1.- Santa Maria del Cami'

S U M A R I

Editorial: Va de carrersPer que no en Ia NOSTRA llengua?Notícies del PIa de na TesaQuatre de fresquesAquest poble nostro: va de teatreCarta a PòrtulaEs cafetet amb... BeI Cerdà (sis som)Eatrevista a Lluís Llach

CONEIXEU... Santa Maria del Camí ?Goigs a Ia Mare de Déu de Ia SoledatPresentacióLes arrels de Santa Maria del CamíSanta Maria, avuiL'evolució urbanaEl retaule de MassanaUn santamarier conta Ia història de MarratxíAproximació al fet musical santamarierGoigs a Santa Maria del Camí

C 0 L L A B 0 R A D 0 R S

PORTULA. Informatiu cultural deMarratxí

Número 23, juliol de 1984

I C E R T A M E N

FOTOGRÀFIC I LITERARI

"REVISTA I QUADERNS DE SINEU"

Xisco Barceló i SuàrezAntoni Canyelles i oliverBiel A. VichPrederic X. Ruiz i GalmésCarles Portalo PradaJosep Capó i JuanMateu Morro i MarceMateu Vich i CoIlM9 Magdalena Sastre i BoyerasAndreu Bestard i MasJoan Parets i Serra

gonsell de RedaccióMiquel Bosch i AubaRamon Díaz i VillalongaBiel Massot i MuntanerMiquel Mut i Sureda

Editat a S'Escola VellaPòrtol (Marratxí)Impres a Escrit, Ausiàs March, 5PalmaD.L.: P.M. 529/81

Termini: 14 de juliol

rA "3^M*"-g6

o a Ia revista SINEIÇAOMDEBALEARS

"SANQSTRrT

AUTO-ESCOLA

K A L E T ,ae confiança.

CIVerge de Montserrat 30(27 39 97) Es Rafal

COHSCLL n>BUAR DEMALLOKCA

EL CONSELL D4SULAR DE MALLORCAAMB LA TERCERA EDAT

ASSOCIACIONS DE LA TERCERA EDAT

Us convidam • una recwpció ¡ a l'assistència a unarepres*ntack5 al TMtre Principal.

Pregam qua to« associacionsinteressades aoviin una >o!.licrtud ato Comissió de Cultura del ConsellInsular de Mallorca (Palau Reial. -\1. Ciutat) abani d*| dia 30de juliol.

\ 1 (63)

Va deC A R R E R S - I ^

Oa fa estona que teníem anun-ro'at que parlaríem dels carrers delru-.fstre Te.iT.s. Avui óc el moment. Itot són nisteris:

Primer misteri: ¿Per que desque hi ba carrers cada tants d'anysels governante: s*empenyen en ferun canvi bàsic de Ia ideologia iaixò repercuteix en Ia nomenclatu-ra?

i>gon misteri: ¿Per què nos'agafen d'una punyetera vegada de-nominacions carents de tendènciapolítica explícita?

Tercer misteri: ¿Per que faquaranta anys que Ia tendència po-lítica dels carrers de Marratxíresta inalterada?

Quart misteri: ¿Per que no hiha hagut cap plantejament oficiali seriós de canvi?

Quint misteri: ¿Per que no seplanteja dur a terme una normalit-zació tant política com lingüísti-ca amb possibilitat de recuperaciódels noms tradicionals dels non-tres carrers?

Confiajn en una resposta perpart dels organismes ccnpetents iresponsables. Mentre arriba, el proper mes seguirem parlant dels car-rers.

Cap í to in i : Una (trista) estadística sobre elf. nc>ns dels carrersde Marratxí.

A

\<rt QUe h<*ccnla *'O

\ NOSTRAllengua

?

Per quc.lsevcl part entreu en elnostre mur.icipi, sempre, vos trobau ambel cartellet de "Término".¿És tan malde fer escriure TERMEj- s,ixi, en Ia nos-tra llengua?

çw f\cnui.(,/v

I)iguemIdòLlavorsTanmateixRegidorRentadoraTerme

•i Tn1 j-ViO

puesentons essiri embargocons e j allavadorat armino

centremédico

C^HCtfrt a26T01

CEm*d'estudissanitaris

i.3APALMA

2(MN 0 TI C I E S

A^ *.. PUI

Un. marratxtner, aoaba d'estre-

nar el tftol no rno21 conegui oom

és el de detectiu privat, aquest

és el oaa de Francesc Clar Pascual

de trenta-un anys d'edat de profe-

ssió A.T.S., especialitzat en ft-

si oterapeutica, casat t amb un

fill de dvu anys•

- Conta*T*os Xt sco, oom varen /sser

els teus estudis?.

- Bono vat g començar 1 ' any 79 i

aoabar en el 82, de 1.235 Varen

aprovar-ne uuitanta, Jo vaig acato«

bar anb el nombre si a« Sempre he

duit molt dedins Ia idea d'ésser

detectiu privat, però mai vaig

pensar que podria arribar-hi no

per ganes ni per no confiar en mt,

sino perquè sabia que era una C03C

molt díffctl, Ja gçe ha via d'al-

ternar treball amb estudi3, degut

a que Joo teno una plaça en pro-

pietat a Ia S.S., en l*espeoialt-

tat de fisioterapeuta*

- Com està el panorama de detec-

tiu privat a Mallorca?*

- Crec que es un tema bastant des^

conegut, 'la gent es oreu que sÓn

uns delators o que nom¿s servim

per vigilar infidelitats, i no

es aixf, el de tectiu éa 1imita a

fer una feina molt objectiva i

cercar proves, i no per JutJar

con es- oreuen molts, sinó per do-

nar suficients provea objectives.

Ara bé el panorama a Mall<rca, es

desenvolupa quasé &empre en sepa-

racions matrimonials, però a Bar-

celona, per exemple, es treballa

mes en desfalcos industrials,

però aque&ta fe i na de detectiu

canvia molt d'una provfncia a

l'altra.

- S3 mol t oar •contractar un de-

tectiu?.

- No, no es oar pero hi ha oca-

8ions que has de fer feina en dos

o tres ootxes diferents i a qual-

sevol hora del dia o de Ia nitt

faoi fret o calor, s igui diumen-

ge o dia feinur. No oreguisfno es

gens comode ésser deteotiu»

En e2 nostre municipi Ja tenim

un altre camptó de oiQli3me..en

Joan Thomas, Oanpio- de Sa2ear3 de

Ptsta t fons en carretera, corr

amb l'equip Dos PerellOna, una pro-

meSa del no3tre otoltsne de cator-ze anys d'edat.

XISCO BASCELO

Com Lfeim a Ja /oto, J-'AJuntament

no posa interès a oanvtar els ri-

to2s, que pel pas del temps s'han

deteriorat o romput, el que veím

a l'tmatge fa més de cino anys que

està romput' t no hi han poJat re-

met .

DE FRESQUESHem sabut a darrera hora que

mos destinen Sor Coloma a un altre

convent, el mea vinent, mirarem de

ofrerir-vos una entrevista amb ella

Trobareu, estrany que no par-

lem de Sant Marçal, t teniu tota

Ia raó, teníem previst incloure el

reportatge gràfto de les fes tes,

però el col·laborador, encarregat

no ens ha fet arri bar el material

i de passada ha fet quedar malament

t o t a 1 a r e v i s t a.

El passat dia vint-i-setf en el

CoI »1 egi Costa i Ll obera és va cele_

brar 1 a festa de fi de curs, els a-

lumnes fere*L unes representació'ns,

les quals /orem mol t aplaudides

pel s pares asa is tents a 1 'ac te » Des_

pres es donß un refresc a to t^Jiom.

Pòrtol en festes ayueat és el

programa:

di a 13 de JuI i oI Ia pri me_

ra trobada de Glosadors.

Dissabte, 14 a les 16 ho-

res exhibició de Judo infantil a

les 1$ partit de futbol, a lea

22,30 revetla de ball amb els

grups KM. 5 Aqua Vitae»

Diumenge, 15 a les JO ho-

res I Moto Gros festea del Carme

en el cirouit "EQ Caulls"f a les

Ie hores Joos Infantils i Juvenià

a lea 21,30 Obra teatral a oàrreo

del grup del Mólinar "Es sogre demado Rosa"»

D i 11 u n s d i a 16 a 1 e s 17 h£

rea P4***#4LTr*r3 ant Ic. "Bc.nda dc

Corr,t "as y Ta r.bores* d^__¿l V'' verc.

a 1 es 2C, 30 f f í s s a s ol emr:e c ono o>-

lebrada per D. Martf Cifret a les

21,30 vetlada de ball d-- bct a

càrrec del gru^ "Aire& d'cl P2a

de Marrqtxf i a 1 <-s 24 ho^f-.s fcc$

arttfio--als i fi de festes.

MIQVEL &CSCH

Ia 1De oada vegada m'agrada més

xerrar Ia nostra 11engua, sense

desprestigiar el castellà. Molta

gent discuteix si s'ha de dir ca-

talà o mallcrqut. Pens Jo que aí-

xò es mes be' una qüestió" dela en-

tesos en, Ia llengua. Es decepció-

nant veure com al carrer, Ia 21en

gua està molt bruta, plena de aas.

tella^iismes. D'això en. part som

culpables nosaltres per no xerrar

Ia bé nt esforcar*mo8 per fer-ho.

Hem de llui tar per una llengua

pura i nostrat sense tnneG&àrtes

tnfluenoies d'al tres idiomes que

1 ' unlc que fan és despresti giar-.

Ia i fer-la més comú t sense per-

sonali tat.

Pena em fa veure oom es vin-

cula olarament Ia 11engua amb

l'estat polfttc, Hem passat de fa

uns anys d'estar prohibida a 2es

esco2es a ensenyar-la des dels

sis anys» Això ¿s un punt favora-

ble que tenim. Pero veim com es

xerra malament i poc. Pentura ai-

x&és perquè enoara vivi mt o som

causa de 2 es antigues ordres del

franquisme. Aixo ha fet q'Jten el

sesurgir de Ia 11engua estigut

pl&gada de paraules oastellanes

que <aes<i^Lw,en el oatalà *errat.a

Halloraa Ja qua a Cata,lunya. no

vu21 dir que sigui del tot correo-

te pero st es xerra en gran quan-

titat. A Malloroa e9 xerra poo,

pef>o fer que tothom el xerri i a

més béj no es pot fer de Ia nit

al dta. St ens esforçam tots un

poCf demà serem un poble diferent

alsdemés, amb una llengua culta i

rica, que crec que atxo és el que

tots voldríem.

Pensau que hi ha AoItd d'es-

criptors mallorquins amb una gran

fama t renom» Exem.pl es són Ba2-

tasar Porfel, Zjoreno Villalonga,

Co3ta i Llobera, Bamon Llull t

tants altres que lluiten per Ia

nostra 11engua.

Admír a tots els que feia POr-

tu2a pel vostre esperit ma22orqui

que teniu, que llui tau a oada

nombre per Ia normalització 2tn-

güfstica i 2a correcta parla de2

mallorquí, Jo tinc llàst¿ma quan

veig que hi ha escoles amb dift-

cul ta >- s per ensenyar el mall orquf

Això n^ es pot permetre a un 21oo

on el mallorquf s'ha de desenvo-

lupar bé i lliurement. Si tots

posam un poc per fer-ho farem que

demà tots ens sentiguem més ma-

llorquins, més untts, oom un so2

poble amb una llengua amb propia

personal i tat.

Vtsoa el mallorquí c ïatalà, oom

volgueu.

Bte2 Vtch

1 e n g u abe cãòa Ma.

