dos
/k/ cot /g/ got
(53) XINÈS
/p/àn ‘meitat’ /ph/àn ‘jutjar’
/t/í ‘enemic’ /th/í ‘portar’
/k/ù ‘anterior’ /kh/ù ‘cruel’
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
24
(54) ÀRAB __ b MANDINGA p b AMAZIC __ b
t d t d t d
k __ k __ k g
4.2. MORFOSINTAXI
4.2.1. FLEXIÓ NOMINAL : EL NOMBRE
Fins i tot en estadis avançats d’adquisició d’una segona llengua, alguns aprenents tenen
dificultats per a marcar el plural dels elements nominals. Vg. (37).
(55) Llengües sense distinció morfològica de nombre en els elements nominals:
XINÈS bǐ ‘ploma / plomes’
shū ‘llibre / llibres ’
lǎo shī ‘mestre / mestres’
TAGAL aso / mga aso ‘gos / gossos’
bata / mga bata ‘nen / nens’
(56) Llengües amb distinció de nombre en els elements nominals, però amb sistemes
diferents del català:
SONINKÉ yaxare yaxaru ‘dona / dones’
jaxe jaxo ‘xai / xais’
sugo sugu ‘cabra / cabres’
WÒLOF loxo yoxo ‘braç / braços’
bët gët ‘ull / ulls’
ANGLÈS man men ‘home / homes’
goose geese ‘oca / oques’
ÀRAB bent ‘noia’ bnāt ‘noies’
ktāb ‘llibre’ ktūb ‘llibres’
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
25
AMAZIC ass ‘dia’ ussan ‘dies’
tabratt ‘carta’ tibratin ‘cartes’
tiyti ‘cop’ tiyita ‘cops’
(57) Llengües que marquen la flexió de nombre en un sol element del sintagma:
WÒLOF nit ki nit ñi ñeent nit
persona la persona les quatre persona
‘la persona’ ‘les persones’ ‘quatre persones’ MANDINGA woo moo woo moolu moo saba
aquell persona aquell persones persona tres
‘aquella persona’ ‘aquelles persones’ ‘tres persones’
ANGLÈS All∅ the∅ black∅ cats will∅ be sleeping (G. Ferrater)
CATALÀ Tots els gats negres dormiran 4.2.2. FLEXIÓ NOMINAL : EL GÈNERE
Fins i tot en estadis avançats d’adquisició d’una segona llengua, alguns aprenents tenen
dificultats per a marcar el gènere dels elements nominals. Vg. (37).
(58) a. el mà
el nostre religió (perquè el nom acaba en –o?)
el castelló (=castellà) (perquè el nom acaba en –o?)
un mòmia
la casament
la timbre (perquè el nom acaba en –´?)
b. les ulls
les braços
c. todos [els cadells] eren noies (= eren gosses)
havien nascut dos nois, o sea, dos gossos
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
26
(59) Llengües que no agrupen els noms en classes diferents (soninké, mandinga,
tagal, anglès...).
(60) Llengües sense marca morfològica de gènere, però que classifiquen els noms
d’altres maneres: amb classificadors (xinès) o amb morfemes de classe nominal
(wòlof, fula ...)
WÒLOF (8 classes nominals) toogu bi ‘la cadira’
soxna si ‘la dona’
nit ki ‘la gent’
FULA (24 classes nominals) gorko on ‘l’home’
caangol ngol ‘el riu’
linngii ngii ‘el peix’
XINÈS (classificadors) yī zhī qia#n bǐ ‘un llapis’
yī ke## ## zhe#n zhu# ‘una perla’
yì tiáo hé ‘un riu’
wu& jià fe#i j ī ‘cinc avions’
nèi be&& &&n shu# ‘aquell llibre’
(61) Llengües amb distincions morfològiques de gènere, però no sempre coincidents
amb les del català. Vg. (4).
ROMANÈS zi (fem.) CATALÀ dia (masc.)
munte (masc.) muntanya (fem.)
UCRAÏNÈS knýha (fem.) CATALÀ llibre (masc.)
st’il (masc.) taula (fem.)
PANJABI akkh (fem.) CATALÀ ull (masc.)
kann (masc.) orella (fem.)
ÀRAB qadm (fem,) CATALÀ peu (masc.)
‘ayn (fem.) ull (masc.)
