1. Les propietats dels sòlids, líquids i gasos - xtec. · PDF file1) Augmenta 2)...

Física i química 3r d’ESO. Estiu 2012

A continuació et presentem un seguit d’activitats q ue hauràs de fer durant l’estiu. És molt important que dediquis una estona al dia per treballar ja que hau ràs de presentar un dossier de treball amb les resp ostes a totes les activitats plantejades. Pensa que aques t dossier suposarà la meitat de la nota al setembre i és imprescindible la seva presentació per poder fer l’ examen.

1. Les propietats dels sòlids, líquids i gasos 1. Marca quines propietats corresponen a cadascun dels estats de la matèria.

SÒLID LÍQUID GAS Forma fixa Forma variable Volum fix Volum variable És compressible No és compressible Flueix No flueix

2. Ordena de més a menys densitat (en la majoria dels materials) aquests estats de la matèria: líquid, gasós, sòlid.

3. Anomena cinc sòlids, cinc líquids i cinc gasos.

SÒLID LÍQUID GAS

2. Variació del volum d’un gas amb la pressió 4. Què significa que els gasos són compressibles i expansibles?

5. Què ens diu la llei de Boyle i Mariotte.


6. Observa el dibuix en què es representa el mateix gas en tres situacions diferents, però a la mateixa temperatura, i després respon la pregunta: compleix aquest gas la llei de Boyle i Mariotte? Per què?

7. Tenint en compte la llei de Boyle i Mariotte, relaciona les columnes següents. Quina casella de la segona columna hem de reproduir al laboratori per aconseguir l’efecte de la primera columna?

Volem augmentar tres vegades el volum 2·P

Volem disminuir el volum a la meitat 8·P

Volem augmentar el doble la pressió P/3

Volem disminuir el volum vuit vegades 2·V

Volem disminuir la pressió a la meitat P/2 8. Si quan teníem un volum de 24 dm3 la pressió aplicada era de 4 102 Pa, quin serà el nou

volum si apliquem una pressió de 6 102 Pa?

9. Ara volem saber la pressió a la qual estarà un gas que estava a una pressió de 2 atm, però que el seu volum ha passat de 20 L a 40 L.

10. Ara volem saber el volum inicial en què estava un gas que ha arribat a una pressió d’1 104 Pa ocupant un volum de 2 m3 si inicialment la pressió a la qual estava era de 5 104 Pa.


3. Teoria cineticomolecular dels gasos 11. Digues quines de les afirmacions següents estan d’acord amb la teoria cineticomolecular de

la matèria.

Si No Els gasos estan constituïts per un gran nombre de m olècules que estan en moviment ràpid i incessant.

Les molècules del gas es mouen en direccions defini des i prefixades.

Les molècules d’aire es mouen a uns 400 m/s al nost re voltant.

Totes les molècules de l’aire es mouen a velocitats idèntiques.

La pressió és deguda al xoc de les molècules contra les parets del recipient que les conté.

Les molècules són petites i estan separades a grans distàncies si ho comparem amb la seva pròpia mida.

La mida de les partícules és considerable en compar ació amb el volum del seu recipient.

Les forces d’atracció entre partícules en els gasos ideals són nul·les.

A més temperatura, més lentes es mouen les partícul es de gas dins del recipient.

Les molècules de dos gasos a la mateixa temperatura tindran energies cinètiques mitjanes diferents.

12. Encercla la resposta correcta en cadascuna de les preguntes següents tenint en compte la teoria cineticomolecular de la matèria:

a) Les forces d’atracció entre les molècules d’un gas són:

1) Fortes 2) Siderals 3) Dèbils 4) Nul·les

b) Si no troben cap obstacle, les molècules dels gasos es mouen:

1) En cap direcció 2) En totes direccions 3) En direcció ascendent

c) Quan les molècules d’un gas troben un obstacle:

1) Canvien la direcció 2) Mantenen la direcció 3) L’absorbeixen

d) El volum que ocupa un gas dins d’un recipient sempre:

1) El buida 2) Omple la part inferior 3) L’omple totalment

e) Un gas en un recipient s’expandeix sempre:

1) El doble 2) Una mica 3) Indefi nidament 4) Gens

f) En augmentar la temperatura el nombre de xocs contra les parets del recipient:

1) Augmenta 2) Es manté 3) Disminueix 4) És nul

g) En augmentar el volum d’un gas sense canviar la temperatura, el nombre de xocs contra les paret del recipient:

1) Disminueix 2) Es manté 3) Augmenta 4) És nul

h) En disminuir el nombre de xocs contra les parets del recipient la pressió:

1) Augmenta 2) Es manté 3) És nul·la 4) Disminueix


13. Completa aquest text tenint en compte les respostes de l’activitat anterior.

Quan en un recipient ...................... hermèticament amb un èmbol mantenim la temperatura

....................... però ................... la pressió, el nombre de ....................... contra les parets

del recipient augmenta, cosa que provoca que l’èmbol es desplaci .................... del

recipient.