3(65)

A Q U E S T

DE TEATRE

I TROBADA6LOSADORS

MALLORCA

DE

DE

PÒRTOl i3deJVllOla les 2f'30

A LA FLAÇA

de Ia

C o n s t i t u c ì í

lle0itf

<$>ortuCa

coba me*

PO B L E

N OSTRO

El passat dta 18 de J"r.y vi

co-^.i.c,,- a Ciutat el IV F<,atival

ie Teczre, orgrint*.zai p*r l'A'u.n-

tament. Aquest Festival de Teatr»

d'enguany segueix Ia lfr.tr.' dela

anyv passats; cbres trr.portantfsf--

mt3, arttsr.es de ¡rtw.e.rn fila In-

terncotcnal û un.<i o-yanitz^cióp,^

fiota que fa de tot atxò 'n dnle

P<ssttvale de Teatre n¿a t,mpr.rtonta

d'Sapar.ya, Juntam*nt cn.b e2a de M^

drtd, Bcroelona, Valtriotn, Savilla

eto*

T'tny 1.9S2 !'Àjuntamen*. de

fíarratxfF va organitzar per -tr.-.roefa

vegadjt In Mostra de Teatref .TiurarfC

els neaoc ;ir. Hovembre t Deae^hre;

•n lfntea generala uo isue*- un frr¿

ops, snbrtí tot per mr.on rf'a--ii'a-

tencía de pdt>lio qti-- r;ç vv.£>artr

pretenta les millaG obres que éa

presentc.rter. en aQue*t" /tT **f;trn

fa fqben tots que n*.- prdorí ccwpa-

rar el fa-tti-cl de Te<:tr>; de Pal-

ma ¿rííb Ia *osira dv Teatrz •''. Ha-

rrclxfper mcjltes ctre^natàncloc,

Ja sabem q'ie cl pra<saupvi>t Ie l'í

Juntament ae M<irrctv' esl5 M i J i

limtíat, f>Sri'la tdea t el fet

d organitzar aquestea trea edlol-

o~íS de Ia *ostra de Teatre ds Ha-

rratJ( ¿s meretx**. un aplaudiment

molt fort per part de tota sobre

tot pela qut ela agrada el teatre

t mia oonoretament Ia oomidia.

Ara b¿ Io que s{ es neoess'-ta ¿a

per part de Ia oon>.aati ae ou2tu

ra de l'aJuntament un vés g r f S ea.

forç per dur grups de iot Ma.'.lor-

oa, per donar a conèixer no so2a

Ia oonêdía mallorquina Diní 3l

teatre nou que es fa n Ciutat t

à Ia resta de l'illa ie Hallo>-ci

però hí Ua que estudiar bé elprogramz l'actuacions, ela *.ora—

r£a t sobre tot Ia tempornd^ ies

apropiada, no en l'hlvsrn qu.in fa

frét sinó en un. temps de l'T.r.\:

méa agradable. Jo cor* ificlnnit

a.l teatre teno espera>icea que er±

f j u a n y es dugui a te^ne Ia IV Xo3_

tra de Teatre de Harratx(, desit,

Jant que sigui tot un èxit, de

públic, d'crganitzaoif '. d'aotua_

c ions,

ENDAVANT

Antonl Can-jellea t Oliuer

4(66)

AMB bel

;r*;y?.

Estam devers les teulades deSant Joan. Es un horabaixa d'aquesque el soleiet, encara tímid, Ie ina benedicció" pels cossos i pels <perits causats de tant d'hivern.

Es un terrat just devora IaLlotja -Ia mar i el cel Ii fan coipanyia i adreç- i des d'on s'albi:ur. entorn etcisadcr.

La conversa amb na BeI Cerdà,veu cantant del grup Sis Som es vafunt lenta i pausada. No hi ha presses i na EeI és molt minuciosa dedetalls. Darrere cada tema hi ha u-na puntualització, una explicació0 una referència als antecedents.

Sis Som neix el 1978. L·iiciaiment està dedicat a Ia tasca didàctica a lés escoles, de Ia mà deIa "Caixa". Després amplia audito-ri i es dirigeix al públic del car-rer i de Ia plaça, del poble i deIa festa.

BeI Cerdà, dona de gran hu<manitat, ànima delgrup, .ea'prou.coneguda èn els cercles ciutadansper Ia seva tasca a nivell d'asso-ciacions de veïnats. Pa devers deuanys es donà compte que això nostE>es perdia i es dedicà a recollircançons trescant d'aquí allà.

Apart d'ella els componentsde Sis Som són: Francesca Adrover,Eugeni Canyelles, Joan Guasch, T^ni Peralta... i el sisè?

-Es "sis" dels "Som" està o-bert per al qui se vulgui acostar1 arrambar a noltros. Quan hem sortit a actuar mai hem estat cinc,sempr"e hem estat set o vuit o nousobre l'escenari. Es cinc son: elsqui _Ceim sempre Ia feina junts ies sis Is el públic, aquells al.lct.-. que su:'ten a tocar arí.b nol-tros, els ajiicK que vlnen i sonen.A vegades canten més els altresque noltroE.

Sis som ha tocat una serie depunts: el camp pedagògic, el de r^cerca de tonades, el de construcció d'instruments, el d'actuacionsal viu. Quina valoració fas d'això?Què sou ßis Som?

-Crec que ara parlar de SisSom jo personalment fent un valorcrític del grup seria peiar de pe-dant... L'únic que te puc dir ésque noltros som honrats, els cinccomponents.

Però on vos veis mls: en unatasca educativa, de recer6a o dedifusió?

-Ses tres coses. El primer trjmestre d'enguany vàrem fer escoles.Particularment sempre m'ha atretIa menudencia, per rooltes raons.

Hem de procurar tenir unesperit molt crític, primer.cap a noltros i llavors cap-aIo altre per poder fer unafeina ben feta.

Les PESTKS sSn una manera defer el correr teu, una manera de rjcuperar un espai que l'home sempreha nRceseitaí c.ue Is el carrer. Queél oarrer no sigui ncmés un carreron passin cotxes sinó cn hi hagimoltf de colors, on Ia ger.t es mirimés a Ia cara i als ulls i on ten-guin més poscibilitats cTestar atu-rats en aquest món qur ¿empze cor-rem i on tenim nils pressa que viai no tenim temps quasi ni d'alenar,ni de perlar amb els amics.

Amb al.lots se poden fer coses vi-ves. El segon, però, ens hem dedi-cat més de cara als pobles. Aixòde canviar te refresca. Si nomésfessis feina didàctica cauries enuns defectes.

Com veua el fet de Ia profes-sionalitat?

-Crec que dins Ia música tra-dicional el fer-se professional ésmolt psrillós sempre que allò doniel marc decreure's un artista i peitant una persona especial i que Iipugin els fums i això. Però quanprofessionalitzar-ee vol dir pro-funditzar més dins el món de Iamúsica, tenir més temps per a re-cuperar Io que se'n va a una velo-citat enorme, tenir més temps perfer arribar a més gent Io teu.Quan aquesta professionalitat voldir més dedicació per fer Ia feinaamb més coneixement, amb més tempsper arribar a més gent i amb mésmaterial, llavors és vàlida.

Sis Som ha gravat 'un diso re-centment. Es el Cançons per a uncapvespre (amb portada del nostrecol.laborador Vicenç Sastre) $J*einclou una selecció de cançons ma-llorquines -amb versions diferentsa les conegudes fins ara- que elgrup ha passejat per amunt i per a-vall de Ia nostra geografia. Quèpensau del disc?

-El disc Is una concessió. Esmillor al viu perquè és més fresc.Però gravant el disc Ia música haarribat a un setanta per cent mésde gent, que en altre cas no hó ha-gués sentit. TaI com està Ia cosahas de fer unes concessions. No voldir que tots els grups ho hagin defer així. Es molt interessant quehi hagi grups que surtin de tant entant d'una manera espontània. Pernoltros el fet d'haver estat cincanys sens haver-ne fet cap, tot ique teníem el material era per unesqüestions de tipus romàntic. PeròllavorE veus que amb això no basta.I per això ens hem decidit.

I si no ho duc mal';entes vaper mls. Conta'ns el projecte dis-cogràfic que teniu...

-Si. El grup té Ia idea de ferl'antologia de tota Ie. música tra-dicional que queda. El disc que fé-rem amb mtiStre Antoni Pai "Música itonades de Llevant" va ser una en-cetada per començar a fer altresgrups i altra gent. Recuperar totaaquesta gent major que queda, gra-var-lós, donar-los a conèixer per-què són un testimoni molt més purdel que l'altra resta de grups po-guem donar, i perque Ia gent jovepugui beure de ses fonts més pures,a més de l.es altres més actuals, iaixí se'n pugui fer un ccmpendi iIa música evolucioni amb una foi'çai una salut qut pertoca tenir.

Què vos manca per dur a termeaquest magne projecte?

En aquests mon:ents estam entràmits burocràtics amb una sèrie

d'organismes. Tenim molt de mate-rial recollit, sobretot de mes$re .

Un. focus b2ano Ll*lumtna

Ia zona dre ta de 1 ' eacenar t , de

sobte Ia gent reaootcna t un a-'

plaudtment reoorr de part a part

l'Audttortum mentres a l'esoen,a-

rt apareix una. figura de co>nple-

X_to un tant feble que des d-el

seu piano intenta xerrar* A poo a~

poo el silenoi '\nunda 1'ambtent

que allà es reapirat nom/s queda

Id .-èva veu,11Sempr et aempre h e pen-

sat que un oonoert era oon un

vi atge per això n'agrada comen-

çar per aques ta oançó '-C^e ten-

guem. sort"»

5(67)

LLUIS

LLACHen 6irectc

Les seves mans aoartoíen

les tecïes d el piano, d1on sur-

terwTianses 2es no tes suaus d'una

oançú»

"Que tençuis sorti que trobis el qu& t'ha man<;at

en miSt em Aíua "et vull"qu6 eJ sol fact el dta m¿s IJ arg.i ïixf, robartenptì al tempe d'un rello&ge atvn tQufì tingUtím. sortQue trcber^_ tot el que en.¿ va mancar aK.tr

Antonl Fai i de mad* Buades de Sa»Pobla, pero estam pendents de sub-venció.

Com veus Ia música avui?Fa deu anys no hagués pensat

mai s'estat oom està ara. Jo Io queveig Is que hi ha gent jove que nonomés s'interessa pel rcck. Se notaun interès molt gran per les nostnBcoses a gent de tota edat. I aixòés important perquè crec que sa no¿tra música té moÏB d'aspectes perdescubrir: des de tota una expres-sió sentimental, de tota Ia saviesad'un poble. Això no ho poden trans-metre ni les acadèmies ni les partitures.

Na BeI, per si no ho sabíeu,està atreta principalment per lescançons de camp, les codolades iele romanços; encara que taffbl s'hahagut de tirar a Ia música de ball.Apart de totei<'les coses anteriorsencan» hi ha més projectes. EL mésinteressant deu ser Ia creació del'escola d'arts i instruments mu-sic8.1s. Però d'això en 3errarem unaltre dia, quan el projecte esti-gui més avançat. De momen1. segui-rem gaudint de Ia panoràmica , delsoleint i de Ia música de Sis Som.Gràcies per tot.

B l'e 1 .—

altres coses- amoç llibertat, cul-

tura-., -que el aeu règim impe-

dien. AQUeste3 coses encara tenv^

problemes, aquesta es Ia raó per

Ia qual encara oal 22uttar per 2a

seva supervivència.

- Perque no combines, corfl al-

tres oantants, el català i el cas

tellà?.