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
27
(62) Llengües sense flexió de gènere i amb formes compostes o sintagmàtiques per a
la distinció mascle / femella:
TAGAL asong lalaki ‘gos’ (lalaki = home, mascle)
asong babae ‘gossa’ (babae = dona, femella)
kapatid na lalaki ‘germà’
kapatid na babae ‘germana’
MANDINGA mamakee ‘avi’ (kee = home, mascle)
mamamusoo ‘àvia’ (musoo = dona, femella)
4.2.3. FLEXIÓ VERBAL : LA CONCORDANÇA
Fins i tot en estadis avançats d’adquisició d’una segona llengua, alguns aprenents tenen
dificultats per a marcar la persona en els temps verbals. Vg. (38).
(63) Llengües en què els verbs no es flexionen per fer-lo concordar amb el subjecte:
XINÈS wǒ mǎi ‘jo compro’ wǒmen mǎi ‘nosaltres comprem’
nǐ mǎi ‘tu compres’ nǐmen mǎi ‘vosaltres compreu’
tā mǎi ‘ell compra’ tāmen mǎi ‘ells compren’
SONINKÉ n wa riini ‘jo vinc’ o wa riini ‘nosaltres venim’
an wa riini ‘tu véns’ xa wa riini ‘vosaltres veniu’
a wa riini ‘ell ve’ i wa riini ‘ells vénen’
TAGAL nagluluto ako ‘jo cuino’ nagluluto kami ‘nos. cuinem’
nagluluto ka ‘tu cuines’ nagluluto kayo ‘vos. cuineu’
nagluluto siya ‘ell cuina’ nagluluto sila ‘ells cuinen’
ANGLÈS I love / you love / he loves / we love / you love / they love
I loved / you loved / he loved / we loved / you loved / they loved
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
28
4.2.4. L’ ORDRE DE MOTS
Els parlants d’algunes llengües manifesten problemes en l‘ordre dels elements que
formen les frases. Aquestes dificultats estan relacionades amb les que es troben en
l’ordre dintre dels sintagmes. Els errors solen desaparèixer abans que els de flexió.
(64) Errors en l’ordre de mots a les frases Vg. (5) i (6).
(65) Errors en l’ordre de mots als sintagmes
PANJABI gel de jocs
ESO de segon
el meu típic plat
XINÈS és un oficial llenguatge
així menjar
están subido una de piedras arriba
UCRAÏNÈS [–Era un nen?] –No, és un gran senyor
aquesta nena seu i molt plora
(66) L’ordre sintàctic dels constituents de la frase de les L1
PANJABI kur∞ii ne kamm kiitaa
noia ERG. treball va.fer
‘La noia va fer el treball’
MANDINGA Keo ye maanoo domo
home PART. arròs menjar
‘L’home menja arròs’
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
29
(67) L’ordre sintàctic en els constituents de les L1 PANJABI faaras daa baadshaa kur∞ii nũũ
Pèrsia de rei noia per.a
‘el rei de Pèrsia’ ‘per a la noia’
MANDINGA fuloo la ninsoo buNo kono
fula de vaca casa dins
‘la vaca del fula’ ‘dins la casa’
XINÈS chèn shān de kòu zi shū zài zhuō zi shàng
camisa PART. botó llibre en/ser taula sobre
‘el botó de la camisa’ ‘El llibre és sobre la taula’
UCRAÏNÈS sýne móre poháno hráje
blau mar malament toca
‘mar blau’ ‘toca malament’
(68) Errors en la posició del interrogatius (XINÈS, SONINKÉ, MANDINGA , PANJABI)
gos fa què? (= què fa el gos?)
música és què? (= què és [què vol dir] música?) (69) La posició dels interrogatius a les L1
XINÈS Nǐ men chī shén me? Nǐ men chī fàn
vosaltres menjar què vosaltres menjar arròs
‘Què mengeu vosaltres?’ ‘Vosaltres mengeu arròs’
SONINKÉ An da manne yiga? An da tiye yiga
tu PRED. què menjar tu PRED. carn menjar
‘Què has menjat tu?’ ‘Tu has menjat carn’
MANDINGA ÑiN mu munne ti? ÑiN mu siiraNNNNo ti
això PRED. què PART. això PRED. veritat PART.
‘Què és això?’ ‘Això és la veritat’
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
30
PANJABI Kaakaa kítthe ai? Kaakaa ótthe ai
nen on és nen allà és
‘On és el nen?’ ‘El nen és allà
4.2.5. LES FRASES COPULATIVES, LOCATIVES , EXISTENCIALS I POSSESSIVES
La dificultat general en els primers estadis per fer servir els verbs copulatius, locatius,
possessius i existencials que hem vist a (42), en etapes posteriors es mantenen en molts
aprenents però de maneres diferents segons la L1:
(70) Elisions a les atributives en llengües sense verb copulatiu (en alguns casos):
XINÈS Ta# ka#i xīn Tā lèi le
ell feliç ell cansat PART.