14. Cap a on es desplaçarà l’èmbol d’aquesta xeringa si:

a) Augmentem la temperatura dins la xeringa a pressió constant.

b) Disminuïm la pressió interior de la xeringa a temperatura constant.

4. Escala absoluta de temperatura 15. Fes les conversions següents:

a) 30 ºC a K

b) 1230 K a ºC

c) –130 ºC a K

d) 0 K a ºC

e) 230 K a ºC

f) 67 ºC a K

g) 373 K a ºC

h) 0 ºC a K


5. Els canvis d’estat 16. En quin estat físic es troben les substàncies següents?

SUBSTÀNCIA SÒLID LÍQUID GAS Alumini Oxigen Vinagre Carbó Nitrogen

17. Les substàncies que normalment es troben en un estat físic, es poden trobar en altres estats físics? Raona la resposta. Com es pot aconseguir que una substància canviï d’estat?

18. Omple els espais buits amb els canvis d’estat corresponents.

Sublimació, cristal·lització, fusió, solidificació, vaporització, liquació.

6. Fusió-solidificació 19. A continuació pots veure les corbes de fusió o solidificació de tres substàncies diferents.

Quines pertanyen a substàncies pures? Per què?


20. La figura següent representa la fusió d’un sòlid. Explica-ho aplicant la teoria cineticomolecular de la matèria. Per què la temperatura es manté constant durant la fusió?

21. Dibuixa el gràfic corresponent a les dades següents que hem trobat al laboratori quan buscàvem el punt de solidificació del plom líquid. Quina és la temperatura de solidificació del plom? Raona la resposta.

22. Com afecta la temperatura de solidificació d’un líquid el fet de dissoldre-hi altres substàncies?

23. Per què llancem sal a les carreteres quan preveiem que ha de nevar?

24. Per què el gel sura en l’aigua si els sòlids són més densos que els líquids?


7. Vaporització 25. El canvi d’estat líquid a gasós s’anomena vaporització. De quines dues maneres es pot

produir?

26. Digues en quina de les situacions següents es produeix evaporació i en quines ebullició.

Situació Evaporació Ebullició Et poses perfum i la gent l’olora. Fas sopa. Ens rentem les mans amb alcohol. L’aigua del mar passa a estat gasós. Escalfem fins que separem l’aigua de l’alcohol.

27. Digues si les afirmacions següents sobre els factors que afecten i faciliten la velocitat d’evaporació són vertaderes o falses.

V F El tipus de líquid amb el qual treballem afecta l’ev aporació. La forma del recipient que conté el líquid no afect a. Un recipient ample i obert facilita l’evaporació. A més temperatura més facilitat d’evaporació. La renovació de l’aire sobre el líquid no afavoreix l’evaporació. La roba estesa en un dia ventós s’eixuga abans. El contacte del vapor evaporat estàtic sobre el líqu id l’afecta.

28. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents:

V F El tipus de líquid amb el qual treballem afecta l’ev aporació. Només alguns líquids sempre s’evaporen. En augmentar la temperatura augmenta la velocitat d’ evaporació. L’energia cinètica de les molècules del líquid dism inueix en augmentar la temperatura. Les molècules més ràpides que passen a prop de la s uperfície s’evaporen vencent les forces d’atracció de les altres.

A la temperatura d’ebullició el líquid bull. Els líquids amb forces d’atracció més grans entre mo lècules són els més volàtils. Mentre un líquid bull la seva temperatura es manté constant.


29. Dibuixa el gràfic corresponent a les dades següents que hem trobat al laboratori quan buscàvem el punt d’ebullició de l’èter. Quina és la temperatura d’ebullició de l’èter? Raona la resposta.

30. Dibuixa el gràfic corresponent a les dades següents que hem trobat al laboratori quan

buscàvem el punt de liqüefacció de l’alcohol. Quina és la temperatura de liqüefacció de l’alcohol? Raona la desposta


8. Sublimació 31. Què és la sublimació?

32. Explica què passa a la fotografia. És la sublimació del iode. Què és el gas que es veu?

33. Què són els cristalls que veiem a les parets de la càpsula?

34. Per què solidifiquen els cristalls a les parets de la càpsula?

9. Estructura atòmica de la matèria 35. Classifica aquestes partícules fonamentals de l’àtom en funció de les seves propietats i

característiques.