- M'h,an dit moltes vegadtts ai-

Xftperò, he^,de tenir en compte

que Jo no sol3 oant en català pel

fet de *er-Ho, sinó perquè aquest».

llengua en dona m£s avantatges que

el Castella no te» Fonèticament és

més rtc el oatalà t l4iora Ie ferI a',xf pren tot el ffvít at pugui donarel c:inf que, a ¿jOa a poc, escrius psr demà una oançS necessít el major nombreQue iiemp mancarà elfrt\t rf« aada pas possibles de sona.Per això, m.ilgrat lrt boira, c.a.1 oami.n,ar,

- Quina es l'aportació d'un

„ oantautor en el món?,

- Crec que Ia meva aportació

és com Ia dels deme3. Intent tenir

una oerta fraternitat en el món en

qual visc, per aix$, alhora cf'^,-

a/*^ar-Jo creo que Oe de començar

per+ur*\ar Ca m3Va»

- La teva poesia té una. 5t*^>o*

toqta prou clara, però hi ha dues

con3tants; Amor i Llibertat, Què

signifiquen per tu ?.

- La llibertat és una meta a

Ia qual hi ha que arribar i l'amor

es el motor del que et serveixes

per acribat-ht.

Encara que Lluis LIaQh umpl

els recintes on actua i fa d'els

escenaris poesia, afirma " Ue

n'adon de que fa disset anys que

cant t que això és un privilegi

que acabarà en qualsevol moment,

per això ara cant cançons que abans

no m'atreviria a cantar".

Diuen d'ell que la.seva

veu de poeta és apassionada, tu-

multuosa 0 imploDünt, lea seves

- Neix oor(| tot el min, del veo>

tre de Ia mare, La seva formació,

en el meu cas, són uns estudis que

t'incien en el món musical t qut

ea porten amb tl.luat6 t afíotí,

Ia quql coaa et va oreant una oer-

ta sensibilitat.

- T'ino3fien en el moviment de

Ia nvva cançó. Quina és Ia seva

essèncta?•

- Per comprende el moviment de

Ia Nova Cançó, hen. de tenir en

oompte que en els anys que sorgt

Ia nostra llengua estava prohtct-

da.d'allà que es plantejàa Ia ne-

cessitat de lluitar per Ia nostra

cultura.

- Encara així, Ia Noaa Canci

no sols es ltmltava a n'ela am-

blts de Ia nostra geografia?.

- Si, perquè Ia Nova Cançó ten-

gué molts de problemes, adquirf-

rem molta fama, però cantave^fora

del país, perquè aiuí no podCem.

- Les teves darreres creacions

.hai deixat Ia política. Quin éa

el motiu?.

- fs molt relatiu, va haver un

moment- a Ia mort del ueneral-

que m'ha vaig replantejar tot,

nix' neix "El neu avlc el mar".

Aleshores vatg veure que 12uitar

contra el General no era fer-ho

en contra d'una peraona concreta,

sinó t:uocsava anar a favor d'unes

Carles Portalo Prada ¡

Federic T Ruiz Galnés.

"Cm t 'h,> podria 'Hrper<jUf> (77R/OB sc /< ; : i j ' /i .'t-j'os uerlt-'itqn<> ,iovint *-.T" 3f:nt tu>t '-/J''C/ tt'í^ í c a r, t o'7'u: <i..iuir.f. e. nen? ío.nt -.;r-.'O me:.'c :' et-c<>2 tff;I penso ,|'ie nï<. "c he. ^;'S,it nt r.'fr-t'hc·í ïT-o f j i , cal't'''-'j a i ' > r t ' ' ' - * ' < - ij*J.i '/'- l-em.iï3. l / / c ' t ' C X t f . l : O " .

GOIGS A LA MARE DE DEU DE LA SOLEDATTlTULAR DEL CONVENT DE SANTA MARIA DEL CAMl

Lletra: Llorenç Moyà Gilabert "ite=*ES Música: Jaume Palou, M. SS. CC.

EIs minims vos varen dur,de dolor tota corpresa,perquè no quedàs ningúoblidat dins l'orfanesa,perquè el nostre cor nafrathi trobàs dolça metgia,Verge de ¡a Soledatque a mi mefeis companyia.El bon poble cristiàque el vostre Jesús adora,al punt vos anomenàmare, madona i senyora,alambi de claredati columna d'harmonia,Verge de Ia Soledatque a mi mefeis companyia.Riques de cor i esperit,les devotes gents pageses,vos tengueren dia i nitun rest de llànties enceses,i a tot arreu escampatel vostre nom, que sacia,Verge de Ia Soledatque a mi me feis companyia.

DeI vell convent restauratsnu l'estel de cada dia,Verge de Ia Soledatque a mi me feis companyia.

Quan dins Ia nit de Nadalel cor d'amor se desvetla,com a ofrena maternalduis al poble llet d'ametla,símbol de Ia puritatque ratja de vos, Maria,Verge de Ia Soledatque a mi mefeis companyia.Un dia es clogué el conventi s'esbucà Ia teulada,emperò una mà clementvos tregué a Ia llum daurada,i el vostre poble estimatvos retrobà amb alegria,Verge de Ia Soledatque a mi me feis companyia.Però al vostre antic indretvos retornà una alba blava,i Sant Antoni Claretdavant vós s'agenollava,i amb perfecta humilitatel seu prec vos confegia,Verge de Ia Soledatque a mi me feis companyia.

Jv-V

I va ser l'antic conventuna novella coronai és que una mare clementsempre retorna i perdonai amb ungüent de caritatcura dol i malaltia,Verge de ¡a Soledatque a mi mefeis companyia.Gràcies anau vessant,i a posta Santa Mariadel Cami vos ama tant,i vos anomena guiaquan el dol fa el seu esclati quan regna l'alegria,Verge de Ia Soledatque a mi mefeis companyia.Vostra maternal bondatper sempre alabada sia,Verge de Ia Soledatque a mi mefeis companyia.

i] ^p; P r3T7TJ^^^N^FRT ì i \ )^ >afr=fa=T)e\ vellc<"a-fenrres-bo-rat- sou | ' e& - te l ekca -<U d i - - a Vrr-_^e de U So-Ie-

B^r=5^y i l"T^VK"F-7--T^v^tF' -r"=O 1jfi "^7fe=^=^"ftj> \ A Ì1 ï" =F=EiJEJT-V-^^E3=^^^ir_^.i j - f t - - - - - - - - - - ^ $ * i y t j . \, ' '}W \ Q—fr^_+_¿ U t q u e * ff\\ me fei iCorO-pa--wyi-- a- f l s -wi-* i i<y voSVà-ren aur de Ao-

n '^^^^^^^r^^F^^^^Í^^- * ^ i' \ '—-^J U^i ¿" r *" ^^$=i"-v-vv v~ì -vV," í <Hr~ ~t3.|or to-r* cor- f>rt-SA fw^-què n*qOe-diS Wio-jQV o - W l - <Ur dins l 'or-fJ;--. oe^" SA

i' ^3^rV VTT"*i VV^~1—i-^JJ^--J^^=J=rr=.TL--.T=-' I j-^j—I—1 - I 1 • 1 I Q' |-ip<r<p^*ytTf e»rn¡trdrKilT«-kasa»\-wm>hai-J V«jj«¿eUS«-le-4it<^ »i«l í^ í l f twpi-»yi- a

Pregau per nosaltres, Mare de Déu de Ia Soledat: Perquè siem dignes de les promeses de Jesucrist.

Oració

Pare de misericòrdia, vós acceptàreu, juntament amb el sacrifici del vostre Fill, Ia compassió de SantaMaria, sempre Verge, al peu de Ia creu.

PeIs mèrits i per Ia intercessió de tan bona Mare, feis que els qui sofreixen Ia soledat en aquesta terra,passin '.1 goig de Ia Pasqua eterna en el vostre Regne del cel.

Vos ho demanam per Crist, Senyor nostre.

Aquests Qolgs escrits durant l'estiu de 1970 han estat musicats i editats durant Ia primavera de 1971. Amb llicència eclesiàstica.

0 9 0 f

7(69)

Santa Maria del Canií s'ha decoaèixer. Te coges prou interes-.sants oom per anar-hi a descobrir-ho. I potser no sigui cosa d'ùndia. Hi ha multitud de coses aaquesta vila que no es poden igno-rar, fidem començar per un passeig,des de l'Ajuntament -de bellíaaLmaarquitectura del XVII- aprofitantper veure el rete.ule medieval d 'enMassana (vegeu Ia col·laboració deM3 Magdalena Boyeras) continuadaper Ia Parroquial -que colombramja d'eufora, arribem per on arri-bem al poble- i acabada al Convent4els Mínims, amb menció especialal seu elauatré, però molt més lentsens presses i deixant-se perdreun tant pels carrers més vells oncada cantonada pot ser una novasorpresa.

I una de les coses que vos cridaran l'atenció del pas per aquestscarrers, alguns d'ells d'insupera-ble regust nostrat, Ss un cestumrelacionat amb l'abundant i bon vide Ia comarca. ¿No heu vist quecertes cases tenen una branca depi penjada a Ia façana? N'hi ha deverdes i de més seques. Idò aixòvol dir que aquella casa té cup J.que hi vénen vi. Quan ençaten bo-ta nova pengen Ia branca verda que*fa madurant a mesura que el vi, a-bans novell, arriba a agafar el se'bon punt. Que no el trobau un indici inmillorable?

Santa Maria té fama pel seuvi. De fet n'hi ha abundant conreui són devers tretze els cups quefuncionen i amb vi a l'abast. Per5no és l'únic elemeat que destaca.

¿No heu sentit parlar de Iallet d'ametlla? Aquest costum na-dalenc té l'origen en aquest poble.EIs mínims varen ser els qui ten-

gueren Ia idea de sucar les amet-les ja que estaven privats de beurellet de vaca.I l'invent els ha so-breviacut un grapat de segles. En-cara hi ha tres o quatre llocs de-dicats a fer el prodigiós líquid.Un d'ells -Ca'n Palou- encara ambl'ancestral roda de mul. Però aixòsí, si en voleu veure fer o Ia vo-leu tastar haureu d'esperar Ia set-mana de Nad4l. Es l'única tempora-da qu3 estan en marxa.

I seguint amb líquids, n'hi haun altre que ha donnt fama ferm alpoble santamarier: l'anissat. Pinsi tot Ia sòbria Maria Antònia Sal-và Ii dedica una de les seves'lle-polie3" 3onsiderant-lo "capaç defer viure un mort" 1 encara que ésconscient que "us podria entorpirIa passa/fent venir rodament decap" el troba recomamble companyi-a "per passar un gentil camí". Avuiencara hi ha desti..le*ies que s e-gueixen Ia tradioió.

Per gaudir d'artesania podeugnar a les gerreries de Ca'n 6adu-fa o a Ca'n Rubí de Sa Vileta. 0a Ca'n Benet Mas, que també" se de-dica al fang. També hi ha fabrica-ció artesanal de roba de llengUes.Basta 4ue demaneu per Ca'n Bujosa.I si voleu mercadejar paners o co-vo3 tendreu ocasió de fer-ho -tam-bé a Sa Vileta- a Ca'la descendentsd'en Pep Panerer. Qui vulgui pellso teixits, també en trobarà.

Per si no ho havia dit "Sa Vjileta" és una de les barriades delpoble. Com ho són "La Vila" i "EIsHostals",ardents gaerrers fins fapoc. La cançó ho diu ben clar:

A Sauta Maria hi hacanamunts i canavallscom a Ia ViIa fan ballssa. gent deïs Hostals no hi va.

La ViIa, al voltant de Ia Pa^

ròquia i de Ia casa consistorialté el caire tradicional i conserva-dor. Es el bon seny santamarier.Ets Hostals -cap allà Ia carreítaa3embla més obert a leo noves ten-dències. Es, per antonomàsia, el nucli lliberal i esquerra de Ia població. Això en general, que llavorshi ha de tot per tot. Es un fet,de tota manera, Ia separació "físi-ca" d'ambdós nuclis per mor de Iacarretera Palma-Inca. No pots es-tar sense trui al carrer Bernat deSanta Eugènia -antic senyor dellloc- especialment en diumenge ho-rabaixa. I, sobretot, si has d'a-trasessar en cotxe hi has d'anararmat de paciència.

