3

La conca del Besòs, espai vital1

Els rius fan néixer els pobles, són bressol de cultures i tradicions, modelen paisatges, pro-

porcionen recursos, esdevenen vies de comunicació i espais de lleure, acullen gran quantitat

d’éssers vius i afavoreixen el manteniment d’una biodiversitat elevada. Els rius aporten

riquesa i qualitat de vida. El patrimoni natural, cultural, històric i paisatgístic d’un país té

molt a veure amb els seus rius.

A Catalunya, com a bona part dels països desenvolupats, el creixement econòmic s’ha

produït a costa dels rius, sacrificant bona part de la seva vàlua, i aprofitant-los tan sols per

extreure’n aigua o com a clavegueres. El resultat ha estat en molts casos la degradació i la

destrucció dels hàbitats naturals, la desaparició de la fauna i la contaminació de les aigües

superficials i dels aqüífers.

Actualment aquesta realitat es capgira gràcies a iniciatives de tot tipus que busquen un

model de relació sostenible entre la societat i els seus rius. El riu Besòs i la seva conca han

sofert una forta degradació ambiental, però de mica en mica creix en la societat la consciència

que aquest és un espai vital, imprescindible i necessari per a la vida.

L’esforç de moltes indústries i de la pagesia, la sensibilització dels habitants, la vida que

encara bat entorn del riu i la gestió responsable de les administracions i institucions

públiques fan que, dia rere dia, també creixi l’esperança d’aconseguir, en un futur ben

proper, un espai vital, ple de vida, tal com havia estat fa menys de quatre dècades.

4

La conca hidrogràfica2.

La conca hidrogràfica del riu Besòs ocupa una extensió de 1.039 km2. Els seus vessants,

muntanyes, planes, torrents i rius formen part d’un relleu modelat des de les acaballes del

pliocè, ara fa més de 10 milions d’anys. El nexe que uneix tot aquest territori és el destí

final de l’aigua de pluja que cau a terra i que va a parar a torrents i rieres. Tota aquesta

aigua arriba finalment a la mar Mediterrània, a través de la desembocadura del riu Besòs.

2.1. Ecosistemes aquàtics i ecosistemes terrestres

Les conques estan formades per ecosistemes terrestres (els vessants on s’aplega l’aigua) i

ecosistemes aquàtics (els rius i rieres que drenen l’aigua així com els aqüífers on

s’emmagatzema). En estudiar els rius, s’observa que les seves característiques bàsiques

depenen dels factors ecològics que l’envolten. En qualsevol punt del riu es reflecteixen les

característiques dels vessants. Per exemple, la quantitat i qualitat de l’aigua depenen en

gran manera de la geologia, el clima, l’orografia, la presència de vegetació i també

essencialment de les activitats humanes que es desenvolupen a la conca.

Hi ha conques petites, com la del Besòs, o mésgrans, com la de l’Amazones (6.000.000 km2),però el procés és el mateix a totes: les aigüesd’escorrentia, amb el pendent a favor, s’ajunten enpetits rierols de muntanya que es van unint i aca-ben formant rius cada vegada més grans.

(IR)

5

El cicle de l’aigua

A l’hora de gestionar els recursos naturals com l’aigua o l’ús del sòl de la conca, cal tenir en compte

l’estreta relació entre els ecosistemes aquàtics i els terrestres. És important la visió global i la gestiógestiógestiógestiógestió

integrada integrada integrada integrada integrada de tot el territori de la conca, considerant que allò que es realitza als vessants repercuteix

finalment en l’estat del riu.

2.2. Entrades i sortides d’aigua

L’aigua circula seguint un cicle natural. Entra a la conca gràcies a les precipitacions i en

surt de tres maneres: per evapotranspiració (evaporació del mar i del sòl i transpiració de

les plantes), per drenatge subterrani i per drenatge superficial. L’activitat humana modi-

fica el desenvolupament d’aquest cicle, entre d’altres accions, amb captacions abusives

d’aigua superficial o subterrània i la retorna, sovint, alterada en quantitat i qualitat.