‘Ell és feliç’ ‘Ell està cansat’
UCRAÏNÈS Voná dóbra Ty vtomlenyj (frases en present)
ella bona tu cansat
‘Ella és bona’ ‘Estàs cansat’
ÀRAB M. hād el-kelb khal (frases en present)
aquest el-gos negre
‘Aquest gos és negre’
nta gāles
tu assegut
‘Tu estàs assegut’
TAGAL Hinog ang mga mangga (frases en present)
madur PART. PL. mango
‘Els mangos són madurs’
Pagod ang bata
cansat PART. nen
‘El nen està cansat’
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
31
(71) Confusions en l’ús dels verbs ser, estar, haver-hi i tenir
ROMANÈS la jefa del bar estava de Perú
abans de setmana santa són sis setmanes que...
PANJABI sogra és molt malalt
ÀRAB M. sempre més lluny de casa és més perill
UCRAÏNÈS aquí està un banc
tenia molts pobres
XINÈS en Pequín té gran muiela [=muralla]
en Xina hi sud i nord
(72) Les formes verbals a les L1
ROMANÈS Prietenul e simpatic / bolnav
amic.el COP. simpàtic / malalt
‘L’amic és simpàtic / està malalt’
E pâine pe masă?
CÒP. pa sobre taula
‘Hi ha pa a la taula?’
PANJABI mundaa sónaa / báithiaa ai
noi atractiu / assegut CÒP.
‘El noi és atractiu / està assegut’
ÀRAB M. kīf kān wuld Si Mōhammed?
com CÒP.PASS. fill senyor Mohamed
‘Com era el fill del senyor Mohamed?’
kāyn wāhad-el-ktāb fūq-et-t ābla
CÒP. un-el-llibre sobre-la-taula
‘Hi ha un llibre sobre la taula’
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
32
UCRAÏNÈS Tám je ukrajíns’kyj profésor
allà CÒP. ucraïnès professor
‘Allà hi ha un professor ucraïnès’
U mené je hroš’i
a de.mi CÒP. diners
‘Jo tinc diners’
XINÈS Zhèr yǒu qián
aquí CÒP. diners
‘Aquí hi ha diners’
Wǒ yǒu liǎng běn shū
jo CÒP. dos PART. llibre
‘Jo tinc dos llibres’ FRANCÈS La fille est jolie La fille est malade
‘La noia és bonica’ ‘La noia està malalta’
Il y a une voiture Il a une voiture
‘Hi ha un cotxe’ ‘Ell té un cotxe’
ITALIÀ Anna è alta Anna è ammalata C’è una macchina
‘L’Anna és alta’ ‘L’Anna està malalta’ ‘Hi ha un cotxe’
Lui ha una macchina
‘Ell té un cotxe’
ANGLÈS John is tall John is sick There is a car
‘En Joan és alt’ ‘En Joan està malalt’ ‘Hi ha un cotxe’
John has a car
‘En Joan té un cotxe’
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
33
4.2.6. RESPOSTES A SEQÜÈNCIES AMB UNA NEGACIÓ
Alguns aprenents de català responen d’una manera “estranya” a algunes de les nostres
preguntes o comentaris: diuen sí quan voldrien dir no i viceversa:
(73) Errors en les respostes a preguntes amb una negació (XINÈS, UCRAÏNÈS, PANJABI)
- No t’agrada el castellà?
- Sí, perquè no puc fer castellà perquè no ma entera mucho
- No la vas veure acabar [la pel·lícula]...
- Sí [no l’havia vist acabar: abans havia dit que s’havia adormit]
(74) Respostes a preguntes amb una negació en la L1
PANJABI Ajj t hand náĩĩ ai ?
avui calor no és
‘No fa calor avui?’
Aaho, ajj thand náĩĩ ai Náĩĩ , ajj thand ai
sí avui calor no és no avui calor és
‘No, avui no fa calor’ ‘Sí, avui fa calor’
UCRAÏNÈS Čy ty ne buv tam? –Tak
que tu no eres allà –sí
‘No hi eres?’ –No (no hi era)
Čy ty ne buv tam? –N’i
que tu no eres allà –no
‘No hi eres?’ –Sí (sí que hi era)
XINÈS Tā bù qù Béi Jing ?
ell no anar Pequín?