Pots anar d'excursió a diver-sos llocs a partir del poble, ouhi pots arribar per carretera oper tren. La vall de Coanegra pre-senta un inmens territori per aexplorar, aicara que Ia ruta mésseguida é's Ia que va a l'avenc deSon Pou o Ia que arriba al Torrentdes Freu. Per l 'extrem oposat potsarribar a l'ermita del Puig de SonSeguí, lloc obligat per al "panca-ritat" tant de santamariers com detaujans i portolans.

Les festes de Santa Maria eslocalitzen an epoca generalmentcalorosa: Santa *'argalida, el 20de juliol i Santa Maria del Camí,el segon diumenge de setembreJ Pe-rò si voleu veure trui i bulla avoler heu d'aprofitar el darrer diumenge d'Abril, quan es celebra Iafamosa "Pira".

El celler'Ba Sínia", l'hostal"Ca'n Carol" -on podreu dormir itot- i "Sa Pont" són els tres llocson podreu anar a pegar una bocina-da quan tengueu talent. Si nomésés per pegar un glop vos podreuservir dels altres deu establiments

d'aquest tipus que funcionen.I acab. Se que deix coses dins

el tinter, però ja sou grandets iles podreu trobar per voltros matei^os. Hi ha un llibre, d'un amic, moltrecomenable: Guia bibliogràfica deS0nta Maria del Camí, d'en MateuMorro i Marcè. I per äi no vos bas-ta, no dubteu en consultar-lo perso-nalment, sé cert que no vos defrau-darà, sobretot en coses d'històriamoderna. Si és per coses antiguesvos recoman que faceu una xerrade-ta amb el pare Josep Capó o amb donAndreu Bestard. Tant un com s'altee,n'estic ben segur, vos rebran ambels braços oberts. Si es tracta decoses d'arquitectura, urbanisme ogeografia l'indicat és en Matem Vichi per coses de música no hi ha comen Joan Parets, conegut historiadorde Ia música nostrada, encara que hihaurà d6talls que sortiran de fontmés directa de Ia mà de Nicolau Pi-zà "Cola*et", de Biel Juan "PeliuVo de Gori Negre. I si -posats a re-filar-voleu sentir una bona tocadade xeremies o tenir una entretengu-da conversa sobre el tema, és n'An-dreu Comes "Davit" qui vos agafaràpel seu compte més xale3t que unpasco. A tots ells,i als que m'hanajudat d'una o altre manera a en-llestir aquest acostament a SantaMaria del Camí, els agraesc pïofun-dament Ia col.laboració. Pins sem-pre.

Biel Massot i Muntaner.—

8(1°)

Les arrelsdeSàntã Maria dcl Camí

Láctual terme de Santa Marla del Cajmi ha estat poblat des de Ia mégrnnota antiguitat,pncara auedenvestigis de talaiots,el bizantinshi edificaren una de les més riauejbasíliques de Mallorca,flels romansens aueden unes làmdes funerariesi una caloada que acmestes setma-nes ha estat a xrunt d'ésser des—truida,ja estava ooberta de terraper ser esfaltada i dels musulmansens aueden esorits els noms de lesmateixes grans possessions,que en—cara existeixen.

Amb Ia conquesta de Hallorcapels catalans conduits per Jaume Iles nostres terres juntament amb algunes altres correspongueren a Bernat de Sta. Eugènia de Torroel ide Montgrí, Ia nostra personalitatcom vila arranca déll i el nom d-una eernita nue posseia a les afor«de La Garriga (Barcelona) dedicadaa Santa Maria del Camí és ía, queva donar el nom a T^a. primera parròouia i vila.El nom del primer propietari ha nuedat a Sta. Hugeniaara conwertida en vi perb auepertanyi a Santa Maria fins a mit-jan segle passat. Una llenca de

terra corresrcogué" a Gilabert deCruIlles,aauesta encara és conegu-da per Ses Alaueries,t)roperes aSta. Eugènia antigament conegudesper Les Alaueries de Gilabert deCruïlles. Ferran Soldevi ,manifes-ta al cap. XII de Ia seva'Tiistb-ria de Catalunya": "Si ereH sobretot catalans els aui havien con-"auerit l'illa daurada,foren cata-lans els que varen poblar-la:molts d'elis gent de l'Empordà quehi varen dur Ia sonora voïada delllur parlar salat i l'entussiasmede llur caràcter franc i emprene-dor". En el nostre poble fcS com-pleixen aquestes paraules.

DeI segle XIII al XVI Ia vilade Santa Maria del Caral degut a .les pestes i a no tenir lloc on a—ssentar un lloc de poblaci6 passàper epoques difícils. Sortosamental segle XVII D» Quiteria Ballesteid'Oleza,hereta Ia Cavalleria quedes de . reconquesta posseien elsTorrel . i Son Segui,establi ía.Cavalleria on ara stÜ. aixeca Ia p£blaci6,"er tant,a partir del ma-teix segle XVII avanca molt el po-ble,s'edifica Ia casa de Ia yi i,es posa metge,es funda Bl conventde mínims on sT\i estableix unaescola.

Al segle XVIII s'edifica l'esbelta rarroouia actual ner subtitu-ir—ne altra rretita i vella. Al se-gle XIX s'instal-la el wrimer te-lèfon i altre medi oue ha donat

molta vida: el tren.

Santa Maria,avui

1^n Ia actaalitat contam ambuns ¿!.(TO habitants i TO.rticipamde?. benesJ:ar comú a ""alloBca,tenimnoca indiistria,al decaure l'a.rricutura Ia front h?, anat a fer f''inaa

Ciutat de Ia nue sols r*i-tajn 14 araaixo ha fet que Xa nostra vila noha<Tji rainvat en habitants com mol-tes d" l'interAo: Ie l'Alla.

Josen Cari^

El poble de 3ar.ta Maria ha vis

ovt com Ia resta de pobles de Ma-lIorca,el canvi d'una societat pa-gesa a una societat,on el turisme

és el factor econòmic baaic. Això

ha tingut diferents repercussions,d'una banda han arribat centenarsde persones (sobretot d'Andalusia)

que heu passat a residir a Santa Maria aprofitant Ia proximitat de

Ciutat i l'existència de oases delloguer més econòmic que a Ia capi-tal (cases Volles,Fora Vila etc.);

de l'altra banda molts de santama-

riers han seguit el procés invers

i han fuit cap a Ciutat o cap a IeEzones turístiques on tenien el seu

treball. En resum,el poble ha min-vat lleugerament Ia seva poblacia

(ha perdu* 52 haoitants de 1970 a

1981).A nivell econòmic es pot asse-

ryalar una profunda decadenc5a,del sector agrfcola,marcat per Iaperàua constant de població activa

dedicada a les lanors del camp iper Ia pèrdua constant de les mi-llora terres (noltes dedicades a

urbanitzaoi5,segones residenoies,osimplement abandonades). L'ametle-

rar i els cereals estan en clararegresio,agreujada per Ia caiguda

dels preAs. El vinyet (237 Ha. el

poble de Mallorca amb una propor-

ció" més gran de Tdnya,el 8,9256 de

Ia terra oanreada) es mante,perotambé amb una crisi permanent de

rendabilitat.PeI que fa a Ia indJstria,el

pohle compta amb pocs recurses:una fàbrica taxtil,una d'artesania

teztil,cualque fàbrica d!artlclesde pell,unes destil.leries...poca

capa i en general de reduïdes di-

mensions.La crisi del camp.l'a'osencia

d'inddstria,el fet de no essar unazona turistica,la proxiraitat t. Ia.

Ciatat (10 minuts per l'autopista)

determànen una clara tendència capa una vila dornitori o/i de segonesresidències.

Tot això ens Jana un context

de manca de serveis generali*zat:asaiEtència sanitària defioient,dificultats en l'ahastiment de 1'

e.igua potabJ.e,inexistencia de cana-IJtzaoió d'aigues residufvls...molt

difícil de resoliie des dels migra^

rec4rsos financers de l 'aJuntament.D'altra bar.dEi l'amcnaça de construç

ci5 de l'tiltra trus d'autopista,iIa consegUent via de cii;tura urbanaIa proliferacií d"urbanitzaciona"salvataes",etc. pot repercutir enl'enfonaaaent def:'nitlu iel sector

agríoola i l'aparicia d'una catàs-trofe urbar.istica,ecol6gica i de

qualitat ds vide..

Kn l 'aspecte cultural el pano-

rc,ma na ós gaire més brilla.r^t. Elpoble compta a:nb una escola pu>ilica

(234 matrícules el curs 1979-1980)i una privada (457 nntrícules el

matfiix curs),una biblioteca munici-

pal amb uns 6000 volums i arab qual-

que entitat associ.= tiva o cultural(grup de teatre,balla mallorquins,

assoeiaciuns de pares d'alumnes).

L'únic cinema ha tanoat les sevespoptes enguany. La revista d'àmbit

local "Coar.egra" de periodicitat bimensual tl una tirada d'uns 500exemplars.

Esportivament hi ha cltbs de

Basquet,Ciclisme,Futbol (masculí ifemeni),atletisme i Petanca. Uns

amb activitat més àmplia que els Ealtres,i en general amb poc entu -

siasme popular.

En el cap de Ia política el

predominicorrespon a Ia dreta,atravls d'AP (5 regidors) i UM 6tre|

L'esquerra és representada pel PSOI(2 regidors) i Esquerra Unida (un).

Altre cop he ¿e resaenyar l'apatisdel santamarier,que front a Ia po- -

liti"a és especialment remarcada

EIs partits tenen poca implanta-oitf i les seves activitats sols

es fan notar en època preelectoralAmb tot,dins aquest panorama

global que he dibuixat,ni ha ten-

dències i esforços per millorar-el poble,els darrers anys en es-

pecial,perduda Ia por en partici-

par en Ia vida pública que haviafomentat Ia diotadura del general

Pranco,aixo ha estat nntorl,i ens

fa tenir esperances * en Ia reac-tivacií de Ia vida economica,socji

al,eultural i polïtica del poble.

Mateu Morro

L'evolució urbana

Pína al segle ZVII el pobla-

ment dtna el terme de Santa Marta

del Camt, que oomprenta també el

de Santa Sugènta, era totalment

disseminat. La gent vtula foname&

talment del oonreu del blat t Ia

vtnya, esoampada arréu del terme

en torn a les antigues a2,iueriea

del temps de Ia dominació musul-

mana» Per tantf Ia oon^ucstj : r¿

poblaoíi oatalana no t>lpi:!.r'loSoap canut a Santa HarLa; >:o xc

fundà oap nuolt de pol·ljo.'a u".1

molts de aeglesf alvntrari .^ 2,>

majoria de pobles de Hal!.oro,i; st_

no' que Ia gent oonttnup vU:<i:,\:nt

dispersa, en una dtstrth:ic!f t-

rregular que oal stipoaar ern re-

lativament denaa a Ia vall .it- C1^

negra, a Ia part muntanyosa del

terme, a on a me's de diverses pcÇ-

sessions, hi havia nombroses oa-

sea t molins entre ela horta re-

gata per les aígü^ea de Ia afquta

de Coanegra, que enoara avui es •

aonserva t funciona; atxf com, du_

rant uns poos anys del aegle XIII

1 Eaglésta parroquial.

Aquesta primera esglesia ae

Coanegra fou aoiat substituida

per una segona, situada dina les

terres de Ia possessió de Ia Ca-

valleria, a prop de Ia oonfluen-

ota dels oamins de Coanegra t

d'Inca. Serta Ja a finals del se-

gle XYI o prínctpts del XVII qu+n

l'emplaçament de l'esglésta tor-

na canutar, pas3ant aquesta 'jega-

da al seu actual emplaçament, al

camf de Huro a dalt d'una pettta

elevaoio a on també les cases d«

Ia Cavallerta, :AQuest conjunt Pa.

rroquia-poésessió-rectorta va e-

saer l'embri6 del caso de pobla-

oi6 que avtat surgiría.