6

3. Petits grans rius de laMediterrània

7

3.1. Geografia

Observant la configuració dels límits dels vessants de rius i rieres de la conca del Besòs,

s’endevina la semblança amb un gran rombe que, ben estès, pessiga quatre comarques:

Osona, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Barcelonès. La diagonal més gran segueix

aproximadament l’eix entre Balenyà i Sant Adrià de Besòs, amb una longitud que no arriba

als 50 km, i la menor discorre entre els pics del Corredor i la Mola de Sant Llorenç del

Munt, i és d’uns 40 km. El riu pren el nom de Besòs des de la confluència, a Montmeló, del

Congost i el Mogent, dos dels seus principals afluents. La major part dels rius de la conca

del Besòs neixen als vessants meridionals de la serralada Prelitoral i transcorren en direcció

NE-SO, sobre sòls molt calcaris. Les aigües arriben a la Mediterrània després de travessar

les planes del Vallès i del Barcelonès, sortejant algunes de les zones més densament poblades

de tot Catalunya.

3.2. Hidrologia

El clima mediterrani de tota la zona determina uns cabals en general minsos i variables. Si

a aquest règim pluviomètric irregular s’hi afegeix una captació excessiva d’aigua per a

abastar la població, per regar o per ús industrial, no és estrany que els rius baixin secs o

amb cabals molt migrats. Per contra, el risc d’avingudes és alt. Les pluges torrencials de

tardor, els forts pendents de les capçaleres i la gran urbanització de tota la conca poden

provocar que en poques hores tot el llit quedi inundat i desbordat.

8

Biodiversitat4

La biodiversitat de la conca del Besòs resulta sorprenent si es té en compte la forta alteració

que pateixen alguns dels seus ecosistemes fluvials. Des del naixement fins a la desemboca-

dura, els rius acullen nombroses espècies vegetals i animals que varien segons les condicions

ecològiques del tram de riu considerat. El contrast és molt gran. Els rierols de les capçaleres,

ben conservats i plens de vida, esdevenen els rius de les planes altament humanitzats. En

aquests darrers ambients, només els organismes més tolerants sobreviuen a unes condicions

ambientals poc a la vida.

4.1. Trams alts

Les capçaleres dels rius que configuren la

conca del Besòs coincideixen amb espais

protegits i de gran interès natural com el

Parc Natural del Montseny i d’altres paratges

de les serralades Prelitoral i Litoral.

Vernedes i altres boscos de ribera més o

menys ben conservats i rierols d’aigües

netes asseguren la supervivència de

moltíssimes espècies.

La merla d’aigua, Cinclus cinclus, és un petit ocell insectívor,que té preferència per indrets amb aigües ràpides i netes. Ésun valuós bioindicador de la qualitat de l’aigua.

Els peixos constitueixen el grup de vertebrats més sen-sible a la qualitat de l’aigua i només els trobem presentsa la meitat de la conca. El barb de muntanya, Barbusmeridionalis, n’és el més estès.

(IR)

(LD)

9

4.2. Trams mitjans i baixos

Les zones més degradades corresponen a les parts mitjanes i baixes de la conca. Malgrat la

destrucció de gran part dels hàbitats naturals de la riba i la baixa qualitat de l’aigua, apareixen

enclavaments d’una gran riquesa ornitològica, com el Tenes o el Mogent on, entre els

canyissars i bogars, nidifiquen abundants espècies d’ocells, algunes de les quals són d’interès

remarcable en l’àmbit europeu.

El martinet menut, Ixobrychus minutus, s’ha mantingutescadusserament al riu Mogent. Aquest indret és un dels pocspunts de Catalunya on es reprodueix.

La reineta, Hyla meridionalis, com la major part delsamfibis a Catalunya, és una espècie protegida. És molt co-muna i es troba per tota la conca, des de les parts altes finsa la mateixa ciutat de Barcelona.

(IR)

(JM)

10

4.3. Corredors biològics

A la diversitat de flora i fauna inherent als cursos fluvials, cal afegir la importància que els

rius tenen com a corredors biològics. Els ecosistemes de ribera ben conservats, això és, amb

una bona cobertura i estructura vegetals, constitueixen elements essencials de connectivitat

entre els sistemes naturals. Els éssers vius no queden aïllats per barreres artificials, se

n’afavoreix la seva dispersió i es facilita la preservació de la biodiversitat de tot el territori.