‘No va a Pequín?
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
34
Bu duì, tā qù Béi Jing Duì, tā bù qù Béi Jing
no ell anar Pequín sí ell no anar Pequín
‘Sí, sí que hi va’ ‘No, no hi va’
4.2.7. LES FRASES RELATIVES
Els aprenents de català d’algunes llengües tenen moltes dificultats per construir les
frases relatives del català: ometen el pronom relatiu, usen inadequadament la forma que
seguida d’un pronom àton, no la situen en el lloc adequat (després del nom), etc:
(75) Errors en la construcció de frases relatives
TAGAL treballa a oficina de un gimnàs ∅ té
XINÈS es que tengo una chica de baile muy bien y luego tienes
una empresas tiene una chico
UCRAÏNÈS és un noi que en Novita sempre li pega
una familia que sus hijos también ayudan
ROMANÈS el treball que lo tinc
(76) Relatives en la L1
TAGAL babae+ng nagbabasa ng diyaryo
dona+PART. llegir PART. diari
‘la dona que llegeix el diari’
cf. bago+ng libro
nou+PART. llibre
‘llibre nou’
XINÈS [zhòng shuǐ guǒ de ] nón grén
conrear fruit PART. granger
‘el granger que conrea fruits’
cf. [shū fú de ] yǐ zi
còmoda PART. cadira
‘cadira còmoda’
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
35
UCRAÏNÈS Ja ne znáju ljudýny, ščo jij ja dav knýžku
jo no conec persona que li jo vaig.donar llibre
‘No conec la persona a qui vaig donar el llibre’
ROMANÈS Prietenul pe care mi l-ai prezentat e simpatic
amic.el a que me l’has presentat és simpàtic
‘L’amic que m’has presentat és simpàtic’
(77) CATALÀ COL·LOQUIAL
a. La noia [ que en Joan li va dir la veritat ] es va enfadar
b. La noia [ que el seu germà va guanyar un premi ] no va venir
(78) CATALÀ NORMATIU
a. La noia [ a qui en Joan va dir la veritat ] es va enfadar
b. La noia [ el germà de la qual va guanyar un premi] no va venir
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
36
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COL·LECCIÓ “L LENGUA , IMMIGRACIÓ I ENSENYAMENT DEL CATALÀ ”
1. Moreno, J.C.; E. Serrat; J.M. Serra i J. Farrés (2002): Llengua i immigració. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. 2a edició, 2005.
2. Sánchez, R. (2002): L’àrab: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la de l’àrab. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. 2a edició, 2005.
3. Gràcia, L. (2002): El xinès: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del xinès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. 2a edició, 2005.
4. Gràcia, L., i J.M. Contreras (2002): El soninké i el mandinga: estudi comparatiu entre les gramàtiques del soninké i el mandinga i la del català. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. 2a edició, 2005.
5. Lamuela, X. (2002): El berber: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del berber o amazig. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. 2a edició, 2005.
6. Orozco, M., i F. Roca (2002): El fula i el wòlof: estudi comparatiu entre les gramàtiques del fula i el wòlof i la del català. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. 2a edició, 2006.
7. Contreras, J.M., i O. Fullana (2005): El panjabi: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del panjabi. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. 2a edició, 2006.
8. Lamuela, X., i V. Ani (2005): El romanès: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del romanès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. 2a edició, 2006.
9. Roca, F. (2005): L’ucraïnès: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la de l’ucraïnès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. 2a edició, 2006.
10. Gràcia, L. (2005): El tagal: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del tagal. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. 2a edició, 2006.
11. Lamuela, X. (2010): El búlgar: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del búlgar. Barcelona: Fasolcat.
12. Contreras, J.M. i J. Rafel (2010): L’hindi-urdu: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la de l’hindi-urdui. Barcelona: Fasolcat.
13. Roca, F. i E. Chernova (2010): El rus: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del rus. Barcelona: Fasolcat.
14. Gràcia, L. (2010): El quítxua: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del quítxua. Barcelona: Fasolcat.
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
37
ALTRES TREBALLS
Crous, B. (2009): “Estudi interlingüístic de les construccions que expressen estats
patològics en català i en mandinga”. Tesi doctoral, Universitat de Girona.
Crous, B. i L. Gràcia (2009): “Estats patològics i lèxic en mandinga: qüestions de categorització”, a M.C. Junyent (ed.): Llengua i acollida. Barcelona: Horsori (71-93).