A principes del segle XVIII

La Cavallerta pasaa de Ia famf-

lia Torrella que Ia tenía des de

Ia oonquesta,a Ia famflta Oleza.

Amb aquest oanví de propietat s'í-

ntcta un raptd prooés d'establt-

ment de trasts de terra a pagesos,

menestrals í altres particulars,

D'aquesta manera,amb un poc mes de

cinquaita anys, el poble de Santa

Marta cobra forma. En prtnctpt »J

poble s'edífioa en un nuclt que

enrevolta Ia placa, prop de Ia

Parroquia, a on s'ht conatrutex,

entre altres edtftots notablea, Ia

Casa de Ia VtIa al segle IVII, i

Ia nova esflésia parroquial al

XVIII.

Un poo més tard que aquest

primer nuclt, que encara avut oo-

netxem oom a La VtIa; peri també

en el matetx segle, aorgetx un ae-

gon redol de oasea, més reduít al

principi, devora el camf d'Inoa*

Es tracta de Ia barriada d'Ets Ho-

tals, que surgf com a conseg^icta

de l'atr^cttuu que Ja fa trea-oent

anys tenía el oamf d*Inca, t que

encar*- ara oonserva t aumenta.

A l6S2 B'tntola Ia oonatruccti

del convent dels Mfntms en aquest

raval, edlftoi d'una bellesa ar-

quiteotonioa remarcable.

Un pobleuf^ doa nuclia molt

poxims havta de donar amb el temp3

un nuclt amb dos centres, cosa que

vf esaer motíu de no poquea rtva-

lttats que molta gent de Santa Ma-

rta enoara reoorda, t que aotual-

ment per sort eatan totalnent su-

perades. El poble ha cresout, perì

el carácter dtferénotat d*la aeua

doa centrea a'ha mantengut; d'una

banda La VtIa, decantada del trul

de Ia oarretera conserva l'enoant

de les seves oases t carrers an-

tics t tranquils. D'altre costat

Eta Hostals son el centre oomer-

ctal més actiu del poble, gr$itta

a Ia fàcil comunicació que supo-

sa Ia carretera t Ia via del tren

Enmtg, el oarrer llarg 1 Ia plaça

Nova, a on se celebra el mercat Jfc

dels diumenges, comtrareesten Ia

btpoltrttzaoiisense ergír-ae

en centre del poble.

MATEU VICH

El retaulede Massana

He decidit dir dues paraules

sobre una de les meravelles san-

tamarieres més desconegudes i, tal

volta, de les més valuoses. Un r¿

taule de Ia Verge que presideix el

Saló d'Actes del nostre Ajuntament,

que molts de santamariers desconei-

xen i que crida l'atenció de totes

les persones oultes que ens visiten.

El retaule té dos metres i mig

d'altària per un i mig d'amplària

més o manco; és sobre fusta i poli-

cromat en vermell, daurat, platejat

i blavosenc. Representa les imatges

del Bon Jesús i de Ia Mare de Déu.

Jesucrist, en Ia part alta,

crucificat i custodial pels lladres.

A Ia part inferior Ia Verge ï l'in-

fant Jesús.

Ara vos contaré Ia historia d'a

quest retaule, que Is molt important.

Hi ha notícia des d'antic queel

1385 varen posar una contribució per

fer aquest retaule, però no se'n sa-

bia res pus; uns l'atribuIen a_Joan

Daurer i altres a diferents pintors.

Però el pare Josep Capó, incansable

investigador de Ia historia del nos-

tre poble, va tenir la'sort de tro-

bar cinc "lletres comunes" que par-

len d'aquest quadre .

La primera és del 19 de maig

de 1336. Gràcies a ella sabem que

el pintor és Joan Massana, el qual

es comprometé a fer un retaule de

fusta, or, argent i altres colors,

per valor de 120 lliures que havien

de pagar en terminis de 40 lliures

cada un. ELs pagaments havien de ser

efectuats pels jurats i per Perico

Mascará, que era el batle quan es

pintava el retnule. Al cap de qua-

tre anys, die. 12 de novembre de

1340, el rector de Santa Maria,que

nomia Jaume Munar i el pintor Joan

Massana varen sol.licitar quinze

lliures que havien bestret per al

pagament del segon termini.

El Governador manà que se fes

una subhastaper pagar aquestes 15

lliures i ele jurats subhastaren

un cavall i un aee, però no ho fe-

ren en el temps assenyalat i el Go

vernador imposà una n;ulta de 25

lliures al batle. El tercer ternii-

ni se degué pagar co:.'rectament ja

que no hi hagué cap protesta al

Governador.Pins l'any 1718 aquest re,tau-

Ie es conservà a l'església, però

quan varen construir l'actual par-

ròquia el dugueren a Ia Casa de

Ia ViIa.Actualment segueix presidint

el Saló d'Actes del nostre Ajunta-

ment.»«Magdalena Sastre BoyerasEscola Pública de S.M.C.

UN SANTAMARIER CONTA LA HISTORLA 9(91)

DE m a r r a t x i

Amb molta aattsfaooLo" teno

el plaer de donar a llum a^fíesta

pettta htstorta de Ia important

vtla de Harratx(, que a l'any

2533, me factlità el Bd. D.Joan

VtO Salom, a les hores encarre-

gat de Ia parròquia de Pòrtol.El

Sr. Vto residia, per tal, a Ia

vicaria de dit poblat, i oom era

l'Hístoríador, t únto, de Ia Vt-

.la de Santa Marta del Camf, a

ell vaig aoudtr per aat er lee

principals relaciona històriques

del terme de Marrab&f,Ja que lla.

vors eI qui esartu estava i Ia Ca,

bameta t adscrit a l'escola per

tal de dur a bon acabar el éegón

ex(rotci de les oposicions al Ma-

gisteri .El Sr.Vicart molt défi-

rent me dtguf Io que suguetx, t

que Jo he conservat en* les llt-

bretea de notes.

MARBATXf

"El pla d'en Catf (avut pla

de Sant Jordt) i el terme de Ma-

rratxf, fou atrtbu't, eit el Bt-

parttment de l'iilla, al Btsbe de

Barcelona, com recompensa per l'a

seva aportació a Ia Reconquesta

de Mallorca l'any 1229, També It

correspongué a dit prelat, JtodroGf

Calvià, S'4rraco i ^stellencs.

MésttLuant Calvià aconseguf sepa-

rar-se. Les resta*ts viles t so¡

termes quedaren defíntttoament

per al Btsbe, t prengueren el nom

de Sl Partatge, per les parts que

corresponten al Prelat t a Ia Ju-

rtsdiootS del XeI Jaume I.

Acabada de reconquistar l't21a,

les utli3 s'anaren formant dins

les demarcacions parrqautals. Tam-

bé formà part del Pariatge al po-

blat de Putgj^unyent.

EL NOM DE MABSATiI

Ferrario de Pallarès, noble

català, és el qui feu Ia demarca-

otf de les parryqutes, t. Ia de

Marratxf fou dedtcada a Santa Ma-

rta de. Marratxí. Referent a IaI

nom se pot ftr <rue a rel de Ia *e>

conquesta, se troba en. document el

nom de Raman de Marratxf, que apa-

reix com senyor d'una alquerta m<R

important dins el nuclt anomenat

Marratxf. al qual també It deten I1

VaIl de Marratxf.

LLINATBSS DEL SEOLE XIII

EIs principals que es troben

documentats, són; Marratxí, Bavsa

(parent del màrtir del castell d'A

lari), "ernat Bii>Lloni, frare, Gis_

bert, Ouiívt, Sabadell i Swosta.

PARTICULARITATS DE MARRATXl

Marratxí tenia Ia Casa de Ia

Universitat (o de Ia vila), a ffa-

rratxinet.El batle era de\Pariat-Ti

ge, per Io tant era elegit peJ

£isbe de garcelona.La parr$quta

otgnat també, ptl referit Prelat,

o pel sue lloo tinent, La parrò-

quia s'anomenava Santa Marta de

Marratrí, t estava a tarratxtnet.

Encara ef|. queden restes. A finala

del segle ZIIl, que fou de gran

pobresa, però el de Ia constitu-

ció del poblat, el nom de Santa

Maria de Marratxí desapareix, í

pren el de Sant Marçal. Al segle

següent, el ZIV, el rector al.le-

ga que no pot vture t que ha d'a-

nar de oaptíris, t dóna per oausa

"Propter incultura terrarum", ta

a dir, que no cultivava les terret

Tot per Ia despt>blaoif del terme.

Per Io qual renuncià dtta parro-

quta* Sl bisbe en tal oaa Ia unf

a Ia de Santa Maria del Camf, Io

que ooastona que ela Prelats de

Barcelona t de Malloróa aoordasotr>

elegtr una vegada per hon e2 reo- '

tor oantamrte i aquest fou obli-

gat a desplaçar-ae a Marratxf els

diumenges t festes de guardar per

oelebrar Ia Mtaaa. Per tant el de

Santa Maria del Camf peroebia ela

deumes d'dmbdós pobles. A mitjana

del aegle XVII, se aepararen al-

tre uolta, perquè Marratxí Ja te-

nia bastant augnent de població.

POSSSSSIONS

A l'entretant s'havien anant

formant les gr'ans posaesoíona del

terme de Marratx(, les quals forer,

Ses Basses (que al segle XVIII

les adquiriren els "Suorera>" (l)

Son Cos (dels Descós), Son Oual (

que més tard passaren ala Vertna,

t se des$fnocllt llinatge), Son

Genovès, Son Caulellea, Sa Caba-

nass^, Son Sales, Safal Blano, Sor

Nicolau, Son Martf, Son Nebot,Son

frau, Cas Pobres, Son Matol, Caa

Capallers, Son Pixà t Son Vtvot,

També hihavta Son Ametler,

que era molt extensa, i dina ella

3 'anà formant el PIa de Na Te_. sa

t també altres finques; Son Bo-

net, El Ptnaret, Son Revtvat, Cae

Captta'Massa, Son Cuntll, Son LIa-

brés, Can Vador, Son Alegre, Son

'<ianc, que donaren lloc a formar

altre poblat; el Pont d'Inca, adf,

més del Ja dít PIa de Na Teaa.

Son Sureda éa Ia més moderna.

EL MARSATXf D'A7UI

De totes les poaseeatona Ot-

tades, una de les prtnotpale a-

rrtbi a *sser Son Verí, per Ia

preemtn*nota que tingueren el»

aeus propietària, Ia noblefmmf-

lta de dit llinatge. Quant el ter-

me reoobrà Ia seva independència,

al separar-se de Santa Maria del

Camf, ela Vertna Juntament amb el

primer rector que ae nomenà, oedt-

ren una trasts per edificar nova

església, Ja que Ia del llogaret

de Harratx( estava molt envellida.

Aquella terrenya estaven no lluny

de les oases de Son Verf, t per

tant méa cèntrica per aervtr ala

poblats eaoampata dina el terme.

Bastiren Ia nova parròquia, que

conservà el títulatr Sant Marçal.

A lSentretant el Bisbe de Baroelo-

na donava a emfiteusi, o sia a

oenaal, les terres dins les quals

construïren oases ela nous propie-

taris. Preat el temple de Sant HaJ

çal anà adquirint importància, per

Ia devootó que inaptrava el titn-

laç í a p r í b à a ésser molt anome-

nat i visitat. Amb això Ia Parrò-

quia fou una de les millora.