Un estudi recent realitzat pel Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs ha posat de relleu

l’existència de 900 espècies lligades als cursos fluvials de la conca del Besòs, de les quals 333 són

plantes superiors, 267 són invertebrats, 213 són algues, 85 són ocells, 11 són amfibis, 8 són peixos i

5 són rèptils.

Els corredors biològics són espais essencials per almanteniment de la connectivitat entre diferents àreesnaturals. És el cas de la riera de Sant Cugat, que esdevéuna de les poques vies naturals possibles entre la serra deCollserola i la serra de Marina.

(IR)

11

Història recent

Entre aquestes dues fotografies del riu Mogent només han passat 30 anys. En aquest espai

de temps, el canvi és ben palès; allà on hi havia un riu d’aigües netes en el qual la gent es

podia banyar, ara tenim un riu d’aigües minses i de colors canviants, on a penes queden

restes de la fauna i del que havia estat la vegetació de ribera.

Què ha passat en aquest interval de temps? La resposta rau en el continu augment de la

població de les ciutats i en la gran industrialització feta a costa i d’esquena als rius, que han

migrat cabals i degradat els ecosistemes fluvials.

5.

5.1. El creixement econòmic i l’alteració dels ecosistemes fluvials

El gran desenvolupament industrial i el creixement demogràfic soferts sobretot a les pla-

nes de la conca a les dècades dels anys 60 i 70, va comportar un ús abusiu dels rius. D’una

banda, l’augment de la captació d’aigua, tant per a ús industrial com per a ús domèstic, va

implicar la disminució dels cabals. De l’altra, l’ús del riu per desfer-se de tot tipus de

El riu Mogent al seu pas per la Roca del Vallès, 1966. El riu Mogent al seu pas per la Roca del Vallès, 1997.

(IR)(ATCA)

12

substàncies mitjançant l’abocament directe d’aigües residuals industrials i urbanes a la

llera sense cap procés de depuració previ, provocà una forta contaminació i degradació

dels sistemes naturals. A aquests maltractaments, cal afegir-hi la construcció d’estructures

a les mateixes lleres o la canalització i alteració del curs del riu. El creixement de la indústria

i de la població ha anat lligat a la sobreexplotació dels recursos fluvials i a la degradació

dels ecosistemes aquàtics.

S’ha produït una forta alteració dels processos ecològics i la vida als ecosistemes fluvials, fins

al punt que, en alguns trams, la pèrdua de la fauna i de la vegetació és total. El riu esdevé

aleshores un canal d’aigua contaminada o, el que és el mateix, una claveguera a cel obert.

Aquest ha estat el resultat d’un desenvolupament i d’una gestió del territori que, durant

molts anys, van obviar els valors naturals i socials dels nostres rius i als quals va mancar

una perspectiva de sostenibililitat en l’ús dels recursos naturals.

5.2. La qualitat de les aigües

El bon estat ecològic dels ecosistemes fluvials depèn

tant de les seves riberes com de la qualitat de les

seves aigües. Les causes que durant anys han

originat la contaminació de les aigües són diverses.

Cal destacar l’abocament d’aigües residuals urbanes

directament al riu sense una depuració prèvia, els

vessaments incontrolats de purins provinents

d’activitats ramaderes, l’ús excessiu d’adobs químics

i naturals en les activitats agrícoles i els abocaments

incontrolats d’origen industrial. A la capçalera del

Congost, les aigües han rebut fortes quantitats de

matèria orgànica procedents de les indústries de la

L’escuma arrossegada pel corrent delata la pressió del’activitat industrial sobre la qualitat ambiental del riu.

(IR)

13

carn. A la riera de Caldes s’han deixat notar els

efectes del sector d’adobadors de pells. A la part baixa

del Congost i al mateix Besòs, s’han pogut identifi-

car els efluents de la indústria química, alimentària

i dels transformats metàl·lics, i al Ripoll, els de la

indústria tèxtil.