Característiques Protons Neutrons Electrons Tenen càrrega. Tenen càrrega positiva. Tenen càrrega negativa. No tenen càrrega. Tenen massa. Tenen una massa petitíssima, quasi inapreciable. Es mouen molt ràpid. Es troben al nucli. Es troben a l’embolcall.

36. Tenint en compte el quadre anterior: Com definiries el protó?

37. Com definiries el neutró?


38. Com definiries l’electró?

39. Què és més dens, el nucli o l’embolcall?

40. Quina part de l’àtom conté gairebé tota la matèria?

41. Què vol dir aquesta frase: “Si traiem tot l’espai buit dels nostres àtoms el nostre cos ocuparia el mateix volum d’un gra de sal”.

42. Completa la figura següent amb aquestes paraules: nucleó, electró, àtom, embolcall,nucli, quark, protó, neutró

Què és un ió?


43. Què és l’electricitat?

10. Elements: el nombre atòmic 44. Respon les següents preguntes:

a) Com podem diferenciar els àtoms a partir de les seves partícules fonamentals?

b) Com s’anomena el nombre de protons que té el nucli?

c) Com és elèctricament un àtom en estat fonamental, positiu, negatiu o neutre?

d) Què vol dir que un àtom és neutre respecte de les seves partícules fonamentals?

e) Com és la càrrega atòmica amb relació al nombre atòmic?

f) Com simbolitzem el nombre atòmic?

g) Quants elements químics coneixem?

h) Com podem representar els elements químics per comunicar-nos entre nosaltres?

45. Un àtom de calci (Ca) té Z = 20.

a) Quants protons té?

b) Quants electrons té en el seu estat fonamental?

46. Quin element serà més pesant, un que tingui un nombre atòmic (Z) gran o un que el tingui petit?


47. Ordena de més pesants a més lleugers els àtoms següents: oxigen, or, iode, hidrogen, coure, carboni, argent, fluor. Consulta una taula periòdica dels elements.

48. Consulta una taula periòdica dels elements i completa la taula següent.

11. Abundància relativa dels elements 49. Observa aquest diagrama i respon les

preguntes.

a) Quins són els dos elements més abundants a l’escorça terrestre?

b) On els podem trobar? Posa’n exemples.

c) Quina és la forma física més habitual en què els podem trobar?

d) En quin estat físic es troben normalment?


50. Observa aquest diagrama i respon les preguntes.

a) Quins són els elements més importants per a la constitució de la vida?

51. Què és un oligoelement?

12. Molècules d’elements 52. Què és una molècula?

53. Quina és la diferència entre una molècula d’un element o d’un compost?

54. Quins elements formen molècules diatòmiques?

55. Coneixes molècules d’elements amb més de dos àtoms?

56. Quin tipus de molècules formen els gasos nobles?


57. Assenyala quina molècula és diatòmica i quina té més de dos àtoms.

13. Els elements i les seves propietats 58. Podem dir que els elements químics que pertanyen a un mateix grup tenen propietats

semblants?

59. Com seran les propietats del fluor, el clor, el brom i el iode entre ells?

60. En quina propietat es va basar Mendeléiev per ordenar els elements químics?

61. Com eren les propietats dels elements situats en un mateix grup en aquesta taula periòdica dels elements químics?


62. Relaciona els elements següents omplint els forats de manera que et quedin els que tenen propietats semblants en la mateixa columna. Consulta una taula periòdica dels elements químics.

Ge, F, Li, Ne, Cu, Ag, Si, Cl, K, Br, Ar, C, Au, Na, Kr.

14. La taula periòdica moderna 63. Com s’anomenen les files horitzontals en què estan alineats els elements químics a la taula

periòdica?

64. Com s’anomenen les columnes verticals en què estan alineats els elements químics a la taula periòdica?

65. Quants períodes hi ha?

66. Per què canviem de període, quina condició es repeteix?

67. Com són les propietats d’elements químics situats en el mateix grup però en períodes diferents?

68. Quants grups hi ha?


69. Per què diem que els gasos nobles són gasos monoatòmics?

70. Per què els anomenem gasos nobles?

71. Quins grups o famílies podem considerar elements representatius i quants són?

72. Relaciona amb fletxes els noms dels grups amb el número de grup al qual pertanyen i els elements químics que els componen.

