INDÈX

1-Les espècies i l’evolució

1.1. El fixisme i el creacionisme

1.2.El lamarckisme

1.3. El darwinisme

1.4.Les proves de l‘evolució

1-Les espècies i l’evolució:

Una espècie és un conjunt d’individus que es poden reproduir entre si i donar lloc a descendents fèrtils.

L’evolució biològica es defineix com el procés de transformació d’unes espècies en d’altres gràcies a l’acumulació de les variacions que van apareixent en els descendents,generació,generalment després de llargs períodes de temps(milions d’anys).

La teoria de l’evolució és la principal teoria sintètica de la biologia i unifica els coneixements que aporten la botànica,la zoologia,la paleontologia,la biogeografia ,la genètica i la bioquímica.Així permet comprendre com s’ha desenvolupat la historia de la vida i fins i tot preveure com continuarà.

Th.Dobzhansky va ser un dels científics que va enunciar la teoria sintètica de l’evolució (1900-1975) . Com va dir ,actualment en biologia res no te sentit si no és des de la perspectiva evolutiva.Sense la teoria evolutiva, la biologia avui seria un caos de coneixements inconnexos i una llarg successió d’interrogants.

1.1. El fixisme i el creacionisme:

La teoria fixista postulava que les espècies es mantenien immutables al llarg del temps. Fet que es confirmava en l’observació que els individus engendrats eren iguals als seus progenitors (una euga donava llum a cavalls, d’un ocell en provenien ocells…).

La teoria creacionista es mostrava acord amb aquesta afirmació. Però afegia que l’origen d’aquestes espècies (invariables al llarg del temps) era degut a la creació d’aquestes per part d’un ésser o entitat superior.El fixisme i el creacionisme es va trobar en un greu problema amb el descobriment dels fòssils.

1.2.El lamarckisme:

El Lamarckisme es basa en el transformisme. És a dir, que les espècies canvien al llarg del temps. Segons Lamarck, aquest transformisme era degut a tres causes:

■ L’existència d’una tendència cap a la complexitat: “L’evolució es produeix des de les espècies més senzilles, sorgides per generació espontània, cap a les més complexes.

■ L’aparició d’adaptacions al medi a causa de l’ús o el desús dels òrgans: Lamarck pensava que l’us o el desús dels òrgans en produïa el desenvolupament o l’atròfia.

■ L’Herència dels caràcters adquirits. Els canvis que es produïen en la vida d’un organisme per l’ús o desús dels òrgans en un intent d’adaptar-se al medi, es transmetien als descendents

1.3. El darwinisme:

Darwin va observar que en les diferents illes, moltes espècies que hi vivien eren molt diferents. A cada illa hi havia subespècies diferents de tortuga.

L’origen de tantes formes diferents d’un mateix organisme tingués la causa en un sol acte creatiu.Per a Darwin hi havia d’haver un mecanisme evolutiu que expliqués aquest canvis.

Va tenir en compte que la producció d’aliments creixia més a poc a poc que el creixement de les poblacions dels individus.

Aquest mecanisme de l’evolució tenia tres punts:

1. L’elevada capacitat reproductora: Els individus tenen un potencial de reproducció molt alt, i la causa que els individus no creixin indefinidament és que els recursos són limitats.

2. La variable de la descendència: Els organismes amb reproducció sexual originen descendents diferents entre si. Alguns d’aquests individus són més aptes per suportar un determinat canvi o condicions de l’etorn i altres estan més adaptats per unes altres condicions. Uns fan millor unes funcions, uns altres unes altres.

3. La selecció natural: Si les condicions ambientals canvien o es tornen més hostils, la lluita per la supervivència s’accentuarà. Els organismes que tinguin característiques menys favorables per sobreviure segons les condicions del medi moriràn. Els que estiguin millor adaptats al medi pels seus caràcters sobreviuràn. Aquests fet s’anomena selecció natural. I aquests individus transmetràn els seus caràcters a la generació següent. La selecció natural és en resum, la supervivència del més apte.

1.4.Les proves de l‘evolució:

Així tot podem observar proves de diferents tipus:

Paleontològiques:

L’estudi dels fòssils i la comparació de les espècies extintes i les actuals ens permet veure les seves similituds i diferències. Demostrant que els éssers vius que han viscut a la Terra en el passat han canviat amb el temps i que unes espècies han estat substituïdes per altres

Biogeogràfiques:

Es basa en estudiar les similituds i diferències de la fauna i flora segons la seva localització geogràfica. Així els organismes de dues regions seran més semblats quant més a prop estiguin i més diferents quant mes lluny.Per exemple els micos d’Amèrica del sud i de l’Àfrica són diferents però presenten espècies que es troben relacionades encara que aquests dos continents es varen separar fa milions d’anys.

Embriològiques.

Quan estudiem els desenvolupament embrionari dels animals ens adonem que els trets comuns a les fases inicials són més semblants quant més propers són els animals, cosa que demostra que ha hagut un antecessor comú per tots ells.