En estudis fets entre els anys 80 i 90 es van detectar puntualment concentracions de

determinats metalls pesants superiors a les que autoritza la normativa vigent. També és

freqüent la contaminació de les aigües per excés de matèria orgànica. En el seu procés de

putrefacció, s’origina una disminució de l’oxigen dissolt a l’aigua i es produeixen substàncies

altament tòxiques per als peixos i moltes espècies d’invertebrats.

Per determinar la qualitat de l’aigua es tenen en compte paràmetres fisicoquímics com ara la

variació de la temperatura, del pH i de l’oxigen dissolt, la presència de fosfats, matèria orgànica,

amoníac, olis, greixos o metalls pesants. També s’utilitzen índexs bioindicadors en els quals

es valora la presència o absència de determinades espècies d’invertebrats d’aigua dolça.

5.3. El cabal dels rius

Molts trams dels rius i rieres resten part de l’any pràcticament secs o l’aigua que hi circula

prové majoritàriament de les estacions depuradores d’aigües residuals. La demanda d’aigua a

la zona és elevadíssima i s’utilitza gran part de la que baixa del riu, a més de la dels aqüífers

i de la provinent del transvasament d’aigües del riu Ter, que representa més del 50 % del total

d’aigua consumida a la conca.

La captació excessiva de l’aigua dels rius té un fort risc ambiental. El fet que no es mantingui

un cabal mínim durant tot l’any impossibilita la supervivència de moltes espècies d’animals

i plantes.

Les perles, Perla marginata, són invertebrats que trobaremexclusivament en aigües molt netes i oxigenades. Actualmenthan desaparegut de molts indrets on se n’havien trobat ambfacilitat.

(MP)

14

5.4. Les lleres i la vegetació de ribera

Vernedes, omedes, gatelledes i altres boscos de ribe-

ra que antigament resseguien les vores dels rius, han

quedat relegats a les zones més ben conservades,

bàsicament a les muntanyes. A les planes, els antics

topònims que encara es conserven, com és el cas del

barri de la Verneda a Barcelona, ens recorden la seva

pretèrita existència.

De manera excepcional, s’han conservat petites

bosquines o zones amb canyissars i bogars, però el

que predomina a les vores dels rius de les planes són

camps de conreu i, sobretot, construccions i

infraestructures com línies elèctriques, carreteres o la via del tren, que en molts casos

transcorren paral·leles als cursos dels rius o, fins i tot, sobre la mateixa llera.

En alguns indrets la destrucció dels hàbitats i de l’ecosistema fluvial ha estat total. És el cas

dels rius i les rieres que s’han canalitzat. La substitució dels còdols, la sorra i les pedres,

per una canal de ciment impossibilita la subsistència de la vegetació i de les comunitats

animals.

L’ocupació de les lleres del riu pot suposar, a més d’un enorme impacte ambiental, un perill

per a la població, com a conseqüència de l’alt risc d’avingudes d’aigua i inundacions. Per

evitar-ho, es construeixen murs a la llera per contenir i canalitzar les aigües. Tot i això els

cabals dels rius de la conca poden augmentar vertiginosament en molt poc temps i superar

tot tipus de barreres. Això és inherent al règim de pluges torrencials del clima mediterrani

i s’ha vist incrementat en els darrers anys pel fet que la conca està altament urbanitzada i

El règim pluviomètric mediterrani determina que, de ma-nera natural, algunes rieres restin sense aigua durant elsmesos més eixuts.

(IR)

15

la pluja que cau no pot filtrar-se lentament al sòl, sinó que llisca amb velocitat damunt

l’asfalt de pobles i carreteres fins a arribar canalitzada a gran velocitat als rius. El risc

d’inundacions també es veu incrementat pels obstacles que taponen la via natural de desguàs

de l’aigua: ponts d’ull massa petit i presència de cases i fàbriques a les lleres, entre d’altres.

5.5. Capacitat d’autodepuració

L’aigua dels rius, en condicions naturals, acostuma a ser neta. Dins el riu s’estableix un

sistema d’autodepuració en el qual intervenen invertebrats i microorganismes que tenen

capacitat de descompondre la matèria orgànica que arriba a l’aigua. Al final d’aquest procés

de descomposició s’alliberen a l’aigua sals minerals que serviran de nutrients per als vegetals.