SLS SOMlATOES

Començaré» al aegle XVII , t a|

neniient Ja tenien fama d 'eaaer

Ia de Sant Marçal Ia més impor-

tant, fina al punt que a Ciutat

no ae feta feina en tal dia, per

que Ia gent anava a missa a

Marratxf el dia de Ia dtada del

Sant, i els qui quedaven a Ia

Ciutat anaven a Ia porta a veure

arribar eia oarruatgea dela rom¿

us quan retornaven a llura oases

Llavora no ht havta sinó dues

festea a Ciutat; Sant Marçal i

Sant Tomàs, que ademés de reli-

giosea '-tenien també el oaràoter

de ofviques. Aotualment encara

ae celebra Ia de Sant Tomàs amb

notable meroat d'antmals t altre

queviures a lea Avingudes, t l'a

tre a Marratxf on ht ha gran oon,

ourrènaia de gent de tota Mallor,

Oa, amb actes reltgioaoa i com-

peticions esportives.

POBLES DS MARRATXÍ

Ademés de l'antto i prlm*r

poblat de Marratxtnet, ae forma-

ren noua nuolta de poblacions.

SIs Torrelles estqb2iren Sa Ca-

banaaaa, t ae formà Pirtol. A

principis del segle XVIII ae par.

oel.la Son Caulellea, t dóna •

lloo a Ia naixença de Sa Cabane-

ta, on s'hi construeix Ia Casa

Conaistoríal. Al dtvtdtr-se Ia

gran flnoa dtta La Foroa, per

haver-ae aixecat dtns d'ella,

vora el oamt de Inoa, tal ins-

trument de tortura, ae forma el

Pontd'Inoa. Segueix 12avora el

PIa de San Met>ot t el de Na Te-

aa. Atxf mos trobam amb ata po-

blats formant un sol muntcipt'.

BANDEJATS

Durant els segles XV al

XVII, Mallorca estava turmenta-

da pela bandolers» Durant el

XVI Da esser invadida Ia posse-

ssí¿ de Son Verí per una parti-

da d'ella que sorprengueren els

qui habitaven allà. fermaren ela

amos t criats ela banos de l'*n-

trada, perì un pastor que estava

dina el fona de Ia casa pogué a-

gafar un trabuo i despwà un tir,

ferint a un dels assaltants, t

els altres fujiren. tot seguit,i

deafermà els awca.

ESTAT SOCIAL

Al aegle XVII ae formaren lea

grana possessions t comença el

tempa de proaperttat. No hi havta

pobres, perquè els grans senyors

ela ajudaven, oom també els reo-

tora,> Encara entre Sant Marçal

(parrèquia) i Son Sales que era

una de lea grana finquea de Ma-

llorca, ht havta una sirle de oo-

lumnes, que representaven ela Pa-

S3os; els pobres que anaven a dtta

possesstóper implorar almoina re-

aaven el misteri oorreaponent d*l

Sant Rosari. A l'arrtbar a les ca-

ses, eren ben atesos pels amoa,do-

nant-los estatge, at era precfs.

ELS SSNYOSIUS

41 començament del segle XIX

s'intentà a lea Corts de Càdtz a-

t>olir els senyortua, t en efeote

a'aboliren. Un sacerdot mallorquf

rector de Sant Nicolau, de Palma,

en feu gran defensa de dtts privi-

legis de Ia nobleaa,pel gran bé

que en rebien ela necessitats.

Amb Ia oreaoii dela Ajunta,

menta, quedà inoperant *1 Partat-

ge.La documentaotí de tal insti-

tució ae guarda a l'Arxiu de Pro-

tooola (2).

SL TEMPLE ACTUAL

Quan feren el temple actual,

It donaren dimensions petites (y)

La oonstant afluènota de feligre-

sos, t sobre tot Ia de romeua el

dia del Sant titular, obligaren o

engrandir-lo. Sl reotor Creapf,

que era na>tural de Santa Marta

del Cam(, It afegf duea capelles

a Ia part del portal Major, amb

el cor que feu nou. També a Ia

façana ht posà els dos campanars .

que complementes l'obra. La reo-

torta estava Ja Junt al temple t

també Ia reformà dit rector.

CEMENTSSIS

Durant segles fou ooatum en^

terrar els morta dins lea esglé-

atea. Però vers l'any 20 del se-

gle passat el govern ordenà Ia

construcció de cementerts lluny

de lea poblaotona. Tambe' afegit

amb el temple ht havta un pettt

cementertet, pero el deixaren

d'emprar, t l'ajuntament resol-

gué oonstrutr-ne un dtns terreny

de Son Blanc, bastant aprop del

camf d'Inca.

CAMINS PSINCIPALS

Antigament Ia metròpoli era

Ia Ciutat capital, però mía aoanT

se donà també tal tftol a Aloú-

dta, per Ia defensa que aos mo-

radors feren durant les germa-

nies. Se /ornaren les actuíls O£

rreteres aprofitant els vells

camina que des de Ia Ciutat prin

oípal anaven a les viJes, ^10una

d'ells d'ortgen romà. EIa prin-

cipals eren el camf que unta Ct*

utat amb Alcúdia, passant per

Inca, i altre fou el de Sineu,

que reforma el ret Jaume II.

També foren d'tmportunota el

d'Alar6 t de Robtnes (Binissalem)

Tots creuaven el terme de Narrat

x(.

CONTBIBUCIONS

Les pagaven a l'Esglesta tal

Sei.Les primeres consistien en

les delmes t les prtmfctes, i

i&s Jurats cobraven Ia part ret-

al, mitjançant talles, frutts

del e«mp o treballs personals.

EPlLSG

ftns aqu{ l'interessant resum

històric que me donà verbalment

nostro volgut recercador de not(-

ctes el Sd. D. Joan Vtch Salom,

quan era rector de Pòrtol, t que

Jo vaig copiar en Ia meva llibre-

ta de notes. £ro l'anyl.933, oow

he dtt al començament d'aquest .

treball, t que ara me plau publt-

oar dalt "Portula", Ia tnteressanC

revista que editen entusstastes

Joves de Ia pròspera població de

Pòrtol, tan agermantída sempre amb

Ia meva vila natal de Santa Marta

del Camí. AgraesCcordtalment ols

editors de Ia publicació Ia genti_

lesa que suposa donar-me espat

per recordar Ia memòria del bene-

mèrit Sr.Vtoh, que tant estimà

tot Io referent a Ia nostra ílla

t Ia seva historia.

ANBREU BSSTAKD XAS

(1) De Santa Marta del Camí

(2) Actualment estàn a l'Arxíu

del Regne de Malloroa.

(3) Se serviren dela plans de

quan se oonstruf el Convent de

Mfnims de Santa María del Camf.

Aprox i mac ioal fet musicalsan t a m ari e rSanta Marie del Camí no és un

d'aquells pobles musicals per ex-cel.lènoia. Al llarg del seu tra-j eote històric trobam pocues mani-festacions de caire cultui-al i en-mig d'elles, el fet musical hi hapesat poc, tal vegada pel motiu detenir Ia Ciutat molt aprop i no pre.tendre res autòcton.

De tota manera, sens tenir-neuna fama explícita, ha gaudit sam-pre de diverses manifestacions mu-sicals. La música, de qualque mane-ra, sempre ha estat present dinsel poble i molt sovint amb cairepopular. Aquestes manifestacionssac les que pretenem donar a cone¿xer, un poc orúenades, en aquestapartat.

No ens niurarem a parlar deIa possibilitat de música prehistò-ric», encara que hi sigui. Ni tam-poo aprofundirem en Ia música quees devia fer a Ia basílica ^Hleo-cristiana de Ca's Frares, quasi in-negable (¿això no voleu d'una gentque és capaç de bastir moravellososmosaics policroms, com el de Son

Piol7). Ni tampoc en Ia música o-rientalista dels sarraïns anteriorsal 1229. Serà a partir de Ia docu-mentació aportada pel pare JosepCapà en La vila de Santa Maria delCami(I. Mallorca 1980) que començarem a tractar de

LA MUSICA AHTIGA

Com a Ia resta de Mallorca,a Ia Santa Maria del segle XCT e-xistien els joglars. El 1328 tro-bam a Jaume de Tomcella i a GuillenMarsegay, tocadors de bocina que varen convenir a tocar per espai detres dies seguits per obsequiar elrei Jaume III en Ia seva vinguda aMallorca. £1 F. Capó considera quedevien ser excel.lents tocadors,ja que tenien un bon sou: 20 sousdiaris cada un (pàgina 94).

Fer una carta del LloctinentPelay Unís al batle de Santa Mariadel Camí d'll de juliol de 1414 sa-bem que era costum antic dels ju-rats per Ia festa de Santa Margari-da "ordonar danceres e rossagueresen lesdites dances quis fan per Iadita parròquia per Ia festa de San-ta Margarída'de Ia qualladita • .parròquia-fa festa :e sollempnitat"(p.l74). Aquell any el batle voliaalterar Ia festa cívica, però Mar-tí Stèlella, jurat en nom tambédels altres jurats acudeix al go-vernador qui revoca l'orde del bat-le, t. qui els jurats "havien dadahonor que vostra muller anas a capde dansa" (174).

Cap de dansa era sinònim dedansera. Es referia a Ia dóna quedirigia les danses de les festesdels pobles. Trobam documents me-di*vals de Sóller i de Pollença queho constaten.

Un dels càrrecs municipals queva tenir més dürada fou el de tam-borer. A Santa Maria no hi falta:"20 setembre de 1563. Fau Reus, taiborer de Santa Maria,demana permitjà del Governador que se Ii pa-gui Io degut per tocar el tambor.AIs llibres de clavari apareixenles assignacions pagades a tambo-rers"(210). Aquest tamborer deu seiel mateix que anava juntament ambl'exer4tt éaJrtamarier a defensarSóller: "1563. 16 s. 10 per Iotamborer y 6 per Ia gent de Soler"(207).

I els balls que no fAltin!EL 1571 s'ordenen "tres dies deballs, fets de dia i no de nit ambalimares i altres mostres d'alegri-a"(221) Això era per celebrar Iavictòria obtinguda a Lepant. Feròse veu que hi devia haver abusos.D'aquí ve l'orde de fer-loe de dia

' així com Ia segUent -comuna en a-quella època a molts altres poblesde l'illa- "el Dr. Foncilles manàque les trompes i altres instrumertBde les confraries no s'emplein pertocar als balls ni facin balls anoms de confraries baix pena d'ex-comunió i 10 11. als obrers i baoi-ners" (229).

I d'aquí fine al segle XVIIItrobam un buit realment llarg. Lacentúria del sis-cents havia estatAper Santa Marir del Camí un momentd' esplendor i de desenvolupament.

Es l'època de l'afian;ament del po-ble en terres de l'antiga Cavalle-ria i de les grans construccions.La referència musical explícita ensarriba eï 14 de setembre de 1718.Aquest dia, ens diu Andreu Bestardi Mas, el Llibre de l'obra de IaFarr6quia de Santa Maria del Camídu l'anotació del següent pagament:"Al reverent MiqUei Canï'elles pre-vere per Ia música de les festesde Ia benedicció 21 lliures, 5 so-us" (p.l8).

ELS COSSIERS

Per Ia constància d'una sèriede partides de l'ésmentat l·librede l'obra sabem de l'existènciad'aquesta manifestació'musical aSanta Maria.

El mateix dia de Ia benedic-ció parroquial (1718) trobam unpagament "a Bernat Canyelles aliesBaya pel lloguer de los cascavells,menjar de los cossiers i trompesper les festes de Ia benedicció, 7lliures, 10 sous" (p.l8)

Més envant trobam:"Fer un vestit per Ia Dama del

ball de Cossis, 6 lliures, 12 sousi 6 diners" (p.l01) Això era el27 de setembre de 1757.

"7-X-1757. Per 4 dotzenes decascavells, 34 s."