Família del carboni 1 B, Al, Ga, In, Tl

Halògens 2 C, Si, Ge, Sn, Pb

Família del nitrogen 13 O, S, Se, Te, Po

Metalls alcalins 14 Li, Na, K, Rb, Cs, Fr

Metalls alcalinoterris 15 N, P, As, Sb, Bi

Gasos nobles 16 Be, Mg, Ca, Sr, Ba, Ra

Família del bor 17 He, Ne, Ar, Kr, Xe, Rn

Família dels calcògens 18 F, Cl, Br, I, At

73. Assenyala i pinta de colors diferents en aquesta taula periòdica els elements representatius,

els elements de transició i els lantànids i actínids.


74. Observa la taula periòdica del final del llibre i respon aquestes preguntes:

a) Assenyala-hi els metalls i els no-metalls.

b) Digues a quins colors corresponen els elements sòlids, els líquids, els gasosos i els obtinguts artificialment.

75. Digues quines de les propietats següents corresponen a metalls i quines a no-metalls.

Propietats Metalls No metalls No tenen brillantor metàl·lica. Tenen densitat elevada. Poden ser sòlids, líquids i gasos en estat natural. Són mal·leables, es poden reduir a làmines fines. Són dúctils, es poden estirar en fi ls. Són durs. Tenaços. La majoria dels elements ho són. No són bons conductors de la calor i de l’electrici tat. La majoria són sòlids. Tenen punts de fusió alts.

15. Matèria homogènia i heterogènia 76. Com s’anomena la matèria que apareix com un tot uniforme i que presenta les mateixes

propietats i composició en tots els punts de la seva massa?

77. Què és una matèria heterogènia?

78. Totes les substàncies pures són materials homogenis?

79. Els materials que no són substàncies pures poden ser materials homogenis?

80. Els materials que són la combinació de substàncies pures poden ser materials heterogenis?


81. Classifica en heterogenis o homogenis els materials següents: sorra de platja, guix, granit, fusta, vidre, mina d’un llapis, llet, aigua destil·lada, acer.

Matèria homogènia Matèria heterogènia

82. Quan fem la barreja de dos materials diferents, sal i sucre, cigrons i llenties o altres combinacions, quin tipus de materials estem formant, homogenis o heterogenis?

83. Busca en el teu entorn habitual cinc materials que puguis considerar homogenis i cinc

d’heterogenis

Matèria homogènia Matèria heterogènia

16. Concepte de dissolució 84. Com s’anomena el procés de dissoldre una cullerada de sal en un got d’aigua i remenar?

85. Com s’anomena el que hem obtingut com a resultat de la barreja anterior?

86. Com s’anomenen els components d’una solució?


87. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents

V F Un sistema homogeni no pot tenir composició variabl e. Si barregem perfectament un sòlid i un líquid tenim una solució. Un sistema homogeni està format per un únic compone nt. Una solució és sempre una mescla homogènia. Les partícules d’una solució són tan petites que no les podem distingir ni amb un microscopi. En una solució el solut és la substància de la qual hi ha més quantitat. Una solució pot tenir més d’un solut. Una solució pot tenir més d’un dissolvent

88. Identifica el solut i el dissolvent de les solucions següents:

V F 100 mL de suc de llimona i 0,5 L d’aigua. L’acer és una solució de ferro i carboni. L’aire està compost per un 78% de nitrogen i un 21% d’oxigen. Un got d’aigua amb gas (aigua carbonatada).

89. Completa el text amb aquestes paraules: dissolucions aquoses, líquides, solut, gasoses, sòlides, dissolvent, aliatges, gasos, disolucions.

a) Hi ha diferents tipus de solucions en funció dels tipus de .............................. i

............................... de què estan compostes.

b) Podem tenir solucions sòlides, ...................................... i gasoses.

c) En les solucions ........................... tant el solut com el dissolvent són sòlids i per

aconseguir-les fonem els dos sòlids, els barregem i els solidifi quem de nou. Aquestes

solucions també s’anomenen ...........................................

d) En les ............................... líquides podem tenir un solut sòlid, líquid o gasós mentre el

dissolvent sigui líquid. Quan el dissolvent és aigua s’anomenen

.................................................

e) En les solucions .................................... tots els components són ........................

90. Si tenim una mescla homogènia formada per 15 g de sal dissolts en 250 g d’aigua, identifi ca el solut i el dissolvent. Quants grams de solució tenim?