L’ecosistema aquàtic només pot restablir l’equilibri quan la quantitat de residus orgànics

no és gaire gran. Si les concentracions de contaminants són excessives o tenen un caràcter

tòxic, els mecanismes d’autodepuració són pràcticament inviables.

Als rius de la conca s’ha perdut en molts casos la capacitat d’autodepuració. Els abocaments

excessius, el fet que no s’hagin mantingut cabals mínims i l’eliminació de la vegetació de

ribera dificulta el manteniment de les comunitats que fan possible aquest procés.

Els pocs boscos de ribera que han sobreviscut fins avuicontinuen amenaçats per projectes urbanístics od’infraestructures.

Els rius han excavat els passos entre les muntanyes al llarg de milersd’anys. Les poblacions humanes han aprofitat aquestes vies naturalsper construir les seves pròpies vies de pas. En alguns punts la lleradel riu està canalitzada i encaixonada entre l’autovia i els edificis.

(IR)

(IR)

16

La recuperació de la conca.Mil i una iniciatives

6.

La dècada dels 90 ha suposat un punt d’inflexió en el procés de degradació dels rius de la

conca del Besòs. En aquests darrers anys una nova consciència social ha impulsat l’inici

d’importants projectes per a la millora de la qualitat de l’aigua i per a la recuperació dels

espais fluvials. Els esforços endegats pels ciutadans, les indústries i les administracions de

la conca, han començat a donar resultats i ja no és tan agosarat pensar que la recuperació

dels nostres rius és possible.

6.1. El Consorci per a la Defensa del la Conca del Riu Besòs

El Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs és un organisme de l’administració

local que agrupa 50 ajuntaments i altres administracions supramunicipals. Aquesta entitat

va néixer el 1988 amb la voluntat clara de treballar per capgirar la situació de degradació i

marginalitat dels rius d’aquesta conca. Les seves principals línies de treball són la creació

i gestió d’infraestructures públiques de sanejament, la regulació dels abocaments industrials,

la promoció d’iniciatives que redueixin la despesa d’aigua,

la restauració i millora ambiental dels espais fluvials i

l’educació ambiental.

En els darrers anys, s’ha endegat el Pla director dels espaisPla director dels espaisPla director dels espaisPla director dels espaisPla director dels espais

fluvials de la conca del Besòs. fluvials de la conca del Besòs. fluvials de la conca del Besòs. fluvials de la conca del Besòs. fluvials de la conca del Besòs. Després d’’’’’una primera

fase d’estudis sobre la biodiversitat, les infraestructures i

la hidrologia de la conca, que van permetre detectar l’estat

actual dels rius, s’han establert unes línies estratègiques

que defineixen les actuacions que cal emprendre per

millorar l’estat dels nostres rius.

Saltant d’aigua a Sant Miquel del Fai. El model de gestió inte-grada de tota la conca ha de fer possible la conservació d’espaisnaturals d’especial bellesa paisatgística.

(OA)

17

El Consorci proposa un model de gestió integrada de tota la conca, que promou la gestió

sostenible dels recursos hidràulics, no basada exclusivament a satisfer les demandes per al

consum, sinó que estimuli l’estalvi a tots els sectors (domèstic, industrial, agrícola i de serveis),

que consideri els cabals ecològics dels rius com una necessitat prioritària, que millori la

qualitat dels recursos actuals i que assigni l’aigua tenint en compte el seu ús i la seva qualitat.

Aquest model de gestió també incorpora criteris de conservació i millora de les lleres dels

rius, de protecció dels espais de ribera i d’increment de sòl d’ús públic a les vores dels rius.

L’objectiu final és aconseguir fer compatibles les activitats industrials, agrícoles i de lleure

amb la recuperació i conservació dels nostres sistemes fluvials.

6.2. La depuració de les aigües residuals

Gran part dels esforços del Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs durant la

dècada dels 90 s’ha dirigit a la posada en marxa i la gestió dels sistemes de sanejament de

les aigües residuals programats en el Pla de sanejament de Catalunya i que han estat finançats

amb l’aportació econòmica ciutadana, de les indústries i de la Unió Europea.