"3-XI-1757. Per una pell de

cabra per les xeremies 1 11."• • , . '.Per.i>aquestes darreres re-

ferències el P. Capó en el Patrimoni artístic de les esglésies de Santa Maria del Camí (Sep.BSAL,1975)considera que "aquest grup de cos-siers devia ser de Ia parròquia oalmenys hi tendria qualque rela-ció ja que del seu fons es paga elque acab de dir".

ORGUES I ORGANISTESGràcies a l'amabilitat i defe-

rència de Josep Capó podem incloureaquesta notícia: "1712. El vicarigeneral ordenà ala jurats que l'or-ganista Mateu Canyelles acòlit havia de ser retribuit per Ia Universi-tat amb 25 11. anuals. El Conselltrobà excesiva Ia quantitat i perno aoudir a Roma, que ocasionavadespeses, convengué amb l'organis-ta rebaixar Ia paga fins a 15 11.Durant el segle (XVIII) es manten-drà aquesta retribució. EIs orga-nistse eren ordinàriament clerguesnaturale del poble que en alguna o-casió es diu que ensenyaven cant"(Ht de Ia Vila de Sta M^ del C..tom II, inèdit).

En aquells moments, però, en-cara no se parlava del majestuós orgue que es pot veure avui a Ia Par-ròquia. Aquest fou construit dinsIa primera meitat del XVIII pel»,organers Lluís Navarro i Damià Cai-marí. Consta que el 16 d'octubre de1742 pagaren "A mestre Damià Caima*-ri, fuster substitut de D. Lluís Navarro, 50 lliures per Io orga queha fet per Ia parròquia". Però l'or.gue valia molt més. En el mateixllibre de clavari (en dades regis-trades per Capó a Patrimoni...)consta que el mateix Caimari rep50 lliures pel nateix concepte ca-da un dels anys 1745,46 i 47.

De bell antuvi devia ser un

instrument aenziil en materia deregiatres. Per aixo és de notar Iainnovació que fou feta, passada Iameitat del segle, pel gran mestrede la'organeria mallorquina, Jor-di Bosch, el qual tambl el trempài adobà en diverses ocasions.

Així consta que el 24 de se-tembre de 1758 l'Ajuntament pàga aJordi Bosch 5 11., 13 s., 4 diners"pel treball de trempar i adobarIo orga". El 1764 hom dóna al ma-teix 2 11., 15 s. per adobar lesmanies. EL 1765 llegim "A JordiBosch, organista, per un registrede clarins fet a Io orgue de San-ta Maria 511. 'i'2 s". Aixímateixel 30 de merç de 1765 consta IagegUent partida: "Per mantenir mestre Jordi Besch 43 dies y un com-panyero seu 21 dies a Ia meva tau-la y donarlos llit per compondrelos orgues Ji posar los clarins quese feren nous 12 11." Hem d'agrairuna vegada més a Josép Capó lesinformacions, algunes d'elles delvolum inèdit de Ia seva història.

Un altre element a tenir encompte éei el quadre que adornavael frontal de l'orgue parroquial.Representa Ia patrona de Ia músicaamb diversos instruments. Possi-blement fou realitzada en Ia mate¿xa època de construcció de l'or-gue per Josep Martorell. Actual-ment aquesta tela es consava enuna de las parets de Ia capella deSant Isidre, a Ia mateixa església.

Tot i que funcionà fins fa pocactualment l'orgue està en molt malestat i amb Tpeces desmuntades, peraquí i per allà. Després d'havercanviat el sistema de manxes per unmotor elècMc també varen reformarpart de Ia consola i el teclat. Totesperant Ia restauració -possible-ment de Grenzing- començaren a des-muntar-lo. I així quedà per mancade subvenció. No importa dir l'e-vidència de l'interés de Ia sevarecuperació.

De Ia mateixa èpoce de lesreformes de Bosch coneixem el nomd'un.organista santamarier: VicençMates. Gràcies a llibres d'actesde l'època de l'Ajuntamert de Mar-ratxí sabem que entre 1732 i 1762aquest clergue^exerní l 'ofici d'or-ganista de Sant Marçal amb un sala-ri de dotze lliures.

I es veu que aquest costum aerecórrer a Santa Maria del Camí pera trobar organistes per 8ant Marçal'era cosa comuna. D'aquesta manerael segle passat el murer Miquel Tortell s'estrenà a l'orgue marratxi-ner perquè l'havien enviat des deSanta Maria on havia';.apres a tocarde Ia mà déls frares mínims, alcontent dels quals hi estava comajudant de l'apotecaria. L'al.lo-tell d'aleshores endevindria afa-mat músicilmestre d'ells entre elsquals hi hem de comptar el santama-rier Andreu Torrens.

Quant al Convent, en tempsàéls Mínims també hi havia un or-gue que se'n dugueren amb Ia des-feta. Sa probable que passàs a Con-sell, però no vol dir que sigui elque hi ha ara. Al Convent de Ia So-letat, actualment, hi ha un har-mònium de principis de segle.

EL MESTRE ANDREU TORREHSAndreu Torrens i Busquets va

néixer a Santa %ria del Camí el 23d'agost de 1845. Encara era molt Jove quan passà a Ciutat amb un onclecapellà per començar els seus estu-dis eclessiàstics que prolongà finshaver rebut ordres menors. Al mateixtemps estudià música, dedicant-seespecialment a l'orgue. AIs àotzeanys, per encàrrec del seu mestre,

Mn. Tortell ja esmentat, va escriure

una "paàlmòdia" per a les monges deSanta Magdalena. Però el seu esclatcompositor ja havia succeït als 10anys i Ii duraria tota Ia vida. AIs14 anys fou nomenat organista de i-,Sant Nicolau, càrrec que ocupà perespai de sis anys. Entre el 1865 iel 1868 va guanyar les oposicionsper a organista de Ia Seu, però perqüestions de favoritisme no Ii 'fouconcedida. Anys més tard va decli-nar Ia oferta dels qui volien com-pondre Ia injustícia.

Es vaiidedicar en cos i ànima aIa música. No va estar molt a ser elprofessor i l'acompanyant de moda.Quan Uetam, el millor baix del móndel seu temps donava el seu primerconcert en el Principal, el 1871,el mestre Torrens acompanyava lesromances al piano.

EL 1883, 'amb motiu de celebrar-se a Ciutat unes Fires i festes, homconvocà un certamen musical; AndreuTorrens hi va concórrer amb el poe-ma per a gran orquestra, cors i so-lista "La conversió de Ramon Llull"amb lletra de Mateu Obrador, el granlul.lista. Aquest oratori o poemasimfònic fou estrenat al Teatre fiiijcipal tenint per protagonista el fa-mós baix Joan Ordines. L'obra obtin-gué el primer premi atorgat per Iainfanta Isabel, princesa d'Astúries.A partir d'aquí tant les composi-cions com els èxits són continuats.

Andreu Torras deixà innumera-bles obres per a piano, orgue, har-mònium, cant, orquestra i fins itot sarsueles i operetes, Ia granmajoria d'elles pendents d'anàlisii valoració. El seu conreufou tantdins el camp religiós com dins elpopular o el típicament "social" del'època (dedicat als salons). EL

mestre morí el 5 de febrer de 1927

als 82 anys.

BANDES MUSICALS

Ja des del segle passat exis-teixen notícies sobre les bandesde música d'aquesta vila. Sabemper Josep Capó (Bolletí informatiudel 'Ajuntament de S.M.C., 1) que"en 1840 se n'estava formant unaamb el produote d'un ball, per Iaque un home del poble construïa el„bombo,,". Aiïímateix "el 25 d'a-bril de 1S97 l'ajuntament acordagratificar amb 5'J pts a Ia músicade Ia localitat per Ia seva assis-tència a les processons de SetmanaSanta".

Però és sobretot dins aquestsegle on 3.es veim ja organitzades.

Cap allà els anys 30 el vica-ri Reynés, d'Alaró, forma una ban-da coneguda amb el nom dels "LIuI-sos". Era dirigida per mestre Jau-me Salom.

Per Ia mateixa època el cone-gut músic i guitarrista BartomeuCalatayud fundà Ia que seria Iabanda de Ca'n Macetes amb el nomde "La Baleárica". Al cap d'uncert temps va cedir Ia direcció aun dels components: Salvador Fus-ter Darder "Lluís". Calatayud se-guí orientantels músics locals,per als quals transcrivia al paperpautat les cançons i peces de ballde moda, les quals eren copiades irepartides al grup pel secretarimestre Sebastià Cabot "Porreta".

Cap al 1942 el rector GuillemParets creà una banda parroquial.Al cap d'uns quants anys es deHfé.

Quan don Joan Ferrer, de Con-sell, esdevingué vicari, i junta-ment amb l'ajuda del seu germà An-toni Ia varen reorganitzar. Aixòfou devers l'any 49 i el direc'torera D. Andreu PoI, professor demúsica i fundador, entre altres,

de les bandes de Sa Pobla i Mure.

Aquest home venis dos dies per set-mana a ensenyar música, i no va pro.porcionar instruments fins que novaren saber solfeig. La banda Ferrei-PoI durà quatre o cinc anys, coin-cidint el final amb el canvi de des-tí dél vicari Ferrer, el qual arribàa xantre i primatxer de Ia Seu.

Amb Ia gent procedent de lesbandes anteriors, devers l'any 6Chom formà una agrupació "indepen-dent" dirigida inicialment pel san-tamarier Pere Mateu i posteriormentpel binissalemer mestre Tomeu "Ger-rer". Començaren amt pocs «lementsi acabaren una seixantena, al capde 8 o 9 anys i després d'haver-cepassejat de cap a cap de Mallorcaamb un cert èxit.

ALIRES AGRUPACIONS

El P. Capó esmenta certes ban-des de violins "que tccaven a l'es-glésia i feien serenates a les al.lotes Ia vigília de IßS verges i deIa seva festa onomàstica". Això eraa Ia primera meitat del segle.

EIa anys quaranta se varen formar dues agrupacions que arribarena ser conegudos enllà les fwnteres.

D'una benda hi havia "Los sie-te Juar.es", integrats per: Joan Ra-mis "es saig" (guitarra), Joar. Creapí i Sbert "Porro" (bandúrria), Jo-an Segura "Marxando" (accrdió), Jo-an Ramis, fill (guitarra i, al fi-nal, saxo), Joan Calafat "Xofric"(violl), Joar. Mesquida "Puça" (ban-dúrria, i llavors trompeta)i JcanCreus (vocalicta). Es dedicaven ales cançons de l'època: fox-lentos,pasdoblfis, tangon i valsos. El seunom h&via aanviat, inicialment esdeien "Estrellas azules".

D'altra banda hi hagué l'ano-menat "Salero típic de Fontanella",que també agrupava alguns delc as-mentats ahans. E?a una clàssica a-grupació folklòrica de postguerra

A partir dels seixanta cal degtacar Ia formació de dos conjuntsamb base santaaariera: ELe^ulca-nic'a' i els^adis". Amb els primersencara hi toca Jaume Salom (saxo) iLlorenç Sans, i amb els altres Joan"Buc" i Pere Kesquida "Levita".

També s'han de citar els "Z-66"encara que només ter^uesEin dos elements de Ia Vila, Ja que un d'ells,en solitari, ha destacat i ha duitel nom pertot arreu. Ens referim aLlorenç Rosselló Horrach, més cone-gut pel seudònim de "Lorenço Santa-

maría".Pa pocs anys fa sorgir un grup

de música popular "Tanys Novells"que darrerament s'ha xapat eefeonsels qui ballen i els qui fan música

de recerca.Aixímateix hi ha en marxa in-

tents de fer música de vanguàrdia,a base d'estudis ée jazz aplicatsa Ia música autòctona, però és unprojecte en germen.