91. Identifi ca cada dibuix amb l’explicació corresponent.

a) Hem dissolt 10 g de sal en 100 g d’aigua.

b) Hem dissolt 10 g de sal fi ns a 100 g de solució.

92. Relaciona amb fl etxes els següents tipus de solucions amb la seva defi nició

La quantitat de solut és gran en relació amb la qua ntitat de dissolvent que hi ha. Diluïda

La quantitat de solut és màxima en relació amb la q uantitat de dissolvent que hi ha. Concentrada

La quantitat de solut és petita en relació amb la q uantitat de dissolvent que hi ha. Saturada

17. Composició de les dissolutions: Tant per cent en massa 93. Calcula el tant per cent en massa d’una solució que hem obtingut en dissoldre 200 g de

sucre en 1 000 g d’aigua i digues què marcarà la balança quan pesem la solució.

94. Quin és el tant per cent en massa d’una solució que hem aconseguit barrejant 6 g de sal de cuina (NaCl) fins a una solució de 150 g.


95. Al laboratori, si volem preparar una solució de 150 g al 10% en sal (NaCl), com ho farem?

96. Volem preparar una solució de 200 g al 16% en sacarosa. Com ho farem?

18. Les càrregues elèctriques i la seva interacció 97. Sabem que els cossos poden estar carregats elèctricament o ser neutres.

a) Què podem dir dels cossos que després de ser fregats poden atreure objectes petits o un raig fi d’aigua o cabells...?

b) A causa de la presència de quines partícules aquests cossos queden electritzats?

c) Quantes classes de càrregues elèctriques hi ha? Quines són?

d) Pot ser que un cos no estigui carregat elèctricament?

e) Què podem dir dels cossos que no poden atreure objectes petits o un raig fi d’aigua o cabells...?


98. Completa les observacions experimentals següents amb aquestes paraules: s’atrauen, mateix, repel·leixen, diferent.

a) «Les càrregues d’un .............. signe es ......................»

b) «Les càrregues de ............... diferent .....................»

99. Si tenim tres cossos electritzats de la manera següent: A (càrrega positiva), B (càrrega positiva) i C (càrrega negativa), quins s’atrauran entre ells i quins es repel·liran?

100. Els cossos que estan en les situacions següents, ¿estan carregats positivament, negativament o són neutres? Quina és la seva càrrega?

101. Quines són les partícules fonamentals que formen el nucli i l’embolcall dels àtoms?

102. Quina càrrega tenen cadascuna d’aquestes partícules fonamentals?

103. A quina partícula fonamental equival la càrrega positiva?

104. A quina partícula fonamental equival la càrrega negativa?


105. Per què són neutres habitualment els cossos que ens envolten?

106. Què passa quan un àtom guanya electrons?

107. Què passa quan un àtom perd electrons?

108. Relaciona els dibuixos amb l’explicació corresponent

a) Quan freguem un regle de plàstic amb un drap de llana, el regle arrenca electrons del

drap i queda carregat negativament. El drap, amb defecte d’electrons, queda carregat positivament.

b) Quan freguem una vareta de vidre amb un drap de seda, s’arrenquen electrons de la vareta, que passen al drap. Així, el vidre queda carregat positivament i el drap queda carregat negativament.

19. Els detectors de càrregues elèctriques 109. Com s’anomena l’aparell que permet saber si un cos està carregat i de quin tipus és la

càrrega que té?

110. Com s’anomena el tipus d’electrització d’un cos que aconseguim al tocar alguns cossos amb un altre carregat elèctricament?

111. Com s’anomena l’aparell que ens permet conèixer la classe i la quantitat de càrrega d’un cos?

112. Quin aparell faries servir per conèixer la quantitat exacte de càrrega d’un cos?


113. Identifi ca les situacions següents en electrització per contacte o electrització per fregament

114. Relaciona:

a) Electroscopi

b) Electròmetre

20. Conductors i aïllants 115. Com s’anomenen els materials que deixen passar les càrregues elèctriques a través

seu?

116. Com s’anomenen els materials que no deixen passar les càrregues elèctriques a través seu?

117. Classifi ca en conductors o aïllants els materials següents: coure, tela, acer, ampolla de vidre, fusta, plàstic, ferro, alumini, estany, or, suro.

Conductors Aïllants

1. Les propietats dels sòlids, líquids i gasos - xtec. · PDF file1) Augmenta 2)...

Documents

Transcript of 1. Les propietats dels sòlids, líquids i gasos - xtec. · PDF file1) Augmenta 2)...