Ens que formen part del Corsorci:Ens que formen part del Corsorci:Ens que formen part del Corsorci:Ens que formen part del Corsorci:Ens que formen part del Corsorci:

• 50 ajuntaments de municipis repartits per tota la conca: Aiguafreda, Badalona, Balenyà, Barberà

del Vallès, Barcelona, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Canovelles, Cànoves-Samalús,

Cardedeu, Castellcir, Castellterçol, Centelles, Cerdanyola del Vallès, Figaró-Montmany,

Granollers, La Garriga, la Llagosta, la Roca del Vallès, l’Ametlla del Vallès, les Franqueses del

Vallès, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès, Martorelles, Matadepera, Mollet del Vallès,

Montcada i Reixac, Montmeló, Montornès del Vallès, Palau de Plegamans, Parets del Vallès,

Polinyà, Ripollet, Sant Adrià del Besòs, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Feliu de Codines, Sant Fost

de Campsentelles, Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quirze de Safaja, Sant

Quirze del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de

Martorelles, Santa Perpètua de la Mogoda, Sentmenat, Tagamanent, Vallromanes i Vilanova del

Vallès.

• Consell Comarcal del Vallès Oriental

• Diputació de Barcelona

• Entitat Metropolitana del Medi Ambient

18

19

Actualment es disposa de 21 sistemes de sanejament (EDAR) i amb uns 300 km de col·lectors.

En un futur proper s’hi afegiran les noves EDAR ara en fase de projecte, així com els tractaments

que permetin reduir l’amoníac, el nitrogen i el fòsfor de les aigües depurades.

Els resultats obtinguts són encoratjadors. La millora de la qualitat de l’aigua aconseguida

amb aquestes infraestructures de sanejament és molt notable. Així queda reflectit en

l’evolució de l’Índex simplificat de qualitat de l’aigua (ISQA) entre el 1990 i el 1999.

(*). L’ISQA o Índex simplificat de qualitat de l’aigua és un índex que pondera cinc paràmetres fisicoquímics indicadors de qualitat. Varia entre un valor 0,corresponent a una qualitat nul·la, i un valor 100 corresponent a una qualitat màxima de l’aigua.Font: Junta d’Aigües, Junta de Sanejament i Agència Catalana de l’Aigua.

20

6.3. Com funciona una estació depuradora d’aigües residuals

Les aigües residuals en una estació depuradora biològica, també anomenada de tractament

secundari, segueixen dos tipus de tractament: un de tipus físic i un altre de tipus biològic.

1. L’aigua entra a l’estació depuradora a través d’un sistema de col·lectors que la recullen de la xarxa

de clavegueres.

2. S’aboca al pou de gruixuts d’on s’extreuen, per mitjans mecànics, els elements de més pes i volum,

com ara rodes, fustes... i tot tipus d’objectes que, arriben a l’estació arrossegats per l’aigua.

3. L’aigua és impulsada a una cota més elevada i, amb el desnivell provocat, circula pels diferents

sistemes de l’estació sense necessitat de cap altre tipus d’impuls mecànic.

4. Fent passar l’aigua pels tamisos i reixes del canal de desbast de fins, s’elimina la brutícia sòlida que

no s’hagi extret en el pou de gruixuts.

5. Al dessorrador-desgreixador es fan precipitar les sorres i surar els greixos per processos mecànics.

21

6. Per mitjans físics, a les cubetes dels decantadors primaris se separen els detritus (constituents de la

matèria en suspensió) que, per sedimentació, queden dipositats al fons. S’obtenen els fangs primaris.

7. Als reactors biològics s’inicia el tractament secundari o biològic, un símil del procés d’autodepuració

natural del riu. L’aigua passa per uns tancs on hi ha bacteris que s’alimenten de la matèria orgànica

dissolta a l’aigua o en suspensió. En aquest procés és imprescindible l’aportació contínua d’aire, ja que

l’oxigen s’esgota i és un requeriment essencial per a la vida d’aquests microorganismes.