Gràcia, L. (2004): “Les llengües a Catalunya: diversitat tipològica”, a L. Payrató i F.X. Vila (eds.): Les llengües a Catalunya. Sabadell: Fundació Caixa de Sabadell.
Gràcia, L. (2006): “Lingüística contrastiva”, Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura Catalana, 38 (39-50).
Gràcia, L. (2007): Diferencias tipológicas y adquisición de segundas lenguas (I): flexión verbal y orden sintáctico. Revista Española de Lingüística, 37 (7-40).
Gràcia, L. (2010): Llengua i immigració: la influència de la primera llengua en l’adquisició del català com a segona llengua. Vic: EUMO. [amb la col·laboració de P. Mayans].
Gràcia, L. i E. Serrat (2003): Immigració i adquisició de segones llengües: una aproximació als errors en la morfologia verbal, Caplletra 35 (153-168).
Gràcia, L., B. Crous i L. Garganta (2008): Diferencias tipológicas y adquisición de segundas lenguas (II): Las construcciones atributivas, locativas, existenciales y posesivas. Revista Española de Lingüística, 38 (47-74).
Junyent, M.C. (1996): Estudis africans. Barcelona: Empúries.
Junyent, M.C. (2004): «Les llengües d’Àfrica a Catalunya». A: L. Payrató, i F. X. Vila (dirs.): Les llengües a Catalunya. Cicle Joan Coromines III. Sabadell: Fundació Caixa de Sabadell.
Moreno, J.C. (2000): La dignidad e igualdad de las lenguas. Crítica de la discriminación lingüística. Madrid: Espasa-Calpe.
Moreno, J.C. (2005): Las lenguas y sus escrituras: tipología, evolución e ideología. Madrid: Síntesis.
Payrató, L. i F.X. Vila (eds.) (2004): Les llengües a Catalunya. Cicle Joan Coromines III . Sabadell: Fundació Caixa de Sabadell.
Serrat, E., L. Gràcia i L. Perpiñà (2008): “First languages influence in second language acquisition: the case of immigrant L1 Soninke, Tagalog and Chinese children learning Catalan”, a C. Pérez-Vidal et al. (eds.): A Portrait of the Young in the New Multilingual Spain. Clevedon: Multilingual Matters (200-219).
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
38
ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ GENERAL :FACTORS LINGÜÍSTICS QUE INFLUEIXEN 1
EN L ’ADQUISICIÓ D ’UNA SEGONA LLENGUA : GRAMÀTICA I LÈXIC
1.1. Els mecanismes universals 1
1.2. La segona llengua (més la primera) 1
1.3. La primera llengua 2
1.4. Algunes qüestions relacionades amb diferències lèxiques 3 i de categorització semàntica entre les llengües
2. UNA QÜESTIÓ PRÈVIA : LLETRES I SONS 7
3. ALGUNES ESTRATÈGIES COMUNES A TOTS ELS APRENENTS EN ELS 12 PRIMERS ESTADIS DE L ’ADQUISICIÓ D ’UNA L2
3.1. Fonologia i fonètica: l’estructura sil· làbica 12
3.2. Morfosintaxi 13
3.2.1. La flexió (nominal i verbal) 13
3.2.2. Els articles 15
3.2.3. Els pronoms àtons 15
3.2.4. Les preposicions 16
3.2.5. Els verbs ser, estar, haver-hi i tenir 16
3.2.6. Els elements de relació a les frases compostes 18
4. LA INFLUÈNCIA DE LA GRAMÀTICA DE LA L 1 EN L’ADQUISICIÓ 20 D’UNA L2. ALGUNS EXEMPLES
4.1. Fonologia i fonètica 20
4.1.1. Estructura sil· làbica 20
4.1.2. Les vocals mitjanes (àrab i amazic) 21
4.1.3. Les vibrants i bategants (xinès) 22
4.1.4. La distinció entre oclusives i fricatives sordes i 23 sonores (xinès, àrab, mandinga i amazic)
M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)
39
4.2. Morfosintaxi 24
4.2.1. Flexió nominal: el nombre 24
4.2.2. Flexió nominal: el gènere 25
4.2.3. Flexió verbal: la concordança 27
4.2.4. L’ordre de mots 28
4.2.5. Les frases copulatives, locatives, existencials 30 i possessives
4.2.6. Respostes a seqüències amb una negació 33
4.2.7. Les frases relatives 34
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 36