ALTRES SAHTAMARIERS RELACIOHAIg

AKB EL MOH MUSICAL

Ademés de tots els anteriormentesmentats hi ha tota una sèrie depersones que tenen ul· paper dins elpanorama que tractam.

Per ventura hauríem de comen-çar amb Josepa Llull, "madò Pepa desa plaçe de ca n'Orell" mare de Jo-an i Ramon Ramis, ja citats. Era u-na dona especial pel seu temps: po£seïa una certa cultura, to".ava gui-tarra, parlava francès i dirigia elnegoci fandlier degut a ser vidua.Fou ella qui ensenyà les primeres nccions musicals als seus fills i elsencaminà pel camí de Ia interpreta-ció instrumental, del quçl n'era un

bon exponent.GabrieliSalom i Salom (1901-

1973) era un mestre d'escola i unapassionat per 1& música. Rebé lli-

çons del padrí Josep Massot i Pla-nes quan aquest va estar d'encarre-gat de i'estaf'Tta de corr-svE de 3enta Varia del Camí a partir de 1915.Va intervenir er. totes les mar.ifes-tacionf. musicals organitzades a IaViIa. Quan Ricard Conr.ei·'·J'·a i Mi-.;Ucl ^ieorra tractaren de celebrarfuncions teatrslt s -.ase de sassue-les, 1 confiaren Ia direcció ar-tística de Ia pt.rt mur.ioel. S'arri-

baren a representar "Los Gavilanes"i "KolinoB de viento". Més eavantdestacà com a pianista, interveninta vetllades, sotretoJ. a Inca, d 'onera mestre.

Jcan Juan i Pastor "Oabil.la"és una altra de les persones queha influ.it en el desenvolupamentde Ia música. V« fer Ia feina mu-sical als Hostaltí. Taribé era mes-tre d'escola i ensenyava a cantar,solfeig i piano. Hem de fer menciód'un dels seus deixebles, l'actualorganista de Ia Parròquia i del8onvent: Biel Juan i Salom "ïeliu','el qual també dirigsíx les coralsdel dos llocs i és autor d'algu-nes composicions.

Tancarien aquest apartat PereJosep Matas i Bover (n.l934), ac-tualment fent feina musical perCentroamerioa, que fou directordels Mavets de Lluc. Nadal TriesOrell (1941) entès en orgues mallor.quins i fill del qui fou organistade Ia Parròquia. Ramon Ramis es d£dica a Ia composició i toca el pia-no enllà les fronteres; ha tengutalgun premi per Ia seva tasca. INicolau Pizà "Colavet" (1927), to-ta una institució er. el poble hapH*ticipat en les tres darreresbandes tocant el baix. Aixímateixha tocat amb lee d'Alaró i Binissalem i ara es dedica a l'acordió.

ELS XEREtiIERSEn el segle passat situam una

colla que es va fer famosa, els gernwnc Pere i Toraeu Beetard, de "Ca'nFiIo". En aquest destaquen BernatComes i Pep Munar "Francinet", me,stres de l ' ac tM^ /nd.reu Comes "Da-vi t" . També hi ha hagut en MartíCrespí "Parró", en Tomea "Penós"i el sen Sanar, aquests dos casatsa Santa Maria. Actualment, apartden Davi$, qus :;ona i 'aVol fa sar.roíis heni d'esmairtar en Toni "Xi3-plas" que t jca el flabiol.

HIK lES__ IJiO IGaCom tot ,ioble quo a 'hon^i San

ta Maria del Camí té mo3';rea d'a-qus3ta manifestació.

L'Hincio q 3anta_.'faria_3gl _C_a-¿çí 33 deu al músic 3ernab Salaa,a'.:ib lletra do Llorenç Riner. Esquasi seg.i!- quo "'ii te un am.ija-

ment posterior Tet pel rector Pa-rets i pela 8e*^nans Ferrer, ja es-mentats, consíHtent en fer me'sassequible Ia veu de èelo, molt a^guda en Ia teasitura de tenor del'original. El meatre local, An-dreu Torrens, també té una harmo-nització de Ia mateiza lletra,perono ha gaudit de Ia popula.ritat del'anterior.

Cada any per l'Assumpció eocanten unes cobles, també arran-jadea per Torrens, peco que prove-nen de molt més antic. Les "mis-cel.lanies Pasqual" lea remuntenal aegis XVII.

ELs goigs més antir,s són elsde Ia Mare de Déu de Ia Pau, del'ermita de Son Seguí, fets perPers O1A. Penya. Uns més recents,a Ia mateixa Verge, es deuen a Iaploma de Maria Antònia Salvà i aIa solfa de Guillem Parets.

El 1968 Antoni Marto.rell mus¿cà els Goigs a Santa "aria del ,Ca-

mí composats per Miquel Dolç.EIs Goiff3 a Ia M a r e d e D | u _ d a _

Ia Soledat, titular del convent deSanta Maria del Camí, fets el 1970són obra de Llorenç Moyà Gilaberten Ia part poètica i ds Jaume Palouen Ia musical.

CLOBlTOA

Hem intentat un repàs al con-junt de manifestacions que confor-men el fet musioal d'aquest poble.Com haureu vist a sada època hi hahagut qualque exponent que anava alcompas de l'estil que s'usava. Enaquest aspecte l'evolució de SantaMaria ha anat al ritme general,sens estridències per damunt el3altres però sens anar-los darrere.El poble ha fet música com a fruitdel seu sentir i del seu bategar.

Estam segurs que sortiran mésdades qus completaran i ajudarana millor interpretar aquest fet delqual noltros hem esbosaat una mi-ca el panorama.

Biel Massot i Muntaner.—Joan Parets i Serra.—

B_I B L IO _g,R_A_F_I_A

Capó Juan, Josep, La vila de SantaMaria del Camí. l"TMallorca7l980);II (inedit"en preparació).

Id. El patrimoni artístic de les esftle3Jes de""5anTa MarTa*d*eT Camx7se

parata deT"ff7SrA.L. (RTB")Id. La música al nostre poble ab°.ns

de-'1940 in "Ajuntament de"SanTa Maria del Camí, Bulletí Informatiu,n' 1, maig-desembre 1933"

Bestard Mas, Andrés, Aneedotario ytex t o 3 críticos_del a u t o r d e fas^Mlseelaneas'FasqüaT^. Tepãratã deE5nrrT93?! —

Dolç, Miquel, El msstre Andreu Torren3 (Palma, T§£J1

ForFeza, Rafel, Fitxes mu3J^al^,arxiu biblioteca Bartemeu March

Mateu Martí, Jaume, Evocació ugen_t'9q."meatre Joan Ramis LfulT^ggSai,gJl a""TJoanegra"? rï9S?7"^

RecordanQa de me.3tre Joan "Fjrrc"a "Coanegra^"I? rr9847

Reco?d de Ramon R_^mis i_Llull a""fC"oanegra""r7"rr904l""Canyelles Ferrer, Maçdalsna, ^LAnr

dreu Comgs"Day i t " a 'Coanegfrf' 17Diverses inforrnii-lons de premsa :Lmate.--ial de font oral prooedentd'entrevÈites amb Andreu Be3tu.roi Ites, Josep Capó i Juan, Gori ïlç;gre, Gabrisl Juan i Salom , 4n~(lreu Comes i Nico".au Pizà. Exis-tent en els fons de l'arxiu delCentre de recerca i djcumeatacióhistòrico-musical de i.lallorca.

GOIGS A SANTA MARIA DEL CAMI

Lietra: Miquel Dolç ¡Música: Antoni Martorell, T.O.R.

Des d'una terra catalanaque encobeí el comte Pilós,va dur-te aquí. devers Ia plana,el cavaller pel mar flairós.Alçant més noble Ia figura,el rei En Jaume et féu florir.

Pensa en ¡a nostra vida obscura,Santa Maria del Camí.

I) ins una vall sempre amaradad'aigua i de pins, fores l'estelde Coanegra, quan I'albadaposava al poble el primer vel.I com somreies de l'alturaal camperol i al pelegrí!

Pensa en Ia nostra vida obscura,Santa Maria del CAmI.

T/An<]t/il i tfif**tiui . .

Si el camp pateix o si madura,quan minva el blat o sobra el vi,

pensa en Ia nostra vida obscura,Santa Maria del Cami.

Aixj, del pla i de Ia comellaportes l'aroma i el color:el blau que als cingles s'esbadelIai el roig ardent de Ia saó.PeI camp, però, més viu s'aturael teu esguard diamanti.

Pensa en Ia nostra vida obscura,Santa Maria del Cami.

Al teu voltant cada any brotonenvinyes, camins i ametllerars;raïms i pàmpols et coroneni vora els ulls sempre els tindràs.Perquè hi reposis més segura,de tendres verds tens un coixí.

Pensa en Ia nostra vida obscura,Santa Maria del Cami.

Quins saltirons Ia cadernerafaria als dits del teu infant!Com ella vola i s'esparveral'accent poruc del nostre cant.Posa-hi tu, mare, Ia mesurai eI món serà un treball diví.

Pensa en Ia nostra vida obscura,Santa Maria del Cami.

Pren el falçó, Veremadora,i talla penes i turmentsper fer-ne al cup que en tu s'arborael millor vi dels sentiments.Dóna'ns Ia força i Ia dreturaque sols amb tu podem tenir.

Pensa en ¡a nostra vida obscura,Santa Maria del Cami.

P^ prtrfcií E^ *3EEa"l ^ 0

m• ,* jT___ • • ì J^ ~ i «j -j_-^,-_ t f y Y r » 1 - ...-.i. . — ..i f—:

Si^l Uwp p*MttO*i w * - d O - w qv*n w»«*v«\W*Vo fe4>*^-vt, p«n í i t n U n*-sh-a V i ^ * w ^ c o - f A , 5*o-—^ 1 n — • n ' rt i 1 • - % V. V 1 • 1 1 V t—i V W ' " ' i

- t* r<U-vi-* ¿t\ c*—fl^^Ff=F=rfeE=fr> 1 J» i > m- l> y y -i J1H

Sts d ' u - n j t€»r¿ ci-ti U-iiq^tjnco-bfljl :om-te Vi-

re^F^frT J' ¿r? \ ^ t- < I1. | J1. ^ !>, ^i^^^t-ri-^—p-^^ t »t> y tf^*Hlói, v» d<r.tt>qtft',de-vtyU 1^1V"*; " c j - v * - l l t y t > g l *n^fUi - rfí Bl • c*n^ahna-b4< U (.j

Pj> 'r * fri- si> V ;|,7n^T j " 4H y y > 1P ¿'^fÍU-^Ty j f j'- ji Ji J- j - j .K^^j u - f H , <l K<; bUie-MjAwH*-f>v f c n - u < n U no-irni*i-dloKcu-rA, 5an-t-i w ) ¿ - r i - j del U — Mi

Pregau per nosaltres, Santa Maria del Cami: Perquè sigueia dignes de les promesesdeJesucrist.

.Oració

Senyur Jesucrist, q u e l i e i i fet al nostre poble l'honor de tenir per fonament i patrona Ia vostra mateixamare, Ia bènaventurada verg| Maria, invocada amb el gloriós titol del Camí. Feis que els qui posam Ia nostraalegria en el seu nom i protecció, siguem alliberats de qualsevol mal i després de viure units a Vós, com lesserments al cep, arribem a Ia felicitat eterna del cel. Vós qui viviu i regnau amb el Pare i l'Esperit Sant pelssegles dels segles. Amén.

Aquests Golgs han estat escrits i musicats en Ia commemoració UeI 250anlversari de Ia benedicció de l'actual esgK-sia parroquial, Iaquarta despré« de Ia Reconquista. Sant* Maria del Cami , Mallorca, setembre de 1968.

Imp. SS. Cor«. Primera edició, 1968

^fI

r/

Amb llicènci« eclesiàstica. D. I..: P. M. 1601-6«