8. L’aigua torna a passar per unes grans cubetes, en aquest cas dels decantadors secundaris on els

bacteris es dipositen al fons pel seu propi pes i se separen de l’aigua. S’obtenen els fangs secundaris,

part dels quals tornaran als reactors biològics per aconseguir mantenir la concentració de bacteris.

Després d’aquest procés, l’aigua, ja neta, es retorna al riu o es reutilitza. Els fangs generats es sotmeten

a un procés de digestió de la metèria orgànica, deshidratació i, en ocasions, d’assecat tèrmic. Un cop

tractats, s’emmagatzemen en una sitja i es transporten al seu destí definitiu (conreus, jardins, obres

de construcció, etc.) o es tracten com a residus. A les estacions depuradores grans es produeix

biogàs durant la digestió dels fangs, que es pot aprofitar per a generar energia elèctrica.

22

6.4. Control d’abocaments d’aigües residuals i contenció de ladespesa d’aigua

La regulació dels abocaments d’aigües residuals industrials ha estat clau per aconseguir la

millora de la qualitat de l’aigua. Per tal d’adequar els diferents paràmetres de contaminació

abocada als que fixa la legislació actual, les indústries han d’analitzar el nivell de càrrega

contaminant de les seves aigües residuals. En funció dels resultats caldrà que implantin, en

primera instància, sistemes preventius per reduir en origen tant el volum d’aigües residuals

com la seva contaminació. En cas que això resulti insuficient, hauran d’instal·lar sistemes

de correcció, com per exemple els de pretractament i depuració, per tal d’eliminar la

Les estacions depuradores, com aquesta de Granollers,s’han convertit en un element imprescindible i habitualen els paisatges de la conca del Besòs.

(IR)

Durant el 2000, els 13 sistemes de sanejament gestionats pel Consorci per a la Defensa de la Conca

del Riu Besòs, han tractat i depurat un volum de 35.231.919 m3/any d’aigües residuals i la quantitat

de contaminació eliminada ha estat de 10.646.000 Kg de matèria en suspensió (MES) corresponent al

91 % de la rebuda i de 14.438.000 Kg de contaminació orgànica (DBO) corresponent al 92 % de la

rebuda.Tot això implica la generació de 32.911.000 Kg/any de fangs i la producció, als digestors de

fangs, de 2.063.124 Nm3/any de biogàs per generar energia a les pròpies instal·lacions.

23

contaminació de les aigües. En el sector de l’agricultura i la ramaderia també s’estan regulant

les acumulacions i el abocaments de purins.

La contenció de la despesa d’aigua és essencial per garantir el cabal ecològic dels rius. En

aquest sentit s’endeguen iniciatives per promoure l’estalvi i l’eficiència en l’ús de l’aigua.

Per garantir aquest estalvi i el manteniment del cabal ecològic cal utilitzar aigua de la

qualitat adequada per a cada ús. Després de passar pel procés de depuració, amb un tractament

adequat i segons la seva qualitat, l’aigua es pot reutilitzar per al reg de parcs, jardins i camps

esportius, neteja de carrers o fàbriques, processos industrials, serveis contraincendis, agri-

cultura, conservació i regeneració de maresmes, entre d’altres, sempre que es garanteixi el

cabal ecològic.

El Consorci es planteja el repte de planificar una gestiósostenible entorn el riu que faci compatibles l’activitatindustrial amb la restauració i conservació dels paisatgesamb una bona qualitat ambiental.

Per assegurar un mínim cabal ecològic cal garantir elmanteniment d’una làmina d’aigua no inferior als 15 cm deprofunditat.

(IR)

(IR)

24

6.5. Restauració de la ribera

La recuperació i la conservació de l’entorn fluvial

és una tasca especialment complexa en una àrea

tan fortament urbanitzada com la conca del Besòs,

però esdevé imprescindible en el propòsit de

recuperació global dels rius.

En aquest sentit s’han iniciat nombroses accions de

restauració de les lleres, algunes de les quals es duen

a terme en trams molt alterats. És el cas del Parc Fluvial del Besòs, un projecte que va

començar l’any 1996 en un dels espais fins ara més degradats de tota la conca, el tram final

del Besòs. Al llarg de més de 6 km de riu, s’han dut a terme diverses intervencions que han

millorat la qualitat de l’aigua i de l’entorn natural, han reduït els riscos de les avingudes, i han

permès recuperar un espai de lleure per als ciutadans. Aquesta és la primera fase d’un projecte

que pretén l’arranjament del Besòs fins a la mateixa línia de mar i que ha comptat amb el

suport del Consorci per a la Defensa del Riu Besòs i del Fons de Cohesió de la Unió Europea,

que ha finançat el 80 % del cost total del projecte. Altres iniciatives similars que s’han endegat

inclouen la restauració dels marges dels rius Ripoll i Congost al seu pas per Sabadell i

Granollers respectivament.

Amb els projectes de millora de l’entorn fluvial es pretén, d’una banda, restablir l’entorn

natural on sigui possible, per tal de millorar la qualitat paisatgística i ecològica del medi

fluvial i assegurar la connexió entre els espais naturals que envolten els rius. De l’altra, es

preveu la recuperació dels rius per a ús social amb accions per fer-los accessibles i adequant

espais per al lleure. També tenen molta importància les accions destinades a ordenar l’espai

i les infraestructures per tal de reduir el risc de les avingudes d’aigua.

Un dels objectius del Parc Fluvial del Besòs és larestauració de les lleres del riu que creen espais cobertsamb canyís i boga. A través d’un innovador sistema na-tural, s’aconsegueix que microorganismes realitzin unadepuració terciària biològica de l’aigua, que arriba de ladepuradora de Montcada quan circula entre les arrelsd’aquestes plantes.

(IR)

25

6.6. Deu consells per a l’estalvi i el bon ús de l’aigua

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’ús domèstic de l’aigua representa més d’un 60% de la

despesa total. El consum responsable de tots els ciutadans és essencial per evitar la

degradació de la qualitat de l’aigua i restablir els cabals dels nostres rius. És molt important

utilitzar només l’aigua que es necessita i vetllar perquè surti de les nostres llars tan poc

contaminada com es pugui. D’aquesta manera serà més senzill el procés de depuració i

més factible la seva reutilització.

Des de casa pots col·laborar en la recuperació dels rius seguint aquests 10 consells:

1. Controla que les aixetes i els vàters no perdin aigua. Una aixeta que degota pot malbaratar de 20 a

100 litres per dia.

2. Cada vegada que utilitzes el vàter empres de 8 a 10 litres d’aigua. Pots reduir fàcilment aquest consum

modificant la boia que controla el nivell de l’aigua o bé reduint la capacitat del dipòsit col·locant un

Si tanques l’aixeta mentre et raspalles les dents, pots estalviar60 litres al dia, que representen 420 litres a la setmana i 21.900litres al cap de l’any.

Alerta! Algunes pintures contenen metalls altamentcontaminants. Per desfer-te d’aquest tipus de productes,adreça’t a la deixalleria més propera.

(IR)

(IR)

26

objecte voluminós a l’interior. Actualment hi ha en el mercat models de vàters dissenyats per reduir el

consum d’aigua, com els de doble descàrrega.

3. No utilitzis el vàter per llençar papers o d’altres objectes.

4. Omple bé la rentadora i el rentaplats abans de posar-los en marxa.

5. No deixis l’aixeta oberta mentre et raspalles les dents. Pots malbaratar més de 20 l d’aigua.

6. No llencis per l’aigüera productes que puguin contaminar l’aigua com ara olis, pintures o d’altres

productes químics d’ús domèstic.

7. Rega el jardí amb mesura i al vespre, és l’hora en què s’evapora menys aigua i se n’aprofita més.

8. Si et dutxes en comptes de banyar-te, pots estalviar cada vegada més de 100 l d’aigua.

9. Quan rentis, usa la mínima quantitat possible de lleixiu i de detergents amb fosfats.

10. Els comerços especialitzats disposen d’aparells per estalviar aigua (reductors de cabal per a

aixetes, reductors de capacitat de cisterna per a vàters, electrodomèstics de baix consum d’aigua,

etc.). Informa-te’n.